Search

Históricamente, las mujeres han encontrado diversas maneras para redefinir y revalorizar los entornos naturales. Propuestas que han estado caracterizadas por la representación, recalificación o resignificación de la naturaleza, trascendiendo a la cuestión de forma, belleza o al puro aprovechamiento visual para enfocarse en una comprensión real y compleja: la necesaria interacción y dependencia que tenemos los seres humanos como especie, con otras especies, y con el ecosistema. Conceptos como la simbología, el bien común, la memoria, la participación, los espacios propios para la creación y el entendimiento, y también para el desarrollo personal y colectivo, hilvanan la primera parte del presente artículo a través de distintas formas de aproximación a la naturaleza, la mayoría de ellas no reconocidas en absoluto por la historiografía de la arquitectura y el paisajismo, que las ha relegado de sus discursos hegemónicos y, por tanto, a una condición periférica. Se trata, sin embargo, de una selección histórica de posiciones políticas a través del paisaje: proyectos pensados desde la experiencia y desde la práctica de mujeres paisajistas, arquitectas, artistas o activistas motivadas por valores integrales y de fondo para un uso igualitario de los espacios naturales. Se propone un segundo apartado que arriba en el caso concreto del diseño del paisaje realizado por mujeres en Cataluña. Una breve antología, con el propósito de reivindicar actuaciones y protagonistas para ser analizadas desde claves comunes con los relatos históricos de la primera parte. La arquitectura del paisaje en Cataluña es actualmente un ámbito consolidado y reconocido profesional y académicamente. Existen estructuras y mecanismos al servicio de su especialización, así como ofertas educativas, observatorios institucionales y organismos internacionales enfocados en el ámbito del paisaje y los retos futuros. De la denominada Escuela de Barcelona y su posterior contexto sociopolítico y académico, surgier, Throughout history, women have found different ways to redefine and revalorize natural environments. These have been proposals that have been shaped by the representation, requalification or resignification of nature, which have transcended the issue of appearance, aesthetics or pure visual use to focus on a real and complex understanding: the necessary interaction and dependency that we humans have as a specie, with other species, and with the environment. The first part of this article is threaded through different ways of interacting with nature, most of them completely unrecognised by the historiography of architecture and landscaping, through concepts such as symbology, the common weal, memory, participation, spaces for creation and understanding, as well as personal and collective growth. Being neglected by prevailing discourses and, therefore, relegated to a peripheral status, it is, however, a historical selection of political positions across the landscape: projects based on the experience and practice of women landscape designers, architects, artists, and activists driven by integral and fundamental values. A second section is proposed that focuses on the specific case of landscape design in Catalonia and carried out by women. A brief anthology is collected in order to vindicate actions and protagonists capable of being analyzed from common keys with the historical stories of the first part. Landscape architecture in Catalonia is nowadays consolidated and recognized as an academic and professional field. There are structures and mechanisms for its specialization, as well as educational offers, institutional observatories and international organizations focused on the field of landscape and addressing future challenges. From the so-called Escuela de Barcelona and its later socio-political and academic context, other architectural narratives and expressions emerged from women graduates or influenced by this School, which are part of the origin and legacy of

La representación gráfica en arquitectura se ha transformado drásticamente con la llegada de las nuevas tecnologías. En este contexto contemporáneo cambiante, el papel y los objetivos del dibujo a mano alzada se están reconsiderando como fin estético y como proceso pedagógico. La forma de transformar nuestros espacios urbanos también está evolucionando con enfoques cada vez más participativos que incluyen diversas perspectivas. En busca de métodos de aprendizaje alternativos e innovadores, este artículo muestra los resultados de “Apuntes Urbanos”, una actividad comunitaria optativa en la que estudiantes, asociaciones y barrios intercambian ideas sobre el lugar a través del dibujo urbano. En primer lugar, se proponen los antecedentes teóricos que sustentan el uso del dibujo como herramienta de exploración urbana participativa y, a continuación, se describe un experimento reciente. Los resultados revelan una forma renovada de aprendizaje transdisciplinar para las escuelas de arquitectura y urbanismo, Postprint (published version)

L’estudi té com a objectiu principal analitzar la relació entre la ciutat policèntrica com a sistema d’ordenació urbana i la seva definició des del punt de vista de l’urbanisme feminista, especialment en relació amb la ciutat inclusiva, focalitzant-se en la ciutat de Barcelona, específicament en dos dels seus centres, per comprendre com responen als paràmetres d’inclusivitat i diversitat. Des del punt de vista geogràfic, s’observa que la ciutat policèntrica és considerada més inclusiva i plural en comparació amb les ciutats monocèntriques, que han perpetuat desigualtats socials i de gènere. No obstant això, encara es planteja un desafiament per aconseguir una ciutat realment inclusiva, que adapta les infraestructures i els espais públics per a totes les persones i promou l’accessibilitat, la diversitat i la vitalitat. Des de la perspectiva de l’urbanisme feminista, es posa èmfasi en desmantellar les barreres físiques i socials i en distribuir l’assistència i la cura de manera més equitativa. El cas concret de Barcelona demostra una estructura urbana policèntrica que ha sorgit de manera històrica i que presenta una diversitat de centres amb qualitats variades. Malgrat les limitacions imposades per l’eixample de Cerdà, que dificulta l’evolució de l’espai urbà, s’observa una clara voluntat de la comunitat per generar canvis i promoure la creació de comunitat. No obstant això, s’identifiquen problemàtiques que afecten l’assoliment d’una qualitat urbana òptima, especialment en els casos d’estudi analitzats. Aquests problemes estan lligats a una estructura urbana rígida i a la manca d’adaptabilitat als canvis que han funcionat en altres ciutats. Per superar aquestes dificultats, és essencial fomentar la participació ciutadana i crear espais de qualitat que promoguin la interacció social i la cohesió comunitària., The main objective of the study is to analyse the relationship between the polycentric city as a system of urban planning and its definition from the point of view of feminist urbanism, especially in relation to the inclusive city, focusing on the city of Barcelona, specifically in two of its centers, to understand how they respond to the parameters of inclusivity and diversity. Geographically, the polycentric city is considered more inclusive and pluralistic compared to monocentric cities, which have perpetuated social and gender inequalities. However, there is still a challenge to achieve a truly inclusive city, which adapts infrastructure and public spaces for all people and promotes accessibility, diversity and vitality. From the perspective of feminist urbanism, emphasis is placed on dismantling physical and social barriers and distributing care and care more evenly. The specific case of Barcelona demonstrates a polycentric urban structure that has emerged historically and has a diversity of centres with varied qualities. Despite the constraints imposed by the Eixample by Cerdà, which hinders the evolution of the urban space, a clear will of the community to generate changes and promote community creation is observed. However, problems that affect the achievement of optimal urban quality are identified, especially in the cases of study analysed. These problems are linked to a rigid urban structure and the lack of adaptability to the changes that have worked in other cities. In order to overcome these difficulties, it is essential to promote citizen participation and to create quality areas that promote social interaction and community cohesion.

