Search

L'estudi de les comunitats rurals, tant els seus assentaments com llur explotacions agrícoles, ha esdevingut en els últims anys un dels camps amb més projecció per al reconeixement arqueològic dels canvis socio-econòmics de la segona meitat del primer mil·lenni. En aquest breu article intentarem enumerar les característiques que, a nivell ceramològic, haurien de seguir aquests estudis, així com les novetats metodològiques que possibiliten extreure una major informació d'aquest registre. Per últim, analitzarem alguns contextos ceràmics del nord-est peninsular, propis d'aquest període, per veure l'evolució de les formes que allí es localitzen, les causes d'aquests canvis i la informació històrica que podem extreure del registre material més abundant en aquests jaciments.

Àgira, topònim d’origen àrab documentat des del segle x corresponent a l’actual Algerri, dona ara nom a una col·lecció de Pagès Editors, coordinada científicament des del Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals “Espai, Poder i Cultura”, de la Universitat de Lleida. Publica obres de recerca inèdites sobre arqueologia medieval després d’haver superat una doble avaluació feta per experts internacionals, sota la supervisió del consell científic. Reproducció digital del document publicat en format paper Els texts aquí presentats obren noves línies de recerca i, a la vegada, suggereixen noves metodologies per a l’estudi de la gènesi de la fortificació islàmica, el seu paper en el territori i l’evolució de les seves tècniques constructives a cavall entre l’antiguitat tardana i l’edat mitjana a la vall de l’Ebre. I ho fan a partir de dos grans blocs de treballs: un primer entorn del debat sobre les tècniques constructives emprades en aquest context històric i regional, i un altre que presenta actuacions recents sobre algunes de les construccions fortificades més destacades dins de la Frontera Superior d’al-Andalus. Dos blocs precedits d’una lúcida anàlisi de les fonts escrites àrabs en relació amb aquesta entitat geogràfica i territorial a la qual anomenem Frontera Superior. Aquesta obra forma part dels treballs de recerca finançats pel Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals Espai, Poder i Cultura, de la Universitat de Lleida, 2017-SGR43 (AGAUR), a partir d’investigacions integrades en el projecte de recerca PID2019-104085SGB-100 del ministerio de Ciencia e Innovación del Gobierno de España.

Aquest treball presenta els primers resultats fruit de l'inventari, catalogació i estudi del registre ceràmic de cronologia andalusina aparegut durant les excavacions arqueològiques dutes a terme a la fortalesa d'Orpesa (Plana Alta, Castelló) entre els anys 2011 i 2017. Aquestes intervencions s'han d'adscriure a un projecte més ampli d'estudi i posada en valor d'aquest important monument, amb l'objectiu principal d'entendre l'organització de la fortificació i les diverses fases constructives que va patir. Durant aquestes campanyes anuals s'han documentat àmplies zones del castell en extensió, intervencions que han donat peu a noves hipòtesis de treball i han permés formular una interpretació inèdita del recinte gràcies al voluminós i significatiu material arqueològic i arquitectònic documentat. This text presents the first results of inventory, classification and study of medieval islamic pottery from the excavation of the castle of Orpesa (Plana Alta, Castelló), between 2011 and 2017. These works connect to a broad scope of action, focused on understanding the internal organisation of the fortress and its constructive phases. During the archaeological dig, wide areas of the fortification have been documented, emerging new hypotheses from there and allowing us to reformulate the interpretation of the settlement. The key to new optics on the castle were the bulky and significant architechtonic and archaeological record recovered through those campaigns.

No abstract available.

