Search

El funcionamiento de un crucero en un puerto implica varios procesos complejos, como el atraque, la estancia y el desatraque. Estos procesos requieren la coordinación y colaboración de múltiples partes interesadas, como la tripulación del buque, las autoridades portuarias y el personal de asistencia en tierra, para garantizar una operación segura y eficiente. El puerto de barcelona es uno de los destinos de cruceros más concurridos y populares del mediterráneo, y atrae a millones de turistas cada año. Por ello, analizar el funcionamiento de un crucero en este puerto puede aportar valiosas perspectivas sobre los retos y oportunidades que surgen en el sector de los cruceros. Este análisis pretende ofrecer una visión global de la operación de un crucero en el puerto de barcelona, centrándose en los factores clave que afectan a la eficiencia y seguridad de la operación. El análisis examinará los procesos implicados en el atraque, la estancia y el desatraque, así como las funciones y responsabilidades de las distintas partes implicadas en estos procesos. Además, el análisis también explorará el impacto de factores como las condiciones meteorológicas, la infraestructura portuaria y el tamaño del buque en la operación de un crucero en el puerto de barcelona. En general, este análisis contribuirá a una mejor comprensión del funcionamiento de los cruceros en los puertos, y proporcionará una visión de los retos y oportunidades que surgen en esta industria dinámica y en rápida evolución.

Aquest projecte té com a objectiu implementar la goleta far barcelona com a vaixell escola per la facultat de nàutica de barcelona, fnb. Per assolir aquest propòsit, prèviament s’ha realitzat una visita al vaixell, atracat al moll de la fusta, per fer un anàlisi complet de l’estat actual, obtenint amb aquesta un resultat satisfactori. després de la primera visita a més de veure que el vaixell pot ser apte per l’ús de la facultat, s’han avaluat diferents aspectes i elements de l’embarcació anotats durant la inspecció visual. Per contrastar aquests elements amb un vaixell operatiu similar, s’ha decidit organitzar una visita al quetx ciutat badalona. Aprofitant la posada en varada del vaixell, es decideix visitar per segona vegada l’embarcació per realitzar una observació de l’estat del buc i la recollida de mesures. a partir de l’informe de l’estat actual basat en les visites, es realitza un projecte d`adequació i renovació del vaixell, per així assegurar el correcte estat de l’equip i l’estructura del far barcelona. finalment, el resultat del projecte d’adequació dona per satisfactòria la viabilitat per realitzar un pla d`implementació amb el far barcelona com vaixell escola per l’fnb.

El presente proyecto se centra en el diseño y desarrollo de un prototipo destinado a facilitar la navegación autónoma de personas con discapacidad visual en embarcaciones de vela ligera, específicamente en el caso de un patín catalán. La iniciativa busca proporcionar a los navegantes invidentes de la capacidad de tomar decisiones informadas basadas en datos recopilados por sensores. la implementación del sistema incluye un giroscopio que se comunica mediante protocolo i2c con una placa arduino uno, para detectar la escora de la embarcación. Una veleta que se comunica mediante el protocolo modbus para señalar la dirección del viento y un anemómetro que se comunica mediante señal analógica por tensión, para la medición de la velocidad del viento, ambos conectadas a una placa arduino mega. Estos microcontroladores están conectados a una raspberry pi 4 encargada de procesar los datos y transmitir alarmas mediante vibración e indicaciones acústicas. la raspberry pi 4, a su vez actúa como un punto de acceso, creando su propia red wifi, a la cual se conecta un microcontrolador esp32. Este último transmite en tiempo real la alarma de escora recogida del giroscopio mediante vibración a un chaleco salvavidas. Otros datos esenciales, como la dirección y la velocidad del viento, son transmitidos mediante voz sintetizada a unos auriculares de conducción ósea por bluetooth. para mejorar aún más la orientación, se integra una brújula independiente para determinar la dirección del norte. Esta información se transmite a través de la integración de un sistema de vibración, el cual emite señales a través de un guante equipado con el vibrador. Este sistema se activa únicamente cuando la brújula está orientado al norte y el pulsador se encuentra presionado. Esta función adicional proporciona una navegación más segura e independiente gracias a la incorporación de tecnología y sensores. este proyecto no solo se centra en la tecnología y la arquitectura de hardware, sino que también persig

Primera edició de l'Associació Alumni FNB en la qual es retrà homenatge a Laureano Carbonell Relat, professor jubilat de l'FNB i autor de molts textos sobre la història de l'escola.

és un estudi sobre les maniobres portuàries emprades pels creuers que arriben al port de barcelona, a més d`analitzar les característiques inherents als creuers i al port de barcelona, i els efectes que incideixen en aquestes maniobres. es presenta, de manera específica, una simulació de l`atracament de l`azamara pursuit, amb una exposició detallada de la maniobra realitzada al simulador de la fnb.

El transporte marítimo es considerado como el primer sector realmente globalizado. Cuenta con 1,9 millones de marinos en todo el mundo, que viven y trabajan bajo unas condiciones muy rigurosas. El 20 de agosto de 2013 entró en vigor el convenio sobre el trabajo marítimo, 2006, considerado el cuarto pilar del derecho marítimo internacional, y que ha supuesto un gran avance en la mejora de las condiciones de la gente de mar a bordo. el objetivo del presente trabajo es estudiar la repercusión del convenio transcurridos diez años desde su entrada en vigor, su implementación a nivel nacional, analizar el nivel de cumplimiento a bordo, así como, el impacto de la pandemia del covid-19 para la gente de mar. se realiza un análisis comparativo de los instrumentos de oit que han regulado el trabajo a bordo de buques mercantes a lo largo de la historia. Se analiza la legislación que regula la inspección y certificación de los buques abanderados en españa, y la legislación que establece el control del cumplimiento por el estado del puerto, a bordo de buques extranjeros. Por último, se realiza un análisis comparativo del nivel de cumplimiento a bordo de buques abanderados en españa y en el extranjero, en concreto, en panamá, mediante trabajo de campo durante las inspecciones realizadas por la capitanía marítima de barcelona. se observa, por un lado, una mejora, en términos generales, de las condiciones laborales y de vida a bordo, pero también, algunas situaciones de graves incumplimientos y sus repercusiones para la gente de mar. se ha demostrado que requiere del compromiso y colaboración de todas las partes interesadas, estados, armadores y gente de mar, para garantizar unas condiciones de vida y de trabajo dignas.

