Search

"ESTAB Visiting Studio. Professor: Josep Lluís Mateo (Professor Em. Dr. ETH-Zürich (Eidgenössische Technische Hochschule Zürich), visiting lecturer, UPC-ETSAB ; assistant: Queralt Garriga (Doctor of Architecture, associate lecturer at UPC-ETSAB) ; scholar: Cristina Marcos Student (UPC-ETSAB). Sep 2019-Jan 2020" -- Pàgina 2 Textos en català i anglès Descripció del recurs: 2 octubre 2020 Conté: Forewords -- Crònica d’una experiència docent -- Naturalesa i ciutat / Josep Lluís Mateo -- El tot i la part / Josep Lluís Mateo -- L’últim connector verd / Manuel Colominas, Queralt Garriga -- Design Proposals -- On the junction -- Housing / Guillem Vilaseca -- Station / Arnau Valero -- Scenic Arts Center / Marta Vilaseca -- On the mountain -- Housing / Kodai Kudo -- On the river -- Housing / Francesco Woudenberg -- Aigua i arquitectura / Jaume Prat --Transitional Barriers / Maria Sánchez -- The Oasis Stefan Horn -- In-between / Maud Harou -- Observations -- Habitatge i ciutat / Pere Joan Ravetllat -- 3+3 / Lluís Ortega --Memòries / Ton Salvadó -- Biographies Once again, the Barcelona School of Architecture-ETSAB, jointly with the Barcelona Metropolitan Area-AMB, promotes Visiting Studio, a workshop that is the product of close collaboration between the UPC and the AMB, with the aim of contributing new visions, from different places, to studies in architecture. These new methodological visions and resources will serve to create more tools for learning, as happens in schools of architecture in other countries. This workshop is taught by a visiting lecturer, a lecturer at a European university. It is aimed at senior students, future architects about to embark on their professional careers. The proposed theme is based on a real commission, a project currently being designed by one of the teams of architects specializing in public space or the urban planning departments. The AMB provides knowledge of the place and its territorial context, the outline of the brief, and the professional experience forged by many years of work in the construction of public space and metropolitan facilities. The students, tutored by an internationally renowned architect, contribute open-minded reflections and academic solutions to the theme presented. The result is a workshop aimed at sharing knowledge, which produces many stimulating and enriching multidirectional exchanges. In the review sessions, thanks to the various profiles of professional practice, students receive new inputs in the process of city planning and design, and AMB architects draw inspiration from multiple ways of seeing and understanding public space as an element that is capable of structuring metropolitan territory and ensuring its cohesion.

A la coberta: Departaments de Projectes Arquitectònics, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya Descripció del recurs: 6 de febrer de 2017 El volum que teniu entre les mans registra la darrera etapa, la més recent, d’un trajecte pedagògic que va començar el curs 2002-2003, quan vàrem aterrar als darrers cursos de projectes arquitectònics a l’ETSAB junt amb el Carles Muro. Durant tots aquests anys, amb un petit parèntesi meravellós a primer amb l’Elias Torres i el Miguel Usandizaga, hem anat construint un projecte docent, una manera d’ensenyar arquitectura, en la qual hem après a posar l’estudiant al centre de l’aprenentatge. Hem anat descobrint les eines en què l’estudiant, primer en grup i després individualment, aprèn a fer les preguntes adequades per anar construint el seu propi enunciat de treball, a la recerca de l’escenari físic del projecte, a la recerca de l’escenari cronològic -avui o en quin passat-, a la recerca del programa sobre aquest escenari físic... sabent que la millor resposta comença aprenent a fer una bona pregunta. Però durant tots aquests cursos hem anat descobrint que el que ens interessa és posar sobre la taula de discussió amb els estudiants, els valors i les condicions de la complexitat de la ciutat, com un gran tauler de joc suport de l’arquitectura. I en aquesta tesitura és on hem anat produint la nostra recerca pedagògica fins a adonar-nos que és en el conflicte de la ciutat amb les seves pròpies infraestructures on es produeixen les ocasions més intenses de la condició urbana. Per això el curs ha anat derivant fins on és avui, en el format del Taller Temàtic Infraestructura i Ciutat, en el qual intentem aprendre com construir el pacte de convivència entre unes infraestructures imprescindibles -posant en crisi si cal la seva imprescindibilitat- i la pròpia ciutat, posant en primer terme els ciutadans, que actuaran de termòmetre d’aquesta convivència. En aquesta darrera etapa, que relatem en aquesta publicació, hem construït un triangle de col.laboració amb el darrer taller d’aula PFC dirigida per l’Elias Torres, i amb el curs de projectes de l’escola d’arquitectura de Madrid, dirigit per Gabriel Ruiz Cabrero. En el marc d’aquesta càtedra imaginària BAR-MAD, hem treballat a Madrid en tres etapes pedagògiques, que construeixen el contingut d’aquest volum. A la primera etapa, en paral·lel a l’aula PFC de l’Elias Torres, amb els estudiants de cinquè del curs 2013- 14 -Projectes IX i X-, l’escenari de treball era la superposició d’infraestructures naturals i artificials, amb el pas domesticat del riu Manzanares per Madrid i amb el pas soterrat de la M-30 i el posterior parc lineal de Madrid-Río, on calia descobrir el lloc, en quin escenari cronològic i quins programes calia insertar... per acabar cada estudiant desenvolupant un projecte propi. A la segona etapa, amb els nous estudiants de cinquè, durant el primer quadrimestre del curs 2014-15, vàrem canviar l’àmbit de treball per la fractura urbana que va quedar del soterrament del ferrocarril que connecta l’estació de Príncipe Pío amb Atocha, convertit en el que es coneix com el Pasillo Verde Ferroviario. A la tercera etapa en paral.lel a la segona, durant el mateix curs 2014-15, amb un bon grup dels estudiants del curs anterior, vàrem seguir el desenvolupament dels seus projectes finals en l’Aula PFC, a partir dels projectes arrancats a cinquè.

