Search

Treballs Finals de Grau de Mestre d'Educació Infantil, Facultat d'Educació, Universitat de Barcelona, Curs: 2021-2022, Tutora: Ann Elizabeth Wilson Daily, [cat] Sota la tesi que l’estudiantat del grau de mestre/a d’educació infantil a la Universitat de Barcelona (UB) té un perfil socioeconòmic baix i que sosté creences educatives inapropiades, el present treball es proposa identificar les dues variables, a la vegada que s’indaga si l’origen socioeconòmic condiciona les mencionades creences. Per a aquest propòsit, es condueix un estudi transversal i quantitatiu que utilitza una enquesta com a instrument de recollida de dades. L’anàlisi consta de descripcions estadístiques i d’estudis ANOVA i T-Test fets amb el programa informàtic SPSS per a comprovar la possible significativitat entre els perfils socioeconòmics i les creences. Els resultats assenyalen un perfil socioeconòmic baix, unes creences majoritàriament apropiades i una relació no significativa entre les dues variables. Aquests resultats permeten profunditzar en les necessitats de l’estudiantat de mestre/a d’educació infantil, alhora que suposen una primera i petita aproximació als estudis que relacionen els i les mestres amb variables contextuals a un nivell macro., [eng] In the light of the thesis that students in the Early Childhood Education Degree (ECE) at the University of Barcelona (UB) hold a low-socioeconomic status and inappropriate educational beliefs, the present work aims to identify these variables. At the same time it is investigated whether teachers' socioeconomic conditions influence the aforementioned beliefs. For this purpose, a cross-sectional and quantitative study is conducted using a survey as a data collection instrument. To analyze the results, statistical descriptions were conducted as well as ANOVA and T-Test studies made with statistical program SPSS to verify the significance of the relationship between both variables. The results indicate that pre-service teachers on ECE hold a low socio-economic profile and mostly appropriate beliefs. In regard to the relationship between the variables, non-significant evidences were observed. These results make it possible to delve deeper into the needs of pre service teachers and, at the same time, this study is a first and small approach to studies that relate teachers to contextual variables at a macro level.

Treballs Finals de Grau en Història, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2022-2023. Tutor: Joan Villarroya i Font, [cat] El present treball és un estat de la qüestió sobre com el Consell d’Escola Nova Unificada (CENU), un organisme nascut al redós de la revolució de Catalunya el 1936, va cobrir el dret a l’educació primària reconegut a la Constitució republicana de 1931. El CENU, com a organisme revolucionari, va construir una renovadora proposta que es plantejava com una alternativa a l’educació tradicional. En aquest estat de la qüestió es ressegueixen les qüestions més abordades per la historiografia, com ho són l’ideari o les mesures, entre les quals trobem l’escolarització, l’adequació d’edificis, la constitució del cos de mestres o el Pla General d’Ensenyament. L’objectiu és trobar els acords, les dissensions i els buits bibliogràfics de la literatura escrita sobre el CENU. Les fonts historiogràfiques disponibles més influents van ser publicades en el període de la Transició Democràtica, les quals es mostren modalitzades en favor del CENU. Posteriorment, no s’ha fet cap revisió d’aquesta literatura, sinó que s’han reproduït les dades i interpretacions. En aquest sentit, s’identifica una manca de treballs monogràfics que resolguin les dissensions, estudiïn qüestions inexplorades i superin la visió del CENU projectada durant la Transició Democràtica., [eng] The present work is a state of the issue on how the Consell d'Escola Nova Unificada (CENU), an agency born at the core of the revolution of 1936, tried to guarantee the right to primary education recognized in 1931's Constitution. CENU, a revolutionary agency, built an innovative proposal that was an alternative to traditional education. This state of the issue starts with a context that frames the work of CENU. Then, the most addressed questions by historiography are reviewed, such as its ideology or measures, among which we find schooling, the adaptation of buildings, the foundation of the teachers workforce or the design of Pla General d’Ensenyament. The point is to find agreements and dissensions about all these issues. The most influential historiographical sources about CENU were published during the period of the Democratic Transition. These sources were clearly in favor of the CENU. Subsequently, there has been no revision of these studies, so the data and interpretations of 80s studies have been reproduced in later works. In this sense, there is a lack of monographic works that settle disagreements, study unexplored issues and overcome the vision of the CENU projected during the Democratic Transition.