Search

Farmacèutic; Atenció primària; Rol professional Farmacéutico; Atención primaria; Rol profesional Pharmacist; Primary health care; Professional role Aquest informe presenta dos objectius; conèixer l’impacte del rol del farmacèutic o la farmacèutica en els resultats de millora de l’adherència, la reducció de la polimedicació i el perfil de seguretat dels i de les pacients atesos a l'AP i conèixer els rols que tenen els farmacèutics i farmacèutiques en l'AP a altres països.

Ecografía clínica; Radiologia; Atenció primària Ecografía clínica; Radiología; Atención primaria Clinical ultrasound; Radiology; Primary care Aquest document pretén sintetitzar l’evidència pel que fa a l’ecografia clínica com a suport en la pràctica assistencial en l’àmbit de l’APiC a Catalunya.

Serveis sanitaris; Proveïdors; Resultats Servicios sanitarios; Proveedores; Resultados Sanitary services; Suppliers; Results Per tal de donar suport a la presa de decisions per part del CatSalut, es realitza el present informe amb l’objectiu de revisar l'evidència científica per sintetitzar l'ús d'eines de CPR en països de l'entorn de Catalunya.

Medición transcutánea; Presión parcial de oxígeno; Pie diabético Transcutaneous measurement; Partial pressure of oxygen; Diabetic foot Mesurament transcutani; Pressió parcial d'oxigen; Peu diabètic El objetivo general del presente informe es evaluar el uso de la medición de TcPO2 en el manejo del pie diabético y comparar su seguridad, validez diagnóstica, utilidad pronóstica en la evolución del pie diabético, y utilidad predictiva en el tratamiento vascular del pie diabético respecto a otras pruebas utilizadas en la evaluación del estado vascular del paciente, principalmente el ITB. L’objectiu general d’aquest informe és avaluar l’ús de la mesura de TcPO2 en el tractament del peu diabètic i comparar la seva seguretat, validesa diagnòstica, utilitat pronòstica en l’evolució del peu diabètic i utilitat predictiva en el tractament vascular del peu diabètic en comparació amb altres proves utilitzades per avaluar l’estat vascular del pacient, principalment l’ITB. The overall aim of this report is to evaluate the use of TcPO2 measurement in diabetic foot management and to compare its safety, diagnostic validity, prognostic utility in diabetic foot outcomes, and predictive utility in diabetic foot vascular management with other tests used to assess the patient’s vascular status, primarily ABI.

Avaluació de tecnologies sanitàries; Estudis observacionals; Dades del món real Evaluación de tecnologías sanitarias; Estudios observacionales; Datos del mundo real Health technology assessment; Observational studies; Real world data En aquest article es descriu la metodologia que s’ha seguit per elaborar la guia metodològica de referència per a realitzar estudis amb dades del món real a l’AQuAS. Aquesta guia va dirigida a investigadors/es que fan servir dades de salut per donar resposta a aquells buits de coneixement que es troben en avaluar les tecnologies sanitàries, seguint una metodologia ben definida i robusta i aportant els materials necessaris per a facilitar el desenvolupament d’aquest tipus d’estudis.

Kit de congelació; Semen; Avaluació Kit de congelación; Semen; Evaluación Freezing kit; Semen; Evaluation Aquest document té l'objectiu sintetitzar l’evidència respecte al sistema de criopreservació de semen HOME SPERM FREEKING KIT desenvolupat per l’Institut Marquès en el marc de les tècniques de RHA. Este documento tiene el objectivo el sintetizar la evidencia del sistema de criopreservación de semen HOME SPERM FREEKING KIT desarrollado por el Institut Marquès en el marco de las técnicas de RHA.

Objective To examine the research evidence about whether families were allowed to witness cardiopulmonary resuscitation on hospitalised adult and paediatric patients; and the views of patients, families and health professionals, about witnessed cardiopulmonary resuscitation. Design An umbrella review methodology of systematic reviews with sufficient methodological quality. Review methods Papers published in Spanish and English between, 1 January 2009 and 31 December 2018 were considered. The following databases were searched: PubMed, CINAHL, Web of Science, Scopus, Cochrane Central Register of Controlled Trials, PsycInfo, Embase, the Central Supplier Database and the Joanna Briggs Institute, Evidence-based Practice Database. Two independent reviewers assessed the papers for methodological quality employing instruments from the Joanna Briggs Institute. Critical appraisal, extraction and synthesis were carried out, employing the established methods for umbrella reviews and the protocol was registered in the International Prospective Register of Systematic Reviews (PROSPERO number CRD42019145610). Results The search identified 12 systematic reviews with moderate-to-high quality, which covered 110 original papers. Habitually, health professionals expressed controversial views and showed some reluctance to let families be present during cardiopulmonary resuscitation. In contrast, family members felt strongly that they should be present and patients agreed. Key factors that facilitated witnessed cardiopulmonary were a formal institutional policy, educating health professionals, and designating a health professional to support the family. Educational and cultural backgrounds influenced healthcare professionals' experiences and their attitudes towards witnessed cardiopulmonary resuscitation. In general, Anglo-Saxon countries showed greater support for this practice. These included the United States, which was the country that dominated the literature on this subject. Conclusions The best available evidence supports allowing the family to be present during cardiopulmonary resuscitation. It is necessary to include this practice in educational curricula and to train emergency personnel in its implementation. Culturally sensitive policies need to be designed, and the public to be aware of their right to be present.