Salou is a highly specialized tourist resort on the Spanish Mediterranean Coast, located a hundred kilometres south of Barcelona. Within its narrow boundaries of 1.481 ha, Salou hosts 7.4 million overnight stays per year and is home to 52 hotels. Our case study, the area of Avinguda Carles Buigas (CB), which is today the heart of the tourism and leisure industry in the municipality of Salou, was developed during the sixties and seventies as a result of the increasing demand for sun and beach destinations among the European and Spanish middle class. Its hotel density is significant, accounting for 28 out of the total of 52 in the town. Forty years on, the site requires some review due to evidence of urban degradation. Initial analysis has focused on three areas: common space, hotel facilities, and commercial and leisure activities. The results have shown a lack of public and private investment within the area, and a risk of obsolescence of the urban and tourism model. The hotel facilities have not been redeveloped or renovated since their initial development, other than essential maintenance work. Moreover, commercial activities have grown out of control as a result of an increasing demand for specialized leisure and night activities.

Descripció del recurs : 22 de gener de 2014 A la coberta: Departament de Projectes Arquitectònics, Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, BarcelonaTech Esta publicación recoge los trabajos de los grupos con horario de tardes de las asignaturas “Bases para el proyecto I y II” de la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona durante el año académico 2010–2011: enunciados de ejercicios, algunos ejemplos de esos ejercicios y las diferentes lecciones que se dictaron durante el curso con la excepción de las que ya se habían dado el curso anterior. La selección de estos trabajos se ha hecho con varios criterios: desde su disponibilidad hasta las condiciones para su reproducción. El criterio principal no ha sido el de la calidad de los ejercicios, y hemos intentado recoger trabajos diferentes entre sí. Por tanto, si alguien no encuentra algún trabajo que creyera que debiera estar aquí, que no se enfade. Muy probablemente no esté por un error nuestro, por el que le pedimos que nos disculpe. Este segundo volumen sigue y completa a Proyectos I y II. Ejercicios y lecciones. Curso 2009–2010, editada por Elías Torres en 2012 en la misma editorial: Iniciativa Digital Politècnica de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) Barcelona Tech.

En un context en el qual el paper de l’infant a la ciutat cada vegada és més rellevant, com bé exemplifica el Pla de joc Barcelona 2030, és important entendre d’on prové aquesta necessitat, i la significació que pot tenir en el futur de l’urbanisme. En aquest treball s’ha tractat respondre aquestes qüestions, fent un repàs en la història de l’urbanisme modern, a partir d’un anàlisi enfocat en les teories entorn el joc, l’educació i el lleure. També, es dona veu als infants fent-los participar de manera activa, i s’aprofiten les seves propostes per tal per tal de revisar una selecció intervencions recents. D’aquesta manera, es tracta d’avaluar si aquests espais públics realment satisfan les necessitats dels més petits, a la vegada que s’extreuen estratègies per fer-los més inclusius i segurs per a tothom. In a context in which the infancy’s role in the city is becoming more and more relevant, as it is well exemplified by the Pla de joc Barcelona 2030, it is important to understand where does this need come from, and the meaning that this could have in the future urbanism. Those questions are the ones that this paper tries to solve, making a recap above the modern urbanism’s history, through the analysis of the play, education and leisure theories. Although, the infants are urged to participate actively, taking in account their proposals in order to oversee a selection of recent interventions. It is intended to evaluate whether these public spaces truly satisfy their needs, while identifying strategies to make them more inclusive and safer for everyone.

Es tracta d'una exploració i investigació de casos d'ocupacions sota viaductes urbans, per tal de recobrar l'activitat a la zona i recosir la continuïtat del traçat urbà.

