Search

Disinformation has become a core concept in communications research, related to media, technological and political phenomena that complexify its definition and diagnosis. Although its approach has been mainly quantitative, focus groups have also been used to understand the perception of the audience of this particular issue. This research is part of this second group of studies, and attempts to investigate the notions and discourses on disinformation in the case of Spain. For this purpose, seven discussion groups were conducted, with a structural sample constructed according to employment situation, ideology and age. The results show a perception of the communicative ecosystem structured in two chronological poles, which contrasts a past of reduced information supply – associated with traditional media – with a current informational environment where there is more media diversity, but also less trust in them. The groups point to the overabundance of information and associated disinformation with decontextualisation, low-quality journalism and the economic and political interests of different actors. Discourses outline a scenario of decline in journalism and the public sphere, which is perceived as polarised and emotional. Disinformation is therefore perceived as a multidimensional phenomenon that is associated with issues of major democratic transcendence rather than merely sending hoaxes through the Internet.

Supplemental material, sj-docx-1-ene-10.1177_25148486231169208 for Social representations on the environment and socio-metabolic regimes: The case of the Spanish state by Marina Requena-i-Mora in Environment and Planning E: Nature and Space

El País Valencià ha vist en la darrera dècada un creixement desmesurat dels processos productius que ha conduït inevitablement a una degradació del territori sense precedents. L’increment de la petjada ecològica, material i de carboni, alhora, ha conduït a la generació de multitud de conflictes socioecològics. Se’n proposa una tipologia dels conflictes socioecològics formada per 5 categories —derivats de processos urbanístics, d’infraestructures, contaminació i salut pública, l’extracció dels recursos minerals i l’ús del recurs hídric—, que els classifica i ubica en el ‘Mapa dels conflictes socioecològics del País València’. El mapa situa territorialment les confrontacions. A més desemmascara la distribució desigual de les confrontacions mediambientals tot reservant per al litoral i l’àrea d’Alacant les que es deriven de la construcció d’habitatges i xarxa viària, i les ocasionades per l’extracció minera i el dipòsit de residus a l’interior de Castelló i València. In the last decade, the Valencian Country has experimented a growth of the productive processes that has led to an unprecedented degradation of the territory. At the same time, the increase in the ecological, material and carbon footprint has led to the generation of socio-ecological conflicts. A typology of socio-ecological conflicts is proposed, consisting of 5 categories —derived from urban processes, infrastructures, pollution and public health, the extraction of mineral resources and the use of water resources—, which classifies and places them on the 'map of the socio-ecological conflicts of the Valencia Country'. The map locates such environmental conflicts. Furthermore, the unequal geographic distribution of these confrontations is structured as follows: in the coast and in the Alacant region we found conflicts over housing construction and road infrastructure. In the inland of Castelló and Valencia regions, conflicts are caused by mining extraction and waste.

The following pages summarize the analysis of agrarian and environmental discourses and social representations in the Ebro Delta and the Albufera of Valencia. The first part of the article tries to synthesize in a theoretical way the evolution and perspectives of family agriculture. We intend to analyze the essential changes that have taken place in agriculture and have made it survive, despite the theoretical prognosis that announced the end of the familiar agriculture. The second part addresses the methodological question of our research. We have conducted 58 interviews and two discussion groups in which different social profiles have participated. The analysis of social discourses was complemented by the exploitation of data from agrarian censuses, as well as from databases related to the rice market. The conclusions summarize how the discourses of the peasantry point out the impossibility of shying away from the subalternity of agricultural activity that has been ostracized by economic development and bound to be polluting if it wants to be economically viable. En las páginas que siguen se resume el análisis de los discursos agrarios y medioambientales y las representaciones sociales en el Delta del Ebro y la Albufera de Valencia. La primera parte del artículo, trata de sintetizar de manera teórica la evolución y perspectivas de la agricultura familiar. Pretendemos analizar los cambios esenciales acaecidos en la agricultura y que, pese a todo pronóstico teórico, la han hecho sobrevivir. La segunda parte aborda la cuestión metodológica de la investigación. Hemos realizado 58 entrevistas y dos grupos de discusión en los que han participado perfiles sociales muy variados. El análisis de los discursos se complementó con la explotación de datos de censos agrarios, así como bases de datos relacionadas con el mercado del arroz. Las conclusiones sintetizan como los discursos del campesinado señalan la imposibilidad de rehuir de la subalternidad de la actividad agrícola que ha quedado condenada al ostracismo por el desarrollo económico y abocada a ser contaminante si quiere ser económicamente viable.

