Search

During the Spanish Civil War, the authorities on both sides encouraged civilians to donate blood in order to refer it from the rear-guard to the frontline. Voluntary work was motivated in two main ways: on the one hand, by appealing to the solidarity of the population with the combatants; and, on the other hand, by offering donors certain rewards, as well as distinctive symbols (bracelets and insignia) of social recognition and personal protection. Founded in Barcelona throughout summer in 1937, theAgrupació de Donadors de Sang de Catalunya(Grouping of Blood Donors of Catalonia) had nearly 30,000 people registered who were disposed to donate their blood to cover primarily the necessities of the surgical services of the Spanish Republican Army. This organisation did not respond to a hierarchical and centralised organisational model, but was formed by various groups based in Barcelona and other Catalan cities. Despite being such a large organization, hardly any traces remain in the collective memory. This article aims to analyse the origins and trajectory of theAgrupació de Donadors de Sangusing as the main source the news that appeared in Barcelona’s press. Moreover, the role of the Red Cross on the development of the aforesaid organisation has also been analysed., Durante la Guerra Civil Española las autoridades de ambos bandos fomentaron la donación de sangre entre la población civil para remitirla desde la retaguardia a los frentes de batalla. El voluntariado se estimuló por dos vías principales: por un lado, apelando a la solidaridad de la población con los combatientes y, por otro, ofreciendo a los donantes ciertas recompensas, además de signos distintivos de reconocimiento social y protección personal como brazaletes e insignias. Fundada en Barcelona a lo largo del verano de 1937, laAgrupació de Donadors de Sang de Catalunyallegó a contar con cerca de 30.000 personas inscritas dispuestas a dar su sangre para cubrir primordialmente las necesidades de los servicios quirúrgicos del Ejército de la República. Esta entidad no respondía a un modelo de organización jerárquico y centralizado, sino que estaba conformada por diversos colectivos radicados en Barcelona y otras ciudades catalanas. Pese a ser una organización tan numerosa, no se conservan apenas vestigios en la memoria colectiva. Este artículo pretende analizar los orígenes y la trayectoria de laAgrupació de Donadors de Sangutilizando como fuente principal las noticias aparecidas en la prensa de Barcelona. También se ha analizado el papel de la Cruz Roja en la gestación de dicha entidad.

Tercer Congrés d'Història de la Medicina Catalana. Lleida, 1981. Actes - Quart Volum

María SAÉNZ TERREROS, El hospital de peregrinos y la Cofradía de Santo Domingo de la Calzada

Obra ressenyada: Raúl VELASCO MORGADO, Embriología en la periferia. Las ciencias del desarrollo en la España de la II República y el Franquismo. Madrid : Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2016.

Obra ressenyada: Elena GUARDIOLA, Josep-Eladi BAÑOS, Eponímia mèdica catalana. Barcelona: Fundació Dr. Antoni Esteve, 2004.

The Spanish Ley de Peligrosidad y Rehabilitación Social, promulgated in 1970 during the late Francoist regime and derogated ten years later at the beginning of the democracy, increased the social exclusion suffered by homosexual persons. This law considered homosexuality as a very perverse sexual tendency, potentially contagious and socially dangerous. This paper intends to identify the scientific bases in which this law was rooted, specially the psychiatric and legal medical arguments offered by legislators in order to justify a set of preventive and punitive actions against homosexual behaviour.

