Search

El projecte se situa a la part Sud del barri del Raval de Barcelona, concretament a la zona de l'Avinguda de les Drassanes i el seus voltants. Es tracta d'una zona problemàtica del barri degut a un seguit de males decisions i intervencions que s'han dut a terme al llarg dels últims anys. Aquestes males intervencions urbanístiques, sumades a les precàries condicions socials que han precedit el barri des de gairebé els seus orígens han fet que es tracti d'una zona marginada i insegura, poc viscuda i poc utilitzada pels veïns i veïnes del barri. És per això que en primer lloc s'analitza el perquè aquest gran espai públic és actualment un espai de poca qualitat i rebutjat pel dia a dia de la gent del barri. La morfologia de l'espai públic i les connexions que s'estableixen entre aquests espais determinen en gran part el funcionament dels diferents barris, i els fluxes que es generen revelen les àrees de major intensitat i confluència de gent. Aquest és un espai amb un gran potencial per a ser una centralitat important del Raval Sud, i en canvi no ho és. Com que aquests focos d'activitat venen determinats tant per la mixtura entre la trama històrica i l'evolució urbana del lloc com per la concentració d'equipaments i espais d'interès, es realitza un anàlisi posant èmfasi en el funcionament dels equipaments existents en aquesta zona i la relació que tenen amb l'espai públic. A partir d'aquí doncs, el que es proposa és dur a terme una intervenció de caràcter urbà que busca transformar aquest espai degradat i convertir-lo en el nou centre de caràcter barrial i social del Raval Sud. Per a fer-ho, es treballa de manera conjunta amb els edificis d'equipaments del voltant, com són un centre cívic, una residència d'avis i una escola d'idiomes per tal de crear un equipament unitari que ajudi a reflorar l'activitat i la cohesió social del barri, a més a més de crear un espai de plaça controlada i de qualitat. Amb aquesta intervenció, també es busca donar un final al gran eix centr

El projecte es situa a Castelldefels, un municipi situat a uns 20 kilòmetres de Barcelona amb un paisatge vegetal molt ric, limita al nord amb el Massís del Garraf i al sud amb el mar Mediterrani. Amb el propòsit de crear una relació més coherent amb la natura, el projecte reinterpreta una zona del Massís que conflueix amb l'entorn urbà. L’objectiu és establir una connexió fluida i harmònica entre els dos medis a través d'un dels eixos verds del municipi, eixos que van des de la muntanya fins al mar. El projecte se centra en la creació d'un punt de connexió, gràcies a aquest, apareixen uns espais de transició que no només permeten establir les connexions desitjades, sinó que també serveixen per encabir-hi diferents activitats. Es contempla la reconfiguració i pacificació del recorregut existent per facilitar l'accés al punt de connexió desitjat. En aquest procés es crea una peça arquitectònica que s'integra de manera respectuosa amb el terreny, minimitzant l'impacte ambiental. L’edifici té un programa flexible i versàtil, especialment dissenyat per satisfer les diverses necessitats educatives i culturals d’una escola d'art, que busca reactivar una àrea fins ara en desús. El projecte potencia el seu entorn, revitalitza els espais infrautilitzats i, sobretot, crea una connexió funcional i agradable entre l'entorn urbà i el verd. D’aquesta manera, es busca establir una transició harmoniosa i proporcionar un punt de trobada entre diferents contextos, contribuint a la millora de l'experiència i la connexió entre les persones i els entorns.

El projecte millora la relació del barri d’Hostafrancs amb l’escola Francesc Macià mitjançant el gir del seu accés, situat actualment a la Pl. d’Espanya. El barri dona la benvinguda a l'escola. La proposta incorpora un espai públic vinculat al nou accés del carrer Mir Geribert i es completa amb la construcció d’una biblioteca de proximitat. L'escola dona la benvinguda al barri.

El Parc Fluvial del Besòs és un espai natural que per si sol té un valor molt significant. No obstant, els municipis adjacents no han tingut la mateixa resposta a l'hora de tractar els límits. No s'ha de considerar ni el riu ni el front fluvial com a elements desvertebradors on ubicar les infraestructures i el teixit industrial, cosa que s'ha fet sobretot per part de Barcelona. Així s'impossibilita la connexió i la relació amb el riu, i la ciutat és incapaç d'arribar-hi. Realment, el Parc Fluvial del Besòs és un espai d'oportunitats amb un gran valor natural i paisatgístic. Per tant, és necessària la recuperació del seu front per trencar la barrera i orientar en aquest cas, el barri del Raval i la ciutat de Santa Coloma a les visuals del riu, a més d'integrar-se i pertànyer a la xarxa d'eixos verds estructurants del municipi. Per mitjà de la reubicació del centre cívic del barri es crea un espai de trobada per a la gent, on crear i enfortir els llaços comunitaris. Es promou la visibilitat i la connexió amb el riu, tant física com visual. Així, es converteix en una peça més de referència ciutadana que ajudarà a teixir el Besòs amb espais per a la comunitat.

Tres jardins i tres portes, és un projecte que dona continuïtat al patrimoni del Vendrell. Un nucli urbà caracteritzat per la riera de la Bisbal, fil conductor d’aquest relat, que divideix en dues meitats el territori. L’eix museístic s’estén paral·lelament al curs natural des de la muntanya fins al mar i és interromput per una doble via funcional que permet la connexió entre el nucli antic i el teixit industrial. La concorreguda bifurcació es transforma en ponts que penetren l’antiga muralla medieval, reconvertida en una anella de florits jardins. L’actuació emula la tradició amb l’objectiu de completar el lloc, potenciant la vila cap a un futur irreversiblement tecnològic saciat de llocs verds., Tres jardins i tres portes, es un proyecto que da continuidad al patrimonio de El Vendrell. Un núcleo urbano caracterizado por la riera de la Bisbal, hilo conductor de este relato, que divide en dos mitades el territorio. El eje museístico se extiende paralelamente al curso natural desde la montaña hasta el mar y está interrumpido por una doble vía funcional que permite la conexión entre el casco antiguo y el tejido industrial. La concurrida bifurcación se transforma en puentes que penetran la antigua muralla medieval, reconvertida en un eslabón de floridos jardines. La actuación emula la tradición con el objetivo de completar el lugar, potenciando la villa hacia un futuro irreversiblemente tecnológico saciado de lugares verdes., Tres jardins i tres portes, is a project that continuously donates to the patrimoni of Vendrell. A urban area characterized by the Riera de la Bisbal, the conductor of this story, which divides the territory into two groups. The museums are parallel to the natural course from the mountains to the sea and are interrupted by a double functional path that allows the connection between the old building and the industrial area. The concurrent fork is transformed into bridges that penetrate the old medieval wall, converted into a ring of flower gardens. The performance emulates the tradition with the objective of completing the village, empowering the village to a technologically irreversible future filled with green villages.

"Trencant Barreres: Enllaç entre Història i Naturalesa", és un projecte que té com a objectiu principal la creació d'una nova continuïtat urbana al Prat de Llobregat i la revalorització de la seva entrada històrica. Aquest projecte pretén ser un exemple de com l'arquitectura pot connectar el present amb el passat, la ciutat amb la natura, i resoldre les tensions i les desconnexions causades pel creixement urbà. Les dues estratègies clau inclouen la construcció d'una passarel·la que connecta el nucli antic amb el parc fluvial i el disseny de dos edificis com a centre cívic i espai de coworking per fomentar la vitalitat urbana i la col·laboració. En conjunt, el projecte busca donar una nova identitat a aquest espai urbà i celebrar la connexió única que la ciutat té amb el seu entorn natural, el Delta del Llobregat.

Nou recorregut que connecta el poble actual d'Ullastret amb el poblat ibèric del Puig de Sant Andreu que el precedeix. Concretament es resol l’inici d’aquest recorregut mitjançant un nou carrer d’accés al nucli emmurallat. El programa tracta de millorar la qualitat de vida dels habitants del poble i donar a conèixer el patrimoni a traves d’un nou bar i centre cultural-històric., Nuevo recorrido que conecta el pueblo actual de Ullastret con el poblado ibérico del Puig de Sant Andreu que le precede. Concretamente se resuelve el inicio de este recorrido mediante una nueva calle de acceso al núcleo amurallado. El programa trata de mejorar la calidad de vida de los habitantes del pueblo y dar a conocer el patrimonio a través de un bar y centro cultural-histórico., New route that connects the current town of Ullastret with the Iberian town of Puig de Sant Andreu that precedes it. Concretely, the start of this route is resolved through a new access street to the walled town. The program aims to improve the quality of life of the town's inhabitants and to raise awareness of the heritage through a new bar and cultural-historical centre.

La Puerta Yerma és un projecte que cerca en noves tipologies arquitectòniques la capacitat d’interpretar el límit entre la ciutat vella i l’eixample urbà. A Granada, construir el límit és especialment delicat, ja que suposa afrontar ombres d’antigues muralles i la peculiar orografía entre Sierra Nevada i el turó de la Sabika. Una constelació d’artefactes urbans (un teatre, una escala, una llotja, un atelier, una font i un ascensor), s’ordenen en antigues mitgeres per construir un llindar que salva la cota de la muralla zirí. Un buit, un escenari, una nova plaça de recorregut circular que acumula moviment i torna a lligar la calle Elvira amb el barri del Zenete., la puerta yerma es un proyecto que busca en nuevas tipologías arquitectónicas la capacidad de interpretar el límite entre la ciudad antigua y el ensanche urbano. En Granada, construir el límite es especialmente delicado, puesto que supone afrontar sombras de antiguas murallas y la peculiar orografía entre Sierra Nevada y la colina de la Sabika. Una constelación de artefactos urbanos (un teatro, una escalera, una lonja, un atelier, una fuente y un ascensor), se ordenan en antiguas medianeras para construir un umbral que salva la cota de la muralla zirí. Un vacío, un escenario, una nueva plaza de recorrido circular que acumula movimiento y vuelve a atar el calle Elvira con el barrio del Zenete., la puerta yerma is a project that seeks in new architectural typologies the capacity to interpret the boundary between the old city and the urban expansion. In Granada, interpreting the boundary is particularly sensitive, as it involves confronting the shadows of ancient defensive city walls and the peculiar orography between Sierra Nevada and the Sabika hill. A constellation of urban artefacts (a theatre, a staircase, a portico, an atelier, a fountain and a lift) are arranged on old boundary walls to build a threshold that bridges the height of the Zirid wall. A void, a stage, a new circular plaza that accumulates movement and reconnects Calle Elvira with the Zenete district., Award-winning

El projecte s’emplaça a la ciutat de Barcelona la qual presenta una forta desconnexió entre els seus espais naturals que té a les rodalies i al seu interior. Es planteja una connexió d’espais amb molta biodiversitat creant una via verda que acaba generant un nou espai de natura que arriba a desembocar al mar. Al llarg d’aquest recorregut hi trobem el nou parc dels Tres Turons format a partir de la unió del parc del Guinardó, del Carmel i de la Creueta del Coll. L’entrada al parc des de la ciutat es realitza pel parc del Guinardó, en el qual hi ha unes canteres preexistents amb molt potencial per a ser usades per escalar en roca. Una d’aquestes canteres es troba just a tocar d’on antigament s’havia ubicat un parell de naus industrials les quals van ser enderrocades i ha quedat un gran espai d’oportunitat on poder plantejar un edifici que funcioni com a porta del parc, responent amb el seu ús a la roca de la cantera convertint-se en un rocòdrom mentre alhora es dona un final a la testera de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat. L’edifici es separa metafòricament de l’alineació creant una esquerda la qual en el seu interior alberga tot el programa que no té un ús directe a l’escalada, creant-se així una transició d’usos i materials entre els edificis residencials i el rocòdrom. La façana és autoportant, d’un material transparent per poder tenir millor relació amb l’exterior i la natura de la plaça i el parc alhora que atorga unes millors condicions climàtiques. El nucli de l’edifici es desvincula estructuralment de la façana, suporta els forjats de les plantes, recull tota la resta d’usos i connecta el programa mitjançant xarxes cap a la façana.