En aquest treball s'ha recollit de forma exhaustiva tots els procediments i metodologies dels constructors d'embarcacions de fusta, així com reflexa com han evolucionat aquestes embarcacions i la forma de construir-les al llarg dels últims segles al nostre país. També s’han buscat les formes de seleccionar i treballar la fusta pels mestres d'aixa. A més a més, es vol investigar les raons per les quals s'han deixat de construir i han estat substituïdes per les barques amb fibra i altres materials. També, es durà a terme un registre detallat de les diverses eines utilitzades per treballar la fusta durant els darrers segles. D'altra banda, s’explica minuciosament el procediment que un mestre d'aixa seguiria per construir una barca de fusta, peça per peça. També s'abordaran algunes de les tècniques actuals de construcció amb fusta, especialment aquelles dirigides a constructors amateurs, amb la finalitat de comparar com han canviat les metodologies de treball al llarg del temps. A més a més s’explicarà els diferents processos duts a terme per aconseguir dimensionar una barca de la qual es desconeixia les seves dimensions i formes. En resum, aquest treball se centra en una investigació ampla i meticulosa sobre la construcció d'embarcacions de fusta, abordant tant aspectes històrics com tècnics, amb la finalitat d'oferir un panorama complet i rigorós d'aquest art tradicional i la seva evolució fins al dia de avui.

En este proyecto se realiza un estudio de una embarcación de vela latina previamente fabricada de 3,85 metros de eslora. el estudio está separado en 3 grandes partes. La primera parte se centra en la historia de este método de propulsión usado por múltiples civilizaciones a lo largo del tiempo. la segunda parte del estudio se enfoca en la creación de un detallado modelado 3d, utilizando y comparando tanto sistemas tradicionales como modernos, con el objetivo de obtener los planos de formas de la embarcación. También se realiza un análisis de estabilidad, además de estudiar la fabricación del casco con el apoyo del modelado. finalmente, la tercera parte del trabajo se dedica al análisis de las necesidades de la embarcación para porpulsarse con vela latina. Este apartado comprende el diseño del aparejo y la confección de las velas, considerando los requisitos específicos de la embarcación. en resumen, el proyecto consiste en un estudio completo de una embarcación de vela latina, abarcando su historia, modelado 3d, análisis de estabilidad, fabricación del casco, diseño del aparejo y confección de velas.

(English) he aim of this study is to analyze and propose the procedures to be developed to safely handle and manoeuvre the large container ships arriving at the port of Barcelona. The Thesis consists of five chapters; each of them could be subject of an independent study, remaining open for further works. However, a treatment of all of them as a whole is necessary in order to understand that safety in the handling of large ships is a sum of actions belonging to different disciplines. Chapter II looks at the history of the container and the evolution of container ships, from their origins to the present day. Since the beginning of this century, ships have quadrupled their transport capacity. With dimensions of 400 meters length, 60 meters breadth and draughts of more than 16 meters, only about twenty ports in the world have the infrastructures and capacities to receive these megaships. This chapter also describes the scenario in which these ships will manoeuvre: the port of Barcelona, whose main characteristics, design, and container traffic statistics are discussed in general terms. Special attention has been paid to the two most important container terminals in the port and with capacity to receive this type of megaships: the BEST Terminal in the Prat dock and the APM-Moller Terminal in the South dock. Chapter III deals in depth with the voyage plan and its different phases: assessment, planning, execution, checking and monitoring of the voyage, which are developed in IMO Resolution A:893 (21) and in the International Chamber of Shipping Guide. It provides the shipping´ companies recommendations for the preparation of voyage plans and deals in depth with the implementation of the part of the voyage from Pilot embarkation point to berthing position, an vice versa on departure. It also develops how to design a voyage plan, either using traditional methods on nautical charts, or with digital systems monitored through ECDIS or PPU. For a variety of reasons, implementin, (Español) El objetivo de este estudio es analizar y proponer los procedimientos a desarrollar para manejar y gobernar con seguridad los grandes portacontenedores que arriban al puerto de Barcelona. La tesis la componen cinco capítulos; cada uno de ellos podría ser objeto de un estudio independiente, que quedan abiertos para posteriores trabajos. Pero es necesario un tratamiento de todos en su conjunto, para entender que la seguridad en el manejo de los grandes buques es un sumatorio de acciones que pertenecen a diferentes disciplinas. En el capítulo II, se hace un recorrido por la historia del contenedor y la evolución de los buques portacontenedores, desde sus orígenes hasta la actualidad. Desde principio de este siglo, los containeros han cuadriplicado la capacidad de transportar contenedores. Con dimensiones de 400 metros de eslora, 60 de manga y calados superiores a los 16 metros, apenas hay una veintena de puertos en el mundo que tienen las infraestructuras y capacidad adecuadas para recibir estos megabuques. En este capítulo, también se da a conocer el escenario donde se van a desarrollar las maniobras con estos buques, se presta especial atención a las dos terminales más importantes de contenedores que hay en el puerto y tienen capacidad para recibir esta clase de megabuques, la terminal del muelle del Prat “BEST” y la terminal del muelle Sur “APM-Moller.” El Capítulo III, trata en profundidad el “Plan de Viaje” (Passage Planning), sus diferentes fases: la evaluación, la planificación, la ejecución, la comprobación y vigilancia del viaje, que son desarrolladas en la Resolución A:893 (21) de la OMI y en la Guía de la “International Chamber of Shipping” (ICS). Se aportan las recomendaciones de las compañías de portacontenedores para la elaboración de los planes de viaje, y se entra en profundidad en la realización de la parte del viaje que comprende desde el embarque del práctico hasta el atraque en el muelle, y viceversa a la salida. Se desarrolla cómo se dise, Postprint (published version)