Els darrers dos segles han transformat totalment la societat i la manera d’entendre i utilitzar el territori. El territori comprès entre la serralada litoral i la mar mediterrània s’estructura d’est a oest, a través de la infraestructura natural hidrogràfica que baixa l’aigua de la serralada fins a les costes catalanes. Seguint aquestes línies naturals s’han anat desenvolupant els diferents municipis compresos en el territori, aprofitant la infraestructura natural de camins, torrents, aiguamolls… per desenvolupar una societat purament agrícola. No obstant amb la industrialització i l’aparició de la primera línia de ferrocarril de l’estat espanyol al 1848 apareix una nova infraestructura, en aquest cas artificial i imposada sobre el territori i amb ella una nova direccionalitat nord-sud. En el cas de Badalona, aquesta nova direccionalitat infraestructural s’acaba de consolidar amb la inauguració l’any 1969 de la C-31; una autopista que travessa, trenca i al mateix temps vertebra una ciutat en augment incessant. La imposició d’aquesta nova direccionalitat ha trencat l’estructura original del territori generant problemes notables en la gestió de l’aigua pluvial i resultant en una ciutat fracturada a nivell urbà, amb una gran barrera que divideix i que en els punts on és salvable, és gràcies a les restes de la infraestructura natural original: les rieres i els torrents. El treball buscarà analitzar com la superposició d’una nova direccionalitat perpendicular a la natural a influït en el desenvolupament i consolidament de Badalona fins l’actualitat per entendre la problemàtica urbana actual de la ciutat. The last two centuries have completely transformed society and the way we understand and use the land. The territory between the coastal mountain range and the Mediterranean Sea is structured from east to west, through the natural hydrographic infrastructure that lowers the water from the mountain range to the Catalan coasts. Following these natural lines, the different municipalities included in the territory have been developed, taking advantage of the natural infrastructure of roads, torrents, wetlands… to develop a purely agricultural society. However, with the industrialization and the appearance of the first railway line in Spain in 1848, a new infrastructure appeared, in this case artificial and imposed on the territory and with it a new north-south direction. In the case of Badalona, ​​this new infrastructural directionality has just been consolidated with the inauguration in 1969 of the C-31; a highway that crosses, breaks and at the same time the backbone of a city in incessant growth. The imposition of this new directionality has broken the original structure of the territory generating notable problems in the management of rainwater and resulting in a city fractured at the urban level, with a great barrier that divides and that in the points where it is salvageable , is thanks to the remains of the original natural infrastructure: rieres and torrents. The work will seek to analyze how the superposition of a new directionality perpendicular to the natural one has influenced the development and consolidation of Badalona until today to understand the current urban problems of the city.

Aquest projecte s’emmarca en l’actual estació de metro de la Torrassa, pertanyent al municipi de l’Hospitalet del Llobregat. Concretament, el projecte planteja la incorporació d’un node intermodal a la Torrassa amb la creació d’una nova estació de tren i HUB cultural que connecta un territori actualment dividit per les vies ferroviàries. El projecte neix amb la voluntat de donar una resposta urbana que reverteixi l’actual situació de segregació urbana que hi ha en l’àmbit mencionat, convertint-lo en un nou focus social que catalitzi el potencial que circula al voltant de la Torrassa.

Encontramos un pueblo partido y desconectado por la vía del tren, una barrera peligrosa. La vía del tren y más concretamente la estación de Moncada Ripollet, además de grandes problemas también tenía un gran potencial. Es una estación de tren en medio de un lugar aún en desarrollo, un lugar que está en el nexo natural entre Montcada y Ripollet. La propuesta para este NO lugar es una plaza central, que además sirve de costura entre 2 realidades ahora divididas. Dentro de esta pequeña intervención de gran escala, yo desarrollo un edificio plurifuncional, en la nueva estación de Montcada y Ripollet; el centro, del nuevo centro. Este edificio es la configuración espacial de distintas propuestas, basadas en distintas reflexiones. El edificio es una referencia dentro de este nuevo lugar y también de la zona, por 4 razones: por su ubicación, por su imagen, por tener unos accesos de escala público-urbana y por los usos que acoge. El edificio responde a: 4 orígenes: Flujos. Las circulaciones son nexo y continuación entre los espacios: plaza, estación, acceso estación. También conectan los distintos programas con fluidez y continuidad, pero estableciendo jerarquías e intimidades. Estructura. La estructura nace del túnel-anden y es pautada por este. Energías. La fachada responde a la orientación, al tren y al programa que acoge el edifico. Usos. El programa nace en el subsuelo y busca enraizar la sostenibilidad la convivencia y el progreso.

El projecte observa el potencial d’una zona amb forts desnivells on conflueixen diferents instraestructures i es contempla la possibilitat de crear una nova parada a la línia R3 al seu encreuament amb la actual estació Montcada-Manresa de la R4/R7. La nova estació uneix d’aquesta manera ambdós línies ferroviàries i potencia la intermodalitat amb la linia R2 a pocs minuts caminant. La proposta tacta sobre un conjunt d’edificis que treballats en secció prollonguen i completen els carrers colindants modificant així el concepte de límit que dónen les vies i l’estació actual, transformant-lo en un enllaç. Es proposa un us mixte dels edificis com a equipament, afegint programa de centre cívic a l’estació donat que existeix la necessitat al barri i complementa d’aquesta manera l’antiga estació de Sant Joan de la R3 reconvertida actualment en casal per a joves i es resol la problemàtica d’accessibilitat de l’estació actual. Es plantegen uns nous espais públics per donar accés a la nova edificació i millorar l’espai adjacent. El projecte promou els sistemes passius com a estratègia energètica pretenent un consum gairebé nul. El proyecto observa el potencial de una zona con fuertes desniveles donde confluyen diferentes infraestructuras y se contempla la posibilidad de crear una nueva parada en la linea R3 a su cruce con la actual estación Montcada-Manresa de la R4/R7. La nueva estación une de esta manera ambas líneas ferroviarias y potencia la intemodalidad con la línea R2 a escasos minutos andando. La propuesta trata sobre un conjunto de edificios que trabajados en sección prolongan y completan las calles colindantes modificando el concepto de límite que dan las vías y la estación actual, transformándolo en un enlace. Se propone un uso mixto de los edificios como equipamiento, añadiendo programa de centro cívico a la estación dado que existe la necesidad en el barrio y complementa de esta manera a la antigua estación de Sant Joan de la R3 reconvertida actualmente en espacio joven y se resuelve la problemática de accesibilidad de la estación actual. Se plantean unos nuevos espacios públicos para dar acceso a la nueva edificación y mejorar así el espacio adyacente. El proyecto promueve los sistemas pasivos como estrategia energética pretendiendo un consumo casi nulo.

