Search

A Malgrat de Mar, una ubicació geogràfica amb gran potencial, però també altament vulnerable als canvis mediambientals, es troba un projecte en un emplaçament estratègic que actua com a límit entre la muntanya i la ciutat. La proposta busca ser un punt de transició entre aquests, consolidant un jardí existent amb un potencial sense explorar. La construcció d’un nou perímetre ofereix oportunitats per a activar la zona i connectar la ciutat amb el bosc, preservant al mateix temps la identitat del lloc i generant noves activitats. Es planteja la creació d’un edifici polivalent destinat principalment a activitats escèniques i culturals. Aquest edifici adopta un llenguatge arquitectònic que fusiona els tres elements que el defineixen: el món agrari, el cultural i l’escènic., En Malgrat de Mar, una ubicación geográfica con gran potencial pero también altamente vulnerable a los cambios medioambientales, se encuentra un proyecto en un emplazamiento estratégico que actúa como límite entre la montaña y la ciudad. La propuesta busca ser un punto de transición entre la ciudad y la montaña, consolidando un jardín existente con un potencial sin explorar. La construcción de un nuevo perímetro ofrece oportunidades para activar la zona y conectar la ciudad con el bosque, preservando al mismo tiempo la identidad del lugar y generando nuevas actividades. Se plantea la creación de un edificio polivalente destinado principalmente a actividades escénicas y culturales. Este edificio adopta un lenguaje arquitectónico que fusiona los tres elementos que lo definen: el mundo agrario, el cultural y el escénico, In Malgrat de Mar, a geographical location with great potential but also highly vulnerable to environmental changes,a project is planned in a strategic location that acts as a boundary between the mountain and the city. The proposal seeks to be a transition point between these two, consolidating an existing garden with unexplored potential. Building a new perimeter offers opportunities to activate the area and connect the city to the forest, while preserving the identity of the site and generating new activities. The creation of a multi-purpose building aimed mainly at performing and cultural activities is planned. This building adopts an architectural language that merges the three defining elements: the agrarian, cultural and scenic worlds.

Aquest treball té com a objectiu principal descriure el procés de desenvolupament de l'escenografia de l'obra "Yerma" al Teatre Lliure, que ha estat un element clau d'aquesta producció. Inicialment planteja, a nivell teòric, quins són els elements principals tant del disseny escenogràfic com del disseny industrial, per tal de trobar els punts en comú i les diferències. En el primer, preval l'estètica i la conceptualització, mentre que en el segon, la importància recau sobre aspectes més tècnics. El disseny centrat en l'usuari i la seva experiència en relació amb el producte, però, és un punt clau on coincideixen. El treball exposa totes les fases per les quals passa l'escenografia, des dels esbossos inicials fins a la implementació a la Sala Fabià Puigserver, i en cadascuna d'elles s'analitzen els problemes sorgits i les modificacions i solucions trobades. Aquesta sala, gràcies a la seva versatilitat amb la tecnologia d’”Spiralift”, ha permès per una proposta escènica amb el públic a quatre bandes. Es pot observar al llarg de tot el treball com l'equilibri entre totes les disciplines, enginyeria, disseny i teatre, és clau, i que les decisions no es prenen de manera independent, sinó que és necessària una absoluta coordinació entre equip tècnic i artístic per aconseguir el millor resultat. El límit de temps i pressupost fa que les decisions preses no siguin sempre les millors. Així que, després d'analitzar el resultat final de l'escenografia, s'han plantejat dues propostes de millora. La primera aborda aspectes tècnics i proposa canviar el sistema d'elevació de l'estructura principal de l'escenografia. L'altre, posa sobre la taula el tema de la sostenibilitat i aporta una alternativa en la selecció del material d’un dels objectes escenogràfics. Finalment, i després d'haver estrenat l'espectacle davant del públic, es pot concloure que ha sigut un èxit i que el públic ha percebut tot allò que l'escenografia pretenia generar; una atmosfera de somni, ritual i màgia., This work aims to primarily describe the process of developing the scenography for the play "Yerma" at the Teatre Lliure, which has been a key element of this production. Initially, it explores, at a theoretical level, the main elements of both scenographic and industrial design in order to find commonalities and differences. In the former, aesthetics and conceptualization prevail, while in the latter, the emphasis is on more technical aspects. However, a crucial point of convergence lies in design focused on the user and their experience with the product. The work presents all the phases that scenography goes through, from the initial sketches to the implementation in the Fabià Puigserver Hall, and in each of them, the arising problems and the modifications and solutions found are analysed. This venue, thanks to its versatility with Spiralift technology, has allowed for a four-sided stage proposal. Throughout the work, it becomes evident that a balance between all disciplines - engineering, design, and theater - is essential, and decisions are not made independently. Absolute coordination between the technical and artistic teams is necessary to achieve the best outcome. Due to time and budget constraints, not all decisions made are necessarily optimal. Therefore, after analyzing the final result of the scenography, two improvement proposals have been put forward. The first addresses technical aspects and suggests changing the lifting system of the main structure of the scenography. The other proposal raises the issue of sustainability and offers an alternative in the selection of material for one of the scenic objects. Finally, after the performance has been premiered in front of the audience, it can be concluded that it has been a success and that the audience has perceived everything that the scenography aimed to evoke: an atmosphere of dreams, rituals, and magic.