Tot i que la ràdio es va inventar a finals del segle xix, a principis del segle xx encara no hi havia cap requeriment internacional que obligués els estats a tenir estacions costaneres de ràdio. L’enfonsament del titanic l’any 1912 va fer palesa la necessitat de coordinar millor les operacions de recerca i salvament (sar). l’adopció, l’any 1979, del conveni sar per part de l’organització marítima internacional (imo) i la seva posterior entrada en vigor i aplicació van ajudar a augmentar les possibilitats de sobreviure a un accident marítim. Posteriorment, no només la coordinació entre països ha ajudat a continuar millorant en aquest àmbit, sinó també el progrés tecnològic. aquest treball mostra com els avenços tecnològics han servit per millorar les comunicacions marítimes i com poden contribuir a l’èxit de les operacions sar. Explica com han canviat les radiocomunicacions marítimes amb el desenvolupament dels sistemes de comunicació per satèl·lit i la introducció del sistema mundial de socors i seguretat marítims (gmdss), i com els sistemes de planificació de recerques per ordinador i els sistemes innovadors que s’instal·len a bord de les unitats sar poden augmentar les probabilitats d’èxit de les missions sar. al final del document s’analitza el projecte espanyol isar per parlar de les possibilitats que ofereixen les aeronaus pilotades a distància (rpas) i de com es podrien utilitzar en operacions sar en un futur proper.

Este trabajo de final de grado se trata sobre el servicio de practicaje, y principalmente, sobre la normativa que lo regula y los medios que dispone. durante la realización del servicio de practicaje existen riesgos en los cuales se deberán tomar medidas de seguridad para evitar accidentes. Se estudiarán los métodos de prevención y seguridad de las actividades que realiza el práctico, así como los medios que utilizará para poder ejercer el oficio.

Obertura de l'acte pel degà de l'FNB Cap. Agustí Martín Mallofré. Presentació de les dades acadèmiques més significatives en relació als estudiants matriculats a les titulacions i cursos externs, a càrrec del Sr. Ramon Grau Mur, Secretari Acadèmic de l'FNB. Lliçó inaugural a càrrec del director del Port Vell Sr. David Pino Roca amb el títol La Copa Amèrica. Reconeixements varis i cloenda a càrrec del vicerector d'Estratègia Digital de la UPC, Sr. Àlvar Vinacua Pla.

The objective of this thesis is to improve the efficiency in the compass adjustment. First, a complete, orderly, synthetic and updated study on this matter is performed, including the state of the art, as well as the international and Spanish regulations, and then, four cases of study are considered to be focused on: i) Obtaining a method that allows to use the information of course over ground given by the GPS, in order to create the table of the residual deviations (deviation table) in small crafts, where the unique course indicator is the magnetic compass, once the deviations have been compensated to two leading lines close to cardinal magnetic courses separated by 90º. ii) A study on the incidence of asymmetric rods d, b (which cause coefficients A, E), in order to simplify the methodology to compensate. Besides, an improvement in the accuracy of the calculation of the residual deviations is also proposed when it is compensated by following lines that do not exactly coincide with cardinal or quadrantal magnetic courses. iii) A study of the problem in the selection of the quadrantal course for creating the deviation table by the practical formula of the equation of deviation, as experience demonstrates that, from the four deviations on the quadrantal courses, there is always one that is misaligned, i.e. that gives a coefficient D different from the obtained with any of the other three. iv) Obtaining a method for adjusting and creating the deviation table with a single swing to four magnetic courses. This saves time and fuel, as well as increases the safety of ships by staying less time near the shore and other vessels. Formally, the thesis is structured in four parts. The first one is introductory, and deals on magnetism, magnetic compasses, and systems of electromagnetic units. The second part corresponds to an updated study on the fundamentals of the compass adjustment. In the third part, the state of the art in regard to research on magnetic compasses and thei, El objetivo de esta tesis es mejorar la eficiencia en la compensación de agujas náuticas. En primer lugar, se realiza un estudio completo, ordenado, sintético y actualizado de esta materia, incluyendo el estado de la técnica, así como la normativa internacional y nacional, y a continuación, se plantean cuatro casos de estudio enfocados a: i) La obtención de un método que permite aprovechar la información de rumbo efectivo dada por el GPS, a fin de confeccionar la tablilla de los desvíos residuales en embarcaciones menores, cuyo único indicador de rumbo es el compás magnético, una vez se han compensado los desvíos a dos enfilaciones próximas a rumbos magnéticos cardinales separados 90º. ii) Un estudio sobre la incidencia de las varillas asimétricas d, b (causantes de los coeficientes A, E), a fin de simplificar la metodología para compensar. Aparte, también se propone una mejora en la exactitud del cálculo de los desvíos residuales cuando se compensa siguiendo enfilaciones que no coinciden exactamente con rumbos magnéticos cardinales o cuadrantales. iii) El estudio de la problemática en la selección del rumbo cuadrantal para confeccionar la tablilla de los desvíos residuales mediante la fórmula práctica de la ecuación del desvío, ya que la experiencia muestra que, de los cuatro desvíos a los rumbos cuadrantales, siempre hay uno que se desajusta; esto es: que da un coeficiente D diferente del que se obtiene con cualquiera de los otros tres. iv) La obtención de un método para compensar y levantar la tablilla de los desvíos residuales con un solo borneo a cuatro rumbos magnéticos. Esto supone un ahorro de tiempo y combustible, así como un aumento de la seguridad de los buques, al estar menos tiempo borneando cerca de tierra y de otros buques. Formalmente, la tesis se estructura en cuatro partes. La primera de ellas es introductoria, y trata sobre magnetismo, agujas magnéticas y sistemas de unidades electromagnéticas. La segunda parte corresponde a un estudio actualizado, Postprint (published version)