En l’actualitat, l’arribada de la pandèmia del coronavirus i els seus múltiples efectes han estat motiu de debat des de totes les esferes socials pel seu impacte. Sens dubte, la rapidesa amb la que s’ha propagat el virus i els seus devastadors efectes sobre tota la població – amb major o menor intensitat, de forma més o menys directa o indirecta- i tots els sectors d’activitatprofessional i econòmica, li donen una excepcionalitat davant la qual no hem pogut romandre en silenci. És per aquest motiu, i perquè ens hem sentit des del principi interpel·lats pel que anàvem presenciant, que hem decidit escriure allò que necessitàvem expressar, tot i les limitacions de l’espai i del nostre temps. En aquest quadern us presentem una sèrie de reflexions realitzades pel professorat membre de la Càtedra Obra Social “la Caixa” d’Estudis sobre les Desigualtats Socials de la Universitat de Lleida. Aquest equip de professorat ens hem caracteritzat per la interdisciplinarietat. Sempre hem cregut que aquesta tenia que ser la vessant analítica i reflexiva del grup. Tots els temes que hem treballat han estat tractats des d’aquesta perspectiva. En l’actualitat, l’arribada de la pandèmia del coronavirus i els seus múltiples efectes han estat motiu de debat des de totes les esferes socials pel seu impacte. Sens dubte, la rapidesa amb la que s’ha propagat el virus i els seus devastadors efectes sobre tota la població —amb major o menor intensitat, de forma més o menys directa o indirecta— i tots els sectors d’activitat professional i econòmica, li donen una excepcionalitat davant la qual no hem pogut romandre en silenci. És per aquest motiu, i perquè ens hem sentit des del principi interpel·lats pel que anàvem presenciant, que hem decidit escriure allò que necessitàvem expressar, tot i les limitacions de l’espai i del nostre temps. Esperem i desitgem que aquestes reflexions siguin útils i il·lustratives per a les persones que les llegeixin. Aquesta, i no altra, és la nostra voluntat. Creiem que des de la nostra atalaia universitària podem fer una aportació d’interès i enriquir el debat social, amb l’objectiu de millorar les possibles anàlisis que es puguin fer i de donar pistes i orientacions a aquelles persones.

Supplemental material, sj-pdf-1-jag-10.1177_0733464820980567 for Factors Influencing Nurse Assistants’ Job Satisfaction in Nursing Homes in Canada and Spain: A Comparison of Two Cross-Sectional Observational Studies by Katherine S. McGilton, Steven Stewart, Jennifer Bethell, Charlene H. Chu, Jose T. Mateos, Roland Pastells-Peiró, Joan Blanco-Blanco, Miriam Rodriguez-Monforte, Astrid Escrig-Pinol and Montserrat Gea-Sánchez in Journal of Applied Gerontology