The research project Mapa Escolar de Valencia (School Map of Valencia) was born out of an agreement between the City Council and the University of Valencia in order to carry out an investigation of the compulsory education system of the city and propose, if necessary, modifications to the current school zoning. The project is structured in several research areas. An analysis of the specialized scientific literature and public policies concerning education and schooling has been done, and it is currently analysing the evolution of quantitative and qualitative data on compulsory schooling in Valencia, its school zoning, the representations of education and the school climate in the city schools. The main results of the research are presented in this article

El texto presenta una reunión grupal sobre la evolución de los usos en la técnica del grupo de discusión y, en general, en la investigación cualitativa; desde el trabajo de campo, captación, transcripción hasta el análisis de los discursos y la redacción de informes de investigación. Dicha discusión se enmarca en el contexto social e histórico actual, por lo que la perspectiva se ve atravesada no sólo por los cambios en los usos de la técnica y, de manera genérica, en la investigación cualitativa, sino también por los cambios de discursos sociales. La característica que homogeneiza a los/as participantes de dicho grupo es que todos ellos/as utilizan el grupo de discusión como técnica en sus investigaciones. El carácter heterogéneo viene dado por un lado, por las distintas generaciones y por el otro, por los diferentes ámbitos desde los que, los/as participantes, realizan sus investigaciones; ya bien sea el ámbito académico, la investigación de mercados o desde el ámbito político.