A partir de la primavera de 1945, el Hospital Varsovia de Toulouse dispensó asistencia médica a miles de refugiados republicanos españoles que permanecían exiliados en el sur de Francia. Este hospital había sido fundado en el otoño de 1944 en las afueras de Toulouse tras la invasión del Valle de Arán en el marco de la llamada Operación Reconquista de España. Revisando los numerosos casos clínicos que aparecen en las páginas de la revista Anales del Hospital Varsovia (1948-1950), se advierte que muchos pacientes presentaban enfermedades contraídas en los campos de concentración a causa de las pésimas condiciones de vida en un régimen de confinamiento. En su práctica asistencial, los médicos observaban cuadros clínicos insidiosos, de difícil diagnóstico, que tras sucesivas pruebas clínicas y de laboratorio revelaban enfermedades carenciales larvadas (debidas a la malnutrición), infecciones crónicas ocultas (tuberculosis y parasitosis intestinales) y enfermedades de transmisión sexual. From the spring of 1945, the Hospital Varsovia in Toulouse (France) provided medical assistance to thousands of Spanish Republican refugees who remained in exile in Southern France. The hospital had been founded in the autumn of 1944 in the outskirts of Toulouse after the invasion of Aran Valley in the context of the so-called Operation Reconquest of Spain. A review of clinical cases reported in the pages of Anales del Hospital Varsovia (1948-1950) shows that many patients had contracted diseases in the concentration camps because of the poor living conditions under a regime of severe confinement. Doctors described insidious diseases that were difficult to diagnose. Successive clinical and laboratory tests revealed the presence of latent deficiency diseases (due to malnutrition), chronic occult infections (tuberculosis and intestinal parasitosis), and sexually transmitted diseases.

After the Spanish Civil War, poor hygiene and nutritional deficiencies among a large part of Spain's population contributed to the rise of epidemic diseases. Exanthematic typhus posed a challenge to the health authorities, especially during the spring of 1941, when the epidemiological cycle of the disease and the lack of infrastructures combined to create a serious health crisis. The Franco regime, aware that this situation posed a threat to its legitimacy, promptly used social exclusion as part of its health policy against the epidemic. This article provides an in-depth analysis of the case of Valencia, a city that was behind Republican lines during the war, and therefore received successive waves of refugees as Franco's troops advanced.

Debido a su condición geoestratégica de retaguardia durante la Guerra Civil española, el País Valenciano se convirtió en una de las zonas republicanas que acogieron mayor número de refugiados, entre ellos muchos niños. El Estado republicano se mostró del todo incapaz de afrontar los retos derivados de esta crisis demográfica y sanitaria e hizo un llamamiento en busca de ayuda. Una de las primeras agencias humanitarias transnacionales en responder fue la Religious Society of Friends del Reino Unido, más conocidos como el Friends Service Committee o simplemente los Quakers, una comunidad religiosa disidente fundada en Inglaterra en el siglo XVII. Durante la Guerra Civil, los cuáqueros impulsaron numerosas iniciativas de carácter humanitario en los dos bandos enfrentados, habilitando colonias agrícolas, talleres, cantinas y hospitales. Este trabajo analiza en profundidad el hospital infantil que los Quakers habilitaron en Alicante en septiembre de 1937 y que posteriormente fue trasladado al municipio de Polop de la Marina. Nos centraremos en aspectos tales como la ubicación y administración del centro sanitario, el tipo de pacientes que allí se atendieron, el personal sanitario que allí trabajó, la evolución del hospital a lo largo de la guerra y su recorrido tras la victoria franquista, así como la motivación que impulsó a los voluntarios británicos a promover ese proyecto y a llevarlo a cabo. Asimismo, reconstruiremos la figura y la trayectoria de Manuel Blanc Rodríguez (1899-1971), un pediatra desconocido por la historiografía, que asumió la dirección de ese hospital británico. During the Spanish Civil War, the Valencian Country became one of the republican zones receiving greater number of refugees, due to its rearguard geostrategic condition. Among them there were many children. The Republican State was totally unable to face the challenges of this demographic and health crisis and appealed for help. The British Religious Society of Friends (also known as the Friends Service Committee or Quakers) was one of the first transnational humanitarian agencies to respond. They are a dissident religious community founded in England in the 17th century. During the Spanish Civil War, the Quakers encouraged many humanitarian initiatives on both sides in conflict, as agricultural colonies, workshops, canteens and hospitals. This paper analyzes in depth the children’s hospital that the Quakers enabled in Alicante in September 1937, later transferred to the village of Polop de la Marina. We will focus on aspects such as the location and administration of the health center, the type of patients that were attended, the health personnel who worked, the evolution of the hospital throughout the war and what happened to it after the Francoist victory. We will also stress the motivation of the British volunteers to promote and carry out this project. Finally, we will reconstruct the career of Manuel Blanc Rodríguez (1899-1971), the pediatrician who assumed the management of that British hospital. His figure remains unknown by the historiography. Medicina

