Search

This paper reports the results of a series of recent experiments in which stone adzes and axes were used in woodworking, butchering, hide processing and hoeing activities. The aim of this work is to describe progress in the differentiation between the various kinds of use-wear on polished stone surfaces. The ultimate objective is to create a reference collection suitable for performing the use-wear analysis on polished adzes and axes discovered in archaeological contexts. Particularly, we wish to contribute to the understanding of the role that these tools played in the different economic and ritual activities of the Neolithic communities living in the North East of the Iberian Peninsula around the middle of the 5th and 4th millennium cal. BC El presente artículo viene a exponer los resultados de una serie de experimentos llevados a cabo usando hachas y azuelas en diversas actividades de trabajo de la madera, procesado de pieles, descuartizado de animales y cavado de la tierra. Describir nuestros avances a la hora de discriminar las distintas huellas de uso formadas en las superficies líticas después de cada experimento es el objetivo de esta exposición. En última instancia nuestra finalidad es crear una colección de referencia que nos permita llevar a cabo el análisis funcional de hachas y azuelas arqueológicas. Particularmente, nos interesa crear herramientas para efectuar una aproximación más exacta a la participación de este tipo de útiles en las actividades de tipo ritual y económico que tuvieron lugar entre las comunidades del NE de la Península Ibérica entre el 5.º y el 4.º milenio AC.

Sobre els treballs arqueològics duts a terme entre els anys 1990-1992 al jaciment a l'aire lliure de la Rodona (Olot, Girona)

The results of analyses of wild animals in various funerary structures from Sector II of Can Roqueta (Early-Middle Bronze Age) in Catalonia are presented in this article. In general, animal deposits in a funerary context provide an approach to the study of ritual activity and beliefs, especially in agro-pastoral communities where domestic animals are the basic elements of subsistence and the creation of resources. In this case, taxonomic identification indicates the importance of domestic animals due to their role in the economy, as well as their use in food and symbolic offerings and as a manifestation of the power of the dead. By contrast, a taphonomic study indicates the scarcity of wild animal deposits - six birds and two carnivores - and shows the differential use of these species, which are perhaps more closely related to life symbols or totemic symbols Artikulu honetan, Kataluniako Can Roquetako II. sektoreko (Lehen Brontze Aroa) hileta-egitura ugarietan utzitako animalia basatien azterketako emaitzak azaltzen dira. Oro har, hileta-testuinguru bateko animalien gordailu intentzionalek jarduera erritualaren eta sinesmenen ikerketara gerturatzea eskaintzen dute, eta bereziki etxe-abereak baliabideak sortzeko eta iraupenerako oinarrizko elementuak diren nekazaritzako eta artzaintzako komunitateetan. Kasu honetan, identifikazio taxonomikoak agerian uzten du etxe-abereek zuten garrantzia eta, seguru asko, ekonomian betetzen zuten rola eta elikagaien ofrendetan zuten erabilera direla eta, baina baita hildakoen estatusa agerian uzten zutelako ofrenda sinbolikoetan ere. Aldiz, ikerketa tafonomikoak modu intentzionalean utzitako animalia basati gutxi dagoela adierazten du (sei hegazti eta bi karniboro) eta espezie horien erabilera diferentziala erakusten du etxekoekin alderatuta; izan ere, gizakiaren elikadurarako animalia garrantzitsuak, gehienetan, hildakoentzako janari-eskaintza gisa jartzen zituzten, baina animalia basatiek, itxuraz, lotura estuagoa dute bizitzaren sinboloekin edo totemikoekin En este artículo se presentan los resultados de los análisis de animales salvajes depositados en diversas estructuras funerarias del Sector II de Can Roqueta en Cataluña (Bronce Antiguo-Medio). En general los depósitos intencionales de animales en un contexto funerario proporcionan una aproximación al estudio de la actividad ritual y de las creencias, especialmente en aquellas comunidades agro-pastorales donde los animales domésticos son los elementos básicos para la subsistencia y la creación de recursos. En este caso la identificación taxonómica indica la importancia de los animales domésticos seguramente debido a su papel en la economía, así como su uso en ofrendas alimentarias y también en ofrendas simbólicas que manifiestan el estatus de los muertos. Por el contrario, el estudio tafonómico indica la escasez de animales salvajes depositados intencionalmente –seis aves y dos carnívoros– y muestra el uso diferencial de estas especies respecto a las domésticas, ya que mientras los animales importantes en la alimentación humana fueron normalmente dispuestos como ofrendas de comida para los difuntos, los animales salvajes parecen estar más estrechamente relacionados con símbolos de la vida o totémicos This paper has been supported by the Departament d’Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona and by ministerial project HAR2010-22013

