Search

El present treball es basa en una proposta interescalar per a la recuperació d’un espai de setanta-cinc hectàrees ocupat entre els segles XVII i XX per la fàbrica del Molí d’En Busquets, a Castellar del Vallès. Un conjunt de ruïnes amagades entre la vegetació fan que aparegui la necessitat d’intervenir en un lloc realment atractiu però deixat a la seva pròpia sort, confiant en l’arquitectura com a eina per establir un ordre que permeti el desenvolupament natural del lloc donant-li també un nou ús que l'activi. La presència massiva de parcel·les agrícoles repartides al llarg de la llera del riu Ripoll aporten una atmòsfera interessant però, a l'hora, redueixen la relació física i visual entre l’usuari i l’entorn natural. És per aquesta raó, entre d’altres, que es decideix reubicar una sel·lecció de parcel·les agràries de la llera del riu a la parcel·la de projecte per tal de millorar tant les condicions de salubritat i accessibilitat de la pròpia horta com les qualitats paisatgístiques del riu. La intervenció es basa en el màxim respecte pel creixement de l’actual vegetació i en l’aprofitament de totes les infraestructures localitzades sota terra degut a la decisió de no malmetre l'actual sèquia durant l'enderroc de la fàbrica al 2008. Fonaments, galeries subterrànies i canalitzacions seràn reaprofitades per la generació d'un nou espai de producció agrícola a Castellar del Vallès. L’arquitectura de la intervenció, per últim, més enllà de partir de la base de l’aprofitament de les infraestructures existents, seguirà l’ús de les estructures lleugeres amb capacitats climàtiques passives per resoldre els aspectes constructius de la proposta, aconseguint una estètica general que recorda a un gran conjunt d’hivernacles que floten sobre una vegetació frondosa a mode d’arxipèlags. El presente trabajo se basa en una propuesta interescalar para la recuperación de un espacio de setenta y cinco hectáreas ocupado entre los siglos XVII y XX por la fábrica del Molí d'En Busquets, en Castellar del Vallès. Un conjunto de ruinas escondidas entre la vegetación hacen que aparezca la necesidad de intervenir en un lugar realmente atractivo pero dejado a su propia suerte, confiando en la arquitectura como herramienta para establecer un orden que permita el desarrollo natural del sitio donante- le también un nuevo uso que lo active. La presencia masiva de parcelas agrícolas repartidas a lo largo del cauce del río Ripoll aportan una atmósfera interesante pero, a su vez, reducen la relación física y visual entre el usuario y el entorno natural. Es por esta razón, entre otros, que se decide reubicar una selección de parcelas agrarias del cauce del río en la parcela de proyecto para mejorar tanto las condiciones de salubridad y accesibilidad de la propia huerta como las cualidades paisajísticas del río. La intervención se basa en el máximo respeto por el crecimiento de la actual vegetación y en el aprovechamiento de todas las infraestructuras localizadas bajo tierra debido a la decisión de no estropear la actual acequia durante el derribo de la fábrica en 2008. galerías subterráneas y canalizaciones serán reaprovechadas por la generación de un nuevo espacio de producción agrícola en Castellar del Vallès. La arquitectura de la intervención, por último, más allá de partir de la base del aprovechamiento de las infraestructuras existentes, seguirá el uso de las estructuras ligeras con capacidades climáticas pasivas para resolver los aspectos constructivos de la propuesta, consiguiendo una estética general que recuerda a un gran conjunto de invernaderos que flotan sobre una vegetación frondosa a modo de archipiélagos. The present work is based on an interscalar proposal for the recovery of a space of seventy-five hectares occupied between the 17th and 20th centuries by the "Molí d'En Busquets" factory, in Castellar del Vallès. A set of ruins hidden among the vegetation provoke the need to intervene in a really attractive place but left to its own devices, using architecture as a tool to establish an order to allow the natural development of the site and also giving it a new use. The massive presence of agricultural plots scattered along the Ripoll riverbed provide an interesting atmosphere but, in turn, reduce the physical and visual relationship between the user and the natural environment. It is for this reason, among others, that it is decided to relocate a selection of agricultural plots along the riverbed into the project area in order to improve both the health and accessibility conditions of the orchard itself and the landscape qualities of the river. The intervention is based on the maximum respect for the growth of the current vegetation and on the use of all the infrastructures located underground due to the decision not to damage the current dike during the demolition of the factory in 2008. Foundations and underground galleries will be reused for the generation of a new space for agricultural production in Castellar del Vallès. Finally, the architecture of the intervention, beyond starting from the base of the use of existing infrastructures, will follow the use of light structures with passive climatic capacities to solve the constructive aspects of the proposal, achieving a general aesthetic reminiscent of a large set of greenhouses that float above leafy vegetation like archipelagos.

