Search

Els paisatges costaners són sistemes socioecològics altament dinàmics i complexos que resulten de la interfície terrestre i marítima. Aquesta interfície crea ecosistemes rics i dinàmics, els quals proporcionen valuosos beneficis a les persones. Per aquest motiu, part del desenvolupament social, cultural i econòmic del món es concentra a les zones costaneres on hi conviuen i es solapen múltiples actors, interessos i activitats. A més, els sistemes socioecològics costaners estan en constant transformació, els quals funcionen a diferents escales temporals i espacials de manera no lineal, per tant, sorgeixen propietats i processos emergents i impredictibles. En aquest context, la recerca sobre els sistemes costaners requereix tenir en compte la complexitat socioecològica. Aquesta recerca emmarca els Serveis dels Ecosistemes (SE) dins d’aquesta complexitat. Els SE són els beneficis que els humans obtenen dels ecosistemes. Mitjançant una revisió sistemàtica, aquesta tesi examina de forma crítica com la literatura científica referent als SE costaners inclou els factors de la complexitat socioecològica. Els resultats mostren buits importants, especialment pel que fa a la inclusió d'aspectes socials dels SE: una comprensió parcial de la coproducció que no inclou aspectes com governança, representacions socials i tecnologia; manca de comprensió de com el poder articula la coproducció, els costos, els beneficis i l'accés als SE; falta d'avaluacions que combinin diferents escales (multi-escalars i trans-escalars); un buit pel que fa a les dimensions intrínseques i relacionals del benestar humà, com també pel que fa a la distribució de benestar entre els grups socials; i la manca d'avaluacions sobre la incertesa. Aquesta tesi doctoral proposa un marc conceptual holístic integrant els buits identificats, el qual té com a objectiu comprendre les interaccions complexes i no lineals, així com els processos de retroalimentació de la producció, oferta, demanda i ús dels SE costaners. D'aquesta manera, el marc articula la relació entre coproducció, accés i relacions de poder. Aquest marc s’aplica per estudiar els creuers a Barcelona, mitjançant una metodologia mixta que combina entrevistes semiestructurades, documents i informes oficials, que s'analitzen qualitativament mitjançant la teoria fonamentada i una enquesta a passatgers de creuers. Aquest treball identifica els SE sol·licitats pels creuers i els seus passatgers, així com el flux d’aquests serveis, des dels sistemes de subministrament fins als de recepció. També s’analitzen els processos de coproducció dels SE, els quals es componen de les interaccions multi-escalars de diferents components socials i ecològics. Els resultats mostren com els fluxos poden ser globals, regionals i locals. Per tant, els creuers estan interconnectats mundialment. Els processos de coproducció d’aquests serveis es basen en dinàmiques de coevolució, ja que els components socials i ecològics es codeterminen els uns als altres. Els acords institucionals i les representacions socials són components fonamentals de coproducció i coevolució, ambdós reforcen altres transformacions de components socioecològics. Aquesta recerca també estudia empíricament els mecanismes d’accés en les diferents etapes dels serveis, les relacions de poder que condicionen els mecanismes d’accés i els impactes derivats del subministrament i demanda dels SE. Els acords formals, la negociació a través de les relacions socials, el coneixement i el capital financer són mecanismes fonamentals d’accés, articulats per relacions de poder estructurades a través de relacions escalars. L’anàlisi dels mecanismes d’accés permet entendre qui té accés als SE, qui en queda exclòs i qui rep els impactes. L'aparell conceptual d'aquesta tesi (model en cascada, model de coevolució, anàlisi de relacions escalars, teoria d'accés i ecologia política) serveix per estudiar la complexitat sociocultural ecològica, és a dir, serveix per obtenir una comprensió profunda de les complexes relacions entre els components socials i ecològics, ja que integra els elements simbòlics i materials dels SE. Los paisajes costeros son sistemas socio-ecológicos dinámicos y complejos que resultan de la interfaz terrestre y marítima. Esta interfaz crea ecosistemas ricos y dinámicos, los cuales proporcionan valiosos beneficios a las personas. De este modo, parte del desarrollo social, cultural y económico del mundo se concentra en las zonas costeras, en el que conviven y se solapan múltiples actores, intereses y actividades. Además, los sistemas socio-ecológicos costeros están en constante transformación, los cuales funcionan a diferentes escalas temporales y espaciales de manera no-lineal, por lo tanto, surgen propiedades y procesos emergentes e impredecibles. En este contexto, la investigación sobre los sistemas costeros requiere tener en cuenta la complejidad socio-ecológica. Esta investigación enmarca los Servicios de los Ecosistemas (SE) dentro de la complejidad socio-ecológica. Los SE son los beneficios que los humanos obtienen de los ecosistemas. Mediante una revisión sistemática, esta tesis examina de forma crítica como la literatura científica de los SE costeros incluye los factores de la complejidad socio-ecológica. Los resultados muestran los siguientes vacíos, especialmente en cuanto a la inclusión de aspectos sociales de los SE: la falta de los componentes de flujo y demanda del modelo en cascada; una comprensión parcial de la coproducción que no incluye aspectos como gobernanza, representaciones sociales y tecnología; falta de comprensión de cómo el poder sustenta la coproducción, los costes, los beneficios y el acceso a los SE; falta de evaluaciones que combinen diferentes escalas (multiescalares y trans-escalares); un vacío con respecto a las dimensiones intrínsecas y relacionales del bienestar humano, así como de la distribución de bienestar entre los grupos sociales; y la falta de evaluaciones sobre la incertidumbre. Esta tesis doctoral propone un marco conceptual holístico integrando los vacíos identificados, el cual tiene como objetivo comprender las interacciones complejas y no lineales, así como los procesos de retroalimentación de la producción, oferta, demanda y uso de los SE costeros. El marco articula la