El dolç és més que un sabor. És tot un món de matisos i aromes, un ventall de sensacions i experiències lligades als plaers de la taula. «Més dolça que la mel», cantaven els poetes en versos abrandats, sabedors que no hi ha delit més sublim que la dolçor als llavis. Des de la baixa edat mitjana el sucre obtingut de la canyamel, i més tard de la remolatxa sucrera, ha estat l'edulcorant per excel·lència de les llepolies i les postres, i també un eficaç conservant dels aliments. Blanc o morè, el sucre de taula endolciria els paladars dels cinc continents. Al tombant del segle xix l'entrada en escena dels edulcorants artificials -la sacarina i els altres que vindrien després- obriria una nova etapa per a la indústria alimentària. I també per a la indústria farmacèutica. No calia ingerir necessàriament carbohidrats per a paladejar la dolçor. Les persones llamineres podien gaudir del sabor dolç; no importava si eren diabètiques o si volien seguir una dieta per aprimar-se, i no calia que els medicaments fossen tan amargs. Tanmateix, també s'obria, tant entre els experts com en l'esfera pública, un seguit de controvèrsies sobre la perillositat a llarg termini d'uns additius artificials l'obtenció dels quals, per procediments químics, inspirava una certa malfiança. Al començament del segle xxi l'estèvia, procedent del Paraguai, ha irromput en la nostra vida quotidiana, i la seua presència és visible als restaurants, als supermercats i, fins i tot, a les farmàcies. El secret és ben senzill: és un edulcorant d'origen natural que no aporta calories a la dieta. La panacea dolça?

Durante el primer tercio del siglo XX, la profesión dental en España fue un terreno en disputa por varios colectivos sanitarios, entre los que se encontraban también los practicantes de cirugía y los protésicos dentales. La pugna más intensa se dio entre odontólogos y médicos estomatólogos, pugna que se hizo patente, en el caso de Valencia, en el marco del intento de creación de una escuela de odontología durante los primeros años de la II República. Pese a contar con el respaldo de la Facultad de Medicina y de las autoridades locales, el proyecto finalmente no se materializó debido a los intereses propios de los odontólogos valencianos en ejercicio y también por los intereses de la Escuela de Odontología de Madrid, esto es, de la Universidad Central. La institucionalización de la odontología en Valencia se limitó a la docencia de una asignatura aislada en el seno de la Facultad de Medicina, alejándose así de un modelo universitario que hubiera hecho posible la consolidación de la profesión dental en todas sus vertientes, más allá del puro ejercicio asistencial. La oposición al proyecto se fundamentó en buena medida en la campaña de desprestigio contra su principal impulsor, Rafael Vilar Fiol (1885-1971), un médico y odontólogo valenciano que poseía una notable formación académica y una sorprendente proyección internacional. Prácticamente desconocido por la historiografía, su condición de exiliado tras la Guerra Civil española, así como el fracaso del proyecto que encabezó en el seno de la Universidad de Valencia, podrían estar detrás del olvido que ahora se pretende desentrañar. During the first third of the 20th century, the dental profession in Spain was disputed by several groups of healthcare professionals, including surgery practitioners and dental technicians. The most intense conflict was between dentists and stomatologists. In the case of Valencia, this struggle became apparent in the attempt to create a dental school during the first Spanish Republican period. This project was supported by the Faculty of Medicine and by the local authorities but was not implemented due to the special interests of practicing dentists and the School of Dentistry in the Central University of Madrid. The institutionalization of dentistry in Valencia was limited to the teaching of an isolated subject in the Faculty of Medicine, preventing the adoption of a university model that would have encouraged the consolidation of the dental profession in all its aspects, not solely in terms of improvements in dental care. Opposition to the project was largely based on a campaign to discredit its main promoter, Rafael Fiol Vilar (1885-1971). This Valencian doctor and dentist is virtually unknown by historians, but he had an excellent academic background and an extraordinary international projection for that time. He may have been ignored because of his exile after the Spanish Civil War and the failure of his project for the University of Valencia.

