Search

Des de la invenció de la fotografia, aquesta ha anat de la mà de l’arquitectura. En un inici, la fotografia s’aprofitava de l’estatisme de l’arquitectura per representar la realitat que es vivia a l’època. Posteriorment, amb el pas dels anys, l’arquitectura s’ha convertit en un element d’inspiració de fotògrafs arreu del món. Però, per què no totes les imatges que veiem d’un mateix espai arquitectònic generen les mateixes sensacions a l’espectador? Aquest treball explora les dinàmiques col·laboratives entre arquitectes i fotògrafs, estudiant com aquestes relacions permeten capturar arquitectures que surten dels límits de la imatge i transmeten a l’espectador tota la potència arquitectònica i sensorial dels espais construïts. La col·laboració entre arquitectes i fotògrafs no només implica aspectes tècnics de composició o il·luminació, sinó també una comprensió compartida sobre l’essència de l’arquitectura. Aquesta col·laboració crea una harmonia entre la visió de l’arquitecte i la del fotògraf, el qual és capaç de plasmar imatges que transmeten a l’espectador l’essència dels espais, així com les atmosferes buscades pels arquitectes., Desde la invención de la fotografía, ésta ha ido de la mano de la arquitectura. En un inicio, la fotografía se aprovechaba del estatismo de la arquitectura para representar la realidad que se vivía en la época. Posteriormente, con el paso de los años, la arquitectura se ha convertido en un elemento de inspiración de fotógrafos en todo el mundo. Pero, ¿por qué no todas las imágenes que vemos de un mismo espacio arquitectónico generan las mismas sensaciones en el espectador? Este trabajo explora las dinámicas colaborativas entre arquitectos y fotógrafos, estudiando cómo estas relaciones permiten capturar arquitecturas que salen de los límites de la imagen y transmiten al espectador toda la potencia arquitectónica y sensorial de los espacios construidos. La colaboración entre arquitectos y fotógrafos no sólo implica aspectos técnicos de composición o iluminación, sino también una comprensión compartida sobre la esencia de la arquitectura. Esta colaboración crea una armonía entre la visión del arquitecto y la del fotógrafo, que es capaz de plasmar imágenes que transmiten al espectador la esencia de los espacios, así como las atmósferas buscadas por los arquitectos., Since its invention, photography has gone hand in hand with architecture. At first, photography took advantage of the statism of architecture to represent the reality that was lived at the time. Subsequently, over the years, architecture has become an element of inspiration for photographers around the world. But why don’t all the images we see of the same architectural space generate the same sensations in the viewer? This work explores the collaborative dynamics between architects and photographers, studying how these relationships make it possible to capture architectural features that go beyond the limits of the image and convey to the viewer all the architectural and sensory power of the built spaces. The collaboration between architects and photographers does not only involve technical aspects of composition or lighting, but also a shared understanding of the essence of architecture itself. This collaboration creates a harmony between the vision of the architect and that of the photographer, who can create images that convey to the viewer the essence of the spaces, as well as the atmospheres sought by the architects.

Bibliografia sobre Carme Pigem Barceló (Olot, 1962), arquitecta catalana que forma part de l'estudi RCR Arquitectes. Arquitecta per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès l'any 1987, Objectius de Desenvolupament Sostenible::5 - Igualtat de Gènere, Postprint (published version)