El massís del Garraf és un dels elements principals dins la formació del paisatge metropolità de les comarques properes a la metròpolis barcelonina. L'estructura vertical natural de rieres i torrents en moltes ocasions no és compatible amb les connectivitats pròpies de les grans infraestructures urbanes. Al municipi de Viladecans, s'han realitzat diferents intervencions que miren i resolen la continuïtat del municipi amb el mar, però oblidant l'accés a la muntanya. El projecte introdueix dins la xarxa d'espais verds del municipi l'espai agroforestal del sector oliveretes, ubicat a les faldes de Sant Ramon. Mitjançant moviments de terres es formen terrasses conreables que formalitzen l'arribada a la ciutat, assegurant la connectivitat sostenible entre els municipis de Viladecans, Sant Boi i Sant Climent de Llobregat. Ha calgut fer una nova lectura de la mobilitat dins l'àmbit, ja que durant el segle XX, el traçat de les ciutats que han crescut tant ràpid ha estat principalment definit per les connexions vials d'alta velocitat, deixant de banda altres criteris. L'edifici resol l'accessibilitat al parc agrícola i les rutes de senderisme integrant-se dins el sistema de terrasses de conreu amb un programa de jardineria i agricultura, que pretèn cuidar i estudiar un espai agroforestal que avui es troba en estat decadent, aprofitant per llegir el territori que queda per definir com una oportunitat per a aconseguir ciutats més resilients, inclusives i productives. El macizo del Garraf es uno de los elementos principales en la formación del paisaje metropolitano de las comarcas cercanas a la metrópolis barcelonesa. La estructura vertical natural de rieras y torrentes en muchas ocasiones no es compatible con las conectividades propias de las grandes infraestructuras urbanas. En el municipio de Viladecans, se han realizado diferentes intervenciones que miran y resuelven la continuidad del municipio con el mar, pero olvidando el acceso a la montaña. El proyecto introduce en la red de espacios verdes del municipio el espacio agroforestal del sector Oliveretes, ubicado en las faldas de San Ramón. Mediante movimientos de tierras se forman terrazas cultivables que formalizan la llegada a la ciudad, asegurando la conectividad sostenible entre los municipios de Viladecans, Sant Boi y San Clemente. Ha sido necesario hacer una nueva lectura de la movilidad dentro del ámbito, ya que durante el siglo XX, el trazado de las ciudades que han crecido tan rápidamente ha sido principalmente definido por las conexiones viales de alta velocidad, dejando de lado otros criterios. El edificio resuelve la accesibilidad al parque agrícola y las rutas de senderismo integrándose dentro del sistema de terrazas de cultivo con un programa de jardinería y agricultura, que pretende cuidar y estudiar un espacio agroforestal que hoy se encuentra en estado decadente, aprovechando para leer el territorio que queda por definir como una oportunidad para conseguir ciudades más resilientes, inclusivas y productivas.

El projecte pretén estudiar la possibilitat del soterrament del tren entre els barris de Santa Eulàlia i La Torrassa a L'Hospitalet, i la conseqüent transformació de l’entorn immediat a la infraestructura. Es proposa la creació d’un eix verd vertebrador que parteix de l’inacabat passeig sobre l’anomenat “calaix de Sants” i s’endinsa en l’Hospitalet buscant el màxim possible de punts de connectivitat transversal entre barris. L’existència de nombrosos elements patrimonials en aquest entorn s’aprofita per incorporar usos mixtes, proposant la recuperació, rehabilitació i reconversió d’aquests en un conjunt de diferents equipaments que generen heterogeneïtat d’activitats en el nou espai públic. D’entre tots ells, els principals protagonistes són el Pont d’en Jordà i l’edifici de les Cotxeres de TMB, ja que emmarquen l’entorn de l’equipament escollit per treballar amb més detall. Es proposa emplaçar l’equipament esportiu necessari al barri de Santa Eulàlia en l’espai que s’allibera amb la remodelació de l’actual estació de metro de Santa Eulàlia i l’aparició del nou eix verd vertebrador. Donant, d’aquesta manera, una nova façana al carrer de Santa Eulàlia limítrof amb les vies i un nou nucli de connectivitat vertical per accedir al Pont d’en Jordà i connectar amb La Torras a través de l’espai públic proposat en l’entorn de l’antiga fàbrica SAS.

Este punto de la ciudad de Sevilla es el único que queda por consolidar para finalizar el eje verde que recorre la vereda del Guadalquivir.El proyecto busca unir los dos tramos de este recorrido y revitalizar este punto tan emblemático para la ciudad que por tantos años se ha visto en construcción. Tomando como referencia algunos de los elementos de la arquitectura tradicional andaluza como son los patios sevillanos y las construcciones en blanco comunes en la costa andaluza con muros gruesos y pequeñas ventanas, se crea una plaza a doble altura que conecta la ciudad y el río y permite generar actividad en una zona hasta ahora prácticamente olvidada.