Amagada sota el nom de J. B. Flexner (Barcelona, 1904 - Filadèlfia, 2000), es troba una científica catalana amb una trajectòria professional i investigadora del tot excepcional. Igual que el seu cognom de soltera, el rastre de la doctora en farmàcia Josefa Barba Gosé es va perdre al Pertús, al Pirineu, tot just després de travessar la frontera clandestinament l'estiu de 1937 en plena Guerra Civil i casar- se tot seguit amb el neurofisiòleg nord-americà Louis B. Flexner (1902-1996). Josefa Barba, que havia estat una jove promesa de l'anomenada escola biològica catalana, iniciava així als Estats Units, sota un altre nom, una fecunda vida personal i científica.

L'any 1926 es va dur a terme un nou projecte editorial: la revista Ciència. La nova capçalera portava com a subtítol, en una declaració programàtica: Revista catalana de ciència i tecnologia. La revista va esdevenir emblemàtica d'un projecte de catalanisme que cercava tant la necessitat de comunicar la ciència i la tecnologia a un públic cada cop més in teressat, com també la necessitat de fixar un lèxic científic i tècnic en català. En el context tecnològic actual i en el marc de diferents iniciatives de digitalització, conservació i difusió del patrimoni científic, l'Institut d'Estudis Catalans dóna suport a una acció singular de recuperació del patrimoni hemerogràfic científic, tècnic i mèdic produït a la Catalunya durant el primer terç del segle XX. Aquest article presenta i situa en context històric tant la revista Ciència com els projectes de conservació i comunicació d'aquest patrimoni., In 1926, a new publishing project was realized: the magazine Ciència. Its nameplate included, in a programmatic declaration, the following subtitle: Revista catalana de ciència i tecnologia (Catalan Magazine of Science and Technology). The magazine became emblematic of a project of Catalanism that aimed at meeting the need of communicating science and technology to a growing interested public and of establishing a scientific and technical terminology in Catalan. In the current technological context and in the framework of different initiatives for the digitization, preservation, and dissemination of Catalan scientific heritage, the Institute for Catalan Studies has supported a distinctive initiative to archive the scientific, technological, and medical periodicals produced in Catalonia during the first third of the 20th century. This article introduces Ciència and the projects implemented to preserve and communicate Catalonia’s scientific heritage, placing both in their historical context.

In 1926, a new publishing project was realized: the magazine Ciència. Its nameplate included, in a programmatic declaration, the following subtitle: Revista catalana de ciència i tecnologia (Catalan Magazine of Science and Technology). The magazine became emblematic of a project of Catalanism that aimed at meeting the need of communicating science and technology to a growing interested public and of establishing a scientific and technical terminology in Catalan. In the current technological context and in the framework of different initiatives for the digitization, preservation, and dissemination of Catalan scientific heritage, the Institute for Catalan Studies has supported a distinctive initiative to archive the scientific, technological, and medical periodicals produced in Catalonia during the first third of the 20th century. This article introduces Ciència and the projects implemented to preserve and communicate Catalonia's scientific heritage, placing both in their historical context. L'any 1926 es va dur a terme un nou projecte editorial: la revista Ciència. La nova capçalera portava com a subtítol, en una declaració programàtica: Revista catalana de ciència i tecnologia. La revista va esdevenir emblemàtica d'un projecte de catalanisme que cercava tant la necessitat de comunicar la ciència i la tecnologia a un públic cada cop més interessat, com també la necessitat de fixar un lèxic científic i tècnic en català. En el context tecnològic actual i en el marc de diferents iniciatives de digitalització, conservació i difusió del patrimoni científic, l'Institut d'Estudis Catalans dóna suport a una acció singular de recuperació del patrimoni hemerogràfic científic, tècnic i mèdic produït a la Catalunya durant el primer terç del segle XX. Aquest article presenta i situa en context històric tant la revista Ciència com els projectes de conservació i comunicació d'aquest patrimoni.