"Avisa quan arribis a casa." "Envia'ns un missatge quan arribis." "No tornis sola." Aquestes i mil frases més formen part del dia a dia de les dones en les ciutats, on viuen situacions quotidianes i normalitzades com sentir-se insegures caminant per carrer, no poder arribar a llocs pel fet que el transport públic és insuficient, evitar zones de la ciutat per por, no poder accedir a un bany en situacions concretes... En aquest projecte d'investigació s’analitza com són les ciutats avui en dia, i com haurien de ser aquestes amb una perspectiva de gènere, enfocant-se amb la descripció, anàlisis i propostes de millora relacionades amb els àmbits d'espai públic, habitatge, transport, mobilitat, i serveis. A través de l'anàlisi de 3 casos a diferents escales, com el de Lleida, una ciutat amb 140 797 habitants (2022), el de Barcelona amb una població d’1.636.193 habitants (2022) i el de Seül amb 9.700.000 habitants (2021), on s'identifiquen bretxes de gènere, desigualtat i es proposen recomanacions per la implementació de la perspectiva de gènere en les ciutats. Els resultats de l'estudi destaquen la importància de començar de considerar la perspectiva de gènere en la planificació i gestió per aconseguir una ciutat més inclusiva i justa en termes de gènere., "Avisa cuando llegues a casa." "Envíanos un mensaje cuando llegues." "No vuelvas sola." Estas y mil frases más forman parte del día a día de las mujeres en las ciudades, donde viven situaciones cotidianas y normalizadas como sentirse inseguras andando por calle, no poder llegar a lugares por el hecho que el transporte público es insuficiente, evitar zonas de la ciudad por miedo, no poder acceder a un baño en situaciones concretas... En este proyecto de investigación se analiza cómo son las ciudades hoy en día, y como tendrían que ser estas con una perspectiva de género, enfocándose con la descripción, análisis y propuestas de mejora relacionadas con los ámbitos de espacio público, vivienda, transporte, movilidad, y servicios. A través del análisis de 3 casos a diferentes escalas, como el de Lleida, una ciudad con 140 797 habitantes (2022), el de Barcelona con una población de 1.636.193 habitantes (2022) y el de Seúl con 9.700.000 habitantes (2021), donde se identifican brechas de género, desigualdad y se proponen recomendaciones por la implementación de la perspectiva de género en las ciudades. Los resultados del estudio destacan la importancia de empezar de considerar la perspectiva de género en la planificación y gestión para conseguir una ciudad más inclusiva y justa en términos de género., "When you arrive home, let us know." "Send us a message when you get home." "Don't come back by yourself." These and a thousand more phrases are part of the daily lives of women in cities, where they’ve normalized situations like feeling unsafe walking on the streets, being unable to reach places due to insufficient public transportation, avoiding certain areas out of fear, or being unable to access a restroom in specific situations. In this research project, we analyze the current state of cities and how they should be with a gender perspective, focusing on the description, analysis, and proposed improvements related to public space, housing, transportation, mobility, and services. Through the analysis of three case studies at different scales, such as Lleida, a city with 140,797 inhabitants (2022), Barcelona with a population of 1,636,193 inhabitants (2022), and Seoul with 9,700,000 inhabitants (2021), we identify gender gaps, inequalities, and propose recommendations for the implementation of a gender perspective in cities. The results of the study highlights the importance of considering a gender perspective in planning and management to achieve a more inclusive and justice city in terms of gender.

Aquest treball es centra en l'anàlisi urbanístic de la xarxa de vianants de la ciutat de Barcelona, centrant-se en l'Eixample de Barcelona. L'objectiu principal és avaluar l'eficiència i la qualitat dels espais dels vianants, incloent voreres, passos de vianants i itineraris pacificats, al voltant d'una selecció de sis diferents mercats. La metodologia emprada involucra la delimitació d’àrees d’influència amb un radi de deu minuts a peu des de cadascun dels sis mercats seleccionats. A més, s'experimenta amb l'anàlisi i generació de cartografies GIS per proporcionar un enfocament més profund. Els resultats s'han obtingut mitjançant l'ús del programari QGIS, el qual ha facilitat a la geolocalització d'elements rellevants per a la recerca i ha permès comparar i analitzar les dades obtingudes. Finalment, s'han creat plànols detallats urbanístics. La contribució d'aquest estudi rau en el seu enfocament a la xarxa de vianants, un aspecte urbanísticament menys explorat en comparació amb altres infraestructures urbanes com les xarxes viàries, les ciclistes o el transport públic. El treball permet la comparació i la generació de resultats basant-se en unes variables i uns indicadors sobre la qualitat i l'eficiència dels espais de vianants, per donar una valoració final de les àrees estudiades., El presente trabajo se centra en el análisis urbanístico de la red peatonal de la ciudad de Barcelona, centrándose en el Ensanche de Barcelona. El objetivo principal es evaluar la eficiencia y calidad de los espacios peatonales, incluyendo aceras, pasos de peatones e itinerarios pacificados, en torno a una selección de seis distintos mercados. La metodología empleada involucra la delimitación de áreas de influencia con un radio de diez minutos a pie desde cada uno de los seis mercados seleccionados. Además, se experimenta con el análisis y la generación de cartografías GIS para proporcionar un enfoque más profundo. Los resultados han sido obtenidos mediante el uso del software QGIS, el cual ha facilitado a la geolocalización de elementos relevantes para la investigación y ha permitido comparar y analizar los datos obtenidos. Finalmente, se han creado planos detallados urbanísticos a mediana y grande escala. La contribución de este estudio radica en su enfoque en la red peatonal, un aspecto urbanísticamente menos explorado en comparación con otras infraestructuras urbanas como las redes viales, ciclistas o de transporte público. El trabajo permite la comparación y la generación de resultados basándose en unas variables y unos indicadores sobre la calidad y la eficiencia de los espacios peatonales, para así dar una valoración final de las áreas estudiadas., This present work focuses on the urban analysis of the pedestrian network in the city of Barcelona, with a specific emphasis on the Eixample district. The primary objective is to evaluate the efficiency and quality of pedestrian spaces, encompassing sidewalks, crosswalks, and pacified routes, surrounding a selection of six distinct markets. The employed methodology involves delineating influence areas within a ten-minute walking radius from each of the chosen six markets. Furthermore, experimentation is conducted with the analysis and generation of GIS cartographies to provide a deeper perspective. The results have been acquired utilizing the QGIS software, which has facilitated the geolocation of pertinent elements for the research, allowing for comparison and analysis of the gathered data. Ultimately, detailed urban plans at medium and large scales have been created. The contribution of this study lies in its focus on the pedestrian network, an urban aspect that has urbanistically received less exploration in comparison to other urban infrastructures like road, cycling paths, or public transportation networks. The work enables comparison and result generation based on specific variables and indicators regarding the quality and efficiency of pedestrian spaces, ultimately providing a comprehensive assessment of the studied areas.

La ciutat ha estat un element constant en la literatura al llarg dels segles. Des dels relats bíblics que ja ens mostraven la tensió entre sedentarisme i nomadisme fins a la literatura contemporània, la literatura, com també altres formes d’expressió artística, ha estat una font important de dades històriques que ens permet estudiar la transformació d’una ciutat o un territori. L’anàlisi d’obres literàries des del camp de l’arquitectura i l’urbanisme permet identificar aquells elements que han format part dels diferents imaginaris de la ciutat i que han estat fonamentals en la seva evolució i transformació. Aquesta lectura de la ciutat permet anar més enllà del què, simplificant, en podríem dir “l’estudi de les pedres” i ens situa de ple en el camp de la cultura urbana, on perden importància les qualitats constructives i emergeix tot allò que té a veure directament amb les condicions antropològiques de la ciutat, convertint la literatura en una eina d’anàlisi i treball més., La ciudad ha sido un elemento constante en la literatura a lo largo de los siglos. Desde los relatos bíblicos que ja nos mostraban la tensión entre sedentarismo y nomadismo hasta la literatura contemporánea, la literatura, como también otras formas de expresión artística, ha sido una fuente importante de datos históricos que nos ha permitido estudiar la transformación de una ciudad o un territorio. El análisis de obras desde el campo de la arquitectura y el urbanismo permite identificar aquellos elementos que han formado parte de los diferentes imaginarios de la ciudad y que han sido fundamentales en su evolución y transformación. Esta lectura de la ciudad permite ir más allá de lo que, simplificando, podríamos llamar "el estudio de las piedras" y nos sitúa de pleno en el campo de la cultura urbana, donde pierden importancia las cualidades constructivas y emerge todo lo que tiene que ver directamente con las condiciones antropológicas de la ciudad, convirtiendo la literatura en una herramienta de análisis y trabajo más., The city has been a constant element in literature throughout the centuries. From Bible stories that show us the tension between sedentarism and nomadism to contemporary literature, together with other artistic expressions, the written word has proven to be a valuable source of historical data when studying a city or a territorial transformation. The analysis of literary works as an architect makes it possible to identify those elements that have been part of the city imaginaries, which have been fundamental in its evolution and transformation. This way of reading the city beyond what we could call “the study of stones” places us directly in the field of urban culture, where the properties of the built environment lose importance and the anthropological side prevails, turning literature into another analysis method., Award-winning