En aquesta investigació s'ha dut a terme una aproximació a dues activitats socioeconòmiques desenvolupades al jaciment del Neolític Antic de La Draga (Banyoles, Espanya) com són el treball amb fibres vegetals i la pell. L'objectiu principal és verificar si va existir una incipient tecnologia tèxtil al Neolític Antic del NE peninsular i explorar fins a quin punt va perviure el treball de la pell entre les primeres comunitats agrícoles i ramaderes de la regió. Lóbjecte d'estudi d'aquesta tesi és l'instrumental ossi i de fusta del jaciment lacustre de La Draga, datat entre 5.300-4.900 calç BC. Per assolir els objectius s'ha realitzat una aproximació funcional i experimental als instruments ossis i de fusta potencialment vinculats al treball tèxtil i de la pell trobats al jaciment. Els objectius específics són, per una banda, determinar la funció dels objectes elaborats en fusta i os que van poder ser utilitzats en els diferents processos vinculats al procés tèxtil i el treball de la pell, des de l'adquisició de la matèria primera i l'extracció de fibres fins a lobtenció del producte acabat. Es pretén així aportar noves dades sobre les activitats desenvolupades amb aquest tipus d'estris, contribuint en aquest cas a un millor coneixement del treball de la pell i el cuir al Neolític Antic. D'altra banda, també s'han intentat identificar els materials utilitzats per a la creació de tèxtils i altres elements vinculats amb la indumentària a partir de les empremtes que aquests materials han deixat a la superfície dels instruments. Es pretén així evidenciar la pervivència del treball de la pell en un context en què el treball de fibres vegetals està ben documentat i contribuir així al coneixement de la història de la pell com a matèria primera i, en particular, dels instruments utilitzats en la seva pell processat. El darrer objectiu específic ha estat caracteritzar les diferents fases del procés de producció tèxtil i el treball de la pell entre aquestes comunitats. L'estudi de les diferents categories d'indústria òssia i de fusta morfològica, l'experimentació i l'anàlisi d'empremtes d'ús ha permès, en primer lloc, identificar els diversos instruments involucrats en els processos de producció tèxtil i del treball sobre pell. Mentre que pintes i fusiformes de fusta, punxons de pinyol i tensors de fils es relacionen amb el treball de fibres vegetals, el treball de la pell va involucrar l'ús d'espàtules i punxons d'os. Així mateix, es va poder determinar que alguns instruments com els punxons van ser utilitzats en totes dues activitats. Finalment, s'han pogut evidenciar les diferents fases dels processos de producció que van tenir lloc a l'assentament de la Draga, confirmant l'existència d'una tecnologia tèxtil incipient i la pervivència del treball de la pell en aquestes comunitats. En esta investigación se ha llevado a cabo una aproximación a dos actividades socioeconómicas desarrolladas en el yacimiento del Neolítico Antiguo de La Draga (Banyoles, España) como son el trabajo con fibras vegetales y la piel. El objetivo principal es verificar si existió una incipiente tecnología textil en el Neolítico Antiguo del NE peninsular y explorar hasta qué punto pervivió el trabajo de la piel entre las primeras comunidades agrícolas y ganaderas de la región. El objeto de estudio de esta tesis es el instrumental óseo y de madera del yacimiento lacustre de La Draga, datado entre 5.300-4.900 cal BC. Para alcanzar los objetivos se ha realizado una aproximación funcional y experimental a los instrumentos óseos y de madera potencialmente vinculados al trabajo textil y de la piel hallados en el yacimiento. Los objetivos específicos son, por un lado, determinar la función de los objetos elaborados en madera y hueso que pudieron ser utilizados en los distintos procesos vinculados al proceso textil y el trabajo de la piel, desde la adquisición de