Mi proyecto de fin de carrera se orientó paso a paso a hablar de fronteras y paisajes. El encuentro de estas dos nociones tiene una relación compleja y ambivalente. Esta concepción de frontera me interesa particularmente, no solo porque es una excelente imagen de la heterogeneidad contemporánea, sino también porque tiene muchos vínculos con el tema del paisaje, que es precisamente el que nos une a todos aquí hoy. Se trata de un proyecto de rehabilitación del Mas Cerdà. Tiene como objetivo revitalizar un solar histórico abandonado en la zona transfronteriza entre Puigcerdà, en España, y Bourg-Madame, en Francia. La intención es de crear un lugar de encuentro único, donde los visitantes puedan descubrir, apreciar, ver la riqueza del patrimonio local. El concepto de rehabilitación de Mas Cerdà se basa en tres conceptos: la integración en su entorno natural, la creación de espacios de encuentro, y la puesta en valor del patrimonio.

En la frontera entre Hospitalet de Llobregat y Barcelona, donde se planea el proyecto de ADIF para subterrar las vías, se presenta una oportunidad única para crear un edificio para la comunidad. Aprovechando esta transición, se construirá un museo interactivo de trenes que establece un diálogo entre el presente y el futuro a través de la cobertura de las vías para generar esta transición. Este proyecto se configura como un punto de inflexión y una conexión entre el emblemático “Cajón de Sants” y el futuro eje verde. Su propósito se extiende más allá al convertirse en un espacio de encuentro que une comunidades divididas por las vías, aportando a la integración urbana de la zona.

La intervenció, arquitectònica i urbanística, es situa en un buit urbà de la ciutat de Badalona. Un emplaçament on fa anys que no hi succeeix res, però que els recents projectes que s'han realitzat a la vora fan cada cop més evident el reclam d'actuar en aquest lloc. Sota un programa docent i cultural, la proposta preten reinventar unes naus fabrils existents utilitzant el llenguatge de les darreres actuacions urbanístiques, lligant així el passat i el present de l'emplaçament.

Centre per a artistes en un paisatge portuari i punt estratègic per al moviment de passatgers que, un cop es troben al llindar de l'estructura, esdevenen curiosos espectadors de l'art. Espais regits des d'una base molt rígida, però molt permissiva per les seves grans llums, que ens recorda a les grues i grans construccions del seu entorn, situades a la vora de l'aigua., Award-winning

El projecte és el nou punt de trobada de la ciutat, un espai públic ubicat dins de Valldoreix, a una ubicació privilegiada entre el teixit residencial i el verd. Aconseguim crear un lloc amb identitat, que desenvolupa una varietat de connexions entre espais i usuaris. El programa combina usos culturals com són la biblioteca, l’auditori i sales de reunions, amb espais de restauració, cantina i coworking, i altres d’esportius. En conjunt obtenim un espai on la cultura i l’esport es complementen, igual que ho fan l’edificació i la vegetació. Es pretén que aquest lloc funcioni com a punt de trobada; de sortida, d’arribada o bé d’intercanvi. Un espai públic que permeti a la gent de Valldoreix fer vida més enllà de les seves residències, relacionar-se amb altres persones i estar en contacte amb la naturalesa. A la vegada també ues projecta un espai útil per a un sol, permet utilitzar-lo com a via per escapar de la ciutat i de la societat, i de lloc on tenir temps de qualitat per a un mateix. La sensació d’estar a un lloc públic i privat, on constantment estem jugant amb connexions visuals i físiques per a generar espais de diferents característiques i qualitats, ens permet adaptar-nos a tota mena d’usuari. La intenció és que tothom trobi el seu lloc i sigui benvingut, per a poder desenvolupar les activitats previstes amb èxit. ReUnir no només preten arreglar un troç fragmentat d’una avinguda amb molt potencial dins el teixit de Valldoreix, sinó que també uneix en diferents punts el teixit residencial amb el corredor verd, i genera espais on l’usuari s’uneix a la naturalesa i es reuneix amb altres usuaris., El proyecto es el nuevo punto de encuentro de la ciudad, un espacio público ubicado dentro de Valldoreix, en una ubicación privilegiada entre el tejido residencial y el verde. Conseguimos crear un sitio con identidad, que desarrolla una variedad de conexiones entre espacios y usuarios. El programa combina usos culturales como son la biblioteca, el auditorio y salas de reuniones, con espacios de restauración, cantina y coworking, y otros deportivos. En conjunto obtenemos un espacio en el que la cultura y el deporte se complementan, al igual que lo hacen la edificación y la vegetación. Se pretende que este sitio funcione como punto de encuentro; de salida, de llegada o de intercambio. Un espacio público que permita a la gente de Valldoreix llevar vida más allá de sus residencias, relacionarse con otras personas y estar en contacto con la naturaleza. A su vez también se proyecta un espacio útil para uno solo, permite utilizarlo como vía para escapar de la ciudad y de la sociedad, y de lugar donde tener tiempo de calidad para uno mismo. La sensación de estar en un sitio público y privado, donde constantemente estamos jugando con conexiones visuales y físicas para generar espacios de diferentes características y cualidades, nos permite adaptarnos a todo tipo de usuarios. La intención es que todo el mundo encuentre su sitio y sea bienvenido, para poder desarrollar las actividades previstas con éxito. ReUnir no sólo pretende arreglar un trozo fragmentado de una avenida con mucho potencial dentro del tejido de Valldoreix, sino que también une en diferentes puntos el tejido residencial con el corredor verde, generando espacios donde el usuario se une a la naturaleza y se reúne con otros usuarios., The project is the new meeting point of the city, a public space located within Valldoreix, in a privileged location between the residential fabric and the green. We manage to create a place with identity, which develops a variety of connections between spaces and users. The program combines cultural uses such as the library, the auditorium and meeting rooms, with restaurant, canteen and co-working spaces, and others for sports. Together we get a space where culture and sport complement each other, just as buildings and vegetation do. This site is intended to function as a meeting point; departure, arrival or exchange. A public space that allows the people of Valldoreix to lead a life beyond their residences, to relate to other people and to be in contact with nature. At the same time, it also projects a useful space for you, allowing you to use it as a way to escape from the city and society, and a place to have quality time for yourself. The feeling of being in a public and private place, where we are constantly playing with visual and physical connections to generate spaces with different characteristics and qualities, allows us to adapt to all kinds of users. The intention is for everyone to find their place and be welcome, in order to carry out the planned activities successfully. ReUnir not only intends to fix a fragmented section of an avenue with a lot of potential within the fabric of Valldoreix, but also joins the residential fabric with the green corridor at different points, and generates spaces where the user joins nature and meets with other users.

Amsterdam és una ciutat que destaca per la seva morfologia d’anells concèntrics en la part històrica. No obstant això, s’ha passat per alt l’Amsterdam més enllà d’aquests límits, incloent-hi Tolhuiseiland, una nova illa que representa la innovació i expansió de la ciutat. Aquest fragment de ciutat s’interpreta com una infraestructura de connexió territorial que s’ha distanciat per la seva posició geogràfica en l’entorn. El projecte es defineix com una continuïtat en l’entorn on busca ampliar un equipament públic en aquesta illa, establint una arquitectura específica que es connecti amb el medi natural i el canal. Es pretén crear una transició permeable entre l’interior i l’exterior, sempre tenint en compte la integració i la reflexió sobre l’evolució de la perifèria i la seva relació amb el centre urbà. La proposta busca ser poc invasiva, amb una imatge impactant, però alhora transparent. La nova biblioteca es projecta de manera espaiosa, amb la capacitat d’adaptar-se a possibles canvis d’ús, així com incloure una sala polivalent. La reinterpretació del lloc existent pretén revitalitzar l’espai públic i que l’arquitectura es converteixi en una presència significativa., Ámsterdam es una ciudad que destaca por su morfología de anillos concéntricos en la parte histórica. Sin embargo, se ha pasado por alto el Ámsterdam más allá de estos límites, incluyendo Tolhuiseiland, una nueva isla que representa la innovación y expansión de la ciudad. Este fragmento de ciudad se interpreta como una infraestructura de conexión territorial que se ha distanciado por su posición geográfica en el entorno. El proyecto se define como una continuidad en el entorno donde busca ampliar un equipamiento público en esta isla, estableciendo una arquitectura específica que se conecte con el medio natural y el canal. Se pretende crear una transición permeable entre el interior y el exterior, siempre teniendo en cuenta la integración y la reflexión sobre la evolución de la periferia y su relación con el centro urbano. La propuesta busca ser poco invasiva, con una imagen impactante, pero a la vez transparente. La nueva biblioteca se proyecta de manera espaciosa, con la capacidad de adaptarse a posibles cambios de uso, así como incluir una sala polivalente. La reinterpretación del lugar existente pretende revitalizar el espacio público y que la arquitectura se convierta en una presencia significativa., Amsterdam is a city noted for its morphology of concentric rings in the historic part. However, the Amsterdam beyond these boundaries has been overlooked, including Tolhuiseiland, a new island that represents the innovation and expansion of the city. This city fragment is interpreted as a territorial connection infrastructure that has been distanced by its geographical position in the environment. The project is defined as a continuity in the environment where it seeks to expand a public facility on this island, establishing a specific architecture that connects with the natural environment and the canal. It is intended to create a permeable transition between inside and outside, always taking into account the integration and reflection on the evolution of the periphery and its relationship with the urban center. The proposal seeks to be non-invasive, with a striking image, but at the same time transparent. The new library is designed to be spacious, with the capacity to adapt to possible changes of use, as well as to include a multipurpose room. The reinterpretation of the existing site aims to revitalize the public space and for the architecture to become a significant presence.

Debido a la ausencia de miradores naturales desde los que mirar hacia Sevilla, como podría ser Montjuic o el Tibidabo en Barcelona, se lleva a cabo en este PFC un paseo-mirador acompañado de dos piezas que albergan un programa adaptado a las necesidades no cubiertas del Cerro del Carambolo en el municipio de Camas (Sevilla).

Tortosa ha crescut condicionada per tres elements: el riu Ebre, la muntanya i el ferrocarril. El projecte pretén recuperar la infraestructura ferroviària, transformant una barrera en un parc lineal urbà i creant un nou recorregut verd dins de la ciutat, que sigui permeable i capaç de generar activitat al seu voltant., Tortosa ha crecido condicionada por tres elementos: el río Ebro, la montaña y el ferrocarril. El proyecto pretende recuperar la infraestructura ferroviaria, transformando una barrera en un parque lineal urbano y creando un nuevo recorrido verde dentro de la ciudad, que sea permeable y capaz de generar actividad a su alrededor., Tortosa has grown conditioned by three elements: the Ebro river, the mountain and the railway. The project aims to recover the railway infrastructure, transforming a barrier into an urban linear park and creating a new green route within the city, which is permeable and capable of generating activity around it.

El proyecto nace de la lectura de una realidad del Maresme que pasa desapercibida en los discursos urbanísticos – históricos – territoriales – arquitectónicos. Además de la actividad pesquera, ahora prácticamente inexistente, el Maresme tiene otro motor social ya centenario que es el cultivo de flores y hortalizas. En su origen Florimar producía y exportaba Claveles y otras flores. También el logo de Mataró Potatoes lucía en los sacos que llevaban patatas a Francia e Inglaterra, por los dos medios de comunicación más característicos del lugar: los raíles y las olas. Vilassar de Mar está rodeado de esta actividad y el pueblo vive de espaldas a ella, la poca relación que mantienen es la de una frontera donde en un lado no se puede edificar y en otro no se puede labrar. Este proyecto quiere por un lado tratar la relación del pueblo con el campo y, por otro lado, visibilizar la floricultura en el pueblo. Se propone una EFA en el cruce de la Avinguda Carles III con la Riera de Cabrils, dos ejes relevantes del pueblo. Además de la formación, se ubica una floristería que busca ser la cabeza de una plaza longitudinal, actualmente decapitada. El proyecto se engarza en trazas de caminos disonantes con la trama urbana y se suma a una tradición de puentes que cruzan la riera. La morfología del proyecto responde más a lo rural que a lo urbano, asimilando materiales dados a la autoconstrucción de los campesinos. La tipología constructiva, ligera, ayuda a hacer un edificio practicable que permita abrirse en verano, protegiéndose del sol y acogiendo la maresma; y cerrarse en invierno, generando espacios donde la radiación solar precalienta el aire antes de ser impulsado. Así, la principal estrategia energética es prescindir de máquinas, o al menos reducir su necesidad y con ello, su consumo.

