Search

Background: Physical activity and exercise capacity are key prognostic factors in chronic obstructive pulmonary disease (COPD) but their environmental determinants are unknown. Objectives: To test the association between urban environment and objective physical activity, physical activity experience and exercise capacity in COPD. Methods: We studied 404 patients with mild-to-very severe COPD from a multi-city study in Catalonia, Spain. We measured objective physical activity (step count and sedentary time) by the Dynaport MoveMonitor, physical activity experience (difficulty with physical activity) by the Clinical visit-PROactive (C-PPAC) instrument, and exercise capacity by the 6-min walk distance (6MWD). We estimated individually (geocoded to the residential address) population density, pedestrian street length, slope of terrain, and long-term (i.e., annual) exposure to road traffic noise, nitrogen dioxide (NO2) and particulate matter (PM2.5). We built single- and multi-exposure mixed-effects linear regressions with a random intercept for city, adjusting for confounders. Results: Patients were 85% male, had mean (SD) age 69 (9) years and walked 7524 (4045) steps/day. In multi-exposure models, higher population density was associated with fewer steps, more sedentary time and worse exercise capacity (−507 [95% CI: 1135, 121] steps, +0.2 [0.0, 0.4] h/day and −13 [-25, 0] m per IQR). Pedestrian street length related with more steps and less sedentary time (156 [9, 304] steps and −0.1 [-0.1, 0.0] h/day per IQR). Steeper slope was associated with better exercise capacity (15 [3, 27] m per IQR). Higher NO2 levels related with more sedentary time and more difficulty in physical activity. PM2.5 and noise were not associated with physical activity or exercise capacity. Discussion: Population density, pedestrian street length, slope and NO2 exposure relate to physical activity and capacity of COPD patients living in highly populated areas. These findings support the consideration of neighbourhood environmental factors during COPD management and the attention to patients with chronic diseases when developing urban and transport planning policies. info:eu-repo/semantics/publishedVersion

OBJECTIUS 1. PRINCIPALS 1.1. Conèixer la incidència de les aguditzacions de la MPOC (aMPOC) en la comunitat. 1.2. Conèixer els factors de risc associats al fenotip aguditzador (FA) de la MPOC. 1.3. Conèixer els factors de risc d’hipovitaminosi D en els pacients MPOC. 1.4. Avaluar el paper de la vitamina D (VitD) com a factor de risc d’MPOC amb FA i no-aguditzador (FNA). 2. SECUNDARIS 2.1. Conèixer la prevalença de la MPOC, de l’error diagnòstic (ED) i del sobrediagnòstic (SD) de la MPOC. 2.2. Conèixer la prevalença de deficiència i insuficiència de VitD en els pacients MPOC FA i FNA. 2.3. Avaluar la relació entre gravetat de la MPOC i la hipovitaminosi D. METODOLOGIA Estudi amb 2 fases en l’àmbit de l’atenció primària (AP) i l’hospitalari: · Fase 1: observacional i prospectiva, per estudiar la incidència de les aMPOC en la comunitat, d’octubre 2015 a octubre de 2016. · Fase 2: de casos (MPOC amb FA) i controls (MPOC amb FNA) per estudiar els factors de risc del fenotip de la MPOC de 2016 a 2019. VARIABLES: dades sociodemogràfiques, hàbits tòxics , comorbiditat, clíniques de l’aMPOC, hàbits dietètics, fàrmacs i dades de laboratori (hemograma, bioquímica bàsica i nivells de VitD). RESULTATS · Fase 1: 710 pacients MPOC. Prevalença d’MPOC 1,6%, d’ED 24,8%, d’SD 19,7% i infradiagnòstic 84%. Hi ha 385 aMPOC i la nostra incidència d’aMPOC és de 895 casos/1.000 pacients MPOC per any. · Fase 2: 295 pacients MPOC, 154 casos (52,2%) i 141 controls (47,8%). FACTORS DE RISC DEL FA: 1. Característiques del FA : tos (p

Introducció: La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és un factor de risc independent per el desenvolupament de càncer de pulmó (CP) en els pacients. Els mecanismes encara s’han de dilucidar per a comprendre les relacions entre MPOC i CP. Hipòtesi: Els components del microambient tumoral poden diferir en els tumors de pacients amb CP amb i sense MPOC. La immunoteràpia també pot reduir la càrrega tumoral a través de diversos mecanismes biològics. Objectius: 1) Pacients: estudiar el paper del microambient tumoral, les cèl·lules immunitàries, les característiques de l’estroma i la sobreactivació de PARP en el procés de tumorigènesi en pacients amb CP amb i sense MPOC. 2) Ratolins: avaluar els efectes de la immunoteràpia en la grandària tumoral mitjançant l’anàlisi de diversos mecanismes biològics com l’estrès oxidatiu, l’apoptosi i l’autofàgia. Mètodes: 1) Pacients: es van reclutar 90 pacients amb MPOC-CP i 43 pacients només amb CP procedents de la cohort Càncer de Pulmó Mar (Barcelona) des de l’any 2008 fins al 2019. Es van obtenir mostres pulmonars tumorals i no tumorals en els pacients mitjançant toracotomia/cirurgia toracoscòpica assistida per vídeo (VATS), sempre previ a la quimioteràpia i/o radioteràpia. 