High-throughput phenotyping platforms provide valuable opportunities to investigate biomass and drought-adaptive traits. We explored the capacity of traits associated with drought adaptation such as aerial measurements of the Normalized Difference Vegetation Index (NDVI) and carbon isotope composition (&delta, 13C) determined at the leaf level to predict genetic variation in biomass. A panel of 248 elite durum wheat accessions was grown at the Maricopa Phenotyping platform (US) under well-watered conditions until anthesis, and then irrigation was stopped and plot biomass was harvested about three weeks later. Globally, the &delta, 13C values increased from the first to the second sampling date, in keeping with the imposition of progressive water stress. Additionally, &delta, 13C was negatively correlated with final biomass, and the correlation increased at the second sampling, suggesting that accessions with lower water-use efficiency maintained better water status and, thus, performed better. Flowering time affected NDVI predictions of biomass, revealing the importance of developmental stage when measuring the NDVI and the effect that phenology has on its accuracy when monitoring genotypic adaptation to specific environments. The results indicate that in addition to choosing the optimal phenotypic traits, the time at which they are assessed, and avoiding a wide genotypic range in phenology is crucial.

Coating seeds with biostimulants is among the promising approaches in crop production to increase crop tolerance to drought stress. In this study, we evaluated the potential of coating durum wheat seeds of the cultivar &lsquo, Karim&rsquo, with thyme essential oil on enhancing seed germination and seedling growth, and on plant growth promotion and induction of drought resistance. Coated seeds were pre-germinated, grown in hydroponics, and grown in pots under controlled well-watered and progressive water/nutrient stress conditions. Seed coating with thyme oil increased germination rate and enhanced seedling growth development in hydroponics. In the pot experiment, thyme oil increased, when well watered, root and shoot development, chlorophyll, nitrogen balance index (NBI), abscisic acid (ABA), anthocyanins and flavonoids in leaves, decreased nitrogen isotope composition (&delta, 15N) and increased carbon isotope composition (&delta, 13C) of shoots. Increasing water/nutrient stress in control plants induced higher accumulation of ABA and anthocyanins coupled with a transient decrease in chlorophyll and NBI, a decrease in shoot and root development, the Normalized Difference Vegetation Index (NDVI), shoot C content, &delta, 15N, and an increase in &delta, 13C, revealing the avoidance strategy adopted by the cultivar. Thyme oil had the potential to enhance the avoidance strategy by inducing roots elongation, reducing the loss of shoot and roots dry matter and chlorophyll, maintaining balanced NBI, an decreasing anthocyanins, flavonoids, and &delta, 13C via maintaining lower ABA-mediated-stomatal closure. Thyme oil increased shoot N content and &delta, 15N indicating preferential uptake of the 15N enriched NH4+. Coating seeds with thyme oil is suggested as a promising alternative approach to improve plant&rsquo, s water and nutrient status and to enhance drought resistance.

