Search

El projecte de recerca titulat La tecnologia dels primers pobladors de l’Europa occidental s’ha centrat en l’anàlisi i comparació dels instruments lítics procedents d’una selecció de jaciments arqueològics de les illes Britàniques (Happisburgh sites 3 i 1, Pakefield, Boxgrove i High Lodge) i de la península Ibèrica (Sima del Elefante, Gran Dolina, Galería i la Boella). L’objectiu principal era avaluar si el primer poblament del continent mostrava o no una homogeneïtat tecnològica, si s’observaven patrons temporals similars, i si es podien distingir línies evolutives diferents en l’àmbit comportamental durant el primer mig milió d’anys de presència humana a Europa. El pla de treball ha consistit essencialment en una estada de membres de l’IPHES de Anglaterra i en una estada dels membres anglesos a Catalunya. A banda, s’ha generat un contracte de suport tècnic a l’IPHES, que ha permès gestionar satisfactòriament bona part de les dades obtingudes. Aquestes accions, a banda de consolidar la xarxa de científica anglo-catalana establerta en el marc de la convocatòria PBR de 2008, han permès obtenir un coneixement de primera mà tant dels jaciments com dels materials arqueològics presos en consideració. Els resultats preliminars obtinguts en aquest projecte estan actualment en discussió, i de ben segur tindran un paper central a l’hora de formular noves hipòtesis relatives al primer poblament humà d’Europa. The research project entitled The Technology of the First Peopling of Western Europe as been focused on the analysis and comparison of the stone tools from a selection of British (Happisburgh sites 3 i 1, Pakefield, Boxgrove and High Lodge) and Spanish (Sima del Elefante, Gran Dolina, Galería i la Boella) sites. The main aim was to check if the earliest human settlement of Europe showed or not a technological homogeneity, if there were similar temporary patterns, and if it was possible to distinguish different evolutionary behavioural trends along the first half million years of human presence at the continent. The working plan consisted essentially in a stay to England of the members of IPHES and in a stage to Catalonia of the English members. Parallel, a contract for a technician has been generated, what made easy the management of the big amount of data obtained. These actions, apart from consolidating the scientific anglo-catalan net created after the 2008 PBR call, have allowed first-hand knowledge of the sites and materials taken into account in the research. The preliminary results of this project are currently under discussion, and will be by sure integrated in future explicative hypothesis regarding the first human settlement of Europe.

El projecte Microscòpia d'alta resolució aplicada a anàlisis traceològiques, tafonòmiques y zooarqueològiques ha permès donar continuïtat i ampliar la xarxa científica posada en marxa gràcies a dos projectes PBR anteriors entre l’IPHES i quatre centres anglesos: l’Institute of Archaeology del University College of London, el Dept of Prehistory and Europe del British Museum, el Dept of Palaeontology del Natural History Museum, i el Lithic Microwear Research Laboratory de la University of Bradford. El tema tractat ha estat l’avaluació de la resolució i de la possible complementarietat de diferents tècniques avançades de microscòpia per a l’anàlisi de les superfícies d’ossos i eines de pedra prehistòriques: microscòpia òptica, electrònica (SEM i ESEM), microscòpia làser confocal (LSCM) i el sistema Alicona 3D Infinite Imaging. Les diverses accions de mobilitat entre Catalunya i el Regne Unit realitzades han permès satisfactòriament posar en comú els procediments emprats pels diferents especialistes de cada centre. Les proves realitzades sobre materials de jaciments arqueològics clau tant britànics com de l’estat espanyol han permès avaluar els avantatges i limitacions que cada tècnica presentava segons la mostra estudiada (eines de pedra, ossos, dents...) i segons els requeriments específics de l’estudi plantejat. En termes generals, s’ha posat en evidència que les diferents tècniques explorades són força complementàries. És a dir, la gran capacitat d’augments i de resolució d’imatge dels microscopis electrònics es complementa amb unes meravelloses prestacions quant anàlisi de textures, de perfils i de reconstrucció 3D dels altres aparells. La principal conclusió que podem extreure, doncs, és que l’estudi d’aquest tipus d’objectes arqueològics requereix de l’ús combinat de diferents aparells de microscòpia. Tant els treballs realitzats com els contactes entre especialistes establerts al llarg del projecte s’han plasmat ja en treballs concrets, alguns d’ells ja publicats o en fase final de publicació. The project High Resolution Microscopy applied to Microwear, Taphonomical and Zooarchaeological studies has allowed to give continuity and enlarge to the scientific net established after two previous PBR research projects involving IPHES and four British centres: Institute of Archaeology del University College of London, Dept of Prehistory and Europe from the British Museum, Dept of Palaeontology from the Natural History Museum, and the Lithic Microwear Research Laboratory from the University of Bradford. The subject investigated is the assessment of the resolution and the possible complementarities of different advanced microscopic techniques for the analysis of the surfaces of prehistoric bones and stone tools: Optical Microscopy, Electronic Microscopy (both SEM and ESEM), Laser Scanning Confocal microscopy (LSCM) and the Alicona 3D Infinite Imaging system. The mobility actions carried out between Catalonia and the United Kingdom have made possible to share the procedures followed by the specialists of each centre. The analysis carried out involving materials from key archaeological sites either form Spain and the United Kingdom have make possible assessing the advantages and limitations of each microscopic technique depending on the studied sample (stone tools, bones, teeth…) and according to the considered requirements of the study. Summarizing, it has been proved that the different techniques explored are really complementary. That is, the high power of magnification and resolution of the SEM can be supplemented with the high benefits in terms of textural analysis and 3D recreation of the other techniques. The main conclusion is that the study of this kind of archaeological samples requires the combined use of different microscopic techniques. Both the analysis carried out and the contacts established between the specialists participating in the project have been already materialised in specific studies, some of them already published or in final stages of publication.