2) Ratolins: dos grups de ratolins Balb/c amb CP induït mitjançant la inoculació subcutània de cèl·lules d’adenocarcinoma pulmonar LP07: ratolins tractats i no tractats, n = 9/grup. Al grup tractat se li va administrar un còctel d’anticossos monoclonals (anti-PD-L1, anti-CTLA-4, anti-CD19 i anti-CD137) i una solució tampó (PBS) als ratolins control. Es van obtenir els tumors en tots els ratolins per dur a terme l’estudi (30 dies). Anàlisi biològic: es van utilitzar Western-blot, immunohistoquímica, ELISA, cultius cel·lulars, i immunofluorescència per avaluar els marcadors biològics objecte d’estudi en cada model i tipus de mostres. Resultats: 1) Pacients: els tumors pulmonars de pacients amb MPOC van mostrar nivells més baixos d’estructures limfoides terciàries (ETLs) i centres germinals (CG) respecte dels pacients sense MPOC. Els nivells més baixos de ETLs i cèl·lules B en els tumors pulmonars es van associar amb una pitjor supervivència a 10 anys, especialment en aquells amb MPOC. En l’estroma tumoral, la presència de MPOC no es va associar a diferències en els components de l’estroma com ara la matriu extracel·lular, els fibroblasts associats al càncer o les cèl·lules endotelials. A més, els nivells de dany de l’ADN i la consegüent activació de PARP estaven més elevats només en els tumors pulmonars dels pacients amb MPOC, mentre que l’expressió dels enzims PARP-1 i PARP-2 estaven disminuïdes en els tumors pulmonars respecte de les no tumorals, independentment de la presència de MPOC. 2) Ratolins: la immunoteràpia va reduir la càrrega tumoral a través de l’augment dels nivells de l’estrès oxidatiu, apoptosi, autofàgia i de vies de senyalització com NF-kB i sirtuin-1 en tumors dels ratolins tractats comparant amb els ratolins amb CP sense immunoteràpia. Conclusions: El microambient immunològic tumoral, els components de l’estroma i l’activitat de PARP s’expressen de forma clarament diferenciada en els tumors pulmonars de pacients amb CP amb MPOC respecte dels pacients sense MPOC. La reducció en la formació de ELTs i CGs, l’augment en el dany de l’ADN i la sobreactivació de PARP probablement contribueixin a la major susceptibilitat per desenvolupar CP en pacients amb MPOC. En ratolins tractats amb la immunoteràpia, l’augment dels nivells d’estrès oxidatiu juntament amb l’activació d’apoptosi i autofàgia poden ser part dels mecanismes mitjançant els quals la immunoteràpia redueix la càrrega tumoral. En resum, la presència de MPOC s’ha de tenir en compte en el disseny de teràpies per al CP, incloses la immunoteràpia i la inhibició de l’activació de PARP. Introducción: La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) es un factor de riesgo independiente para el desarrollo de cáncer de pulmón (CP) en los pacientes. Los mecanismos aún se quedan por dilucidar a comprender las relaciones entre EPOC y CP. Hipótesis: Los componentes del microambiente tumoral pueden diferir en los tumores de pacientes con CP con y sin EPOC. La inmunoterapia también puede reducir la carga tumoral a través de varios mecanismos biológicos. Objetivos: 1) Pacientes: estudiar el papel del microambiente tumoral, las células inmunes, las características del estroma y la sobreactivación de PARP en el proceso de tumorigénesis en pacientes con CP con y sin EPOC. 2) Ratones: evaluar los efectos de la inmunoterapia en el tamaño tumoral mediante el análisis de varios mecanismos biológicos como el estrés oxidativo, la apoptosis y la autofagia. Métodos: 1) Pacientes: se reclutaron 90 pacientes con EPOC-CP y 43 pacientes solo con CP procedentes de la Cohorte Cáncer de Pulmón Mar, Barcelona, desde el año 2008 hasta el 2019. Se obtuvieron muestras pulmonares tumorales y no tumorales en los pacientes mediante toracotomía/cirugía toracoscópica asistida por video (VATS), siempre previo a la quimioterapia y/o radioterapia. 2) Ratones: dos grupos de ratones BALB /c con CP inducido mediante la inoculación subcutánea de células de adenocarcinoma pulmonar LP07: ratones tratados y no tratados, n= 9/grupo. Al grupo tratado se le administró un cóctel de anticuerpos monoclonales (anti-PD-L1, anti-CTLA-4, anti-CD19 y anti-CD137) y una solución tampón (PBS) a los ratones control. Se obtuvieron los tumores en todos los ratones al final del estudio (30 días). Análisis biológico: se utilizaron Western-blot, inmunohistoquímica, ELISA, cultivos celulares, y inmunofluorescencia para evaluar los marcadores biológicos objeto de estudio en cada modelo y tipos de muestras. Resultados: 1) Pacientes: los tumores pulmonares de pacientes con EPOC mostraron niveles más bajos de estructuras linfoides terciarias (ETLs) y centros germinales (CG) respecto de los pacientes sin EPOC. Los niveles más bajos de ELTs y células B en los tumores pulmonares se asociaron con una peor supervivencia a 10 años, especialmente en aquéllos con EPOC. En el estroma tumoral, la presencia de EPOC no se asoció a diferencias en los componentes del estroma tales como la matriz extracelular, los fibroblastos asociados al cáncer o las células endoteliales. Además, los niveles de daño del ADN y la consiguiente activación de PARP estaban más elevados solamente en los tumores pulmonares de los pacientes con EPOC, mientras que la expresión de las enzimas PARP-1 y PARP-2 estaban disminuidas en los tumores pulmonares respecto de las no tumorales, independientemente de la presencia de EPOC. 2) Ratones: la inmunoterapia redujo la carga tumoral a través del aumento de los niveles del estrés oxidativo, apoptosis, autofagia y de vías de señalización como NF-kB y sirtuin-1 en tumores de los ratones tratados comparando con los ratones con CP sin inmunoterapia. Conclusiones: El microambiente inmunológico tumoral, los componentes del estroma y la actividad de PARP se expresan de forma claramente diferenciada en los tumores pulmonares de pacientes con CP con EPOC respecto de los pacientes sin EPOC. La reducción en la formación de ELTs y CGs, el aumento en el daño del ADN y la sobreactivación de PARP probablemente contribuyan a la mayor susceptibilidad para desarrollar CP en pacientes con EPOC. En ratones tratados con la inmunoterapia, el aumento de los niveles de estrés oxidativo junto con la activación de apoptosis y autofagia pueden ser parte de los mecanismos mediante los cuales la inmunoterapia reduce la carga tumoral. En resumen, la presencia de EPOC debe tenerse en cuenta en el diseño de terapias para el CP, incluidas la inmunoterapia y la inhibición de la activación de PARP. Background: Lung cancer (LC) is a leading cause of death worldwide. Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) is a highly prevalent lung disease. COPD has been well established as an independent risk factor for lung tumorigenesis in patients. However, the biological mechanisms that explain the possible associations between lung cancer and COPD remain to be fully elucidated. Hypothesis: The tumor microenvironment components (immune profile, stroma, cytokines, and PARP activation) may differ in tumors of lung cancer patients with and without COPD. Immunotherapy may also reduce tumor burden through several biological events. Objectives: 1) Studies in patients: to elucidate the role of the biological events: tumor microenvironment, immune cell composition, stroma characteristics, and PARP overactivation in the process of tumorigenesis in tumors of patients with and without underlying COPD; 2) Mouse study: to evaluate the effects of immunotherapy on tumor burden through the analyses of several biological mechanisms such as oxidative stress, apoptosis, and autophagy. Methods: Two models were used: 1) Studies in patients: 90 LC patients with underlying COPD and 43 LC-only patients were recruited from 2008 to 2019 from the Lung Cancer Mar Cohort, Barcelona. Lung tumor and the surrounding non-tumor lung specimens were obtained from all study patients through thoracotomy or video-assisted thoracoscopic surgery (VATS) prior to chemotherapy and/or radiotherapy; 2) Mouse study: Two groups of wild-type BALB/C mice with experimental lung cancer (subcutaneous inoculation of LP07 adenocarcinoma cells in the left flank of mice) were established: treated and non-treated mice, n=9/group. In the treatment group, lung cancer mice were treated with a cocktail of monoclonal antibodies (intraperitoneal injection, anti-PD-L1, anti-CTLA-4, anti-CD19, and anti-CD137). Lung tumors were obtained from all mice. Biological analysis: laboratory techniques such as western-blot, immunohistochemistry, ELISA, cell culture, and immunofluorescence were used to assess the target biological markers in each study. Results: 1) Studies in patients: lung tumors of patients with underlying COPD showed lower levels of tertiary lymphoid structures (TLSs) compared to lung cancer only patients. Moreover, lower levels of TLS and B cells in lung tumors were associated with poorer 10-year overall survival rates of patients, especially in those with underlying COPD. In tumor stroma, the presence of COPD did not elicit any significant difference in levels of extracellular matrix, cancer-associated fibroblasts or endothelial cells. In addition, DNA damage and PARP activation levels were higher only in lung tumors of patients with underlying COPD, while PARP-1 and PARP-2 enzyme expression levels were lower in lung tumors compared to non-tumor specimens irrespective of the presence of COPD. 2) Mouse study: treatment with immunotherapy reduced tumor burden through increased levels of oxidative stress, apoptosis, autophagy, and signaling pathways such as NF-kB and sirtuin-1 in tumors of the treated mice compared to tumors of non-treated animals. Conclusions: Tumor immune microenvironment, stroma components, and PARP are differentially expressed in lung tumors of lung cancer patients with underlying COPD. The reduction in TLS and GC formation, the rise in DNA damage, and PARP overactivation probably contribute to the greater susceptibility of COPD patients to develop lung tumors. In mice treated with the combination of monoclonal antibodies, increased levels of oxidative stress along with activated apoptosis and autophagy may be part of the mechanisms whereby immunotherapy may reduce tumor burden. In conclusion, the presence of COPD should be considered when designing therapeutic strategies of lung cancer including immunotherapy as well as PARP activity inhibition. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina

L’objectiu d’aquest estudi és conèixer les experiències de pacients i cuidadors que conviuen amb la MPOC avançada, l'impacte dels seus símptomes i les necessitats d'atenció multidimensionals que generen. Estudi qualitatiu, fenomenològic mitjançant 48 entrevistes semi-estructurades i en profunditat, realitzades a 10 pacients amb MPOC avançada i situació de final de vida, 10 cuidadors informals, 20 professionals de l’atenció primària, 2 Pneumòlegs, 2 professionals de Cures Pal·liatives i 1 Psicòleg Clínic. Després de l’anàlisi de continguts s’identifiquen 4 temàtiques emergents: els pacients i l’impacte de la malaltia; els cuidadors, recurs o subjecte d’atenció?, el model d’atenció que necessiten els pacients i cuidadors i finalment la gestió del futur de la malaltia i el final de la vida. Les conclusions de l’estudi orienten cap a la necessitat d’introduir en aquests pacients estratègies d’atenció pal·liativa precoç, protegint l’entorn cuidador i les seves necessitats mitjançant un model d’atenció que garanteixi l’accessibilitat i seguretat, potenciant la comunicació i el tracte humà., The aim of this study is to know the experiences of patients and caregivers living with advanced chronic obstructive pulmonary disease, the impact of their symptoms and multidimensional care needs generated. Qualitative phenomenological study, 48 semi-structured interviews and in depth, made in 10 patients with advanced COPD and end of life situation, 10 informal carers, 20 Primary Care professionals, 2 Pneumologists, 2 Palliative Care and 1 Clinical Psychologist. After the content analysis, four major emerging topics have been identified: the patients and the impact of the disease; caregivers, resource or subject of attention?, the care model needed by patients and caregivers and finally the future management of the disease and the end of life. The study conclusions guide the need to introduce in these patients early palliative care strategies, protecting the caregiver environment and your needs through a model of care that ensures accessibility and security, enhancing communication and human relationships.

