Search

El objetivo general del proyecto Gramática, pragmática e interacción multimodal es investigar cómo se usan y despliegan los mecanismos gramaticales de la lengua en la interacción comunicativa, Ministerio de Economía y Competitividad (FFI2014-56258-P)

Aquest article fa una revisió panoràmica, descriptiva i en part valorativa, dels estudis de pragmàtica i anàlisi del discurs que, entre 1997 i 2012, s'han desenvolupat en relació amb la llengua catalana. Subdividint aquestes dues grans àrees en apartats temàtics, es fa veure com la lingüística catalana, que ha tractat en molta profunditat temes gramaticals, fonètics, històrics, lexicogràfics, dialectals i sociolingüístics, té un compte pendent, encara, amb la línia pragmàtica i discursiva. Els estudis corresponents, per bé que en alguns casos s'han situat en un nivell internacional, mostren també llacunes, subàrees poc desenvolupades, amb poca tradició. També s'apunta que la necessitat d'analitzar pragmàticament i discursivament la societat i la cultura catalanes és evident, tant com la d'integrar els estudis en el conjunt crosscultural de pràctiques comunicatives d'arreu. El sentit d'una pragmàtica i una anàlisi del discurs catalanes implica l'anàlisi pertinent de singularitats, on localisme i globalisme no representen extrems irreconciliables, sinó dimensions complementàries i que s'exigeixen mútuament., Studies on Catalan Pragmatics and Discourse Analysis (1997-2012) The present article is a general descriptive and partly critical review of the studies on Catalan pragmatics and discourse analysis from 1997 to 2012. Taking each of these areas in turn, we show that, although Catalan linguistics has dealt thoroughly with grammar, phonetics, language history, lexicography, dialectology and sociolinguistics, there is still work to be done in pragmatics and discourse analysis. The studies that have been undertaken, while attracting international interest in some cases, also show some deficiencies, underdeveloped subsidiary areas which have been neglected. We also show that there is an obvious need to apply pragmatics and discourse analysis to an examination of Catalan culture and society, and integrate these studies crossculturally at a universal communicative level. Catalan pragmatics and discourse analysis require an investigation of native peculiarities such that local phenomena and universals are not irreconcilable, but mutually dependent, complementary dimensions.

[cat] Aquest article analitza les relacions entre la pragmàtica i la normativització, amb especial referència al cas de la llengua catalana. Malgrat que la pragmàtica se sol considerar un terreny on les normes tenen el sentit només de guies estilístiques o regles de control (més aviat laxes), la gramàtica prescriptiva no se'n pot desentendre, altrament la prescripció resultarà absurda o inadequada., [eng] This article analyses the relationship between pragmatics and prescriptive grammar, with special reference to the case of the Catalan language. Although pragmatics is usually envisaged as a field in which rules must be understood only as stylistic guidelines or (rather loose) principles of control, prescriptive grammars cannot ignore pragmatic con siderations, otherwise lingüistic prescription would be absurd or inappropriate.

Textos: Vicent Salvador, Lluís Payrató, Ramon Pla, Josep M. Fulquet, Margarida Bassols, Magí Camps i Ernest Rusinés. Edició: Lluís Payrató i Neus Nogué, Els textos aplegats en aquest volum provenen de la voluntat de presentar una reflexió àmplia i oberta sobre l’estilística, l’estil i els estils, i són el resultat de les contribucions al dinovè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (2012). Una reflexió que sigui aplicable a una gran diversitat de tipus de text, i que estigui ben exemplificada amb aquesta variació, atès que s’ha considerat precisament que el fenomen de la variació lingüística està present com una mena de background o rerefons en tots els estudis estilístics. En la primera part s’apleguen diversos treballs sobre estilística dels textos literaris i no literaris, sobre els textos multimodals i sobre la relació entre estilística i traducció. En la segona part es recullen les reflexions fruit d’una taula rodona sobre l’estil i els mitjans de comunicació.

