Search

Bibliografia sobre l'edifici de la Casa Sayrach. "Tot i que el projecte va ser signat per Gabriel Borrell i Cardona, s'atribueix a Manuel Sayrach, fill del promotor, que encara no tenia el títol. És una obra dels anys 1915-1918, quan la major part d'arquitectes havien abandonat ja l'estètica modernista. Va ser coneguda com a Casa de la Nata, pel color blanc de la coberta o com a Casa dels Ossos, per l'especial disseny de les columnes. Es van emprar diversos tipus de pedra en la seva construcció (de Montjuïc, Vilafranca, Vilanova), una estructura clàssica i regular -articulada per un eix semicilíndric a la cantonada i tribuna i balcó corregut entre columnes a la planta principal de la Diagonal- dotada de moviment per les ondulacions i les formes toves i arrodonides, un "desequilibri equilibrat", segons l'ideal del mateix arquitecte, rematat pel cupulí, símbol de transcendència. Aquest culmina l'homenatge a les muntanyes, com ara Montserrat -recurrent en Sayrach- i a Catalunya en si, en l'exterior de l'edifici. A l'interior, el vestíbul és una exaltació de la vida, la vegetació i sobretot, el mar. Amb tota mena de materials recrea xarxes de pescar, meduses, esquelets d'animals marins, ones, esquitxos i gotes d'aigua, formes arbòries i ovals." Extret de: Pobles de Catalunya, Postprint (published version)

Bibliografia sobre la Casa Pascual i Pons. "Conjunt de dos edificis (destinats a les famílies de Sebastià Pascual i d'Alexandre Pons) amb una composició unitària i homogènia. Van ser projectats per Enric Sagnier el 1890, dins una estètica plenament neogòtica, on abans havia estat el teatre Novedades, que es va traslladar molt a prop. Les cantonades s'articulen amb dues torres, l'una semicircular i l'altra poligonal, de cobertes punxegudes i pinacles a la cornisa. Els elements ornamentals, tant a les finestres -amb vitralls realitzats pel reputat artesà Ludwig Dietrich von Bearn- com a la barana de pedra del pis principal, estan extrets tots ells del repertori gòtic convencional, amb detalls modernistes. És remarcable el mico músic de l'escala. Els baixos van estar ocupats per diversos comerços distingits. El conjunt va ser restaurat l'any 1984 pel taller d'arquitectura MBM i Espinet/Ubach. A finals dels 2000 ha estat reformat de nou pel propietari, la companyia Catalana Occident." -- Extret de: Pobles de Catalunya, Postprint (published version)

Bibliografia sobre la Casa Muley-Afid, edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch el 1914, al Passeig de la Bonanova 55 de Barcelona. L'any 2002 la casa fou restaurada pels arquitectes Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas i actualment és la seu del Consolat General de Mèxic a Barcelona., Postprint (author's final draft)