Subalpine streams are predicted to experience lower summer discharge following climate change and water extractions. In this study, we aimed to understand how drought periods impact dissolved organic matter (DOM) processing and ecosystem metabolism of subalpine streams. We mimicked a gradient of drought conditions in stream‐side flumes and evaluated implications of drought on DOM composition, gross primary production, and ecosystem respiration. Our experiment demonstrated a production and release of DOM from biofilms and leaf litter decomposition at low discharges, increasing dissolved organic carbon concentrations in stream water by up to 50%. Absorbance and fluorescence properties suggested that the released DOM was labile for microbial degradation. Dissolved organic carbon mass balances revealed a high contribution of internal processes to the carbon budget during low flow conditions. The flumes with low discharge were transient sinks of atmospheric CO2 during the first 2 weeks of drought. After this autotrophic phase, the metabolic balance of these flumes turned heterotrophic, suggesting a nutrient limitation for primary production, while respiration remained high. Overall our experimental findings suggest that droughts in subalpine streams will enhance internal carbon cycling by transiently increasing primary production and more permanently respiration as the drought persists. We propose that the duration of a drought period combined with inorganic nutrient availability are key variables that determine if more carbon is respired in situ or exported downstream.

L'estat actual de la infraestructura en el sector 6 del sistema Segarra-Garrigues està format per una captació d'aigua del canal principal mitjançant una xarxa primària existent fins a una bassa reguladora. D'aquesta bassa es bomba d'aigua mitjançant una estació de bombament fins a un dipòsit elevat per tal de poder regar dues zones (Pis B i C) per gravetat. En aquest sector també tenim una zona a major cota (pis A) el qual actualment no té cap sistema per fer-hi arribar l'aigua.