Text: Aria Adli, Marina Alamo, Núria Alturo, Carles Bertran, Emili Boix, Eudald Carbonell, Ignasi Clemente, Jaume Filó, Mireia Galindo, Marta Juanhuix, Jaume Mascaró, Juan Pablo Mora. Marta Payà, Lluís Payrató, lsabella Poggi, Fernando Poyatos, Miquel Pueyo, Josep Quer, Sebastia Serrano, F. Xavier ViJa i Jorge Wagensberg. Edició: Lluís Payrató, Núria Alturo i Marta Payà, Aquest volum aplega les contribucions que es van fer, per una banda, en el Novè Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 9, 2001), i, per una altra, les que es van fer a la VII Jornada sobre la Variació Lingüística, organitzada per la Xarxa Temàtica Variació Lingüística: Dialectologia, Sociolingüística i Pragmàtica, amb el títol de «Línies de recerca en lingüística i comunicació no verbal (2002). El volum recull les quatre ponències del congrés, que exposen, de manera panoràmica i introductòria, els múltiples punts de contacte entre els aspectes verbals i els no verbals, les categories no verbals i l’ús de la literatura com a font de dades. La taula rodona se centra en el tema de l’anàlisi (conjunta) de la comunicació verbal i no verbal, i pel que fa a la Jornada de la Xarxa Temàtica, l’objectiu va ser oferir una mostra representativa de diferents estudis que plantegessin la interfície verbal - no verbal amb diferents punts de vista i metodologies.

[cat] Reflexió sobre el concepte de «frontera» (i de «recerca de frontera») com a metàfora i lligam entre la teoria i la pràctica científica., [eng] Reflexions on the concept «frontier» (and «frontline research») as both metaphor and link between scientific theory and practice.

Els treballs aplegats en aquest volum recullen les contribucions fetes als dos primers col·loquis lingüístics de la Universitat de Barcelona, celebrats respectivament el 20 de desembre de 1993 i el 19 de desembre de 1994. El primer d’aquests dos col·loquis, amb el títol de «Corpus, corpora», ofereix una panoràmica general sobre els corpus, tant els orals com els escrits, i en particular sobre el corpus de l’Institut d’Estudis Catalans i el de la Universitat de Barcelona. La taula rodona sobre recerques i aplicacions a partir de corpus lingüístics que va cloure el col·loqui es publica transcrita com a final d’aquesta primera part. La segona part del volum inclou les aportacions de diferents especialistes en relació amb temes específics dels corpus: la selecció de les dades, la transcripció, els aspectes computacionals i els informàtics. També es presenta un exemple concret de constitució d’un corpus, en aquest cas el de la Universitat de València.

Aquest document conté el text REL3, una "missa" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text EDUC3, una "classe magistral" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text EMP3, una "subhasta de peix" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text REL1, un "sermó dominical" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text PRIV1, un "conte familiar" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text EMP5, una "venda de mercat" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text CULT3, un "assaig de teatre" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text EDUC2, un "conte escolar" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text CULT4, un "recital de poesia" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text PRIV3, una "conversa telefònica" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text CIV1, un "judici de primera instància" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text CULT1, una "presentació d'un vídeo" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text REL2, un "casament" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text POL1, un "míting polític" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté "conversa 01", un "sopar al menjador" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté "conversa 05", un "xerrada al menjador després d'un partit de futbol" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté "conversa 08", una "sobretaula al sofà amb la televisió engegada" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté "conversa 07", una conversa "abans de dinar al menjador" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccu

Aquest document conté "conversa 06", un "sopar i cafè al menjador" que formen part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté "conversa 10", una "visita de cortesia al menjador" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté "conversa 04", un "dinar" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

The aim of this appraisal is to provide readers of the Catalan Review with access to data concerning both work already completed and work currently under way in the fields of Catalan sociolinguistics and pragmatics. Even though this is the Internet era, information of this kind is sometimes impossible to find; many specialized bibliographical networks or repertoires do not cover books and articles on Catalan or in Catalan, and even less cover the fields of sociolinguistics and pragmatics. We hope that this article will serve as an invitation to readers to evaluate for themselves the weak points and the strong points of a research field as heterogeneous as this one, and to initiate or coordinate their own research.

Algú ha dit més d'una vegada que l'invent del magnetòfon assenyala una de les revolucions més transcendentals en la història de la lingüística, i probablement algú altre ja deu haver dit també que l'invent del vídeo ha esdevingut fonamental en els estudis comunicatius i, en particular, en els d'anàlisi de discurs. En efecte, aquest aparell diabòlic, amb els corresponents sistemes d'enregistrament i reproducció, no tan sols permet immortalitzar memorables escenes familiars i participar en innombrables i generosos programes de televisió, sinó que a més fa possible, en un terreny més acadèmic, enregistrar mostres de parla contextualitzada; com a mínim, més contextualitzada que el que s'aconsegueix amb un magnetòfon (naturalment no cal dir que la reproducció perfecta dels esdeveniments de parla originals és impossible).