Aquest treball es centra en la demostració de la influència dels teatres de Gottfried Semper en el disseny del Teatre a la Via de Pere el Gran de Lluís Domènech i Montaner. Al llarg del treball es contextualitza històricament la transició entre els segles XIX i XX, un període caracteritzat per intensos canvis socials, polítics i culturals que van influenciar notablement l'arquitectura. També es fa un breu repàs de com han evolucionat les tipologies teatrals per entendre la formalització dels teatres a estudiar. Gottfried Semper, reconegut per integrar la funció i l'ornamentació en l'arquitectura, va deixar un llegat significatiu amb els seus projectes com l'Altes Hoftheater de Dresde i el Hofburgtheater de Viena. Aquests teatres destaquen per la seva grandiositat, funcionalitat i la incorporació d'elements clàssics i moderns, creant espais escènics que milloren l'experiència teatral tant pels actors com per als a espectadors. Lluís Domènech i Montaner, un arquitecte clau del modernisme català, va deixar un llegat arquitectònic que combina innovació i tradició. Un dels seus projectes més ambiciosos és la Via de Pere el Gran, on va dissenyar un teatre. És un projecte que reflecteix la seva visió d'integrar elements modernistes amb influències històriques i on va prendre com a inspiració per a la seva projecció els dissenys de Semper. En el llibre Domènech i Montaner. Un home universal de Lluís Domènech Girbau s'esmenta que la influència de l'arquitectura alemanya arriba a Domènech de la mà de Semper, però no hi ha manera de comprovar-ho. Aquest treball examina com Domènech va adaptar les idees de Semper, especialment en termes de volumetria i distribució d'espais per a crear un teatre que reflectís la modernitat i les innovacions tecnològiques del seu temps, sense perdre el vincle amb la tradició arquitectònica., This work focuses on demonstrating the influence of Gottfried Semper's theaters on the design of the theater on Via de Pere el Gran by Lluís Domènech i Montaner. Throughout the paper, the historical context of the transition between the 19th and 20th centuries is provided, a period characterized by intense social, political, and cultural changes that significantly influenced architecture. A brief review of the evolution of theater typologies is also included to understand the formalization of the theaters under study. Gottfried Semper, renowned for integrating function and ornamentation in architecture, left a significant legacy with his projects such as the Altes Hoftheater in Dresde and the Hofburgtheater in Vienna. These theaters are notable for their grandeur, functionality, and incorporation of both classical and modern elements, creating scenic spaces that enhanced the theatrical experience for both actors and spectators. Lluís Domènech i Montaner, a key architect of Catalan modernism, left an architectural legacy that combines innovation and tradition. One of his most ambitious projects is the Via de Pere el Gran, where he designed a theater. It's a project that reflects his vision of integrating modernist elements with historical influences and took inspiration from Semper's designs for his theater project. In the book Domènech i Montaner. Un home universal by Lluís Domènech Girbau, it is mentioned that the influence of German architecture reached Domènech through Semper, but there is no way to verify this. This work examines how Domènech adapted Semper's ideas, especially in terms of volumetry and spatial distribution, to create a theater that reflected the modernity and technological innovations of his time, without losing the connection to architectural tradition.

Bibliografia sobre la Casa Serra. "Palauet residencial construït per Puig i Cadafalch entre 1903 i 1908 per a Pere Serra, que no el va arribar a habitar. Va ser col·legi de monges -després de l'ampliació projectada per l'arquitecte Pericas- i, finalment, seu de la Diputació de Barcelona. Del pla original es conserven només dues ales en angle, amb una torre de planta circular enmig. És, tanmateix, una de les obres més emblemàtiques de l'etapa modernista de l'arquitecte, on es barregen les influències gòtiques, renaixentistes i plateresques." Extret de: Pobles de Catalunya, Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre la Torre Bellesguard: "... Maria Sagués, vídua de Jaume Figueras (...) va encarregar a Antoni Gaudí la construcció de la seva casa d'estiueig. Gaudí va plantejar l'obra com un fantasiós castell medieval, ple de referències a l'època del rei Martí, quan el gòtic encara es trobava en la seva plenitud, lluny, però, de l'historicisme mimètic, ben al contrari. La casa està plantejada amb solucions formals i estructurals de gran complexitat, com era habitual en Gaudí. Això es pot comprovar a la caixa de l'escala, a les golfes, i a la mateixa façana. Gaudí hi va treballar entre 1900 i 1909. Al cap d'uns quants anys, l'obra va ser continuada per un dels seus deixebles, Domènec Sugrañes, a partir de 1916. D'aquest moment és una cova, no visitable, que sembla pensada com a fresquera, on s'arriba per les cavallerisses." Extret de: Pobles de Catalunya, Postprint (author's final draft)