This report is related to the Marine Ventures project, and describes field surveys in Tierra del Fuego, Argentina – The Cambaceres Surveys. This is a detailed survey of the settlements in a 4km2 large area in Cambaceres, located in the eastern part of the Beagle Channel, Argentinean Tierra del Fuego at the far south of South America. The survey mainly concentrated on shell midden formations, both larger and smaller, and the characteristic house pit formations where shell refuse is arranged in a protective “wall” around the dwelling. While previous surveys are mainly about larger settlements as a whole, our survey is more detailed, and encompasses individual GPS mapping of single structures. This gives the opportunity to see settlement structures more clearly and investigate how simple structures aggregate in larger settlements. The survey includes a total of 1251 structures, of which 804 are dwelling pits, 432 are shell midden domes, and 15 are other sites – ranging from around 7500 BP (uncal.) to the recent past. The Cambaceres Surveys also includes a targeted test pit survey aimed at locating older settlements without preserved organic material, defined as Early Coastal Forager (ECF) sites. The discovery of the large Binushmuka I settlement is an important result. At this site, two ECF lithic concentrations were discovered, dated to 7300–7500 BP. Details from excavations at Binushmuka is described in a separate report (Zangrando et al. in progress). The test pit survey also includes a number of other localities where ECF settlements could be expected, but with negative results. For more details about the project, see the Marine Ventures website: (https://www.ntnu.no/web/vitenskapsmuseet/marine-ventures) Key words: settlements – shell middens and dwelling pits – marine foraging – survey methods – Tierra del Fuego – Yámana Indians Denne rapporten er knyttet til prosjekt Marine Ventures og deler av feltundersøkelsene som er gjort på Tierra del Fuego, Argentina – nærmere bestemt The Cambaceres Surveys. Undersøkelsen involverte en detaljert registrering av bosetningsspor i Cambaceres – et ca 4km2 stort område i en bukt (Cambaceres) som ligger ved Beaglekanalen på argentinsk Tierra del Fuego lengst sør i Sør-Amerika. Registreringene omfatter i hovedsak skjellmøddinger, både større og mindre, og de karakteristiske hyttetuftene hvor avfallsslagene er arrangert i en skjermende voll omkring boligen. Mens tidligere undersøkelser har vært begrenset til å registrere større boplassområder, er vår registrering mer detaljert da hver enkeltstruktur (hustuft, mødding) er registrert enkeltvis med GPS-posisjon og en kort beskrivelse. Dette gir oss mulighet til å se boplass-strukturer tydeligere, undersøke hvordan enkeltstrukturer akkumuleres i større boplassområder, samt å studere detaljert plassering av strukturene i landskapet. Til sammen ble det lokalisert 1251 strukturer, hvorav 804 er hustufter, 432 er større og mindre skjellmøddinger, og 15 er andre funnsteder. Lokalitetene spenner fra rundt 7500 BP (ukalibrert) til de seneste hundreårene før vår tid. The Cambaceres Surveys omfatter også en målrettet prøvestikkundersøkelse som hadde som mål å finne eldre boplasser uten bevart organisk materiale, definert som Early Coastal Forager (ECF) sites. Oppdagelsen av den store Binushmuka I boplassen er et viktig resultat, hvor det ble funnet to funnkonsentrasjoner fra ca. 7300-7500 BP. Her ble også gjort utgravninger, jfr. egen rapport under arbeid (Zangrando et al. in prep.). En rekke andre lokaliteter med forventninger til ECF sites ble også undersøkt ved prøvestikk, men med negativt resultat.

En esta contribución se presentan los primeros resultados de un muestreo dirigido que permitió caracterizar cuantitativa y cualitativamente las potenciales fuentes secundarias de materias primas líticas utilizadas para la manufactura de artefactos en el sitio arqueológico Herradura 1. Este sitio se localiza en el noreste de Tierra del Fuego y fue ocupado por grupos cazadores-recolectores durante el Holoceno tardío. Para describir y comparar las fuentes secundarias se seleccionaron unidades de análisis donde las materias primas que consisten en clastos sueltos estuvieran dispuestas sobre la superficie. Los clastos fueron caracterizados de acuerdo con su génesis, tamaño de grano, homogeneidad del tamaño de grano, presencia de rasgos planares y número de fracturas. Los resultados obtenidos permiten afirmar que existen numerosas fuentes secundarias inmediatamente disponibles que contienen rocas de calidad irregular. En contraste, el análisis de los artefactos líticos recuperados en Herradura 1 indica una selección de materias primas de buena calidad para la talla, ya que se utilizaron rocas de grano fino, con tamaños de grano homogéneos y un bajo porcentaje de fracturas y rasgos planares. Fil: Turnes, Lucas. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina. Fil: Quiroga, Diego. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina. Fil: Santiago, Fernando. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina. Fil: Negre, Joan. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina. Fil: González Guillot, Mauricio. Consejo Nacional de Investigaciones Científicas y Técnicas; Argentina. In this contribution the first results of a nonrandom sampling methodology applied on secondary lithic deposits are shown. Lithic sources are described quantitatively and qualitatively so as to know which raw materials were available for manufacturing stone artifacts in the archaeological site Herradura 1. This site is located in the northeastern of Tierra del Fuego and it was occupied by hunter-gatherers during the Late Holocene. In order to characterize and compare lithic secondary sources, analytical units where raw materials are present over the surface were selected. Several clasts attributes were analyzed, including geological origin, grain size, grain size homogeneity, presence of planar features and number of fractures. The results obtained confirm that although there are numerous secondary deposits immediately accessible, the knapping quality of available rocks is heterogeneous and the presence of unfavorable traits for knapping is frequently registered. In contrast, analysis of lithic artifacts recovered in H1 indicates a selection of raw materials of good quality: fine-grained rocks, with homogeneous size grain and a low percentage of fractures and planar features.