Des de les últimes dècades del segle passat els treballs empírics constaten que els límits naturals al creixement (Meadows et al., 1972) han sigut traspassats (Garcia, 2004). Això ha suposat un increment de la consciència mediambiental i ha donat lloc a la recerca de respostes de diferents tipus. Moltes d’aquestes respostes estan emmarcades dintre de les polítiques neoliberals que concilien desenvolupament econòmic i sostenibilitat i, d’aquesta manera, neguen el conflicte ecològic. Entre aquestes solucions està l’establiment de determinats espais en els que es pretén preservar la naturalesa: els Parcs Naturals en són una mostra. En la seua versió neoliberal, l’esmentada preservació no implica cap modificació substantiva de les regles que imposa el desenvolupament econòmic capitalista. D’aquesta manera, el concepte Parc Natural, es converteix en una aplicació del binomi ‘desenvolupament sostenible’, un oxímoron en el que es juxtaposen dos termes contradictoris —en termes globals i, sovint, en termes locals—: desenvolupament econòmic capitalista i sostenibilitat mediambiental. Aquesta investigació l’objectiu principal de la recerca ha sigut analitzar, des d'una perspectiva comparada, les representacions socials i els discursos mediambientals i els discursos agraris a l'Albufera de València i al Delta de l'Ebre. Aquests parcs naturals es troben a l’Estat espanyol i són uns aiguamolls ubicats als últims trams d’uns rius que desemboquen a la mar Mediterrània. Per tal d'analitzar els discursos socials sobre aquestes àrees protegides, hem adoptat dos paradigmes teòrics: la sociologia agrària i l'ecologia política. En primer lloc, les àrees d'estudi proposades tenen una característica comuna que afecta la conservació - el cultiu de l’arròs. El discurs mediambiental emanat per la pagesia, però, sols pot entendre’s des de les seues raons i lògiques pràctiques. Aleshores, esbossem un paradigma teòric, basat en la sociologia agrària, que explica l’evolució i perspectives de l’agricultura familiar i la forma en què l'agricultura ha sigut subsumida al capital (Alfonso, Arribas i Ortí, 1991). D'aquesta manera la pagesia ‘depèn i és explotada per les institucions financeres i urbanes (Gaviria, 1975: 48). Per tal de comprendre els discursos mediambientals, al capítol 5, ens centrem, en primer lloc, en el substrat sociohistòric de la percepció dels problemes mediambientals. En segon lloc, dibuixem una matriu epistemològica que ens permet contextualitzar tant els desenvolupaments teòrics i metodològics, i les qüestions ètiques i polítiques, pel que fa a les diverses interseccions entre el coneixement científic, les Ciències Socials i l’Ecologia. Aquesta classificació, proposada per Rodríguez Victoriano (2002), ens permet ubicar la nostra recerca. L'anàlisi presentada s'inscriu en l'ecologia política. Des d'aquest lloc s’assenyala la contradicció estructural entre l'ecosistema del planeta terra que és finit i la tendència d'acumulació del capital que és infinita. Des d’aquesta perspectiva, resulta necessària una transformació global de les maneres de producció i també de les formes de socialització, dels universos simbòlics, dels estils de vida, dels usos del coneixement científic. En el capítol 6, fem un breu resum de la sociogènesi de les àrees protegides. A més, s'analitza per què la conservació és sovint representada en termes relativament no problemàtics, progressistes i per què hem de desafiar aquests supòsits còmodes preguntant per què el creixement més dramàtic en les àrees naturals protegides a tot el món es va produir entre mitjans de 1980 i mitjans de la dècada de 1990 - quan les polítiques neoliberals estaven en ascens (Brockington, Igoe i Duffy, 2008). D'acord amb Büscher, Sullivan, Neves, Igoe i Brockington (2012), cal pensar en la conservació neoliberal com una amalgama d’ideològica que ens informa de la premissa que la natura pot ser '' salvada'' només per la seva submissió al capital. El que McAfee (1999) ha esclarit encertadament amb la frase "vendre la naturalesa per a salvar-la”. Aquesta investigació s'ha realitzat a partir d'una anàlisi sociològica construïda sobre una metodologia qualitativa, amb la utilització de les tècniques de grups de discussió i entrevistes en profunditat, i adherint-nos a la perspectiva de l'Escola de Qualitativisme Crític de Madrid, prenent com a referència els treballs d’Ortí (1986) Alonso (1998) i Callejo (2001). Entre desembre de 2009 i juny de 2014, es van dur a terme 58 entrevistes en profunditat amb diferents actors socials: agents de desenvolupament local; tècnics i tècniques medi ambientals; organitzacions mediambientals; acadèmics i acadèmiques; treballadors i treballadores industrials; treballadores i treballadors domèstics; empresaris i empresàries; gerents i directius i directives; treballadores i treballadors autònoms: i representants dels sectors tradicionals (camperols, caçadors i pescadors). El material empíric, que va ser utilitzat per capturar les posicions ideològiques, va ser completat per l’anàlisi de dos grups de discussió. Un amb individus pertanyents als sectors socials que desenvolupen activitats tradicionals o modernes als voltants de l'Albufera, i altre amb membres compromesos de sectors socials vinculats a la conservació del Parc Natural de l'Albufera. Basat en l'anàlisi i interpretació de les dades, la investigació contextualitza opinions i actituds , així com reconstruccions discursives de les experiències dels subjectes. Les troballes identifiquen les posicions ideològiques dominants en relació amb el medi ambient relacionats amb els processos de modernització de les societats Ebrenca i valenciana. A més, aquests materials empírics revelen les dimensions principals dels conflictes ecològics i socials subjacents a aquestes posicions, centrant-se especialment en els parcs naturals. L'anàlisi dels discursos s’ha complementat amb l’explotació de dades de diferents enquestes que tractaven temes mediambientals realitzades per: el Centre d'Investigacions Sociològiques, l’Enquesta Mundial de Valors i l’Eurobaròmetre. Així mateix, s’han analitzat bases de dades que tracten el nombre i extensió d’àrees protegides al món, a Europa i a l’Estat espanyol. I, finalment, hem examinat els cens agraris - 1999 i 2009 - duts a terme per l'Institut Nacional d'Estadística, així com diverses bases de dades relacionades amb el mercat de l'arròs. Since the end of the last century, a body of empirical evidence has developed demonstrating that natural limits to economic growth (Meadows et al., 1972) have been being overstepped (García, 2004), which reflects an increase in environmental awareness which has, in turn, triggered a search for solutions. Most of these answers, emanating from the neoliberal establishment, attempt to reconcile economic development with environmental sustainability. One of the solutions proposed is the creation of protected areas. The concept of 'Parque Natural' (Natural Park) refers, in this context, to an attempt to preserve certain areas. In its neoliberal version, such preservation does not involve any substantive changes to the rules imposed by capitalist economic development. Indeed, this term becomes an application of the binomial—"sustainable development"— an oxymoron (Latouche, 2006) which juxtaposes two opposite meanings in global terms, and often, indeed, in local terms, namely, capitalist economic development and environmental sustainability. This research aims to analyse, from a comparative perspective, social representations and environmental and agrarian discourses with respect to the Albufera and the Ebro Delta. These Natural Parks are located in Spain and are wetlands at the mouths of rivers flowing into the Mediterranean Sea. In order to analyse the social discourse about these protected areas, we have adopted two theoretical paradigms: agrarian sociology and political ecology. First of all, the proposed study areas have a common characteristic that affects conservation — the cultivation of rice. The activity is carried out by farmers whose environmental discourse must be understood from the standpoint of their logical practice. In order to understand these practices, in chapter 4, we explain both the evolution and perspective of family farming and how agriculture was subsumed under capital (Alonso, Arribas and Ortí, 1991). In order to understand the environmental discourses, in chapter 5, we focus, firstly, on the socio-historical background to the perception of environmental problems. Second, we draw an epistemological matrix that allows us to contextualise both the theoretical and methodological developments, and the ethical and policy questions, with respect to the various intersections between scientific knowledge, Social Sciences and Ecology. This classification, proposed by Rodríguez Victoriano (2002), allows us to locate the research both theoretically and methodologically. The analysis, presented in this study, fits into political ecology. In chapter 6, we, firstly, outline a brief summary of the sociogenesis of protected areas. Also, we analyse why conservation is often represented in relatively unproblematic, progressive terms and why we should challenge such comfortable assumptions by asking why the most dramatic growth in protected natural areas worldwide occurred between the mid-1980s and the mid-1990s — when neoliberal economic policies were in the ascendancy— (Brockington, Igoe and Duffy, 2008). According to Büscher, Sullivan, Neves, Igoe & Brockington (2012), it is necessary to think about neoliberal conservation as an amalgamation of ideology and techniques informed by the premise that nature can be ‘‘saved’’ only by its submission to, and reevaluation, by capital— what McAfee (1999) has aptly labeled ‘selling nature to save it’. This research was carried out by a sociological analysis built on a qualitative methodology, using the techniques of discussion groups and semi-structured interviews, and adhering to the perspective of the Qualitative School of Madrid, referenced in the works of Ortí (1986), Alonso (1998) and Callejo (2001). Between December 2009 and June 2014, 58 in-depth interviews were conducted with different social actors: municipal officials; environmental technicians; environmental organisations; academics; industrial workers; domestic workers; self-employed entrepreneurs and representatives of the traditional sectors (peasants, hunters and fishers). The empirical material, which was used to capture the ideological positions, was completed by an analysis of two ‘discussion groups’ (Ibáñez, 1979). One discussion was with individuals in social sectors that develop traditional or modern activities in the surroundings of Albufera whereas the other engaged members of social sectors linked to conservation of the Albufera Natural Park. Based on analysis and interpretation of the data, the research contextualizes opinions, attitudes and evaluations as well as discursive reconstructions of the experiences of the subjects. The findings identify the dominant ideological positions regarding the environment related to the modernization processes of Ebrenca and Valencian societies. Also, these empirical materials reveal the main dimensions of ecological and social conflicts that underlie these positions, focusing especially on Natural Parks. The analysis of the discourses was supplemented with data mining of different surveys conducted by The Centro de Investigaciones Sociológicas, World Values Survey and Eurobarometer. In addition, we evaluated the data mining of The Natura 2000 Barometer and Conservation databases, provided by ICUN. And, finally we examined the Agrarian census — 1999 and 2009 — carried out by the National Statistics Institute of Spain, as well as various databases related to the rice market.

