Search

Aquest article estudia la recepció que tingué en la literatura catalana del primer terç del segle XX la forma més breu de la poesia lírica japonesa, l'haikú. La recepció s'inicià a les pàgines de 'La Veu de Catalunya': un article de Josep Carner publicat el 1906 oferí una explicació de la forma i una mostra de traduccions a partir d'una font francesa (Paul-Louis Chouchoud), i fou immediatament comentat per Eugeni d'Ors. Després, pels volts de 1920, es produí una revifalla en l'interès per l'haikú, que també es féu eco del que s'esdevenia a la literatura francesa.

Amb motiu del fet que la relació entre cinema i literatura ha estat poc estudiada, l'autora de la ressenya considera que cal celebrar l'estudi de Joan M. Minguet en la mesura que el lector rep una informació ampliada i a l'abast pel que fa a la relació entre cinema i modernitat i, també, cinema i avantguardes artístiques. Finalment, tot i algunes petites observacions, Iribarren considera que l'estudiós seria el candidat ideal a l'hora d'elaborar un volum antològic de textos cinematogràfics del període en qüestió.

Dens repàs de la recepció d'Horaci a la literatura catalana des de l'Edat mitjana fins a la guerra civil, incloent estudis, edicions, traduccions i influència literària. L'article conté, doncs, un ampli repertori dels autors catalans "horacians" i dels estudiosos i traductors de l'obra de l'escriptor llatí, especialment en els segles XIX i XX.

Aquest article és un avançament de l'estudi 'La novel·la catalana 1912-1939', finançat per la Fundació Enciclopèdia Catalana Estudi sobre el tractament de la realitat i la fantasia en la creació novel·lística segons Eugeni d'Ors.

Presentació de l'edició de les cartes d'Eugeni d'Ors a Raimon Casellas (p. 80-95). Article inclòs dins el monogràfic "Memòria d'Eugeni d'Ors" (p. 73-113) Consideracions generals sobre les relacions de la intel·lectualitat i el poder polític en els primers anys del Noucentisme i, especialment, sobre les tensions entre l'"ortodòxia" del partit i Eugeni d'Ors, explicitades a les cartes adreçades a Raimon Casellas.

Anàlisi de l'interès de Riba pels grecs, tot veient abans els precedents d'hel·lenisme en la cultura catalana des del segle XIX, i de les traduccions que en féu.