In this paper we present the preparation of some fossils from the Pleistocene levels of the cave site of Tossal de la Font. The presence of carbonated concretions, which is the main feature of these specimens, is a problem common to many remains from some calcareous caves. Treatments are based on mechanical cleaning, and intervention criteria are directed at recovering the palaeontological and archaeological information.

El barranc de la Boella de la Canonja és un jaciment descobert en el primer terç del segle XX. Cinquanta anys després de la seva descoberta, la publicació d'aquest jaciment pels senyors R. Capdevila i S. Vilaseca va permetre actualitzar l'escàs coneixement de la bioestratigrafia del quaternari del Camp de Tarragona (Vilaseca, 1973). Tal com assenyala el mateix S. Vilaseca, la presència de fòssils de mamífers en el barranc va ser donada a conèixer per J. R. Bataller en la memòria explicativa del segon mapa geològic del full 473 de l'IGME corresponent a Tarragona (Bataller, 1935). El mateix S. Vilaseca apunta altres descobertes de mamífers ressenyades en el Camp de Tarragona, com la nota de Faura i Sans sobre un fragment de molar de proboscidi que Harlé determinaria com Elephas meridionalis el mateix any (Faura i Sans, 1920; Harlé, 1920). Aquesta resta va ser enviada per A. Romaní, aleshores director del Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú, a qui li van fer arribar des d'unes pedreres del Port de Tarragona. Els treballs geològics de M. Faura i Sans, J.R. Bataller i S. Vilaseca durant el primer quart del segle XX protagonitzaren el desenvolupament de la geologia, la paleontologia i la prehistòria en el marc del Servei del Mapa de la Mancomunitat de Catalunya.

RESUMEN - ABSTRACT RESUM La tesi que porta per títol Variabilitat i patrons funcionals en els sistemes tècnics de mode 2. Anàlisi de les deformacions d'ús en els conjunts lítics del Riparo Esterno de Grotta Paglicci (Rignano Garganico, Foggia), Áridos (Arganda, Madrid) i Galería-TN (Sierra de Atapuerca, Burgos), està centrada en l'estudi de la funció dels instruments lítics i en com aquestes dades poden aportar informació sobre la variabilitat tècnica dels conjunts acheulians. El treball consta de dues parts ben diferenciades. La primera està dedicada als aspectes metodològics, que inclouen el marc teòric del nostre sistema d'anàlisi (el Sistema Lògic Analític), els plantejaments bàsics de l'estudi funcional (amb especial èmfasi en la utilització del Microscopi Electrònic de Rastreig -MER- com a tècnica d'onservació), l'explicació de les bases del nostre programa experimental, i un apartat amb un estat de la qüestió sobre els principals aspectes relatius a la interpretació de les deformacions d'ús en instruments arqueològics. A continuació, presentem detalladament l'experimentació portada a terme i els resultats obtinguts, per acabar amb el plantejament d'un model interpretatiu dels processos de desgast en objectes lítics. A la segona part, donem pas a la presentació dels jaciments acheulians estudiats: el Riparo Esterno de Grotta Paglicci, els dos conjunts d'Áridos, i, finalment, el de Galería-TN. En cadascun dels capítols corresponents s'ofereix una presentació general del jaciment i una descripció global del conjunt lític, i es mostres i discuteixen els resultats funcionals obtinguts, per acabar amb una recapitulació i unes conclusions específiques per a cada cas. Abans de presentar les conclusions, incloem un capítol de discussió, on es valoren els resultats de l'anàlisi funcional, es confirma la viabilitat d'aquest tipus d'estudi, es comparen els resultats obtinguts en els diferents jaciments analitzats i es mostra de quina forma aquestes dades permeten afrontar el tema de la variabilitat tècnica acheuliana. A les conclusions, en primer lloc, recollim els principals avenços metodològics fruit de la nostra recerca. Confirmem la possibilitat de reconèixer accions i activitats realitzades amb eines antigues a través de l'estudi mitjançant el MER del desgast, assenyalem la importància de disposar d'un ampli programa experimental, i proposem un model interpretatiu segons el qual l'esmentat desgast s'explica per fenòmens bàsicament atricionals, en els quals la deformació plàstica dels materials lítics hi està plenament contemplada. Quant als resultats arqueològics, s'han identificat bàsicament activitats relacionades amb la carnisseria, però també amb el tractament de la pell i accions sobre matèries vegetals. Les dades obtingudes han permès avançar en la interpretació de les ocupacions humanes que generaren el registre de cada jaciment estudiat, així com explicar part de la variabilitat tècnica present en els conjunts de mode 2, en funció de les característiques de l'enclau on es localitza el jaciment (aire lliure, abric o cova), de la immediatesa dels recursos lítics i alimentaris, de les activitats portades a terme i de la planificació tècnica reflectida en el registre arqueològic. Concloem la tesi amb la proposta de futures línies de recerca relacionades amb l'anàlisi funcional d'eines de pedra, com són l'avenç en el model interpretatiu de la deformació de materials lítics (mitjançant la realització d'experiments que permetin quantificar satisfactòriament els processos observats), el tractament estadístic de les variables considerades essencials, i el plantejament de protocols d'estudi on es combinin l'anàlisi del desgast amb el de residus., La tesis doctoral titulada Variabilidad y patrones funcionales en los sistemas técnicos de modo 2. Análisis de las deformaciones por uso en los conjuntos líticos del Riparo Esterno de Grotta Paglicci (Rignano Garganico, Foggia), Áridos (Arganda, Madrid) y Galería-TN (Sierra de Atapuerca, Burgos), se centra en el estudio de la función de los instrumentos líticos y en cómo estos datos pueden aportar información acerca de la variabilidad técnica de los conjuntos achelenses. El trabajo consta de dos partes bien diferenciadas. La primera está dedicada a los aspectos metodológicos, que incluyen el marco teórico de nuestro sistema de análisis (el Sistema Lógico Analítico), los planteamientos básicos del estudio funcional (con especial hincapié en la utilización del Microscopio Electrónico de Barrido -MEB- como técnica de observación), la explicación de las bases de nuestro programa experimental, y un apartado con un estado de la cuestión sobre los principales aspectos