[ENG] The aim of the authors of this paper is to offer a clarifying basis for conversation studies which would suggest several fruiful areas of analysis. Without claiming an affiliation to one specific approach, the authors point out a series of concepts an methods which, they think, ara essential for the analysis of conversation.

La finalitat d'aquest article apunta a l'aclariment d'una sèrie de problemes que sorgeixen de la terminologia aplicada als fenòmens derivats dels contactes entre llengües. Almenys, confio que les pagines següents oferiran al lector un panorama de les nocions i dels termes utilitzats en aquest camp i de les possibilitats -en una hipotètica tria- d'establir una terminologia si més no coherent amb les finalitats de cada investigació o treball concrets. La justificació de l'article -com en certa manera es pot deduir de les paraules precedents- radica en les múltiples confusions i imprecisions que deriven del vocabulari terminològic usualment emprat per referir-se als fenòmens resultants de les influències interlingüístiques. Limito d'entrada el terreny adoptant una perspectiva estrictament lingüística i centrant-me en el cas del català.

[ENG] The aim of the authors of this paper is to offer a clarifying basis for conversation studies which would suggest several fruiful areas of analysis. Without claiming an affiliation to one specific approach, the authors point out a series of concepts an methods which, they think, ara essential for the analysis of conversation.

Un observador interessat pels fenòmens de la comunicació s'adona immediatament que el potencial comunicatiu humà no es concreta, en la interacció ordinària, exclusivament través del canal verbal, sinò que funciona en paral.lel amb d'altres. Entre aquests la gestualitat sembla que mereix, per múltiples raons, una atenció bastant més intensa que no pas la que li han dedicat tradicionalment els especialistes o els interessats en la comunicació.De fet, gairebé no es pot ni parlar d'una autèntica tradició d'estudis sobre la gestualitat. Fins després de la segona meitat del segle actual no es desperta un interès viu sobre aquest fenomen -o sobre l'anomenada "comunicació no verbal", per utilitzar un terme més ampli i difós a partir d'aquest moment històric-, i el que trobem abans són o bé precedents il.lustres (Mallery, Wundt, Efron) en quali tat d'excepcions solitàries, o bé obres que s'enfronten amb la gestualitat i el gest en particular des de tradicions ja constituïdes o d'altra mena (la retòrica, la filosòfica i la psicològica, sobretot).El despertar dels estudis sobre comunicació després de la segona guerra mundial tindrà a la llarga l'avantatge que resituarà el fenomen del gest en un context més ampli, el de la comunicació no verbal en conjunt, s'oferiran les primeres classificacions funcionals que permetran una categorització més fonamentada.Dins d'aquest context epistemològic, si val l'expressió, es difondrà la noció d'emblema, original d'Efron, que substituirà -encara que no en sigui ben bé l'equivalent- la més tradicional i usada de gest simbòlic. La noció ha sofert múltiples matisacions, i el garbuix terminològic que s'hi ha aparellat n'és parcialment una prova. Als efectes d'aquest treball, l' emblema es defineix com un gest autònom (que pot donar-se amb independència del llenguatge verbal) fet amb intenció de comunicar, propi d'una col.lectivitat, i amb un nucli significatiu que en possibili ta una fàcil i breu traducció a una llengua natural, i un reconeixement inequívoc per part del grup humà que l'utilitza.Partint de la base de la classificació funcional de la gestualitat d'Ekman Friesen (1969) de la definició esmentada d'emblema, la tesi implícita d'aquesta investigació és que en el repertori comunicatiu propi d'una comunitat i -en el pla particular- d'un individu, cal integrar-hi, en qualitat d'eines comunicatives al seu abast, un conjunt o repertori d'emblemes, els quals acompleixen funcions comunicatives ben precises -però ben poc estudiades- en el si de 1es interaccions quotidianes.L'objectiu principal de la investigació, l'estab1iment d'un primer repertori bàsic d'emblemes catalans associables amb la modalitat col.loquial (o sigui, oral, espontània, informal interactiva) de la llengua catalana, s'ha acomplert mitjançant una metodologia que ha intentat garantir per sobre de tot la fiabilitat dels resultats, per bé que aquesta opció hagi redundat en dany d'un estudi més ambiciós que abracés un nombre superior de variables (de tipus geogràfic, social, sexual i generacional), segurament de la confecció d'un repertori més ampli (però alhora probablement més indefinit).La metodologia emprada combina una enquesta de codificació amb una de descodificació, les quals s'han passat a un total de vint informants amb característiques homogènies (pel que fa a l'origen, edat, sexe