Obertura de l'acte pel degà de l'FNB Sr. Agustí Martín Mallofré. Presentació de la Memòria del curs acadèmic 2021/22, a càrrec del Sr. Ramon Grau Mur, Secretari Acadèmic de l'FNB. Lliçó inaugural a càrrec de l'honorable Sr. Damià Calvet i Valera, President del Port de Barcelona. Lliurament regals commemmoratius als millors expedients de fase inicial. Cloenda a càrrec del vicerector de Transferència, Innovació i Emprenedoria de la UPC, Sr. Climent Molins Borrell.

La pesca d’arrossegament ha esdevingut una activitat econòmica imprescindible en les localitats pesqueres del litoral català, sent un factor determinant de la seva identitat social. D’altra banda, des de la seva introducció a les nostres costes ha estat envoltada de polèmiques per l’impacte que causa sobre els fons marins. A mesura que la societat ha identificat la importància de la cura del medi ambient per garantir la disponibilitat de recursos naturals i l’adopció d’actituds i polítiques més respectuoses amb el medi ambient, aquest debat no ha fet més que augmentar. la sobrepesca, sense cap tipus de control ni reglamentació durant gairebé tot el període del segle passat, va esdevenir en un impacte al fons marí gairebé irreversible. Aquest fet va obligar als governs europeus a intervenir i regular aquesta activitat. Les noves tecnologies i continus avenços en el sector han permès adoptar noves mesures per poder donar continuïtat a la pesca amb un impacte menor. el que es pretén amb aquest treball és analitzar des d’un punt de vista objectiu l’impacte causat per les embarcacions d’arrossegament, exposar l’evolució que ha patit des dels seus inicis i valorar les noves mesures per les qual està apostant el sector pesquer perquè la reducció del seu impacte sigui possible., Objectius de Desenvolupament Sostenible::14 - Vida Submarina

Sessió informativa sobre les pràctiques pels estudiants de pont i de màquines a càrrec del degà Agustí Martin, la cap d'estudis Montse Vela, el vicedegà Josep A. Moreno, i l'exestudiant David Garcia, Sessió informativa sobre les pràctiques pels estudiants de pont i de màquines a càrrec del degà Agustí Martin, la cap d'estudis Montse Vela, el vicedegà Josep A. Moreno, i l'estudiant David Garcia.

El acceso al muelle prat del puerto de barcelona constituye una serie de pasos condicionados por factores externos en lo que concierne las condiciones meteorológicas locales así como las características estructurales del puerto, y por otra parte están los factores del propio buque portacontenedores en relación a la maquinaria, al sistema de gobierno, a la propulsión, ubicación del puente de mandos y a su importante obra muerta, que lógicamente según la naturaleza de carga de los contenedores, el buque se ve afectado por el viento de una manera u otra. en el presente trabajo final de grado se efectúa un previo estudio del buque portacontenedores utilizado para realizar un análisis las maniobras en un simulador mediante la aplicación de métodos de maniobras facilitados por la corporación de prácticos de barcelona con el uso de los programas ecdis y conning, todo ello bajo diferentes condiciones meteorológicas propias del puerto de barcelona. La integridad de las maniobras analizadas se efectúan bajo la asistencia de remolcadores al ser una ayuda imprescindible dadas las condiciones y por esta razón se efectuará un estudio del tipo de remolcador empleado así como los requisitos que debe cumplir y los métodos de asistencia que emplean. con la recopilación de toda la información necesaria, se procede a efectuar el análisis de las maniobras con el objetivo de determinar el comportamiento del buque asistido por los remolcadores en diferentes escenarios meteorológicos.

Conferència i taula rodona amb motiu del 20è aniversari de l'accident del petrolier Prestige. El 13 de novembre de 2002, el petrolier Prestige navegava a 28 milles del cap de Fisterra, a la costa gallega, carregat amb 77.000 tones de fuel. A causa d’un temporal amb forts vents, un cop de mar va provocar una bretxa de 15 metres al casc del vaixell. En comptes d’acostar-lo a un port segur, les autoritats van decidir allunyar-lo de la costa. Els dies posteriors, la via d’aigua es va fer encara més grossa i va acabar provocant l’enfonsament de la nau i l’abocament del cru al mar. En aquesta conferència, experts en el tema comentaran els fets i la situació actual.

Obertura de l'acte. Memòria del curs acadèmic 2020/21, a càrrec del Sr. Ramon Grau Mur, Secretari Acadèmic de la Facultat de Nàutica de Barcelona. Lliçó inaugural, ”Experiències d'un navegant oceànic”, a càrrec del senyor: Didac Costa Carcereny, navegant professional participant de la Barcelona World Race i de la Vendée Globe, essent el primer navegant espanyol que ha completat dues edicions de la Vendée Globe la volta al món a vela sense escales ni assistència. Reconeixements: Personal Jubilat Millors expedients alumnes fase inicial. Al·locució d'inauguració del curs acadèmic 2021/22 Dr. Agustí Martin Mallofré, Degà de la FNB. Projecció d'un video. Cloenda de l'acte A càrrec del Sr. Miquel Soriano Ibáñez, Vicerector de Política de Personal Docent i Investigador de la UPC. de la UPC., Obertura de l'acte. Memòria del curs acadèmic 2020/21, a càrrec del Sr. Ramon Grau Mur, Secretari Acadèmic de la Facultat de Nàutica de Barcelona. Lliçó inaugural, ”Experiències d'un navegant oceànic”, a càrrec del senyor: Didac Costa Carcereny, navegant professional participant de la Barcelona World Race i de la Vendée Globe, essent el primer navegant espanyol que ha completat dues edicions de la Vendée Globe la volta al món a vela sense escales ni assistència. Reconeixements: Personal Jubilat Millors expedients alumnes fase inicial. Al·locució d'inauguració del curs acadèmic 2021/22 Dr. Agustí Martin Mallofré, Degà de la FNB. Projecció d'un video. Cloenda de l'acte A càrrec del Sr. Miquel Soriano Ibáñez, Vicerector de Política de Personal Docent i Investigador de la UPC. de la UPC