relativos a la interpretación de las deformaciones por uso en instrumentos arqueológicos. A continuación, presentamos detalladamente la experimentación llevada a cabo y los resultados obtenidos, para terminar con el planteamiento de un modelo interpretativo de los procesos de desgaste en objetos líticos. En la segunda parte, damos paso a la presentación de los yacimientos achelenses estudiados: el Riparo Esterno de Grotta Paglicci, los dos conjuntos de Áridos, y, finalmente, el de Galería-TN. En cada uno de los capítulos correspondientes se ofrece una presentación general del yacimiento y una descripción global del conjunto lítico, y se muestran y discuten los resultados funcionales obtenidos, para acabar con una recapitulación y unas conclusiones específicas para cada caso. Antes de presentar las conclusiones, incluimos un capítulo de discusión, donde se valoran los resultados del análisis funcional, confirmando la viabilidad de este tipo de estudio, comparando los resultados obtenidos en los diferentes yacimientos analizados y viendo cómo estos datos permiten afrontar el tema de la variabilidad técnica achelense. En las conclusiones, en primer lugar, recogemos los principales avances metodológicos fruto de nuestra investigación. Confirmamos la posibilidad de reconocer acciones y actividades realizadas con instrumentos antiguos a través del estudio mediante MEB del desgaste, señalamos la importancia de disponer de un amplio programa experimental, y proponemos un modelo interpretativo según el cual dicho desgaste se explica por fenómenos básicamente atricionales, en los cuales la deformación plástica de los materiales líticos está plenamente contemplada. En cuanto a los resultados arqueológicos, se han identificado básicamente actividades relacionadas con la carnicería, pero también el tratamiento de la piel y acciones sobre materias vegetales. Los datos obtenidos han permitido avanzar en la interpretación de las ocupaciones humanas que generaron el registro de cada yacimiento estudiado, así como explicar parte de la variabilidad técnica presente en los conjuntos de modo 2, en función de las características del enclave donde se localiza el yacimiento (aire libre, abrigo o cueva), de la inmediatez de los recursos líticos y alimentarios, de las actividades llevadas a cabo y de la planificación técnica reflejada en el registro arqueológico. Concluimos la tesis proponiendo futuras líneas de investigación relacionadas con el análisis funcional de instrumentos de piedra, como son el avance en el modelo interpretativo de la deformación de materiales líticos (mediante la realización de experimentos que permitan cuantificar satisfactoriamente los procesos observados), el tratamiento estadístico de las variables consideradas esenciales, y el planteamiento de protocolos de estudio donde se combinen el análisis del desgaste con el de residuos., The doctoral dissertation entitled Variability and Functional Patterns in Mode 2 Technical Systems. Use-wear Analysis in Lithic Assemblages of Grotta Paglicci's Riparo Esterno (Rignano Garganico, Foggia ), Áridos ( Arganda, Madrid ) and Galería-TN (Sierra de Atapuerca, Burgos ) focuses on the functional aspects of lithic artefacts, and how these can provide information about technical variability within Acheulean assemblages. The work is divided into two main parts. The first one is dedicated to methodological issues, including: 1) an introduction to the theoretical framework used (the Logic-Analytic System), 2) the methodological principles of functional studies with special emphasis on the use of Scanning Electron Microscopy (SEM), 3) an explanation of the principles underlying our experimental project, and 4) a revision of the main current issues in the field of use-wear analysis (i.e. the principal aspects relative to the interpretation of use-wear traces on archeological artifacts). The rest of this first part of the dissertation comprises a comprehensive presentation of the experimentation accomplished and the results obtained, finishing with a proposal for an interpretive model to explain wear processes on lithic artifacts. In the second part, we present the Acheulean sites studied: Riparo Esterno at Grotta Paglicci, the two Áridos sites, and Galería-TN. Each chapter includes a general description of the archaeological deposits and their associated lithic assemblages, a discussion of the functional results obtained, and the case-specific conclusions derived. Before the general conclusions, we include a general discussion chapter, where the results of our functional analysis are evaluated, confirming the viability of this kind of study, comparing the results obtained in each case study, and showing how these data may contribute to the debated issue on Acheulean technical variability. First in the general conclusions, we summarize the main methodological achievements of our research. We confirm the possibility to recognize actions and activities carried out with ancient artifacts through use-wear analysis using SEM. We also stress the importance of having a broad experimental program, and propose an interpretive model in which the aforementioned use-wear is basically explained according to attritional phenomena, including plastic deformation of lithic materials. In regards to the archeological results derived from this work, we have identified butchery activities, hide working and intervention on plant matter. The data obtained have enabled us to advance in the interpretation of the human occupations that generated the archaeological record of each of the sites studied. We also were able to explain some aspects of the technical variability among Mode 2 assemblages, in terms of the environmental conditions of each specific site (open air, rock shelter or cave), the availability of lithic and food resources, the kind of activities performed, and the technical planning deduced from the archeological record. In the final part of this work we propose several future lines of research related with stone tool functionality, such as: 1) the advancement of the interpretative model to explain the processes of deformation of lithic materials (through experiments that enable us to efficiently quantify the observed processes), 2) the statistical treatment of essential variables, and 3) a proposal of research protocols that combine use-wear analysis with residue studies.