Aquest treball centra tota l’atenció en l’estudi i l’ús del subsòl, entès com a espai habitable o espai públic. En el passat trobem moltes civilitzacions que van adoptar els espais naturalment soterrats com a principal forma d’habitatge, avui dia gràcies als avenços tecnològics podem apropiar-nos dels espais del subsòl i fer-los habitables. Davant de l’actual crisi ecològica és necessari replantejar la construcció de les ciutats i repensar noves maneres de viure que siguin més respectuoses amb el medi ambient. Els anàlisis han demostrat que aquesta manera d’habitar comporta una considerable millora i un estalvi energètic sense un increment aparent del cost de construcció. A continuació s’analitzen alguns dels beneficis bioclimàtics de l’arquitectura enterrada com la inèrcia tèrmica, la integració en el paisatge o l’optimització del sòl (a l’alliberar la coberta) que ens permet recuperar i connectar els espais amb les zones verdes. Aquest treball té com a objectiu promoure aquesta pràctica establint uns paràmetres ideals per al disseny de l’arquitectura enterrada i verificar-los mitjançant l’estudi de tres casos pràctics. Cada un d’aquests casos pretén englobar un conjunt d’usos que, sovint trobem a les ciutats, amb la finalitat de demostrar la viabilitat de les construccions enterrades davant de la manera de construir les ciutats en l’actualitat. Finalment, a nivell de conclusions el subsòl ofereix una resposta eficient per a l’optimització del sòl. Aquest fet permet adoptar nous usos a les superfícies i donar continuïtat a les zones verdes. Tant pels beneficis tèrmics com la capacitat d’integrar-se en el paisatge, l’arquitectura enterrada suposa una solució sostenible i eficient que pot resultar clau en els pròxims anys en la lluita contra el canvi climàtic., This paper focuses all the attention on the study and use of the subsoil, as a living space or public space. In the past, many civilizations have adopted the space naturally underground as their main form of habitat, and thanks to technological advances we can now appropriate the space of the subsoil and make it habitable. In view of the current ecological crisis, it is necessary to rethink the construction of cities and to rethink new ways of living that are more respectful of the environment. The analysis has shown that this way of living entails a considerable improvement and an energy saving without an apparent increase in the cost of construction. Next, some of the bioclimatic benefits of the buried architecture are analyzed, such as the thermal inertia, the integration in the landscape or the optimization of the surface (by using the cover) that allows us to recover and connect the space with the green areas. The aim of this paper is to promote this practice by establishing ideal parameters for the design of buried architecture and verifying them through the study of three practical cases. Each of these cases aims to include a set of uses that we find in the cities, with the aim of demonstrating the viability of buried constructions in the way cities are built today. Finally, at the conclusion level, the subsoil offers an efficient answer for the optimization of the surface. This allows us to adopt new uses to the surfaces and to give continuity to the green areas. As much as the thermal benefits as the capacity to integrate itself in the landscape, the buried architecture supposes a sustainable and efficient solution that can result in the next years in the rain against the climatic change., Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura, Objectius de Desenvolupament Sostenible::13 - Acció per al Clima, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles

Qüestió d'ofici pretén ser un treball que s'acosti a la professió de l'arquitecte per a conèixer millor les seves bases, la seva metodologia de treball i com el mateix desenvolupa allò que ho defineix, Arquitectura. S'indagarà en la qüestió de fer i construir arquitectura, i es veurà com aquestes dues idees es relacionen de la mà de l'arquitecte, el qual basteix ponts entre el construir i pensar el projecte. A més del plantejament d'aquest marc teòric per al quefer de l'arquitecte, s'analitzarà el com i el que es fa, idees directament relacionades amb el procés projectual, mètode que l'arquitecte segueix per a fer els plantejaments dels diversos projectes als quals es pot enfrontar. Definides aquestes idees de base i partint de les mateixes es confeccionarà una matriu d'anàlisi que aglutini una sèrie de conceptes que serveixin per a entendre millor aquest procés projectual., Cuestión de oficio pretende ser un trabajo que se acerque a la profesión del arquitecto para conocer mejor sus bases, su metodología de trabajo y como el mismo desarrolla aquello que lo define, Arquitectura. Se indagará en la cuestión de hacer y construir arquitectura, y se verá como estas dos ideas se relacionan de la mano del arquitecto, el cual tiende puentes entre el construir y pensar el proyecto. Además del planteamiento de este marco teórico para el quehacer del arquitecto, se analizará el cómo y el que se hace, ideas directamente relacionadas con el proceso proyectual, método que el arquitecto sigue para hacer los planteamientos de los diversos proyectos a los cuales se puede enfrentar. Definidas estas ideas de base y partiendo de las mismas se confeccionará una matriz de análisis que aglutine una serie de conceptos que sirvan para entender mejor este proceso proyectual., A professional matter: an intimate way to enhance built architecture” pretends to be a research project that gets close to architect profession to know better its basis, its work methodology and how it develops what defines it, architecture. It is going to go be in depth on doing and building architecture and it is going to be seen how these two ideas relations to each other from architect’s hand who links the fact of building and thinking about the project. In addition to the theoretical framework approach of the architect’s task, “how” and “what” is done will be analysed, ideas directly related to the project process which is a method that the architect uses to suggest the approaches of different projects. Once these basic ideas are defined, they will be used to generate an analysis matrix that joins several concepts that will be useful to understand better this project process.