En aquest article pretenem explicar què és l'Arqueologia Social, con entenem la seva pràctica i sobretot quina ha de ser la seva utilitat, en tant que és la base de la seva definició i praxi, és a dir, esbossarem el seu marc teòric, intentant facilitar la seva comprensió per tothom que s'hi interessi. En una primera part, tractarem els conceptes a tall definitori i teòric, conceptes que comprenen la necessitat de cientificitat i utilitat social, despresa aquesta de la seva càrrega il·lustrada. Seguidament, introduirem propostes de caràcter genèric, així com algun exemple més concret, d'allò que creiem que camina en el sentit del que exposem. No faltarà alguna crítica constructiva vers una part important dels actuals models d'intervenció arqueològica, sobretot en la publicació i divulgació dels coneixements generats.

La confección de este artículo colectivo surge de una inquietud compartida por l@s estudiantes de Arqueología de la UAB: ¿qué utilidad tiene nuestra profesión dentro de la sociedad? ¿Por qué nos repiten una y otra vez que el objetivo de la Arqueología es generar conocimientos sobre los procesos de cambio de las sociedades y se hace tan difícil verlo en las publicaciones? La respuesta, la nuestra, es que sólo la A.S. puede tener un valor realmente útil para nuestras sociedades. The preparation of this article stems from a concern shared by archaeology students at the UAB: what use has our task within society? Why do we repeat over and over again that the goal of archaeology is to generate knowledge about the processes of change in societies and then it so difficult to see it in publications? Our answer is that only Social Archaeology can have a really useful value to our societies.

L'Arqueologia no és més - ni menys - que una ciència, l'objecte d'estudi de la qual són les conseqüències materials de l'acció humana. Amb la formalització d'aquestes conseqüències a través de les matemàtiques, aconseguim transformar una anàlisi arqueològica en una problemàtica de tipus històrica, a resoldre a través de la reflexió de l'arqueòleg o l'arqueòloga. NO serveix per a res quantificar qualsevol tipus de dades sense una metodologia correctament assimilada ; la tasca descriptiva és completament insuficient. Amb l'ús de les ciències exactes no pretenem donar-li un fals cos de cientificitat a l'Arqueologia, sinó ser conscients que aquests són l'única eina rigorosa per formalitzar la variabilitat observable al registre arqueològic i, així, plantejar l'estructura causal de la qual prové. En aquest article ens centrarem els nostres estudis de territori i, a través d'un exemple pràctic, demostrarem la gran diversitat d'informacions que ens poden oferir., Archaeology is not more (nor less) than a science, whose objects of study are the material consequences of human action. With the formalization of these consequences through mathematics, we fulfill to turn archaeological analysis into a historical issue wich can be answered by the archaeologist. Trying to quantify any possible data without a correct methodology is nonsense ; description is not enough. We are not trying to make Archaeology more scientific by using mathematics, but we need them because they are the only rigorous tool to formalize the variability of the archaeological material, in order to suggest the causal structure from where this variability comes. In this article we will focus on how these methods can help us with the arguments on we will base our territorial studies. Besides, we will show the large amount of information that they offer with a practical example.