[spa] La presente tesis doctoral presenta el análisis funcional de tres yacimientos del noreste peninsular del Paleolítico superior. Los yacimientos son: La Balma de la Vall (Montblanc, Tarragona) con ocupaciones del Magdaleniense superior; Montlleó (Prats i Sansor, Lleida), con secuencia y dataciones Magdalenienses (medio-inicial e inferior), y del Badeguliense/Solutrense; Cova Foradada (Calafell, Tarragona), con niveles gravetienses, auriñacienses y chatelperronienses. Actualmente el noreste peninsular cuenta con un número significativo de yacimientos del Paleolítico superior. Pese a esto, hay un vacío de información funcional, que ha generado interpretaciones de la industria lítica en base a analogías etnográficas o tipológicas. Estas últimas mantienen un peso muy importante en la explicación de los conjuntos, que, aunque pueden coincidir con la realidad, necesitan ser corroboradas con datos funcionales, puesto que puede haber una amplia variabilidad de usos para un tipo o una forma concreta de útil. Intentar obtener respuesta al tipo de uso y gestión funcional de los útiles líticos se presentaba como una oportunidad para rellenar ese hueco informativo, por lo que se decidió realizar un estudio tanto de residuos como de huellas de uso. De esta forma se pretendía intentar obtener la mayor cantidad de datos posible. La base del trabajo funcional es el análisis microscópico de las superficies de los elementos líticos. Tanto antes como durante el análisis, se fueron comprobando algunos de los aspectos de la metodología y las técnicas de análisis para comprobar que métodos y técnicas eran más efectivas para analizar nuestros materiales. De esta manera se pudo realizar una propuesta metodológica sobre 4 ámbitos correlacionados que abarcaban desde el procesado de materiales, el análisis multitécnica y multianalítico, el estudio de las cualidades de los materiales y el desarrollo de programas experimentales específicos. Esta propuesta permitió obtener datos de los materiales trabajados, sino también sobre actividades realizadas, estadio de vida útil del artefacto (p. ej. reavivados y reciclajes), etc. El análisis funcional ha permitido establecer la funcionalidad, así como la intensidad y/o tiempo de ocupación de cada yacimiento. Cabe destacar la poca representatividad en los tres conjuntos de evidencias de uso largos, o más bien de actividades que requieren de mucho tiempo para ser completadas, tales como el procesado de la piel. Con contadas excepciones, y sobre todo en el nivel III de la Balma de la Vall, el trabajo de este material es una de las actividades clásicas menos documentadas. Por el contrario, el trabajo sobre madera está presente de forma mayoritaria en prácticamente todos los conjuntos. El análisis de los diferentes tipos de útil también permitió describir una gran variabilidad de usos de determinadas tipologías. En este caso destacan las láminas de dorso, las cuales han sido usadas para actividades muy diferentes en cada uno de los yacimientos e incluso entre niveles de ocupación de un mismo sitio. En definitiva, hemos podido constatar la utilidad y necesidad de realizar análisis funcionales sistemáticos para comprender no sólo el uso de los elementos líticos individuales, sino para describir tipos de ocupación y tipos de asentamientos. Esta investigación pone de manifiesto la importancia de incluir este tipo de análisis para las interpretaciones de los yacimientos, puesto que mantener la atribución funcional en base a la tipología puede y ofrece en ocasiones interpretaciones opuestas a las descritas por el análisis funcional. Esperamos que esta línea de investigación se mantenga, y se aplique en cada vez más yacimientos con el fin de obtener resultados que ayuden a comprender la adaptación de los grupos de cazadores-recolectores a sus recursos y al ambiente., [eng] This research was focused on the functional analysis of three sites that cover the entire Upper Paleolithic sequence: Cova Foradada (Calafell, Tarragona) with Chatelperronian, Aurignacian and Gravettian levels; Montlleó (Prats i Sansor, Lleida), ascribed to the Badegoulian / Solutrean and the Lower / Early Middle Magdalenian, and La Balma de la Vall (Montblanc, Tarragona) from the final Magdalenian. The analysis of these 3 deposits made it possible to describe piece by piece if they were used or not and, when possible, the activity and the material worked were described. As well as the distribution of traces of residues on each artifact to be able to associate each one of the evidences with: use, hafting or resharpening / recycling process. With these data, it was possible to determine the functional relationships between retouched and untouched elements, if there was a real relationship between form and function, and if a type of artifact can be associated with a specific function. In the 3 sites, it was possible to determine that both retouched and untouched pieces are used to a great extent, although in all cases the retouched ones have a higher rate of use. This work has allowed us to verify that there are direct relationships between the morphology of the artifacts and their function, both in non-retouched and retouched tools. However, the relationship between type of tool and function could not be established. This is due to the fact that the variability of uses in the same type of piece is very high, both between sites and between the different cultures studied. These results allow inferring a high adaptability in the use of the tools of the hunter-gatherer groups, demonstrating that the functional analyzes are an essential tool to interpret the function and type of occupation of the settlements.

