Tenint en compte la història i les experiències de Suïssa, un país multilingüe i multicultural, en aquest article es persegueixen dos objectius. En primer lloc, demostrar que el reconeixement de diferents llengües oficials és una prova de saviesa i un factor important per preservar la pau i l’estabilitat, ja que és un signe de respecte cap a les llengües i les comunitats minoritàries. En segon lloc, recordar que aquesta dimensió estàtica ha d’anar acompanyada d’una forta voluntat política, unes condicions prèvies favorables i un subtil sentit polític d’adaptació a les noves circumstàncies (dimensió dinàmica), com la defensa de les llengües minoritàries en perill. Aquest canvi de paradigma ja es va incloure en la Constitució suïssa el 1996 i representa una infracció en l’estructura federal del país. Tanmateix, la política lingüística és una història interminable i les autoritats sempre han d’estar preparades per integrar canvis en la Constitució lingüística, com la supremacia aclaparadora i a vegades indesitjable de l’anglès., Taking into account the history and experiences of multilingual and multicultural Switzerland, this article pursues two goals. Firstly, to demonstrate that the official recognition of several languages is proof of wisdom, and an important factor in preserving peace and stability, because it is a sign of respect towards minority languages and communities. Secondly, as a reminder that this static dimension has to be accompanied by a strong political will, favourable pre-conditions, and a subtle political sense of adaptation to new circumstances (the dynamic dimension), like the defence of endangered minority languages. This paradigm shift has been enshrined in the Swiss Constitution since as early as 1996 and represents a certain infringement on the federal structure of the country. But linguistic policy is a never-ending story, and authorities should always be ready to integrate new developments in the linguistic Constitution, like the overwhelming and sometimes undesirable supremacy of English., Teniendo en cuenta la historia y las experiencias de Suiza, un país multilingüe y multicultural, en este artículo se persiguen dos objetivos. En primer lugar, demostrar que el reconocimiento de diferentes lenguas oficiales es una prueba de sabiduría y un factor importante para preservar la paz y la estabilidad, ya que es un signo de respeto hacia las lenguas y las comunidades minoritarias. En segundo lugar, recordar que esta dimensión estática tiene que ir acompañada de una fuerte voluntad política, unas condiciones previas favorables y un sutil sentido político de adaptación a las nuevas circunstancias (dimensión dinámica), como la defensa de las lenguas minoritarias en peligro. Este cambio de paradigma ya se incluyó en la Constitución suiza en 1996 y representa una infracción en la estructura federal del país. Sin embargo, la política lingüística es una historia interminable y las autoridades siempre tienen que estar preparadas para integrar cambios en la Constitución lingüística, como la supremacía abrumadora y a veces indeseable del inglés.