"Urbanística 6T - ETSAB 2022" -- Coberta, "Els dibuixos d’aquesta publicació són treballs del curs d’Urbanística VI-T de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona durant el quatrimestre de primavera de 2021-2022" -- pàgina 8, Text en català, anglès i castellà, Descripció del recurs: 11 octubre 2023, El món rural és tremendament complex, ja que hi conflueixen nombroses temàtiques que s’entrellacen i condicionen contínuament, i que a més ho fan sobre territoris molt diversos i irrepetibles, que són a la vegada suggerents. Però presenta també importants problemàtiques, vinculades a l’envelliment poblacional, les desigualtats o la manca d’accés als serveis bàsics. Aquest document pretén fer una aportació reflexiva sobre els nuclis rurals, amb l’objectiu d’establir alguns criteris per a restablir un necessari reequilibri territorial i millorar la qualitat de vida dels assentaments rurals., The rural world is extremely complex, as it brings together numerous themes that are continuously intertwined and conditioner, and on very diverse and unrepeatable territories, making it at the same time suggestive. But it also presents important problems, linked to the ageing of the population, inequalities or lack of access to basic services. This document aims to make a reflective contribution on rural areas, with the aim of establishing some criteria to reestablish a necessary territorial rebalancing and improve the quality of life of rural settlements.

Els espais intermedis presents en els habitatges enforteixen la connexió entre el lloc de residència i la ciutat. Existeix una àmplia gamma d’aquests espais, encara que tots comparteixen la característica de ser respostes influenciades per condicions culturals i climàtiques específiques. En aquesta breu anàlisi, s’abordarà un espai intersticial de gran importància per als habitants de Barcelona: un lloc la presència o l’absència del qual modifica de manera dràstica la qualitat de l’habitatge, la ciutat i les nostres vides, ens referim al balcó i les seves diverses adaptacions. S’indagarà en la transformació d’aquest espai durant el període comprès entre 2000 i 2023, explorant una sèrie de casos d’estudi que contribuiran a comprendre l’evolució del cos exterior en façana. Es qüestionaran les raons darrere d’aquests casos, ja sigui d’índole social o arquitectònica. S’examinaran els casos d’estudi amb detall per a trobar respostes a les preguntes plantejades: realment existeix una evolució? el balcó deixa de ser necessari? Aquest escrit té com a objectiu reflexionar entorn dels espais privats en l’aire lliure en les façanes d’habitatge protegit., Los espacios intermedios presentes en las viviendas fortalecen la conexión entre el lugar de residencia y la ciudad. Existe una amplia gama de estos espacios, aunque todos comparten la característica de ser respuestas influenciadas por condiciones culturales y climáticas específicas. En este breve análisis, se abordará un espacio intersticial de gran importancia para los habitantes de Barcelona: un lugar cuya presencia o ausencia modifica de manera drástica la calidad de la vivienda, la ciudad y nuestras vidas, nos referimos al balcón y sus diversas adaptaciones. Se indagará en la transformación de este espacio durante el periodo comprendido entre 2000 y 2023, explorando una serie de casos de estudio que contribuirán a comprender la evolución del cuerpo exterior en fachada. Se cuestionarán las razones detrás de estos casos, ya sea de índole social o arquitectónica. Se examinarán los casos de estudio con detalle para hallar respuestas a las preguntas planteadas: ¿realmente existe una evolución? ¿el balcón deja de ser necesario? Este escrito tiene como objetivo reflexionar en torno a los espacios privados en el aire libre en las fachadas de vivienda de protección oficial., The intermediate spaces found within homes enhance the connection between the place of residence and the city. There is a wide range of these spaces, although they all share the characteristic of being responses influenced by specific cultural and climatic conditions. In this brief analysis, we will address an interstitial space of great importance to the residents of Barcelona: a location whose presence or absence dramatically alters the quality of the dwelling, the city, and our lives. We are referring to the balcony and its various adaptations. We will delve into the transformation of this space during the period between 2000 and 2023, exploring a series of case studies that will help us understand the evolution of the exterior façade. The reasons behind these cases will be questioned, whether they are social or architectural in nature. The case studies will be examined in detail to find answers to the questions posed: does an evolution truly exist? Does the balcony cease to be necessary? The purpose of this writing is to reflect on the private outdoor spaces on the façades of subsidized housing.

Postprint (author's final draft)

Introducción al numero de Astrágalo 33-34 "Ciudad, género y cuidado" en el que se plantea la necesidad de otros paradigmas para la ciudad futura, basados en la aplicación de la teoría y la acción del ecofeminismo, la recuperación y renovación de los comunes y la conceptualización y el énfasis en los cuidados. Para ello se utilizan como referencias las aportaciones de Françoise d'Eaubonne, Elinor Ostrom, y Joan Tronto. Al mismo tiempo el texto va introduciendo brevemente, a través de su discurso, cada uno de los textos seleccionados y publicados.

La ciutat de Santiago de Xile ha patit un creixement exponencial tant gran que ha generat una expansió, dilatció i fragmentació molt retllevant en l’àrea metropolitana, creant així, una gran desigualtat, desconexió i disparitat de creixament entre els fragments de la ciutat. Aquest fenòmen de creixement es veu reflectit actualment a com és cada barri a través del seu teixit, les diferents maneres d’habitar-lo i les interaccions dels seus espais amb els usuaris i usuàries. Els espais mostren paralel·lismes contraposats en les diverses comunes de la mateixa ciutat. Des de una mirada crítica, analítica i personal, es busca mostrar aquesta contraposició en dos casos d’estudi que representen la disperció general que es troba en la ciutat de Santiago de Xile, enfocant-se des de l’espai públic i les àrees verdes per expressar la problemàtica que pot trobar-se la ciutat., La ciudad de Santiago de Chile ha sufrido un crecimiento exponencial tan grande que ha generado una expansión, dilatción y fragmentación muy relevante en el área metropolitana, creando así una gran desigualdad, desconexión y disparidad de crecimiento entre los fragmentos de la ciudad. Este fenómeno de crecimiento se ve reflejado actualmente en cómo es cada barrio a través de su tejido, las diferentes formas de habitarlo y las interacciones de sus espacios con los usuarios y usuarias. Los espacios muestran paralelismos contrapuestos en las diversas comunas de la misma ciudad. Desde una mirada crítica, analítica y personal, se busca mostrar esa contraposición en dos casos de estudio que representan la disperción general que se encuentra en la ciudad de Santiago de Chile, enfocándose desde el espacio público y las áreas verdes por expresar la problemática que puede encontrarse la ciudad., The city of Santiago de Chile has undergone an exponential growth that has generated expansion, dilation and fragmentation that is very much diminishing in the metropolitan area, thus creating great inequality, disconnection and disparity of growth between the fragments of the city. This growth phenomenon is currently reflected in how each neighborhood is through its fabric, the different ways of inhabiting it and the interactions of its spaces with users. The spaces show parallels contrasting in the various communes of the same city. From a critical, analytical, and personal perspective, this contrast is sought in two study cases representing the general dislocation found in the city of Santiago de Chile, focusing from the public space and green areas to express the problems that the city can encounter.

