Search

En aquest article es presenta el relat de les històries personals de deu joves geògrafs i geògrafes centrades en la seva formació acadèmica i en les respectives experiències i trajectòries en el món laboral. No pretén ser una mostra representativa de l’actual panorama professional al nostre país, sinó, tan sols, fer arribar al lector deu trajectòries individuals que tenen com a fil conductor l’intent d’assolir l’exercici professional i estable de la geografia En este artículo se presenta el relato de las historias personales de diez jóvenes geógrafos y geógrafas centradas en su formación académica y en las respectivas experiencias y trayectorias en el mundo laboral. No pretende ser una muestra representativa del actual panorama profesional en nuestro país, sino, solamente, hacer llegar al lector diez trayectorias individuales que tienen como hilo conductor el intento de alcanzar el ejercicio profesional y estable de la geografía Dans cet article on y trouvera les histoires personnelles de dix jeunes géographes des deux sexes en relation à sa formation académique et leurs expériences et trajectoires professionnelles. Il n’est pas une représentation du panorama professionnel actuel mais, montrer dix trajectoires individuelles qui ont en commun la volonté de reussir l’exercice professionnel et stable de la géographie The aim of the article is to offer the life history of ten young geographers of both sexs with a focus in their academic background and in their professional experiences in the labour market. The sample does not intend to be representative of the current geography labour market but to show ten individual trajectories that have in common to reach the professionalisation and stabilization within the discipline

A number of species (i.e.: Quercus, Betula, Pinus, Tsuga?), which leave/needle remains have been preserved in different deposits along the Earth and, therefore, they have been used to reconstruct past atmospheric conditions. Still, plant atmospheric responses are species and site specific, and calibration with present or recent past material is needed prior to estimate any atmospheric parameter. Recent palaeobotanical researches in the Pyrenees and in the Iberian Central System, conducted under a coordinated project funded by the Spanish Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades (CSO2015- 65216-C2-1-P/2-P), have given light to numerous Abies alba and Pinus sylvestris-uncinata type Late Pleistocene needle remains. Here we present the preliminary stomatal-atmospheric CO2 calibration performed on Pinus uncinata, Pinus sylvestris and Abies alba altitudinal transects sampled during 2013 and 2017 on six Pyrenean populations (Irati?Navarra, Mata de Valencia?Lérida, Virós-Lérida, Maçarent de Cabrenys?Gerona, Montseny?Barcelona), and an additional P. sylvestris Central System population (Cotos ? Madrid). Five to nine needles per altitude, sampled every 100 m altitudinal increase (from 900 to 2600 m a.s.l.) were macerated and skilled to analyse cuticle parameter (stomata density, stomatal length, stomatal band width and length and pore length) responses to CO2 atmospheric partial pressure changes.