La formación náutica universitaria en españa está sujeta a los requerimientos STCW, normativa universitaria y legislación marítima española. El marino del futuro necesitará unas nuevas competencias según los requerimientos del sector marítimo, además de un uso eficiente de las nuevas tecnologías que permitirán mejoras en el sistema educativo. Esto implicará un acceso más fácil al mundo laboral.

El codi ISM va aparèixer com a conseqüència d'un conjunt de successos i accidents durant la dècada dels 80 i 90 en què estima la manca de normativa referent a la seguretat marítima a bord de les embarcacions. La principal funció del codi és la de proporcionar una norma internacional sobre la gestió de la seguretat operacional del vaixell i la prevenció de la contaminació. També, haurà de garantir la seguretat marítima, així com prevenir les lesions personals o pèrdues de vides humanes i danys al medi ambient marí. Per tant, el sistema de gestió de la seguretat haurà de garantir el compliment de les normes obligatòries i, a més, que es tinguin presents els codis aplicables, junt amb les directrius i normes recomanades per l'organització i les administracions, les societats de classificació i altres organitzacions del sector. Per garantir els objectius del Sistema de gestió de la seguretat, l’empresa naviliera tindrà un gran equip humà, personal a terra i tripulacions que utilitzin els recursos adequats i els mètodes idonis. Aquest és el compromís de l’alta direcció i la raó per la qual s'aprova el codi ISM, amb una estructura definida, mitjançant el Sistema de Gestió de la Seguretat.

Un plan de viaje de un buque portacontenedores. la ruta tiene como punto de partida el puerto de barcelona y puerto de destino dar es-salam, tanzania. mi trabajo consta de 4 capítulos, en el primer capítulo se investiga cómo se hace un plan de viaje sobre cartas de papel y cartas electrónicas, documentos y información necesaria para la realización de este. en el segundo se estudiará el canal de suez, maniobra, instrucciones, prácticos y accidentes. en el tercer capítulo se efectuará la planificación de la derrota en el ecdis, y el cuarto capítulo consiste en el análisis de la zona de alto riesgo de piratería, cuerno de áfrica y golfo de adén, medidas.

This paper analyses the spatio-temporal evolution of Ningbo-Zhoushan port growing from a feeder port to a hub port finding the historical pathways followed by its expanding in terms of container throughput capacity and total traffic. The dynamic mechanism of evolution is the results of economic globalization, containerization and its natural endowments in channel and terminal depths. Analysis of the traffic evolution and its underlying dynamics suggest 3 periods in the development processes of container transport in Ningbo-Zhoushan: (1) adoption period (1986-2000) in which the main dynamics is the impact of the Chinese ‘Open Door policy’; (2) acceleration period (2001-2008) in which the dynamics is related of the mainland China’s entry into the WTO; (3) peak growth period (2009-now) in which the dynamics is impacted by the anti-crisis strategy against the financial and economic crisis in 2008. We analyse the perspectives of Ningbo-Zhoushan port. ARIMA model is employed to forecast the container traffic in the coming future; about after 2026, the throughput in Ningbo-Zhoushan port would reach about 49 million TEU which would be approximately equal to that of Shanghai port. The resultant port development would exemplify a model of spatial distribution such as a multi-layered gateway hub. In the respect of growth potential, Ningbo-Zhoushan port possesses excellent coastline resource suitable for deep-water berthing, bonded port policy and free trade zone policy. Geographical position, service level, hinterland economic level and government will support its perspectives., Postprint (author's final draft)

El canal de panamá opera oficialmente desde el 15 de agosto de 1914, con el tiempo la demanda de transporte de mercancías y personas en las diferentes embarcaciones fue en aumento, haciendo que panamá iniciara la construcción de las nuevas esclusas para abastecer y brindar un mejor servicio a sus clientes inaugurando así el 26 de junio de 2016 el canal ampliado. el informe ha sido dividido en cuatro capítulos que explican a fondo la información a sustentar. en el capítulo 1, transporte marítimo, se describen las características más importantes del transporte marítimo, sus ventajas como desventajas y la evolución histórica en panamá del sector marítimo. en el capítulo 2, historia del canal de panamá, se exponen los antecedentes históricos desde los primeros planos para el canal por los franceses, la construcción y culminación por los estadounidenses, el tratado torrijos-carter y la reversión del canal de panamá a manos panameñas. para el capítulo 3, canal de panamá, se explican las responsabilidades de la autoridad del canal de panamá, así como el funcionamiento de las esclusas, las principales rutas, usuarios, tipos de buque y la tarifa para transitar por el canal. finalizando el contenido de este informe, se encuentra el capítulo 4, ampliación del canal de panamá. esta descripción se enfoca en el proyecto de las nuevas esclusas, su tiempo de construcción, el costo estimado, ganancias y financiamientos de la ampliación, el impacto ambiental de la construcción de la obra, la generación de empleo y el impacto del mismo en centroamérica.