La práctica de fraccionar lotes toma una nueva dimensión con la llegada del fraccionamiento cerrado, el también llamado barrio cerrado es un modelo repetido y diversificado, un producto de vivienda y un fenómeno urbano que afecta a la sociedad actual y que amenaza con perpetuar su impacto en el futuro. De la mano del sprawl o dispersión y la ciudad de baja densidad, estas áreas residenciales de acceso restringido generan fragmentación y amplifican la segregación y privatización. El fraccionamiento cerrado, se opone a la creación de comunidades y ciudades justas, equitativas y democráticas, y es por eso que se opta por buscar las ventanas de oportunidad que involucren la costura del tejido social y urbano, visualizando el retroffiting como una herramienta potencial para trabajar sobre las fracturas generadas. La presente investigación se enfoca en los conjuntos horizontales monofuncionales cerrados y en su relación con sus contextos inmediatos, incluyendo su desarrollo en singular y agregación, catalogados como islas y archipiélagos urbanos, respectivamente. Se considera que, en las diferencias situacionales, es posible encontrar posibles escenarios para la integración socioespacial. Aunque se puede encontrar en sociedades occidentales y orientales, el trabajo se desarrolla en Tlajomulco de Zúñiga, municipio que es parte del Área Metropolitana de Guadalajara (AMG) en México; destaca como una de las ciudades con mayor presencia, en cantidad y superficie, de barrios cerrados. El trabajo consiste en buscar, en primer lugar, la postura del planeamiento frente al barrio cerrado y en segundo, el análisis de los seis casos de estudio establecidos, desde algunas de las dimensiones físicas y funcionales de la integración. El proyecto busca ser una aproximación primaria, hacia la búsqueda de posibilidades de costura, considerando que, al ser visualizada a largo plazo, es necesario comenzar a evaluar los obstáculos y oportunidades presentes., Award-winning

El treball té com a tema principal l'estudi dels llindars metropolitans. Aquests són un tipus de centralitats urbanes que compleixen la seva funció com a lloc de trobada d'escales, articulant l'activitat de la ciutat. Però en el cas concret d'aquests, es troben al marge de la ciutat i contribueixen a la transició de la infraestructura urbana a la infraestructura verda., El trabajo tiene como tema principal el estudio de los umbrales metropolitanos. Éstos son un tipo de centralidades urbanas que cumplen su función como lugar de encuentro de escalas, articulando la ciudad. Pero en el caso concreto de éstos, se encuentran en el margen de la urbe y contribuyen a la transición de la infraestructura urbana a la infraestructura verde., The main topic of this thesis is the study of metropolitan thresholds. These are a type of urban centralities that fulfil their function as a meeting place of scales, articulating the city. But in the specific case of these, they are located at the edge of the city and contribute to the transition from urban infrastructure to green infrastructure.

Aquest treball és la justificació de la relació entre un equipament i el seu propi espai públic, per tal d’entendre, ja no només quina és aquesta relació, sinó també quins són els factors que la produeixen i fan que funcioni o no. Per tal de poder veure-ho d’una forma més pràctica, he realitzat l’estudi de diferents equipaments de la ciutat de Barcelona per a poder relacionar aquests factors amb casos i vivències reals., Este trabajo es la justificación de la relación entre un equipamiento y su propio espacio público, a fin de entender, ya no sólo cuál es esta relación, sino también cuáles son los factores que la producen y hacen que funcione o no. Para poder verlo de una forma más práctica, he realizado el estudio de diferentes equipamientos de la ciudad de Barcelona para poder relacionar estos factores con casos y vivencias reales., This work is the justification of the relationship between an equipment and its own public space, in order to understand, not only what this relationship is, but also what are the factors that produce it and make it work or not. In order to be able to see it in a more practical way, I have carried out the study of different facilities in the city of Barcelona to be able to relate these factors to real cases and experiences.

El propòsit d’aquest treball consisteix a comprendre la importància que les rieres i els torrents tenen per al territori de l’Alt Maresme, tant des d’una perspectiva territorial més àmplia, com des dels hàbitats naturals propers, o quina influència tenen sobre l’entorn més immediat per als veïns i veïnes dels diferents municipis de la comarca. Alhora, es pretén indagar en la naturalesa d’aquests ecosistemes que conformen i desaigüen el territori. Així mateix, es proposa analitzar, descriure i comparar com la transformació accelerada dels darrers dos segles han modificat la societat i, concretament, la convivència amb la xarxa hídrica d’aquest territori. Es vol explorar les actuacions que han alterat la morfologia dels cursos torrencials fins al punt de fer-los desaparèixer del territori i del coneixement col·lectiu. L’abast d’aquesta anàlisi té com a finalitat construir una narrativa sobre els efectes que les alteracions hidràuliques han produït en la xarxa hidrològica, així com la seva repercussió en els ecosistemes del Maresme. A més a més, s’estudia noves estratègies d’urbanització i convivència amb els espais torrencials, amb la finalitat de recuperar i restaurar els espais naturals i fomentar noves relacions amb els urbans., The purpose of this work is to understand the importance that creeks and torrents have for the territory of the Alt Maresme, both from a broader territorial perspective, as from the nearby natural habitats, or what influence they have on the immediate environment for the residents of the different municipalities of the region. At the same time, it is intended to investigate the nature of these ecosystems that shape and drain the territory. It is also proposed to analyze, describe and compare how the accelerated transformation of the last two centuries has modified society and, specifically, the coexistence with the water network of this territory. The aim is to explore the actions that have altered the morphology of the torrential courses to the point of making them disappear from the territory and from collective knowledge. The scope of this analysis aims to construct a narrative on the effects that hydraulic alterations have had on the hydrological network, as well as its impact on the ecosystems of the Maresme. In addition, new strategies of urbanization and coexistence with the torrential spaces are studied, with the aim of recovering and restoring natural spaces and promoting new relationships with the urban ones., Award-winning

Este trabajo trata sobre un estudio multidisciplinar para entender las causas del abandono de una antigua colonia industrial en Puigcerdà, la Cerdaña, la realidad social que se vivía en el pasado y hoy en día, los planes y proyectos que se han tenido y se tienen, y comprender cual es el camino hacia la autogestión mediante una óptica ecofeminista y social de los comunes para conseguir así revivir y revalorizar dicha colonia.

Un buit, una oportunitat. El passat històric del Bon Pastor, arrelat a un teixit industrial que s’ha anat consolidant amb el pas dels anys, ha provocat una deriva de conseqüències socials i físiques que han derivat a un aïllament d’aquest barri vers la ciutat. En un intent d’aprofitament del sòl industrial en desús, i amb una motivació afegida de treure un rèdit econòmic amb la reconversió d’aquest sòl improductiu en sòl amortitzable, es va iniciar un procés de regeneració urbana que responia a unes demandes totalment oposades a les del barri: la creació del Centre Comercial La Maquinista. Amb aquest projecte van arribar també nous habitatges, nous espais urbans de relació i nous veïns, així com nous paradigmes. Com cohesionaven aquest projecte amb el barri existent? Com es connectava aquesta nova peça amb els barris del costat? Com assumiria el barri tradicional aquest canvi tan dràstic de la terciarització massiva del terreny? Aquestes preguntes van tenir una resposta més o menys encertada en l’execució del projecte, però el que està clar és que tot i així avui dia es continuen fent, perquè no s’ha trobat una resposta que tanqui aquest debat. El context físic en el qual es troba el barri, amb un gran buit produït per les vies de tren que separen Sant Andreu del Bon Pastor i el buit generat per l’abandonament de l’activitat de l’antiga fàbrica la Mercedes són projectes que busquen donar una resposta definitiva a aquesta sensació d’aïllament, i buscaran la manera de cohesionar el Bon Pastor entre si i amb els municipis que el voreja.