Les zones de l'alta muntanya pirinenca són molt cops associades a zones de natura verge per part de la societat actual. Però lluny d'aquesta imatge, la realitat és que aquestes àrees han estat transformades des fa mil·lennis per les poblacions que han habitat la muntanya. Per altra banda, durant el període holocè el clima ha experimentat variacions que han intervingut en la configuració d'aquests paisatges. L'objectiu d'aquesta tesi és l'anàlisi de l'evolució del límit superior del bosc com a reflex d'aquest canvis mil·lenaris en les àrees de muntanya. La recerca s'ha centrat en la cerca de la màxima cota assolida durant l'Holocè per aquest límit, així com l'anàlisi de les seves fluctuacions tenint en compte elements antròpics i climàtics. Altrament, també s'ha posat el zoom en el moment de canvi actual, tot quantificant l'evolució del límit superior del bosc dels últims cinquanta anys i indagant en les causes antròpiques d'aquest canvi més recent.El caràcter interdisciplinari d'aquest treball s'ha basat en l'ús de quatre metodologies diferenciades que podem dividir en dos grups segons les fonts que utilitzem: paleobotàniques i documentals. En el primer grup hi localitzem la pedoantracologia, o anàlisi dels carbons del sòl, la palinologia i per últim l'anàlisi dels carbons sedimentaris. Aquestes tècniques ens permeten analitzar l'evolució del límit superior del bosc durant el transcurs dels darrers 10.000 anys. Per últim les metodologies documentals ens aporten l'anàlisi de les dinàmiques recents d'aquest límit. Les imatges aèries ens permeten quantificar el canvi i la consulta de documents històrics escrits ens proporciona poder valorar el descens de la pressió antròpica sobre aquest medi.El resultat mostra que el límit superior del bosc actual es troba 400 m per sota de la cota màxima assolida durant el període holocè. Durant aquest, el límit superior del bosc se'ns ha mostrat com un element dinàmic modificat per la necessitat de pastures per part de les societats i per les fluctuacions climàtiques. La situació actual és un exemple clar de la conjunció d'aquests dos elements. La densificació de les masses arbòries en el límit superior del bosc queda explicada tant pel canvi climàtic actual com per la disminució sobtada de les activitats tradicionals en àrees de muntanya., Today's society often associates the high mountain zones in the Pyrenees with virgin natural spaces. Far from this image, these areas have been transformed over millennia by human society. On the other hand, during the Holocene the climate underwent changes that intervened in the configuration of these landscapes. This thesis analyzes the evolution of the forested tree line as a reflection of these millennial changes in the mountain areas. The research focused on the quest for the maximum altitude of the forested area during the Holocene, as well as fluctuations, taking into account anthropic and climatic elements. The study also zooms in on the current moment of change, quantifying the changing tree line of the past 50 years and exploring the anthropic causes of this change.The interdisciplinary nature of this research required four distinct methodological approaches, which can be divided into two groups based on the sources used: paleobotanical and documentary. In the first group we find pedoanthracology, or analysis of soil charcoals, palynology and analysis of sedimentary charcoals. These techniques allow us to analyze the evolution of the tree line throughout the Holocene. Documentation methodologies permit us to analyze the more recent dynamics of the tree line in the area studied. Aerial images make it possible to quantify the change and written historical documentation allows us to assess the decline in anthropic pressure in the area.The results show that the current tree line is 400 m below the maximum altitude reached during the Holocene, when the tree line was a dynamic element affected by society's need for pastures as well as by changes in the climate. The current situation is a clear example of the conjunction of these two elements. Densification of arboreal masses at the tree line can be explained both by the present climate change as well as the sudden decline in traditional agro-silvo-pastoral activities in the mountain areas.

Aquest treball tracta del govern del territori a Catalunya a partir de l’anàlisi d’una experiència europea (Regió metropolitana del Rin-Ruhr a Alemanya) i de l’estudi de dos casos a dos àmbits territorials ben diferents: el Prepirineu de la serra del Cadí per una banda i la Regió Metropolitana de Barcelona per l’altra. L’objectiu principal és analitzar quines formes innovadores de planificació i govern del territori s’estan aplicant i quins efectes estan tenint aquestes. Aquest treball analitza èr una banda dinàmiques territorials crítiques per a Catalunya com els processos de metropolitanització, la crisi industrial o el despoblament rural i per l’altra instruments d’ordenació del territori innovadors com Plans Territorials Parcials, Estratègies Territorials o Plans Estratègics.

L'objectiu d'aquesta recerca és l'estudi de l'evolució del límit superior del bosc en la vessant sud dels Pirineus, concretament a l'àrea dels Plaus de Boldís-Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà). S'han usat diferents fonts i metodologies amb cobertures temporals diverses. Per una banda s'ha emprat la pedoantracologia, per tal d'analitzar el carbons incorporats en el sòl. Per altra banda, s'ha treballat amb Sistemes d'Informació Geogràfica; també s'han consultat fonts escrites i orals. S'ha dut a terme una anàlisi complexa d'aquesta evolució entesa com el resultat de la interacció entre natura i societat, amb un ús essencialment ramader, durant els últims 6.000 anys.