Com és ben sabut, els camps de la cirurgia i de la medicina -i, com a conseqüencia, els professionals que hi exercien, respectivament- estaven ben diferenciats com a conseqüencia, entre d'altres coses, d'una mentalitat ferotgement classista a l'hora de valorar socialment els grups que es guanyaven la vida amb el treball de les seues mans i els grups privilegiats (en essencia, noblesa i clergat) que vivien de rendes obtingudes sobretot del treball deis altres. Els cirurgians pertanyien sense cap mena de dubte al primer grup; els metges, en canvi, havien aconseguit, després d'un llarg i complex procés de legitimació que tenia els seus orígens en la institucionalització deis estudis de medicina dins el marc de la universitat medieval, una posició diferent, la qual, si bé no els va permetre entrar a formar part deis estaments privilegiats, els va situar dins els nous grups protagonistes del profund canvi que, des dels segles XIII i XIV, havia experimentar el món urba. Els metges maldaren per allunyar-se dels aspectes de la lluita contra la malaltia més clarament relacionats amb el treball manual, guanyant així per a la medicina la condició de treball intel-lectual i professió universitària. Això deixà un enorme camp propi pera la cirurgia i els cirurgians. Sols podien optar a la catedra d'anatomia aquells doctors en medicina que posseïen el títol de «mestre anatomic». Per aconseguir-lo, calia haver aprovat uns exàmens públics que incloïen, entre els diversos exercicis, la realització de tres disseccions públiques davant d'un jurar constituït a l'efecte, integrar per tres examinadors. Del prestigi i la distinció que gaudia aquest títol hi ha testimonis sobrats.

A lecture originally, this article explores how some representatives of the medical catalanism approached to the figure of Nobel Prize Santiago Ramón y Cajal (1852-1934). As the symbol of Spanish science at the time, he powerfully influenced the Catalan scientific milieu provoking profound feelings of admiration and also wishes of emulation. The main sources of this article are obituaries and other commemorative discourses and papers issued in Barcelona after Cajal’s death.

The present paper aims at an historical reconstruction, in the framework of the publishing industry in the years between the two World Wars, of the role played by the publisher William W. Norton in the genesis, published in 1932, and new edition in 1938, of Walter B. Cannon"s book The Wisdom of the Body. With the analysis of this case study, we aimed at contributing to the current criticism of the «dominant view», which tries, in an uncritical manner, that scientific popularization follows an ineluctable, continuous and linear evolution.

By ‘medical catalanism’ we understand the intellectual and professional movement featuring a significant group of doctors, pharmacists and veterinary surgeons of the first third of the XX Century, closely connected to political catalanism which sought, and indeed achieved at some points, higher levels of self-government for Catalonia. It is, therefore, an excellent example of the intermingling of political, professional and intellectual interests. Medical catalanism considered that in order to understand and manage health care in an appropriate and modern way it was necessary to transform the political arena, and to do things differently than in the rest of Spain. Medical catalanism acted, basically, through the ‘Acadèmia i Laboratorio de Ciències Médiques’. This society was launched in 1878 as a result of the merger of two previous associations set up a few years before to overcome the difficulties arising from the opposition of the university world to the introduction to experimental medicine. The Academy has survived over the years in difficult and changing circumstances and has encouraged long term initiatives. At the turn of the XX Century the Academy took shape as the main expression of the union of the intellectual and political interests of catalanism. From the intellectual point of view the Academy made a firm commitment to the use of Catalan as a scientific language, drawing up a medical dictionary, the distribution of which was cut short by the outbreak of the Civil War. Between 1907 and 1937 the Academy published the journal “Annals de Medicina” the main mouthpiece of the movement. It also encouraged the establishment of other societies in order to achieve the scientific and professional goals of doctors and other health professionals: the ‘Associació de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana’, the ‘Sindicat de Metges de Catalunya’, the ‘Mutual Mèdica’ and the ‘Cooperativa de Consum’, among others. Moreover the Acadèmia was the institutional platform that helped the development of medical specialities, a process that radically changed medical practice, the profession and the relations between doctors and patients. Another fundamental aim was the achievement of university self-government as a way to offer training in line with to the requirements of European science that overcame the traditional paralysis of the Spanish University as a whole. From the political point of view, many doctors belonging to the Acadèmia took part as active members in the organization of political parties and institutions that changed the distribution of political power both in Catalonia and the rest of Spain. A first practical outcome of their work occurred between 1914 and 1923, the period of the Mancomunitat de Catalunya that developed a sanitary policy different from the rest of Spain in key questions related to public health such as the fight against infectious diseases and the health and welfare policies like the management of institutions for the mentally ill. The first dictatorship that Spain suffered in the XX Century (1923-1930) put an end to these initiatives. After 1931 with the arrival of II Republic and self-government for Catalonia (1932), it was possible to undertake a process which sought to implement new sanitary policies with the significant contribution from the Sindicat de Metges. The social unrest of the republican years and the outbreak of Civil War in July 1936 prevented many initiatives from being put into practice. As a whole, therefore, medical catalanism has many fascinating ramifications and allows us to study in detail a series of overlapping areas among political, ideological and scientific interests.