Sol·licitant de l’informe: Institut de Cultura de Barcelona

This thesis aims to develop a predictive control for irrigation canals to improve the management of water resources. Water is necessary for life and it is a scarce good that we need for drinking, in the agriculture, etc. At the same time, it can constitute a serious threat in particular areas due to the difficulty to grow foods by the increasing of prolonged droughts. The agriculture holds an important part of the food chain and the water resources for agriculture are important, the problem is the water transport systems present low efficiencies in practice. The yield agriculture has to be optimized, because the goal of an operational water manager is to deliver the water to the irrigation sites accurately and efficiently. To improve the efficiency of the water transport systems is necessary to invest in automating the operation of irrigation canals. In order to fulfill these objectives, we define an overall control diagrams scheme in chapter 5 which splits the management of the canal control in different blocks. The management of a canal start from setting the demand delivery accurately taking into account the crops necessities during an irrigation cycle and establishing the gate trajectories for controlling the canal in each time step. In an ideal case, the system would be controlled but some factors which could deviated the desired state for the canal from the real canal state, as for instance, a disturbance introduced into the canal. In that circumstances, it would be necessary to introduce in our overall control diagram, other algorithms which could aid the watermaster to restore the desired state of the canal. These algorithms, developed and tested for us, are the CSI and GoRoSoBo algorithms. The first one defines a powerful tool in the management of a canal. The Watermaster establishes the gates positions and fixes the desired water level at checkpoints to fulfill a scheduled demand. In that sense, when someone introduce a disturbance into the canal perturbs the water level at checkpoints, so the scheduled deliveries cannot fulfilled by the watermaster. In such case, the water level measurements at these checkpoints could be sent to the CSI algorithms which calculates the real extracted flow and the current canal state along the canal, that is, the water level and velocity in all cross-sections of the canal. This task is performed by the CSI algorithm which has been designed in this thesis and tested in numerous numerical examples (chapter 7) and experimentally in a laboratory canal of the Technical University of Catalonia (chapter 8). The last one is the essential tool in the management of a canal, that is, a control algorithm operating in real-time. The GoRoSoBo algorithm (Gómez, Rodellar, Soler, Bonet) is a feedback control algorithm which calculates the optimum gates trajectories for a predictive horizon taking into account the current canal state obtained by CSI as well as the scheduled demands and the previous gate trajectories. GoRoSoBo has been designed in this thesis and tested in several numerical examples (chapter 10) as the Test-Case proposed by the ASCE Task Committee on Canal Automation Algorithms (chapter 11). In that sense, we propose a centralized control performance to manage the canal control. In addition to these two main contributions, many other smaller developments, minor results and practical recommendations for irrigation canal automation are presented throughout this thesis., Aquesta tesi té com a objectiu principal desenvolupar un control predictiu per a canals de reg i d'aquesta manera fer una aportació a la gestió dels recursos hídrics. L'aigua és un bé escàs i necessari per a la vida. És un recurs que fem un ús habitual d'ell, per consum propi, a la industria, com a font d'energia, a la agricultura.... .Un recurs tan preuat en zones amb escassetat per sequeres prologades constitueix un problema important, ja que afecta al desenvolupament de la zona. Concretament al sector de la agricultura pot provocar una davallada dels cultius i la incapacitat de cobrir les necessitats de la zona. L'agricultura és una part important de la cadena alimentària i els recursos hídrics per a l'agricultura són imprescindibles. Un greu problema a la agricultura son els baixos rendiments dels cultius moltes vegades relacionats amb sistemes de transport d'aigua poc eficients. La gestió dels recursos hídrics ha de ser optimitzada per obtenir rendiments competitius, ja que l'objectiu d'un gestor d'aigua és lliurar l'aigua de reg amb precisió i eficiència. Per millorar l'eficiència dels sistemes de transport d'aigua és necessari invertir en l'automatització dels canals de reg. Per complir aquests objectius, es defineix un esquema general de control al capítol 5, que divideix la gestió del control de canal en diferents blocs. La gestió d'un canal de reg s'inicia amb la programació de les demandes hídriques dels agricultors tenint en compte les necessitats dels diferents cultius durant un cicle de reg. Amb aquesta informació el watermaster tindria que establir les trajectòries de comporta o les accions de control per lliurar les demanades hídriques requerides als diferents punts del canal. En un cas ideal, el sistema seria controlat però a la realitat alguns factors externs podrien desviar l'estat desitjat del real, com per exemple extraccions de cabal desconeguts. En aquest cas, caldria introduir en el nostre diagrama general de control, altres algoritmes que podrien ajudar al WaterMaster a restablir l'estat desitjat. Aquests algoritmes, desenvolupats i testejats per nosaltres, són els algoritmes CSI i GoRoSoBo. CSI defineix una poderosa eina en la gestió d'un canal. El Watermaster estableix les posicions de les comportes i fixa el nivell d'aigua desitjat per complir amb les demandes hídriques programades en diferent punts del canal. En aquest sentit, quan algú introdueix una pertorbació altera el nivells de l'aigua al llarg del canal modificant els lliuraments programats inicialment de tal manera que no es podrien complir. En aquest cas, les mesures dels nivells d'aigua en diferents punts de control podrien ser enviats al algoritme CSI que tenint en compte aquest informació, les trajectòries de comporta i les demandes previstes calcularia el caudal real extret per les estructures de control i l'estat hidrodinàmic del canal, és a dir, el nivell de l'aigua i la velocitat en totes les seccions del canal. Aquesta tasca es duu a terme mitjançant l'algorisme CSI que ha estat dissenyat en aquesta tesi i provat en nombrosos exemples numèrics (capítol 7) i experimentalment en un canal de laboratori de la Universitat Politècnica de Catalunya (capítol 8). L'altre algorisme (GoRoSoBo) és l'eina essencial en la gestió d'un canal, és a dir, un algoritme de control que opera en temps real. GoRoSoBo (Gómez, Rodellar, Soler, Bonet) és un algorisme de control de retroalimentació (feedback) que calcula les trajectòries de comporta òptimes per un horitzó de predicció tenint en compte l'estat hidrodinàmic del canal en el moment actual i els caudals reals d'extracció obtinguts per CSI, així com les demandes programades i les trajectòries de comporta anteriors. GoRoSoBo ha estat dissenyat en aquesta tesi i provat en diversos exemples numèrics (capítol 10), així com als casos de prova proposats pel ASCE (Clemmens et a., 1998) (capítol 11) amb resultats excel·lents

Comunicació presentada al Congress on Industrial and Agricultural Canals. Lleida, 2014 A monthly sampling survey has been undertaken in the main agricultural and industrial channels derived from the Lower Segre River system (Eastern Ebro Basin, NE Spain) during 2009 and 2010. The monthly evolution of the chemical water quality has been monitored in 11 benchmark spots of the Canals d’Urgell, Auxiliar d’Urgell, Balaguer, Gerb, Hostal Nou, Cup, Aragó i Catalunya, and Serós channels. At the Canals d’Urgell system, the 2nd, 3rd and 4th derivations as well as the final stretch have been controlled. The goal of the survey is to assess physical, chemical and biological water properties with the objective of diagnosing its water quality status according to the Water Framework Directive (2000/60/CE) and to point out actions to improve this channel system.