la materia primera y la extracción de fibras hasta la obtención del producto acabado. Se pretende así aportar nuevos datos sobre las actividades desarrolladas con este tipo de útiles, contribuyendo en este caso a un mejor conocimiento del trabajo de la piel y el cuero en el Neolítico Antiguo. Por otro lado, también se han tratado de identificar los materiales utilizados para la creación de textiles y otros elementos vinculados con la indumentaria a partir de las huellas que estos materiales han dejado en la superficie de los instrumentos. Se pretende así evidenciar la pervivencia del trabajo de la piel en un contexto en el que el trabajo de fibras vegetales está bien documentado y contribuir así al conocimiento de la historia de la piel como materia prima y, en particular, de los instrumentos utilizados en su procesado. El último objetivo específico ha sido caracterizar las diferentes fases del proceso de producción textil y el trabajo de la piel entre estas comunidades. El estudio de las diferentes categorías de industria ósea y de madera a nivel morfológico, la experimentación y el análisis de huellas de uso ha permitido, en primer lugar, identificar los diversos instrumentos involucrados en los procesos de producción textil y del trabajo sobre piel. Mientras que peines y fusiformes de madera, punzones de hueso y tensores de hilos se relacionan con el trabajo de fibras vegetales, el trabajo de la piel involucró el uso de espátulas y punzones de hueso. Asimismo, se pudo determinar que algunos instrumentos como los punzones fueron utilizados en ambas actividades. Finalmente, se ha podido evidenciar las diferentes fases de los procesos de producción que tuvieron lugar en el asentamiento de La Draga, confirmando la existencia de una incipiente tecnología textil y la pervivencia del trabajo de la piel en estas comunidades. In this research, an approach has been taken to two socioeconomic activities developed in the Ancient Neolithic site of La Draga (Banyoles, Spain) such as work with vegetable fibers and hide. The main objective is to verify whether there was an incipient textile technology in the Early Neolithic of the NE peninsula and to explore to what extent hide work survived among the first agricultural and livestock communities in the region. The object of study of this thesis is the bone and wooden tools from La Draga lake-dwelling site, dated between 5,300-4,900 cal BC. To achieve the objectives, a functional and experimental approach has been made to the bone and wooden instruments potentially related to textile and hide work found at the site. The specific objectives are, on the one hand, to determine the function of the objects made of wood and bone that could be used in the different processes related to the textile process and hide work, since the acquisition of the raw material and the extraction of fibers until obtaining the finished product. In this way, it is intended to provide new data on the activities carried out with this type of tools, contributing in this case to a better knowledge of the work of hide in the Ancient Neolithic. On the other hand, they have also tried to identify the materials used for the creation of textiles and other elements related to clothing from the use-wear that these materials have left on the surface of the instruments. In this way, the aim is to demonstrate the survival of hide work in a context in which the work of vegetable fibers is well documented and thus contribute to the knowledge of the history of hide as a raw material and, in particular, of the tools involved in its production. The last specific objective has been to characterize the different phases of the textile production process and hide work among these communities. The study of the different categories of bone and wood industry at a morphological level, the experimentation and the analysis of the use-wear has allowed, first of all, to identify the various tools involved in the textile production processes and work on hide. While wooden combs and spindles, bone awls, and thread stretchers are related to plant fiber work, hide work involved the use of spatulas and bone awls. Likewise, it was possible to determine that some instruments such as awls were used in both activities. Finally, it has been possible to demonstrate the different phases of the production processes that took place in the settlement of La Draga, confirming the existence of an incipient textile technology and the survival of hide work in these communities.