El projecte representa la conclusió de l’esforç de tres cursos acadèmics on s’ha analitzat, dibuixat, repensat i dissenyat una sèrie d’estratègies i propostes per a la recuperació ciutadana i ecològica d’un dels sectors més deprimits de la geografia Lisboeta. Parteix del curs de Taller Temàtic II: Infraestructura i Ciutat 2017-2018 (Ton Salvadó, Carme Ribas, Eduard Miralles i Oriol Clos) com a projecte que volia connectar la cota inferior del Cemitério dos Prazeres amb la cota intermitja de la vessant Est de la Vall d’Alcântara mitjançant una rampa cívica sobre un tímid equipament semi-soterrat. Principalment es busca dotar d’un eix vertebrador Tejo-Aeroport aprofitant la traça de l’Avinguda Ceuta i el seu curiós llegat històric en forma de torrent canalitzat. Es busca també una connexió transversal a banda i banda de la vall on es salven 40 metres de desnivell per vessant i la integració d’aquestes connexions amb una estratègia ciutadana de demografia i revifament econòmic i cultural. Això ha comportat de vegades la respectuosa recuperació de preexistències com a nous punts calents urbans (és el cas del nou campus sanitari entre l’antiga fàbrica de pòlvora d’Alcântara i la torre de l’escola d’infermeria) i d’altres una total reinveció dels teixits urbans que rodegen la proposta. La clau de volta de l’adequació urbana passa per un augment de massa crítica, un replanteig de les activitats econòmiques i culturals de l’indret i un nou equipament que es convertirà en l’objecte de definició final del PFG en forma d’un edifici multiús que aglutina un gimnàs municipal, un viver d’empreses i start ups i un intercanviador de cota entre la vorera Est de la nova Avinguda Ceuta i el nou carrer proposat (10 metres per sobre) que dona accés a la rampa de connexió final amb la base del Cemitério dos Prazeres, tornant així a la idea inicial del projecte del Taller Temàtic.

La xarxa viària i les grans infraestructures esteses arreu del territori, han donat lloc a imponents estructures de viaductes amb un gran impacte a nivell urbà. Estructures pensades per resoldre el sistema de tot el que passa a sobre, però que no han estat concebudes tenint cura de tot allò que passa a sota al seu pas. D’aquesta forma la majoria d’aquests espais han pres un caràcter residual, davant la indefinició urbanística que suposen, creant un gran buit que fragmenta el teixit urbà. Un cas ben clar és el viaducte de la C-33 al seu pas per Montcada i Reixac. Així doncs, el projecte es proposa la transformació i recuperació d’aquest monumental buit per tal que es pugui guanyar un nou espai per als vianants. Un punt clau ja que el lloc està envoltat d’equipaments educatius i esportius, és on conflueixen les dues parts de la vila separades pel riu i gaudeix de vistes a Montcada i al riu Ripoll, sent així un espai amb molt que oferir. Davant les condicions del lloc, s’ha proposat un programa lúdic i creatiu tant a cota de carrer com en l’edifici per tal d’atreure a públic de totes les edats i generar una connexió directa entre dins i fora, aprofitant la pròpia estructura existent del viaducte i així crear el mínim impacte possible al nou espai públic.

L’exercici del Projecte Final de Grau es desenvolupa a la part nord del municipi de Barberà del Vallés, concretament al límit municipal on comença el municipi de Sabadell. Aquesta àrea es troba parcialment desurbanitzada, amb parcel·les sense edificacions i amb usos industrials aïllats que conviuen amb usos residencials d’ordenació oberta. Objectius de Desenvolupament Sostenible::15 - Vida d'Ecosistemes Terrestres

En aquests moments el barri de Mas Rampinyo, a Montcada i Reixac està dividit per l'actual estació de Ferrocarrils "Montcada-Ripollet". Aquesta fractura clarament visible dificulta molt la connexió entre el nucli antic del barri i la zona de creixement residencial, situada a ponent de l'estació. De manera accessible només es comuniquen en alguns passos a nivell que podem trobar al llarg de les vies, els quals, són bastant perillosos, i hi ha moltes queixes del veïnat demanant una urgent intervenció en aquest aspecte. Amb aquesta proposta es pretén unificar aquests dos nuclis urbans i convertir aquest espai en un nou centre de barri ple d'oportunitats, on es proposa el soterrament de tota l'estació i les vies de la Línia R3 de ferrocarrils. Aquest espai necessita una bona actuació per millorar la qualitat del barri, i per aquest motiu es proposa generar un espai obert que formarà part del recorregut que connecta tots els equipaments i zones verdes de Montcada i Reixac. Per aquest motiu s'identifica aquest emplaçament com un lloc estratègic per a la ubicació de diversos equipaments ( oficines de l'administració pública, un mercat municipal, biblioteca i l'estació ), conjuntament amb diversos habitatges dotacionals i privats , que es van situant de tal manera que acaben donant forma al buit aquesta nova plaça, on es preveu zones verdes, zones de jocs i espais amplis per poder dur a terme diferents tipus d'activitats, com festes de barri, mercats eventuals i altes activitats que pugui proposar l'ajuntament. La nova estació que es planteja es disposa a cota de plaça amb accessos tant a sud i nord, facilitant també la permeabilitat en sentint longitudinal de les vies, connectant la plaça amb la zona verda proposada. De tots els equipaments es desenvolupa la nova biblioteca de Montcada i Reixac amb tallers i espais de creació.

