Search

S'analitza la STJUE de 13 de maig de 2014, que va resoldre una qüestió prejudicial plantejada per l'AN espanyola relativa a un cas sobre el dret a l'oblit. L'afectat pretenia que s'eliminessin els resultats que el cercador proporcionava en introduir el seu nom a Google.L'AEPD va accedir a la petició de l'afectat, si bé la informació no es va eliminar de la seva font (un diari). El TJUE resol diferents qüestions plantejades per l'AN. Quant a l'aplicació de la normativa comunitària, es considera que és aplicable pel fet que es tracta de serveis dirigits a ciutadans de la UE. Així mateix, el TJUE, a diferència de l'advocat general, considera el cercador responsable del tractament en la mesura en què l'activitat que fa permet obtenir, mitjançant la llista de resultats, una visió estructurada de la informació relativa a una persona i dur a terme perfils dels subjectes. El TJUE considera que, atesa la gravetat de la ingerència, el mer interès econòmic del gestor del motor (interès legítim) no la justifica.El Tribunal de Luxemburg pondera els drets de forma diferent que l'advocat general. Amb relació a l'exercici del dret de cancel·lació (quan el tractament no s'ajusta als requisits de la normativa de protecció de dades), entén que resulta preponderant el de l'afectat. Així mateix, considera que, enfront del cercador (com a responsable del tractament), també pot exercir-se el dret d'oposició si l'afectat considera que la informació publicada pugui perjudicar-lo. Si bé això pot vulnerar l'interès públic d'accés a la informació, segons el parer del TJUE preval l'interès de l'afectat, excepte en els supòsits en què es tracti de personatges públics que poden veure's subjectes a una major divulgació de la informació personal.En definitiva, es dóna prevalença al dret a la protecció de dades i s'atorga una responsabilitat al cercador que haurà de valorar davant dels casos que se li plantegin, si es donen les circumstàncies per a eliminar els resultats de cerca, a pesar que segueixin mantenint-se en la seva font original.

El 19 d'abril del 2008 entrà en vigor el Reglament 1720/2007, de 21 de desembre, que desenvolupa la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD). Aquest text havia estat molt esperat pels aplicadors del dret, per les empreses de consultoria i de seguretat, per sectors del màrqueting i publicitat, per empreses dedicades a la solvència patrimonial i crèdit i, en un grau menor, pels consumidors i usuaris. La norma respon a la necessitat de dotar la Llei orgànica sobre la matèria del corresponent desenvolupament reglamentari i donar resposta a les noves necessitats de la societat de la informació constantment en evolució. En el Reglament de la LOPD es regula l'atorgament del consentiment per silenci positiu, l'atorgament del consentiment dels menors, se sistematitza l'exercici dels drets per part de l'afectat, es regulen detalladament els fitxers de màrqueting i publicitat, els de solvència patrimonial i crèdit, es dota la figura de l'encarregat d'un estatut jurídic, es proporciona tota un nou marc a les mesures de seguretat i se sistematitzen els procediments tramitats per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. El text aprovat evidentment no complaurà tothom, l'existència de múltiples instàncies involucrades (estatals i autonòmiques) i de múltiples agents amb diferents perspectives fa que les solucions proporcionades no s'ajustin als ideals de tots els implicats. Tanmateix, el nou Reglament és un pas endavant en la consolidació del dret a la protecció de dades de caràcter personal, aporta major seguretat jurídica i flexibilització i s'ha de veure com una oportunitat de crear una nova cultura de protecció de dades integrada en el tractament de la informació d'una forma global.

El 19 de abril del 2008 entró en vigor el Reglamento 1720/2007, de 21 de diciembre, que desarrolla la Ley Orgánica de Protección de Datos (LOPD). Este texto había sido muy esperado por los aplicadores del derecho, por las empresas de consultoría y de seguridad, por sectores del marketing y publicidad, por empresas dedicadas a la solvencia patrimonial y crédito y, en un grado menor, por los consumidores y usuarios. La norma responde a la necesidad de dotar la Ley Orgánica sobre la materia del correspondiente desarrollo reglamentario y dar respuesta a las nuevas necesidades de la sociedad de la información constantemente en evolución. En el Reglamento de la LOPD se regula el otorgamiento del consentimiento por silencio positivo, el otorgamiento del consentimiento de los menores, se sistematiza el ejercicio de los derechos por parte del afectado, se regulan detalladamente los ficheros de marketing y publicidad, los de solvencia patrimonial y crédito, se dota la figura del encargado de un estatuto jurídico, se proporciona un nuevo marco a las medidas de seguridad y se sistematizan los procedimientos tramitados por la Agencia Española de Protección de Datos. El texto aprobado, evidentemente, no complacerá a todo el mundo, la existencia de múltiples instancias involucradas (estatales y autonómicas) y de múltiples agentes con diferentes perspectivas hace que las soluciones proporcionadas no se ajusten a los ideales de todos los implicados.Sin embargo, el nuevo reglamento es un paso adelante en la consolidación del derecho a la protección de datos de carácter personal, aporta mayor seguridad jurídica y flexibilización y se tiene que ver como una oportunidad de crear una nueva cultura de protección de datos integrada en el tratamiento de la información de una forma global.

Ressenya sobre la Jornada que va tenir lloc el 3 d'abril del 2008 a Barcelona sobre el Reglament 1720/2007, que desenvolupa la LOPD, organitzada conjuntament pels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya i per l'Agència Catalana de Protecció de Dades.

