Search

Increasing student enrollment and success in Science, Technology, Engineering, and Math (STEM) continues to be a priority for Utah employers, policymakers, and university administrators. This research brief is the second in a series of UEPC studies that explores the pipeline into STEM fields. The first study identified factors that predicted earned credit in College Algebra (Math 1050) in Utah. That study and a replication, found that students enrolled concurrently were significantly more likely to earn credit in College Algebra than students enrolled in college. Specifically, the first study found that: 1) 96% of the students who were concurrently enrolled in Math 1050 earned credit, compared to 76% of the students who were enrolled in Math 1050 during college earned credit; and 2) When 11 other demographic and academic factors were considered simultaneously, similar students were three times more likely to earn Math 1050 credit if they took the course through concurrent enrollment. While these results seemed to indicate a substantial benefit to taking Math 1050 through concurrent enrollment, further research was needed to understand this finding. Foremost among the questions raised by our initial findings was how well the two Math 1050 enrollment types (concurrent or college) indicated student success in future college math courses.

Amb aquest projecte es pretén apropar l’alumnat a la tecnologia mitjançant la ciència-ficció. Utilitzar eines i recursos que puguin motivar-los i fer créixer el seu interès per l’assignatura amb un tema (com és la ciència-ficció) que els hi pugui ser més proper, entenedor i motivador. En ocasions pot ser desmoralitzador per un professor observar el poc que li pot arribar a interessar la seva matèria a l’alumnat. Per tant, davant d’aquest problema, s’intentarà dotar de nous recursos al docent mitjançant un seguit de materials que relacionin la ciència ficció amb la tecnologia i la manera de portar-ho a la pràctica. S’ha elegit una temàtica com la ciència-ficció atès que es considera que pot motivar l’alumnat i el pot incitar a endinsar-se en un món que a priori podria haver decidit que li era aliè. Aquest material inclourà referències a avenços tecnològics que disposem avui en dia i que en el seu moment foren ideats i catalogats com a ciència-ficció. Tenim el cas de Jules Verne que va predir (un segle abans) que l’home arribaria a la lluna o la sèrie de Star Trek que ja disposava de telèfons mòbils als anys 60. Com a recursos utilitzarem pel·lícules i llibres de ciència-ficció que ens permetran despertar l’interès de l’alumnat per la matèria i que els pot motivar a participar-ne i fer-la seva. Existeixen precedents tant a nivell universitari com a la secundària. Per tant s’haurà de canviar la metodologia clàssica de la classe magistral per una que afavoreixi una participació de l’alumnat tot creant un bon ambient de treball. Tot això sense oblidar que la fi de tot plegat és la formació del nostre alumnat amb l’assoliment d’unes competències bàsiques.

En la pràctica docent de l’aula d’acollida, i en general a l’àrea de tecnologia, la manipulació d’objectes per part dels alumnes es considera per defecte una pràctica positiva. El present treball, dut a terme a l’aula d’acollida d’un centre de secundària, pretén generar unes pautes d’avaluació que permetin corroborar, o posar en dubte, aquesta consideració. Inicialment l’objectiu és la generació d’una taula amb pautes clares i de fàcil interpretació. Aquestes pautes han de basar‐se en uns ítems tancats que permetin una observació el més objectiva possible. L’objecte fonamental a observar serà l’alumnat de l’aula d’acollida d’un centre de secundària, de nivell de 3r i 4rt d’Educació Secundària Obligatòria, mentre manipula objectes de manera guiada. El primer pas del protocol seguit és l’observació inicial de l’alumnat, per tal d’establir una base de partida de l’avaluació. En aquesta observació es genera un llistat de anotacions particulars de cada alumne. Seguidament, es plantegen una sèrie d’activitats vinculades al taller de tecnologia, en funcions d’aula d’acollida, on l’alumnat inicialment pren contacte amb les eines i posteriorment elabora objectes de fusta proposats, utilitzant les eines. Sobre aquesta activitat s’aplicaran les pautes d’observació preparades expressament per a aquesta finalitat. Els ítems d’observació són determinats de manera que estiguin relacionats amb el treball de les Competències Bàsiques. Els resultats obtinguts haurien de permetre comprovar si els alumnes milloren, empitjoren o la seva resposta és neutra envers les activitats manipulatives realitzades. Cada alumne serà observat‐avaluat de manera individual al llarg de tot el procés. Els alumnes participen a l’observació utilitzant una segona activitat paral∙lela, preparant un mural on es mostra l’estat d’ànim, i el possible canvi, que poden experimentar en la seva estada a l’aula d’acollida. La correlació d’aquesta activitat amb l’observació‐avaluació de la seva activitat manipulativa