High levels of physical activity have been related to better prognosis in patients with chronic obstructive pulmonary disease (COPD). However, so far no interventions have proven effective to modify physical activity in COPD. The aims of this thesis are to design, validate and test the Urban Training intervention to modify physical activity behavior at the long term, and to assess the relationship of novel determinants with the physical activity in COPD patients. We designed walking trails of different intensities in public spaces, the Urban Training intervention was implemented and evaluated after a follow-up of 12 months, and socio-environmental determinants were studied. At the end of this thesis, walking trails were validated showing that the physiological response increased according to the predefined trails’ intensity. In addition, the Urban Training intervention improved physical activity after 12 months of follow-up only in patients adherent to the intervention. And finally dog walking and grandparenting were associated with a higher amount and intensity of physical activity in COPD patients, Els alts nivells d'activitat física han estat relacionats amb un millor pronòstic en pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Però, per ara cap intervenció ha demostrat ser eficaç en modificar l'activitat física en la MPOC. Els objectius d'aquesta tesi són dissenyar, validar i provar la intervenció d'Entrenament Urbà per modificar-la a llarg termini, i analitzar la relació de nous determinants amb l'activitat física en pacients amb MPOC. Es van dissenyar circuits de diferents intensitats als espais públics, l'Entrenament Urbà va ser implementat i avaluat després de 12 mesos de seguiment, i els determinants socials i ambientals van ser analitzats. Al final d'aquesta tesis, el disseny dels circuits va se validat mostrant que la resposta fisiològica al caminar els circuits va augmentar segons la intensitat predefinida. A més a més, l'Entrenament Urbà va millorar l'activitat física després de 12 mesos de seguiment només en els pacients que vam complir amb la intervenció. I finalment treure el gos a passejar i cuidar dels nets van mostrar associació amb més quantitat i intensitat d'activitat física en malalts amb MPOC.

El objetivo general de este trabajo es revisar y analizar los proyectos más recientes de telemonitorización de pacientes con EPOC, e identificar los beneficios de las intervenciones de monitorización remota en EPOC. L'objectiu general d'aquest treball és revisar i analitzar els projectes més recents de telemonitorització de pacients amb MPOC, i identificar els beneficis de les intervencions de monitoratge remota en MPOC. The overall objective of this study is to review and analyze the latest telemonitoring projects for COPD patients and to identify the benefits of remote monitoring interventions in COPD.

INTRODUCCIÓ La MPOC és una patologia amb una elevada morbimortalitat. L’exacerbació és freqüent en la història natural de la malaltia i s’associa a una declinació irreversible de la capacitat pulmonar, a una pitjor qualitat de vida i a una disminució en la supervivència. L’objectiu de la tesi va ser estudiar la incidència i els factors de risc associats a l’exacerbació de la MPOC i determinar les efectivitats de les vacunacions antigripal i antipneumocòccica 23V. METODOLOGIA Es van realitzar quatre estudis observacionals: el primer va ser prospectiu i els tres següents retrospectius. El segon i el tercer estan fets en base a la mateixa població (2.501 malalts MPOC de la Regió Sanitària de Lleida). El primer en base a una mostra de 512 pacients diagnosticats de l’ABS Pla d’Urgell i el quart emprant una mostra de 1.323 de la mateixa ABS. Les variables depenents van ser la exacerbació, l’ingrés hospitalari i la mort. La resta de les variables recollides foren: demogràfiques, paràmetres espiromètrics, gravetat (GOLD), hàbit tabàquic, antecedent d’exacerbació, vacunacions (antigripal i antipneumocòccica 23V), comorbiditat associada (Charlson), BODEx, ansietat/sd depressiva (HAD), grau dispnea, qualitat de vida (EuroQOL 5D). A través de models de regressió logística s’han determinat les variables associades a l’exacerbació, a l’ingrés hospitalari i a la mortalitat global. Alhora, s’han dissenyat models score de predicció del risc. RESULTATS L’efectivitat de la vacunació antigripal per evitar l’ingrés per exacerbació va ser del 90,8% durant els 3 mesos de màxima activitat gripal; i per evitar la mortalitat global, del 33%. Tanmateix, la cobertura vacunal antigripal va ser del 55,3%, La incidència anual d’exacerbació de la MPOC va ser del 61,7%, la d’ingrés hospitalari anual per agudització del 10,8% i la de mortalitat global anual, del 4,2%. Es varen objectivar diferents factors associats sent els més rellevant l’antecedent d’agudització i el d’ingrés per exacerbació. CONCLUSIONS La cobertura de vacunació antigripal en la població és baixa. L’efectivitat de la vacunació antigripal és alta. L’antecedent d’exacerbació resultaria una variable clau a tenir en compte per part del metge i que discriminaria aquells pacients amb un risc major d’exacerbació., INTRODUCCIÓN La EPOC es una patología con una elevada morbimortalidad. La exacerbación es frecuente en la historia natural de la enfermedad y se asocia a una declinación irreversible de la capacidad pulmonar, a una peor calidad de vida y a una disminución en la supervivencia. El objetivo de la tesis fue estudiar la incidencia y los factores de riesgo asociados a la exacerbación de la EPOC y determinar