Search

Provisioning of network slices with appropriate Quality of Experience (QoE) guarantees is one of the key enablers for 5G networks. However, it poses several challenges in the slice management that need to be addressed to achieve an efficient end-to-end (E2E) services delivery. These challenges, among others, include the estimation of QoE Key Performance Indicators (KPIs) from monitored metrics and the corresponding reconfiguration operations (actuations) in order to support and maintain the desired quality levels. In this context, SliceNet provides a design and an implementation of a cognitive slice management framework that leverages machine learning (ML) techniques in order to proactively maintain network conditions in the required state that assures E2E QoE, as perceived by the vertical customers.

Tot i que les investigacions recents destaquen els beneficis dels boscos en diferents sistemes i funcions del cos humà, els mecanismes i les vies per les quals es donen aquests efectes positius estan poc estudiats o els resultats són encara inconclusius. L’objectiu principal d’aquesta tesis és analitzar les interaccions entre els boscos mediterranis i la salut humana. En particular, els objectius específics de la tesi són: A) analitzar quines variables forestals han estat vinculades amb efectes en la salut humana; B) caracteritzar les concentracions de monoterpens en l’aire per sota la copa dels arbres en un bosc mediterrani; C) estudiar l’absorció humana de monoterpens en el bosc; i D) investigar el potencial dels boscos com a reguladors de l’estrès. El capítol 1 parteix d’una revisió sistemàtica de la literatura existent per tal d’analitzar el grau de detall amb què es descriuen els boscos i si s’han observat relacions entre variables forestals i efectes en la salut de les persones. Els resultats subratllen la manca de descripcions dels boscos i una gran heterogeneïtat en la descripció de les variables en els estudis de l’àmbit de recerca. No es van identificar patrons en els articles que correlacionessin la variable forestal “tipus de bosc” amb les variables mèdiques més estudiades (pressió sanguínia, ritme cardíac i nivells de cortisol). El capítol 2 caracteritza les concentracions totals de monoterpenes en l’aire d’un alzinar mediterrani per sota la copa dels arbres. Els resultats reporten una gran variabilitat estacional i diària d’aquestes concentracions amb els pics més alts durant els mesos de juliol i agost. Durant aquests dos mesos, el cicles diaris mostren dos màximes: durant les primeres hores del matí i a primera hora de la tarda. A més a més, les concentracions de terpens en l’aire es mostren fortament correlacionades amb la temperatura de l’aire i la radiació solar. Les concentracions registrades són similar i, fins i tot, superiors a les investigacions prèvies que destaquen els efectes dels boscos en la salut. En el capítol 3, s’analitza l’absorció de monoterpens pels humans durant una estada al bosc. Els resultats no mostren diferències significatives en les concertacions de monoterpens en sang pels grups exposat al bosc o a la ciutat. Es va identificar un relació negativa significativa entre l’absorció i les concentracions basals dels compostos més abundants en el bosc: alfa- i beta-pinè. Es van trobar també correlacions significatives entre l’absorció dels diferents compostos. El capítol 4 estudia l’evolució de diferents marcadors d’estrès durant una estada de 8 hores al bosc. Els resultats mostren: A) una baixada significativa dels nivells de cortisol a partir de les 2 hores d’exposició fins al final en comparació amb els valors basals; B) un augment significatiu de l’activitat de l’alfa-amilasa després de la primera hora d’exposició forestal que es manté estable fins al final de l’estudi; C) una disminució significativa de l’IgA des de la quarta hora d’exposició en comparació amb els nivells basals. Aquests descobriments donen suport al paper dels boscos com a mitigadors de l’estrès tant a nivell fisiològic com psicològic. En conclusió, els resultats d’aquesta tesi subratllen la necessitat d’incorporar la descripció de variables forestals en els estudis d’aquest camp i aboquen al desenvolupament de més recerca en aquest camp interdisciplinari. En referència a la química forestal i a la mitigació de l’estrès, la tesis conclou que els boscos mediterranis poden constituir hàbitats adequats per desenvolupar iniciatives orientades a la medicina preventiva malgrat cal més investigació per avançar en la comprensió de les vies i dels mecanismes involucrats en l’equació boscos i salut humana i així aportar més dades al sector sanitari. Aunque las investigaciones recientes destacan los beneficios de los bosques en diferentes sistemas y funciones del cuerpo humano, los mecanismos y las vías por las que se dan estos efectos positivos están poco estudiados o los resultados son todavía inconclusius. El objetivo principal de esta tesis es analizar las interacciones entre los bosques mediterráneos y la salud humana. En particular, los objetivos específicos de la tesis son: A) analizar qué variables forestales han sido vinculadas con efectos en la salud humana; B) caracterizar las concentraciones de monoterpenos en el aire por debajo de la copa de los árboles en un bosque mediterráneo; C) estudiar la absorción humana de monoterpenos en el bosque; y D) investigar el potencial de los bosques como reguladores del estrés. El capítulo 1 parte de una revisión sistemática de la literatura existente para analizar el grado de detalle con que se describen los bosques y si se han observado relaciones entre variables forestales y efectos en la salud de las personas. Los resultados subrayan la falta de descripciones de los bosques y una gran heterogeneidad en la descripción de las variables en los estudios del ámbito de investigación. No se identificaron patrones en los artículos que correlacionan la variable forestal "tipo de bosque" con las variables médicas más estudiadas (presión sanguínea, ritmo cardíaco y niveles de cortisol). El capítulo 2 caracteriza las concentraciones totales de monoterpenos en el aire de un encinar mediterráneo por debajo de la copa de los árboles. Los resultados reportan una gran variabilidad estacional y diaria de estas concentraciones