i formació cultural), i té l'avantatge que permet oferir força més dades sobre les unitats objecte d'estudi que els mètodes de la gran majoria de treballs similars duts a terme en d'altres llengües o cultures. En aquest sentit sembla igualment bastant més aconsellable i productiva que l'ús d'una simple enquesta de descodificación anàloga a l'enquesta dialectològica tradicional.El repertori bàsic definitiu d'emblemes catalans establert consta de 108 unitats (una o dues de les quals són susceptibles de ser considerades variants d'altres), i va acompanyat d'un repertori complementari de 65 gestos i d'una recopilació final d'unes altres 48 unitats, que s' ha considerat que no reunien els requisits imprescindibles per ser considerades emblemes. Aquest conjunt total de 221 gestos (anomenat inicialment repertori provisional bàsic) procedia d'una selecció d'un primer repertori provisional de 315 unitats, resultat al seu torn d'una altra selecció elaborada a partir de fonts bibliogràfiques i de dades recollides mitjançant l'observació directa de diferents situacions quotidianes.Complementant la tasca d'establir el repertori, la comparació dels tres reculls esmentats permet observar quines són les categories emblemàtiques més ben representades com a actes comunicatius (la representativa i l'exhortativa), fa possible aventurar algunes hipótesis sobre quines són les menes de gestos més propensos a emblematitzar-se a través d'un procés de convencionalització, ja que els percentatges de les diverses categories assenyalades varien d'una forma prou significativa al llarg dels tres reculls. Tanmateix, fa evident al mateix temps que aquest terreny en particular està necessitat d'estudis més detinguts. Al capdavall, el mateix es pot apuntar en general, pel que fa a la mancança d'estudis, de les múltiples confluències que presenten els camps de la lingüística i de la comunicació no verbal, l'estudi del gest i de la paraula, una àrea en què la interdisciplinarietat és obligada en l'enfocament i en l'anàlisi., The implicit thesis of this investigation is that in the communicative repertoire peculiar to a community and -at the particular level- to an individual, it is necessary to integrate, as accessible communicative tools, a set or repertoire of emblems or autonomous gestures, which fulfil very precise -but very seldom studied- communicative functions in our daily interactions.The main aim of this investigation has been centered on establishing a first basic repertoire of Catalan emblems that can be associated with the colloquial variety (oral, spontaneous. informal and interactive) of the Catalan language. The methodology used combines a codification test with a decoding one, which have been given to a total of twenty informants with homogeneous characteristics (as far as origin, age, sex and cultural formation are concerned).The final basic repertoire of Catalan emblems consists of 108 items (from which one or two might be regarded as varieties of other items), accompanied by a complementary repertoire of 65 gestures and a final compilation of another 48 items. This total set of 221 gestures (the provisional basic repertoire) originated in a selection from a previous provisional repertoire of 315 items, which was in its turn the result of another selection elaborated from bibliographical sources and from data collected by means of direct observation.Complementing the task of establishing the repertoire, the comparison of the three compilations allows us to observe which are the emblematic categories that are best represented as communicative acts (the representative and the exhortative), and makes it possible to venture some hypotheses about which are the kinds of gestures that are more liable to become emblems through a process of conventionalization, since the percentages of the different categories pointed out vary significantly throughout the three compilations.

[CAT] Revisió a la bibliografia específica sobre anàlisi del discurs actualitzat a la data de publicació d'aquest número de la revista (tardor de 1989).

Aquest document conté el text EMP1, una "entrevista de pràctiques" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text EDUC1, una "reunió de professors" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d¿Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text EMP2, una "conversa tècnica" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text POL3, un "ple d'ajuntament" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

[ENG] The aim of the authors of this paper is to offer a clarifying basis for conversation studies which would suggest several fruiful areas of analysis. Without claiming an affiliation to one specific approach, the authors point out a series of concepts an methods which, they think, ara essential for the analysis of conversation.