Aquests últims anys a Barcelona s’està apostant per la rehabilitació i millora d’edificis a tota la ciutat a causa del canvi de mentalitat cap a la sostenibilitat, al medi ambient, a l’economia i fins i tot l'urbanisme. Però també com a solució davant la manca de disponibilitat d’habitatges sostenibles al territori. En aquest treball de recerca s’investigaran els mecanismes estratègics que s'utilitzen avui en dia i com es van implementant en els projectes de rehabilitació d’edificis amb habitatges. Vist que la intenció és poder fer ús d'aquests espais sense perdre l’essència que prèviament transmetien. S’han escollit tres casuístiques amb arquitectes diferents, on el que han aconseguit és rehabilitar un edifici ja existent i convertir-lo en un bloc d’habitatges més sostenible, millorant les condicions en què es trobaven anteriorment. El motiu de la selecció d’aquests tres casos, s’ha realitzat atès que es pugui veure si a l’hora de rehabilitar edificis d’aquestes dimensions, es fan servir les mateixes estratègies o són divergents. Els projectes escollits són els següents: En primer lloc “GutGut, Prefab House en Rimavska Sobota”, Slovakia 2014; En segon lloc, “Transformation de 530 logements”, Lacaton & Vassal + Druot , Bordeaux 2016; i finalment “Fabra & Coats”, Roldán + Berengué, Barcelona 2019. Aquesta investigació té la finalitat de poder ser útil en projectes d’un futur pròxim, ja que actualment se li dona més importància a la rehabilitació d’edificis existents, que a edificis d’obra nova., In recent years, Barcelona has been committed to the rehabilitation and improvement of buildings throughout the city due to the change of mentality towards sustainability, the environment, the economy and even urban planning. But also as a solution to the lack of availability of sustainable housing in the territory. This research work will investigate the strategic mechanisms that are used today, and how they are being implemented in building renovation projects. The idea is to be able to use these spaces without losing the essence they convey. Three cases of different architects have been chosen, where what they have achieved is to rehabilitate an existing building and convert it into a more sustainable housing block, improving the conditions in which they were previously. The reason for selecting these three different cases is so that it can be seen whether the same or very different strategies are used when renovating buildings of this size. The chosen projects are the following: Firstly "GutGut, Prefab House in Rimavska Sobota", Slovakia 2014; secondly, "Transformation de 530 logements", Lacaton & Vassal + Druot, Bordeaux 2016; and finally "Fabra & Coats", Roldán + Berengué, Barcelona 2019. This research is intended to be useful for projects in the near future, as currently more importance is given to the renovation of existing buildings than to new buildings.

Este trabajo surge del convencimiento de la importancia que supone la incorporación de la perspectiva de género como categoría analítica y metodológica para abordar la realidad, así como las teorías y prácticas feministas para la reconsideración crítica del entorno que habitamos, del proyecto y de la teoría. Habitamos un entorno de pensamiento, social y físico androcéntrico y patriarcal que ha generado un sistema de conocimiento falsamente neutral y que ha dejado fuera las aportaciones de las mujeres a lo largo de la historia, y esto es una omisión que la sociedad ya no puede permitirse. La antología está compuesta por 36 textos publicados entre 1961 y 2011, muchos de ellos inéditos en castellano, que forman parte imprescindible del acervo del pensamiento feminista. Aunque no están todos, sirven como inicio y esperamos sirva para animar a continuar en esta búsqueda tan apasionante como imprescindible., Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere

Els espais que habitem condicionen fortament les nostres vides i, per tant, els projectes d’urbanisme, arquitectura i disseny que hi ha darrere són responsables de vetllar per totes les persones que els habiten. Al llarg de la història, però, les diverses discriminacions sistemàtiques han alimentat l’oblit de les veus i experiències de molts grups socials, perpetuant la seva opressió. El present treball pretén reivindircar el valor de l’arquitectura, en aquest cas en l’educació i la pedagogia, des de la perspectiva de gènere. Analitza les dinàmiques generades en els patis escolars a conseqüència del patriarcat, on els nens acostumen a ocupar la major part de l’espai en una posició central i protagonista, i les nenes se situen a la seva perifèria amb activitats de caire més tranquil, molt sovint reproduint rols de gènere. La poca oferta, respecte a la varietat de material, jocs, mobiliari i paviments, sovint afavoreix o propicia les activitats realitzades pels nens. Per altra banda, els patis actuals responen a la “necessitat” de desfogar-se durant les hores de classe, en lloc d’aprofitar el joc i el descans com eina d’aprenentatge. Entenent el pati com un espai de vital importància per la integració de valors i la formación d’un pensament crític a través del joc lliure, des de la coeducació es proposa un model de pati reactiu que genera una major diversitat d’espais i activitats per atendre les necessitats de totes les persones partícips a través de la seva implicació en el procés., Award-winning, Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere

25 obras construidas en Latinoamérica en los últimos 25 años que han sido referentes y que resisten dignamente el embate del tiempo., Postprint (author's final draft)

Esta investigación nace del interés por la inquietante complejidad que rodea la ciudad contemporánea y se centra en el análisis de uno de los elementos propios de su constitución – al menos en una parte considerable de casos en todo el mudo -, el Parque Central, y las relaciones de interdependencia entre éste y la metrópolis que lo acoge y a la que presta servicio. Los grandes parques centrales son espacios en los que la naturaleza es protagonista y se encuentra antropizada según unas finalidades estéticas y funcionales, con uno o varios proyectos de ordenación paisajística concretos y con un fuerte vínculo cultural reconocible a través de su composición interna. El trabajo que se presenta tratará de abordar estas cuestiones a través del estudio de unos casos seleccionados en los que esta movilidad transversal se ve resuelta de modos distintos.

Màster Universitari en Estudis Avançats en Arquitectura-Barcelona: Urbanisme, Vivir la ciudad es una experiencia distinta para cada persona. Una ciudad puede ser percibida de diversas maneras en función de varios factores como la edad, el género, el medio de transporte utilizado, los lugares cotidianos, entre muchos otros. La suma de estas experiencias y percepciones configura los imaginarios urbanos; por ello, la presente investigación tiene como objetivo demostrar la diversidad de experiencias y de miradas que hay sobre una misma ciudad. En este documento se plantean las relaciones entre la ciudad, los imaginarios urbanos y la vida cotidiana. Por ende, se realiza un estudio de los elementos urbanos y culturales que configuran el imaginario urbano colectivo. Sin embargo, para que lo imaginario tenga lugar es necesaria la existencia de una ciudad física; por este motivo, se toma como caso de estudio la ciudad de Puebla, México. Puebla es una metrópoli mexicana ubicada en la zona central del país, y la cuarta ciudad más grande de México. Se trata de una ciudad con gran riqueza natural, cultural e histórica, que ha experimentado un crecimiento acelerado en las últimas décadas, por lo que las dinámicas cotidianas y la forma de hacer ciudad han ido cambiando, alterando la imagen de la ciudad en el imaginario colectivo.

Postprint (author's final draft)

