Search

Treball Final de Màster Universitari en Noves Tendències i Processos d'Innovació en Comunicació. Codi: SBP052. Curs: 2018/2019 Esta investigación aborda la representación de la ciencia en los videojuegos, un sector cultural de enorme relevancia social y económica que ha trascendido el entorno lúdico para convertirse en una poderosa herramienta comunicativa, cuyas narrativas tienen importantes influencias en el periodismo, la comunicación científica o la educación. El objetivo de este estudio es explorar en las tipologías y mecánicas de juego que utilizan las ciencia como objeto lúdico, las disciplinas científicas más empleadas y su atractivo para los egamers. Para realizar este análisis, realizado mediante metodologías cuantitativas y cualitativas, se ha escogido como paradigma la plataforma de distribución digital de videojuegos STEAM, de Valve Corporation, atendiendo a su popularidad, carácter global y su integración de propuestas del sector indie. La muestra tipológica está conformada por un total de 25 videojuegos y el período de estudio quedó fijado en la primera quincena del mes de julio de 2019. This research deals with the representation of science in video games, a cultural sector of enormous social and economic relevance that has transcended the playful environment to become a powerful communicative tool, whose narratives have important influences on journalism, scientific communication or education. The objective of this study is to explore the typologies and game mechanics that science uses as a recreational object, the most used scientific disciplines and its appeal to egamers. The STEAM digital videogame distribution platform of Valve Corporation has been chosen as a paradigm, based on its popularity, global character and its integration of indie sector proposals, and we have used quantitative and qualitative methodologies to carry out this analysis. The typological sample is made up of a total of 25 videogames and the study period was set in the first half of July 2019.