Aquest document conté el text CIV2, un "casament civil" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

[ENG] The aim of the authors of this paper is to offer a clarifying basis for conversation studies which would suggest several fruiful areas of analysis. Without claiming an affiliation to one specific approach, the authors point out a series of concepts an methods which, they think, ara essential for the analysis of conversation.

Aquest document conté el text POL2, una "sessió parlamentària" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text PRIV2, uns "missatges a un contestador automàtic" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text EMP4, una "contractació d'un viatge" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text POL4, una "roda de premsa" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté conversa 02, un "xerrada al sofà després d'un dinar a fora de casa" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté "conversa 09", una "sobretaula al menjador" que forma part del Corpus Oral de Conversa Col·loquial (COC). El COC és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

Aquest document conté el text EDUC4, una "conferència" que forma part del Corpus Oral de Registres (COR). El COR és un component del Corpus de Català Contemporani de la Universitat de Barcelona (CCCUB), un arxiu de corpus de llengua catalana oral contemporània que ha estat confegit pel grup de recerca Grup d'Estudi de la Variació (GEV) amb la finalitat de contribuir a l'estudi de la variació dialectal, social i funcional en la llengua catalana. Aquest i altres materials del CCCUB són accessibles directament al Dipòsit Digital de la UB (http://diposit.ub.edu) o a través del web del CCCUB (http://www.ub.edu/cccub).

[spa] La influencia que ha conformado la historia de la humanidad en el uso social del lenguaje está arraigada en el pensamiento posmoderno. A través de los siglos puede narrarse una crónica de exaltación del hombre blanco y de menosprecio hacia la mujer, que ha devenido en construcciones culturales de género. Los medios de comunicación como agentes sociales poseen un alto nivel de credibilidad. Esta cualidad les confiere la capacidad de naturalizar y potenciar constructos de género y categorizaciones de toda índole. Esta investigación analiza el discurso de las entrevistas que presenta la prensa dominical para ponderar el trato lingüístico con el que se describe el trabajo de la élite científica y cultural. Mediante un análisis crítico del discurso de mirada sociocognitiva, se ha indagado qué asociaciones semántico-cognitivas subyacen en su actividad lingüística. Prestando atención a la dimensión pragmática del lenguaje en relación con el contexto, se considera que la repetición, exposición y contacto con el mismo tipo de ideas lleva a naturalizar estas prácticas y a servirse de las mismas para comunicarse con el entorno. Se trata de una inercia discursiva que se genera debido al contacto y a la frecuencia de uso lingüístico y que los periodistas reproducen en sus textos, retroalimentando el discurso social. La historia de la humanidad, reforzada por la religión, la política, la ciencia y la cultura, ha dejado un rastro en el pensamiento colectivo que se constata en los resultados de esta tesis. Las prácticas discursivas que ofrece el periodismo dominical contienen un sesgo inconsciente que perpetúa roles y arquetipos de género, devaluando a la mujer profesional frente a sus homólogos., [eng] The influence that has shaped human history in the social use of language is rooted in postmodern thought. Throughout the centuries, a chronicle of exaltation of the white man and contempt for women can be observed, which has evolved into cultural constructions of gender. The media as social agents possess a high level of credibility. This quality gives them the ability to naturalize and reinforce gender constructs and categorizations of all kinds. This research analyzes the discourse of the interviews presented in the Sunday press to ponder the linguistic treatment with which the work of the scientific and cultural elite is described. By means of a critical analysis of the discourse from a socio-cognitive point of view, the semantic-cognitive associations underlying their linguistic activity are investigated. Paying attention to the pragmatic dimension of language in relation to the context, it is considered that the repetition, exposure and contact with the same type of ideas lead to naturalize and use them to communicate with the environment. This is a discursive inertia that is generated due to contact and frequency of linguistic use and that journalists reproduce in their texts, feeding back into the social discourse. The history of humanity, reinforced by religion, politics, science and culture, has left a trace in the collective thought that is confirmed in the results of this thesis. The discursive practices offered by Sunday journalism contain an unconscious bias that perpetuates gender roles and archetypes, devaluing professional women compared to their counterparts.