Barcelona és i ha estat una ciutat pionera i exemplar pel que fa al seu urbanisme i espai públic en clau sociològica, territorial i demogràfica, sent fins i tot un model a seguir en altres ciutats europees amb el conegut "Model Barcelona". Ja des de principis de segle, es plantejaven qüestions urbanístiques innovadores que es van veure paralitzades per la guerra civil i la dictadura, però amb les primeres eleccions democràtiques, amb Oriol Bohigas al capdavant com a delegat d'urbanisme, va ressorgir una Barcelona ocupada per les qüestions socials i que posava el focus en un espai públic de qualitat. Es van crear més de cent places i nombrosos parcs en un temps rècord i es va posar especial atenció a l'espai públic d'una Barcelona pluricèntrica i que havia vist augmentada considerablement la seva població a causa de les onades migratòries procedents de la resta de l'Estat. Oriol Bohigas va dirigir l'inici d'un seguit de mesures socials i urbanístiques per dotar a una Barcelona d'escala metropolitana d'un espai públic identitari i pròsper. Posteriorment, la concessió dels Jocs Olímpics del 92 van suposar la culminació d'importants projectes d'infraestructures i la creació de més places, parcs i equipaments. I més endavant amb la celebració del Fòrum internacional de les cultures, l'any 2004, es planteja un altre ambiciós projecte de transformació urbana i metropolitana que uneixi el districte de Sant Martí amb la ciutat de Sant Adrià del Besòs, buscant activament un urbanisme sostenible. L'any 1999 sorgeix arran d'una exposició del CCCB, el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà on cada dos anys un jurat d'experts internacional premien els projectes d'espai públic urbà de les ciutats europees que s'hi presenten. Així doncs, aquest treball se centra en l'anàlisi de sis projectes premiats a la ciutat de Barcelona durant les tres últimes dècades, fent una comparativa entre dos projectes de cada dècada, buscant els criteris de cada època i analitzant el context històric en, Barcelona es y ha sido una ciudad pionera y ejemplar en cuanto a su urbanismo y espacio público en clave sociológica, territorial y demográfica, siendo incluso un modelo a seguir en otras ciudades europeas con el conocido "Model Barcelona". Ya desde principios de siglo, se planteaban cuestiones urbanísticas innovadoras que se vieron paralizadas por la guerra civil y la dictadura, pero con las primeras elecciones democráticas, con Oriol Bohigas al frente como delegado de urbanismo, resurgió una Barcelona ocupada por las cuestiones sociales y que ponía el foco en un espacio público de calidad. Se crearon más de cien plazas y numerosos parques en un tiempo récord y se puso especial atención al espacio público de una Barcelona pluricéntrica y que había visto aumentada considerablemente su población debido a las olas migratorias procedentes del resto de el Estado. Oriol Bohigas dirigió el inicio de una serie de medidas sociales y urbanísticas para dotar a una Barcelona de una escala metropolitana de un espacio público identitario y próspero. Posteriormente, la concesión de los Juegos Olímpicos del 92 supuso la culminación de importantes proyectos de infraestructuras y la creación de más plazas, parques y equipamientos. Y más adelante con la celebración del Foro internacional de las culturas, en 2004, se plantea otro ambicioso proyecto de transformación urbana y metropolitana que una el distrito de Sant Martí con la ciudad de Sant Adrià del Besòs, buscando activamente un urbanismo sostenible . En 1999 surge a raíz de una exposición del CCCB, el Premio Europeo del Espacio Público Urbano donde cada dos años un jurado de expertos internacional premian los proyectos de espacio público urbano de las ciudades europeas que se presentan. Así pues, este trabajo se centra en el análisis de seis proyectos premiados en la ciudad de Barcelona durante las tres últimas décadas, haciendo una comparativa entre dos proyectos de cada década, buscando los criterios de cada época y analizando, Barcelona is and has been a pioneering and exemplary city in terms of its urban planning and public space in a sociological, territorial and demographic level. It’s been a model for other European cities to pursue, even so with the wellknown "Barcelona Model". Since the beginning of the century, innovative urban planning questions were raised but were paralyzed by the civil war and the dictatorship. Through the first democratic elections, with Oriol Bohigas at the head as urban planning delegate, Barcelona remerged as a city engaged with social issues focused on the quality of public space. More than a hundred squares and numerous parks were created in record time. Special attention was paid to the public space of a pluricentric Barcelona which had seen its population increase considerably due to waves of migration from the rest of the State. Oriol Bohigas led the start of a series of social and urban planning measures to provide a metropolitan-scale Barcelona with an identarian and prosperous public space. Subsequently, the concession of the 1992 Olympic Games led to the completion of important infrastructure projects and the creation of more squares, parks and equipment. Later, with the celebration of the Universal Forum of Cultures, in 2004, another ambitious project of urban and metropolitan transformation was proposed that unites the district of Sant Martí with the city of Sant Adrià del Besòs, actively seeking a sustainable urbanism. In 1999, the European Award for Urban Public Space emerged as a result of an exhibition by the CCCB. Every two years an international jury of experts awards some of the urban public space projects of the European cities that are presented. Therefore, this work focuses on the analysis of six awarded projects in the city of Barcelona during the last three decades, making a comparison between two projects from each decade, looking for the criteria of each era and analysing the historical context of its construction. The aim, among ot

El present treball és un estudi que pretén reflexionar sobre la viabilitat d’un espai agrícola en un barri que té els seus orígens en l’agricultura. Un barri, La Clota, envoltat de densitat demogràfica, on encara hi ha vestigis del seu passat agrícola (tot i l’abandonament dels seus espais). Actualment, el barri està pendent de plans de millora urbanística que provocaran una gran transformació del seu paisatge i alhora un increment considerable de la seva població. Així doncs, a partir de l’anàlisi del passat i present d’aquest petit nucli de vida rural, veure si hi ha possibilitat de revitalitzar la zona com espai agrícola i en un futur establir una xarxa de parcs agraris dins de la ciutat de Barcelona. Espais que afavoreixen el medi ambient, la cohesió social, l'economia i que ajuden a combatre el malbaratament alimentari., Objectius de Desenvolupament Sostenible::2 - Fam zero, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

Aquesta recerca té la voluntat d'integrar per fer possible un canvi espacial a la igualtat, on les condicions de vida de les persones i les cures estan al centre. Nous espais que es basen en una mirada que integra tots els diferents col·lectius dins d’una societat: la perspectiva del gènere. I, tot i que aquesta paraula ens porti a pensar fàcilment amb la dualitat femení-masculí, la perspectiva engloba un punt de vista molt més ampli, interseccional, amb un objectiu igualitari, no condicionat per cap predefinició social, ètnica o racial. Les pioneres en materialitzar en maó aquests principis creant una forma de vida i de convivència transformadora a l’ordre establert tradicionalment, van ser les beguines, dones de diferents estrats socials, econòmicament independents, que vivien al marge del model familiar i eclesiàstic. Per això, “Habitar enfora de l’envà del gènere: de les beguines a l’arquitectura feminista” és un estudi cap a habitatges amb una mirada fora dels estàndards i amb igualtat dins de la diversitat, partint d’un pensament i una acció revolucionaria, els beguinatges., Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere

The subject of this doctoral thesis is the production of social housing in Brazil, studied from the diverse legacy built specifically in the city of São Paulo over the last hundred years. The main objective of this thesis is to highlight the potential of the social housing project as a tool for the construction of the city, through the elaboration of a critical panorama, with theoretical and project foundations that allow the identification of specific processes and currents of thought. The thesis is organized into two dialogic parts. Part I is structured in six chronologically ordered periods and proposes a panoramic view from the modern movement, through the trivialization of rationalization processes and the impoverishment of programmatic, morphological, and typological thinking, the financialization of social housing projects, to the conformation of new systems of social management, project conception and spatial organization that make up the alternatives proposed in the 21st century. Likewise, relationships are woven between the urban growth process of São Paulo and the dominant mode of social housing production, which is analyzed through urban plans, housing programs, and urban-residential projects carried out in each period. This study made it possible to determine currents of thought that organize the second part of the thesis. Thus, in Part II, we move from the chronological structure initially proposed to a conceptual classification that allows us to analyze in an analogous way the impact caused by different ways of conceiving and producing the social housing project, understood as a city project. The proposed method allows for an integrated understanding of public practices in the urban and housing sphere to classify, compare and evaluate, through the different social housing projects, the results produced at the scales of the city, the eighborhood, the residential building, and the housing unit. According to the five identified currents of thought, ten p, El tema de la presente tesis doctoral es la producción de vivienda social en Brasil, estudiada a partir del diverso legado construido específicamente en la ciudad de São Paulo durante los últimos cien años. El objetivo principal de esta tesis es poner en valor la potencialidad del proyecto de vivienda social como herramienta de construcción de ciudad, mediante la elaboración de un panorama crítico, con fundamento teórico y proyectual, que permita identificar procesos y corrientes de pensamiento específicos. La tesis se organiza en dos partes dialógicas. La Parte I se estructura en seis períodos ordenados cronológicamente, y se propone una visión panorámica desde el movimiento moderno, pasando por la banalización de los procesos de racionalización y empobrecimiento del pensamiento programático, morfológico y tipológico, la financiarización de los proyectos de vivienda social, hasta la conformación de nuevos sistemas de gestión social, concepción proyectual y organización espacial que conforman las alternativas propuestas en el siglo XXI. Asimismo, se tejen relaciones entre el proceso de crecimiento urbano de São Paulo y el modo de producción dominante de la vivienda social, que se analizan a través de los planes urbanos, programas habitacionales y proyectos urbano-residenciales realizados en cada período. Este estudio permitió determinar corrientes de pensamiento que organizan la segunda parte de la tesis. Así, en la Parte II, se pasa de la estructura cronológica inicialmente propuesta a una clasificación conceptual que permite analizar de manera análoga el impacto provocado por diferentes formas de concebir y producir el proyecto de vivienda social entendido a la vez como proyecto de ciudad. El método propuesto permite entender de manera integrada las prácticas públicas en el ámbito urbano y habitacional, para luego clasificar, comparar y valorar, mediante los diferentes proyectos de vivienda social, los resultados producidos en las escalas de la ciudad, del barrio, O tema desta tese de doutorado é a produção de habitação social no Brasil, estudada a partir do diverso legado construído especificamente na cidade de São Paulo durante os últimos cem anos. O principal objetivo desta tese é valorizar o potencial do projeto de habitação social como ferramenta de construção da cidade, através da elaboração de um panorama crítico, com fundamentação teórica e projetual, que permita identificar processos e correntes de pensamento específicos. A tese está organizada em duas partes dialógicas. A Parte I está estruturada em seis períodos dispostos cronologicamente, e propõe-se uma visão panorâmica desde o movimento moderno, passando pela banalização dos processos de racionalização e empobrecimento do pensamento programático, morfológico e tipológico, a financeirização dos projetos de habitação social, até a formação de novos sistemas de gestão social, concepção de projetos e organização espacial que compõem as alternativas propostas no século XXI. Da mesma forma, são tecidas relações entre o processo de crescimento urbano paulista e o modo dominante de produção da habitação social, que são analisadas por meio de planos urbanísticos, programas habitacionais e projetos urbano-residenciais realizados em cada período. Este estudo permitiu determinar as correntes de pensamento que organizam a segunda parte da tese. Assim, na Parte II, passamos da estrutura cronológica inicialmente proposta à uma classificação conceitual que permite uma análise análoga do impacto causado pelas diferentes formas de conceber e produzir o projeto de habitação social, entendido ao mesmo tempo como projeto de cidade. O método proposto permite uma compreensão integrada das práticas públicas nas esferas urbana e habitacional, para então classificar, comparar e avaliar, por meio dos diferentes projetos de habitação social, os resultados produzidos nas escalas da cidade, do bairro, do edifício residencial e da unidade habitacional. Dez projetos organizados dois a dois são, Postprint (published version)