El Treball de Màster realitzat i titulat Contextualització dels continguts curriculars de la matèria de tecnologia a 3r ESO és un recull d'activitats per tal de posar en relació els continguts curriculars amb la realitat del món que ens envolta. El motiu principal que s'ha trobat per tirar endavant aquet treball ha sigut que els alumnes es mostren sovint desmotivats a l'aula, potser els temes treballats no interessen? No els troben utilitat? No els saben relacionar amb el món real? Doncs bé, si s'apropen els continguts amb la quotidianitat, el tangible, potser l'èxit de l'assignatura es veurà millorat. El que s'intenta al llarg del treball és buscar similituds de la vida real que ens envolta amb els continguts de tecnologia de tercer d'ESO per tal de fer-los més propers, i per tant, una mica més interessants i motivadors del que potser a simple vista semblen; sempre buscant i utilitzant elements del entorn proper, en aquest cas del propi municipi del centre. Es pot trobar, doncs, material elaborat útil per treballar alguns dels continguts de tercer d'ESO, així com tota la documentació suplementària per al docent per treballar l'activitat (continguts, objectius, temporització, organització i criteris d'avaluació). Per tant, la finalitat del treball és: proposar possibles sortides a l'entorn proper del centre per tal de posar en context els continguts; treballar a les sortides els continguts d'una manera més propera i real; incorporar una metodologia diferent per utilitzar a l'aula i, per tant, millorar les sessions de classe amb activitats més engrescadores tant per a l'alumnat com per al professorat.

La tecnologia a través de lectures de llibres de narrativa, ciència-ficció i ciència de divulgació permet aprofundir en la influència d’aquesta disciplina en el desenvolupament de les societats. Es treballa la capacitat d’anàlisi i reflexió de l’alumnat per prendre consciència de com la tecnologia modela les societats passada, present i futura. Es proposa la lectura d’un llibre per a cadascun dels cursos de l’ESO amb les corresponents fitxes de treball per a l’alumnat i fitxes per al docent. L’alumnat treballarà de forma individual el llibre i la fitxa, a excepció d’aquells casos que el professorat consideri necessari el treball en parelles, i es finalitzarà l’activitat amb una sessió a l’aula per al debat en grup. Els llibres proposats són: I un dia serà demà, La força del riu, La ciutat sense muralles i Jo, robot, per a 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO respectivament. Cada fitxa consta d’un treball previ de contextualització amb una breu biografia de l’autor i amb un estudi del context tecnològic de l’època en què s’escriu el llibre. A continuació l’alumnat realitzarà unes activitats d’anàlisi i reflexió que versaran sobre el tema tecnològic que tracta el llibre. L’alumnat haurà de raonar de forma coherent els seus arguments i justificar-los adequadament, si cal documentant-se prèviament. La valoració del mètode es realitzarà tenint en compte la durada de tota l’ESO. L’esperit de crítica i reflexió s’ha de treballar en el dia a dia, és un aprenentatge que evoluciona lentament i progressiva. Es presenten unes rúbriques d’avaluació de les fitxes dels llibres que permetran registrar el progrés d’aquest aprenentatge. En definitiva, s’utilitza el recurs de la literatura com a font d’informació i de coneixement inesgotable, per a la formació tecnològica de les persones.

La motivació de l’alumnat és la fita a aconseguir avui en dia, en un món cada cop més canviant sobretot propiciat pels avenços tecnològics i científics. Per tal de despertar l´interès per aquestes matèries incloses en el pla d’estudi actual dintre de l´ESO, es planteja un cas d’estudi basat en la lectura de textos de ciència ficció i en la utilització d’aquest gènere per dinamitzar les classes de tecnologia i ciències. L’objectiu principal que es busca en el present treball és el d’aconseguir que els alumnes desenvolupin la capacitat de relacionar conceptes que apareixen en la lectura de ciència-ficció amb els coneixements adquirits prèviament en l’assignatura de tecnologia. Segons els autors Loscertales i Núñez (1997), els alumnes del nostre sistema educatiu són els que configuren el treball del professor, el qual tindrà de posar en pràctica tots els recursos al seu abast per adequar el procés d’ensenyament – aprenentatge als interessos, necessitats i característiques de l’alumnat. Per aquest motiu, la idea d’utilitzar la lectura de textos de ciència-ficció seria una bona forma de fer aquest procés més atractiu. És necessari per totes aquestes raons, apropar la ciència i la tecnologia a les noves generacions, i fer-les més accessibles. La ciència-ficció ens pot ajudar a fomentar l’interès per les ciències i les tecnologies i a avaluar de manera crítica l’impacte que aquestes tenen en la societat estimulant la curiositat dels alumnes, per la qual cosa utilitzar-la a la classe de tecnologia com a cas d’estudi ha sigut una estratègia per aconseguir aproximar la ciència i millorar la capacitat lectora de l’alumnat. Per portar-ho a terme es van seleccionar un conjunt de novel·les de ciència ficció d’autors rellevants dins d’aquest gènere. En aquest treball de fi de màster es presenta la metodologia que es va seguir, els resultats obtinguts i les conclusions a les quals es va arribar segons els objectius inicials establerts.