Desde las últimas décadas del siglo pasado, la constatación empírica de que los límites naturales al crecimiento estaban siendo traspasados (García, 2004) supuso un incremento de la conciencia medioambiental y dio lugar a la búsqueda de respuestas de distinto tipo. El concepto de ‘Parque Natural’, como un intento de preservar determinados espacios, se inscribe en este contexto. En su versión neoliberal dicha preservación no implica ninguna modificación sustantiva de las reglas que impone el desarrollo económico capitalista. De este modo, se convierte en una aplicación del binomio “desarrollo sostenible”, un oxímoron (Latouche, 2006) donde se yuxtaponen dos significados contrapuestos, a saber, desarrollo económico capitalista y sostenibilidad medioambiental. En el presente artículo analizamos, en primer lugar, las implicaciones teóricas del concepto ‘Parque Natural’. Posteriormente, a partir de las investigaciones realizadas en el parque natural de ‘La Albufera de Valencia’ (España) reflexionamos sobre los límites y posibilidades de dichos espacios. Tras un análisis somero de la imagen publicitaria del área de reserva natural del ‘Tancat de la Pipa’ situado en La Albufera, presentamos, posteriormente, las representaciones sociales sobre dicho hábitat producidas mediante entrevistas abiertas y grupos de discusión en cada uno de los sectores sociales implicados. Así vemos, como en los sectores tradicionales el área de reserva natural del Tancat es percibida como una expropiación de su propio espacio; por su parte, los técnicos medioambientales la perciben como un objeto de consumo educativo y científico y, los movimientos ecologistas, como una zona “renaturalizada” que va acorde con la lógica “desarrollista”. Y por último, para el sector caracterizado como ‘consumidores de la modernización’ el Tancat se concibe como un espacio de consumo ‘natural’ que a modo de parque temático’ se vincula con el ocio familiar.