Després de superar alguns obstacles inicials en la creació d’una primera proposta que no va tenir èxit, vaig tenir la sort de descobrir aquesta oportunitat per dur a terme un aixecament patrimonial d’una finca històrica. En aquest context, em vaig retrobar amb el professor Jesús Esquines Dessy, amb qui vaig coincidir en diverses assignatures. Amb molta cortesia i amabilitat, em va presentar la proposta de realitzar l’aixecament de diverses propietats dissenyades per Josep Maria Jujol. Després d’un detingut raonament, es va prendre la decisió de realitzar l’aixecament patrimonial de la finca Sansalvador. En altres paraules, la selecció d’aquesta opció va estar influenciada per les dificultats inicials en la preparació d’una primera proposta que va resultar infructuosa. Una altra proposta que teníem sobre la taula era l’aixecament de l’església de Vistabella a Tarragona, però finalment vam optar per la Finca Sansalvador. La Torre Sansalvador, és una finca complexa amb una multitud de formes irregulars i elements difícils de modelar. És important destacar que aquesta obra potser que sigui una de les menys conegudes de Josep Maria Jujol; per tant, considerant aquests factors, podem afirmar que ens enfrontem a un desafiament significatiu i, al mateix temps, a una gran oportunitat per aplicar i aprofundir en els coneixements adquirits durant aquests 4 anys del Grau en Arquitectura Tècnica i Edificació. Aquest treball també s’afegirà a la creada Càtedra Jujol de la UPC i als fons de l’Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (APAC), per tal de documentar amb fonts gràfiques i escrites la finca Sansalvador situada al Passeig de la Mare de Déu del Coll, nº79. Durant l’elaboració d’aquest treball, s’ha treballat amb tecnologies digitals d’alta precisió, com generació de núvols de punts en 3D per tal de processar-los i editar-los en formats CAD o REVIT (dintre de metodologies BIM). En definitiva, es vol contribuir a un banc de dades que proporcioni informació exacta de le

Bibliografia sobre l'edifici residencial Casa Heribert Pons de Barcelona, obra de l'arquitecte Alexandre Soler i March, construït entre 1907 i 1909, d'estil modernista. Les escultures de la façana són d'Eusebi Arnau. Als anys 1930 es va reconvertir en edifici d'oficines. Va ser seu de la Conselleria d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre la Casa Parés de Plet de Barcelona. Edifici modernista d'habitatges construït l'any 1910. Arquitecte: Bonaventura Bassegoda i Amigó., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre l'edifici d'habitatges d'estil modernista: Casa Joan Baptista Rubinat, 1910. Arquitecte: Francesc Berenguer Mestres., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre els edificis d'habitatges Cases Rocamora, Barcelona. Obra arquitectònica d'estil modernista, dels arquitectes Bonaventura Bassegoda i Amigó i Joaquim Bassegoda i Amigó, construïda entre els anys 1914 i 1918., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre l'edifci de la Casa Pomar (1904-1906), al número 86 del carrer Girona de Barcelona, obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver (1871-1952)., Postprint (author's final draft)