Aquesta tesi doctoral de la Universitat de València analitza l’evolució del periodisme ambiental des de la premsa generalista espanyola –durant les dues dècades prèvies a l’arribada al segle XXI- fins les edicions digitals dels diaris europeus de referència i de les revistes deganes de natura dels quatre països objecte d’estudi: la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya. Ho fa, a més, en un moment històric clau per a la indústria periodítica perquè hi conclueixen dos importants factors. Per un costat, la transició del model en paper convencional al paradigma digital i, per un altre, la crisi econòmica iniciada en 2008, la qual va tindre una gran influència en el recursos humans de les plantilles de les redaccions de mitjans escrits. El treball de recerca té dues parts diferenciades. La primera d’elles se centra en l’àmbit espanyol i en suport paper, després d’haver fet un repàs de la coneguda com a segona eclosió de la divulgació de la natura durant el segle XIX. Considerem que aquest moviment constitueix un dels gèrmens del periodisme ambiental, juntament amb altres factors posteriors com ara els signes evidents del deteriorament de l’entorn, les primeres alertes científiques i d’organismes internacionals i, especialment, la lluita de les organitzacions ecologistes. D’aquesta manera, per començar, s’estudia l’evolució del periodisme ambiental durant dues dècades (1984-2004) a través de les pàgines de dos diaris d’àmbit estatal, El País i La Vanguardia, i un d’àmbit autonòmic, Levante-El Mercantil Valenciano i de cinc suplements verds publicats per capçaleres diàries de distribució estatal: ABC Natural, Tierra, Natura, Verde y Ciencia y Tecnología. La segona part de la tesi doctoral de Maria Josep Picó i Garcés aprofundeix en el periodisme ambiental en l’àmbit europeu i, atesa la ràpida influència d’Internet en la producció, la distribució i el consum de la informació, obrim en nostre camp d’investigació a l’entorn digital, tant d’edicions digitals de capçaleres com de revistes de natura. En aquest apartat podem trobar diversos focus d’atenció. Per exemple, l’estudi en profunditat, mitjançant metodologies quantitatives i qualitatives, de les estratègies digitals de les revistes de natura deganes a Europa: BBC Wildlife, Terre Sauvage, Oasis i Quercus. A més a més, aquesta recerca analitza l’aparició i evolució dels blogs periodístics ambientals a les edicions digitals de la premsa europea com a nou gènere periodístic. Els blogs són elaborats per diversos tipus de perfil d’autors, entre els quals destaquen els professionals freelance, tant periodistes com científics i ambientalistes. Paral·lelament, també s’estudia el lideratge dels periodistes ambientals de diaris i revistes de natura en les xarxes socials, en concret, en Twitter, la més periodística de totes elles. Un dels seus objectius d’aquest treball és reivindicar el periodisme ambiental de qualitat i rigorós en l’entorn digital per la seua rellevància econòmica, política social i cultural. I, a més, amb incidència en la qualitat de vida de la ciutadania actual i de les generacions futures. Perquè, tanmateix, aquesta especialitat periodística de l’àmbit científic és molt vulnerable al posar en escacs el model econòmic imperant i les ideologies que li donen suport. Alhora, el nostre treball adverteix –i planteja nous estudis- al voltant de la influència en el periodisme especialitzat de la integració multimèdia, de la cerca de trànsit a les edicions digitals o de les dinàmiques de compartir continguts a les xarxes socials. Aquesta tesi doctoral de la Universitat de València analitza l’evolució del periodisme ambiental des de la premsa generalista espanyola –durant les dues dècades prèvies a l’arribada al segle XXI- fins les edicions digitals dels diaris europeus de referència i de les revistes deganes de natura dels quatre països objecte d’estudi: la Gran Bretanya, França, Itàlia i Espanya. Ho fa, a més, en un moment històric clau per a la indústria periodítica perquè hi conclueixen dos importants factors. Per un costat, la transició del model en paper convencional al paradigma digital i, per un altre, la crisi econòmica iniciada en 2008, la qual va tindre una gran influència en el recursos humans de les plantilles de les redaccions de mitjans escrits. El treball de recerca té dues parts diferenciades. La primera d’elles se centra en l’àmbit espanyol i en suport paper, després d’haver fet un repàs de la coneguda com a segona eclosió de la divulgació de la natura durant el segle XIX. Considerem que aquest moviment constitueix un dels gèrmens del periodisme ambiental, juntament amb altres factors posteriors com ara els signes evidents del deteriorament de l’entorn, les primeres alertes científiques i d’organismes internacionals i, especialment, la lluita de les organitzacions ecologistes. D’aquesta manera, per començar, s’estudia l’evolució del periodisme ambiental durant dues dècades (1984-2004) a través de les pàgines de dos diaris d’àmbit estatal, El País i La Vanguardia, i un d’àmbit autonòmic, Levante-El Mercantil Valenciano i de cinc suplements verds publicats per capçaleres diàries de distribució estatal: ABC Natural, Tierra, Natura, Verde y Ciencia y Tecnología. La segona part de la tesi doctoral de Maria Josep Picó i Garcés aprofundeix en el periodisme ambiental en l’àmbit europeu i, atesa la ràpida influència d’Internet en la producció, la distribució i el consum de la informació, obrim en nostre camp d’investigació a l’entorn digital, tant d’edicions digitals de capçaleres com de revistes de natura. En aquest apartat podem trobar diversos focus d’atenció. Per exemple, l’estudi en profunditat, mitjançant metodologies quantitatives i qualitatives, de les estratègies digitals de les revistes de natura deganes a Europa: BBC Wildlife, Terre Sauvage, Oasis i Quercus. A més a més, aquesta recerca analitza l’aparició i evolució dels blogs periodístics ambientals a les edicions digitals de la premsa europea com a nou gènere periodístic. Els blogs són elaborats per diversos tipus de perfil d’autors, entre els quals destaquen els professionals freelance, tant periodistes com científics i ambientalistes. Paral·lelament, també s’estudia el lideratge dels periodistes ambientals de diaris i revistes de natura en les xarxes socials, en concret, en Twitter, la més periodística de totes elles. Un dels seus objectius d’aquest treball és reivindicar el periodisme ambiental de qualitat i rigorós en l’entorn digital per la seua rellevància econòmica, política social i cultural. I, a més, amb incidència en la qualitat de vida de la ciutadania actual i de les generacions futures. Perquè, tanmateix, aquesta especialitat periodística de l’àmbit científic és molt vulnerable al posar en escacs el model econòmic imperant i les ideologies que li donen suport. Alhora, el nostre treball adverteix –i planteja nous estudis- al voltant de la influència en el periodisme especialitzat de la integració multimèdia, de la cerca de trànsit a les edicions digitals o de les dinàmiques de compartir continguts a les xarxes socials.

La meta europea és aconseguir una societat competitiva i dinàmica, basada en el coneixement, capaç de garantir un creixement econòmic sostenible amb més i millor ocupació i als nivells de cohesió, com marca la declaració de Lisboa. Però, alhora, el continent experimenta una davallada de l’interès per les ciències i la tecnologia que xoca frontalment amb el model de futur basat en el progrés cientificotècnic. Una crisi de vocacions científiques que s’agreuja en el cas de les dones, excepte en l’àmbit de la salut.

