Search

Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (26è : 2018 : Barcelona, Catalunya), L’anàlisi dels sistemes de tractament en les llengües constitueix un dels temes pragmàtics i sociolingüístics bàsics. Els estudis més recents han plantejat, per una banda, la relació dels tractaments amb el fenomen universal de la cortesia, i per una altra banda, la correlació de les formes gramaticals i lèxiques en què es manifesten els tractaments amb les característiques dels grups i les classes socials. En aquest volum s’estudien els sistemes de tractament de bona part de les llengües de la península Ibèrica (català, castellà, gallec i basc) i altres llengües (germàniques, eslaves, altres llengües romàniques i llengües asiàtiques, especialment el japonès) i es recull un exemple aplicat de formes de tractament, el de l’àmbit parlamentari. És una temàtica d’un interès notable, amb implicacions en l’ensenyament de llengües, la traducció i l’assessorament lingüístic., Aquest llibre s’ha pogut publicar gràcies als projectes de recerca «Gramàtica, pragmàtica i interacció multimodal» (FFI2014-56258-P), «L’ambigüitat en la interfície gramàtica-pragmàtica: factors estructurals i pragmàtics» (PID2019-104453GAI00) i el Grup d’Estudi de la Variació (2017SGR942), i gràcies al suport de la Secció de Lingüística Catalana del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

La finalitat bàsica d'aquest article és intentar trobar -malgrat la dificultat i el perill de l'empresa- unes bases aclaridores del que es disposa en l'actualitat per estudiar i entendre la conversa. Amb aquesta intenció, en el primer apartat del text següent es plantegen dos punts de partida en l'anàlisi de la interacció verbal: (1) la importància de les intuïcions de l'analista i (2) la necessitat de recòrrer als usuaris de la llengua. En el segon apartat s'apunten els antecedents en l'estudi de la conversa i l'origen dels conceptes i perspectives actuals. En el tercer, es proposa una definició de la conversa i una possible classificació. Les maneres d'incloure el context en l'anàlisi de la conversa són objecte d'estudi i de l'apartat quart. Per últim, en els apartats cinquè i sisè es presenten, respectivament, el desenvolupament i l'estructura de la conversa

El objetivo general del proyecto Gramática, pragmática e interacción multimodal es investigar cómo se usan y despliegan los mecanismos gramaticales de la lengua en la interacción comunicativa, Ministerio de Economía y Competitividad (FFI2014-56258-P)

Revisió a la bibliografia específica sobre anàlisi del discurs actualitzat a la data de publicació d'aquest número de la revista (tardor de 1989).

Although modern linguistics has (theoretically) supported the primacy of the analysis of oral language over written texts, the comparison of studies based on the two kinds of analysis show the tradition of studies on many aspects of oraility. This paper, based on the statement above, presents a number of problems originated in the study of oral language and its different modes. The obstacles and difficulties are present during all stages of the research: from the data selection and collection (unthinkable without clear objectives) to problems dealing with the transcription and analysis of the data and to the limitation of variables, which are the essence of variation.

Aquest article fa una revisió panoràmica, descriptiva i en part valorativa, dels estudis de pragmàtica i anàlisi del discurs que, entre 1997 i 2012, s'han desenvolupat en relació amb la llengua catalana. Subdividint aquestes dues grans àrees en apartats temàtics, es fa veure com la lingüística catalana, que ha tractat en molta profunditat temes gramaticals, fonètics, històrics, lexicogràfics, dialectals i sociolingüístics, té un compte pendent, encara, amb la línia pragmàtica i discursiva. Els estudis corresponents, per bé que en alguns casos s'han situat en un nivell internacional, mostren també llacunes, subàrees poc desenvolupades, amb poca tradició. També s'apunta que la necessitat d'analitzar pragmàticament i discursivament la societat i la cultura catalanes és evident, tant com la d'integrar els estudis en el conjunt crosscultural de pràctiques comunicatives d'arreu. El sentit d'una pragmàtica i una anàlisi del discurs catalanes implica l'anàlisi pertinent de singularitats, on localisme i globalisme no representen extrems irreconciliables, sinó dimensions complementàries i que s'exigeixen mútuament., Studies on Catalan Pragmatics and Discourse Analysis (1997-2012) The present article is a general descriptive and partly critical review of the studies on Catalan pragmatics and discourse analysis from 1997 to 2012. Taking each of these areas in turn, we show that, although Catalan linguistics has dealt thoroughly with grammar, phonetics, language history, lexicography, dialectology and sociolinguistics, there is still work to be done in pragmatics and discourse analysis. The studies that have been undertaken, while attracting international interest in some cases, also show some deficiencies, underdeveloped subsidiary areas which have been neglected. We also show that there is an obvious need to apply pragmatics and discourse analysis to an examination of Catalan culture and society, and integrate these studies crossculturally at a universal communicative level. Catalan pragmatics and discourse analysis require an investigation of native peculiarities such that local phenomena and universals are not irreconcilable, but mutually dependent, complementary dimensions.

[cat] Aquest article analitza les relacions entre la pragmàtica i la normativització, amb especial referència al cas de la llengua catalana. Malgrat que la pragmàtica se sol considerar un terreny on les normes tenen el sentit només de guies estilístiques o regles de control (més aviat laxes), la gramàtica prescriptiva no se'n pot desentendre, altrament la prescripció resultarà absurda o inadequada., [eng] This article analyses the relationship between pragmatics and prescriptive grammar, with special reference to the case of the Catalan language. Although pragmatics is usually envisaged as a field in which rules must be understood only as stylistic guidelines or (rather loose) principles of control, prescriptive grammars cannot ignore pragmatic con siderations, otherwise lingüistic prescription would be absurd or inappropriate.