A la coberta: Màster Habilitant. Línia d'intensificació: Projecte i Teoria. Taller de PFC / Teoria de l'Avantguarda. MarqEtsaB UPC, Barcelona 2023-2024, Descripció del recurs: 30 octubre 2023

L’actual emergència ambiental obliga a buscar formes de renaturalitzar les ciutats per a millorar la qualitat de vida de la població així com reduir la contaminació global. El projecte explora el cas de Barcelona, agafant el recorregut del Corredor Ecològic Urbà que connecta els quatre espais verds més grans de la ciutat: Montjuïc, el Parc de la Ciutadella, Els Tres Turons i Collserola. S’agafa el relleu del projecte de remodelació del carrer Pi i Margall i es centra en la zona del Parc de les Aigües, al Baix Guinardó, que suposa la porta d’entrada als Tres Turons. Entenent el flux de gent i activitat que aportarà el Corredor Ecològic a la ciutat, es busca generar un camí tangent a l’actual Parc de les Aigües per tal de garantir un recorregut tranquil a totes hores sense que sigui incompatible amb l’ús que els veïns del barri li donen al propi parc. La proposta es centra en incorporar les diferents arquitectures abandonades o desaprofitades de l’interior i voltants del parc i incloure-les en aquest recorregut ecològic i cultural, la peça articuladora de la qual esdevé l’actual Biblioteca Mercè Rodoreda, que s’amplia amb noves aules d’estudis, zones de lleure i descans i espais orientats a les arts escèniques per tal de convertir-la en un autèntic Centre Cultural al servei del barri. El projecte té en compte tant la memòria històrica del parc i la seva relació amb la Societat de les Aigües com en el seu futur i les seves oportunitats, agafant com a referència un possible projecte futur de José Antonio Martínez Lapeña i Elias Torres d’un dipòsit municipal de cotxes, aprofitant la bona connexió viaria de la plaça Alfons X amb la Ronda del Mig i el túnel de la Rovira. Aquest Projecte de Final de Carrera busca unir tota la proposta del recorregut sota una mateixa formalització que ja va començar la parella d’arquitectes al 2011, quan van projectar l’adequació de la Ronda Guinardó i l’enderroc de l’antic viaducte., La actual emergencia ambiental obliga a buscar formas de renaturalizar las ciudades para mejorar la calidad de vida de la población, así como reducir la contaminación global. El proyecto explora el caso de Barcelona, ​​cogiendo el recorrido del Corredor Ecológico Urbano que conecta los cuatro espacios verdes más grandes de la ciudad: Montjuïc, el Parque de la Ciutadella, Els Tres Turons y Collserola. Se toma el relevo del proyecto de remodelación de la calle Pi i Margall y se centra en la zona del Parc de las Aigües, en el Baix Guinardó, que supone la puerta de entrada a los Tres Turons. Entendiendo el flujo de gente y actividad que aportará el Corredor Ecológico a la ciudad, se busca generar un camino tangente al actual Parc de les Aigües para garantizar un recorrido tranquilo a todas horas sin que sea incompatible con el uso que les vecinos del barrio le dan en el propio parque. La propuesta se centra en incorporar las diferentes arquitecturas abandonadas o desaprovechadas del interior y alrededores del parque e incluirlas en este recorrido ecológico y cultural, cuya pieza articuladora se convierte en la actual Biblioteca Mercè Rodoreda, que se amplía con nuevas aulas de estudios, zonas de ocio y descanso y espacios orientados a las artes escénicas para convertirla en un auténtico Centro Cultural al servicio del barrio. El proyecto tiene en cuenta tanto la memoria histórica del parque y su relación con la Sociedad de las Aguas como en su futuro y oportunidades, tomando como referencia un posible proyecto futuro de José Antonio Martínez Lapeña y Elias Torres de un depósito municipal de coches, aprovechando la buena conexión vial de la plaza Alfons X con la Ronda del Mig y el túnel de la Rovira. Este Proyecto de Final de Carrera busca unir toda la propuesta del recorrido bajo una misma formalización que ya empezó la pareja de arquitectos en 2011, cuando proyectaron la adecuación de la Ronda Guinardó y el derribo del antiguo viaducto., The existing environmental crisis pushes us to look for ways to renaturalize cities to improve the quality of life of the population, as well as reduce global pollution. The project explores the case of Barcelona, ​​taking reference in the route of the Urban Ecological Corridor that connects the four largest green spaces in the city: Montjuïc, Parc de la Ciutadella, Els Tres Turons and Collserola. It takes over from the renovation project on Pi i Margall Street and focuses on the Parc de les Aigües, in the Baix Guinardó neighborhood, the gate to the Tres Turons. Taking the flow of people and activity that the Ecological Corridor will bring to the city into consideration, this project seeks to generate a tangent path to the current Parc de les Aigües to guarantee a quiet route at all times compatible with the usage that the neighbors gave it. The proposal focuses on incorporating different abandoned or untapped architectures inside and around the park and including them in this new ecological and cultural route, whose articulating piece would be the current Biblioteca Mercè Rodoreda, which expand with new study classrooms, leisure areas and performance arts spaces to turn it into a Cultural Center at the service of the neighborhood. The project takes into account both the historical memory of the park and its relationship with the Societat d’Aigües as well as the future and opportunities of the site, using a possible project by José Antonio Martínez Lapeña and Elias Torres of a municipal car depot as a reference, taking advantage the notable road connection of Alfons X Square with the Ronda del Mig and the Rovira tunnel. This Final Year Project seeks to unite the entire route proposal under the same material formalization that the pair of architects already began in 2011 when they planned the adaptation of the Ronda Guinardó and the demolition of the old elevated highway.

La intervenció s’ubica a Sant Esteve de Palautordera, petit poble del Vallès Oriental situat als peus del Parc Natural del Montseny. El projecte aprofita la condició de desdibuixament de la trama urbana i d’apropament al paisatge en un punt de confluència on els condicionants de la morfologia urbana es reuneixen, essent la Riera Vallmanya i els eixos principals de la població, la Carretera del Montseny i el Carrer Major. La seva clara connexió amb la muntanya dona raó a El Centre de Recerca i Divulgació de la Reserva de la Biosfera del Montseny, espai que arxiva tota aquella documentació relativa al Parc Natural. La peça respon a les directrius de l’entorn per donar continuïtat a una lògica urbana. A través de la secció i del semi-soterrament de part del programa, obre una seqüència esglaonada d’espais públics des del poble fins al paisatge, que busquen reconnectar els fluxos existents de la mateixa manera que generar-ne de nous. Ho fa a través de d’una peça de dues plantes amb un caire diferenciat. Amb una planta baixa amb una mirada al poble, però que alhora es perfora i és el llindar a la riera, i amb una planta semi-soterrada, que estructura un seguit de murs que miren cap al paisatge., La intervención se ubica en Sant Esteve de Palautordera, pequeño pueblo del Vallès Oriental situado a los pies del Parque Natural del Montseny. El proyecto aprovecha la condición de desdibujamiento de la trama urbana y de acercamiento al paisaje en un punto de confluencia donde los condicionantes de la morfología urbana se reúnen, siendo la Riera Vallmanya y los ejes principales de la población, la Carretera del Montseny y la Calle Mayor. Su clara conexión con la montaña justifica El Centro de Investigación y Divulgación de la Reserva de la Biosfera del Montseny, espacio que archiva toda aquella documentación relativa al Parque Natural. La pieza responde a las directrices del entorno para dar continuidad a una lógica urbana. A través de la sección y del semi-sótano de parte del programa, abre una secuencia escalonada de espacios públicos desde el pueblo hasta el paisaje, que buscan reconectar los flujos existentes del mismo modo que generar nuevos Lo hace mediante una pieza de dos plantas con un cariz diferenciado. Mediante una planta baja con una mirada en el pueblo, pero que a la vez se perfora y es el umbral a la riera, y con una planta semi-sótano, que estructura una serie de muros que miran hacia el paisaje., The project is located in Sant Esteve de Palautordera, a small village in Vallès Oriental located at the hills of the Montseny Natural Park. The project takes advantage of the condition of blurring of the urban grid and approach to the landscape at a point of confluence where the conditions of urban morphology meet, being the Riera Vallmanya and the main roads of the town, the Carretera del Montseny and the Calle Mayor. Its clear connection with the mountain justifies the Center for Research and Divulgation of the Montseny Biosphere Reserve, a space that archives all documentation related to the Natural Park. The piece responds to the guidelines of the environment to give continuity to an urban logic. Through the section and the semi-basement of part of the program, it opens a staggered sequence of public spaces from the village to the landscape, which seek to reconnect the existing flows in the same way that generate new ones. It does so by creating a two-floor building with a differentiated character. Through a first floor with a look at the village, but which at the same time is perforated and is the doorway to the river, and with a semi-basement floor, which structures a series of walls that look towards the landscape.

La proposta consisteix en la resolució de dos conflictes: un conflicte social ja que el poble en qüestió manca d'un servei públic on els veïns puguin fer activitats, reunir-se, prendre alguna cosa...etc. Per altra banda, un conflicte urbà degut a una problemàtica de circulacions on el rodat i el peató han de compartir un mateix espai i posa en perill la realització de qualsevol tipus d'activitat ja sigui caminar, fer atletisme, bicicleta...etc. Per tant, la resolució d'aquesta problemàtica ens força a buscar un altre itinerari per segregar aquests tipus de circulacions. D'aquesta manera busco retrobar una relació entre Fígols i Organyà com antigament estaven comunicats.

El projecte aborda la discontinuïtat en el Camí de Ronda, ruta històrica del litoral català que uneix pobles i paisatges marítims des de Blanes fins a Portbou. Soluciona la Fractura generada a la Marina de Port d'Aro i la privatització de la costa. La intervenció urbanística a la Punta Pinell proposa restablir el lligam amb el mar, cosir la fractura i preservar la continuïtat del camí. Un nou equipament multifuncional actua com a punt d'arribada i suport a les activitats marítimes, fomentant la relació amb l'espai urbà. A través d'aquest conjunt, es busca esborrar les divisions i generar una relació fluida entre la vegetació, el mar i les activitats desenvolupades en aquests entorns., El proyecto aborda la discontinuidad en el Camino de Ronda, ruta histórica del litoral catalán que une pueblos y paisajes marítimos desde Blanes hasta Portbou. Soluciona la Fractura generada en la Marina de Port d'Aro y la privatización de la costa. La intervención urbanística en la Punta Pinell propone restablecer el vínculo con el mar, coser la fractura y preservar la continuidad del camino. Un nuevo equipamiento multifuncional actúa como punto de llegada y soporte a las actividades marítimas, fomentando la relación con el espacio urbano., The project addresses the discontinuity in the Camino de Ronda, a historical route of the Catalan coastline that links villages and maritime landscapes from Blanes to Portbou. It solves the Fracture generated in the Marina of Port d'Aro and the privatization of the coast. The urban planning intervention at Punta Pinell proposes to reestablish the link with the sea, sew the fracture and preserve the continuity of the path. A new multifunctional facility acts as a point of arrival and support for maritime activities, fostering the relationship with the urban space.

