Search

La vila de Rupit va patir una parell de brots virulents de pesta bubònica durant l’època moderna: un a finals del segle xvi –de manera intermitent entre 1589 i 1599– i un altre a mitjan segle xvii –entre 1651 i 1654. El baró de Rupit –el senyor jurisdiccional de la vila– va obligar a la universitat a prendre un seguit d’estratègies de contingència i prevenció, a voltes ineficaces i poc útils: el tancament de muralles, la creació de la junta del morbo, o l’obligació als estrangers de portar un salconduit. Molt després de les pestes, trobem els primers doctors en medicina treballant i vivint al poble que, tal vegada, haguessin pogut ajudar a aturar les epidèmies anteriors., Ausa, Vol. 30, Núm. 187-188 (2021): Les epidèmies a Osona (segles XIV-XXI)

La intensa activitat constructora a moltes viles de les comarques de la Garrotxa i la Selva, entre 1560 i 1660, és deguda a tres grans factors: a la millora de la conjuntura econòmica (a partir de l’especialització, sobretot entorn de la draperia), al notable creixement demogràfic i als efectes dinamitzadors del concili de Trento. L’arribada de centenars de mestres de cases i picapedrers occitans, i la participació de rajolers, fusters, serradors i ferrers locals, van fer possible un fenomen simultani i coincident de gran envergadura: la construcció de noves cases, barris i carrers sencers, l’alçament de masos de nova planta, la rehabilitació i embelliment de moltes cases de pagès, així com la construcció de noves esglésies, noves capelles i nous campanars., The intense building activity in many towns of La Garrotxa and La Selva, between 1560 and 1660, is due to different factors, which we can summarize in three: to improve the economic situation (through specialization, especially in drapery), remarkable population growth, and the dynamizing impact of the Council of Trent. The arrival of hundreds of Occitan master builders and stonemasons, and the participation of local brickmakers, carpenters, sawyers and blacksmiths, made possible a number of simultaneous and coincidental phenomena of great importance: the construction of new houses, neighbourhoods and whole streets; the renovation and embellishment of many farmhouses, and the construction of new churches, chapels and bell towers.

Les visites pastorals catalanes de l’època moderna esdevenen una poderosa arma de confessionalització. El seu objectiu serà múltiple i divers, en evolució constant, adaptant-se als canvis: la instauració d’un ordre social (amb l’Església i l’Estat a dalt de tot), l’establiment d’una religió homogènia i unitària, el control sobre la població i el coneixement del territori., The Catalan modern pastoral visits had become a powerful instrument of confessionalisation. The objective will be multiple and diverse, immerse in a constant evolution and it takes part of the changes: the instauration of a social order (where the Church and the State remain at the top), the establishment of a Catholic religion in a homogeneous and united way, the control over the population, and the knowledge of the territory., Las visitas pastorales de la época moderna se convierten en una poderosa arma de confesionalización. Su objetivo será múltiple y diverso, en constante evolución, adaptándose a los cambios: la instauración de un orden social (donde la Iglesia y el Estado permanecen en la cima), el establecimiento de una religión homogénea y unitaria, el control sobre la población y el conocimiento del territorio.

El final de la guerra de Separació (1640- 53) coincideix amb l’arribada d’una gran onada de pesta bubònica a la ciutat de Girona, que s’escampa ràpidament a tot el nord-est. A Girona, i a la majoria de viles gironines, per evitar la propagació, es prenen diferents mesures de profilaxi: es constitueixen juntes del Morbo —que compten amb l’assessorament de professionals de la medicina—, es creen hospitals per a malalts empestats, es tanquen les muralles i es demanen salconduits de procedència, s’obliga a construir barraques fora murs on es confinen els infectats, i es contracten els serveis de “netejadors”, que desinfecten —aparentment— les cases i les robes. Molta gent de la ciutat fuig a la ruralia, on practica la quarantena i purga, s’amaga a cases de pagès, corrals, vinyes, marges, cabanes i altres construccions precàries i apartades, o en les barques sobre el Ter.

Les visites pastorals d’època moderna aporten moltíssima informació, d’àmplia i diversa naturalesa, entre la que hi ha referències patrimonials i artístiques, i així a les celebracions litúrgiques de Setmana Santa i als seus monuments; les constitucions sinodals diocesanes (del bisbe Pontich, de 1690), la Instrucció Pastoral del bisbe Taverner (1725) i els llibres d’obra parroquials ens han ajudat a perfilar-ne aquesta visió episcopal dels seus manaments. Ho vam estudiar a la tesi doctoral qu...