L’Hotel Internacional esdevingué, a la Barcelona de 1888, una transformació espontània que impregnà la ciutat. L’aparició d’aquest imponent element volàtil, com si d’una arquitectura efímera es tractés, donà lloc, en qüestió de dies, a l’erigir d’un edifici destinat a acompanyar les vicissituds que una exposició universal comporta per a una ciutat. La magnitud d’aquest projecte suposà un desafiament per a l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, encomanat pel jurat internacional a dur a terme una sèrie d’intervencions arquitectòniques amb l’objectiu de satisfer la demanda de recursos destinats a l’exposició universal. L’Hotel Internacional, amb les seves característiques arquitectòniques innovadores, establirà un profund contrast amb la tradició arquitectònica fins aleshores vigent a Barcelona, convertint-se en una obra seminal dins del catàleg de Domènech. A través d’aquest projecte, l’arquitecte introduirà un preludi innovador que anticiparà l’essència del seu futur imaginari. Juntament amb les circumstàncies polítiques i culturals en les quals Domènech es veurà immers, així com la necessitat de buscar un estil i llenguatge arquitectònic representatius de l’època, es desencadenaran una sèrie de respostes que seran transitòries fins que aquest estil emergent es consolidi. L’Hotel esdevindrà un primer precursor d’una nova forma d’eclecticisme reimaginat, convertint-se en la influència per a una arquitectura d’estil renovat, funcional i lliure. A partir d’aquell moment, Domènech i Montaner donarà forma al naixent del modernisme català., El Hotel Internacional aconteció, en la Barcelona de 1888, una transformación espontánea que impregnó la ciudad. La aparición de este imponente elemento volátil, como si de una arquitectura efímera se tratara, dio lugar, en cuestión de días, al erigir de un edificio destinado a acompañar las vicisitudes que una exposición universal compuerta para una ciudad. La magnitud de este proyecto supuso un desafío para el arquitecto Lluís Domènech i Montaner, encomendado por el jurado internacional a llevar a cabo una serie de intervenciones arquitectónicas con el objetivo de satisfacer la demanda de recursos destinados a la exposición universal. El Hotel Internacional, con sus características arquitectónicas innovadoras, establecerá un profundo contraste con la tradición arquitectónica hasta entonces vigente en Barcelona, convirtiéndose en una obra seminal dentro del catálogo de Domènech. A través de este proyecto, el arquitecto introducirá un preludio innovador que anticipará la esencia de su futuro imaginario. Junto con las circunstancias políticas y culturales en las cuales Domènech se verá inmerso, así como la necesidad de buscar un estilo y lenguaje arquitectónico representativos de la época, se desencadenarán una serie de respuestas que serán transitorias hasta que este estilo emergente se consolide. El Hotel acontecerá un primer precursor de una nueva forma de eclecticismo reimaginado, convirtiéndose en la influencia para una arquitectura de estilo renovado, funcional y libre. A partir de aquel momento, Domènech y Montaner dará forma al naciente del modernismo catalán., The ‘Hotel Internacional’ became, in the Barcelona of 1888, a spontaneous transformation that permeated the city. The appearance of this imposing volatile element, as if it were ephemeral architecture, gave rise, in a matter of days, to the construction of a building destined to accompany the vicissitudes that a universal exhibition entails for a city. The magnitude of this project posed a challenge for the architect Lluís Domènech i Montaner, who was entrusted by the international jury to carry out a series of architectural interventions with the aim of satisfying the demand for resources destined for the universal exhibition. The ‘Hotel Internacional’, with its innovative architectural characteristics, established a profound contrast with the architectural tradition prevailing in Barcelona up to that point, becoming a seminal work within Domènech’s catalog. Through this project, the architect introduced an innovative prelude that anticipated the essence of his future imaginings. With the political and cultural circumstances in which Domènech was immersed, as well as the need to seek a representative architectural style and language of the era, a series of responses were triggered that would be transitional until this emerging style is consolidated. The Hotel became an initial precursor of a new form of reimagined eclecticism, influencing a renewed, functional, and liberated architectural style. From that moment, Domènech i Montaner shaped the emergence of Catalan modernism.