con los picos más altos durante los meses de julio y agosto. Durante estos dos meses, el ciclos diarios muestran dos máximas: durante las primeras horas de la mañana y a primera hora de la tarde. Además, las concentraciones de terpenos en el aire se muestran fuertemente correlacionadas con la temperatura del aire y la radiación solar. Las concentraciones registradas son similar y, incluso, superiores a las investigaciones previas que destacan los efectos de los bosques en la salud. En el capítulo 3, se analiza la absorción de monoterpenos por los humanos durante una estancia en el bosque. Los resultados no muestran diferencias significativas en las concertaciones de monoterpenos en sangre por los grupos expuesto en el bosque o en la ciudad. Se identificó un relación negativa significativa entre la absorción y las concentraciones basales de los compuestos más abundantes en el bosque: alfa- y beta-pineno. Se encontraron también correlaciones significativas entre la absorción de los diferentes compuestos. El capítulo 4 estudia la evolución de diferentes marcadores de estrés durante una estancia de 8 horas en el bosque. Los resultados muestran: A) una bajada significativa de los niveles de cortisol a partir de las 2 horas de exposición hasta el final en comparación con los valores basales; B) un aumento significativo de la actividad de la alfa-amilasa después de la primera hora de exposición forestal que se mantiene estable hasta el final del estudio; C) una disminución significativa de la IgA desde la cuarta hora de exposición en comparación con los niveles basales. Estos descubrimientos apoyan el papel de los bosques como mitigadores del estrés tanto a nivel fisiológico como psicológico. En conclusión, los resultados de esta tesis subrayan la necesidad de incorporar la descripción de variables forestales en los estudios de este campo y vierten el desarrollo de más investigación en este campo interdisciplinario. En referencia a la química forestal ya la mitigación del estrés, la tesis concluye que los bosques mediterráneos pueden constituir hábitats adecuados para desarrollar iniciativas orientadas a la medicina preventiva a pesar necesario más investigación. Although the current body of literature has underlined the benefits of these ecosystems on different human body systems and functions, studies on the mechanisms and pathways leading to the health outcomes are still scarce and inconclusive. The main goal of this thesis is to assess to what extend Mediterranean forests can be linked to human health. More particularly, the specific aims of the thesis are: A) analysing which forest variables have been linked with effects on human health; B) characterising the Mediterranean forest air monoterpene concentrations below the canopy; C) studying the human absorption of monoterpenes in the forest; and D) investigating the potential of forests to regulate human stress markers. Chapter 1 is articulated from a systematic review of the current literature to assess the extent to which forests have been studied and described in detail and the extent to which relationships between forest variables and health effects have been reported. The analysis underlines the lack of forest descriptions as well as the high heterogeneity of forest variables’ description. Patterns among the articles could not be identified correlating the broader forest variable (forest type) and the most studied health variables identified (blood pressure, pulse rate or/and cortisol levels). The growing body of research on this topic, has argued that biogenic volatile organic compounds (BVOCs), particularly monoterpenes, may be potential determinants of the human health effects induced by forest exposure. Chapter 2 characterizes the total monoterpene air concentrations at nose height in a Mediterranean holm oak forest. Results show a strong variability of the total monoterpene air concentrations in season and daytime with its peak during July and August. These two months displayed two average maxima in their diel cycles; during early morning and at early afternoon. Monoterpene air concentrations were strongly related with temperature and solar radiation. The concentrations registered are similar or higher than in previous ex situ studies showcasing the effects of forests on human health. In chapter 3, we step further in the chemical bonds between forest and people by analysing the monoterpene absorption by humans during forest exposure. Results showed no significant changes in monoterpene blood concentrations for the forest and control group. However, a negative significant relationship between absorption and baseline blood concentration of the most abundant forest air monoterpenes, alpha-pinene and beta-pinene, was found in individuals visiting the forest, i.e. higher absorption was found the lower the baseline blood concentration was. We also found significant correlations between the absorption of the different monoterpene compounds. Finally, chapter 4 studies the evolution of human stress markers during an 8-hours exposure. Our results show: A) a significant decrease in cortisol saliva concentrations since the second hour until the end compared to basal time; B) a significant increase of alpha amylase activity after the first hour of exposure compared to basal time that remained stable during the rest of the study; C) a significant decrease of IgA from the fourth hour of exposure compared to the basal time. The findings of this chapter support the physiological and psychological relaxing effects of forest exposure. Overall, the findings of this thesis underline the need to incorporate forest variables descriptions in the ongoing studies and call for the development of more interdisciplinary research teams. Considering our results regarding forest chemistry and stress mitigation, we conclude that Mediterranean forests can constitute suitable habitats for preventive health initiatives although further research is essential to advance the comprehension of the mechanisms an pathways involved in the equation forests-human health to provide valid data for the healthcare community, civil society and policy makers. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Ciència i Tecnologia Ambientals