las efectividades de las vacunaciones antigripal y antineumocócica 23V. METODOLOGÍA Se realizaron cuatro estudios observacionales: el primero fue prospectivo y los tres siguientes retrospectivos. El segundo y el tercero han utilizado la misma población (2.501 enfermos EPOC de la Región Sanitaria de Lleida). El primero está realizado en base a una muestra de 512 pacientes diagnosticados del ABS Pla d’Urgell y el cuarto utilizando una muestra de 1.323 pacientes de la misma ABS. Las variables dependientes fueron la exacerbación, el ingreso hospitalario y la muerte. Las demás variables recogidas fueron: demográficas, parámetros espirométricos, gravedad (GOLD), hábito tabáquico, antecedente de exacerbación, vacunaciones (antigripal y antineumocócica 23V), comorbilidad asociada (Charlson), Bodex, ansiedad/sd depresiva (HAD), grado de disnea, calidad de vida (EuroQOL 5D). A través de modelos de regresión logística se han determinado las variables asociadas a la exacerbación, al ingreso y a la mortalidad global. Al mismo tiempo se han diseñado modelos score de predicción del riesgo. RESULTADOS La efectividad de la vacunación antigripal para evitar el ingreso por exacerbación fue del 90,8% durante los 3 meses de máxima actividad gripal; y para evitar la mortalidad, del 33%. Sin embargo, la cobertura vacunal antigripal fue del 55,3%. La incidencia anual de exacerbación de la EPOC fue del 61,7%, la de ingreso hospitalario anual por exacerbación del 10,8% y la de mortalidad global anual del 4,2%. Se objetivaron diferentes factores asociados siendo los más relevantes el antecedente de agudización y el de ingreso por exacerbación. CONCLUSIONES La cobertura de vacunación antigripal en la población es baja. La efectividad de la vacunación es alta. El antecedente de exacerbación resultaría una variable clave a tener en cuenta y que discriminaría aquellos pacientes con un riesgo mayor de exacerbación., INTRODUCTION COPD is a disease with high morbidity and mortality. The exacerbation is common in the natural history of the disease, which is associated with an irreversible decline in lung capacity, a worse quality of life and a decrease in survival. The aim of the thesis was to study the incidence and risk factors associated with the exacerbation of COPD and to determine the effectiveness of flu vaccinations and antipneumococcal 23v. METHODS Four observational studies were conducted: the first was prospective and other three were retrospective. The second and third were carried out on the basis of the same population (2,501 COPD patients within the Lleida Health Care Region). The first was based on a sample of 512 patients diagnosed at the Pla d'Urgell Health Care Centre and the fourth using a sample of 1,323 at the same centre. The dependent variables were exacerbations, hospitalization and death. The remaining variables compiled were: demographics, spirometric parameters, severity (GOLD), smoking habit, a history of exacerbations, vaccination (flu and antipneumococcal 23v) associated comorbidity (Charlson) BODEx, anxiety/depressive ds (HAD), dyspnea level and quality of life (EuroQol 5D). Using logistic regression models we determined the variables associated with exacerbation, hospital admission and overall mortality. At the same time, models/score have been designed for predicting risk. RESULTS The effectiveness of flu vaccinations to prevent admission due to exacerbation was 90.8% during the three months of peak flu activity; and to prevent overall mortality, 33%. However, flu vaccination coverage was 55.3%, the annual incidence of COPD exacerbation was 61.7%, the annual hospitalization for deterioration was 10.8% and annual global mortality was 4.2%. We were able to interpret different factors associated with being the most important antecedent in the intensification and exacerbation of admission. CONCLUSIONS Flu vaccination coverage in the population is low. The effectiveness of the flu vaccine is high. The antecedent of exacerbation would be a key variable for the doctor to take into account, who would differentiate between patients with an increased risk of exacerbation.

The World Health Organization in 2002, recognized that self-care was the cornerstone in the care of people with chronic diseases. The management of chronic disease requires time, and it is complex and difficult. Self-care involves the activities a patient must commit to undertake in order to live as good as possible. Chronic obstructive pulmonary disease (COPD) causes shortness of breath and it worsens over time. However, treatments and changes in habits can help the patient feel better and slow down the progression of the disease. The aim of the study is to analyze the resources and motivation factors the person has when it comes to dealing with chronic obstructive pulmonary disease., L’Organització Mundial de la Salut a l’any 2002, va reconèixer que l’autocura era la pedra angular en l’atenció a les persones amb malalties cròniques. El maneig d’una malaltia crònica precisa temps, és complex i difícil. L’autocura involucra les activitats que el pacient s’ha de comprometre a fer per viure de la millor manera possible. La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) provoca dificultats per respirar i empitjora amb el temps, els tractaments i els canvis en l’estil de vida poden ajudar a la persona a sentir-se millor i retardar la progressió de la malaltia. L’objectiu de l’estudi és analitzar els recursos i els factors motivadors que té la persona per afrontar la malaltia pulmonar obstructiva crònica.