L’objectiu principal del present treball és comprendre els processos de producció d’objectes basats en fibres vegetals (cistells i cordes) i els seus usos possibles entre comunitats neolítiques i de l’Edat del Bronze del Nord-est peninsular i Balears. L’estudi d’aquestes restes ens poden informar sobre les societats que les van produir i utilitzar, i sobretot sobre l’elecció i l’obtenció de les primeres matèries vegetals. El coneixement ecològic de les poblacions passades i la comprensió dels processos tècnics són, factors que juguen un paper fonamental en la creació d’entorns socials del passat. Les qüestions precises que abordarà aquesta tesi són: Quins tipus d’objectes es produïen amb les fibres vegetals? Quins tipus de fibres vegetals s’empraven? Con es feien aquestes artesanies? Per a què s’utilitzaven? Per respondre aquestes qüestions s’estudiaran els objectes fets amb fibres vegetals de jaciments del Nord-est de la Península Ibèrica i Balears. La tesi pretén aportar dades sobre la gestió dels recursos vegetals de societats agrícoles i, en particular, sobre el seu coneixement ecològic. Així mateix es pretén caracteritzar els processos d’elaboració de les artesanies en fibres vegetals i determinar la seva funció. Els casos d’estudi tractats en aquesta tesi són les restes de cistelleria i corderia dels jaciments de La Draga (Banyoles, Girona), datat ca. 5.300 – 5.000 cal. BC, les Coves del Fem (Ulldemolins, Tarragona), datat entre 4.941 – 4.545 cal. BC, la Cova des Pas (Ferreries, Menorca), datat entre 1.100 – 800 cal. BC i les impressions de cistelleria en ceràmica del jaciment de la Cova Fonda (Salomó, Tarragona), atribuïts segons la tipologia dels materials ceràmics a l’Edat del Bronze. Els mètodes emprats han tingut per objectiu la caracterització de les tècniques emprades en l’elaboració, la identificació de la matèria vegetal emprada i les propostes de les possibles funcionalitats basades en les característiques anatòmiques, la morfometria i la tècnica de manufactura. Els resultats obtinguts indiquen, en tots els casos, l’aprofitament de plantes locals, abundants i fàcils d’obtenir ja sigui en ambients lacustres o de ribera, pel cas de La Draga o de les Coves del Fem, o en els voltants de la Cova des Pas. A nivell tecnològic, en el conjunt de corderia i cistelleria dels jaciments estudiats ha estat possible documentar una recurrència pel que fa a les tècniques. Entre les cordes predomina la torsió, tot i que també es documenta la tècnica del trenat. Entre les restes cistelleres es documenta un predomini de la tècnica en espiral cosida en tots els contextos; no obstant, s’evidencien variants morfotècniques dins la mateixa tècnica de manufactura, que bàsicament es centren en la tipologia de les puntades. Finalment, a través de l’estudi dels conjunts de cistelleria presentats, tant de forma directe com indirecte, ha estat possible detectar diverses funcionalitats dins de l’àmbit domèstic: emmagatzematge d’aliments, transport i el modelat de la ceràmica. D’altra banda, també s’ha documentat la funció de les cordes en les activitats funeràries d’inhumació. El objetivo principal del presente trabajo es comprender los procesos de producción de objetos basados en fibras vegetales (cestería y cordelería) y sus usos posibles entre comunidades neolíticas y de la Edad del Bronce del Nordeste peninsular y Baleares. El estudio de estos restos nos pueden informar sobre las sociedades que las produjeron y utilizaron, y sobre la elección y obtención de las materias primas vegetales. El conocimiento ecológico de las poblaciones pasadas y la comprensión de los procesos técnicos son factores que juegan un papel fundamental en la creación de entornos sociales del pasado. Las cuestiones precisas que abordará esta tesis son: ¿Qué tipos de objetos se producían con las fibras vegetales? ¿Qué tipos de fibras vegetales se empleaban? ¿Cómo se hacían estas artesanías? ¿Para qué se utilizaban? Para responder a estas cuestiones se estudiarán los objetos realizados con fibras vegetales de yacimientos del Nordeste de la Península Ibérica y Baleares. La tesis pretende aportar datos sobre la gestión de los recursos vegetales de sociedades agrícolas y, en particular, su conocimiento ecológico. Asimismo, se pretende caracterizar los procesos de elaboración de las artesanías en fibras vegetales y determinar su función. Los casos de estudio tratados en esta tesis son los restos de cestería y cordería de los yacimientos de La Draga (Banyoles, Girona), datado ca. 5.300 – 5.000 cal. BC, las Cuevas del Fem (Ulldemolins, Tarragona), fechado entre 4.941 – 4.545 cal. BC, la Cova des Pas (Ferreries, Menorca), fechado entre 1.100 – 800 