El nivell superior de Gran Dolina, TD10.1, conté el conjunt arqueopaleontològic més gran recuperat fins ara a la Sierra de Atapuerca (Burgos). Sobre aquest conjunt s'han realitzar abundants estudis multidisciplinaris, però cap anàlisi espacial en profunditat. Per aquest motiu es va iniciar un estudi de remuntatges, amb el que es pretenia discernir àrees de talla i producció lítica, ús dels artefactes i abandonament o reciclatge. A nivell tecnològic, les connexions identificades permetrien constatar l’existència de seqüències de talla completes, que alhora demostrarien la seva manufactura a l’assentament i/o l’aportació d’elements prèviament elaborats a l’exterior i portats a aquest com a part d’un toolkit. Diversos obstacles en el desenvolupament de l’estudi, com la mala conservació d’algunes matèries primes o la dificultat de treballar amb un conjunt lític tan gran, van reorientar en certa manera el treball cap a un sentit més metodològic. Per això, la implementació de dispositius de reconeixement automàtic es va presentar com una eina molt útil per agilitzar el procés de cerca i identificació de remuntatges. Les connexions trobades van permetre corroborar els mètodes de talla, abans proposats en base a l’anàlisi tecnològica de les peces, es va constatar la talla in situ de llargues seqüències de producció d’ascles i l’aportació d’artefactes configurats de gran format fora de l’assentament. A nivell espacial, els remuntatges constaten la successió de diverses ocupacions més esporàdiques a la part superior del nivell TD10.1 i una ocupació de més alta densitat i de tipus base camp a la seva base. El nivel superior de Gran Dolina, TD10.1, contiene el mayor conjunto arqueopaleontológico recuperado en la Sierra de Atapuerca (Burgos). Sobre él que se han realizado abundantes estudios multidisciplinares, pero ningún análisis espacial en profundidad. Por ello, se inició un estudio de remontajes con el que sería posible discernir áreas de talla y producción lítica, uso de los artefactos y su abandono o reciclaje. A nivel tecnológico, las conexiones halladas permitirían constatar la existencia de secuencias de talla completas que demostrasen su manufactura en el asentamiento y/o la aportación de elementos previamente elaborados en el exterior y agregados a éste como parte de un toolkit. Diversos obstáculos en el desarrollo del estudio, tales como la mala conservación de algunas materias primas o la dificultad en el manejo de un conjunto lítico tan grande, en cierta manera reorientaron el trabajo hacia un sentido más metodológico. En esta línea, la implementación de dispositivos de reconocimiento automático se presentó como una herramienta muy útil para la agilización del proceso de búsqueda e identificación de remontajes. Las conexiones halladas permitieron corroborar los métodos de talla anteriormente propuestos en base a los análisis tecnológicos, se constató la talla in situ de largas secuencias de producción lascar, y la aportación de artefactos de talla media y grande previamente configurados fuera del asentamiento. A nivel espacial, los remontajes constatan la sucesión de diversas ocupaciones más discretas en la parte superior del nivel TD10.1, mientras que su base es resultado de una ocupación de alta intensidad que podría interpretarse de tipo base camp. The upper level of Gran Dolina, TD10.1, contains the largest archeopaleonthological set recovered in the Sierra de Atapuerca. Several multidisciplinary studies have been made on it, but no in-depth spatial analysis. Therefore, a refitting study started in order to discern activity areas and knapping spots, use of artefacts and their abandonment or recycling. At the technological level, the connections found will allow to verify the existence of complete knapping sequences that demonstrate their manufacturing in the settlement and / or the contribution of elements previously prepared abroad and added to it as part of a tool kit. Some obstacles in the development of the study, such as the poor conservation of some raw materials or the difficulty in handling such a large lithic assemblage, reoriented the work towards a more methodological sense. In this line, the implementation of automatic recognition devices was presented as a very useful tool for streamlining the process of searching and identifying traces. The refits found allowed to corroborate the previously proposed knapping methods based on the technological analysis, the in situ production of a large amount of flakes, and the contribution of medium and large size artefacts previously configured outside the settlement. At the spatial level, the connections confirm the succession of various more discrete occupations at the top of the TD10.1 level, while its material accumulation at the base is the result of a high intensity occupation that could be interpreted as a base camp.

Aquesta tesi se centra en l'estudi funcional de conjunts de Paleolític mitjà i superior de la Vall de Khorramabad (Iran occidental), amb especial atenció a la cova de Kaldar. S'emmarca en un projecte de recerca multidisciplinària centrat en la transició del Paleolític mitjà al superior a les muntanyes del Zagros. Metodològicament, s'adopta una doble perspectiva, que inclou l'anàlisi de micro-desgast i la de residus, sempre des d'una perspectiva no invasiva i multi-tècnica. A la microscòpia òptica i electrònica de rastreig (OM i SEM) comunament utilitzades, s'ha afegit la microscòpia 3D digital (3D DM). Per la caracterització química dels residus, hem utilitzat el SEM amb microanàlisi EDX, FTIR i μXRD. Totes aquestes tècniques s'han aplicat tant a mostres experimentals com arqueològiques. La tesi inclou set publicacions. Quatre d'elles son articles publicats en revistes SCI, i estan dedicade a presentar el context arqueològic, cronològic i paleoambiental dels conjunts estudiats. Una és un manuscrit acceptat per una monografia, que inclou els resultats funcionals preliminars del conjunt de Paleolític superior de la cova de Kaldar. Finalment, incloem l'esborrany de dos manuscrits centrats en la proposta multi-analítica d'anàlisi funcional per la identificació de traces d'ús i residus arqueològics. Esta tesis se centra en el estudio funcional de conjuntos del Paleolítico medio y superior del Valle de Khorramabad (Irán Occidental), con especial atención a la Cueva de Kaldar. Se nemarca en un proyecto de investigación multidisciplinar centrado en la transición del Paleolítico medio al superior en las montañas del Zagros. Metodológicamente, se adopta una doble perspectiva, que incluye el análisis del microdesgaste y el de los residuos, siempre desde una perspectiva no invasiva y multi-técnica. A la microscopía óptica y electrónica de barrido (OM i SEM) comúnmente utilizadas, se ha añadido la microscopía 3D digital (3D DM). Para caracterización química de los residuos, hemos utilizado el SEM con microanálisis EDX, FTIR i μXRD. Todas estas técnicas se han aplicado tanto a muestras experimentales como arqueológicas. La tesis incluye siete publicaciones. Cuatro de ellas son artículos publicados en revistas SCI, y están dedicados a presentar el contexto arqueológico, cronológico y paleoambiental de los conjuntos estudiados. Otra es un manuscrito aceptado parar una monografía, que incluye los resultados funcionales preliminares del conjunto de Paleolítico superior de la Cueva de Kaldar. Finalmente, incluimos el borrador de dos manuscritos centrados en la propuesta multi-analítica del análisis funcional para la identificación de huelals de uso y residuos arqueológicos. This thesis faces the functional analysis of Middle and Upper Paleolithic lithic assemblages of the Khorramabad Valley (Western Iran), with special attention to Kaldar Cave. It is framed in a multi-disciplinary research project focused on the Middle to Upper Paleolithic Transition in the Zagros Mountains. In methodological terms, there is a twofold perspective, use-wear and residues analyses, which are always considered from a non-invasive and eminently and multi-technique perspective. To the commonly used optical and scanning electron microscopy (OM and SEM), we added the use of the 3D digital microscopy (3D DM). For the chemical characterisaiton of the residues, we used SEM with microprobe EDX, FTIR and μXRD. All these techniques were applied to both experimental and archaeological samples. The thesis embodies seven publications. Four of them were articles published in SCI journals, and aimed to present the archaeological, chronological and paleoenvironmental context of the studied assemblages. Another is an accepted manuscript for a monograph which deals with the preliminary functional analysis result of the Upper Palaeolithic lithic assemblage of Kaldar Cave. Finally, we include two prepared manuscripts based on the multi-analytic approach for the functional analysis results to identify the archaeological use-wear and residues.