The present study has been carried out to analyze the hydraulic behavior of the PAC-UPC canal, located in the Campus Nord of the Technical University of Catalonia. This constitutes a model of a real irrigation canal and, since its construction in 2003, it has been used for different studies and PhD dissertations related to irrigation canals and control algorithms. The snake-shaped canal, with the aim to minimize the space to be occupied, generates some bends along itself, where pronounced upraising water surface levels are produced. Even with a subcritical regime, clearly observable whose details require a complete analysis. In order to do these different types of approach considering a 1D, 2D and 3D analysis respectively have been proposed. Codes considered were: Hec-Ras (1D), Iber (2D) and Flow 3D, performing a comparative study of the results of each code. This comparison highlights the limitations of each one. As it was known previously, 3D results offer much more information about the flow behavior, even enabling the analysis of the recirculation zones and eddies formed in the z direction. The final results, after flow analysis, suggest possible improvement in the canal for future works and studies, regarding for instance the best location of the instrumentation (Level Sensors) or modifications about the geometry of the structure.

Saving water is an economic and ecological need. One way to save water is to reduce losses in irrigation networks by canal automation. The goal of canal automation is to make the right amount of water to at arrive in the right time. In order to achieve this goal, one of the ways is controlling the gates in the irrigation network by some control algorithm. In this work the control of a specific type of canal pools is studied: short and flat pools that are prone to resonance. The downstream water level control of this type of canals is investigated using the example of the 3-reach laboratory canal of the Technical University of Catalonia. Numerical and experimental studies are carried out to investigate the following: the choice of models for predictive control, the possibility to achieve offset-free control while using gravity offtakes and the best choice of control action variables. The objective of this work is to develop a well performing centralized model predictive controller (MPC) for the laboratory canal that is able to handle known and unknown setpoint changes and disturbances, and also to draw further conclusions about controller design for this type of canals. A recently developed model for resonant canals, the Integrator Resonance, is implemented and successfully tested experimentally for the first time. A new method to achieve offset free control for model predictive control is developed and tested numerically and experimentally. A choice of control variables are tested: As opposed to the discharge which is generally used as the control action variable, a state space model is formulated by using the gate opening as control variable without the need of water level measurement downstream of the gates. The results are summarized and conclusions are presented for control of short and flat canals that are prone to resonance.