El PFC que se propone se ubica en el área Metropolitana de Barcelona, más concretamente en el Barrio de Sants-Badal, siendo el límite con Hospitalet de Llobregat. El proyecto pretende reorganizar espacios obsoletos por la aparición de la infraestructura ferroviaria de Sants (Los Jardines elevados de Sants). El solar se encuentra entre la Rambla de Badal y la calle Riera Blanca, dotada del actual centro escolar Cavall Bernat y un taller de la Citroën. El proyecto propone la reubicación del centro y el reciclaje de la nave de la Citröen, ofreciendo un nuevo espacio público a la ciudad. Incorporando un conjunto de viviendas, un casal para jóvenes, el nuevo centro escolar Cavall Bernat y una torre de oficinas. Con el fin de potenciar la permeabilidad del barrio, facilitar los recorridos peatonales y potenciar la actividad económica

El proyecto surge de la necesidad de unificar un barrio que fue dividido en dos por las vías ferroviarias. Nos situamos en el barrio de Mas Rampinyo, en la localidad de Montcada i Reixac. Actualmente en la parte sur de del barrio, nos encontramos con la zona más residencial que tiene una mayor densidad construida, mientras que en el lado norte se encuentra todavía en desarrollo pero por otra parte dispone de un centro comercial muy importante para la zona junto con un hotel, que hacen que sea necesario el cruzar las vías de un lado al otro. El proyecto consiste en diseñar un espacio público que marque una nueva centralidad en el barrio, apoyado por dos calles que lo acaben cosiendo y por lo tanto se plantea el soterramiento de las vías del tren. Este espacio público vendría acompañado de una serie de equipamientos necesarios junto con el desarrollo de viviendas dotacionales y de protección oficial que ayudarían en parte a que salga asequible toda la operación del soterramiento. De todos los volúmenes me he centrado a desarrollar un edificio híbrido que incorporaría diferentes equipamientos como pueden ser: la nueva estación junto con un bar que estuviera relacionado, una biblioteca relacionada con este nuevo centro para Mas Rampinyo, un nuevo auditorio con varias salas y unos locales en planta baja para incorporar algún comercio.

L'exercici parteix de la voluntat de fer arribar l'eix urbà de Pere IV fins al centre de Sant Adrià de Besòs. Això dóna lloc a tres projectes, dels quals aquest PFG és la tercera i última peça. Més en l'àmbit arquitectònic, el projecte es centra en traslladar les instal·lacions actuals del Club de Tennis de Sant Adrià a un nou emplaçament. El ejercicio parte de la voluntad de hacer llegar el eje urbano de la calle Pere IV hasta el centro de Sant Adrià de Besòs. Esto da lugar a tres proyectos, de los cuales este PFG es la tercera y última pieza. Más en un ámbito arquitectónico, el proyecto se centra en trasladar las instalaciones actuales del Club de Tennis de Sant Adrià a un nuevo emplazamiento. This exercise starts with the goal of bringing the urban axis of Pere IV street to the town centre of Sant Adrià de Besòs. This gives place to three projectes, from which this PFG is the third and last piece. In a rather architectural level, the project is focused on moving the Sant Adrià Tennis Club to a new location.

Creación de un nuevo centro urbano para Montcada i Reixac, modificación del trazado actual del ferrocarril, creación de una plaza y la creación de una edificación que contiene mercado, estación, vivienda social y Park&Ride

Aquest Projecte final de grau es centra en la construcció d'una nova estació ferroviària a Sant Quirze del Vallés. Al voltant d'aquesta edificació, es pretèn reorganitzar l'espai existent per millorar-ne les circulacions i usos i convertir-ho en un espai vital del municipi.

En el context conceptual d’intervenció sobre infraestructura plantejat en la línia del taller, es desenvolupa una proposta d’escola de Mar i illa d’equipaments al Front Marítim de Montgat, a banda i banda de la via ferroviària que la travessa. La proposta explora la idea de recorregut a diverses escales, des dels corredors i vies que hi desemboquen, passant pel Parc-Passeig Marítim sobre la plataforma existent o el salt per sobre les vies, fins a la rampa que discorre i afegeix sentit a l’edifici de l’escola.

La proposta d'intervenció plantejada es situa en un dels municipis limítrofs de la ciutat de Barcelona: L'Hospitalet de Llobregat, i té per objectiu l'anàlisi de solucions que ajudin a solucionar l'actual estat de desconnexió territorial que sofreix l'àmbit d'estudi. En aquest sentit, el projecte se situa a l'entorn de l'Estació de Rodalies de l'Hospitalet de Llobregat, i planteja diverses intervencions encarades a millorar la connectivitat entre barris. Aquestes actuacions alberguen: la reforma profunda de l'actual estació per a proporcionar-li un major grau d'intermodalitat i de connectivitat amb el seu entorn, la creació d'un nou pas sobre el traçat ferroviari, la transformació de tot l'entorn de la infraestructura ferroviària, la ubicació de nous equipaments i la creació d'un nou eix vertebrador per al municipi mitjançant la transformació d'una de les avingudes principals. La propuesta de intervención planteada se ubica en uno de los municipios limítrofes de la ciudad de Barcelona: L’Hospitalet de Llobregat, y tiene por objetivo el análisis de soluciones que ayuden a solventar el actual estado de desconexión territorial que sufre el ámbito de estudio. En este sentido, el proyecto se ubica en el entorno de la Estación de Cercanías del Hospitalet de Llobregat, y plantea varias intervenciones encaradas a mejorar la conectividad entre barrios. Estas actuaciones albergan: la reforma profunda de la actual estación para proporcionarle un mayor grado de intermodalidad y de conectividad con su entorno, la creación de un nuevo paso sobre el trazado ferroviario, la transformación de todo el entorno de la infraestructura ferroviaria, la ubicación de nuevos equipamientos y la creación de un nuevo eje vertebrador para el municipio mediante la transformación de una de las avenidas principales.