The article proposes a methodological framework for analyzing texts and the respective (sub)genres they represent, more or less on a prototypical basis. The framework is based on the confluence of the ethnography of communication with critical discourse analysis, together with the consideration of several issues arising from the multimodal nature of texts. While ethnographic description places the text in its context of production and interpretation, and suggests some of its keys or relevant points, critical analysis makes their interpretation possible — in social interaction — without forgetting the power relations and ideologies which underlie the processes involved in producing and understanding oral or written discourse. The need for a multimodal component analysis is evident from the nature of the texts themselves and from the impossibility of analyzing them as purely or strictly verbal products. In this study the basic examples used are, on the one hand, cards which serve as prototypical presentation of seers and shamans (distributed in public), and on the other, examples of junk mail advertising electronic and computer appliances. In many ways these sets of cases represent the two extremes of a symbolic multimodal discourse: the use of the most modest resources (monochrome, crude, with very poor graphic capabilities and no images) versus the more baroque resources (polychrome, focusing on images, offering a range of resources, and much more elaborate); at the same time, a highly personalized reference (focusing on the supernatural abilities of an individual) against another very depersonalized one (focusing on objects and prices).

Textos: Vicent Salvador, Lluís Payrató, Ramon Pla, Josep M. Fulquet, Margarida Bassols, Magí Camps i Ernest Rusinés. Edició: Lluís Payrató i Neus Nogué, Els textos aplegats en aquest volum provenen de la voluntat de presentar una reflexió àmplia i oberta sobre l’estilística, l’estil i els estils, i són el resultat de les contribucions al dinovè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (2012). Una reflexió que sigui aplicable a una gran diversitat de tipus de text, i que estigui ben exemplificada amb aquesta variació, atès que s’ha considerat precisament que el fenomen de la variació lingüística està present com una mena de background o rerefons en tots els estudis estilístics. En la primera part s’apleguen diversos treballs sobre estilística dels textos literaris i no literaris, sobre els textos multimodals i sobre la relació entre estilística i traducció. En la segona part es recullen les reflexions fruit d’una taula rodona sobre l’estil i els mitjans de comunicació.

Text: Aria Adli, Marina Alamo, Núria Alturo, Carles Bertran, Emili Boix, Eudald Carbonell, Ignasi Clemente, Jaume Filó, Mireia Galindo, Marta Juanhuix, Jaume Mascaró, Juan Pablo Mora. Marta Payà, Lluís Payrató, lsabella Poggi, Fernando Poyatos, Miquel Pueyo, Josep Quer, Sebastia Serrano, F. Xavier ViJa i Jorge Wagensberg. Edició: Lluís Payrató, Núria Alturo i Marta Payà, Aquest volum aplega les contribucions que es van fer, per una banda, en el Novè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 9, 2001), i, per una altra, les que es van fer a la VII Jornada sobre la Variació Lingüística, organitzada per la Xarxa Temàtica Variació Lingüística: Dialectologia, Sociolingüística i Pragmàtica, amb el títol de «Línies de recerca en lingüística i comunicació no verbal (2002). El volum recull les quatre ponències del congrés, que exposen, de manera panoràmica i introductòria, els múltiples punts de contacte entre els aspectes verbals i els no verbals, les categories no verbals i l’ús de la literatura com a font de dades. La taula rodona se centra en el tema de l’anàlisi (conjunta) de la comunicació verbal i no verbal, i pel que fa a la Jornada de la Xarxa Temàtica, l’objectiu va ser oferir una mostra representativa de diferents estudis que plantegessin la interfície verbal - no verbal amb diferents punts de vista i metodologies.

[cat] Reflexió sobre el concepte de «frontera» (i de «recerca de frontera») com a metàfora i lligam entre la teoria i la pràctica científica., [eng] Reflexions on the concept «frontier» (and «frontline research») as both metaphor and link between scientific theory and practice.

Els treballs aplegats en aquest volum recullen les contribucions fetes als dos primers col·loquis lingüístics de la Universitat de Barcelona, celebrats respectivament el 20 de desembre de 1993 i el 19 de desembre de 1994. El primer d’aquests dos col·loquis, amb el títol de «Corpus, corpora», ofereix una panoràmica general sobre els corpus, tant els orals com els escrits, i en particular sobre el corpus de l’Institut d’Estudis Catalans i el de la Universitat de Barcelona. La taula rodona sobre recerques i aplicacions a partir de corpus lingüístics que va cloure el col·loqui es publica transcrita com a final d’aquesta primera part. La segona part del volum inclou les aportacions de diferents especialistes en relació amb temes específics dels corpus: la selecció de les dades, la transcripció, els aspectes computacionals i els informàtics. També es presenta un exemple concret de constitució d’un corpus, en aquest cas el de la Universitat de València.

Aquest document conté el text REL3, una "missa" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text EDUC3, una "classe magistral" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text EMP3, una "subhasta de peix" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text REL1, un "sermó dominical" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text PRIV1, un "conte familiar" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text EMP5, una "venda de mercat" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text CULT3, un "assaig de teatre" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text EDUC2, un "conte escolar" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text CULT4, un "recital de poesia" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).