Intensive farming often leads environmental consequences. This is the case of the study area of this thesis: the Empordà, a region with a variety of intensive crops (fruits, cereals, forage,...) and manifest problems of groundwater pollution by nitrates whose origin points also to agricultural practices in the area. The work has focusen on monoculture production of corn for grain with furrow irrigation and mineral nitrogen fertilization. Within this framework, objectives has been defined as: (1) to evaluate the influence that irrigation and nitrogen fertilization have on production and environmental impacts (groundwater pollution by nitrates), and (2) to evaluate an implement simulation codes to deepen in knowledge of irrigation and crop management in the area. It has been defined an experimental test of two years on the same plot where five modules -with eight furrows each- of surface irrigation has been set for evaluating performance irrigation. On these modules has been sown corn and defined five different treatments -with three replicates each- resulting from the interaction of three doses of mineral nitrogen fertilizer (0, 210, and 500 kg N/ha) and two types of fertilizer: conventional (with two applications) an low release (with one application). The corn crop management was carried out according to standard practices in the study area. The experimental plot has been intensively monitored and sampled for monitoring and for quantifying all the variables that have influenced the behavior of irrigation and crop response to the treatments done. This information has also been used for to calibrate and/or to validate the RAIEOPT, EVASUP2, SIMRAIE, SIRMOD, HYDRUS, and STICS codes. The conclusions drawn from the results obtained on the irrigation system are: (1) first irrigation behaves very differently from other irrigations of the campaign, (2) the environment conditions where irrigation is developed are variable (furrow cross section, infiltration, soil compactation, and surface roughness) and influence on the behavior of irrigation, (3) the total dose of applied water did not exceed in any case 75% of the theoretical needs of the crop, (4) the simulation codes that best reflect observed irrigation behavior are RAIEOPT for calculating the average infiltration function and SIMRAIE for estimating doses of water infiltrated along the furrow, and (5) in the conditions experienced, the dose profiles of the infiltrated water along the furrows are practically flat. In terms of crop response to experimental scenarios tested is concluded that: (1) treatment with no application of nitrogen fertilizer has a grain yield of about 40% lower than the other treatments, (2) there are no differences in crop yield rates on treatments with some application of mineral fertilizer nitrogen, (3) the nitrogen leaching losses are associated with periods of drainage and are proportional to soil nitrogen content at the beginning of these periods, and (4) there has been no drainage during the two irrigation periods tested. Finally, on the simulation of soil-plant-atmosphere with STICS code is concluded that: (1) STICS is a useful tool for simulating the agricultural system in scenarios with and without crops, and (2) STICS tends to overestimate the risk of nitrate leaching observed in plot., L’agricultura intensiva normalment porta associades conseqüències sobre el medi ambient. Aquest és el cas de l’àrea d’estudi de la present tesi doctoral: l’Empordà, una regió amb gran varietat de cultius intensius (fruiters, cereals, farratges,...) i amb problemes manifestos de contaminació d’aigües subterrànies per nitrats l’origen dels quals apunta, també, a les pràctiques agrícoles de la zona.El treball realitzat s’ha centrat en el monocultiu de blat de moro per a producció de gra amb reg per superfície en solcs i amb fertilització nitrogenada mineral. En aquest marc, s’han definit com a objectius (1) avaluar la influència que el reg i la fertilització nitrogenada tenen sobre la producció i l’impacte ambiental (contaminació subterrània per nitrats) i (2) avaluar i aplicar codis de simulació que permetin aprofundir en el coneixement del sistema de reg i el maneig del cultiu a la zona.S’ha plantejat un assaig experimental de dos anys de durada sobre la mateixa parcel•la experimental. En ella s’han configurat cinc mòduls de reg de 8 solcs cadascun per a l’avaluació del comportament del reg. Sobre aquests mòduls s’ha sembrat blat de moro i s’han definit cinc tractaments diferents (amb tres repeticions cadascun) fruit de la interacció de tres dosis de fertilitzant mineral nitrogenat (0, 210 i 500 kg N/ha) i dos tipus de fertilitzant: convencional (amb aplicacions de fons i de cobertora) i d’alliberació gradual (amb una aplicació de fons). El maneig del cultiu s’ha realitzat segons les pràctiques habituals de la regió.La parcel•la experimental s’ha monitoritzat i s’han pres mostres intensivament per a fer un seguiment i quantificar totes les variables que han influït en el comportament del reg i en la resposta agronòmica del cultiu als tractaments realitzats. Amb aquesta informació s’han calibrat i/o validat els codis de simulació RAIEOPT, EVASUP2, SIMRAIE, SIRMOD, LIXIM, HYDRUS i STICS.De l’anàlisi dels resultats obtinguts, sobre el sistema de reg per superfície es conclou que: (1) que el primer reg es comporta de forma molt diferent a la resta de regs de la campanya; (2) que les condicions del medi on es desenvolupa el reg són variables (secció transversal del solc, infiltració, compactació i rugositat del sòl) i influeixen en el comportament del reg; (3) que les dosis totals d’aigua aplicades no han superat en cap cas el 75% de les necessitats teòriques del cultiu; (4) que els codis de simulació que millor reflecteixen el comportament del reg observat són el RAIEOPT pel càlcul de la funció mitjana d’infiltració en solcs i el SIMRAIE per preveure les dosis d’aigua infiltrades al llarg del solc de reg; i (5) que, en les condicions experimentades, els perfils de les dosis d’aigua infiltrades al llarg dels solcs són pràcticament horitzontals.En quant a la resposta del cultiu als escenaris experimentals realitzats es conclou que: (1) el tractament sense aportació de fertilitzant nitrogenat té un rendiment en producció de gra de prop del 40% menor que la resta de tractaments; (2) no s’observen diferències en els índexs de rendiment del cultiu entre els tractaments amb alguna aportació de fertilitzant mineral nitrogenat; (3) les pèrdues de nitrogen per lixiviació van associades a períodes dedrenatge i són proporcionals al nitrogen present en el sòl a l’inici d’aquests períodes; i (4) no s’ha produït drenatge durant els períodes de reg assajats.Finalment, sobre la simulació del sistema sòl-planta-atmosfera amb el codi STICS es conclou que: (1) STICS és una eina útil de simulació del sistema agrícola en escenaris amb i sense cultiu; i (2) STICS tendeix a sobreestimar els risc de lixiviació de nitrats observat en parcel•la.