relación entre coproducción, acceso y relaciones de poder. Mediante una metodología mixta que combina entrevistas semiestructuradas, documentos e informes oficiales, que se analizan cualitativamente mediante teoría fundamentada y una encuesta para pasajeros de cruceros, el marco conceptual se aplica en el estudio los cruceros en Barcelona. Así, se identifican los SE solicitados por los cruceros y el flujo de estos servicios, es decir desde los sistemas de suministro hasta los de recepción, y cómo se han coproducido mediante interacciones multiescalares de diferentes componentes sociales y ecológicos. Los resultados muestran que los flujos de los SE pueden ser globales, regionales y locales y cómo los procesos de coproducción se basan en dinámicas de coevolución, ya que los componentes sociales y ecológicos se codeterminan unos a otros. Los acuerdos institucionales y las representaciones sociales son componentes primordiales de coproducción y coevolución, ambos refuerzan otras transformaciones de componentes socio-ecológicos. Esta tesis doctoral también estudia los mecanismos de acceso, las relaciones de poder que condicionan los mecanismos de acceso y los impactos derivados del suministro y demanda de los SE. Los acuerdos formales, la negociación a través de relaciones sociales, el conocimiento y el capital financiero son mecanismos fundamentales de acceso, mediados por relaciones de poder estructuradas a través de relaciones escalares. El análisis de los mecanismos de acceso permite entender quién tiene acceso a los SE, quien queda excluido y quien recibe los impactos. El aparato conceptual de esta tesis (modelo en cascada, modelo de coevolución, análisis de relaciones escalares, teoría de acceso y ecología política) sirve para estudiar la complejidad socio-ecológica. Es decir, para obtener una comprensión profunda de las complejas relaciones entre los componentes sociales y ecológicos porque integra los elementos simbólicos y materiales de los SE. Coastal landscapes are highly dynamic and complex socio-ecological systems resulting from the interface of land and sea. This interface creates rich and dynamic ecosystems that provide valuable benefits to humans. Much of the world’s social, cultural, and economic development is concentrated within coastal zones, and they comprise manifold and overlapping actors, activities, and interests. Moreover, coastal socio-ecological systems are under constant transformation. These transformations operate on different temporal and spatial scales in a non-linear manner; hence, unexpected properties and processes emerge. In this context, coastal research to inform and enable coastal management presents the particular need to consider socio-ecological complexity. This research frames the concept of ecosystem services (ES) within socio-ecological systems and political ecology through socio-ecological complexity. Ecosystem services, which are benefits obtained by humans from ecosystems, are the result of coproduction processes between ecological and social components and their multifaceted relations in complex socio-ecological system interactions. Through a systematic literature review, this dissertation critically examines how socio-ecological complexity factors are included in coastal ES literature. The results show the following significant gaps, especially in terms of comprising social aspects of ES: missing cascade-model components of flow and demand; a partial understanding of coproduction with missing core aspects (such as governance, social representations, and technology); a lack of understanding of how power underpins coproduction, trade-offs and access to ES; a lack of assessments that combine different scales (e.g., multi-scale and cross-scale assessments); a gap concerning the intrinsic and relational dimensions of human wellbeing (HWB), as well as the understanding of HWB distribution among social groups; and a lack of uncertainty assessments. To fill the abovementioned gaps, a holistic socio-ecological framework is created. This framework aims to understand the complex and non-linear interactions and feedback processes of coastal ES production, supply, demand, and use. The framework articulates the relationship between coproduction and access and power relations. The created framework serves to study ES demanded by cruise ships in Barcelona through a mixed-method approach by combining semi-structured interviews, official documents, reports (analysed qualitatively using grounded theory analysis), and a survey of cruise ship passengers. This study identifies the ES demanded by cruise ships and their flows from ES provisioning to receiving systems and how these flows have been co-produced through the multi-scalar interactions of different socio-ecological components. The results show that the ES flows of cruise ships embody global, regional, and local scales as well as multi-scale relations and interdependencies. Cruise ships are interconnected worldwide through ES flows. The coproduction of these flows comprises coevolutionary processes, as socio-ecological components co-determine each other. Institutional agreements and social representations are fundamental components of coproduction and coevolution, and both reinforce other component transformations. Adding to that, this research also empirically studies the mechanisms by which stakeholders can access ES at different cascade-model steps and how these mechanisms are underpinned by power relations, and the derived trade-offs of ES from provisioning to receiving systems. Right-based agreements, negotiation via social relations, knowledge, and financial capital are fundamental access mechanisms mediated by power structured through scalar relations. The analysis of access and power reveals who is excluded from ES and how and who receives associated trade-offs and how (i.e. who the winners and losers are). The conceptual apparatus of this thesis (i.e. the cascade-model, coevolution model, scalar relations analysis, access theory, and political ecology approach) serves to study the socio-ecological complexity. Because the study integrated the symbolic and material elements of ES, the study obtains a profound understanding of the complex relations between the social and ecological components.