Les embarcacions de vela lleugera convencionals han evolucionat durant els darrers anys per donar lloc a embarcacions de recent implantació sustentades dinàmicament mitjançant hidroales, que són dispositius que segueixen el concepte de les ales dels avions. les hidroales, també anomenades hydrofoils, estan dissenyades per augmentar la sustentació i permetre així elevar el casc d’una embarcació en moviment. quan el casc aixeca el vol fa que la major part de l’embarcació estigui per sobre de la superfície del mar, d’aquesta manera, disminueix el fregament del casc sobre l’aigua i per tat, augmenta la seva velocitat de desplaçament. Així és com amb la disminució de la força de fricció amb l’aigua s’aconsegueixen velocitats molt més elevades que com passava amb les convencionals, assolint velocitats de fins a 30 nusos. L’objectiu d’aquest treball és estudiar els principis físics tradicionals de la navegació a vela i els principis aplicats a les hidroales de la navegació moderna, a través de la comparativa del laser i el waszp.

El proyecto que vengo a realizar consiste en la descripción de los procesos estandarizados desde que un buque arriba a puerto (a unas 3mn de bocana) hasta que se hace firme al muelle. En esta descripción atenderemos a los diferentes agentes que intervienen (remolcadores, otp, osp, terminales, sasemar, consignatarias...), haremos un estudio de los códigos implicados y recogeremos los aspectos que requieren una actualización o mejora. tras conocer los procesos, compararemos su aplicación en dos puertos diferentes: uno con gran afluencia de buques, como el puerto de barcelona; y otro de carácter local, como el puerto de melilla. Para realizar el trabajo será necesario hacer una recopilación de información inicial, recogeré varias opiniones con diferentes criterios. para el proyecto también realizaré un trabajo fotográfico de esta tipología de buque, además de la búsqueda de otros datos característicos del mismo.

El presente proyecto desarrolla el diseño de una embarcación de recreo de 12 metros cuyo sistema de combustible está adaptado para funcionar con glp, teniendo en cuenta que muchos vehículos terrestres ya están funcionando con este combustible, ya que es más económico y a la vez menos contaminante. las normativas que nos aporta consistencia a nuestro desarrollo serán la une-en iso 12215-5:2019 para el escantillonado, une-en iso 12217-1:2017 que trata la estabilidad y une-en iso 15609: 2012 el sistema de glp. estas pautas permiten desenvolver la idea dentro de los parámetros estudiados, aceptados por gran parte de las administraciones, el cumplimiento de estas dota a nuestro proyecto de estándares de calidad y seguridad.

El treball comença assenyalant que el llaüt és una embarcació amb una llarga història a les illes balears i que, durant segles, s’ha anat transformant en funció de les necessitats de cada moment. Prenent com a punt de partida la necessitat ineludible d’una transició ecològica del sector nàutic d’esbarjo, aquest treball estudia la viabilitat d’instal·lar a un llaüt balear de 5,11 m un sistema de propulsió 100% elèctric i d’aparellar-lo amb vela llatina. Després d’haver elaborat el plànol de forma del llaüt objecte d’estudi, es realitza el seu model virtual amb el programari rhinoceros 3d. Un cop obtingut el model, s’obté la resistència a l’avanç del buc per mitjà de diversos mètodes de càlcul, sent el seu valor aproximat de 15 kw. Es duen a terme els càlculs per dimensionar el motor elèctric i bateries a instal·lar, en base als quals, s’opta pel motor e-tech 20 wg i les bateries growatt ark 20.4l. També es calcula l’hèlix òptima, donant com a resultat un propulsor de tres pales amb un diàmetre de 12 in i 17 in de pas. A més, després de fer un repàs de la història de la vela llatina, dels elements de l’aparell i de les seves maniobres bàsiques, es calcula l’arborament del llaüt amb aquest tipus de vela. Es conclou que el projectat és viable en termes legals, estetico-històrics i d’estabilitat estàtica, però els elevats costos del sistema de propulsió elèctrica, fan perillar la seva viabilitat econòmica

Este proyecto consiste en realizar el diseño de un llaut menorquín de fibra, propulsado a motor, además de la modelación detallada de los interiores. como objetivo, esta embarcación tendrá que ser igual de funcional y aportar las mismas comodidades que modelos similares de mayor eslora, aprovechando mejor los espacios creando así una embarcación más “minimalista” y económica.

El present treball pretén descriure les tasques i desenvolupaments per participar a la regata vendée globe. a més d’un estudi sobre elements importants en el moment de realitzar la preparació per la regata, com ara la previsió meteorològica de les zones per on es navegarà, el tipus d’embarcació, l’aliment necessari i aigua, equipaments, foils, velesetc. la pretensió del treball és analitzar i enfocar la preparació, planificació i logística per participar a la vendée globe. inicialment, observant edicions passades com exemple i veient el naixement de la mateixa regata transoceànica mundial i les particularitats d’aquestes. analitzant els coneixements importants per la participació de la regata, per la navegació i la logística que s’amaga al darrera.

El presente trabajo se ha realizado como culminación a mis estudios universitarios y como modo de indagar en el tipo de transporte que más curiosidad me ha suscitado durante mi periodo como alumno debido a la especialización, tanto de la tripulación del buque, como de las terminales y/o inspectores en tierra de este tipo de carga, así como de la peligrosidad al tratar este producto. en este trabajo trato, por un lado, de temas genéricos de cualquier buque lng, como puede ser los distintos tipos de tanques que existen, la evolución de estos a lo largo del tiempo… pero sobretodo, he intentado indagar en todo aquello referente a la operatividad de estos buques en el puerto de barcelona, desde la salida del buque en el puerto de carga, donde el buque empieza las comunicaciones con el agente y la terminal en el puerto de barcelona, hasta el desembarque del práctico tras realizar este la operativa en puerto, indagando en la operativa de descarga ( conexiones a tierra, puntos clave de la descarga fijados en el key meeting a bordo, así como documentación elaborada tanto por el buque, como por la terminal e inspector ). partiendo de mis conocimientos adquiridos durante mi periodo estudiantil, unido a mis ganas de ampliar los conocimientos en este campo, así como a la recabación de información mediante mi periodo como consignatario en el puerto de barcelona, donde pude comprobar in situ el funcionamiento de estos buques, he proyectado en este trabajo aquellos datos más curiosos y relevantes referentes a este tipo de buques en barcelona. el objetivo principal de este trabajo es el de sintetizar toda la información necesaria para llevar a cabo la operativa de un buque lng. destacar que el presente trabajo podría ser interesante tanto para un jefe de carga de terminal, como para un inspector, como para el agente, como para el fletador de la carga, pues se tratan muchos y muy diversos temas.

