Funding. The authors are part of the Deusto Social Values Research Team, which represents Spain in the European Values Study. The latest edition of the survey was carried out in 2017 and 2018 and was funded thanks to two research projects: "Changing values in Spain and Europe: European identity, social justice and solidarity in new scenarios (EVS-Change)" funded by the Ministry of Economy and Competitiveness in the 2016 call (Ref: CSO2016-77057-R) and the project "Recognition of research teams" of the Department of Education of the Basque Government in the 2012-2018 call (Ref: IT 725-13). This article asks whether attitudes towards the moral obligation to care for parents is a gender issue that is generalisable to all European countries, or whether different models of the welfare state and provision of assistance to older people are factors that modify the views of informal carers. To this end, the article analyses the European Values Study as applied to five countries which, according to previous correspondence, represent different cultural models: Norway, Germany, Russia, Italy and Spain. The article provides an analysis of each of these countries in order to identify the impact of sociodemographic variables (sex and living together with parents), as well as a comparative analysis aimed at identifying differences and similarities among different models of welfare (Scandinavian, former communist, Central European and familialist). The aim is to determine whether the associated factors have an individual character, with a strong gender impact, or rather a cultural character, with the welfare model providing a strong associated impact. The analysis reveals that in the case of opinions gathered in different European countries, the model of welfare appears as the most influential associated factor. Similarly, it can be said that despite the existence of strongly familialist welfare models in southern Europe, Spain moves towards a greater resemblance to central European countries on this issue. Aquest article es pregunta si les actituds envers l'obligació moral de cuidar els progenitors és una qüestió de gènere generalitzable a tots els països europeus, o si els diferents models d'estat de benestar i de prestació d'assistència a les persones grans són factors que modifiquen les opinions de les persones cuidadores informals. Així, l'article analitza l'Enquesta Europea de Valors aplicada a cinc països que, segons prèvies correspondències, representen models culturals diferents: Noruega, Alemanya, Rússia, Itàlia i Espanya. L'article ofereix una anàlisi de cadascun d'aquests països amb la finalitat d'identificar l'impacte de les variables sociodemogràfiques (sexe i convivència amb els progenitors) i de fer una anàlisi comparativa dirigida a identificar les diferències i similituds entre els diferents models de benestar (escandinau, excomunista, centreeuropeu i familiarista). L'objectiu és determinar si els factors associats tenen un caràcter individual, amb un fort impacte de gènere; o més aviat un caràcter cultural, associat al model de benestar. L'anàlisi revela que, en el cas de les opinions recollides en diferents països europeus, el model de benestar apareix com el factor associat més influent. De la mateixa manera, es pot afirmar que, malgrat l'existència de models de benestar fortament familiaristes al sud d'Europa, Espanya avança en aquesta qüestió cap a una major semblança amb els països centreeuropeus. Este artículo se pregunta si las actitudes hacia la obligación moral de cuidar a los progenitores es una cuestión de género generalizable a todos los países europeos, o si los distintos modelos de estado de bienestar y de prestación de asistencia a las personas mayores son factores que modifican las opiniones de las personas cuidadoras informales. Para ello, el artículo analiza la Encuesta Europea de Valores aplicada a cinco países que, según previas correspondencias, representan modelos culturales diferentes: Noruega, Alemania, Rusia, Italia y España. El artículo ofrece un análisis de cada uno de estos países con el fin de identificar el impacto de las variables sociodemográficas (sexo y convivencia con los progenitores) y de realizar un análisis comparativo dirigido a identificar las diferencias y similitudes entre los distintos modelos de bienestar (escandinavo, excomunista, centroeuropeo y familista). El objetivo es determinar si los factores asociados tienen un carácter individual, con un fuerte impacto de género; o más bien un carácter cultural, asociado al modelo de bienestar. El análisis revela que, en el caso de las opiniones recogidas en diferentes países europeos, el modelo de bienestar aparece como el factor asociado más influyente. Del mismo modo, se puede afirmar que, a pesar de la existencia de modelos de bienestar fuertemente familistas en el sur de Europa, España avanza en esta cuestión hacia una mayor semejanza con los países centroeuropeos.