Search

Quan la Inés Macpherson em va proposar publicar aquest recull en homenatge al centenari del naixement de Ray Bradbury, vivíem en un món. Quan la versió digital vegi la llum, serem al bell mig d'un gran canvi. Quan arribi a les llibreries encarnat en paper, el món haurà canviat per sempre. Sembla un relat de Ray Bradbury. No ho és. M'atreveixo a dir, sense massa por a equivocar-me, que la realitat ha estat a l'altura del gran escriptor nord-americà. Enguany fa cent anys del seu naixement i sembla que la realitat s'hagi engrescat a oferir-nos una distopia curulla de trames, subtrames, girs inesperats, drames grotescos, tragicomèdies. Desenes de milers de morts; palaus de gel convertits en tanatoris; poliesportius, vaixells i trens convertits en hospitals; llars d'avis convertides en vaixells de la mort; fosses comunes a Brooklyn; militars condecorats a les rodes de premsa; països sencers tancats a casa; fronteres tancades; creuers en quarantena plens de malalts; una vida a Internet. Hi ha coses que no podem incloure en aquesta llista perquè ara mateix no ens les podem imaginar i quan tanquem aquesta edició encara no hauran passat. Poc abans d'enllestir aquest llibre he llegit un titular que deia que els Mossos d'Esquadra han irromput en una església de Sant Cugat del Vallès on s'estava celebrant una missa. Quan es va anunciar el pacte entre el PSOE i Podemos que va fer possible l'actual govern de l'Estat hi va haver qui, amb més humor que convicció, va dir que amb ells no hi hauria Setmana Santa. No n'hi ha hagut i les misses estan prohibides durant els dies en els quals el confinament és més estricte. Les llibreries estan tancades, ningú crema llibres —si més no, de moment— però quan puguin tornar a obrir potser hem de lamentar massa persianes abaixades per sempre. Les grans empreses d'Internet aprofiten per guanyar encara més avantatge i més d'un govern vol accedir a les dades de geolocalització dels nostres mòbils per assegurar-se que som on hem de ser. Aquests die

Quan la Inés Macpherson em va proposar publicar aquest recull en homenatge al centenari del naixement de Ray Bradbury, vivíem en un món. Quan la versió digital vegi la llum, serem al bell mig d'un gran canvi. Quan arribi a les llibreries encarnat en paper, el món haurà canviat per sempre. Sembla un relat de Ray Bradbury. No ho és. M'atreveixo a dir, sense massa por a equivocar-me, que la realitat ha estat a l'altura del gran escriptor nord-americà. Enguany fa cent anys del seu naixement i sembla que la realitat s'hagi engrescat a oferir-nos una distopia curulla de trames, subtrames, girs inesperats, drames grotescos, tragicomèdies. Desenes de milers de morts; palaus de gel convertits en tanatoris; poliesportius, vaixells i trens convertits en hospitals; llars d'avis convertides en vaixells de la mort; fosses comunes a Brooklyn; militars condecorats a les rodes de premsa; països sencers tancats a casa; fronteres tancades; creuers en quarantena plens de malalts; una vida a Internet. Hi ha coses que no podem incloure en aquesta llista perquè ara mateix no ens les podem imaginar i quan tanquem aquesta edició encara no hauran passat. Poc abans d'enllestir aquest llibre he llegit un titular que deia que els Mossos d'Esquadra han irromput en una església de Sant Cugat del Vallès on s'estava celebrant una missa. Quan es va anunciar el pacte entre el PSOE i Podemos que va fer possible l'actual govern de l'Estat hi va haver qui, amb més humor que convicció, va dir que amb ells no hi hauria Setmana Santa. No n'hi ha hagut i les misses estan prohibides durant els dies en els quals el confinament és més estricte. Les llibreries estan tancades, ningú crema llibres —si més no, de moment— però quan puguin tornar a obrir potser hem de lamentar massa persianes abaixades per sempre. Les grans empreses d'Internet aprofiten per guanyar encara més avantatge i més d'un govern vol accedir a les dades de geolocalització dels nostres mòbils per assegurar-se que som on hem de ser. Aquests die