Aquesta tesi doctoral conté una recerca dirigida a la comprensió de la transició del Paleolític mitjà al superior a les muntanyes del Zagros, i de les seves implicacions en debats mes globals. Aquesta recerca és el resultat d’un programa complet de treball de camp portat a terme en quatre jaciments paleolítics: les coves de Gilvaran, Ghamari i Kaldar, i l’abric de Gar Arjeneh, localitzats a la vall del Khorramabad, a l’Iran occidental. L’excavació a major escala portada a terme a la cova de Kaldar va suposar el descobriment de restes culturals generalment associades als humans anatòmicament mderns (HAM), així com evidències d’indústries probablement fabricades pels neandertals. Per al nivell 4 de la cova de Kaldar es van obtenir dates per termoluminiscència compreses entre els 23,100 ± 3300 i els 29,400 ± 2300 BP, així com tres dates per radiocarboni AMS de 38,650–36,750 cal BP, 44,200–42,350 cal BP, i 54,400–46,050 cal BP respectivament. Amb les dades disponibles, la cova de Kaldar es converteix en la primer localitat ben estratificada i excavada corresponent al Paleolític superior al Zagros, i en una de les evidències més primerenques amb cultura material atribuïda als HAM a l’Àsia occidental. Així mateix, ofereix l’oportunitat d’estudiar les diferències tecnològiques i de ocmportament humà entre el Mosterià i el Paleolític superior inicial. Es presenten aquí els resultats d’ambdúes campanyes d’excavació, incloent una detallada descripció de l’estratigrafia de cada jaciment, els resultats de l’estudi dels conjunts lítics, les restes faunístiques, aspectes tafonòmics, la interpretació paleoambiental regional disponible, i finalment les dades geocronològiques del jaciment de Kaldar. A banda dels resultats publicats que es recullen en aquesta tesi (Bazgir et al. 2014, 2017; Davoudi et al. 2015; Becerra-Valdivia et al. 2017), s’aporten detalls de les excavacions i alguns resultats dels estudis multidisciplinars portats a terme sobre qüestions tecno-tipològiques i funcionals en les indústries lítiques, així com d’estudis antracològics dels carbons recuperats a les coves de Gilvaran i Kaldar., Esta tesis doctoral contiene una investigación dirigida a la comprensión de la transición del Paleolítico Medio al Superior en las montañas del Zagros, y de sus implicaciones en debates más globales. Esta investigación es el resultado del completo trabajo de campo llevado a cabo en cuatro yacimientos paleolíticos: las cuevas de Gilvaran, Ghamari y Kaldar, y el abrigo de Gar Arjeneh, localizados en el valle de Khorramabad, en Irán occidental. La excavación a mayor escala llevada a cabo en la cueva de Kaldar supuso el descubrimiento de restos culturales generalmente asociados a los humanos anatómicamente modernos (HAM), así como de evidencias de industrias probablemente fabricadas por Neandertales. Para el nivel 4 de la cueva de Kaldar se obtuvieron fechas por termoluminiscencia comprendidas entre los 23,100 ± 3300 y los 29,400 ± 2300 BP, así como tres fechas por radiocarbono AMS de 38,650–36,750 cal BP, 44,200–42,350 cal BP, y 54,400–46,050 cal BP respectivamente. Con los datos disponibles, la cueva de Kaldar se convierte en la primera localidad bien estratificada y excavada correspondiente al Paleolítico Superior en el Zagros, y en una de las evidencias más tempranas con cultura material atribuida a los HAM en Asia occidental. Asimismo, ofrece la oportunidad de estudiar las diferencias tecnológicas y de comportamiento humano entre el Musteriense y el Paleolítico Superior inicial. Se presentan aquí los resultados de ambas campañas de excavación, incluyendo una detallada descripción de la estratigrafía de cada yacimiento, los resultados del estudio de los conjuntos líticos, los restos faunísticos, aspectos tafonómicos, la interpretación paleoambiental regional disponible, y finalmente los datos geocronológicos del yacimiento de Kaldar. A parte de los resultados publicados que se recogen en esta tesis (Bazgir et al. 2014, 2017; Davoudi et al. 2015; Becerra-Valdivia et al. 2017), se aportan detalles de las excavaciones y algunos resultados de estudios multidisciplinarios llevados a cabo acerca de cuestiones tecno-tipológicas y funcionales en las industrias líticas así como de estudios antracológicos de los carbones recuperados en las cuevas de Gilvarán y Kaldar., This PhD thesis deals with a goal-oriented research towards understanding the transition from Middle to Upper Paleolithic in the Zagros Mountains and its implications in global debates. This research is the result of a comprehensive field work carried out in four Paleolithic sites: Gilvaran, Ghamari and Kaldar caves and Gar Arjeneh rock shelter, located in the Khorramabad Valley; western Iran. We re-excavated Kaldar Cave in larger scale that led to the discovery of cultural remains generally associated with anatomically modern humans (AMH) as well as evidence of a probable Neanderthal-made industry. In Kaldar excavation we achieved four thermoluminescence dates for Layer 4, ranging from 23,100 ± 3300 to 29,400 ± 2300 BP, and three AMS radiocarbon dates yielding ages of 38,650–36,750 cal BP, 44,200–42,350 cal BP, and 54,400–46,050 cal BP. With the available data, Kaldar Cave is the first well-stratified Late Palaeolithic locality to be excavated in the Zagros which is one of the earliest sites with