El proyecto “Limen” refleja la investigación de una tipología de vacíos urbanos, los lugares liminales y propone un volumen urbano como modelo tipológico de intervención y como solución concreta de un lugar: Can Cervera, situado entre l’Hospitalet y Esplugues de Llobregat. El proyecto es en esencia una cubierta infraestructural y un patio urbano de memoria. Se situa en el lugar liminal, en su límite con el tejido urbano, y es a su vez un “Limen”, un umbral en sí mismo. A través de tres vacíos enterrados, el volumen que en planta cubierta sirve como infraestructura urbana de conexión peatonal, en planta baja te adentra en un proceso de transición hacia un mundo de memoria.

El proyecto se desarrolla en Río de Janeiro, una ciudad con un paisaje cultural y una diversidad urbana única. Concretamente en el límite entre Ipanema y Cantagalo, una icónica favela de la zona sur de la ciudad que con el transcurso del tiempo ha quedado al margen del tejido formal. Con el propósito de revertir esta situación y poner en valor uno de los accesos estratégicos, se plantea la reactivación de un núcleo olvidado perteneciente al edificio Panorama. Este emblemático edificio, de carácter brutalista, nunca terminó de construirse y ha permanecido mayoritariamente desocupado durante décadas. Sin embargo, dispone de una posición clave con vistas panorámicas de gran valor para la ciudad. La estrategia se apoya en la necesidad de crear espacio público junto a dicho edificio como lugar de oportunidad. Es por ello que se proyecta una conexión a través de espacios públicos en distintos niveles para actuar como puntos de conexión entre la ciudad formal y la favela, dar visibilidad al núcleo olvidado reactivando el propio edificio y así promover la mixticidad e impulsar la interacción social y cultural, generando un nuevo pulso de vida en la zona., The project is located in Rio de Janeiro, a city with a unique cultural landscape and urban diversity. Specifically, it is situated on the border between Ipanema and Cantagalo, an iconic favela in the southern part of the city that over time has been excluded of the formal urban structure. With the aim of reversing this situation and highlighting one of the strategic access points, the revitalization of a forgotten core within the Panorama building is proposed. This emblematic, brutalist-style building was never fully completed and has mostly sat unoccupied for decades. However, it holds a significant location with valuable panoramic views for the city. The strategy is based on the need to create public space adjacent to this building as an opportunity. Therefore, a connection through public spaces at various levels is envisioned to act as points of connection between the formal city and the favela, bringing visibility to the forgotten core by revitalising the building itself. This approach seeks to promote diversity and stimulate social and cultural interaction, generating a new vibrancy in the area.

Tema: El límit del verd en l’àmbit del parc Tres Turons a Barcelona Lloc: Parc dels Tres Turons / Carretera del Carmel amb carrer Mühlberg / Zona del restaurant Delicias El verd estratègic juga un paper fonamental en l’arquitectura de les ciutats compactes com Barcelona: Collserola, Montjuic, el Parc de la Ciutadella i el Parc dels Tres Turons son exemples d’aquest fet. L’absència d'un projecte urbà i paisatgístic en l’àmbit del parc dels Tres Turons va convertir la missió de preservar-lo en una tasca difícil davant del creixement marginal i les demandes de la ciutat. El projecte que es presenta és un centre cívic que posa en valor el paper que juga l’arquitectura dels edificis públics en definir el límit de la ciutat i la seva trobada amb aquest espai natural. La flexibilitat d’aquests edificis dona peu a una major llibertat volumètrica que permet donar una millor resposta a les circumstancies del lloc. L'edifici és un volum que adopta els forts pendents de l’espai natural que l’envolta, integrant-los i interpretant-los amb diferents elements arquitectònics: cobertes inclinades, murs de contenció i una geometria en planta que s’hi adapta. L’edifici amb la seva geometria crea diverses situacions que corresponen a dos mons diferents: cuitat i espai natural. Al nord les fortes pendents i la vegetació de l’espai natural penetren en l’arquitectura i al sud la ciutat busca definir el seu límit generant espais de caràcter urbà., Tema: El límite del verde en el ámbito del parque Tres Turons en Barcelona Lugar: Parque de los Tres Turons / Carretera del Carmelo con calle Mühlberg / Zona del restaurante Delicias El verde estratégico juega un papel fundamental en la arquitectura de las ciudades compactas como Barcelona: Collserola, Montjuic, el Parque de la Ciutadella y el Parque de los Tres Turons son ejemplos de este hecho. La ausencia de un proyecto urbano y paisajístico en el ámbito del parque de los Tres Turons convirtió la misión de preservarlo en una tarea difícil frente al crecimiento marginal y las demandas de la ciudad. El proyecto que se presenta es un centro cívico que pone en valor el papel que juega la arquitectura de los edificios públicos al definir el límite de la ciudad y su encuentro con este espacio natural. La flexibilidad de estos edificios da pie a una mayor libertad volumétrica que permite dar una mejor respuesta a las circunstancias del sitio. El edificio es un volumen que adopta las fuertes pendientes del espacio natural que le rodea, integrándolos e interpretándolos con diferentes elementos arquitectónicos: cubiertas inclinadas, muros de contención y una geometría en planta que se adapta. El edificio con su geometría crea diversas situaciones que corresponden a dos mundos distintos: ciudad y espacio natural. En el norte las fuertes pendientes y la vegetación del espacio natural penetran en la arquitectura y en el sur la ciudad busca definir su límite generando espacios de carácter urbano., Subject: The green limit in the Tres Turons park area in Barcelona Location: Parc dels Tres Turons / Carretera del Carmel with Mühlberg street / Delicias restaurant area The Strategic green infrastructure plays a fundamental role in the architecture of compact cities like Barcelona: Collserola, Montjuic, Parc de la Ciutadella and Parc dels Tres Turons are examples of this fact. The absence of an urban and landscape project in the area of Tres Turons park turned the mission of preserving it into a difficult task in the face of marginal growth and the demands of the city. The presented project is a civic center that emphasizes the role played by the architecture of public buildings in defining the city's limits and its encounter with this natural space. The flexibility of these buildings gives rise to greater volumetric freedom that allows a better response to the circumstances of the site. The building is a volume that adopts the strong slopes of the natural space that surrounds it, integrating and interpreting them with different architectural elements: sloping roofs, retaining walls and a plan geometry that adapts to it. The building with its geometry creates various situations that correspond to two different worlds: built and natural space. In the north the steep slopes and the vegetation of the natural space penetrate the architecture and in the south the city seeks to define its limit by generating urban spaces.

El projecte es troba a Lleó, en l'àmbit resultant de la intersecció dels dos traçats més importants de la ciutat, l'itinerari del Camí de Sant Jaume que travessa el nucli històric i travessa el pont contigu de Sant Marc i l'eix del riu Bernesga, al llarg del qual se situen una sèrie dequipaments de caràcter comarcal. En aquest àmbit, se situa el límit de l'eixample de Lleó i el buit a gran escala i de baixa qualitat urbana del barri cultural i residencial Eras de Renova, on conviuen una sèrie de preexistències, barreres i conflictes sense resoldre impedeixen l'accés i la connexió de la ciutat amb el riu Bernesga. Murs, tanques i salts de cota eviten la relació del lloc amb el carrer i l'eix verd fluvial. El projecte té la voluntat d'augmentar la permeabilitat i connexió de la ciutat amb l'àmbit d'intervenció i establir una relació amb el riu i amb les peces preexistents. La proposta arquitectònica consisteix en la disposició de dos volums que es relacionen entre ells i amb la preexistència mitjançant un atri. La col·locació d'aquestes dues peces genera dos accessos al recinte ia prop d'un gran claustre que mira al riu i connecta Sant Marc amb la nova edificació a través de l'arquitectura i el verd. Per tal de recuperar el caràcter inicial a l'àmbit i potenciar el Camí de Sant Jaume a la ciutat de Lleó, s'escull un programa vinculat al pelegrí. La peça més privada i col·lidant al riu albergarà l'allotjament del pelegrí i les dependències comunes, i el volum més proper a la ciutat completarà el complex amb un programa cultural, centre d'enllaç entre el pelegrí i el barri cultural on es troba. Els volums es resolen principalment amb un material: la rajola que recupera el passat industrial alhora que els grans murs estructurals d'obra de fàbrica recorden la composició de plantes monàstiques., El proyecto se encuentra en León, en el ámbito resultante de la intersección de los dos trazados más importantes de la ciudad, el itinerario del Camino de Santiago que atraviesa el casco histórico y cruza el puente contiguo de San Marcos y el eje del río Bernesga, a lo largo del cual se sitúan una serie de equipamientos de carácter comarcal. En este ámbito, se situa el límite del ensanche de León y el vacío a gran escala y de baja calidad urbana del barrio cultural y residencial Eras de Renueva, donde conviven una serie de preexistencias, barreras y conflictos sin resolver impiden el acceso y conexión de la ciudad con el río Bernesga. Muros , vallas y saltos de cota evitan la relación del lugar con la calle y el eje verde fluvial. El proyecto tiene la voluntad de aumentar la permeabilidad y conexión de la ciudad con el ámbito de intervención y de establecer una relación con el río y con las piezas preexistentes.La propuesta arquitectónica consiste en la disposición de dos volúmenes que se relacionan entre ellos y con la preexistencia a través de un atrio. La colocación de estas dos piezas genera dos accesos al recinto y cerca un gran claustro que mira al río y conecta San Marcos con la nueva edificación a través de la arquitectura y el verde. Con el fin de recuperar el carácter inicial en el ámbito y potenciar el Camino de Santiago en la ciudad de León, se escoge un programa vinculado al peregrino. La pieza más privada y colidante al río albergará el alojamiento del peregrino y las dependencias comunes, y el volumen más cercano a la ciudad completará el complejo con un programa cultural, centro de enlace entre el peregrino y el barrio cultural en el que se encuentra. Los volúmenes se resuelven principalmente con un material: el ladrillo que recupera el pasado industrial a la vez que los grandes muros estructurales de obra de fábrica recuerdan la composición de plantas monásticas., The project is located in León, in the area resulting from the intersection of the two most important routes of the city, the itinerary of the Camino de Santiago that crosses the historic center and crosses the adjacent San Marcos bridge and the axis of the Bernesga river, along which a series of regional facilities are located. In this area, the limit of the expansion of León is located and the large-scale void and low urban quality of the cultural and residential neighborhood Eras de Renueva, where a series of preexisting conditions, barriers and unresolved conflicts coexist, preventing the access and connection of the city with the Bernesga river. Walls, fences and elevation changes prevent the relationship of the place with the street and the green river axis. The project aims to increase the permeability and connection of the city with the area of ​​intervention and to establish a relationship with the river and with the pre-existing pieces. The architectural proposal consists of the arrangement of two volumes that relate to each other and to preexistence through an atrium. The placement of these two pieces generates two entrances to the enclosure and a large cloister that overlooks the river and connects San Marcos with the new building through the architecture and the greenery. In order to recover the initial character in the area and promote the Camino de Santiago in the city of León, a program linked to the pilgrim is chosen. The most private piece adjacent to the river will house the pilgrim's accommodation and common rooms, and the volume closest to the city will complete the complex with a cultural program, a link center between the pilgrim and the cultural neighborhood in which they are located. The volumes are mainly resolved with one material: brick that recovers the industrial past while the large structural walls of factory work recall the composition of monastic floors.