cal. BC y las impresiones de cestería en cerámica del yacimiento de la Cova Fonda (Salomó, Tarragona), atribuidos según la tipología de los materiales cerámicos en la Edad del Bronce. Los métodos empleados han tenido por objetivo la caracterización de las técnicas utilizadas en la elaboración, la identificación de la materia vegetal utilizada y las propuestas de las posibles funcionalidades basadas en las características anatómicas, la morfometría y la técnica de manufactura. Los resultados obtenidos indican, en todos los casos, el aprovechamiento de plantas locales, abundantes y fáciles de obtener ya sea en ambientes lacustres o de ribera, en el caso de La Draga o de las Cuevas del Fem, o en los alrededores de la Cueva de Es Pas. A nivel tecnológico, en el conjunto de cordería y cestería de los yacimientos estudiados ha sido posible documentar una recurrencia en lo que se refiere a las técnicas. Entre las cuerdas predomina la torsión, aunque también se documenta la técnica del trenzado. Entre los restos cesteros se documenta un predominio de la técnica en espiral cosida en todos los contextos; sin embargo, se evidencian variantes morfotécnicas dentro de la misma técnica de manufactura, que básicamente se centran en la tipología de las patadas. Por último, a través del estudio de los conjuntos de cestería presentados, tanto de forma directa como indirecta, ha sido posible detectar diversas funcionalidades dentro del ámbito doméstico: almacenamiento de alimentos, transporte y el modelado de la cerámica. Por otra parte, también se ha documentado la función de las cuerdas en las actividades funerarias de inhumación. The main objective of the present work is to understand the production processes of objects based on vegetable fibers (cordage and basketry) and their possible uses between Neolithic and Bronze Age communities in the north-east of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands. The study of these remains can inform us about the societies that produced and used them, and especially about the choice and obtaining of plant raw materials. Ecological knowledge of past populations and understanding of technical processes are factors that play a key role in creating social environments of the past. The specific questions that this thesis will address are: What types of objects were produced with vegetable fibers? What types of vegetable fibers were used? How were these crafts made? What were they used for? To answer these questions, we will study objects made with vegetable fibers from sites in the northeast of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands. The thesis aims to provide data on the management of plant resources of agricultural societies and, in particular, on their ecological knowledge. It is also intended to characterize the processes of making handicrafts in vegetable fibers and determine their function. The case studies treated in this thesis are the remains of basketry and cordage from the sites of La Draga (Banyoles, Girona), dated ca. 5,300 - 5,000 cal. BC, Les Coves del Fem (Ulldemolins, Tarragona), dated between 4,941 - 4,545 cal. BC, La Cova des Pas (Ferreries, Menorca), dated between 1,100 - 800 cal. BC and the impressions of ceramic basketry from La Cova Fonda site (Salomó, Tarragona), attributed according to the typology of ceramic materials in the Bronze Age. The methods used were aimed at characterizing the techniques used in the preparation, identifying the plant material used and proposing possible functionalities based on anatomical features, morphometry and manufacturing technique. The results obtained indicate, in all cases, the use of local plants, abundant and easy to obtain either in lake or riverside environments, in the case of La Draga or Les Coves del Fem, or in the vicinity of La Cova des Pas. At a technological level, in the set of cordage and basketry of the studied sites it has been possible to document a recurrence in terms of techniques. Twisting predominates between the cords, although the braiding technique is also documented. Among the basket remains is a predominance of the coiled technique in all contexts; however, morphotechnical variants within the same manufacturing technique are evident, which basically focus on the typology of the stitches. Finally, through the study of the basketry sets presented both directly and indirectly, it has been possible to detect various functionalities within the domestic sphere: food storage, transport and the modeling of ceramics. On the other hand, the role of cords in burial funeral activities has also been documented. Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Arqueologia Prehistòrica