Quan la Inés Macpherson em va proposar publicar aquest recull en homenatge al centenari del naixement de Ray Bradbury, vivíem en un món. Quan la versió digital vegi la llum, serem al bell mig d'un gran canvi. Quan arribi a les llibreries encarnat en paper, el món haurà canviat per sempre. Sembla un relat de Ray Bradbury. No ho és. M'atreveixo a dir, sense massa por a equivocar-me, que la realitat ha estat a l'altura del gran escriptor nord-americà. Enguany fa cent anys del seu naixement i sembla que la realitat s'hagi engrescat a oferir-nos una distopia curulla de trames, subtrames, girs inesperats, drames grotescos, tragicomèdies. Desenes de milers de morts; palaus de gel convertits en tanatoris; poliesportius, vaixells i trens convertits en hospitals; llars d'avis convertides en vaixells de la mort; fosses comunes a Brooklyn; militars condecorats a les rodes de premsa; països sencers tancats a casa; fronteres tancades; creuers en quarantena plens de malalts; una vida a Internet. Hi ha coses que no podem incloure en aquesta llista perquè ara mateix no ens les podem imaginar i quan tanquem aquesta edició encara no hauran passat. Poc abans d'enllestir aquest llibre he llegit un titular que deia que els Mossos d'Esquadra han irromput en una església de Sant Cugat del Vallès on s'estava celebrant una missa. Quan es va anunciar el pacte entre el PSOE i Podemos que va fer possible l'actual govern de l'Estat hi va haver qui, amb més humor que convicció, va dir que amb ells no hi hauria Setmana Santa. No n'hi ha hagut i les misses estan prohibides durant els dies en els quals el confinament és més estricte. Les llibreries estan tancades, ningú crema llibres —si més no, de moment— però quan puguin tornar a obrir potser hem de lamentar massa persianes abaixades per sempre. Les grans empreses d'Internet aprofiten per guanyar encara més avantatge i més d'un govern vol accedir a les dades de geolocalització dels nostres mòbils per assegurar-se que som on hem de ser. Aquests die

Quan la Inés Macpherson em va proposar publicar aquest recull en homenatge al centenari del naixement de Ray Bradbury, vivíem en un món. Quan la versió digital vegi la llum, serem al bell mig d'un gran canvi. Quan arribi a les llibreries encarnat en paper, el món haurà canviat per sempre. Sembla un relat de Ray Bradbury. No ho és. M'atreveixo a dir, sense massa por a equivocar-me, que la realitat ha estat a l'altura del gran escriptor nord-americà. Enguany fa cent anys del seu naixement i sembla que la realitat s'hagi engrescat a oferir-nos una distopia curulla de trames, subtrames, girs inesperats, drames grotescos, tragicomèdies. Desenes de milers de morts; palaus de gel convertits en tanatoris; poliesportius, vaixells i trens convertits en hospitals; llars d'avis convertides en vaixells de la mort; fosses comunes a Brooklyn; militars condecorats a les rodes de premsa; països sencers tancats a casa; fronteres tancades; creuers en quarantena plens de malalts; una vida a Internet. Hi ha coses que no podem incloure en aquesta llista perquè ara mateix no ens les podem imaginar i quan tanquem aquesta edició encara no hauran passat. Poc abans d'enllestir aquest llibre he llegit un titular que deia que els Mossos d'Esquadra han irromput en una església de Sant Cugat del Vallès on s'estava celebrant una missa. Quan es va anunciar el pacte entre el PSOE i Podemos que va fer possible l'actual govern de l'Estat hi va haver qui, amb més humor que convicció, va dir que amb ells no hi hauria Setmana Santa. No n'hi ha hagut i les misses estan prohibides durant els dies en els quals el confinament és més estricte. Les llibreries estan tancades, ningú crema llibres —si més no, de moment— però quan puguin tornar a obrir potser hem de lamentar massa persianes abaixades per sempre. Les grans empreses d'Internet aprofiten per guanyar encara més avantatge i més d'un govern vol accedir a les dades de geolocalització dels nostres mòbils per assegurar-se que som on hem de ser. Aquests die