Para comprender las dimensiones económicas, políticas, ecológicas y, sobre todo, sociales, de la actual 'gran transformación' neoliberal en el sentido que Karl Polanyi le dio a este término, es necesario dar cuenta del proceso de financiarización, así como de sus múltiples y perniciosas consecuencias. En esta dirección se orienta la obra que aquí reseñamos La financiarización de las relaciones salariales. una perspectiva internacional.

En las sociedades occidentales la construcción de la opinión pública sobre la problemática medioambiental ha estado estrechamente ligada a la investigación cuantitativa realizada mediante encuestan estadísticas. La apertura cualitativa permitió complementar dicha perspectiva con el análisis concreto de las diferentes posiciones, actitudes, motivaciones y representaciones sociales sobre esta cuestión. El presente artículo recorre someramente este territorio teórico y metodológico para centrarse en las investigaciones realizadas en el estado español y en el País Valenciano. Tras dar cuenta en primer lugar de la producción sociohistórica de la problemática medioambiental y de los límites de su medición cuantitativa, introduce el significado de la apertura cualitativa y el sentido metodológico de sus dos principales prácticas: la entrevista abierta y el grupo de discusión; en segundo lugar presenta la investigación de los conflictos ecológico-sociales de la sociedad española y valenciana; centrándose en tercer lugar en esta última y en particular en el marco teórico y metodológico y los resultados más significativos de las investigaciones sobre los discursos medioambientales sobre la Albufera de Valencia entre 1996 y 2010