En el context actual d'una innegable i creixent crisis climàtica i social, les universitats, ara més que mai, han de ser capaces de funcionar en clau universal. Per això, és necessari que comencin a operar com a llocs exemplars d'alta diversitat biològica i cultural, oferint espais que fomentin la convivència, l'escolta i el diàleg entre els diferents sistemes ecològics. Aquest projecte se centra en transformar el Campus Sud de la Zona Universitària de Barcelona. Un campus, avui en dia més aviat imaginari, que a causa del seu emplaçament i de la seva estructura rígida i estanca, s'ha anat desvinculant progressivament de la ciutat. Dificultant així, la capacitat del món universitari d'oferir respostes innovadores i globals en consonància amb els ràpids i constants canvis socials actuals. Amb l'objectiu de generar aquesta nova sinergia entre Zona Universitària i la ciutat de Barcelona, aquest projecte busca transformar el model universitari actual a una idea de Parc Universitari. Fomentant la idea de joc, experimentació i diàleg i afavorint una transició del sistema actual, abstret en si mateix i destinat exclusivament a la professionalització dels seus usuaris, a un nou model antropocòsmic, que aposti per una universitat pensant en constant recerca cap a una evolució global. A nivell paisatgístic i urbà, es defineixen dos eixos vertebradors, que mitjançant l'obertura i connexió de les diferents facultats, faciliten la continuïtat entre els diferents espais d'alta riquesa cultural i biològica. Finalment, el projecte també proposa incorporar una nova volumetria arquitectònica que trenqui amb la frontalitat del Campus Sud, donant prioritat a les diferents connexions entre els equipaments de la zona. Amb l'objectiu de fomentar l'intercanvi entre la vida universitària i de la ciutat, es proposa un ús de Mina Urbana, una funcionalitat híbrida educacional-publico-comercial, que obre la porta cap a un futur més conscientment sostenible., En el contexto actual de una innegable y creciente crisis climática y social, las universidades, ahora más que nunca, han de ser capaces de funcionar en clave universal. Por eso, es necesario que empiecen a operar como lugares ejemplares de alta diversidad biológica y cultural, ofreciendo espacios que faciliten la convivencia, la escucha y el diálogo entre los diferentes sistemas ecológicos. Este proyecto se centra en transformar el Campus Sud de la Zona Universitària de Barcelona. Un campus, que a causa de su emplazamiento y de su estructura rígida y estanca, se ha ido desvinculando progresivamente de la ciudad. Dificultando la capacidad del mundo universitario de ofrecer respuestas innovadoras y globales en consonancia con los rápidos y constantes cambios sociales actuales. Con el objetivo de generar esta sinergia entre Zona Universitària y la ciudad de Barcelona, este proyecto busca transformar el modelo universitario actual a una idea de Parque Universitario, fomentando la idea de juego, experimentación y diálogo. Favoreciendo una transición del sistema actual, abstraído en sí mismo y destinado exclusivamente a la profesionalización de sus usuarios; a un modelo antropocósmico, que apueste por una universidad pensante en constante investigación para una evolución global. A nivel paisajístico y urbanístico, se definen dos ejes vertebradores, que mediante la abertura y conexión de las diferentes facultades, facilitan la continuidad entre los diferentes espacios de alta riqueza cultural y biológica. Finalmente, el proyecto también propone incorporar una nueva volumetría arquitectónica que rompa con la frontalidad actual del Campus Sud, dando prioridad a las diferentes conexiones entre los equipamientos de la zona. Con el objetivo de fomentar el intercambio entre la vida universitaria y de la ciudad, se propone un uso de Mina Urbana, una funcionalidad híbrida eduacional-público-comercial, que abre la puerta hacía un futuro más conscientemente sostenible., In the current context of an undeniable climate and social crisis, universities, now more than ever, have to be able to think universally. For that reason, it is necessary that these institutions become models of cultural and biological diversity, transforming their surroundings into a place for coexistence and exchange of ideas. This project transforms the 'Campus Sud' of the university area of Barcelona. A campus that due to its location and the characteristics of its rigid and closed off structure, it has progressively been disconnected from the city; hindering the capacity of the university to give innovative and global responses to the rapid and constant social changes. With the aim to create a new synergy between Zona Universitària and Barcelona, this project transforms the current university system into the idea of a Park; a place for playing, experimenting and discussing; that will promote the transition from the current isolated model, where education is mostly based on the professionalization of its students; to an athropocosmic one; that defends the idea of a thinking university that shapes its endeavours from a global perspective. From the urban and landscape scale, this design proposes the creation of two new axes that, thanks to the opening and connection of the faculties, will give continuity to the different spaces of high cultural and biological diversity. Furthermore, in order to break the current frontality of the area, a new architectural volume that will connects with the city from the southern part of the campus is proposed. In order to promote the exchange between the university life and the city one, the new building will be an Urban Mine, with this educational-public-comercial hybrid functionality, a new door towards a more sustainable future opens., Award-winning

El projecte neix d’una observació curosa i detallada de la ciutat de Granollers. Una ciutat molt marcada pel seu teixit urbà, on la seva vida social i comercial es circumscriu pràcticament al centre, on trobem el casc antic, caracteritzat per carrers estrets i irregulars amb un recorregut de places i tota una zona de vianants que ha anat creixent al llarg dels anys, i on els espais lliures i verds es mantenen a la perifèria. En aquest projecte es contempla la possibilitat d’impulsar la transversalitat en un lloc estratègic de la ciutat el qual pot esdevenir una nova entrada al casc antic, desdibuixant límits i oferint una continuïtat al centre amb noves connexions entre dues zones molt properes però alhora molt deslligades. El projecte tracta d’establir nous vincles amb l’espai públic més proper d’aquest lloc i reactivar-lo en aquest punt, ja que actualment es reconeix com un fragment de ciutat fràgil. Per tant, relligar dues zones molt diferenciades per la seva trama urbana i oferir un nou equipament a la ciutat, nous espais públics i zones verdes, d’aquesta manera tractar aquest lloc no tan sols com a lloc de pas sinó com a un pol d’atracció molt cèntric de la ciutat però avui dia descuidat.

El meu projecte planteja, des d’un punt urbanístic, una arribada digna i acollidora a l’entorn històric de Ciutadella. Es situa en un emplaçament privilegiat amb vistes al port, elevat uns 12 metres respecte del mateix i salvats per una muralla amb característiques molt similars a la antiga muralla del casc antic que, situada al costat contrari, és també visible des d’aquest punt. La carretera i el Camí de Cavalls desemboquen en un nou passeig longitudinal que porta a un gran espai, actualment residual. Aquest s’organitza a partir de tres volums, creant un espai jardí, que reclama l’ endinsament de la vegetació dintre de la ciutat construïda, una plaça al centre, que dona la benvinguda a la mateixa, i un espai mirador, representant d’aquesta manera el lloc a on s’arriba i mostrant el seu paisatge més emblemàtic. El projecte recull el programa de Museu d’art local i contemporani de Menorca, fent més evident aquesta representació del lloc. El primer volum, de major tamany, es correspon a la entrada principal del museu. Seguidament, i col·lindant a la muralla de la mateixa manera que el anterior, trobem el nucli de comunicacions, que permetrà crear una connexió més directa des de la part alta del mur i el passeig del port que es troba a sota. Finalment, un tercer volum que és l’encarregat de separar la plaça i el jardí urbà, recull l’espai d’auditori, amb una entrada pròpia per tal de garantir el seu bon funcionament. Tots tres es troben units per una planta soterrani que crea un recorregut per l’interior del museu i que té com a façana principal la pròpia muralla., Mi proyecto plantea, desde un punto urbanístico, una llegada digna y acogedora al entorno histórico de Ciutadella. Se sitúa en un emplazamiento privilegiado con vistas al puerto, elevado unos 12 metros respecto del mismo y salvados por una muralla con características muy similares en la antigua muralla del casco antiguo que, situada al lado contrario, es también visible desde este punto. La carretera y el Camino de Caballos desembocan en un nuevo paseo longitudinal que puerta en un gran espacio, actualmente residual. Este se organiza a partir de tres volúmenes, creando un espacio jardín, que reclama la entrada de la vegetación dentro de la ciudad construida, una plaza en el centro, que mujer la bienvenida a la misma, y un espacio mirador, representando de este modo el lugar donde se llega y mostrando su paisaje más emblemático. El proyecto recoge el programa de Museo de arte local y contemporáneo de Menorca, haciendo más evidente esta representación del lugar. El primer volumen, de mayor tamaño, se corresponde a la entrada principal del museo. Seguidamente, y colindante en la muralla del mismo modo que el anterior, encontramos el núcleo de comunicaciones, que permitirá crear una conexión más directa desde la parte alta del muro y el paseo del puerto que se encuentra debajo. Finalmente, un tercer volumen que es el encargado de separar la plaza y el jardín urbano, recoge el espacio de auditorio, con una entrada propia para garantizar su buen funcionamiento. Los tres se encuentran unidos por una planta sótano que crea un recorrido por el interior del museo y que tiene como fachada principal la propia muralla., My project proposes, from an urbanistic point of view, a dignified and welcoming arrival to the historical environment of Ciutadella. It is situated in a privileged location overlooking the harbor, elevated about 12 meters from it and saved by a wall with very similar characteristics in the old wall of the old town which, located on the opposite side, is also visible from this point. The road and the Camino de Caballos lead to a new longitudinal promenade that leads to a large space, currently residual. This is organized from three volumes, creating a garden space, which claims the entrance of vegetation within the built city, a square in the center, which welcomes women to it, and a viewpoint space, thus representing the place where you arrive and showing its most emblematic landscape. The project includes the program of the Museum of local and contemporary art of Menorca, making this representation of the place more evident. The first volume, larger, corresponds to the main entrance of the museum. Next, and adjacent to the wall in the same way as the previous one, we find the communications core, which will create a more direct connection from the top of the wall and the harbor promenade below. Finally, a third volume, which is responsible for separating the square and the urban garden, contains the auditorium space, with its own entrance to ensure its proper functioning. The three are united by a basement floor that creates a route through the interior of the museum and whose main facade is the wall itself.

El Barrio del Aeropuerto del Distrito de Barajas, en Madrid, ha sido y sigue siendo una tarea por hacer, en distintos ámbitos, pero, sobre todo, urbanísticos. Se trata de un barrio prácticamente aislado de los contiguos y del centro la ciudad y con importantes carencias para la población residente, como la falta de equipamiento y servicios. Sin embargo, posee un tejido financiero importante, así como numerables edificios de oficinas, lo que indica el frecuente movimiento de agentes externos que se vinculan diariamente con el lugar, debido a su estratégica localización cercana al Aeropuerto. Estas son algunas de las variables que definen a este barrio como un lugar de numerosas oportunidades y problemas a resolver. La intención del siguiente proyecto va dirigida a servir al barrio, a la población residente. Se pretende la creación de una costura en, lo que se ha entendido como, un barrio fragmentado, sin identidad, coherencia y conexión entre sus partes, dotándolo de espacio urbano de calidad y equipamiento comercial y cultural, con el que los vecinos se sientan cómodos y abastecidos.