The aim of this study was to evaluate the respiratory muscles efficiency during a progressive incremental flow (IF) respiratory test in healthy and Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD) subjects. To achieve this, the relationship between mouth Inspiratory Pressure (IP) increment, which is a measure of the force produced by respiratory muscles, and respiratory muscular activity increment, evaluated by means of Mechanomyografic (MMG) signals of the diaphragm muscle, was analyzed. Moreover, the correlation between the respiratory efficiency measure and the obstruction severity of the subjects was also examined. Data from two groups of subjects were analyzed. One group consisted of four female subjects (two healthy subjects and two moderate COPD patients) and the other consisted of ten male subjects (six severe and four very severe COPD patients). All subjects performed an easy IF respiratory test, in which small IP values were reached. We have found that there is an increase of amplitude and a displacement towards low frequencies in the MMG signals when the IP increases. Furthermore, it has also been found that respiratory muscles efficiency is lower when greater the obstructive severity of the patients is, and it is lower in women than in men. These results suggest that the information provided by MMG signals could be used to evaluate the muscular efficiency in healthy and COPD subjects

Background and objectives: Recent research has shown an association between a healthy diet and reduced chronic obstructive pulmonary disease (COPD) incidence. However, the potential role of diet in COPD prognosis is unknown. This thesis aimed to describe the characteristics of diet in COPD patients and to estimate its association with the disease evolution, in terms of pathophysiological impairment and hospitalizations. A secondary objective was to study the role of diet in asthma, as a COPDrelated phenotype. Methods: A dietary ancillary protocol was included in a well phenotyped cohort of 342 COPD patients recruited during their first admission for a COPD exacerbation in Spain. Dietary data of the last 2 years was assessed using a validated food frequency questionnaire (122 items). Levels of oxidative stress and inflammatory markers were measured in serum. Hospital admissions during follow-up were obtained from national datasets. Additionally, data from the International Study of Asthma and Allergies in Childhood (ISAAC) in Mexico was used to assess the effect of diet in childhood asthma. Results: (i) COPD patients report an adequate intake of the main food groups and macro- and micro-nutrients according to local recommendations, excepting vitamin D; (ii) vitamin E and olive oil intakes are associated with reduced oxidative stress in COPD active smokers; (iii) intake of _3 and _6 fatty acids is related to the levels of serum inflammatory markers; (iv) cured meat intake increases the risk of COPD admission during follow-up; and (v) children adherence to a Mediterranean dietary pattern relates to reduced childhood asthma prevalence. Conclusions: Dietary habits may modify COPD prognosis and childhood asthma. Therefore, advice on healthy diet should be considered in chronic respiratory diseases guidelines., Antecedents i objectius: Estudis recents mostren associacions entre una dieta sana i reduccions en la incidència de malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Tanmateix, el possible rol de la dieta en l'evolució de l'MPOC és desconegut. L'objectiu d'aquesta tesi és descriure les característiques de la dieta en pacients amb MPOC i estimar-ne l’associació amb l'evolució de la malaltia en termes d’alteracions fisiopatològiques i hospitalitzacions. Com a objectiu secundari, també es vol estudiar el paper de la dieta en l'asma, com a malaltia estretament relacionada amb l'MPOC. Mètodes: Es va aniuar un protocol d’epidemiologia nutricional en una cohort de 342 malalts d’MPOC, ben fenotipats, reclutats a Espanya durant la seva primera hospitalització per agudització de l'MPOC. Es va administrar un qüestionari de freqüència de consum d'aliments (122 ítems) preguntant per la dieta dels darrers 2 anys. Es van mesurar en sèrum els nivells de marcadors d'estrès oxidatiu i d'inflamació. Les hospitalitzacions durant el temps de seguiment s’obtingueren a partir de registres nacionals. Per últim, s'utilitzaren dades de l'International Study of Asthma and Allergy in Childhood (ISAAC) a Mèxic per a estimar l'efecte de la dieta en l'asma infantil. Resultats: (i) El consum d'aliments i macro- i micro-nutrients fou considerat adient respecte a les recomanacions locals, exceptuant la vitamina D; (ii) la ingesta de vitamina E i oli d’oliva s’associà a menors nivells d’estrès oxidatiu en pacients fumadors actius; (iii) els nivells de ingesta d'àcids grassos _3 i _6 es va relacionar amb els nivells d’inflamació sistèmica; (iv) la ingesta d’embotits i carns curades va incrementar el risc d'hospitalització per MPOC durant el seguiment; i (v) l’adherència a un patró mediterrani d'alimentació s’associà a menor prevalença d'asma infantil. Conclusions: Els hàbits alimentaris poden modificar l'evolució de l'MPOC i el desenvolupament d'asma infantil. Per tant, s’hauria de considerar l’inclusió de consells alimentaris en les guies clíniques per a malalties respiratòries cròniques.

Introducció: La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) produeix un deteriorament important de la qualitat de vida, per una baixa capacitat per a realitzar les activitats de la vida diària. La rehabilitació respiratòria (RR) ha demostrat millorar la capacitat per a realitzar aquestes activitats. No es coneix quant temps es mantenen aquests beneficis obtinguts inicialment després d'un programa de RR ni si la RR és capaç de millorar-ne la supervivència en els pacients amb MPOC. Tampoc coneixem quina és la variable que permet predir millor el pronòstic vital d'aquests malalts.Objectius: 1) a. Avaluar si la RR pot millorar la supervivència, b. Avaluar quines variables poden predir-la millor. 