En cuarto de carrera, en una conferencia de proyectos nos explicaron en clase el ejemplo de la plaza de la Basílica en Madrid de n’UNDO que toco mi curiosidad y me hizo cuestionarme sobre mi forma de abordar los proyectos, ya que ellos planteaban un proyecto totalmente desde la resta y la reutilización. Hoy en día estamos en una situación crítica, los recursos naturales se están agotando, hacemos frente a una tendencia de superconstrucción. La huella ecológica está en constante crecimiento. Como futura arquitecta, sentí una responsabilidad de expandir mis conocimientos en cuanto a esas prácticas para poder, en un futuro ayudar a reducir los daños hechos por el mundo de la construcción. Sabiendo el contexto actual, me pareció imprescindible interesarme e investigar sobre este tema. Aunque hoy en día tenemos el concepto de sostenibilidad integrado era importante redefinir lo que implicaba en base a la arquitectura desde la renuncia. Para poder plantear una nueva forma de pensar la arquitectura fuera y dentro de la escuela, estudiar su evolución desde la resta, a lo largo del tiempo para entender el contexto y concluir que realmente la práctica de una arquitectura responsable. Gracias a este trabajo he podido aprender a ver otras dimensiones a la hora de plantear los proyectos preguntando en vez de lo que se podría hacer, que es necesario de hacer. Además, mi visión de lo que es un buen arquitecto ha cambiado. Ya que ahora podemos decir que no se define por lo que se construye sino porque lo que consigue no construir.

L’articolo racconta come la città di Barcellona ha integrato la prospettiva di genere nelle politiche pubbliche, soprattutto nel campo della pianificazione e della progettazione urbana. Questo risultato, raccontato attraverso un excursus delle misure adottate dal Comune nei diversi ambiti, è stato il risultato di decenni di lavoro dei movimenti femministi e della costruzione di un discorso pubblico a proposito della città femminista., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

La nostra proposta d’innovació docent es basa en la introducció de la perspectiva de gènere i els feminismes als ensenyaments d’Arquitectura. Davant la manca de referents femenins a tota la carrera així com la manca d’aplicació de la perspectiva de gènere ens vàrem proposar dues vessants del treball, incorporació de la perspectiva a tallers opcionals específics a mode de prova pilot i la recopilació de textos bàsics per a la formació. La pandèmia ens ha comportat adequar la proposta i enfocar-la especialment en l’Antologia de textos imprescindibles, bàsics, per a construir noves bastides mentals i acadèmiques donat que no es tracta d’un canvi superficial o d’imatge, sinó d’un canvi estructural.

"Notas al margen" reúne una colección de ensayos que acompañan a la XII edición de la Bienal Iberoamericana de Arquitectura y Urbanismo y a la novena edición del Festival de Arquitectura y Ciudad MEXTRÓPOLI, en esta ocasión celebramos en conjunto bajo el título Habitar al margen. Y también acompañan al número 101 de la revista Arquine, cuyo título es Márgenes., Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere, Postprint (author's final draft)

Estudio de la transformación urbana de las favelas en Río de Janeiro, mediante un acercamiento más próximo a la comunidad de Cantagalo. Ubicadas en pleno centro de la ciudad y al mismo tiempo tan apartadas de esta, las favelas son comunidades con un fuerte carácter propio. Partiendo del estudio de las transformaciones urbanas sucedidas en Río de Janeiro y un análisis cartográfico de la integración de favelas en el tejido urbano, se realiza también una aproximación gráfica mediante la fotografía. Reconstruyendo su historia gracias al testimonio de arquitectos participantes de programas de integración de favelas, al mismo tiempo que tratando de entender su evolución y necesidades actuales por medio del diálogo con sus habitantes. El ritmo acelerado de crecimiento de la favela nos lleva a cuestionarnos qué depara el futuro para sus habitantes en esta ciudad de contrastes.

Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere, Postprint (published version)

MAIO és un despatx d’arquitectura de Barcelona especialitzat en sistemes que permeten la variació i transformació en el temps. La seva aportació en l’àmbit tipològic d’habitatges a Catalunya ha marcat un canvi en la normativa actual. No només dins l’habitatge sino que sempre s’han mogut en altres disciplines com el disseny però sobretot l’art. La seva obra ha estat publicada i premiada en diverses ocasions i actualment s’estan relacionant amb despatxos de renom europeu. Amb aquest treball s’intenta analitzar l’obra de MAIO, la seva trajectòria, les relacions amb artistes i les influències amb pensaments i actituds més pròpies d’estudis belgues. Agafant com a punt d’inflexió les publicacions de la revista Quaderns d’ Arquitectura i Urbanisme (els números: 261-262-263-264-265), analitzant l’evolució sistemàtica de la seva arquitectura i relacionant-la amb despatxos com OFFICE KGDVS o DOGMA. A partir de comparacions gràfiques i teòriques de MAIO amb despatxos representatius de Bèlgica es busca entendre la trajectòria del despatx, analitzar d’on venen i quina és la seva metodologia de feina per confirmar o refutar la hipòtesi que posa en qüestió la relació entre el món català i el món belga a partir de les publicacions de la revista Quaderns.

El frente marítimo de Vigo se muestra como un espacio diverso en su forma urbana, en su topografía, en su uso, etc., que varía cada pocos metros recorridos por su costa. Dentro del ámbito de parece suceder algo parecido, y es que hay una variedad de episodios distintos en los pocos centenares de metros que la intervención tiene. Hay uno de ellos que, aún con la homogeneización que supone la urbanización de todo el ámbito, se muestra distinguido, muy controlado y cómodo. Mientras en los límites estas condiciones se pierden. Es conveniente estudiar si esto es realmente así y por qué. En este contexto, la discusión sobre los límites y las continuidades físicas es la prioridad en el trabajo. Estos no deben ser entendidos sólo de forma más fi gurativa, en relación a los límites físicos, visibles; si no también en la capacidad que tiene el espacio portuario de perdurar en el tiempo, adaptarse, seguir creciendo, etc., o no. En definitiva, se tratará de averiguar dónde y porqué se producen esos límites y continuidades de un lugar de la ciudad con un proyecto relevante.