El ámbito de actuación del presente Proyecto Final de Grado es el barrio de Can Sant Joan de Montcada y Reixac. La línea de tren forma una barrera física para el barrio que divide la Montcada y deja Can Sant Joan aislado y sin conectividad peatonal con el barrio de la Ribera, el parc fluvial del Besos y el resto del municipio de la Monctada i Reixac; excepto a muy pequeños pasos subterráneos de las líneas de tren. La intervención propone un conjunto de edificios que dan continuidad al tejido urbano respectando la alineación vial, solucionado la conectividad por encima de las vías del tren con un edifico puente, que recupera la conectividad del barrio con el río Besos, la Ribera y el resto de la Montcada. En concreto, se propone el traslado del campo de Fútbol a otro lugar y la implantación de un nuevo equipamiento: Centro de educación ambiental con una Residencia para gente mayor (36 viviendas) respectando la alineación vial y la recuperación de la topografía anterior. El proyecto pretende: Recuperar la continuación del eje central peatonal del barrio, crear un nuevo espacio público de diferentes cualidades: un eje peatonal dividido en un ámbito mas urbano, y otro naturalizado, una plaza que da a la Avenida de la Unitat, en la espalda del equipamiento donde se sitúan las paradas del bus que llegan al barrio de Can Sant Joan; huertos urbanos y espacios de recreo. Además, recupera el contacto directo con el rio, dejando descubierto parte del Rec y transformarlo a catalizador del espacio público y de la vida social de sus ciudadanos.

L'àmbit de la intervenció es situa a Roubaix, ciutat fronterera entre França i Bèlgica que es perd dins el teixit de Lille metropol que encadena ciutat rere ciutat, fonent-les entre si. Roubaix es troba en ple moment de regeneració i reinvenció tant social com urbana. És un aquest marc en el qual el projecte s'inscriu, trencant barreres i potenciant el valor dels nous eixos urbans. La ciutat té un teixit molt marcat per l'herència industrial ara abandonada, que ha deixat dues grans infraestructures com són l'antic canal i la via ferrea de proveïment en desús. Aquests dos eixos atravessen la ciutat de manera totalment aliena a l'entorn, creant una barrera allà on hi podrien haver noves oportunitats. Així doncs, la recuperació d'aquests eixos per part de la ciutat és la base del nou projecte de regeneració urbana. El projecte es situa i resol el punt d'intersecció entre aquests dos eixos, permetent la continuïtat i la connexió dels diferents eixos i teixits que el rodegen, situats a cotes diferents i que viuen de manera autònoma i descontextualitzada del seu entorn. La passera és el cor del projecte, obrint nous espais a la ciutat ara oblidats. Aquest element troncal és habitat en la seva part inicial per una gran Recyclerie que s'inscriu dins el teixit industrial creant una mixticitat dels tres mons que l'envolten (l'industrial, l'acadèmic i el lúdic-esportiu). En el seu final la passera es converteix en un nou espai lúdic-esportiu que obre i apropa una mica més la ciutat al canal. El ámbito de intervención del proyecto se sitúa en Roubaix, ciudad fronteriza entre Francia y Bélgica que se pierde dentro del tejido de Lille Metropole que encadena ciudad tras ciudad, fundiéndose entre ellas. Actualmente, Roubaix se encuentra en un momento de regeneración y reinvención tanto social como urbana. Es en éste marco en el que se inscribe el proyecto, rompiendo las barreras y potenciando el valor de los nuevos ejes urbanos. La ciudad tiene un tejido muy marcado por su herencia industrial ahora abandonada, que ha dejado dos grandes infraestructuras como son el antiguo canal y la vía férrea de aprovisionamiento de las fabricas en desuso. Éstos dos ejes atraviesan la ciudad de manera ajena a su entorno, creando una barrera dónde podrían existir oportunidades. Así pues, la recuperación de éstos dos ejes por parte de la ciudad son la base del nuevo proyecto urbano. El proyecto de sitúa y resuelve el punto de intersección entre estos dos ejes, permitiendo su continuidad y la conexión de los diferentes ejes y tejidos que lo rodean, situados a distinta cota y que viven de manera autónoma y descontextualizada los unos de los otros. La pasarela es el corazón del proyecto, abriendo nuevos espacios a la ciudad ahora olvidados. Éste elemento es habitado por una gran Recyclerie que se inscribe en el tejido industrial creando una mixticidad de los tres mundos que la rodean (industrial, académico i lúdico-deportivo). En su final la pasarela se convierte en un nuevo espacio lúdico-deportivo que abre y acerca un poco más la ciudad al canal.