2) Avaluar fins quan es mantenen els efectes inicialment aconseguits després d'un programa de RR.Pacients i mètodes: Es van reclutar de forma consecutiva 60 pacients aleatoritzats en dos grups: un grup control (GC), que va seguir el tractament mèdic habitual, i un grup que va entrar en un programa de RR de 6 mesos de durada i 6 mesos de manteniment (GR). Ambdós grups van venir al nostre centre per a dur a terme les avaluacions inicial i anuals, i es van seguir durant un període de 7 anys o fins a la seva defunció.Les variables que es van enregistrar van ser: edat, talla, pes, hàbit tabàquic, proves funcionals respiratòries: espirometria pre i postbroncodilatador, volums estàtics, capacitat de difusió, pressions respiratòries màximes, ventilació voluntària màxima i gasos arterials, proves d'esforç màxim amb un cicloergòmetre i submàxim amb la prova dels 6 minuts de la marxa (6MWT) i es va administrar el qüestionari de la malaltia respiratòria crònica (CRQ). Resultats: La supervivència global va ser del 53% (44% pel GC i 61% el GR). Aquestes diferències no varen resultar estadísticament significatives. Es va fer una anàlisi de supervivència entre grups prenent com a esdeveniment final la mort per insuficiència respiratòria. En aquest cas, però, tampoc es van trobar diferències significatives entre grups. Pel que fa a la variable que millor ens podia predir la supervivència d'aquests malalts, van ser les de la prova d'esforç màxim i més concretament la ventilació minut màxima (VEmax) assolida en la prova. Aquells individus que aconseguien una VEmax < a 30 L/min la supervivència als 7 anys era del 20%, mentre que aquells que aconseguien una VEmax > 38 L/min la supervivència era del 80%. Pel que fa al comportament de les variables les proves de funció pulmonar no van millorar després del programa, la prova d'esforç màxim va millorar el primer any i després els efectes es van perdre. En la prova dels 6MWT els efectes es van observar fins als 5 anys. Les àrees de dispnea i fatiga del CRQ van mantenir els efectes fins a un any després del programa i les àrees emocional i de control de la malaltia, els efectes sols van ser palesos al finalitzar el programa i el següent any ja no es van observar.Conclusions: La RR no va demostrar millorar la supervivència dels malalts amb MPOC. Les variables que millor podien predir la supervivència als 7 anys van ser les relacionades amb la prova d'esforç màxim. La RR va demostrar millorar les variables de qualitat de vida i de proves d'esforç màxim i submàxim, però aquests efectes es van perdre més o menys ràpidament en funció de la variable analitzada., Introduction: The chronic obstructive pulmonary disease (COPD) produces an important impair on the quality of life. The pulmonary rehabilitation (PR) has shown an improvement in the exercise capacity. It's unknown how long the benefits of PR are maintained and we didn't know either what is the variable which let us to predict the vital prognostic in COPD.Aims: 1) To evaluate if PR can improve the survival in COPD and To analyze which are the variables that can better predict this survival.2) To evaluate how long the effects of PR are maintained.Patients and methods: 60 consecutive patients with COPD were recruited and randomized in two groups: a control group (CG) who followed the usual medical treatment and a rehabilitation group (RG) who also entered in a PR program. Both groups came up to hospital in order to carry out the initial and consecutive annual evaluations. The patients were followed during 7 years or until the date of death.The variables examined were: age, height, weight, tabbacco, functional respiratory test: basal spirometry and postbronchodilator, static volumes, diffusion capacity, maximal respiratory pressures, maximal voluntary ventilation and arterial gases, maximal effort test with a cicloergometer and submaximal effort test with the 6 minute walking test (6MWT), and in order to asses the quality of life, the chronic respiratory questionnaire (CRQ) was run.Results: The global survival was about 53% (44% in CG and 61% in RG). This difference between both groups wasn't statistically significant. We also analyzed the survival between groups taking as the last event the death caused by respiratory failure. There were not differences statistically significant neither. The best predictor factor was the maximal effort test, to be precisely the maximal minute ventilation (VEmax) achieved in this test. The patients who achieved a value of VEmax lower than 30 L/min the survival after 7 years was 20% and those patients who achieved a value of VEmax higher than 38 L/min this survival was above 80%.Regarding the PR effects maintenance the functional respiratory test didn't improve after program. The maximal effort test only improved the first year and then the effects were lost. We detected differences between groups in the 6MWT until 5 years. The dyspnea and fatigue domains achieved benefits until one year post program and emotional and mastery domains only at the end of the program and then the effects were lost.Conclusions: The PR didn't improve the survival to the patients with COPD. The best variables to predict the survival after 7 years were related to maximal effort test. The PR improved the quality of life, maximal and submaximal effort test, but these gained effects were lost quicker or slower depending on the variable analyzed.

La caracterització de la població bacteriana de les vies respiratòries baixes dels pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) a partir de l'esput, tant en fase estable com en fase d'agudització, ha d'interpretar-se amb cautela per la inherent contaminació orofaringea de la mostra. Per aquest motiu, s´han intentat buscar mètodes alternatius com l'aspirat transtraqueal o les tècniques fibrobroncoscòpies com el raspall protegit (RP), ambdues inicialment introduïdes pel diagnòstic de la pneumònia. Amb aquest última tècnica s´ha desenvolupat dos estudis que posteriorment foren publicats: #1. Monsó, Rosell, Bonet et al; Risk factors for lower bacterial colonization in chronic bronchitis, en J Eur Respir 1999; 13:338-92 i#2. Monsó, Ruiz, Rosell et al, Bacterial infection in chronic obstructive pulmonary disease. A study of stable and exacerbated outpatinets using the protected specimen brush, en Am J Resp Crit Care Med 1995; 152:1316-20) En el primer d'ells, es descriuen els factors de risc per a colonització bacteriana en 41 pacients amb bronquitis crònica i obstrucció lleu a moderada (FEV1 74%, DE 23%) detectant-se a partir d'un model de regressió logística que el tabaquisme actiu presenta una OR 9,8 (IC 95: 1,1 a 83,2); així mateix, en un subgrup de 18 pacients s'obtingué un segon RP, de la s'en deriva una concordança qualitativa del 72,2% i qualitativa del 47,4%. En el segon estudi, s'aplica la tècnica