El final del s.XIX se caracteriza por un nuevo movimiento arquitectónico surgido en Catalunya, el Modernismo. Dicha vertiente arquitectónica se desarrolla especialmente en las artes plásticas y decorativas, influenciadas principalmente por el contexto sociocultural del momento, rechazando el estilo industrial y desarrollando sus nuevos conceptos basados en la naturaleza. Un claro representante de este nuevo movimiento es el arquitecto Lluís Domènech i Montaner. El objetivo principal de este documento es analizar si las nuevas metodologías de trabajo BIM que se están implantando en el sector de la arquitectura serían compatibles. Por un lado, con futuras intervenciones para la mejora y rehabilitación de edificios patrimoniales y por otro lado, dar respuesta a, qué pasaría si movimientos como el modernismo se hubiesen desplegado con las herramientas de hoy en día. La innovación inherente a la arquitectura de Domènech i Montaner nos lleva a preguntarnos: qué métodos utilizaría hoy en día para construir sus obras y cómo interactúa su arquitectura con unos procesos muy estandarizados y creados para una arquitectura contemporánea. Como caso de estudio se elige la Casa Fuster, representante de su arquitectura más tardía y evolucionada; la última de sus grandes obras. Nos permite encontrar un gran abanico en los elementos ornamentales, así como la idea de uno de los cuerpos arquitectónicos más emblemáticos para él, el elemento torre. Pieza, con la que termina dando escala y cohesión, no tan solo a los propios edificios, si no también a la trama urbana; ya que para Domènech no existe arquitectura sin urbanismo y por tanto, no se puede entender y crear ciudad sin esta visión de cohesión., The end of the 19th century is characterized by a new architectural movement that emerged in Catalonia, Modernism. This architectural trend developed especially in the decorative and plastic arts, influenced mainly by the sociocultural context of the time, rejecting the industrial style and developing new architectural concepts based on nature. A clear representative of this new movement is the architect Lluís Domènech i Montaner. The main objective of this document is to analyze whether the new BIM work methodologies that are being implemented in the architecture sector would be compatible with future interventions for the improvement and rehabilitation of heritage buildings, and also to answer the question of what would happen if movements like Modernism were deployed with today’s tools. The inherent innovation in the architecture of Domènech i Montaner leads us to ask: what methods would he use today to build his works and how does his architecture interact with highly standardized processes created for contemporary architecture? As a case study, Casa Fuster is chosen, representing his later and most evolved architecture; the last of his great works. It allows us to find a wide range of ornamental elements, as well as the idea of one of the most emblematic architectural elements for him, the tower. This piece not only provides scale and cohesion to the buildings themselves but also to the urban fabric, since for Domenech there is no architecture without urbanism and therefore, a vision of cohesion is necessary to understand and create a city.