Treball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932. Curs: 2021/2022

Treball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932. Curs: 2021/2022 El tema d'aquest mitjà digital és l'actualitat mediambiental de les Terres de l'Ebre. Avui en dia, i des de fa uns quants anys, les Terres de l'Ebre s'han vist afectades pel canvi climàtic. Actualment, estan vivint una situació precària en la major part del seu territori. En els dos últims anys han viscut conseqüències de fenòmens naturals com per exemple la regressió del Delta de l'Ebre o les inundacions d'Alcanar i les Cases d'Alcanar, que han causat danys de gran envergadura a la zona. Són temes d'interès i d'importància, ja que els mitjans de comunicació gairebé no en fan ressò de les necessitats que hi ha al sud de Catalunya. Fa molt que es demana ajuda tant al govern català com al govern central, però mai s'obté una resposta eficaç. És per això que, a través d'aquest projecte, es vol arribar a explicar a la gent el que està passant. És reivindicar, una vegada més, que les Terres de l'Ebre necessiten ajuda i que els qui hi viuen allí pensen lluitar per la seva terra. Aquesta només és una petita part que tractarà el mitjà, ja que si les Terres de l'Ebre es caracteritzen per una cosa, és per la gran riquesa mediambiental que hi tenen. És necessari parlar de totes les oportunitats mediambientals que hi ha en aquest territori. En pocs quilòmetres es troben dos grans parcs naturals, El Parc Natural dels Ports i el Parc Natural del Delta de l'Ebre, dos llocs on hi ha gran varietat de fauna i flora. També hi ha l'oportunitat de relacionar el medi ambient amb el gran atractiu turístic d'alguns indrets coneguts i d'altres no tan coneguts. Arran de la pandèmia molta gent ha deixat la ciutat per buscar llocs més tranquils i rurals per així viure connectats a la natura. Aquest mitjà també pot ser una oportunitat per a donar a conèixer pobles o comarques que tenen risc de despoblament com la Terra Alta. Al ser un mitjà digital especialitzat, però també local és important donar veu a veïns i veïnes, associacions, alcaldes i alcaldesses, etc. El que mou els mitjans locals és l'afany que té la gent per a veure's després, per veure que el que diuen importa i que el que fan es valora. Així, aquest mitjà serà mediambiental, però a la vegada es lligarà el medi ambient a altres sectors com el turisme, l'economia, la cultura o la societat.

Treball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932. Curs acadèmic: 2020/2021 Pararteamirar es un medio de comunicación digital que nace con la idea de acercar las artes plásticas al público joven, en concreto a la generación milenial y Z. La plataforma se mueve por la ciudad de València y ofrece contenido riguroso y periodístico, así como interactivo y audiovisual. Además, las redes sociales aportan un valor añadido al cibermedio, permiten una interacción con el público y es la principal vía para darse a conocer. Arte urbano, exposiciones vinculadas con el cambio climático, la figura de la mujer, la inteligencia artificial o las jóvenes promesas en este ámbito, son varios de los temas a consultar en el medio de comunicación. Pararteamirar pretende guiarse por unos temas de referencia que puedan interesar a su público con el objetivo de informar y a su vez hacer reflexionar.

Treball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932. Curs acadèmic: 2017/2018

Treball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932. Curs acadèmic: 2016/2017

Treball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932. Curs acadèmic: 2016/2017. El periodismo taurino también se ha tenido que adaptar al nuevo panorama mediático digital, tan imprevisible como novedoso que permite estar conectado desde cualquier lugar y a cualquier hora. Sin embargo, los cibermedios taurinos no están sabiendo aprovechar al máximo todas las posibilidades comunicativas que ofrece la web 2.0, dando mayor importancia a unas herramientas que a otras. Por lo tanto, se puede decir que su adaptación al escenario digital no está completa ni consolidada. La finalidad de este trabajo es reflejar las facetas comunicativas más potentes que presentan los medios digitales taurinos analizados (Mundotoro.com, Aplausos.es y Burladero.tv) y proponer la mejora cualitativa de los contenidos más descuidados, como la hipertextualidad y la interactividad. Este análisis permite detectar la evolución y la adaptación que ha experimentado el periodismo taurino en el entorno digital. Bullfighting journalism has had to adapt to the new mediatic and digital scene too, as unpredictable and newfangled that allows us to be connected from everywhere and whatever the time it is. However, the taurine cybermedia are not really obtaining its maximum communicative possibilities that are offered by the web 2.0, focusing more in some tools than others. Therefore, it can be said that its adaptation to the digital scene is not completed nor consolidated. The aim of this paper is to reflect the more powerful communicative facets that the analyzed taurine digital media (Mundotoro.com, Aplausos.es y Burladero.tv) present and to propose the qualitative improvement of contents that have been more neglected, as hypertextuality and interactivity. This analysis allows the detection of evolution and adaptation that bullfighting journalism has experienced in the digital environment.

Treball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932. Curs acadèmic: 2016/2017

Treball Final de Grau en Periodisme. Codi: PE0932. Curs acadèmic: 2016-2017