El 19 d'abril del 2008 entrà en vigor el Reglament 1720/2007, de 21 de desembre, que desenvolupa la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD). Aquest text havia estat molt esperat pels aplicadors del dret, per les empreses de consultoria i de seguretat, per sectors del màrqueting i publicitat, per empreses dedicades a la solvència patrimonial i crèdit i, en un grau menor, pels consumidors i usuaris. La norma respon a la necessitat de dotar la Llei orgànica sobre la matèria del corresponent desenvolupament reglamentari i donar resposta a les noves necessitats de la societat de la informació constantment en evolució. En el Reglament de la LOPD es regula l'atorgament del consentiment per silenci positiu, l'atorgament del consentiment dels menors, se sistematitza l'exercici dels drets per part de l'afectat, es regulen detalladament els fitxers de màrqueting i publicitat, els de solvència patrimonial i crèdit, es dota la figura de l'encarregat d'un estatut jurídic, es proporciona tota un nou marc a les mesures de seguretat i se sistematitzen els procediments tramitats per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. El text aprovat evidentment no complaurà tothom, l'existència de múltiples instàncies involucrades (estatals i autonòmiques) i de múltiples agents amb diferents perspectives fa que les solucions proporcionades no s'ajustin als ideals de tots els implicats. Tanmateix, el nou Reglament és un pas endavant en la consolidació del dret a la protecció de dades de caràcter personal, aporta major seguretat jurídica i flexibilització i s'ha de veure com una oportunitat de crear una nova cultura de protecció de dades integrada en el tractament de la informació d'una forma global.

Els dies 7 i 8 de Maig del 2007 va tenir lloc a Barcelona el III Congrés anual "Internet, Dret i Política (IDP)". Un any més, la Universitat Oberta de Catalunya, des dels seus Estudis de Dret i Ciència Política, va reunir un centenar d'acadèmics, professionals i estudiants per a reflexionar conjuntament al voltant de les respostes que des dels àmbits jurídic i polític s'estan donant per a fer front als reptes i aprofitar les oportunitats derivades de l'ús massiu de les tecnologies en tots els àmbits de la vida social.A continuació es llisten els articles que el formen:ArticlesMiquel Peguera"Només sé que no sé res (efectivament)": l'apreciació del coneixement efectiu i altres problemes en l'aplicació judicial de la LSSIPablo Lucas Murillo de la CuevaPerspectives del dret a l'autodeterminació informativaYves Poullet amb la col·laboració de Jean-Marc DinantVers nous principis de protecció de dades en un nou entorn TICRicard MartínezEl dret fonamental a la protecció de dades: perspectivasAntonio LópezLa investigació policial a Internet: estructures de cooperació internacionalMaite CasadoPrimeres Jornades Professionals sobre la Protecció de Dades a la UniversitatComunicacionsElisenda BruLa protecció de dades a Espanya i a la Unió Europea. Especial referència als mecanismes jurídics de reacció davant la vulneració del dret a la intimitatIsabel GarcíaLa reforma penal de la falsificació, tràfic i ús il·lícit de targetes bancàriesConsell de redacció de la revista IDPCrònica

Celebració de la Jornada sobre Administració Electrònica Tributària, que analitza les principals actuacions que es poden realitzar a través de la pàgina web de l'Agència Estatal d'Administració Tributària i el marc jurídic actual i futur en el qual es desenvolupen. Celebració de la Jornada sobre el Desenvolupament Reglamentari de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal (LOPD), dedicada a analitzar el Projecte de reglament que desenvolupa la LOPD. Celebració de la II Jornada sobre Problemes Actuals de Fiscalitat, dedicada a l'anàlisi de les principals novetats introduïdes en la regulació de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques continguda en la Llei 35/2006, de 28 de novembre. Celebració del seminari Fair Use, Exceptions and Technological Protection Measures: the US and EU Approach que tractà la difícil interacció entre la protecció de les mesures tecnològiques i les excepcions recollides en les lleis de propietat intel·lectual com ara la còpia privada.

La Directiva 2006/24/CE, sobre la conservació de dades del trànsit en les comunicacions electròniques, comporta un canvi profund dels principis bàsics de la protecció de dades personals. Els proveïdors de serveis de comunicacions electròniques han de conservar les dades que permetin identificar l'origen, la destinació, la data, l'hora i la durada d'una comunicació electrònica, el tipus de comunicació que s'ha fet, l'equip utilitzat i la localització de l'equip esmentat.Amb això es vol garantir que les dades estiguin disponibles amb finalitats d'investigació, detecció i enjudiciament de delictes greus. Es concedeixen als estats àmplies facultats de control que han estat molt criticades per les instàncies que vetllen per una protecció adequada de les dades personals, atès que comporten contravenir els principis establerts fins ara. A més, la redacció de la Directiva conté una sèrie d'imprecisions que la fan encara més criticable: indeterminació dels delictes que permetran usar les dades, insuficiència de les mesures de seguretat establertes, indefinició del procediment per a tenir accés a les dades i, finalment, silenci respecte de qui suportarà els costos que comporten les mesures que s'adoptaran.Ens trobem davant d'un instrument que, en nom de la seguretat, sacrifica la privacitat dels ciutadans sense que d'entrada hi hagi cap indici que permeti sospitar res.