Com moltes altres ciutats de la costa, Vilanova i la Geltrú es veu atravessada per les vies del tren. Aquesta no només és una important via de circulació ferroviària sinó que també s’ha convertit en una cicatriu que divideix la Vila en dues parts. Generant els inconvenients urbanístics pertinents com els darreres o culs de sac que fan de segons quins racons de l’espai públic de la ciutat llocs difícilment atravessables i no gaire segurs. El projecte s’ubica concretament en una intersecció força concorreguda tant per cotxes com per vianants tot i que tal i com està plantejat l’espai públic actualment, la prioritat la té el trànsit rodat. El meu plantejament vol prioritzar la circulació a peu mantenint la circulació rodada i facilitar la connexió d’ambdues parts. El projecte planteja soterrar els cotxes una illa més al nord, de manera que es generi un espai de plaça previ al edifici-connector que plantejo. L’edifici projectat parteix d’un seguit de rampes que volen cosir les dos parts de l’Eixample Nord de Vilanova i l’Eixample de Mar, formant així un recorregut fluid pels vianants. Part del projecte també planteja una rehabilitació i canvi d’us de vivenda a equipament de les plantes baixes de l’edifici adjacent. Això és degut al poc espai existent entre la via del tren i l’edifici de viviendes i a la voluntat de fer una rampa suficientment ample com per ser un lloc de pas agradable i segur per al vianant. Així doncs el canvi d’ús fomentaria l’ús mixte de l’edifici i l’activitat d’aquest en planta baixa. Com a programa per ambdos edificis plantejo dos edificis d'ús públic amb un programa que fomentin l'activitat comunitària, cultural i la diversitat econòmica de la zona. Degut al gran límit urbà que suposa la infraestructura ferroviaria, s'ha generat una desigualtat econòmica entre aquests dos barris tant propers i alhora tant allunyats, fent que l'Eixample Nord sigui un darrera conflictiu, mentre que l'Eixample de Mar és la zona més cara de Vilanova i la G., Como otras muchas ciudades de la costa, Vilanova y la Geltrú se ve atravesada por las vías del tren. Ésta no sólo es una importante vía de circulación ferroviaria sino que también se ha convertido en una cicatriz que divide la Villa en dos partes. Generando los inconvenientes urbanísticos pertinentes como los últimos o callejones sin salida que hacen de según qué rincones del espacio público de la ciudad lugares difícilmente atravesables y no muy seguros. El proyecto se ubica concretamente en una intersección bastante concurrida tanto por coches como por peatones aunque tal y como está planteado el espacio público actualmente, la prioridad la tiene el tráfico rodado. Mi planteamiento quiere priorizar la circulación a pie manteniendo la circulación rodada y facilitar la conexión de ambas partes. El proyecto plantea enterrar los coches una manzana más al norte, de forma que se genere un espacio de plaza previo al edificio-conector que planteo. El edificio proyectado parte de una serie de rampas que quieren coser las dos partes del Eixample Nord de Vilanova y el Eixample de Mar, formando así un recorrido fluido por los peatones. Parte del proyecto también plantea una rehabilitación y cambio de uso de vivienda en equipamiento de las plantas bajas del edificio adyacente. Esto se debe al poco espacio existente entre la vía del tren y el edificio de viviendas ya la voluntad de hacer una rampa suficientemente ancha como para ser un lugar de paso agradable y seguro para el peatón. Así pues, el cambio de uso fomentaría el uso mixto del edificio y la actividad del mismo en planta baja. Como programa por ambos edificios planteo dos edificios de uso público con un programa que fomenten la actividad comunitaria, cultural y la diversidad económica de la zona. Debido al gran límite urbano que supone la infraestructura ferroviaria, se ha generado una desigualdad económica entre estos dos barrios tan cercanos y al mismo tiempo tan alejados., Like many other cities on the coast, Vilanova i la Geltrú is crossed by railway tracks. This is not only an important railway route but it has also become a scar that divides the Town into two parts. Generating the relevant urban problems such as back roads or cul-de-sacs that turn certain corners of the city's public space into places that are difficult to cross and not very safe. The project is specifically located at an intersection that is very busy for