Aquest treball té com a voluntat principal posar en valor la Torre Bellesguard. Per tal que aquesta obra mai sigui malmesa, és important que les arquitectes tinguem clar el potencial de cada element. No es tracta d’una visió global de l’edifici, sinó que hem de ser capaces de posar en valor fins i tot el detall més petit per tal de potenciar el patrimoni que ens han deixat com a llegat els grans arquitectes que ens precedeixen. És important, abans d’una intervenció, conèixer bé i a fons allò que hem de tractar, i amb la finalitat d’aconseguir-ho, pretenc trobar una manera de fer comprendre als facultatius (preferentment arquitectes, però també poden ser historiadors, arqueòlegs, etc) cada peça i tros de la Torre Bellesguard. Per tal que aquest coneixement sigui exhaustiu i rigorós he optat per generar unes fitxes -a partir d’una base de dades- que apleguin tota la informació necessària i fonamental. Hi ha professionals que s’han dedicat a trobar la manera de poder registrar obres d’art, escultures, arquitectura i altres, per tant, utilitzaré aquest coneixement com a base. He escollit un ventall d’exemples que em serviran per extreure tots els ítems que requereix el meu cas d’estudi. Una vegada hagi creat la meva fitxa, prosseguiré a classificar uns quants elements per tal de posar-la a prova, i comprovar que realment compleixen l’objectiu de detallar i donar pautes suficients. És important reconèixer que tenim a les nostres mans la responsabilitat de conservar, potenciar i no fer malbé mai la riquesa arquitectònica que tenim; és per això que aquest treball va dirigit a totes aquelles arquitectes que treballen amb el patrimoni, que el miren amb afecte, i que lluiten per defensar els seus valors., Este trabajo tiene como principal voluntad poner en valor la Torre Bellesguard. Para que esta obra nunca sea estropeada, es importante que los arquitectos tengamos claro el potencial de cada elemento. No se trata de una visión global del edificio, sino que debemos ser capaces de poner en valor incluso el menor detalle para potenciar el patrimonio que nos han dejado como llegado los grandes arquitectos que nos preceden. Es importante, antes de una intervención, conocer bien y a fondo lo que debemos tratar, y con el fin de conseguirlo, pretendo encontrar una manera de hacer comprender a los facultativos (preferentemente arquitectos, pero también pueden ser historiadores, arqueólogos, etc) cada pieza y pedazo de la Torre Bellesguard. Para que este conocimiento sea exhaustivo y riguroso he optado por generar unas fichas -a partir de una base de datos- que reúnan toda la información necesaria y fundamental. Hay profesionales que se han dedicado a encontrar la manera de poder registrar obras de arte, esculturas, arquitectura y otros, por tanto, utilizaré este conocimiento como base. He escogido un abanico de ejemplos que me van a servir para extraer todos los ítems que requiere mi caso de estudio. Una vez que haya creado mi ficha, proseguiré a clasificar algunos elementos para ponerla a prueba, y comprobar que realmente cumplen el objetivo de detallar y dar pautos suficientes. Es importante reconocer que tenemos en nuestras manos la responsabilidad de conservar, potenciar y no dañar nunca la riqueza arquitectónica que tenemos; por eso este trabajo va dirigido a todas aquellas arquitectas que trabajen con el patrimonio, que lo miren con cariño, y que luchen por defender sus valores., The main purpose of this study is to highlight Torre Bellesguard. For this work to never be damaged, it is important that architects are clear about the potential of each element. It is not about a global vision of the building, but also the capacity to value even the smallest detail in order to enhance the heritage that the great architects who came before us have left us as a legacy. It is important, before an intervention, to know well and in depth what we have to deal. To achieve this, I intend to find a way to make the architects understand each piece and piece of the Torre Bellesguard. In order for this knowledge to be really meticulous, and not just carelessly overlooked, I have chosen to generate an index card - from a database - that collects all the necessary and fundamental information. There are professionals who have dedicated themselves to finding a way to be able to register works of art, sculptures, architecture and others, so I will use this knowledge as a basis. I have chosen a range of examples that will serve me to extract all the items that my case study requires. Once I have created my index card, I will proceed to classify a few elements in order to put it to the test, and check that they really fulfil the purpose of detailing and giving sufficient guidelines. It is important to recognize that what rests in our hands is the responsibility to preserve, enhance and never damage the architectural wealth we have; that is why this study is addressed to all those architects who work with heritage, who look at it with affection, and who fight to defend its values., Award-winning

Bibliografia sobre l'edifici de la Casa Sala (també coneguda com a Casa Cairó) (1906), al Carrer Enric Granados número 106 de Barcelona, obra de l'arquitecte Domènec Boada i Piera (1866-1947)., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre l'edifici de la Casa Ramon Oller (1900), a la Gran Via de les Corts Catalanes, número 658 de Barcelona, obra de l'arquitecte Pau Salvat i Espasa (1872-1923)., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre l'Església del Carme de Barcelona, 1911-1935. Arquitecte: Josep Maria Pericas i Morros, Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre l'edifici de Can Damians, conegut com Almacenes El Siglo, Barcelona, 1913-1915. Arquitectes: Eduard Ferrés, Ignasi Mas i Lluís Homs. Actualment és la seu de l'establiment comercial C&A., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre el conjunt de cases de pisos, edificis situats al carrer Mallorca, número 184-188, obra de l'arquitecte Jeroni Ferran Granell i Manresa, 1901-1909., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre l'edifci de la Casa Antoni Roger, Carrer de Roger de Flor, 133, Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre el conjunt de cases de pisos Cases Batlló (també conegudes com Casa Àngel Batlló), al carrer Mallorca núms. 253-257 i 259-263 i Passeig de Gràcia 75 de Barcelona, obra de l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas, dels anys 1891-1896., Postprint (author's final draft)