La crisi sanitària i social derivada de la pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest les deficiències estructurals en l’atenció a la gent gran (Rada, 2020). Les xifres tant de persones infectades com de mortes en els centres residencials per a gent gran han estat aclaparadores, reflex de la desatenció governamental i social d’aquests serveis. Malgrat l’experiència d’altres països, on els brots van començar abans i que advertien de les conseqüències de la malaltia en les persones grans, el focus d’atenció mediàtic i polític en les primeres setmanes de la crisi sanitària es va posar en els centres hospitalaris, descuidant els llocs on resideixen al menys 322.180 persones (Envejecimiento en Red, 2020). I el que és més, es van “vetar” els trasllats de les persones infectades en centres residencials a serveis d’aguts, sota un criteri basat en l’edat (no aplicat prèviament de manera aïllada) i que sens dubte ha comportat uns greus conflictes morals entre el personal sanitari, conscients que les residències esdevenien trampes mortals per als nostres grans (Caballero, 2020, 18 de maig). La xifra de persones mortes en residències de gent gran, amb COVID-19 o símptomes compatibles a principis de juny va ser de 19.233 (RTVE.es, 2020). Si bé hi ha una diferència notable entre comunitats autònomes, sent aquelles amb més afectació Madrid, Catalunya, Castella i Lleó i Castella- la Manxa. Davant d’aquesta situació, la Fiscalia General de l’Estat manté 190 diligències civils i 171 penals en relació amb la gestió de la crisi del coronavirus en les residències, de totes dues, 123 a residències catalanes (Ministerio Fiscal, 2020). Les residències de gent gran a més han tingut importants dificultats per cobrir les necessitats de personal, d’una banda a causa de les baixes de treballadores infectades o en contacte estret amb persones infectades, el que obliga a una absència de al menys dues setmanes. D’altra banda, la majoria del personal sanitari va ser absorbit pels serveis hospitalaris on la remuneració i condicions laborals solen ser més adequades que en les residències per a gent gran.

Pregunta de la revisió: pacients amb dolor lumbar crònic per millorar la seva simptomatologia? Objectiu: Fer un anàlisis crític mitjançant una revisió de revisions sobre la incorporació de les tecnologies en l’educació sanitària d’infermeria Metodologia: Per realitzar aquesta revisió de tipus Umbrella s’ha realitzat una recerca bibliogràfica entre l’octubre del 2021 i el maig del 2022 en diverses bases de dades Pubmed, Cochrane, Scopus i Cinahl sota els descriptors “Health education” i “Online System(s)”. Dins d’aquesta cerca es van seleccionar aquells que havien estat publicats en els últims cinc anys i que estaven escrits amb castellà o anglès. A més a més havien de ser revisions bibliogràfiques i complir els requisits de qualitat de l’eina AMSTAR-2. Resultats: Inclou el anàlisis de set revisions de revisions. Els resultats obtinguts ens manifesten que tot i veure’s certa milloria en l’adherència al tractament sobre certs grups de pacients (sobretot aquells amb patologia crònica), no en tots els casos ha estat del tot significatiu el resultat degut als punts dèbils que s’han manifestat per l’aprenentatge de l’ús. Entre aquestes mancances en destaquen el factor edat, nivell adquisitiu (i en conseqüència d’accés als recursos) i l’interès per l’aprenentatge. Conclusions: L’ús de les noves tecnologies en l’àmbit de l’educació per la salut ens mostra una avantatja significativa en aquells usuaris crònics als quals se’ls pugui fer un seguiment i una docència continuada. Per tant, es mostra avantatjós si es limiten els punts dèbils als que afrontem com ara la falta de coneixements o l’accés a les tecnologies.

Introducción: La Ventilación Mecánica No Invasiva (VMNI) se considera una técnica eficaz y segura para el manejo del paciente con Insuficiencia Respiratoria Aguda (IRA) no especificada, desde su implementación ha ido ganando peso de forma exponencial, debido a la pandemia causada por el virus SARS-CoV-2 ha ganado aún más importancia de la que ya tenia, su uso en los servicios de emergencia extrahospitalaria es clave para el manejo temprano del paciente respiratorio y puede considerarse una de las claves en la supervivencia de los usuarios. Objetivos: Determinar la seguridad y eficacia de la ventilación mecánica no invasiva (VMNI), ya sea en la modalidad de presión positiva continua en las vías respiratorias (CPAP) o de presión positiva en dos niveles en las vías respiratorias (BIPAP) en el ámbito de los servicios de emergencias extrahospitalarios. Metodología: Se realizó una Umbrella Review desde Noviembre de 2021 hasta Abril de 2022 en las bases de datos de Pubmed, Cinahl Plus, Scopus y Cochrane. La búsqueda inicial arrojó un total de 1150 resultados. Se incluyeron metaanálisis, revisiones sistemáticas, sistematizadas y de la literatura en los últimos 10 años. Resultados: Después de la revisión de la duplicidad y de la criba, se incluyeron en la revisión un total de 8 artículos. Los resultados muestran una reducción de la tasa de intubación y de la mortalidad entre los usuarios que se les administró VMNI frente a los usuarios a los cuales se les administró el tratamiento médico estándar. Conclusiones: Es recomendable el uso de VMNI en los servicios de emergencia extrahospitalarios, en pacientes que presentan IRA no especificada y en sospechas de Edema Agudo de Pulmón (EAP) cardiogénico. No se recomienda su uso en exacerbaciones de Asma. Introduction: Noninvasive Mechanical Ventilation (NIV) is considered an effective and safe technique for the management of patients with unspecified Acute Respiratory Failure (ARF), since its implementation it has been gaining weight exponentially, due to the pandemic caused by the SARS-CoV-2 virus it has gained even more importance than it already had, its use in out-of-hospital emergency services is key for the early management of the respiratory patient and can be considered one of the keys in the survival of users. Objectives: To determine the safety and efficacy of noninvasive mechanical ventilation (NIV), either continuous positive airway pressure (CPAP) or bilevel positive airway pressure (BIPAP) in the out-of-hospital emergency department setting. Methodology: An Umbrella Review was conducted from November 2021 to April 2022 in Pubmed, Cinahl Plus, Scopus and Cochrane databases. The initial search yielded a total of 1150 results. Meta-analyses, systematic, systematized and literature reviews within the last 10 years were included. Results: After review for duplicity and screening, a total of 8 articles were included in the review. The results show a reduction in intubation rate and mortality among users who were administered NIV versus users who were administered standard medical management. Conclusions: The use of NIV is recommended in out-of-hospital emergency departments, in patients presenting with unspecified ARF and in suspected cardiogenic Acute Pulmonary Edema (APE). Its use is not recommended in asthma exacerbations.