both cars and pedestrians, although as the public space is currently planned, priority is given to road traffic. My approach is to prioritize pedestrian traffic while maintaining road traffic and facilitate the connection of both parts. The project proposes to bury the cars a block further north, so that a square space is generated prior to the building-connector that I propose. The projected building starts from a series of ramps that want to sew the two parts of the Eixample Nord de Vilanova and the Eixample de Mar, thus forming a fluid route for pedestrians. Part of the project also proposes a rehabilitation and change of use from housing to equipment on the ground floors of the adjacent building. This is due to the small amount of space between the train track and the housing building and to the desire to make a ramp wide enough to be a pleasant and safe place for pedestrians to cross. So the change of use would promote the mixed use of the building and its activity on the ground floor. As a program for both buildings, I propose two buildings for public use with a program that promotes community activity, culture and the economic diversity of the area. Due to the large urban boundary that the railway infrastructure supposes, an economic inequality has been generated between these two neighborhoods that are so close and at the same time so far away, making the Eixample Nord a conflicting area, while the Eixample de Mar is the area more expensive in Vilanova and the G.

L’escriptor i director de cinema Ingmar Bergman recol·lecta ingredients de l’univers d’Hamlet, tragèdia de William Shakespeare, que condimenten el seu cèlebre Fanny i Alexander, obra que obre i tanca el teló en la vida de la família Ekdahl, artistes suecs de ficció del segle xx, que deambulen des de l’ordre al caos, des de la desgràcia al goig i l’alegria. La idolatria de Bergman cap al genial dramaturg renaixentista és germen que fecunda la seva original creació polimòrfica ―relat escrit, pel·lícula i sèrie de televisió― amb forta vocació escènica, i teixeix un enriquidor intertext entre Hamlet i Fanny i Alexander, a més d’alimentar una simbiosi entre els seus respectius protagonistes: el príncep danès i un nen suec. Bandejant qualsevol intencionalitat d’imitar a Hamlet, l’obra de Bergman glorifica la idea comuna del teatre dins del teatre, indaga en la condició humana i entronitza l’evolució shakesperiana dels seus personatges i esdeveniments., Writer and film director Ingmar Bergman harvests ingredients from the realm of Hamlet, the thought-provoking play written by William Shakespeare, to season his celebrated work Fanny & Alexander, which rises and drops the theatre curtain in the life of the Ekdahl family. These fictional Swedish actors from the twentieth century wander from order to chaos, from misfortune to joy and bliss. Bergman’s fascination with the canonical English playwright begets his original, multifaceted creation ―a written text, film and TV series―, intended to be staged. The author also interweaves an enriching intertext between his own work and Shakespeare’s tragedy, while nourishing the symbiosis between their respective protagonists: a Swedish boy and the Danish prince. By banishing any intention to imitate Hamlet, Fanny & Alexander glorifies their common notion of the theatre within the theatre, explores human nature and prioritizes the Shakespearian evolution of its characters and events., El escritor y director de cine Ingmar Bergman recolecta ingredientes del universo de Hamlet, tragedia de William Shakespeare, que condimentan su célebre Fanny y Alexander, obra que abre y cierra el telón en la vida de la familia Ekdahl, artistas suecos de ficción del siglo xx, que deambulan desde el orden al caos, desde la desgracia al júbilo y la alegría. La idolatría de Bergman hacia el genial dramaturgo renacentista es germen que fecunda su original creación polimórfica ―relato escrito, película y serie de televisión― con fuerte vocación escénica, y teje un enriquecedor intertexto entre Hamlet y Fanny y Alexander, además de alimentar una simbiosis entre sus respectivos protagonistas: el príncipe danés y un niño sueco. Desterrando cualquier intencionalidad de imitar a Hamlet, la obra de Bergman glorifica la idea común del teatro dentro del teatro, indaga en la condición humana y entroniza la evolución shakesperiana de sus personajes y acontecimientos.