La ferma convicció en el fet que el territori i el paisatge són l'herència d'unes relacions establertes entre la societat i el medi natural, les quals amb el pas del temps s'han representat de diferents maneres sobre l'espai, ha permès plantejar una recerca basada en l'estudi de diferents registres ambientals i documentals explicatius d'aquests canvis (geohistòria ambiental). L'objectiu principal d'aquesta tesi ha estat descriure, analitzar i interpretar les conseqüències d'aquestes transformacions a partir de l'estudi evolutiu de la seva vegetació. Així, s'han volgut identificar les principals pertorbacions naturals i/o humanes que són a l'origen dels canvis i explicar les seves conseqüències ambientals a partir de tres eixos explicatius:1) El coneixement de la composició, estructura i biomassa forestal actual de l'àrea d'estudi.2) L'estudi de les variacions climàtiques durant el període considerat.3) L'explicació de la construcció del paisatge actual com a resultat de la interacció entre la societat i el medi natural al llarg del temps.L'àmbit d'estudi escollit: el Pirineu central català, ha permès assolir aquests objectius, si bé ha estat necessari dissenyar una metodologia variada que combinés diferents tècniques per tal d'abastar un llarg període temporal (els darrers 10.000 anys). Per això, s'han fet servir tècniques paleogeogràfiques basades en restes vegetals (palinologia, antracologia, dendrocronologia) i d'altres fonts de tipus documental directes i indirectes (escrites, gràfiques i orals), que s'han enriquit amb aportacions d'altres disciplines (geomorfologia glacial, arqueologia, etc.). No obstant, l'element central d'atenció de tota la recerca ha estat l'àmbit forestal que ha servit de mesura per avaluar la intensitat de les diferents pertorbacions i veure quin ha estat el seu grau d'afectació al llarg de tota la història.Els resultats han permès distingir clarament tres grans formacions vegetals estables i dominants de l'espai forestal: 1) El bedollar (Betula sp.), entre fa 9000 i 6200 anys cal BP, que s'ha considerat una formació estable i paraclimàcica, símbol de continentalitat, tot i que a partir de l'any 7800 cal BP de forma mixta amb l'avet. 2) L'avetosa (Abies alba), entre fa 6200 i 2800 anys cal BP que, si bé inicialment s'ha considerat una adaptació de la vegetació al clima, en la seva etapa de consolidació ja no s'ha pogut desvincular d'una activitat humana creixent a partir de l'any 5200 cal BP. L'avet, a més, ha estat un indicador que ha permès aportar noves dades sobre el sentit i la temporalitat de la colonització d'aquesta espècie als Pirineus meridionals. 3) La pineda de pi roig (Pinus sylvestis), entre fa 2800 anys cal BP i l'actualitat ha estat un indici que ha permès relativitzar la importància del clima respecte l'activitat humana. I és que l'especialització vers diverses activitats econòmiques, s'ha mostrat com un fort condicionant de la presència de pi. Així, s'ha destacat la importància de la ramaderia durant l'Edat Mitjana i l'activitat metal·lúrgica (segles XVIII i XIX) com els grans modeladors de l'espai forestal actual. Així, s'ha demostrat com:A) La societat modifica el medi natural i per tant, no es pot estudiar la vegetació actual sense tenir en compte la suma d'impactes humans pretèrits responsables de la seva evolució. B) El clima, a més de determinar el desenvolupament de la vegetació, juga un rol fonamental en el desenvolupament de les activitats antròpiques i determina l'ocupació humana de l'alta muntanya pirinenca.C) El territori actual és el resultat individual o col·lectiu de totes les activitats econòmiques "tradicionals" (agricultura, ramaderia, silvicultura i metal·lúrgia) i "modernes" (activitats turístiques), però els canvis dràstics en el territori es donen a partir de l'especialització en una determinada activitat econòmica., The idea that territory and landscape are the heritage of relationships established between society and environment, that with the pass of time have represented the space in different ways, it has allowed to raise a research based on the study of several explanatory environmental and documental registries of changes (environmental geohistory). In this way, it has been necessary to identify the origin of the main natural and/or human disturbances that have caused the changes. The main axes have been three:1) The knowledge of the composition, structures and present forest biomass of the study area. 2) The study of climatic changes during the studied period. 3) The explanation of the construction of the actual landscape as a result of the interaction between society and environment throughout the time.The study area is the Central Catalan Pyrenees. In this place, we applied a methodology based on different techniques allowing to include a long specific period (the last 10000 years): vegetal rest (palynology, anthracology and dendrocronology), documental sources (written, graphics and oral) and other techniques (glacial geomorphology, archaeology, etc). However, the main element of the research has been the forest, used as indicator to measure the intensity of different disturbances and the degree of affectation throughout the all history. The results have allowed to distinguish three vegetal formations in field work area:1) The birch forest (Betula sp.), between 9000 to 6200 years Cal BP has been considered a stable formation and paraclimax symbol of continentality. Although, from 7800 Cal BP the birch and the fir share space.2) The fir forest (Abies alba), between 6200 and 2800 years Cal BP, has been considered initially an adaptation to the climatic condition and, in its stage of consolidation since 5200 years Cal BP it's always linked to human activity. In addition, the fir has been considered an indicator that has brought new data on the direction and the temporality of the colonization of this species in the southern Pyrenees.3) The Scots pinewood (Pinus sylvetris), between 2800 years Cal BP and the present time has been an indicator that allowed to contrast the importance of the climate in relation to human activity. Specialization towards different economic activities has been a strong conditioner of the presence of the pine. In this way, livestock (during Middle Ages) and the metallurgical activity (18th and 19th) are the main activities modelling present day forest appearance.The thesis has been useful to demonstrate that: A) Society modifies environment; for that reason is not possible to study present vegetation without considering the sum of human impacts.B) Climate, besides determining the development of the vegetation, has a fundamental roll in the development of human activities and occupation of the high Pyrenean mountain. C) Present territory is the individual or collective result of "traditional" (agriculture, livestock, forestry and metallurgy) and "modern" (tourist activities) economic activities, but the drastic changes in the territory occur when there is a specialization in a certain economic activity.

