Search

Los bosques viejos capturan carbono durante siglos y constituyen un valioso elemento ecológico albergando árboles longevos y representando reservorios de biodiversidad y de elementos paisajísticos y estéticos únicos. Aquí abordamos su estudio centrándonos en la búsqueda de árboles viejos. Para ello medimos los árboles y determinamos su tamaño y contando los anillos anuales de crecimiento obtuvimos su edad. Analizamos los bosques de alta montaña de pino negro (Pinus uncinata) situados en los Pirineos y el Sistema Ibérico poniendo especial énfasis en los dos Parques Nacionales pirenaicos (Aigüestortes i Estany de Sant Maurici PNAESM, Ordesa y Monte PerdidoPNOMP). Esta especie domina en áreas de alta montaña (1800-2300 m) y habitualmente muestra tasas de crecimiento radial bajas y longevidades elevadas. El diámetro medio del total de árboles muestreados (n = 665 individuos) fue de 58,0 cm, su altura fue de 8,9 m y su edad de 327 años. Las edades máximas encontradas en PNAESM, PNOMP, Pirineos y Sistema Ibérico fueron de 1070 (Estany Negre), 669 (Senda de Cazadores), 649 (Larra) y 628 (Castillo de Vinuesa) años. Los parques nacionales pirenaicos pero también otras zonas con otras figuras de protección albergan árboles y bosques centenarios que deberían ser adecuadamente estudiados, gestionados y conservados.

Per al progrés de l’educació, la innovació és indispensable. Aquest concepte, que es relaciona però no s’ha de confondre amb el de canvi, no tothom l’entén igual, i això fa que sigui necessari definir quines són les característiques que ha de tenir un procés perquè es pugui considerar una innovació educativa. A partir de la preocupació per ajudar a fer que les innovacions no es quedin només en idees sinó que esdevinguin realitats a les aules i en altres espais educatius, es va engegar un procés de trobades amb professorat i altres educadors i educadores per treballar sobre la innovació educativa de cara a l’organització del II Simposi d’Innovació Educativa (INNED 2). Un dels eixos que va suscitar més interès va ser el de la innovació metodològica. En la part final de l’article es recullen una sèrie de consideracions sobre alguns àmbits que cal considerar en aquesta innovació: la implicació de l’alumnat, l’organització de l’espai i el temps, l’avaluació per aprendre i l’atenció a la diversitat., Para el progreso de la educación, la innovación es indispensable. Este concepto, que se relaciona pero no se debe confundir con el de cambio, no todo el mundo lo entiende igual por lo que es necesario definir cuales son las características que debe tener un proceso para que se pueda considerar una innovación educativa. A partir de la preocupación por ayudar a que las innovaciones no se queden sólo en ideas sino que lleguen a ser realidades en las aulas y otros espacios educativos, se puso en marcha un proceso de encuentros con profesorado y otros educadores y educadoras para trabajar alrededor de la innovación educativa. Uno de los ejes que suscitó más interés fue el de la innovación metodológica. En la parte final del artículo se recogen una serie de consideraciones sobre algunos ámbitos a considerar en esta innovación: la implicación del alumnado, la organización del espacio y del tiempo, la evaluación para aprender y la atención a la diversidad. Palabras clave: Innovación educativa, metodología, implicación alumnado, tiempo y espacio, evaluación, diversidad., For the progress of education, innovation is essential. This concept, which is related but should not be confused with change, is not equally understood by everyone. Thus, it is necessary to define the requirements of a process to be considered an educational innovation. With the aim to promote innovations not just being ideas but to become reality in the classroom and other educational spaces, a meetings process to work on educational innovation was started with teachers and other educators. One of the main issues that attracted most interest was the methodological innovation. In the final part of this article it is included several considerations to take into account in this innovation: involvement of students, organization of space and time, evaluation to learn and attention to diversity. Keywords: educational innovation, methodology, student impplicación, time and space, evaluation, diversity.

Las series de anillos anuales del crecimiento de los árboles proporcionan registros de alta resolución temporal que permiten evaluar cambios ambientales producisoa durante los últimos siglos.