La temática que aborda este trabajo consiste en el seguimiento de la restauración de una fachada, concretamente la principal del edificio Condeminas, ubicada en el Paseo Colón, 11 de Barcelona. Dicha fachada ha sido sometida a un minucioso estudio de diagnosis y seguimiento, con la finalidad de detectar posibles lesiones existentes y, posteriormente, proponer una intervención que mantenga su esencia definitoria y preserve la técnica tradicional, sin olvidar la conservación de l patrimonio arquitectónico. Condeminas supone un emblema construido en dos tiempos, el cual entraña un ejemplo representativo de la arquitectura característica de los maestros de obra que, antaño, vistieron gran parte de los edificios de Barcelona, y de la arquitectura modernista tan singular de la ciudad de condal en su época de máximo esplendor.

Bibliografia sobre l'edifici de la Casa Fargas, Rambla de Catalunya núm. 47 de Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier, 1904., Postprint (author's final draft)

Postprint (author's final draft)

Postprint (author's final draft)

Postprint (author's final draft)

Postprint (author's final draft)

Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre l'edifici del Palau Ramon Montaner, als carrers Roger de Llúria núms. 99-101 i Mallorca núm. 278 de Barcelona, obra dels arquitectes Josep Domènech i Estapà i Lluís Domènech i Montaner i la col·laboració d'Antoni Maria Gallissà i Soqué (tercera planta i decoració), els anys 1889 i 1893. Actualment l'edifici és la seu de la Delegació del Govern d'Espanya a Catalunya., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre l'edifici de la Casa Granell (també coneguda com a Casa Jeroni Francesc Granell) al carrer Girona núm. 122 de Barcelona, obra de l'arquitecte Jeroni Ferran Granell i Manresa, l'any 1903., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre l'edifici de la Casa Lleó Morera, al Passeig de Gràcia número 35 de Barcelona, obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner de l'any 1905., Postprint (author's final draft)

Postprint (author's final draft)

Postprint (author's final draft)

Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre l'edifici de la Casa Cabot, Barcelona, 1901-1904. Arquitecte: Josep Vilaseca i Casanovas., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre la Plaça d'Espanya, construïda durant l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, obra de Josep Puig i Cadafalch i Guillem Busquets i Vautravers., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre l'edifici de l'actual Museu de la Ciència de Barcelona (CosmoCaixa), antic asil Empar de Santa Llúcia, 1888-1910, en funcionament fins a 1979. Arquitecte: Josep Domènech i Estapà., Postprint (author's final draft)

Bibliografia sobre la Casa Pérez Samanillo, actual Círculo Ecuestre, Barcelona. 1910, 1948. Arquitectes: Joan Josep Hervàs i Arizmendi; Raimon Duran i Reynals, Postprint (author's final draft)

Bibliografia de la Casa Batlló, Barcelona. 1877. Arquitecte: Antoni Gaudí., Postprint (author's final draft)

El presente trabajo surge motivado por la convicción de la importancia de realizar un correcto mantenimiento en los edificios que garantice, el confort y seguridad de los usuarios, así como, la eficiencia energética y el ahorro económico.Otro de los motivos, es la necesidad de la búsqueda de una herramienta válida y de fácil manejo, la cual nos permita llevar a cabo un correcto control de lasactividades realizadas por parte del personal de mantenimiento de los edificios, obteniendo indicadores con los cuales evaluar la calidad de las actuaciones desarrolladas destinadas a la conservación del edificio. Para ello se ha realizado la definición de un modelo de Plan de Mantenimiento, documento firmado por técnico competente, en el cual se recogen las actividades de mantenimiento y pautas relevantes para la gestión y control del mantenimiento. Concretamente se ha realizado sobre un edificio existente, la Fábrica del Sol. Edificio público perteneciente al área de Ecología Urbana del Ajuntament de Barcelona.

Postprint (author's final draft)