Diverse opinions have been expressed about RCR architects, their professional and human progress, developed with a continuous effort, already perceptible from their first years as professionals, even before starting their studies, and which became increasingly evident as successive competitions were won, acquiring recognition and presence in various juries and workshops, up to being awarded the Pritzker Prize, the highest professional award for any architect., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Peer Reviewed

Editorial Palimpsesto 16, Peer Reviewed

Acte d’inauguració oficial del curs 2017-2018 de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Presentada per Enric Fossas, Rector UPC, enguany la lliçó inaugural ha estat a càrrec de l’Arquitecta Carme Pigem. Titulada per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) i professora associada d’aquesta Escola i de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), Pigem és una de les sòcies fundadores d’RCR Arquitectes, estudi reconegut amb el Premi Pritzker 2017., Acte acadèmic enregistrat i cedit a la Videoteca ETSAB per gentilesa del Servei de Comunicació UPC.

Postprint (author's final draft)

The project of evocation. Evocation of the past. Family picnics in the countryside. Outdoor gatherings near a spring, in the shade of trees. Evocation of the outdoor life. Sitting down to eat under theopen sky, surrounded by air, trees, without losing the mysteryof this precinct, being part of a place: Mas Les Cols. Evocation of the culinary arts. Different colours, tastes andtextures; careful, laborious preparation for few hours’ pleaser,all set on a neutral base, almost bereft of furniture. Evocation of essentialty. The removed stone is returned inthe form of walls, embankments and pavements. Steel pipeshold up and shape the marquee, while the dense, transparentmembrane provides shelter from the sun and the rain. Evocation of the future. Out there, where virtual images andreal images become blurred. The future emerges from thisplace but the answers are universal. Contemporary, sustainableanswers. Living in a celebration. A gathering for an event whichevokes time, outdoor living, the culinary arts, essentialityand the future., Peer Reviewed

Conferència de l'arquitecta Carme Pigem, de l'equip RCR Arquitectes. Presentació a càrrec del Catedràtic del Departament de Projectes Arquitectònics, Carlos Ferrater. Alberto Peñín, professor del Departament, fa un resum dels projectes presentats a concurs. En acabar, intervencions entre altres, dels professors del mateix Departament, Eva Prats, Eduardo Gascón i Jorge Vidal.

El arquitecto, durante el proceso creativo, de forma consciente, o inconsciente, imita costumbres, padecimientos y acciones vividas, para fijarlas en un escenario determinado. Un proceso continuo, que suma sin restar el tiempo vivido, y recupera el sentido poético de nuestra profesión, con el objetivo de generar un nuevo interés en el usuario.

Conferència impartida per Carme Pigem de l'equip RCR Aranda Pigem Vilalta Arquitectes, a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) amb el títol "Les Nostres coses" dins el cicle de conferències LLoc Arquitectura el dia 16 d'octubre de 2007.

Postprint (published version)

Postprint (published version)