Durant el darrer segle, arbres, boscos i ecosistemes han estat responent a diversos efectes del canvi global, com són l"escalfament de la superfície terrestre, l"increment de la variabilitat climàtica o l"augment de la concentració de CO2. Les respostes dels arbres a aquests efectes han estat analitzades en diferents espècies de coníferes en diversos hàbitats i ambients de la península Ibèrica. Un compendi dels resultats obtinguts es mostra en el present treball. En tots els estudis presentats s"ha observat un augment de la variabilitat de les variables dendrocronològiques (gruix i composició isotòpica dels anells de creixement) en les darreres dècades del segle xx, fet que reflecteix un increment de la variabilitat climàtica i que, al seu torn, ha restringit el ventall de respostes dels organismes a causa de l"eixamplament dels períodes de creixement i de l"augment d"esdeveniments meteorològics extrems. Destaca, per tant, la sincronització del creixement dels arbres en detriment de les diferències explicades per causes cada cop més secundàries, com són les diferències de temperatura al llarg de gradients, altitudinals o latitudinals, o degudes a diferències d"hàbitat (orientació, substrat, etc.). Els efectes es manifesten en diferents nivells temporals i espacials. Així, s"ha trobat un increment de la variabilitat intraanual en el creixement en gruix d"espècies mediterrànies com el pi blanc (Pinus halepensis) associat a un eixamplament de l"època de creixement, o augments de la variabilitat interanual i entre dècades tant a escales locals com regionals en el gruix i composició isotòpica dels anells de creixement d"espècies subalpines. Les anàlisis de les relacions entre el creixement dels arbres i el clima, d"una banda, i la composició isotòpica i el clima, de l"altra, demostren que aquest augment de la variabilitat respon a un increment de les oscil.lacions climàtiques intraanuals, interanuals i entre dècades. La resposta sincrònica dels arbres a un menor nombre de variables ambientals s"entén com un augment de l"estrès d"aquests organismes enfront d"aquestes variables, que esdevenen factors limitants per al desenvolupament d"aquestes espècies. Els resultats presentats són contrastats amb resultats similars, tant locals com globals, obtinguts en altres indrets del planeta.

To understand how tree growth has responded to recent climate warming, an understanding of the tree-climate-site complex is necessary. To achieve this, radial growth variability among 204 trees established before 1850 was studied in relation to both climatic and site factors. Seventeen forest stands were sampled in the Spanish Central Pyrenees. Three species were studied: Pinus uncinata, Abies alba, and Pinus sylvestris. For each tree, a ring-width residual chronology was built. All trees cross-dated well, indicating a common influence of the regional climate. For the 1952-1993 period, the radial growth of all species, especially P. uncinata, was positively correlated with warm Novembers during the year before ring formation and warm Mays of the year the annual ring formed. Differences in species-stand elevation modulated the growth-climate associations. Radial growth in P. uncinata at high elevation sites was reduced when May temperatures were colder and May precipitation more abundant. In the 20th century, two contrasting periods in radial growth were observed: one (1900-1949) with low frequency of narrow and wide rings, low mean annual sensitivity, and low common growth variation; and another (1950-1994) with the reverse characteristics. The increased variability in radial growth since the 1950s was observed for all species and sites, which suggests a climatic cause. The low shared variance among tree chronologies during the first half of the 20th century may result from a"relaxation" of the elevation gradient, allowing local site conditions to dominate macroclimatic influence. These temporal trends may be related to the recently reported increase of climatic variability and warmer conditions. This study emphasizes the need to carefully assess the relationships between radial growth and site conditions along ecological gradients to improve dendroclimatic reconstructions.

Amb la col·laboració de l'ABS Girona I-Santa Clara Recull de mots i expressions en català freqüents en la conversa entre professionals de la salut i pacients ordenats per ordre alfabètic

Amb la col·laboració de l'ABS Girona I-Santa Clara Recull de mots i expressions en català freqüents en la conversa entre professionals de la salut i pacients ordenats temàticament

Amb la col·laboració de l'ABS Girona I-Santa Clara Recull de frases pròpies de les converses entre professionals de la salut i pacients (preguntes, respostes, recomanacions, etc.), ordenades en funció del desenvolupament de les consultes