Este trabajo ha sido elaborado en el marco del proyecto, financiado por el Ministerio de Educación y Ciencia, "Divulgación médica en la Cataluña noucentista: la Academia i Labaratori de Ciències Mèdiques y la difusión de la medicina de laboratorio (1906-1939)" (BHA2002- 04611-C03-01)., Intento de recuperación de las fuentes de la historia del catalanismo médico para contribuir a los fundamentos de una historia de "El archivo institucional de la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears".

Dels Annals de Medicina, encara no en tenim un estudi històric que resulte convincent des del punt de vista heurístic, ambiciós des del punt de vista teòric i satisfactori des del punt de vista del seu impacte en la nostra societat. Alguns estudis meritoris, tot i que temptatius, no ens han d’enganyar al respecte d’aquesta mancança. No és aquest el lloc, òbviament, per a omplir aquest buit. El que ens proposem fer és, emprant només cites textuals de la pròpia revista, fixar algunes de les claus interpretatives que podrien servir de canemàs per a teixir, amb rigor i sense urgències commemoratives, la història de la primera etapa dels Annals de Medicina.

The main purpose of this paper is to synthesize and assess recent research on the development of medical knowledge and practices in the reign of Charles II of Austria (1665-1700) and the first part of that of his successor, Philip V of Bourbon (1700-1724). In doing so, we shall provide an outline of the state of research on the question. At the same time, we also intend to raise questions that still remain to be studied as well as to look at possible upcoming developments in this area of research. The latter aim can only be accomplished by reversing a four-decade-old, broad interpretative scheme that, in our opinion, needs reassessment in a way that enables it to answer new questions articulated in light of recent historiography and research.

Used by permission of the Publishers from "The ignorance of midwives: the role of clergymen in Spanish enlightenment debates on birth care", in "Medicine and Religion in Enlightenment Europe". Eds. Ole Peter Grell and Andrew Cunningham (Farnham: Ashgate, 2007), pp. 49–62. Copyright © 2007, The traditional historiographic point of view on this subject portrays the advent of the male-midwife surgeon role in Spain as a result of French inftuence: the Bourbon Court in Madrid would have been the pathway of introduction for this trend, a trend widely accepted and generally adopted thereafter, as queens in labour were aided by male-midwife surgeons called upon from France for the occasion. Thus the fact that Julcs Clément's services were required in 1713 for the delivery of Queen Luisa Gabriela de Saboya, Philip V's first wife, would appear as an almost outrageous exception at that time in Spain. The renown of French male-midwives and the example of lhe Royal Family would have been, at least initially, the main incentive in the introduction and spreading of male-midwife surgeons in Spain.