En aquest quadern us presentem una sèrie de reflexions realitzades per un grup de professionals de diferents àmbits com l’acadèmic, el tècnic i el social. En aquesta ocasió el tema que tractem i analitzem és el de l’habitatge des de la perspectiva social. Portem anys que les problemàtiques en l’accés i en les condicions d’habitabilitat s’estan convertint en un dels principals eixos de l’exclusió social. Ja fa temps que s’utilitza el terme d’exclusió residencial com a dimensió amb identitat pròpia dins de les anàlisi de la pobresa i l’exclusió social. L’exclusió residencial i la social formen part d’un mateix entramat social. L’informe del Relator Especial sobre l’extrema pobresa i els drets humans, amb data 21 d’abril de l’any 2020, declara que a Espanya tot i que el govern ha reconegut que l’habitatge és fonamental per a combatre la pobresa, s’ha fet molt poc per a garantir el dret a l’habitatge de forma universal. En aquest context l’arribada de la pandèmia del coronavirus ha suposat l’adopció d’una sèrie de mesures amb l’objectiu de reduir en lo possible els efectes negatius que aquesta pot suposar per a les persones i famílies més vulnerables l’accés i les condicions d’habitatge. El quadern que teniu a mans està format per una sèrie d’articles escrits des de la interdisciplinarietat que representen els seus autors i autores i que tracten sobre diferents qüestions relacionades amb l’habitatge i que ens preocupen des de la perspectiva social. Amb l’objectiu de donar una visió amplia del tema el quadern comença amb dos escrits de professors del Departament d’Economia Aplicada de la Universitat de Lleida en els que es posen de manifest la problemàtica de l’habitatge tant des d’una perspectiva individual com col·lectiva. Persones, grups de població i societat en general són víctimes d’una dinàmica excessivament mercantilista de l’anomenat mercat de l’habitatge amb les repercussions corresponents en les condicions de vida. A continuació dos escrits vinculats amb el paper que els Serveis Socials desenvolupen, o haurien de desenvolupar, en l’atenció a les necessitats d’habitatge per part de la població més vulnerable. Se’ns planteja la difícil gestió de la problemàtica de l’habitatge des de l’atenció primària bàsica. A aquests dos escrits acompanya un tercer en el que es reflexiona sobre la manca de voluntat política per afavorir la resolució de la problemàtica de l’habitatge a la ciutat de Lleida. Segueixen dos escrits de l’àmbit jurídic en els que es valoren algunes de les mesures adoptades durant la pandèmia per facilitar l’accés de la població a habitatges de lloguer, fent una aportació crítica de les mateixes. Tot i la voluntat de les mesures, han estat insuficients. El darrer bloc està format per quatre escrits en els que es plantegen accions dutes a terme per iniciatives privades per afavorir als col·lectius de població més vulnerable l’accés a un habitatge digne des de diferents formes de tinença o no tinença. El primer d’aquests escrits fa una breu reflexió sobre les propostes alternatives en un marc de difícil accés a l’habitatge. Esperem que aquestes reflexions siguin útils i il·lustratives per a les persones que les llegeixin. Aquesta, i no altra, és la nostra voluntat. Creiem que des de la nostra atalaia universitària podem fer una aportació d’interès i enriquir el debat social, amb l’objectiu de millorar les possibles anàlisis que es puguin fer i de donar pistes i orientacions a aquelles persones que, en moments molt complicats, han de prendre decisions.