Bona part de la geografia diocesana catalana està compresa en els Pirineus i Prepirineus. La majoria de les parròquies d’aquests bisbats (Girona, Vic, Urgell i Solsona) s’inclouen dins la muntanya mitjana i alta, cosa que els hi confereix unes característiques especials: hàbitat dispers, dificultat d’accés a les esglésies parroquials, llargues distàncies entre masos i esglésies, falta clara de delimitació dels termes parroquials, imbricació entre universitats, consells, obreries i fàbriques, ...

Le présent volume consacré à l’habitat pyrénéen au cours des périodes médiévale et moderne est le fruit de la collaboration de plusieurs universités espagnoles (universités du Pays Basque - UPV, publique de Navarre - UPN, de Saragosse, de Gérone) et françaises (universités de Perpignan Via domitia, de Toulouse-Le Mirail, de Pau et des pays de l’Adour). C’est en effet au sein de RESOPYR, un réseau d’universités franco-espagnoles réunies autour d’un projet commun élaboré dans le cadre de la communauté de travail des Pyrénées, qu’il a été préparé. Il regroupe une vingtaine de contributions concernant la montagne pyrénéenne et son piémont, de l’Atlantique à la Méditerranée, depuis le moyen-âge jusqu’à nos jours. Ce volume aborde les problèmes de l’habitat et s’organise autour de trois cadres principaux ; certains articles traitent de la naissance et de la mise en place des villages ; d’autres envisagent les différents modes de hiérarchisation et de fonctionnement de l’habitat dans un modèle communautaire qui n’est jamais égalitaire ; enfin, les derniers analysent la remise en cause de ce modèle communautaire et sa rupture définitive au profit d’un accaparement individuel.

Durant els anys que la revolta dels Segadors va portar a la guerra de Separació (1640-1653) la situació mèdica a la ciutat de Girona es va quedar totalment trasbalsada per l’ocupació francesa i per la proximitat amb la ratlla de França. La mobilització de soldats gironins per socórrer el Rosselló comportà la intervenció dels doctors en medicina i cirurgians. Al seu torn, el treball dels apotecaris i dels adroguers va continuar ben actiu amb el subministrament de cera, drogues i altres productes d’alimentació a la població

El present article estudia la construcció de la nova església de Sant Miquel d’Anglès, les seves capelles, retaules i devocions, els escultors, picapedrers i mestres de cases, els promotors i el finançament de les obres al llarg del segle XVII a partir d’informació inèdita. El punt de partida són les tenses relacions entre la parròquia de Santa Maria de Sales, a la Cellera de Ter, i la vila d’Anglès. Aprofitant que Sant Miquel esdevé parròquia entre 1620 i 1627, és necessari un nou temple més gran i ampli. Després de recuperar la parroquialitat, l’església de Sales es refà de bell nou en estil gòtic entre 1627 i 1645.

La Guerra de Successió Espanyola (1700- 1714) tingué uns efectes destructors molt relatius en els edificis civils i religiosos del Collsacabra i els voltants. Algunes poblacions cresqueren espectacularment en persones i habitatges —l’Esquirol i Cantonigròs, a redós del camí ral, o Tavertet—, i altres s’estancaren —Rupit. Va caldre construir noves esglésies a Rupit i a Santa Maria de Corcó i recuperar els santuaris. La majoria de masos es van remodelar i embellir.

Al darrer quart del segle XVI un seguit d’esdeveniments marquen la suposada fi del monestir benedictí de Santa Maria de Roses. El més important és l’annexió a l’abadia de Santa Maria d’Amer, el 1592, dins el programa de reforma de les ordes de Felip II. La proximitat amb la ratlla de França i l’escalada de tensió bèl•lica envers la monarquia espanyola faran que la vida monacal se’n ressenti totalment. El monestir s’esllangueix en el segle XVIII, quan entra en competència amb la nova parròquia de Roses, fins que desapareix amb les desamortitzacions de 1835. L’article aporta novetats documentals i arqueològiques sobre aquest període., A series of events at the last quarter of the sixteenth century indicate towards what seemed to be the end of the Benedictine monastery Santa Maria de Roses. The most important one is its annexation to the abbacy of Santa Maria de Amer in 1592 following the reform program of religious orders by Philip II. The monastery also suffered from its proximity to the French border and the military tension towards the Spanish monarchy. It continues to function barely in the eighteenth century when in enters into competition with the new parish of Roses and finally disappears with the disentailment in 1835. This article offers new text and archaeological data on this period.