El objeto de esta comunicación a la ponencia "Ideología e historiografía de la medicina" es dar cuenta, en la medida de lo posible, de los objetivos y los supuestos historiográficos del catalanismo médico durante los treinta años que median entre 1907 -año de fundación dellnstitut d' Estudis Catalans y de aparición en catalán de los Annals de Medicina- y la Guerra Civil Española, cuando se truncaron los proyectos que durante los años de la Generalitat republicana se habían puesto en marcha. De todos modos, podría considerarse que el punto de partida de la historiografía médica catalana hay que retrotraerlo al Congreso de Ciencias Médicas de 1888, celebrado en Barcelona, una de cuyas sesiones se dedicó a la historia de la medicina, Allí, participó Luis Comenge Ferrer (1854- 1916) presentando un atlas geográfico-histórico de la medicina en Cataluña. Veinte años más tarde, en 1908, publicó "La medicina en Cataluña (Bosquejo histórico)", que sería la primera obra sistemática dedicada a este tema y que estaba basada en su discurso de ingreso en la Academia de Medicina de Barcelona, pronunciado en diciembre de 1893 y titulado "Estudio sobre la influencia de los catalanes en la evolución y progreso de la Medicina española".

(CAT) Aquest document és una presentació del marc històric de l'associació mèdica i científica a Catalunya a principis del segle XX i els criteris generals seguits a la nostra edició del Llibre d'Actes de l'Associació de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1915-1937) (Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2004)., (EN) This paper is a presentation of the historical framework of a medical and scientific association in Catalonia at the beginning of the twentieth Century and the general criteria followed in our edition of the Llibre d'Actes de l'Associació de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (1915-1937) (Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2004).

A l'Occident, la salut ha estat objecte de preocupació humana almenys d'ençà de les grans civilitzacions mediterrànies de l'Antiguitat. A partir del segon mil·lenni de la nostra era, començaren a desplegar-se estratègies sanitàries que ultrapassaren l'estret marc de la salut individual de les capes socials privilegiades per dirigir-se a la salut de les col·lectivitats en conjunt. Als darrers dos segles i mig, la protecció i la promoció de la salut pública han passat de ser objectius només a l'abast de les ciutats i estats més desenvolupats a esdevenir un dret fonamental i una aspiració de la humanitat a escala planetària. La salut en la història d'Europa vol oferir ara, quan es compleix mig segle de la fundació de l'Organització Mundial de la Salut, una visió panoràmica del que ha significat la lluita per assolir un "estat de complet benestar físic, mental i social" durant els darrers mil anys de la història europea.

El treball analitza la tradició del gènere biogràfic dins la historiografia mèdica, iniciada amb el model biobibliogràfic i continuada amb les grans figures de la medicina, que entrà en crisi amb la història social de la medicina. Es plantegen les utilitats actuals del gènere biogràfic i si és possible escriure biografies mèdiques no desconnectades dels nous corrents historiogràfics.

El treball analitza la tradició del gènere biogràfic dins la historiografia mèdica, iniciada amb el model biobibliogràfic i continuada amb les grans figures de la medicina, que entrà en crisi amb la història social de la medicina. Es plantegen les utilitats actuals del gènere biogràfic i si és possible escriure biografies mèdiques no desconnectades dels nous corrents historiogràfics.

Text introductori de la ponència titulada "Tendències historiogràfiques de la medicina a les portes del segle XXI” presentada en el marc del XIII Congrés d’Història de la Medicina Catalana (La Canonja, 2004). S’introdueixen les sis contribucions que integraren la ponència i s’exposen algunes reflexions de caire general sobre la situació actual dins la tradició historiogràfica de la ciència i de la medicina.

Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona 14,15,16 i 17 de novembre de 2002., [EN] The medical journal "Annals de Medicina" was organic a vehicle for the spreading of Academy's activities as well as an instrument of medical and scientific catalanism., [CA] Annals de Medicina va tenir un triple paper com a organ de difusió de les activitats de l'Acadèmia, com a vehicle d'expressió d'un programa de renovació científica i com a mitjà d'acció del catalanisme mèdic.

Actes de la VII Trobada d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona 14,15,16 i 17 de novembre de 2002., (CAT) El projecte de conservació dels arxius que pertanyen a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears., (EN) The project of preservation of the archives belonging to the Academy of Medical Sciences of Catalonia and Balearic Islands.