Aquest treball fa referència a l’aplicació de les noves tecnologies audiovisuals a l’aula en l’ensenyament de secundària. Tenint en compte que en l’actualitat el món que ens envolta està ple d’imatges i tractem amb eines de comunicació on l’audiovisual és molt present, com ara la televisió, el cinema, els telèfons mòbils i Internet. A la web podem trobar fotografies i vídeos de qualsevol tipus d’informació que cerquem o trobem, disposem de les eines web com youtube, facebook, twiter, wiki, blogs,... i sabem que són molt utilitzades avui dia per la gent jove. Així, s’ha pensat que el fet de presentar i transmetre informació per mitjans audiovisuals a l’aula pot servir per captar l'atenció de l’alumne i, per tant, un mètode motivador d’ensenyament. A aquesta memòria es pot trobar una investigació bàsica sobre la utilitat del vídeo com a eina de suport al docent en l’ensenyament i la seva valoració com a millora del rendiment acadèmic dels alumnes. El treball no tracta de l’aprenentatge o alfabetització en comunicació audiovisual, com a matèria transversal dels estudis, sinó sobre l’aprenentatge amb audiovisuals. Es fa referència als diferents tipus de presentacions (documentals, entrevistes, testimonis, anuncis, ...) a què pot recórrer el docent de manera que s’adapti a la seva programació i objectius curriculars a l’aula. En el treball s’han introduït dues presentacions amb activitats complementàries per treballar amb els alumnes de la ESO després o abans de la presentació.

L’aprovació de la LOGSE l’any 1990 va significar la incorporació de l’assignatura de tecnologia a l’educació secundària obligatòria. Al llarg de tots aquests anys s’han anat consolidant els continguts curriculars, s’han desenvolupat gran quantitat de recursos, i s’han organitzat moltes activitats de participació entre diferents centres, etc. També respecte a l’aula taller s’han estandarditzat les dotacions de material, s’han creat espais de creació i intercanvi de recursos didàctics i s’han dissenyat moltes propostes de projectes tecnològics per desenvolupar a l’aula taller. Per altra banda, durant tot aquest temps s’han desenvolupat escassos recursos i eines que facilitin al docent la tasca avaluadora quan es realitzen els projectes tecnològics a l’aula taller. També, la singularitat de les activitats, i més concretament dels projectes que es poden desenvolupar a l’aula taller, fa que el seguiment i l’avaluació de l’alumnat per part del professorat tingui unes connotacions especials. Aquest Projecte Final de Màster té la intenció de ser una eina d’ajut per al docent en el procés d’avaluació de l’alumnat en la realització de projectes tecnològics a l’aula taller. Amb aquesta intenció es proposa una metodologia de seguiment continu i avaluació utilitzant com a eina vertebral i integradora de tot aquest procés una aplicació informàtica dissenyada en Visual Basic 2008. Durant el procés de disseny d’aquesta metodologia sempre ha estat present la intenció de, per una banda, poder dissenyar una eina genèrica que pogués avaluar qualsevol tipus de projecte de tecnologia realitzat a l’aula taller de tecnologia, i a qualsevol curs de la ESO. Per altra banda, també que aquesta eina tingués en compte les singularitats de cada tipus de projecte per tal de poder-les avaluar. La metodologia i eina informàtica que es proposa té quatre parts que es poden resumir de la següent manera. Una primera part on es realitza el disseny de la rúbrica mitjançant la selecció d’uns criteris d’ava

Aquest treball fi de màster recull l'elaboració d’un material didàctic digital complert per als continguts de tercer d’ESO “Màquines, mecanismes i estructures”. S’ha partit de l'anàlisi del material en format llibre existent i del que marca del Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria i s’hi ha aplicat el punt de vista d’una enginyera industrial i futura docent per seleccionar aquells continguts que es consideren més importants o bàsics per a la vida quotidiana. El resultat és un material digital per impartir classes dels continguts de “Màquines, mecanismes i estructures” a tercer d’ESO en forma de diapositives, un llistat d’activitats per fer a l'ordinador i una activitat d’aprenentatge cooperatiu.