del RP en dos mostres de pacients amb MPOC, una en fase d'estabilitat i una altre en fase d'agudització, similars en quant a dades demogràfiques, història de tabaquisme i de funció respiratòria (FEV1 en pacients estables 51%, DE 23% i en pacients aguditzats 43%,DE 14). Els resultats microbiològics mostren cultius positius en estables del 25% i en els aguditzats del 51%, detectant-se com la càrrega bacteriana també s'incrementa: 5% dels pacients amb MPOC estable presenten concentracions bacterianes * 104 unitats formadores de colònies/ml mentre que en fase arriben al 24%. Els gèrmens que s'aïllen en fase estable corresponen a: Haemophilus influenzae 60%, Streptoccocus pneumoniae 30%, Moraxella catarrhalis 10%, Staphiloccocus aureus 10%, Pseudomonas aeruginosa 10% i Acinetobacter spp 10%; mentre que en fase d'agudització els percentatges no presentesn variacions significatives: Haemophilus influenzae 58%, Streptoccocus pneumoniae 17%, Moraxella catarrhalis 12%, Pseudomonas aeruginosa 12%. D'aquests dos estudis es pot concloure que el tabaquisme és un factor clarament afavoridor de la colonització bacteriana en la MPOC, que aquesta afecta un 25% del subjectes en fase estable i que quasi es duplica durant la fase d'agudització, a la vegada que la càrrega bacteriana també s'incrementa de forma significativa. El perfil bacterià no sembla que s'alteri de forma rellevant., Endobronchial bacteria obtained by sputum cultures in patients with chronic obstructive pulmonary disease (COPD) are often contaminated by oropharyngeal flora. Some alternatives techniques have been explored, like transtracheal aspiration or flexible bronchoscopic techniques like the protected specimen brush (PSB), though both were initially designed for the diagnosis of pneumonia. We have performed two studies based on the PSB that were published afterwards: #1. Monsó, Rosell, Bonet et al; Risk factors for lower bacterial colonization in chronic bronchitis, en J Eur Respir 1999; 13:338-92 and; #2. Monsó, Ruiz, Rosell et al, Bacterial infection in chronic obstructive pulmonary disease. A study of stable and exacerbated outpatients using the protected specimen brush, en Am J Resp Crit Care Med 1995; 152:1316-20.In the first study the risk factors for bacterial colonization were described in 41 stable patients with chronic bronchitis and mild to moderate COPD (FEV1 74%, DE 23%). Based on a logistic regression model, smoking was detected as the most important factor with an OD of 9,8 (IC 95: 1,1 a 83,2). In a subgroup of 18 patients, a second PSB was performed, showing a qualitative agreement of 72.2% and a quantitative agreement of 47.4%. In the second study, a PSB was performed in two similar groups of COPD patients, one in stable situation and the other in an acute exacerbation (FEV1 in stable patients 51%, DE 23% and in exacerbation : 43%,DE 14). The microbiological results show positive cultures in the 25% of stable patients and 51% in the exacerbated group; moreover, bacterial load is as well different: only 5% of stable patients have * 104 colony forming units/ml, while in the exacerbated situation there are 24%. Bacteria isolated in the stable situation were: Haemophilus influenzae 60%, Streptoccocus pneumoniae 30%, Moraxella catarrhalis 10%, Staphiloccocus aureus 10%, Pseudomonas aeruginosa 10% and Acinetobacter spp 10%; while in the exacerbated situation: Haemophilus influenzae 58%, Streptoccocus pneumoniae 17%, Moraxella catarrhalis 12%, Pseudomonas aeruginosa 12%, a globally similar profile.From both studies it can be concluded that smoking is a risk factor for bacterial colonization in COPD patients, that it affects the 25% of the studied group and that during the exacerbation situation, the percentage is nearly duplicated as well as a significant increment of the bacterial load is detected. The bacterial profile is nearly the same, which indicates a possible overgrowth of the preexisting bacterial population.

Es bien conocido por la comunidad científica internacional que la exposición al polvo de madera, dependiendo del tipo de madera utilizada en la fabricación del mueble, acarrea diferentes problemas a la salud del carpintero. Las madera blandas (coníferas) son irritantes, alergénicas, y con el tiempo pueden llegar a generar asma ocupacional y EPOC. El polvo de madera dura (no-coníferas) ha sido asociado con varios tipos de cáncer, incluyendo el de la cavidad nasal, pulmón y tracto gastrointestinal, y la enfermedad de Hodgkin. Las fibras alargadas acompañadas de poros corresponden a las fibras de coníferas. La mayoría de las fibras de no-coníferas son de paredes gruesas y cortas. Se sospecha que las características morfológicas de las fibras de las coníferas hacen que estas sean más agresivas en la deposición de los tejidos blandos de la nariz y los pulmones que las fibras de no-coníferas, aunque los efectos de estas últimas sean mas letales. Sin embargo, la aparición del cáncer nasal y pulmón es más tardía que los problemas respiratorios e irritaciones provocadas por las coníferas. Un estudio de morbi-mortalidad laboral de los carpinteros de 10 empresas del Quindío (Colombia) concluyó que el riesgo relativo era del 81%, lo que nos confirma que la exposición continua al polvo de madera incide en la aparición de problemas o enfermedades respiratorias y por ende al absentismo laboral.

The study of mechanomyographic (MMG) signals of respiratory muscles is a promising technique in order to evaluate the respiratory muscular effort. In this work MMG signals from left and right hemidiaphragm (MMGl and MMGr, respectively) acquired during a respiratory protocol have been analyzed. The acquisition of both MMG signals was carried out by means of two capacitive accelerometers placed on both left and right sides of the costal wall. The signals were recorded in a group of six patients with Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD). It has been observed that with the increase of inspiratory pressure it takes place an increase of the amplitude and a displacement toward low frequencies in both left and right MMG signals. Furthermore, it has been seen that the increase of amplitude and the decrease of frequency in MMG signals are more pronounced in severe COPD patients. This behaviour is similar for both MMGl and MMGr signals. Results suggest that the use of MMG signals could be potentially useful for the evaluation of the respiratory muscular function in COPD patients.