El projecte neix de la voluntat de posar en valor les Torres de Gabriel Folcher i Climent Savall, antigues torres del sistema defensiu costaner dels municipis del Delta del Llobregat, sent preexistències representatives en la memòria i la identitat de la ciutat de Castelldefels. Al llarg dels anys, les torres han presenciat la superposició de diverses construccions que han anat apareixent i desapareixent al seu voltant, restant ambdues com a traces d’allò anteriorment existent. Actualment, les antigues torres de guaita i defensa s’erigeixen en el buit residual comprès entre edificis producte del ràpid creixement de la ciutat i desconnectades dels principals eixos del centre del municipi que l’envolten. La reinterpretació d’aquest emplaçament vol promoure la significació del lloc i la reactivació de l’espai públic a partir de donar-li un ús de servei col·lectiu amb la projecció de dos nous equipaments d’ús públic, Jutjat i Centre Cultural, per mitjà d’una arquitectura que sigui específica del seu entorn i que alhora estableixi nous vincles amb l’espai públic de la ciutat. La intervenció tracta doncs de millorar les condicions urbanes existents i recuperar la memòria del lloc, mitjançant la projecció de tres peces pensades des del buit que es construeix entre elles. Les intencions principals a nivell urbà són crear la nova plaça que actua de ‘porta’ cap a les rampes d’accés al Castell, obrir el nou boulevard metropolità a la plaça i tractar de donar continuitat als eixos culturals i de serveis del centre de Castelldefels. Així mateix aquesta arquitectura no vol convertir-se en l’element protagonista, permetent així que guanyin presència les torres i sobretot les relacions, els usos, la memòria i la identitat del lloc., El proyecto nace de la voluntad de poner en valor las Torres de Gabriel Folcher y Climent Savall, antiguas torres del sistema defensivo costero de los municipios del Delta del Llobregat, siendo preexistencias representativas en la memoria y la identidad de la ciudad de Castelldefels. A lo largo de los años, las torres han presenciado la superposición de diversas construcciones que han ido apareciendo y desapareciendo a su alrededor, quedando ambas como trazas de lo anteriormente existente. Actualmente, las antiguas torres de vigilancia y defensa se erigen en el vacío residual comprendido entre edificios producto del rápido crecimiento de la ciudad y desconectadas de los principales ejes del centro del municipio que le rodean. La reinterpretación de este emplazamiento quiere promover la significación del sitio y la reactivación del espacio público a partir de darle un uso de servicio colectivo con la proyección de dos nuevos equipamientos de uso público, Juzgado y Centro Cultural, por medio de una arquitectura que sea específica de su entorno y que a la vez establezca nuevos vínculos con el espacio público de la ciudad. La intervención trata pues de mejorar las condiciones urbanas existentes y recuperar la memoria del sitio, mediante la proyección de tres piezas pensadas desde el vacío que se construye entre ellas. Las principales intenciones a nivel urbano son crear la nueva plaza que actúa de 'puerta' hacia las rampas de acceso al Castillo, abrir el nuevo boulevard metropolitano en la plaza y tratar de dar continuidad a los ejes culturales y de servicios del centro de Castelldefels. Asimismo, esta arquitectura no quiere convertirse en el elemento protagonista, permitiendo así que ganen presencia las torres y sobre todo las relaciones, los usos, la memoria y la identidad del sitio., The project is born from the desire to highlight the Towers of Gabriel Folcher and Climent Savall, old towers of the coastal defensive system of the municipalities of the Delta del Llobregat, being representative pre-existences in the memory and identity of the city of Castelldefels. Over the years, the towers have witnessed the superposition of various constructions that have appeared and disappeared around them, both remaining as traces of what previously existed. Currently, the old watchtowers and defense towers are erected in the residual void between buildings resulting from the rapid growth of the city and disconnected from the main axes of the center of the municipality that surround it. The reinterpretation of this location aims to promote the significance of the place and the reactivation of the public space from giving it a collective service use with the projection of two new facilities for public use, Court and Cultural Centre, through an architecture that is specific to its environment and that at the same time establishes new links with the public space of the city. The intervention therefore seeks to improve the existing urban conditions and recover the memory of the place, through the projection of three pieces designed from the void that is built between them. The main intentions at the urban level are to create the new square that acts as a 'gateway' to the access ramps to the Castle, to open the new metropolitan boulevard in the square and to try to give continuity to the cultural and service axes of the center of Castelldefels Likewise, this architecture does not want to become the main element, thus allowing that the towers gain presence and above all the relationships, uses, memory and identity of the place., Award-winning

« [...] préparer au lierre et au temps une ruine plus belle que les autres [...] » Guillaume Apollinaire Con estas palabras el poeta comparte su posición respecto al arquitecto, al ingeniero, que según él, tiene que construir con “intenciones sublimes” creando una obra potente y armónica. Iniciar un proyecto imaginándolo desde los primeros momentos como una ruina, desprovista de su función inicial, permite centrarse en la espacialidad del lugar y por tanto en la experiencia del usuario. Este proyecto final de carrera intenta explorar la idea romántica del refugio mediante una arquitectura protectora, tanto hacia los usuarios como hacia el medio ambiente. Le refuge es un espacio para el intercambio y la conexión, donde se busca vivir experiencias únicas y sostenibles.

El projecte consisteix en la relació i connexió entre espais lliures a escala urbana, mitjançant una reordenació formal i funcional d'un tram del carrer Farigola, per acabar duent a terme un edifici (de biblioteca)-pont a la cantera de Vallcarca a partir restitució topogràfica per salvar el salt de cota del lloc., El proyecto consiste en la relación y conexión entre espacios libres a escala urbana, mediante una reordenación formal y funcional de un tramo de la calle Farigola, para acabar llevando a cabo un edificio (de biblioteca)-puente en la cantera de Vallcarca a partir de restitución topográfica para salvar el salto de cota del lugar., The project consists of the relationship and connection between free spaces on an urban scale, through a formal and functional reorganization of a section of Calle Farigola, to end up carrying out a building (library)-bridge in the Vallcarca quarry based on topographic restitution to save the jump in elevation of the site.

Llavors es un proyecto que trabaja sobre el tejido del barrio de la Bordeta(Sants), de carácter heterogéneo y con muchas barreras e inseguridades, a través de un corredor que conecta Montjuïc, Can Batlló y La Magória, que dota al barrio de un espacio público de calidad; y de una Casa de Acogida y Recuperación para víctimas de violencia machista, un programa muy delicado a tratar en el que se prioriza el bienestar de las usuarias, una construcción sostenible y viviendas de tipología cohousing., Llavors es un proyecto que trabaja sobre el tejido del barrio de la Bordeta (Sants), de carácter heterogéneo y con muchas barreras e inseguridades, a través de un corredor que conecta Montjuïc, Can Batlló y La Magòria, que dota al barrio de un espacio público de calidad; y de una casa de acogida y recuperación para víctimas de violencia machista, un programa muy delicado a tratar en el que se prioriza el bienestar de las usuarias, una construcción sostenible y viviendas de tipología cohousing.

Revitalizar la arquitectura pirenaica y rescatar la autenticidad de Llavorsí, un pequeño pueblo de Lleida, es el tema principal. El proyecto consiste en proyectar y rehabilitar edificios con nuevas funciones culturales, honrando la historia y conectándonos con la montaña. El proyecto propone una serie de volúmenes que, además de ofrecer un servicio al pueblo, crean un seguido de plazas y espacios libres que consiguen coser el eje longitudinal del pueblo. Su construcción mediante materiales sostenibles, tradicionales y técnicas precisas, consigue entrelazar elementos contemporáneos con el patrimonio y la memoria del lugar. Llavorsí renace, fusionando belleza, funcionalidad y arraigo cultural.

Situado en la puerta entre el corredor verde que unirá el Llobregat y Collserola, en la antigua cantera; el proyecto busca una conexión con la ciudad mediante una pasarela, soportada con un centro cultural y museo enterrado, una pérgola que nos invita a descender y una plaza que forma parte de la montaña.

Al front marítim de Palma, als peus de les muralles, es planteja un centre de recerca i creació d'art i cultura que resolgui el final de la ciutat i alhora serveixi com a eina per recuperar la identitat perduda amb l'arribada del turisme de masses., En el frente marítimo de Palma, a los pies de las murallas, se plantea un centro de investigación y creación de arte y cultura que resuelva el final de la ciudad y a su vez sirva como herramienta para recuperar la identidad perdida con la llegada del turismo de masas.

El Proyecto se desarrolla dentro del territorio arqueológico de Cartago. En este lugar, las distintas capas de la historia se superponen, con la ciudad romana sobre la púnica y la ciudad musulmana sobre la romana. Cada una de ellas busca redefinir la historia de este lugar y hacerla propia. El valor de este lugar está en este subsuelo, en donde se ha acumulado por capas la historia de la civilización de Cartago. Las huellas del pasado emergen del suelo en forma de ruinas gracias a las excavaciones arquelógicas que se abren paso entre los edificios modernos. La intervenvión propuesta, pretende crear una umbral entre la ciudad contemporanea y la Cartago antigua, poniendo en valor las huellas del pasado, Todo esto se lleva a cabo en consonancia con este territorio, un lugar al borde del mediterraneo., Award-winning

La recuperació paisatgística de Ses Feixes, ha d'impulsar la reactivació de la zona dels horts i canals, i això ens donarà la possibilitat de reconnectar aquest espai amb la ciutat mitjançant una infraestructura ecològica de gran potència. Retrobar el sistema de canals i séquies, l'estructura parcel·lària i els portals de feixa que encara es mantenen avui en dia, però resten totalment abandonats per les institucions. L'immens pàrquing des Pratet es converteix en una barrera entre aquest espai i la ciutat, i és per aquest motiu, que esdevé essencial repensar aquest espai per tal d'aconseguir una interrelació entre la natura i la ciutat. Es projecta un edifici llindar amb un gran pas en planta baixa que connectarà Ses Feixes amb la trama urbana. Dos peces separades que emfatitzaran aquest pas, a un costat se situarà un mercat de productes locals cultivats als horts de Ses Feixes i a l'altre costat un centre d'interpretació i de recerca que es presenta com un espai educatiu per una adequada difusió dels valors d'aquest espai. La idea conceptual de la proposta és fer una mimesi dels antics portals de feixa (element arquitectònic de molt valor a Ses Feixes) creant un pas entre els dos volums. Aquests dos volums s'unifiquen en planta primera convertint-se en una sola peça, donant continuïtat a tota la proposta. La coberta del mercat esdevindrà un gran mirador públic, on eivissencs i visitants podran contemplar la immensitat de Ses Feixes i descobrir tota l'avifauna que encara s'hi conserva. Aquest projecte té com a objectiu abordar la realitat de l'àrea natural de Ses Feixes. Retrobar aquest espai de nou amb la ciutat, entrellaçant natura i ciutat., La recuperación paisajística de Sus Feixes, tiene que impulsar la reactivación de la zona de los huertos y canales, y esto nos dará la posibilidad de reconectar este espacio con la ciudad mediante una infraestructura ecológica de gran potencia. Reencontrar el sistema de canales y acequias, la estructura parcelaria y los portales de feixa que todavía se mantienen hoy en día, pero restan totalmente abandonados por las instituciones. El inmenso parking des Pratet se convierte en una barrera entre este espacio y la ciudad, y es por este motivo, que acontece esencial repensar este espacio para conseguir una interrelación entre la natura y la ciudad. Se proyecta un edificio umbral con un gran paso en planta baja que conectará Sus Feixes con la trama urbana. Dos piezas separadas que enfatizarán este paso, a un lado se situará un mercado de productos locales cultivados a los huertos de Sus Feixes y al otro lado un centro de interpretación y de investigación que se presenta como un espacio educativo por una adecuada difusión de los valores de este espacio. La idea conceptual de la propuesta es hacer una mimesi de los antiguos portales de feixa (elemento arquitectónico de mucho valor a Sus Feixes) creando un paso entre los dos volúmenes. Estos dos volúmenes se unifican en planta primera convirtiéndose en una sola pieza, dando continuidad a toda la propuesta. La cubierta del mercado acontecerá un gran mirador público, donde ibicencos y visitantes podrán contemplar la inmensidad de Sus Feixes y descubrir toda la avifauna que todavía se conserva. Este proyecto tiene como objetivo abordar la realidad del área natural de Sus Feixes. Reencontrar este espacio de nuevo con la ciudad, entrelazando natura y ciudad., The landscape recovery of Ses Feixes must encourage the reactivation of the horts and Canals area, and this will give us the possibility of reconnecting this space with the city through a powerful ecological infrastructure. Recovering the canal and the canal system, the parcel structure and the beam portals which are still maintained today. However, they are completely abandoned by the institutions. The immense parking from Pratet becomes a barrier between this space and the city, and it is for this reason that it becomes essential to rethink this space in order to achieve an interrelationship between nature and the city. A threshold building is projected with a large step on the ground floor that will connect Ses Feixes with the urban plot. Two separate pieces that will emphasize this step. On one side, there will be a market of local products cultivated in the orchards of Ses Feixes and on the other side, a centre of interpretation and research that presents itself as an educational space for the appropriate diffusion of the values of this space. The conceptual idea of the proposal is to mimesis the old beam portals (high-value architectural element in Ses Feixes) by creating a step between the two volumes. These two volumes are merged into the first floor becoming a single piece and continuing the entire proposal. The cover of the market will become a large public gaze, where evishmen and visitors will be able to watch the immensity of Ses Feixes and discover all of the birdlife that still exists. This project aims to address the reality of the natural area of Ses Feixes. To find this space again with the city, intertwining nature and city.