Una bona acústica en teatre és molt important de cara a que el públic pugui veure les representacions comfortablement. En el disseny d’aquests sespais influeixen molts factors i per a cada tipus d’activitat són necessaris diferents requisits sonors. En aquest treball s’estudia l’acústica dels teatres, les característiques que han de tenir i la seva evolució al llarg de la història. Les diferents tipologies i dissenys que s’han proposat per poder aconseguir les millors condicions per veure i escoltar obres teatrals. Es centra en el Metropol de Tarragona, un edifici del segle XX que ha patit diversos canvis per tal de restaurar o d’adaptar l’espai a nous usos. En el treball s’investiga específicament la relació d’un element constructiu amb el comportament sonor del teatre Metropol. Es tracta del forjat dels amfiteatres del primer i segon pis de la sala d’espectacles. Originalment, als plànols es van traçar com a plans globals de forjat, inclinats, però després es van acabar construint amb voltes a la catalana, donant-li una forma còncava cilíndrica. S’analitza com influeix la geometria dels espais teatrals i altres factors de les sales en la seva acústica. La diferència entre el so reflexat en un sostre pla o corbat es comprova amb un programa que simula el comportament del so. A més, també es calculen els paràmetres que defineixen si l’espai té una bona intel·ligibilitat de la paraula i sonoritat. Es realitzen dos models virtuals del teatre en el software, un amb els forjats amb la superfície inferior plana, imitant la idea inicial de Jujol, i una amb aquesta superfície amb voltes de maó pla, seguint els plànols de la última restauració. A partir dels resultats obtinguts, es considera que la segona versió dels models funciona millor acústicament, tot i que la diferència és petita. S’observa que les formes còncaves ajuden a focalitzar el so reflexat cap al públic de sota, en comptes de dirigir els raigs sonors cap a la zona central de la platea., Una buena acústica en un teatro es muy importante de cara a que el público pueda ver las representaciones confortablemente. En el diseño de estos espacios influyen muchos factores y para cada tipo de actividad son necesarios unos requisitos sonoros diferentes. En este trabajo se estudia la acústica de los teatros, las características que han de tener y su evolución a lo largo de la historia. Las diferentes tipologías y diseños que se han propuesto para poder conseguir las mejores condiciones para ver y escuchar obras teatrales. Se centra en el Metropol de Tarragona, un edificio del siglo XX que ha sufrido diversos cambios para restaurar o adaptar el espacio a nuevos usos. En el trabajo se investiga específicamente la relación de un elemento constructivo con el comportamiento sonoro del teatro Metropol. Se trata del forjado de los anfiteatros del primer y segundo piso de la sala de espectáculos. Originalmente, en los planos se trazaron como planos globales de forjado, inclinados, pero después se acabaron construyendo con vueltas a la catalana, dándole una forma cóncava cilíndrica. Se analiza cómo influye la geometría de los espacios teatrales y otros factores de las salas en su acústica. La diferencia entre el sonido reflejado en un techo plano o curvo se comprueba con un programa que simula el comportamiento del sonido. Además, también se calculan los parámetros que definen si el espacio tiene una buena inteligibilidad de la palabra y sonoridad. Se realizan dos modelos virtuales del teatro en el software, uno con los forjados con la superficie inferior plana, imitando la idea inicial de Jujol, i una con esta superficie con vueltas de ladrillo plano, siguiendo los planos de la última restauración. A partir de los resultados obtenidos, se considera que la segunda versión de los modelos funciona mejor acústicamente, aunque la diferencia es pequeña. Se observa que las formas cóncavas ayudan a focalizar el sonido reflejado hacia el público de debajo, en vez de dirigir l, Having good acoustics in a theater is very important in order for the public to be able to watch the performances comfortably. Many factors influence the design of these spaces and different sound requirements