Qualificació obtinguda: 9

Qualificació obtinguda: 9

Qualificació obtinguda: 10 M.H. El estudio del trazado del ferrocarril en la salida de Barcelona por el lado del Llobregat ha sido el punto de partida de este trabajo, que plantea la intervención sobre uno de los àmbitos en los que la ciudad no ha sabido asimilar la presencia del tren como un elemento propio. La infraestructura, a la que se añaden un tejido industrial en declive y espacios verdes y equipamientos sin materializar, se ha convertido en un cúmulo de situaciones de abandono, que requieren de un proyecto que las reactive de forma que sean compatibles entre si y con el existente entorno residencial. La intervención se sitúa, entonces, justo antes de la bifurcación de las vias del tren entre los barrios de Santa Eulàlia y la Torrassa, en Hospitalet de Llobregat. Se propone como programa la restauración de los usos y las construcciones industriales existentes que lo permitan, así como la apertura de una nueva calle en paralelo al tren y construcción en ella de un nuevo frente, que contenga una estructura capaz de alojar diferentes actividades productivas y comerciales, cohesionando en torno al nuevo espacio público la vivienda, los equipamientos y la producción. Este nuevo frente construido también da lugar a un paso por encima del tren que conecta Santa Eulália y la nueva calle con el parque de la Torrassa, el cual se plantea completar e incorporarle el edificio y entorno de la subcentral de FECSA en desuso. El paso por encima del tren se apoya sobre un volumen que toma más altura que el resto del conjunto y está ocupado con un programa complementario, una escuela de FP. Se han previsto los espacios necesarios para el desarrollo de los módulos de las especialidades ‘Fabricación mecánica’ y ‘Madera, mueble y corcho’. La construcción ha perseguido ser sistemática, eficiente y extensible a toda la intervención construida, por eso se ha resuelto mediante una estructura prefabricada y elementos modulares de cerramiento.

Qualificació obtinguda: 9 Aquest projecte final de carrera neix durant el curs de projectes IX-X, en el marc de la línea de treball Infraestructura i ciutat. Durant aquest període, s'estudia i s'analitza en profunditat l'entorn del riu Manzanares de la ciutat de Madrid, fent especial èmfasi en els teixits urbans existents a ambdues vores del riu així com en la infraestructura viària M-30, i s'estudia i es qüestiona el projecte de soterrament de la via dut a terme en el 2007. D'aquesta forma, s'emprèn una tasca pràcticament arqueològica que durarà tot el curs i que assentarà les bases conceptuals per tal de poder desenvolupar el projecte final de carrera amb uns fonaments suficientment sòlids com per a justificar la magnitud del projecte resultant.

Qualificació obtinguda: 9 MH PER LA PORTA GRAN-CONNECTANT AMDUES BANDES DEL DELTA_PFC_LLUÍS FERRER AYUSO Avui en dia existeix una clara desvinculació important entre ambdues bandes del delta. El primer objectiu del projecte es plantejar una nova possibilitat de comunicació entre les dues bandes de Barcelona mitjançant una nova infraestructura: El tram. Una mitjà de transport lleuger, ecològic i amb possibilitat de transport d’ un número important de viatgers. Per això es planteja la continuïtat del traçat del tramvia, fent-lo passar pel casc antic de Cornellà, adaptant-se a la línia de ferrocarril existent (BCN-Manresa) i fent-lo arribar a Sant Boi creuant el Llobregat i connectant posteriorment altres municipis. Una proposta que ja s’ha tingut en compte nombroses vegades, però que per diferents motius no s’ ha dut a terme. 1)A banda d’altres actuacions incloses al PDI 2001-2010, el nou PDI introdueix la continuïtat del traçat de la T1 fins a Sant Boi. 2)El traçat inicial del Tram també es feia arribar fins a Sant Boi. 3)La Línia 12 o Línia Castelldefels - Sant Boi - Sarrià del metro de Barcelona és un projecte de línia de ferrocarril metropolità ideada a principis de la dècada del 2000 per la Generalitat de Catalunya. Permetin afegir una pregunta: Saben quin percentatge de la gent que surt a córrer per Barcelona ho fa pel centre de la ciutat? Un 70% de la gent ho fa envoltants de cotxes, contaminació... D’ aquí neix el segon principi fonamental del projecte. Doncs existeix un gran pulmó verd dins de Barcelona molt desconegut per a nosaltres, un gran espai capaç d’ albergar molts usos de diferents estils per als habitants de Barcelona: El parc del riu Llobregat. Precisament a Sant Boi, el primer punt que trepitjaríem a l’altre banda del riu, es on trobem la menor distància entre un municipi, el Parc i el Riu. El projecte neix doncs d’ una clara elecció d’ un punt amb moltes possibilitats on l’estratègia ve clarament desenvolupada per als seus usos: La combinació d’una nova estació intermodal entre (Tram, Tren i Busos) i un nou accés cap al parc del riu Llobregat. Amb tots els serveis que això comporta. Uns usos capaços de interrelacionar-se entre si i generar aquesta mescla. El projecte crearà un nou alçat per a la nova arribada a l’altre banda del delta molt respectuós, intentant adaptar-se a les condicions paisatgístiques donades. Un nou punt per a unir les dues bandes del Delta, avui en dia massa allunyades. Un nou punt verd amb fauna, vegetació, patrimoni, espai de lleure per a tots els ciutadans de Barcelona. Un nou punt per a tota la metròpolis de Barcelona.