Com moltes altres ciutats de la costa, Vilanova i la Geltrú es veu atravessada per les vies del tren. Aquesta no només és una important via de circulació ferroviària sinó que també s’ha convertit en una cicatriu que divideix la Vila en dues parts. Generant els inconvenients urbanístics pertinents com els darreres o culs de sac que fan de segons quins racons de l’espai públic de la ciutat llocs difícilment atravessables i no gaire segurs. El projecte s’ubica concretament en una intersecció força concorreguda tant per cotxes com per vianants tot i que tal i com està plantejat l’espai públic actualment, la prioritat la té el trànsit rodat. El meu plantejament vol prioritzar la circulació a peu mantenint la circulació rodada i facilitar la connexió d’ambdues parts. El projecte planteja soterrar els cotxes una illa més al nord, de manera que es generi un espai de plaça previ al edifici-connector que plantejo. L’edifici projectat parteix d’un seguit de rampes que volen cosir les dos parts de l’Eixample Nord de Vilanova i l’Eixample de Mar, formant així un recorregut fluid pels vianants. Part del projecte també planteja una rehabilitació i canvi d’us de vivenda a equipament de les plantes baixes de l’edifici adjacent. Això és degut al poc espai existent entre la via del tren i l’edifici de viviendes i a la voluntat de fer una rampa suficientment ample com per ser un lloc de pas agradable i segur per al vianant. Així doncs el canvi d’ús fomentaria l’ús mixte de l’edifici i l’activitat d’aquest en planta baixa. Com a programa per ambdos edificis plantejo dos edificis d'ús públic amb un programa que fomentin l'activitat comunitària, cultural i la diversitat econòmica de la zona. Degut al gran límit urbà que suposa la infraestructura ferroviaria, s'ha generat una desigualtat econòmica entre aquests dos barris tant propers i alhora tant allunyats, fent que l'Eixample Nord sigui un darrera conflictiu, mentre que l'Eixample de Mar és la zona més cara de Vilanova i la G., Como otras muchas ciudades de la costa, Vilanova y la Geltrú se ve atravesada por las vías del tren. Ésta no sólo es una importante vía de circulación ferroviaria sino que también se ha convertido en una cicatriz que divide la Villa en dos partes. Generando los inconvenientes urbanísticos pertinentes como los últimos o callejones sin salida que hacen de según qué rincones del espacio público de la ciudad lugares difícilmente atravesables y no muy seguros. El proyecto se ubica concretamente en una intersección bastante concurrida tanto por coches como por peatones aunque tal y como está planteado el espacio público actualmente, la prioridad la tiene el tráfico rodado. Mi planteamiento quiere priorizar la circulación a pie manteniendo la circulación rodada y facilitar la conexión de ambas partes. El proyecto plantea enterrar los coches una manzana más al norte, de forma que se genere un espacio de plaza previo al edificio-conector que planteo. El edificio proyectado parte de una serie de rampas que quieren coser las dos partes del Eixample Nord de Vilanova y el Eixample de Mar, formando así un recorrido fluido por los peatones. Parte del proyecto también plantea una rehabilitación y cambio de uso de vivienda en equipamiento de las plantas bajas del edificio adyacente. Esto se debe al poco espacio existente entre la vía del tren y el edificio de viviendas ya la voluntad de hacer una rampa suficientemente ancha como para ser un lugar de paso agradable y seguro para el peatón. Así pues, el cambio de uso fomentaría el uso mixto del edificio y la actividad del mismo en planta baja. Como programa por ambos edificios planteo dos edificios de uso público con un programa que fomenten la actividad comunitaria, cultural y la diversidad económica de la zona. Debido al gran límite urbano que supone la infraestructura ferroviaria, se ha generado una desigualdad económica entre estos dos barrios tan cercanos y al mismo tiempo tan alejados., Like many other cities on the coast, Vilanova i la Geltrú is crossed by railway tracks. This is not only an important railway route but it has also become a scar that divides the Town into two parts. Generating the relevant urban problems such as back roads or cul-de-sacs that turn certain corners of the city's public space into places that are difficult to cross and not very safe. The project is specifically located at an intersection that is very busy for both cars and pedestrians, although as the public space is currently planned, priority is given to road traffic. My approach is to prioritize pedestrian traffic while maintaining road traffic and facilitate the connection of both parts. The project proposes to bury the cars a block further north, so that a square space is generated prior to the building-connector that I propose. The projected building starts from a series of ramps that want to sew the two parts of the Eixample Nord de Vilanova and the Eixample de Mar, thus forming a fluid route for pedestrians. Part of the project also proposes a rehabilitation and change of use from housing to equipment on the ground floors of the adjacent building. This is due to the small amount of space between the train track and the housing building and to the desire to make a ramp wide enough to be a pleasant and safe place for pedestrians to cross. So the change of use would promote the mixed use of the building and its activity on the ground floor. As a program for both buildings, I propose two buildings for public use with a program that promotes community activity, culture and the economic diversity of the area. Due to the large urban boundary that the railway infrastructure supposes, an economic inequality has been generated between these two neighborhoods that are so close and at the same time so far away, making the Eixample Nord a conflicting area, while the Eixample de Mar is the area more expensive in Vilanova and the G.

Revitalización del barrio del Bon Pastor, rompiendo barreras físicas y sociales, promoviendo la seguridad e identidad del barrio y vinculando lo industrial con lo urbano. Un mercado público reinterpreta la morfología del polígono, con ayuda de una plaza central, espacios de coworking y un posible modelo de intervención en los edificios del polígono.

Rehabilitació de la fàbrica de Can Rosés situada a un punt estratègic i conflictiu de la ciutat ja que es troba a la intersecció de 3 barris i al límit entre teixit residencial i el polígon industrial. La idea es posar en valor la importància de la conservació del patrimoni industrial arquitectònic de Cornellà dotant la fàbrica de nous usos i retornant-la a la ciutat a partir de fer el conjunt permeable i podent crear nous recorregut per re descobrir-la.

El projecte examina la ciutat de Berlin a través del filtre de la nit, que ens desvela un relat de la seva història, dels seus eixos principals i centralitats, i revela una problemàtica actual que qüestiona sobre la identitat de les ciutats front a les lògiques del capital. Ha perdut sentit la cultura de la festa berlinès fora del context post mur? L'anàlisi del barri de Neukölln a través dels seus eixos mostra un territori complex i desencaixat amb la necessitat de noves connexions, mentre que la història d'aquest espai ens parla de la festa com un ús que forma part d'una cultura berlinesa molt reivindicada, però insostenible en entorns urbans per l'autisme d'aquesta tipologia. És possible fer d'aquest enclau un espai identitari, connector i connectat, donant la volta a l'ús de la festa com a generador d'urbanitat? A través del projecte d'un pavelló elevat, un parc i l'obertura de nous eixos, l'enclau amagat es connecta amb el seu entorn, oferint una gran quantitat d'espai totalment públic a la ciutat mentre que esdevé un suport per a grans activitats de diferents tipus, que potser no cal allunyar sinó integrar en l'espai urbà. La discoteca pot ser projecte urbà, la discoteca pot ser ciutat., El proyecto examina la ciudad de Berlin a través del filtro de la noche, que desvela un relato de su historia, de sus ejes principales y centralidades, y revela una problemática actual que cuestiona sobre la identidad de las ciudades frente a las lógicas del capital. Ha perdido sentido la cultura de la fiesta berlinesa fuera del contexto post-muro? El análisis del barrio de Neukölln a través de sus ejes muestra un territorio complejo y desencajado con la necesidad de nuevas conexiones, mientras que la historia de este espacio nos habla de la fiesta como un uso que forma parte de una cultura berlinesa muy reivindicada, pero insostenible en entornos urbanos por el autismo de esta tipología. Es posible hacer de este enclave un espacio identitario, conector y conectado, dando la vuelta al uso de la fiesta como generador de urbanidad? A través del proyecto de un pabellón elevado, un parque y la apertura de nuevos ejes, el enclave escondido se conecta con su entorno, ofreciendo una gran cantidad de espacio totalmente público en la ciudad mientras que deviene un apoyo para grandes actividades de diferentes tipos, que quizás no haya que alejar sino integrar en el espacio urbano. La discoteca puede ser proyecto urbano, la discoteca puede ser ciudad., The project examines the city of Berlin through the night lens, which reveals an account of its history, its main axes and centralities, and reveals a current problem that questions the identity of cities to the logic of capital. Has the culture of the Berlin party lost meaning outside the post-wall context? Analysis of the Neukölln neighborhood through its axes shows a complex and unchallenged territory with the need for new connections, while the history of this space speaks about the party as a use that is part of a much claimed Berlin culture, but unsustainable in urban environments for this typology’s autism. Is it possible turn thin enclave into an identitary, connecting space, turning around the use of the party as a city generator? Through the project of an elevated pavilion, a park and the opening of new axes, the hidden enclave connects to its surroundings, offering a large amount of public space to the city while becoming a support for large activities of various kinds, which shall not be hidden but integrated into the urban space. The club can be an urban project, the club can be a city., Award-winning

La propuesta pretende favorecer el tránsito de peatones a través de un entorno agradable mejorando una de las puertas de entrada más utilizada y recorrida por los visitantes de la ciudad. Es necesario mejorar todo este sector deprimido para fomentar el asentamiento de población y cambiar radicalmente su imagen creando una zona de interés para vecinos y visitantes se puede revalorizar la zona, atrayendo población e iniciativas comerciales que devuelvan vida al lugar. Las entradas a las ciudades son la primera impresión que se llevan los visitantes además de ser lugares con mucho tránsito turístico y suelen ser espacios muy cuidados. Se propone regenerar todo el sector situado en torno a la calle de San Agustín para que constituya un verdadero nexo de unión entre las dos áreas catalogadas y que sirva de transición entre el espacio urbano de la ciudad y el espacio natural de las márgenes del río Duero a través de una visión unitaria de la calle.