L’article que presentem constitueix una aproximació a les imatges existents sobre la comarca de la Segarra dins el fons fotogràfic de Josep Salvany i Blanch, dipositat a la Biblioteca de Catalunya i consultable a través de la xarxa. Es tracta de presentar l’extraordinària col·lecció fotogràfica d’aquest metge oculista, membre de la secció de Folklore, Arqueologia i Geologia del Centre Excursionista de Catalunya, que recorregué les comarques catalanes i mallorquines entre 1911 i 1926. El nostre objectiu és, doncs, per una banda, ressaltar el caràcter específic de J. Salvany dins l’excursionisme científic, l’etnografia i el folklore, i de l’altra donar a conèixer algunes de les fotografies que va realitzar en les seves diferents visites a la comarca de la Segarra. És per això que la nostra selecció pretén ser el més exhaustiva possible, incloent almenys una imatge de tots els municipis visitats per Josep Salvany. Volem ressaltar el valor “documental” que tenen aquestes imatges, a l’hora de presentar-nos no tan sols una bona part de patrimoni artístic desaparegut durant la Guerra Civil, sinó també un paisatge que ha estat en alguns aspectes modificat.

Sobre el sentit pejoratiu que s'ha donat al terme "barroc" i quan aquest es comença a veure com un art decadent. També en el moment que l'interés pel barroc rebrotava per part dels estudiosos és quan esclata la Guerra Civil espanyola. L'art barroc es tracta d'un patrimoni en perill que cal tornar a considerar

Biblioteca d'història rural. Col·lecció estudis; 12 Llibre sobre la Reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals dels segle XVI a finals del XVIII. L’àrea estudiada correspon a parròquies del Bisbat de Girona i Vic. L’estudi analitza els aspectes formals i administratius de la preparació de les visites pastorals, els seus protagonistes i els aspectes materials de les parròquies

La tesi doctoral que presentem aborda la implantació de la Reforma catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (el Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), des de 1587 fins a les darreries del segle XVIII, des dels bisbes posttridentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francesc de Veyan. La principal font documental emprada han estat les visites pastorals, segurament l'instrument més adequat i adient per aproximar-nos a les intencions de confessió íntegra i total del territori. Els manaments de les visites s'han contrastat amb els decrets del Concili de Trento, les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard, ben entrat el segle XVIII., The present thesis tries to explain the implantation of the Catholic Reform in a few rural parish churches in the bishoprics of Girona (Valleys of Ridaura, Bas, Hostoles and Amer) and Vic (El Collsacabra and Valleys of Susqueda and Sau). The main sources of information are the pastoral bishop visits. The chronology goes from 1587 to 1800, from the post-Trent bishops Jaume Caçador and Pedro Jaime to Illustrated Tomàs de Lorenzana and Francisco de Veyan. We have contrasted the orders from the bishops visits with the decrees from the Council of Trent, the Constitutions of the Tarraconense Province and the Synodal Constitutions of Girona and Vic. All of them have shown the slow pace and the delay of the enterprise.

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral·lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII)., The present thesis tries to explain the implantation of the Catholic Reform in a few rural parish churches in the bishoprics of Girona (Valleys of Ridaura, Bas, Hostoles and Amer) and Vic (El Collsacabra and Valleys of Susqueda and Sau), from 1587 to 1800, from the post-Trent bishops Jaume Caçador and Pedro Jaime to Illustrated Tomàs de Lorenzana and Francisco de Veyan. The main sources of information are the pastoral bishop visits. These series are well preserved in the Arxiu Diocesà de Girona and the Arxiu Episcopal de Vic. We also have added some other documents: parish registers, notary books (from Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) and bishop printed material. We have contrasted the orders from the bishops visits with the decrees from the Council of Trent, the Constitutions of the Tarraconense Province and the Synodal Constitutions of Girona and Vic, and the artistic, architectural and archaeological evidences. All of them have shown the slow pace and the delay of the enterprise.