El juny de 2002, amb l’objectiu d’aconseguir un ús més eficient de l’aigua i independitzar les funcions que actualment desenvolupa el Rec, drenatge de les aigües subterrànies i superficials, canal de regadiu i llera del riu Daró, el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya va elaborar l’Informe previ per al revestiment del Rec del Molí de Pals”, on a partir dels antecedents i el condicionants existents s’apuntaven diferents solucions alternatives per a cadascun dels trams del Rec del Molí de Pals. (...) Seguint amb l’inversió prevista a la zona, després de la modernització de la xarxa principal es projecten una sèrie de millores per a la xarxa secundària que s’alimenta directament de la nova canonada construïda.

Les comarques lleidatanes de l’Urgell, la Segarra i les Garrigues sempre han aspirat a poder aprofitar l’aigua del riu Segre per al reg. D’aquesta aspiració neix l’obra del Canal Segarra-Garrigues amb l’objectiu de regar prop de 70.000 ha dividides en 15 sectors. El present projecte inclou la solució adoptada per a la xarxa de reg del Sector 3, ubicat a les comarques de l’Urgell i la Noguera, amb una superfície neta de 4.538,1 ha i que es divideix en dos zones (pis C i pis D). Aquesta solució preveu la captació al PK 14+314 del canal Segarra-Garrigues. A partir d’aquest, i mitjançant dues canonades d’acer soldat helicoïdalment de Ø 1500 mm i 970 metres de longitud s’omplirà la bassa reguladora, la qual compta amb una capacitat de 201.846 m3. A partir de la bassa reguladora, per una banda es regarà per gravetat el pis D, i per l’altra banda es subministrarà, a través de una canonada d’acer soldat helicoïdal Ø 1500 mm i 4.480 metres de longitud, el cabal necessari a la estació de bombament que impulsarà fins la bassa C i abastarà la xarxa de reg del pis C. El volum previst per la bassa C és de 319.755 m3.

This report gives some guidance on how to obtain black-box models of irrigation canal reaches, using system identification techniques. First of all, some general properties of the irrigation canal reaches are deducted, based on the use of the linearized Sain-Venant equations to model the water behavior. Then different aspects of the system identification procedure like the sampling time, the model structure, the experiment design, etc., are studied, in order to avoid possible modelling problems and, in that manner, obtain a good linear model capable to be used in control systems designs. The results obtained in the time domain and the frequency domain show that one can achieve very accurate models, if the system identification procedure is designed with care having in mind the intrinsic properties of the system. The research reveals that it is not convenient to perform a black-box irrigation canal system identification, without having a certain knowledge of the system.

[ES] En este artículo se hace una caracterización espacial y temporal del comportamiento de los recursos hídricos superficiales en la zona central de Chile orientada a identificar las sequías ocurridas en el pasado reciente para posteriormente evaluar sus propiedades. Se considera la oferta de agua en base a series cronológicas de caudales medios mensuales en zonas homogéneas y se identifican las sequías en planos espacio temporales a escala anual y mensual en los que se muestran las probabilidades de excedencia de los recursos disponibles en cada lugar y cada intervalo de tiempo. Las sequías detectadas en cada zona se caracterizan en cuanto a sus propiedades de duración, intensidad y severidad. Además se estima el período de retorno de las peores sequías observadas en la historia reciente de la región., Los aspectos teóricos de este artículo forman parte de un estudio sobre "Período de retorno y riesgos de eventos hidrológicos complejos" desarrollado en el marco del proyecto FONDECYT 1950983. Algunos de los resultados numéricos de su aplicación a la zona central de Chile que se muestran se han obtenido de un estudio sobre "Impacto Económico de las Sequías Hidrológicas" elaborado para la Dirección General de Aguas del Ministerio de Obras Públicas de Chile.