cultural materials attributed to early AMHs in western Asia. It also offers an opportunity to study the technological differences between the Mousterian and the first Upper Palaeolithic lithic technologies as well as the human behaviour. I present the results from both the excavation seasons which includes detailed description of each site stratigraphy, quantified results from the lithic assemblages, faunal remains, taphonomic aspects, interpretation of the regional paleoenvironment and geochronologic data from Kaldar Cave. Apart from the published results presented here in this thesis (Bazgir et al. 2014, 2017; Davoudi et al. 2015; Becerra-Valdivia et al. 2017), I provided more details from our excavations as well as some of our multidisciplinary analysis carried out on techno-typological and functional analysis on the lithic industries as well as anthrachological analysis on the recovered charcoals from Gilvaran and Kaldar caves.

La metodologia desenvolupada en aquest treball, doncs, es basa principalment en el control sistemàtic d’experiments seqüencials i en l’ús de diferents tècniques microscòpiques (principalment microscòpia òptica i MER/EDX, tot i que també ocasionalment microscòpia confocal), essent l’objectiu principal la documentació i comprensió dels processos de formació de les traces d’ús en la quarsita. Tanmateix, la base de la nostra caracterització de residus es va presentar com la comparació sistemàtica de les imatges obtingudes amb el microscopi òptic i amb el MER. Aquesta metodologia ha estat posteriorment testada en dues mostres arqueològiques del jaciment del Plistocè Mitjà de Gran Dolina (Burgos, Espanya) i del jaciment del Plistocè Superior de Payre (sud de França). Si bé s’han obtingut resultats funcionals en l’estudi d’aquestes dues col·leccions, no ha estat possible, però, adquirir dades significatives referents a l’anàlisi de micro-residus. Vuit publicacions formen la columna vertebral de la tesi: la primera és una introducció general a la investigació realitzada; la segona, la tercera i la cinquena agrupen les dades experimentals obtingudes referents a les deformacions d’ús en quars i quarsita; a la quarta es discuteix la problemàtica de la contaminació en l’anàlisi de residus sobre els elements lítics; la sisena i la vuitena exposen les dades experimentals sobre la caracterització de micro-residus; i, finalment, la sèptima publicació inclou les dades preliminars provinents de l’anàlisi funcional de la col·lecció en quarsita del jaciment de Payre. La metodología desarrollada en este trabajo se basa principalmente en el control sistemático de experimentos secuenciales y en el uso de distintas técnicas microscópicas (principalmente microscopía óptica y MEB/EDX, pero ocasionalmente también microscopía confocal), siendo el objetivo principal la monitorización y comprensión de los procesos de formación de las huellas de uso en la cuarcita. Asimismo, la base de nuestra caracterización de residuos se presentó como la comparación sistemática de las imágenes obtenidas con microscopía óptica y MEB. Esta metodología fue posteriormente testada en dos muestras arqueológicas del yacimiento del Pleistoceno Medio de Gran Dolina (Burgos, España) y del yacimiento del Pleistoceno Superior de Payre (sur de Francia). Si bien se obtuvieron resultados funcionales en el estudio de estas dos colecciones, no se logró obtener datos significativos en cuanto al análisis de micro-residuos. Ocho publicaciones forman la columna vertebral de la tesis: la primera es una introducción general a la investigación realizada; la segunda, tercera y quinta agrupan los datos experimentales obtenidos referentes a las huellas de uso en cuarzo y cuarcita; en la cuarta se discute la problemática de la contaminación en el análisis de residuos sobre elementos líticos; la sexta y la octava exponen los datos experimentales sobre la caracterización de micro-residuos; y, finalmente, la séptima publicación incluye datos preliminares provenientes del análisis funcional de la colección en cuarcita del yacimiento de Payre. The methodology developed is strongly based on the systematic monitoring of sequential experiments and on the use of different microscopic techniques (mainly Optical Microscopy and SEM/EDX but also occasionally Confocal Microscopy), with the main aim being to understand the way wear originates and propagates on quartzite surfaces. The systematic comparison of OLM and SEM micro-graphs is also the base of our characterisation of residues. The methodology developed was then tested on two archaeological samples from the Middle Pleistocene site of Gran Dolina (Burgos, Spain) and the Late Pleistocene site of Payre (Southern France). Use-wear results were then obtained from the study of the two collections, while no significant evidence regarding micro-residues was obtained. Eight publications form the backbone of the thesis, the first one being an introduction of the research as a whole; the second, third and fifth gather the experimental use-wear evidence on quartz and quartzite; the fourth discusses the issue of contamination in lithic residue analysis; the sixth and eighth present the experimental data of the characterisation of micro-residues; finally, the seventh contains preliminary data of the use-wear study of the quartzite assemblage from Payre.