The Yangtze River Delta (YRD) is the most developed area in China attracting global attention. Noting that the concentration ratio, Herfindahl-Hirschman index (also including Gini coefficient and Aitchison Distance) and shift-share analysis are only allowed to describe the concentration, inequality and competition of a multi-port system respectively. A novel ternary diagram method is proposed to include these five methods together and provide a comprehensive and visual tool to conveniently investigate the concentration gradient, inequality and competition of the YRD multi-port system simultaneously. The ternary diagram also permit to substitute individually for the CR (n), HHI (also including Gini coefficient and Aitchison Distance) and SSA as a tool to investigate the concentration, inequality and competition of a multi-port system. This method provides a new perspective for better interpretation of the spatial and temporal evolution of shipping and port., Postprint (author's final draft)

En este trabajo se realizaremos un estudio sobre la consignación de buques tramp y cruceros centrándolo en el puerto de las palmas de gran canaria debido a su alta demanda de escalas ya sea por parte de barcos comerciales como de cruceros turísticos. podremos entender qué sucede cuando un buque entra en el puerto y cómo se comunica con las autoridades. analizaremos los diferentes procedimientos que se deben llevar a cabo para la correcta consignación y podremos comprobar que los servicios que ofrece el agente son innumerables o casi infinitos. por ultimo, tras estudiar los procesos tanto como para tramp como para cruceros concluiremos marcando las diferencias que existen al asistir ambos tipos de buques.

Aquest treball “treball final de grau” consisteix en fer un estudi comparatiu de les embarcacions tradicionals que s’han construït històricament a les illes balears i a catalunya formant part de l’essència mediterrània. la elaboració d’aquest treball es basa en fer un estudi recopilatori sobre la construcció naval tradicional. la idea principal és definir els orígens i les diferències de les diferents construccions navals a la mediterrània, així com catalogar-ne les diferents tècniques utilitzades en el disseny, construcció, reparació i manteniment. a mesura que es vagi definint el treball, s’il·lustraran les diferents formes en què ens podem trobar els bastiments i diferents tipus d’aparells. en aquest apartat també es mostraran els càlculs a realitzar per a aparellar un vaixell amb vela llatina1. hi haurà explicació de nocions d’arquitectura naval així com de cotes principals, traçat del croquis, càlcul i traçat d’una vela llatina, proporcions de l’aparell2, càlcul dels flocs3 i botalons4 i càlculs vèlics d’alguns tipus de llaüts. es volen tractar temes d’actualitat contrastant l’evolució que ha tingut el patrimoni marítim, i el tarannà amb que tracten aquest tema diverses associacions a la ribera de la mediterrània. a mode d’inventari també s’inclouran totes aquelles embarcacions que es mantinguin, així com les institucions que formen part d’aquesta conservació. la intenció d’aquest punt és incloure entrevistes i fer una mica de recerca documental a mode de treball acadèmic.

This paper deals with the Study of the Manoeuvre of High-Speed Craft, vessels whose importance has been increasing over the years due to their speed and great manoeuvrability, and their boom in the regular maritime passenger transport lines. In the different chapters will be discussed its history, the types of crafts that exist, the codesthat regulate the safety of these ships, and the study of navigation and manoeuvres that perform this type of ships, for this we will focus on two types of high-speed ships, a catamaran (Bentago Express) and a trimaran (Benchijigua Express), we will see their common and specific elements of each one, and how the manoeuvres vary from one ship to another. Este trabajo trata sobre el estudio de la maniobra de los buques de alta velocidad, embarcaciones cuya importancia ha ido en aumento a lo largo de los años debido a su velocidad y gran capacidad de maniobra, y su auge en las líneas regulares de transporte marítimo de pasaje. se hablará en los diferentes capítulos sobre su historia, los tipos de naves que existen, los códigos que regulan la seguridad de estas naves, y el estudio de la navegación y maniobras que realizan este tipo de buques. para ello nos centraremos en dos tipos de buques de alta velocidad, un catamarán (bentago express) y un trimarán (benchijigua express), veremos sus elementos comunes y los específicos de cada uno, y como varían las maniobras de un barco a otro.

La maniobra d´aproximació dels vaixells a port és un dels aspectes més perillosos de la navegació. el vaixell està restringit en els seus moviments tant per la superfície disponible, com per la sonda, velocitat de govern i subjecte a condicions medi-ambientals locals de vent i corrent amb les quals no està familiaritzada la tripulació. aquests factors es poden unir a altres limitacions del vaixell que fan que l’aproximació al port sigui crucial. el servei de practicatge té com a missió especifica la de vetllar, en el seu àmbit de competència, per la seguretat de la vida humana, la seguretat marítima i de la navegació i la protecció de l´entorn. l´objectiu de dit servei no seria, doncs, el de minimitzar el nombre d´accidents que poden ocórrer a la zona de servei del port sinó el d’evitar-los. el recorregut del pràctic comença amb la recepció de l’orde d’acudir a la maniobra d’entrada o sortida d’un vaixell per part del centre de control del corresponent port. un cop el pràctic ha rebut la notificació de dita ordre s’equipa amb els epi’s corresponents per a procedir al vaixell. durant l´execució de la maniobra es pot plantejar el problema de a qui li pertany el comandament, al capità o al propi pràctic. segons l´article 9 del reglament general de practicatge queda clar que el pràctic és un mer assessor del capità, és a dir, un conseller. per tant, el capità segueix al comandament en tot moment, entenent aquest com el conjunt de poders que té sobre el vaixell i la tripulació. el pràctic no té ni tan sols la direcció de la maniobra, només és un assessor de gran vàlua ja que realitza aquesta activitat diàriament i coneix perfectament les nombroses situacions que poden donar al port i els possibles perills els quals poguessin existents.