The present dissertation generates a new data corpus which makes it possible to resize and widen the current interpretative framework about the communities living in the North-East of the Iberian Peninsula around the turn of the fifth and fourth millennia Before Christ. The empirical foundation of this research is the analysis of polished and bevelled stone artefacts, found both in funerary and domestic contexts. In order to accomplish the goals of this research, it has been necessary to expand the use-wear analysis methodology and adapt it to the study of the kind of stones that are examined here through the development of extensive an experimental programme. The new data provides fresh insight into the raw material management, the technical choices and the productive processes in which the tools were employed by the studied Neolithic communities. The results of our research help us to understand and explain the documented variability from a sociological point of view, Aquesta tesi gener un nou corpus de dades que eixampla l’actual marc interpretatiu pel que fa a les comunitats que van viure al nord est de la Península Ibèrica entre el final del cinquè i principis del quart mil•lenni ANE. El fonament empíric d’aquesta investigació és l’anàlisi dels instruments de pedra polida i bisellada trobats en contextos funeraris i domèstics. En aquesta direcció ha estat necessari expandir la metodologia d’anàlisis funcional per tal d’adaptar-la a l’estudi del tipus de litologies examinades mitjançant el desenvolupament d’un ampli programa experimental. Les noves dades han permès conèixer en profunditat la gestió de les matèries primeres i el valor objectiu dels ítems estudiats així com els processos productius en els quals varen ésser utilitzats entre les societats Neolítiques. Aquests resultats ens han permès entendre i explicar la variabilitat documentada al registre des d’un punt de vista sociològic

La Draga (5320-4800 cal BC) és un assentament neolític antic situat a la vora de l’Estany de Banyoles. Les condicions de conservació excepcionals han permès la conservació de la matèria orgànica, com ara la fusta, una de les matèries primeres més emprades durant la prehistòria. Els materials lignis de la Draga s’han classificat en diferents categories partint de l’esquema de producció: fustes informes (procés d’obtenció), restes de talla (procés d’obtenció i transformació) i fustes arquitectòniques i eines (procés d’obtenció, transformació i ús). Per abordar l’estudi d’aquests processos, ha estat necessari implementar diferents anàlisis: dendrològica, morfomètrica, experimental, traceològica i espacial. Per l’anàlisi traceològica s’ha desenvolupat una metodologia específica basada en la creació de models 3D adquirits amb un escàner que ha permès la caracterització detallada de les traces tecnològiques i funcionals. Aquest tipus d’anàlisis encara no estan plenament desenvolupades en la investigació actual, pel què també ha calgut contrastar les seves possibilitats amb la fusta arqueològica. Aquesta tesi demostra que la fusta és una matèria que soluciona gran varietat de necessitats tant relacionades amb el condicionament dels espais d’hàbitat i de treball com amb les diverses activitats productives que requereixen eines elaborades totalment o parcial en fusta. La gran diversitat d’accions implicades amb les activitats econòmiques documentades, expliquen la diversitat d’eines recuperades, demostrant així la versatilitat de la matèria primera llenyosa. Ramaderia, cacera, agricultura, transformació de fibres vegetals per a les manufactures tèxtils, de corderia i cistelleria o la tecnologia de la fusta requereixen eines especialitzades i en la seva producció es procura obtenir les formes i dimensions adequades, i utilitzar primeres matèries amb les propietats precises. Així, mentre que l’arc requereix de fusta flexible, el pal cavador precisa fusta dura i resistent. Tots dos casos exemplifiquen bé l’adequació de la matèria primera amb la funcionalitat corresponent. Pel que fa al volum de fusta utilitzat, l’activitat constructiva és la que en va requerir més quantitat. La desforestació resultant va ser notòria, ho demostra la caiguda del pol·len de roure contemporània a l’assentament de la Draga. El volum de fusta requerit per confeccionar estris va ser molt menor i menys impactant en l’entorn, però requereix una selecció de la matèria primera precisa ja que és la categoria artefactual on es troba una major varietat de taxons, mides i formes. Aquest treball ha mostrat com la fusta va ser un element imprescindible per al desenvolupament de la població de la Draga. És una matèria primera que afecta als aspectes bàsics