L’habitatge és una part indissoluble del projecte urbanístic. L’incompliment del dret a l’habitatge digne i adequat ha generat problemes i reclamacions. Aquests han donat lloc a diferents respostes i formes d’organització per part de la ciutadania, especialment de les classes obreres, resultant instigador de diferents polítiques públiques i objecte de nombroses investigacions teòriques en diferents disciplines. Tanmateix, no sempre hi ha una lectura i un relat de la construcció de la ciutat que tingui en compte aquest factor. Aquesta recerca pretén analitzar l’impacte de les lluites pel dret a l’habitatge en el creixement i la morfologia urbana de la ciutat de Barcelona al segle XX i principis del XXI. L’objectiu és proposar una metodologia que permeti una lectura de la transformació urbana incorporant el conflicte i les lluites pel dret a l’habitatge com a factor d’anàlisi, contribuint així a l’estudi multivariant i la concepció complexa de la ciutat. El treball reconstrueix la taxonomia de les lluites identificades en diverses fonts acadèmiques i defineix un marc conceptual. Després es geolocalitzen i es realitzen mapes de calor, visualitzant la distribució espacial de les lluites i interpretant la relació amb les formes de creixement. Posteriorment, l’estudi se centra a aplicar la metodologia en dos casos concrets, a la Trinitat Nova i al Carmel, avaluant la transformació urbana produïda. Com s’ha transformat el territori abans i després de les lluites? Quina ha estat la dinàmica d’evolució? Quins instruments urbanístics han regulat el conflicte pel dret a l’habitatge? Com es pot aplicar els SIG per incorporar variables socials als estudis urbans? De què ens serveix estudiar la relació entre la construcció conflictiva i participada en la ciutat contemporània?, Award-winning

En les últimes dècades s’afirma cada cop més del fet que l’espai urbà en el que vivim s’ha conformat per a l’ús d’un prototip de persona específic: el de l’home blanc, d’edat mitjana, que dedica el seu temps a l’esfera productiva, i es mou amb vehicle motoritzat propi. Per aquesta raó , des de els òrgans administratius s’aposta cada cop més per generar un canvi d’aquestes condicions, per tal de garantir que amb els futurs plans i projectes es garanteixin uns condicions que afavoreixin el desenvolupament de la vida quotidiana de la resta de col·lectius que conformen la ciutat, com ara la inclusió dels Informes d’Impacte de Gènere, acompanyants per als plans i projectes reglats. Aquest treball, en busca d’aspectes que s’haurien d’avaluar en l’Informe d’Impacte de Gènere de cada tipus de pla o projecte que afecta a l’espai urbà, explora el vincle entre les potestats d’aquests i la millora de la vida quotidiana des de la perspectiva de gènere, i la inclusivitat., In recent decades, it has been increasingly asserted that the urban space which we live in has been shaped for the use of a specific prototype of a person: that of the white male, middle-aged, who dedicates his time to the productive sphere, and uses his own motorized vehicle as a method of displacement. For this reason, the administrative bodies are increasingly committed to generating a change in these conditions, in order to assure that future plans and projects guarantee conditions that favour the development of the daily life of the rest of groups that make up the city’s social fabric, such as the inclusion of Gender Impact Reports, that accompany regulated plans and projects. This work, in search of aspects that should be evaluated in the Gender Impact Report, of each type of plan or project that affects the urban space, explores the link between the capacities of the plans and projects, and the improvement of daily life from a gender-neutral and inclusive perspective., Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere

El treball és un recorregut històric sobre el tema del patronatge aperiòdic, una branca del patronatge geomètric amb curioses lògiques. També inclou un catàleg paral·lel de mosaics i patrons de totes classes. Es tracten temes com els mosaics àrabs, els patrons de Penrose i també estudis tridimensionals de patrons aperiòdics., El trabajo es un recorrido histórico sobre el tema del patronaje aperiódico, una rama del patronaje geométrico con curiosas lógicas. También incluye un catálogo paralelo de mosaicos y patrones de todas clases. Se tratan temas como los mosaicos árabes, los patrones de Penrose y estudios tridimensionales de patrones aperiódicos., The work is a historical journey on the subject of aperiodic tiling, a branch of geometric tiling with curious logics. It also includes a parallel catalog of mosaics and patterns of all classes. Some of the topics included are the Arabic mosaics, the Penrose patterns and also three-dimensional studies of aperiodic patterns and tilings.

Després d'uns anys de lluita per part dels veïns i veïnes de la Dreta de l'Ei- xample per a aconseguir que el Taller Masriera sigui un edifici públic, encara queda camí per recórrer. Aquest treball és un recull de la història de l'edifici, per tal de contextualitzar-lo dins del barri i la ciutat, un anàlisi de l'envolupant, per prendre coneixement de les seves qualitats patrimonials i constructives, i un estudi per a reconèixer quines són les necessitats d'un entorn amb carències d'equipament en quant a teixit associatiu i cultural. L'existència de grups de treball amb intenció de donar solució mitjançant l'e- difici a una part dels problemes del barri, emfatitza la clara voluntat de crear un projecte futur pel Taller, i em permet treballar i cooperar dins d'aquesta comunitat en desenvolupament amb la finalitat de poder preveure les funcions que l'edifici pot brindar al barri, prioritzant el seu futur ús i, en segon pla, la seva imatge dins de l'entorn més proper i de la ciutat, des de la perspectiva d'un procés que encara és viu. Per a poder fer un seguiment del recorregut del procés vigent, es mostra una síntesi de la matèria prèvia investigada sobre el context de la investigació i l'acció participativa complementada, amb la revisió d'altres projectes que han seguit un procediment similar, i així poder construïr un criteri propi que em permet concloure el treball amb competències de coneixement noves., Después de unos años de lucha por parte de los vecinos y vecinas de la Derecha del Ensanche para conseguir que el Taller Masriera sea un edificio público, todavía queda camino por recorrer. Este trabajo es una recopilación de la historia del edificio, para contextualizarlo dentro del barrio y la ciudad, un análisis de la envolvente, para tomar conocimiento de sus cualidades patrimoniales y constructivas, y un estudio para reconocer cuáles son las necesidades de un entorno con carencias de equipamiento en cuanto a tejido asociativo y cultural. La existencia de grupos de trabajo con intención de dar solución mediante el edificio a una parte de los problemas del barrio, enfatiza la clara intención de crear un proyecto futuro para el Taller, y me permite trabajar y cooperar dentro de este tejido asociativo en desarrollo con el fin de poder prever las utilidades que el edificio puede brindar en el barrio, priorizando su futuro uso, y en segundo plano, la imagen dentro del entorno más cercano y la ciudad desde la perspectiva de un proceso que todavía está vivo. Para poder realizar el seguimiento del recorrido del proceso vigente, se muestra una síntesis de la materia previa investigada sobre el contexto de la investigación y la acción participativa complementada con la revisión de otros proyectos que han seguido un procedimiento similar, a fin de construir un criterio propio que me permite concluir el trabajo con nuevas competencias de conocimiento., After a few years of struggle by the residents of the Right of the Eixample to transform Taller Masriera in a public building, there is still a long way to go. This work is a recollection of the history of the building, in order to contextualize it within the neighborhood and the city, an analysis of the envelope, to become aware of its heritage and constructive qualities, and a study to recognize what are the needs of an environment with lack of equipment in terms of associative and cultural sector. The existence of working groups with the intention of providing a solution through the building to a part of the problems of the neighborhood, emphasizes the clear intention to create a future project for the Workshop, and allows me to work and cooperate within this associative parameter in development in order to be able to anticipate the benefits that the building can provide to the neighborhood, prioritizing its future use, and in the background, its image within the immediate environment and the city, from the perspective of a process which is still alive. In order to be able to follow the course of the current process, a synthesis of the previous researched subject is shown on the context of the research and the participatory action complemented with the review of other projects that have followed a similar procedure, in order to build my own criteria that allows me to conclude the work with new knowledge skills., Award-winning