Aquest treball s'emmarca dins del camp de la conservació i restauració de restes òssies i, concretament, se centra en els tractaments de consolidació. L'objectiu principal és comprendre el comportament dels productes consolidants, per tal d’establir criteris de selecció per a tractar ossos arqueopaleontològics. Això s'ha realitzat mitjançant l'estudi de certs paràmetres com ara la penetració, el comportament a llarg termini i la reversibilitat dels consolidants. L'estudi d'aquests paràmetres es va dur a terme mitjançant proves sobre una selecció de consolidants i mostres i de mostres d'ossos arqueològics. Els consolidants es van seleccionar en funció del que s'ha reportat en la literatura i dels resultats d’una enquesta realitzada per aquesta tesi. Les mostres òssies són de petites dimensions, i algunes d’elles s'han sotmès a assajos destructius. Totes procedeixen dels jaciments arqueològics d'Atapuerca i Barranc de la Boella (Península Ibèrica). La caracterització i l’avaluació dels resultats es van realitzar mitjançant anàlisis microscòpiques (lupa binocular, ESEM) i espectroscòpics (Raman, infrarojos). Quant a penetració, estabilitat i reversibilitat, els millors resultats han estat els obtinguts amb els productes acrílics (com Paraloid B72 i B82) i alguns dels vinílics (Mowilith 60), a diferència del polivinil butiral (Mowital B60 HH, B76 i B98 Butvar). Les tècniques d'anàlisi emprades han demostrat la seva validesa. Cal tenir en compte que en els paràmetres estudiats influeixen també les característiques de l'os, així com els mètodes i condicions d'aplicació. A partir dels resultats obtinguts amb les proves sobre les mostres òssies, es van seleccionar els consolidants i mètodes més eficaços per al tractament de consolidació i proves de reversibilitat sobre una sèrie de fòssils (casos reals) dels jaciments Plio- Pleistocens del Camp dels ninots, Gran Dolina, i el Barranc de la Boella (Península Ibèrica)., Este trabajo se enmarca dentro del campo de la conservación y restauración de restos óseos, concretamente, de los tratamientos de consolidación. El objetivo principal es comprender el comportamiento de los productos consolidantes para establecer criterios de selección para tratar huesos arqueo-paleontológicos. Esto se ha realizado mediante el estudio de ciertos parámetros tales como la penetración, el comportamiento a largo plazo y la reversibilidad de los consolidantes. El estudio de estos parámetros se llevó a cabo mediante pruebas sobre una selección de consolidantes y de muestras óseas arqueológicas. Los consolidantes se seleccionaron en función de lo que se ha reportado en la literatura y en los resultados de una encuesta realizada para esta tesis. Las muestras óseas han sido de pequeñas dimensiones y algunas de ellas se han sometido a ensayos destructivos. Todas procedían de los yacimientos arqueológicos de Atapuerca y del Barranc de la Boella (Península Ibérica). La caracterización y la evaluación de los resultados se realizó mediante análisis microscópicos (lupa binocular, ESEM) y espectroscópicos (Raman, infrarrojos). Los resultados mostraron que las resinas acrílicas como el Paraloid B72 y B82 y una de las vinílicas, el Mowilith 60, presentaron una buena penetración, estabilidad y reversibilidad, a diferencia de las de polivinil butiral (Mowital B60 HH, Butvar B76 y B98). Por su parte, las técnicas de análisis empleadas han demostrado su eficacia. Hay que tener en cuenta que en los parámetros estudiados influyen también las características del hueso, así como los métodos y condiciones de aplicación. A partir de los resultados obtenidos con las pruebas sobre las muestras óseas, se seleccionaron los consolidantes y métodos más eficaces para el tratamiento de consolidación y pruebas de reversibilidad sobre una serie de fósiles (casos reales) de los yacimientos Plio-Pleistocenos del Camp dels ninots, Gran Dolina, y el Barranc de la Boella (Península Ibérica)., This work falls within the framework of conservation and restoration of bone remains and is concretely about consolidation treatments. The main objective is to understand consolidant product behavior to establish selection criteria for the treatment of paleontological and archaeological remains. This was possible through the study of some parameters such as penetration, long-term behavior and reversibility of consolidants on archaeological bones. The study of these parameters was carried out by tests on a selection of consolidants and archaeological bone samples. The consolidants were selected on what has been reported in the literature and the results of a survey conducted for this thesis; and they are: Paraloid B72 and B82, Mowilith 60 and DMC2, Mowital B60 HH, Butvar B76 and B98. The bone samples meanwhile are small, some have been subjected to destruction, and they come from the archaeological sites of Atapuerca and Barranc de la Boella (Iberian Peninsula). The characterization and evaluation of the results were performed by microscopic (binocular microscope, ESEM) and spectroscopic (Raman, infrared) analysis. The results showed that acrylic resins such as Paraloid B72 and B82 and some vinyl (Mowilith 60) presented some penetration, stability and reversibility, unlike polyvinyl butyral (Mowital B60 HH, Butvar B76 and B98). For their part, analytical techniques have shown their effectiveness. Note that, on the parameters studied also influence the characteristics of the bones as well as the methods and conditions of application. According to the results obtained from the tests on bone samples, the consolidants and methods most effective were selected for consolidation treatment and reversibility tests on a number of fossils (fossils in need of interventions) of Plio- Pleistocene of Camp dels Ninots, Gran Dolina, and Barranc de la Boella (Iberian Peninsula).