Malgrat el creixent interès de la comunitat científica i de la societat envers el potencial dels boscos com a font de salut humana, la literatura científica existent no permet establir relacions coherents entre el tipus de bosc i diferents variables de salut. Així es desprèn d'un estudi liderat per l'investigador de l'ICTA-UAB Albert Bach publicat recentment a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health i en el qual realitza una revisió sistemàtica de la literatura científica existent amb l'objectiu de determinar quines característiques haurien de tenir els boscos per generar un impacte en la salut humana. A pesar del creciente interés de la comunidad científica y de la sociedad hacia el potencial de los bosques como fuente de salud humana, la literatura científica existente no permite establecer relaciones coherentes entre el tipo de bosque y diferentes variables de salud. Así se desprende de un estudio liderado por el investigador del ICTA-UAB Albert Bach publicado recientemente en la revista International Journal of Environmental Research and Public Health y en el cual realiza una revisión sistemática de la literatura científica existente con el objetivo de determinar qué características deberían de tener los bosques para generar un impacto en la salud humana. Despite the increasing interest of the scientific community and society towards the potential of forests as a source of human health, the existing scientific literature does not allow for a coherent relationship between the forest type and different health variables. This follows from a study led by ICTA-UAB researcher Albert Bach recently published in the International Journal of Environmental Research and Public Health where a systematic review of the existing scientific literature was conducted in order to determine what characteristics a forest should have to generate impact on human health.

Cognitive, multi-domain network slicing can truly fulfil the diverging requirements of vertical businesses with Quality of Experience (QoE) awareness, as well as improve the quality of operation for network operators and service providers in 5G and beyond networks. This poster presents the latest vision of the ongoing EU 5G PPP SliceNet project in addressing this ambitious goal. The updated SliceNet framework architecture is introduced, and a case study is presented to illustrate some of the key technical approaches

We present a DC architecture that enables QoSdriven network slices reconfiguration. Per-slice monitoring information is collected; upon potential QoS degradation, reconfiguration of the slice network connectivity is triggered. The experimental assessment shows reconfiguration times below 150ms, even in large DCs.