El present estudi pretén elaborar un anàlisi complet i de caràcter tècnic que contribueixi a clarificar aquesta controvèrsia. El principal objectiu d'aquesta tesina és estudiar la sensibilitat i/o influència de diferents paràmetres de disseny que condicionen el dimensionament de canals de regadiu, mitjançant el cas del Canal Xerta-Sénia. L'estudi analitza concretament l'evapotranspiració de referència i la distribució de cultius.

La present tesi doctoral tracta d’oferir una interpretació renovada sobre el gran nombre d’obres hidràuliques que es van dur a terme als rius valencians des de les darreries del segle XV fins als principis del segle XVIII. Per a tal objecte s’ha fet un buidat de les fonts d’arxiu relacionades amb un macrosistema de reg (la Plana de Castelló), el qual s’ha comparat amb la documentació d’altres hortes històriques. L’anàlisi dels resultats ha permès plantejar que la gran innovació que va suposar l’edificació de les monumentals «preses llevantines» del Renaixement, no fou un fet aïllat, ni estigué limitat als grans enginyers de Felip II, havent-hi una tradició constructiva que anà sent perfeccionada progressivament per menestrals. Així doncs, es podria dir que la coneguda vinculació que des de la Baixa Edat Mitjana tenien els pedrapiquers com a anivelladors d’aigües, es va veure enriquida al segle XV amb l’auge de les construccions gòtiques i la creació del gremi de pedrapiquers a la ciutat de València. Aquest col·lectiu, junt a altres colles de mestres itinerants, especialment d’origen biscaí, començaren a aplicar progressivament l’art de l’estereotomia en diversos rius. En aquest sentit, els assuts prengueren una especial rellevància per a l’aplicació de les tècniques perfeccionades per aquells mestres, passant de ser unes infraestructures elaborades amb materials febles, a ser fabricades amb pedra picada i argamassa, la qual cosa tenia l’objectiu d’incrementar la resistència i així aconseguir una major fiabilitat en la captació de l’aigua. Al segle XVI, els canvis introduïts en l’arquitectura militar, amb els baluards, van tenir també una aplicació pràctica en aquestes preses de derivació, amb la finalitat de convertir-les en veritables fortaleses contra les catastròfiques inundacions que s’anaren concentrant durant la Petita Edat del Gel. En aquest context, les represes començaren a experimentar amb elements que més tard serien perfeccionats a gran escala en els embassaments alacantins, sent especialment destacat l’ús de formes corbes, els contraforts o els mecanismes de neteja. Al segle XVII, junt al desplaçament dels pedrapiquers pels obrers de vila, i el major ús de les rajoles com a material constructiu, cal destacar una aplicació cada cop més extensiva d’aquella «fortificació hidràulica» en altres infraestructures de reg complementàries, aconseguint-se algunes millores destacables, però encara no definitives, en la construcció de sifons, sèquies subterrànies o aqüeductes. Finalment, aquesta llarga tradició constructiva, protagonitzada per menestrals, experimentaria un important canvi al segle XVIII amb la creació de les Acadèmies de Belles Arts, i el nou perfil professional dels arquitectes.

En este artículo se da a conocer la información disponible sobre la construcción de una acequia en el lugar de Aldover, perteneciente al término general de la ciudad de Tortosa, en los primeros años del siglo XV. Especialmente, se resalta la importancia que tuvieron esta y otras obras alejadas de la 'gran' arquitectura de la época en el trabajo de los maestros de la construcción de la Edad Media y la Moderna. En este caso, destaca la participación de Antoni Queralt, oriundo de la Espluga Calba y maestro mayor de las catedrales de Tortosa y Lleida