are necessary for each type of activity. This work studies the acoustics of theaters, the characteristics they must have and their evolution throughout history. The different typologies and designs that have been proposed to be able to achieve the best conditions for watching and listening to theatrical works. It focuses on the Metropol of Tarragona, a 20th century building that has undergone several changes in order to restore or adapt the space to new uses. The relationship of a constructive element with the sound behavior of the Metropol Theatre, in the work, is analyzed specifically. These are the floors of the amphitheaters on the first and second floors of the performance hall. Originally, on the plans they were drawn as global slab planes, inclined, but later they ended up being built with a geometry with a cylindrical concave shape. It analyzes how the geometry of theater spaces and other factors of the rooms influence their acoustics. The difference between the sound reflected on a flat or curved ceiling is checked with a program that simulates the behavior of the sound. In addition, the parameters that define whether the space has good word intelligibility and sonority are also calculated. Two virtual models of the theater are made in the software, one with the floor with the lower surface flat, imitating the initial idea of ​​Jujol, and one with the surface with flat brick vaults, following the plans of the last restoration. Based on the results obtained, it is considered that the second version of the models performs better acoustically, although the difference is small. It is observed that the concave shapes help to focus the reflected sound towards the audience below, instead of directing the sound rays towards the central area of ​​the venue., Award-winning

Segon premi, Award-winning, Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.b - Per a 2020, augmentar substancialment el nombre de ciutats i assentaments humans que adopten i posen en marxa polítiques i plans integrats per promoure la inclusió, l’ús eficient dels recursos, la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació a aquest, així com la resiliència davant dels desastres, i desenvolupar i posar en pràctica una gestió integral dels riscos de desastre a tots els nivells, d’acord amb el Marc de Sendai per a la reducció del risc de desastres 2015.2030, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.4 - Redoblar els esforços per a protegir i salvaguardar el patrimoni cultural i natural del món, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.6 - Per a 2030, reduir l’impacte ambiental negatiu per capita de les ciutats, amb especial atenció a la qualitat de l’aire, així com a la gestió dels residus municipals i d’altre tipus, Postprint (published version)

L'objectiuprincipald'aquesttreballdefidegrauconsisteixaduratermeunarecerca exhaustivasobrelahistòriadelTeatreDigitaliparticiparenlacocreaciód'unaobraque s'emmarquidinsaquestdisciplina.Aixídoncs,estractad'unprojectecol·laboratiuonparticipen unaalumnadedramatúrgiaidirecciódel'InstitutdelTeatreiduesestudiantsdelCentredela Imatge i la Tecnologia Multimèdia. Elresultantdelapartpràcticad'aquestprojecteésl’obradeteatreambeltítoldeRapsòdiade l'oblitilamemòria.Estractad'unapropostadenovesdramatúrgiesonl'estructurageneral funcionacomunarapsòdia,entantques’expliquendiferentshistòriesunidescomuncollage. Eldispositiuques'hadissenyatconstad'unescenaricentralambpúblicaduesbandesidues telesdetulquepengendelsostreonesprojectaimatge.Elsaudiovisualsnonomésvesteixen l’espai sinó que tenen un pes narratiu. Unaltreobjectiud'aquesttreballésdesenvoluparunametodologiaperferuntreballenequip, treballantidelegantlesdiferentstasquesnecessàries.S'hadutatermeunafasezerodetreball detaulaontoteslesparticipantshaninvestigatigeneratmaterialambrelacióaladramatúrgia, larecercadellenguatgesipropostesdedispositius.Posteriorment,s'hafetlapreproduccióon s’haelaboratperseparatladramatúrgiaieldissenydel’espai;laproduccióilapostproducció onlafeinadelsaudiovisualstambés’hadividitentrelesduesalumnesdelCITM.Finalment,s'ha fet la presentació de l'obra de teatre amb un passi doble a l’Institut del Teatre.