Els objectius principals d'aquesta tesis són l'avaluació del rendiment a nivell d'enllaç i l'estudi de l'abstracció de l'enllaç pel LTE/LTE-Advanced DL. S’ha desenvolupat un simulador del nivell d'enllaç E-UTRA DL basat en la tecnologia MIMO-OFDM. Es simulen els errors d'estimació de canal amb un model d'error de soroll additiu Gaussià anomenat CEEM. El resultat d'aquest simulador serveix per avaluar el rendiment a nivell d'enllaç del LTE/LTE-Advanced DL en diferents entorns . La idea bàsica dels mètodes d'abstracció de l'enllaç és mapejar el vector de SNRs de les subportadores a un valor escalar, l'anomenada ESNR, la qual és usada per a predir la BLER. Proposem un innovador mètode d'abstracció de l'enllaç que pot predir la BLER amb bona precisió en esvaïments multicamí i que inclouen els efectes de les retransmissions HARQ. El mètode proposat es basa amb l'estimació de la informació mútua entre els bits transmesos i els LLRs rebuts., The main objectives of this dissertation are the evaluation of the link level performance and the study of link abstraction for LTE/LTE-Advanced DL. An E-UTRA DL link level simulator has been developed based on MIMO-OFDM technology. We simulate channel estimation errors by a Gaussian additive noise error model called CEEM. The result of this simulator serves to evaluate the MIMO-OFDM LTE/LTE-Advanced DL link level performance in different environments. The basic idea of link abstraction methods is to map the vector of the subcarrier SNRs to a single scalar, the ESNR, which is then used to predict the BLER. We propose a novel link abstraction method that can predict the BLER with good accuracy in multipath fading and including the effects of HARQ retransmissions. The proposed method is based on estimating the mutual information between the transmitted bits and the received LLRs.

La tasca investigadora presentada en aquesta memòria s'ha centrat en les fonts galàctiques de raigs gamma de molt alta energia LS I +61 303, HESS J1708-410 i HESS J1858+020. La primera és una binària de raigs gamma molt estudiada, formada per una estrella massiva i un objecte compacte. S'ha proposat un escenari on l'objecte compacte seria un púlsar jove, i la interacció del seu vent amb el vent de l'estrella generaria els raigs gamma. De totes formes, no s'ha detectat polsos procedents d'aquest putatiu púlsar. L'investigador va realitzar observacions en fase a 1280 MHz amb el radiotelescopi GMRT, sense trobar-hi polsos, cosa que implica un estricte límit superior de 0,38 mJy a la densitat mitjana de flux polsat en un putatiu púlsar amb un període major que 2 mil•lisegons en el sistema binari LS I +61 303. Per altra banda, HESS J1708-410 i HESS J1858+020 són dues fonts esteses de raigs gamma de molt alta energia de les quals no es coneix cap contrapart a d'altres longituds d'ona. L'investigador les va observar amb el GMRT, quatre vegades HESS J1708-410 (dues a 610 MHz i dues a 1400 MHz) i dues vegades HESS J1858+020 (una a cada freqüència). En les imatges realitzades amb aquestes dades no hi ha emissió estesa coincident amb les regions d'emissió de raigs gamma. HESS J1858+020 se solapa parcialment amb una font estesa que podria ser un SNR. De confirmar-se la falta de contrapartida ràdio de HESS J1708-410, estaríem parlant d'un accelerador hadrònic extraordinàriament eficient, d'una classe desconeguda fins ara. The research work reported on in this document has been focused in the galactic very high energy gamma-ray sources LS I +61 303, HESS J1708+410 and HESS J1858+020. The former is a highly studied gamma-ray binary in which a compact object orbits a high-mass star. A scenario where the compact object would be a young pulsar and its wind would interact with the stellar wind has proposed to explain the gamma-ray emission. However, no pulses have been detected from this putative pulsar. The researcher performed phase array observations at 1280 MHz with the radio telescope GMRT, but no pulses where found, placing a tight upper limit of 0.38 mJy for the mean pulsed flux density from a putative pulsar with a period higher than 2 milliseconds in the binary system LS I +61 303. On the other hand, HESS J1708+410 and HESS J1858+020 are to unidentified extended very high energy gamma-ray sources. The researcher surveyed these two fields with GMRT: he observed HESS J1708+410 four times (twice at 610 MHz and twice at 1400 MHz) and HESS J1858+020 twice (once at each frequency). There is no extended emission morphologically coincident with the very high energy emission in the images done with these data. HESS J1858+020 is partially overlapped by a extended source which has been proposed to be a SNR. The lack of lower energy counterpart for HESS J1708+410 would mean that we are dealing with an outstandingly efficient hadronic accelerator, a member of an unknown class of galactic sources.