Gravació del webinar sobre els nous combustibles amb l'objectiu de difondre l'opinió dels experts i usuaris dels nous combustibles: LNG, Methanol, Hydrogen, Bateries de liti, biocombustibles, així com, les expectatives del mercat en consonància amb la nova normativa IMO 2020, les previsions 2030 i els objectius de zero emissions en el 2050. Organitzat per la Facultat de Nàutica de Barcelona (FNB) i l' Asociación Catalana de Capitanes de la Marina Mercante (ACCMM).

Este trabajo de final de grado tiene como objetivo orientar e informar a todos los alumnos (y exalumnos) del grado en náutica y transporte marítimo sobre las distintas salidas profesionales a las que pueden optar una vez terminados los estudios. se exponen fichas desarrolladas sobre puestos de trabajo de todos los ámbitos y con toda la información necesaria para saber realmente de que trata el trabajo a desempeñar, ya sean trabajos en el mar como trabajos en tierra.

Sessió de presentació i de debat de cinc ponències i una taula rodona al voltant de les noves tecnologies aplicades al servei de practicatge en operacions marítimes i serveis portuaris.

With the next work pretends do a survey on the field of the maritime tug, so much at the different maneuvers with the ships that can find at the life of the marine and also the introduction of the azimuthal system a type of propulsion utilized at the towing walnuts. At the present work will present the characteristics of this system, as well as the maneuvers that permits this system at operations of tug, for this has taken as a example, his installation at a tug boat with azimuthal propellants aft. The motive for which have decanted me to centre my final work of grade at this motif, is for the interest that aroused at me the world of the towboats at the hour to realize my professional practices at a tug boat of height of the company Rebarsa and the a lot of advantages and innovations that presented with regard to the conventional systems of propulsion facilitating enormously the maneuvers of government of the ship. The work is oriented to introduce at that that read it at the world of the tug boats, his maneuvers and the azimuthal systems, which thing for a lot of persons unfamiliar or have a vague idea of how operate. Amb el seguent treball de fi de grau es pretén fer un estudi sobre el camp del remolc, tant en les diferents maniobres amb els vaixells que podem trobar en la vida del marí com també la introducció del sistema azimutal un tipus de propulsió utilitzada en els nous remolcadors. En el present treball es presentaran les característiques d'aquest sistema, així com les maniobres que permet aquest sistema en operacions de remolc, per a això s'ha pres com a exemple, la seva instal·lació en un remolcador amb propulsors azimutals a popa. El motiu pel qual m'he decantat per centrar el meu treball final de grau en aquest tema, és per l'interès que va despertar en mi el món dels remolcadors a l'hora de realitzar les meves pràctiques professionals en un remolcador d'altura de l'empresa Rebarsa i els molts avantatges i innovacions que presentava respecte als sisteme

L’objectiu d’aquest treball és rendibilitzar les embarcacions d’esbarjo per a fins turístics. Aquestes s’utilitzen una mitja de 20 dies a l’any, tenen uns costos de manteniment i amarrament anual desorbitats i en canvi, a favor tenen les condicions i estan en un lloc idíl•lic per a ser rendibilitzades amb fins turístics. Per tal de materialitzar aquesta rendibilització, es proposa crear un moviment anomenat Yachting. Aquest és un moviment que té tres motivacions diferents. La primera és rendibilitzar les embarcacions de llista setena (sense ànim de lucre) d’unes mides mínimes i a un preu molt competitiu, utilitzant-les com a embarcació-hotel de curta estada i d’alta qualitat mentre els propietaris no les utilitzen i amb les quals podran obtenir uns ingressos extra que els hi permetin cobrir les despeses de l’embarcació i fins i tot obrir una nova via de negoci. La segona motivació és oferir una nova experiència a un tipus de turisme emergent en les principals ciutats marítimes Españoles, allotjant-los en els vaixells abans nombrats. Per últim, en l’actualitat s’està duent a terme aquesta activitat d’una manera incívica, desordenada, gens exclusiva i il•legal; creant una enorme problemàtica i degeneració als ports esportius. Una de les parts fonamentals que s’ha tingut en compte en aquest treball ha estat la normalització d’aquesta pràctica d’una manera cívica, ordenada, legal i d’exclusivitat. Així com l’aportació de beneficis econòmics per als ports esportius.

Sessió de presentació i de debat de cinc ponències i una taula rodona al voltant de les noves tecnologies aplicades al servei de practicatge en operacions marítimes i serveis portuaris.

Aquest treball analitza el projecte de construcció d’una rèplica de la Francisca, una barca de pesca de vela llatina de Calafell. Aquest anàlisi comença amb una descripció del poble de Calafell i de la seva evolució i amb l’estudi de diversos projectes ja executats que mantenen alguna relació de semblança amb aquest. amb això aconseguim situar el nostre projecte en un espai concret i l’estudiem detalladament tenint en compte altres experiències semblants. L’objectiu final de tot plegat és facilitar que aquest projecte es pugui arribar a dur a terme de la millor manera possible.