quotidians, tant socials com econòmics, sent un element essencial per a la supervivència. Requereix una obtenció contínua i que implica un coneixement i domini molt exhaustiu dels boscos de l’entorn, el desenvolupament d’activitats socials col·lectives per a la seva obtenció, transformació i consum, un treball i coneixement complex per a la seva elaboració; pràctiques que afecten a tots els aspectes quotidians per al desenvolupament de la vida al poblat de la Draga. La Draga és un element únic i singular en el Neolític de la Península Ibèrica, però les dades obtingudes poden ser considerades com a rellevants relacionades a les primeres comunitats pageses del nord-est Peninsular. Tenien els coneixements i tecnologies necessàries per aprofitar els recursos forestals de manera intensiva i d’acord a les seves necessitats. La Draga permet per primera vegada documentar la diversitat morfològica dels productes manufacturats en fusta i els usos que se’ls hi donava, però també ha aportat dades úniques sobre els processos de manufactura que fins ara només es coneixien parcialment a partir dels instruments lítics. S’han pogut fer visibles processos i productes on només la fusta hi està implicada., La Draga (5320-4800 cal BC) is an Early Neolithic waterlogged site situated at the shore of the Estany de Banyoles (Banyoles Lake). The exceptional preservation conditions allows the conservation of the organic matter, wood also, one of the raw materials most used during prehistory. The production process diagram has been the base for the classification of the woody materials: unworked wood (extraction process), technological debris (extraction and transformation processes), architectonic elements and tools (extraction, transformation and use processes). In order to study those processes different analytics have been implemented: dendrologic, morphometric, experimental, use and technological wear and spatial analysis. For the use and technological wear analysis it have been developed a methodology based on the creation of 3D models obtained with a scanner. This has allowed a detailed characterization of the technological and use wear. This work demonstrates that wood is a material that solves large variety of needs related to the preparation of habitat and working areas, as well as related to the various productive activities that require totally or partially wood elaborated tools. The great diversity of actions involved with the economic activities that have been documented, explain the diversity of tools recovered, demonstrating the versatility of the woody raw material. Livestock, hunting, agriculture, processing of fibers for manufacturing textiles, basketry and rope or wood technology require specialized tools. Its production tries to get the appropriate forms and dimensions, and use raw materials with certain properties. So while the arch requires flexible wood, the pointed stick needs hard and tough wood. Both cases illustrate well the relation between raw material and functionality. Regarding the volume of wood used, constructive activity is the one that required in more quantity. The resulting deforestation was notorious, evidenced by the fall of contemporary oak pollen in the settlement of la Draga. The volume of wood required for making utensils was much smaller and less impactful on the environment, but requires precise selection of raw material because it is the category where a greater variety of taxa, sizes and shapes are found. This work showed how wood was an essential element for the development of the site of la Draga. It is a raw material that affects the everyday basics, both social and economic, being essential for survival. It requires a continuous extraction and involves a very thorough knowledge and mastery of the surrounding woods, the development of social group for its production, processing and consumption, and complex knowledge work for development; practices that affect all aspects of everyday life for the development of the site of la Draga. La Draga is a unique and singular site in the Neolithic of the Iberian Peninsula, but the data can be regarded as significant related to the first farming communities in the NE of the Iberian Peninsula. They had the knowledge and technologies needed to exploit forest resources intensively and according to their needs. La Draga supply documentary evidence related with morphological diversity of wooden products and uses they are given. It also provides unique data about manufacturing processes of wood that until now were only known partially from the lithic tools. It has been possible to make visible processes and products where there is only wood involved.