Segons diverses fonts no oficials s'explica que va haver-hi un gran incendi a l'Avedoga d'Adons que va extingir la major part d'una avetosa, però no hi ha cap document ni dades oficials que ho corroborin. Actualment, en aquest territori es troben individus aïllats i algun rodal no gaire nombrós. Les condicions microclimàtiques de la vall d'Adons i el dens estrat arbustiu fan que es pugui parlar d'una presència atípica d'Abies alba. L'objectiu d'aquest treball és donar resposta a la qüestió de si a l'Avedoga d'Adons hi va haver una avetosa més nombrosa que va ser en gran part eliminada per un incendi forestal. El caràcter interdisciplinari d'aquest treball s'ha basat en la combinació de metodologies quantitatives i qualitatives, aplicant tècniques d'obtenció i anàlisis de dades, referides a l'anàlisi pedoantracològica, documentació escrita i a l'observació executada durant el treball de camp. Però cal destacar l'anàlisi pedoantracològica com a eina principal per estudiar la dinàmica del bosc dins d'una escala local i en el context de la geohistòria ambiental. L'anàlisi pedoantracològica es basa en l'estudi de les tretze mostres extretes del treball de camp per cercar carbons vegetals (d'Abies alba) i, així, demostrar l'evidència d'una avetosa de majors magnituds. Per fer-ho s'han dut a terme diverses sessions de laboratori per seleccionar els carbons i identificar-los. Una part important dels resultats és l'anàlisi de l'antracomassa, que ens indica la quantitat de carbons vegetals que hi ha cada kilogram de sòl. Según diversas fuentes no oficiales se explica que en la Avedoga de Adons hubo un incendio que extinguió gran parte de un abetal, pero no hay ningún documento ni datos oficiales que acrediten el incendio. En la actualidad, en este territorio se encuentran individuos aislados y alguna comunidad muy pequeña. Las condiciones microclimáticas que ofrece el valle de Adons y el denso estrato arbustivo hacen que se pueda hablar de una presencia atípica de Abies alba. El objetivo de este trabajo es dar respuesta de la cuestión de si en la Avedoga de Adons hubo un abetal más extens que fue mayormente extinguido por un incendio forestal. El carácter interdisciplinario de este trabajo se basa en la combinación de metodologías cuantitativas y cualitativas, aplicando técnicas de obtención y análisis de datos, referidas al análisis pedoantracológico, documentación escrita y la observación realizada durante el trabajo de campo. Pero cabe destacar el análisis pedoantracológico como herramienta principal para estudiar la dinámica del bosque dentro de una escala local y en el contexto de la geohistoria ambiental. El análisis pedoantracológico se basa en el estudio de las trece muestras extraídas durante la realización del trabajo de campo para buscar carbones vegetales (de Abies alba) y, de esta forma, demostrar la evidencia de un abetal de mayor magnitud. Para hacer-lo se han llevado a cabo diversas sesiones de laboratorio para seleccionar los carbones e identificar-los. Una parte importante de los resultados es el análisis de la antracomasa, que nos indica la cantidad de carbones vegetales por kilogramo de tierra. According to what several non-official sources say, a large conflagration damaged Avedoga d'Adons and caused the extinction of a huge European silver fir. Despite this fact, there is no offical data to corroborate it. Nowadays, we can find some isolated specimens and minor stands in this area. Due to the microclimatic conditions of Adons valley and the dense bushy territory we can talk about an atypical Abies alba presence. The goal of this project is to figure out if a bigger European silver fir in Avedoga d'Adons, which was was almost abolished by a conflagration, existed. The interdisciplinary nature of this project has been based on a combination of quantitative and qualitative methodologies, by applying techniques and data analysis which were used for pedoanthracology analysis, written documentation and inspection carried out during the field research. It should be noted, however, that the pedoanthracology analysis was the main tool for studying the dynamics of the forest within a local scale and the environmental geohistory. The pedoanthracology analysis is based on the study of the thirteen samples extracted from the field research to collect Abies alba charcoal and thus prove the evidence of a major European silver fir. In order to do so, lab sessions have been scheduled to select the charcoals and indentify them. An important part of the results is the analysis of the antracomass, which indicates the exact amount of charcoal per kilogram of soil.