El projecte es planteja en el marc del riu Besós, una infraestructura i un corredor biològic metropolità que articula el debat i la necessitat de formular propostes que venen tant de les administracions com de la ciutadania i de la docència. El projecte se centrarà en el barri de els safaretjos de Santa Coloma de Gramanet. És un territori que ocupa una part central del territori Besós i al mateix temps se situa en la perifèria de la ciutat. La zona es troba en el moment actual en una certa indefinició urbanística malgrat el potencial del seu emplaçament. Per aquest motiu la intervenció passa per intervenir en la zona dels Safaretjos ja que la mateixa permet plantejar accions a escales diverses donant resposta a necessitats concretes. El sector triat; el turó del molinet es troba delimitat pel riu Besós i al seu torn per l'avinguda de la Generalitat. Al mateix temps la zona d'implantació és un continu urbà entre Sant Adrià, Badalona i Santa Coloma de Gramanet. L'objectiu del projecte és desaïllar el barri de Safaretjos de les àrees de Santa Coloma, Bon Pastor i el riu Petons, llocs on actualment no es desenvolupa interaccions socials. La manera de revertir aquesta situació és mitjançant una intervenció arquitectònica que relacioni les diferents cotes existents amb la finalitat de facilitar les relacions i les trobades de les persones en el turó. Servint-se d'una solució arquitectònica volumètrica que doni resposta al lloc, proporcioni continuïtat al teixit edificatori i serveixi com a element tòtem dins del barri., El proyecto se plantea en el marco del río Besós, una infraestructura y un corredor biológico metropolitano que articula el debate y la necesidad de formular propuestas que vienen tanto de las administraciones como de la ciudadanía y de la docencia. El proyecto se centrará en el barrio de “els safaretjos” de Santa Coloma de Gramanet. Es un territorio que ocupa una parte central del territorio Besós y al mismo tiempo se sitúa en la periferia de la ciudad. La zona se encuentra en el momento actual en cierta indefinición urbanística pese a el potencial de su emplazamiento. Por este motivo la intervención pasa por intervenir en la zona de los Safaretjos ya que la misma permite plantear acciones a escalas diversas dando respuesta a necesidades concretas. El sector escogido; la colina del molinet se encuentra delimitado por el río Besós y a su vez por la avenida de la Generalitat. Al mismo tiempo la zona de implantación es un continuo urbano entre Sant Adrià, Badalona y Santa Coloma de Gramanet. El objetivo del proyecto es desaislar el barrio de Safaretjos de las áreas de Santa Coloma, Bon Pastor y el río Besós, lugares donde actualmente no se desarrolla interacciones sociales a pesar de que dichos espacios están contenidos en el barrio. Tras los diversos análisis llevados a cabo se llega a la conclusión que la manera de revertir esta situación es mediante una intervención arquitectónica que relacione las diferentes cotas existentes con la finalidad de facilitar las relaciones y los encuentros de las personas en el enclave de la colina. Sirviéndose de una solución arquitectónica volumétrica que, de respuesta al lugar, proporcione continuidad al tejido edificatorio y sirva como elemento tótem dentro del barrio., The project is planned on the Besós river, an infrastructure and a metropolitan biological corridor that articulates the debate and the need to formulate proposals. The The project will focus on the “els safaretjos” neighborhood of Santa Coloma de Gramanet. The intervention is carried out in the neighborhood of Safaretjos where it is possible to carry out actions at different scales. The chosen sector; the molinet hill is bounded by the river Besós and by the avenue of the Generalitat. The implementation area is an urban continuum between Sant Adrià, Badalona and Santa Coloma de Gramenet. The objective of the project is to create a focus of activity in the neighborhood of Safaretjos. After the various analyzes carried out, the conclusion reached is that the way to reverse this situation is through an architectural intervention that relates the different existing levels in order to facilitate relationships and meetings of the people in the mountain enclave. Using a volumetric architectural solution that, in response to the place, provides continuity to the building fabric and serve as a totem element within the neighborhood.

El projecte és “la peça que falta, és gran i diferent”, dialoga amb les traces existents i amb el gest urbà d’enllaç dels dos eixos més important de la ciutat, el carrer peatonal de la catedral i la rambla verda del barri de les roses. Amb la voluntat d’aprofitar la nova situació estratègica després del projecte de soterrament, la nova connectivitat amb Barcelona a través de la xarxa pública de metro, Tram i tren i tractant d’oferir un programa que dinamitzi el centre del municipi, el projecte situa la nova Facultat d’Arquitectura, Arts i Disseny a Sant Feliu de Llobregat. El lloc escollit té un desnivell de cota de 6.5m, que de manera escalonada mor en un mur a les vies. La proposta té la voluntat de solucionar la diferència de cota de manera arquitectònica i urbana aprofitant el projecte de soterrament de les vies del tren. Situa un edifici de quatre nivells, donant un front més urbà de pb+3 al nou eix i de pb+2 a la rambla superior. Generant un front més urbà a l’escala del nou corredor verd i un front més amable a una rambla de barri. L’edifici tracta de millorar les condicions urbanes dels equipaments existents al lloc, obrint-se a les piscines i abraçant el complex esportiu. La nova plaça obre un accés a les piscines i encara la façana d’aquestes amb el nou edifici. El projecte abraça El Complex Esportiu, aquesta façana urbana es prolonga en planta baixa amb un volum porxat que acull programes nous, dinamitzant tot un tram actualment sense activitat. El porxo li dona un basament més permeable al volum opac del complex millorant el contacte de l’arquitectura amb l’espai públic. La peça s’entén com quatre grans lloses lleugeres de formigó que reposen al lloc, la façana de fusta enretirada deixa veure els pilars de formigó circulars que sustenten els grans voladissos de les lloses. Aquest voladís perimetral serveix de protecció solar i aporta al conjunt arquitectònic una linealitat i lleugeresa que es contraposa amb els volums opacs dels edificis existents., El proyecto es “la pieza que falta, es grande y diferente”, dialoga con las trazas existentes y con el gesto urbano de enlace de los dos ejes más importante de la ciudad, la calle peatonal de la catedral y la rambla verde del barrio de las rosas. Con la voluntad de aprovechar la nueva situación estratégica después del proyecto de soterramiento, la nueva conectividad con Barcelona a través de la red pública de metro, Tramo y tren y tratante de ofrecer un programa que dinamice el centro del municipio, el proyecto sitúa la nueva Facultad de Arquitectura, Artes y Diseño en Sant Feliu de Llobregat. El lugar escogido tiene un desnivel de cota de 6.5m, que de manera escalonada muere en un muro a las vías. La propuesta tiene la voluntad de solucionar la diferencia de cota de manera arquitectónica y urbana aprovechando el proyecto de soterramiento de las vías del tren. Sitúa un edificio de cuatro niveles, dando un frente más urbano de pb+3 al nuevo eje y de pb+2 en la rambla superior. Generando un frente más urbano en la escala del nuevo corredor verde y un frente más amable en una rambla de barrio. El edificio trata de mejorar las condiciones urbanas de las equipaciones existentes al lugar, abriéndose a las piscinas y abrazando el complejo deportivo. La nueva plaza abre un acceso a las piscinas y encara la fachada de estas con el nuevo edificio. El proyecto abraza El Complejo Deportivo, esta fachada urbana se prolonga en planta baja con un volumen porchado que acoge programas nuevos, dinamizando todo un tramo actualmente sin actividad. La pieza se entiende como cuatro grandes losas ligeras de hormigón que reposan al lugar, la fachada de madera retirada deja ver los pilares de hormigón circulares que sustentan los grandes voladizos de las losas. Este voladizo perimetral sirve de protección solar y aporta al conjunto arquitectónico una linealidad y ligereza que se contrapone con los volúmenes opacos de los edificios existentes., The project is "the missing piece, it is large and different" and it dialogues with the existing traces and the urban gesture of linking the two most important axes of the city, the pedestrian street of the cathedral and the green branch of the roses neighborhood. With the will to take advantage of the new strategic situation after the underground project, the new connectivity with Barcelona through the public network of subway, Tram and Train and trying to offer a program that will stimulate the centre of the municipality, the project places the new Faculty of Architecture, Arts and Design in Sant Feliu de Llobregat. The chosen site has a height gradient of 6.5m, which staggeredly dies in a wall on the tracks. The proposal has the will to resolve the difference in terms of architecture and urbanity by taking advantage of the project to underground the railway tracks. It is a four-level building, giving a more urban front from pb+3 to the new axis and pb+2 to the upper branch. Generating a more urban front on the staircase of the new green corridor and a nicer front on a neighborhood bouquet. The building seeks to improve the urban conditions of existing equipment on the site, opening up to the pools and embracing the sports complex. The new square opens access to the pools and still the façade of these with the new building. The project embraces The Sports Complex, this urban façade extends on the ground floor with a porch volume hosting new programs, endorsing an entire stretch currently unactivityless. The piece is understood as four large light concrete slabs that stand on the site, the retracted wooden façade shows the circular concrete pillars that support the large slabs. This perimeter flyby serves as solar protection and gives the architectural ensemble a linearity and lightness that contrasts with the opaque volumes of existing buildings.

Des del punt de vista de la proposta, primerament a través d’una mirada d’escala més gran, es reconeixen certes àrees verdes com son la Riera de Cabrils, que per si sola ja es un corredor verd, el carrer de Sant Artur que esta prou vegetalitzat, l’Avinguda Lluis Companys, i el carrer de l’Alsina que es on es troba el projecte, es proposa un verd connector, que podria actuar com a element estructurador del poble, millorant el paisatge del poble, a gran escala no s’arribarà a resoldre, ja que no es l’objecte del curs, però dins de l’espai del propi projecte si que tindrà importància. D’alguna manera aquest verd lliga tots els equipaments educatius de la zona amb el nou entre cultural que proposo i transforma aquest espai dessolat per els cotxes en un espai verd públic per el poble, aquest verd que d’alguna manera imposo en el projecte serà clau de cara al desenvolupament ja que el projecte tindrà l’obligació de respondre sobre aquest espai públic que es proposa. Des del punt de vista de implantació de l’edifici a la ciutat, el projecte tracta de generar un final en aquest espai poc definit i indeterminat interpretant una possible continuació de l’edificació veïna corresponent a les cases de cos, generant una extensió d’aquestes, fent façana al carrer de l’Alsina, al carrer Maria Vidal, i al carrer de Sant Artur que correspon al eix amb més dimensió dels mencionats anteriorment. Per tant es busca una forma que generi carrer en els mencionats anteriorment i que tanqui i defineixi un espai més recollit per a ús públic o per a l’ús del propi edifici si es requereix. Un altre punt important es el carrer que puja de l’estació de Vilassar de Mar i de la platja, per tant l’edifici reconeix la importància d’aquest itinerari alineant-se amb la cantonada del carrer Buenos Aires amb el carrer de Maria Vidal per tal de donar continuïtat i potenciar aquest recorregut generant un pas i un espai públic entre el nou edifici i l’edificació existent.

Aquest projecte planteja reubicar diferents equipaments ja existents, que es troben en mal estat de conservació i localitzacions temporals, en un nou edifici públic per al poble de Castelldefels. Aquest nou edifici serà un element transitori entre un bosc lineal, ja existent, i el front marítim construït en els anys 50. Continuant amb la modulació de les construccions existents, es planteja aquest nou equipament modular, amb elements prefabricats i amb la capacitat d'ajustar-se a futures necessitats., Este proyecto plantea reubicar distintos equipamientos ya existentes, que se hallan en mal estado de conservación y localizaciones temporales, en un nuevo edificio público para el pueblo de Castelldefels. Este nuevo edificio será un elemento transitorio entre un bosque lineal, ya existente, y el frente marítimo construido en los años 50. Continuando con la modulación de las construcciones existentes, se plantea este nuevo equipamiento modular, con elementos prefabricados y con la capacidad de ajustarse a futuras necesidades., This project proposes to relocate different existing facilities, which are in poor condition and temporary locations, into a new public building for the town of Castelldefels. This new building will be a transitory element between a linear forest, already existing, and the seafront built in the 50s. Continuing with the modulation of the existing constructions, this new modular equipment is proposed, with prefabricated elements, with the ability to adjust to future needs.

El projecte es defineix com una continuïtat d’un lloc. Un fragment de ciutat incomplet i fràgil on una infraestructura de connexió territorial s’ha anat distanciant del seu entorn urbà posicionant-se de forma incòmoda a aquest entorn. Dignificar la naturalesa col·lectiva d’aquest equipament públic per mitjà de la definició d’una arquitectura que sigui específica del seu entorn i que alhora estableixi nous vincles amb l’espai públic de la ciutat., El proyecto se define como una continuidad de un lugar. Un fragmento de ciudad incompleto y frágil donde una infraestructura de conexión territorial se ha distanciado del entorno urbano colocándose en una posición incomoda con el mismo. Dignificar la naturaleza colectiva de este equipamiento por medio de la definición de una arquitectura que sea específica de su entorno y que a su vez establezca nuevos vínculos con el espacio público de la ciudad., The project is defined as a continuity of a place. An incomplete and fragile fragment of a city where a territorial connection infrastructure has distanced itself from the urban environment, placing itself in an uncomfortable position within it. Dignify the collective nature of this facility by establishing an architecture that is specific to its surroundings and establishes new links with the city's public space., Award-winning