El treball fi de màster té com objectiu adequar el currículum d’ESO de tecnologia a les cultures dels nouvinguts. Per fer-ho, primer es fa un repàs de la situació actual que hi ha amb els alumnes nouvinguts als centres educatius de secundària i es revisen algunes actuacions com per exemple l’aula d’acollida. Un cop s’ha vist la procedència de l’alumnat nouvingut, s’han escollit les tres cultures més representatives d’aquest alumnat. Aquestes són les cultures originàries del Marroc, l’Equador i la Xina. A continuació es fa una anàlisi del currículum de primer a tercer d’ESO de l’assignatura de tecnologies i de l'optativa de tecnologia de quart d’ESO. En aquesta anàlisi es busquen els continguts que són susceptibles d’incorporar aspectes propis de les cultures dels nouvinguts. D’aquesta anàlisi es conclou que per primer d’ESO es pot incloure una activitat en el tema la tecnologia i el procés tecnològic: eines i materials i a disseny i construcció d’objectes. A segon d’ESO s’hi poden encabir al tema de processos i transformacions tecnològiques en la vida quotidiana. A tercer d’ESO ens trobem amb dos temes on es pot dur a terme la proposta: màquines, mecanismes i estructures i els projectes tecnològics. Per quart d’ESO hi ha un únic tema que es pugui adequar que és l’habitatge. A partir dels continguts curriculars que s’han extret de l'anàlisi, es plantegen sis activitats que transmeten a través de la tecnologia trets característics dels països d’origen dels nouvinguts. Les activitats proposades són: la pràctica d’escriptura xinesa amb tinta xina, construcció d’un tangram, explicació del sistema de producció de comerç just de roses a l'Equador, representació de l'estructura de la presa de les tres gorges, la construcció d'una maqueta de l'Atlas i la construcció d'un instrument de la música quítxua: la quena. En el present treball es demostra que la tecnologia té una vessant cultural que molts cops no es té present. Així, a través de la tecnologia de cada cultura ens hem

El projecte neix dels reiterats cops que havia sentit dir que cada cop hi havia menys alumnes que triessin o es decantessin pels estudis de la branca de tecnologia, i que potser era perquè vist des de fora les matèries de la tecnologia no engresquen gaire. Segons dades estatals, el tant per cent d’alumnes matriculats a 1r de batxillerat en les especialitats de tecnologia ha baixat d’un 24’4%, a un 18’06% del 2000 al 2008. Alhora que en noies, a part de baixar d’un 4’37% a un 3’64%, el seu nombre a classe és molt reduït. Del títol “Projectes de tecnologia amb continuïtat per a tota l’ESO i Batxillerat“, la paraula clau seria “continuïtat”. Continuïtat en el sentit que, en el fons, es tracta d’un gran projecte que engloba un conjunt de petits projectes que es realitzen de manera individual. El projecte global és la construcció, en fusta, d'una maqueta d'una casa amb alguns elements propis d'una casa real, com són sistemes d'iluminació, portes automàtiques de pàrquing, etc., on podem extreure com a petits projectes l'electrificació de la casa, la construcció de la porta automàtica, el disseny i construcció de l'electrònica de control, etc. Els projectes individuals tenen un inici i un final dins de cada trimestre, i no cal esperar al següent trimestre perquè el projecte tingui fi i es vegin els resultats. Aquets projectes sempre s’apliquen sobre la “base” de la casa, així tots ens connecten i complementen el projecte final. D’aquesta manera a cada curs van avançant cap a aquest projecte global, bo i que cada petit projecte té una finalitat i un final, d’acord amb la matèria que s’està exercint a classe i determinada en el currículum. L’aplicació del projecte és des de 1r d’ESO fins a primer de Batxillerat, en alguns projectes de les assignatures i optatives de Tecnologia. D’aquesta manera, primerament s’intenta familiaritzar l’alumne amb el projecte, perquè se’l faci seu, i així serveixi d’esquer per fer decidir als estudiants cap a las branques de tecnologia, ja que s

by Koo, Ching Ngan Alfred., Publication date from spine., Thesis (M.Phil.)--Chinese University of Hong Kong, 1995., Includes bibliographical references (leaves 194-206)., by Koo, Ching Ngan Alfred., p.i, ACKNOWLEDGMENTS --- p.iv, A LIST OF ABBREVIATIONS --- p.v, A LIST OF TABLES & FIGURES --- p.vi, A LIST OF APPENDICES --- p.viii, Chapter CHAPTER ONE --- INTRODUCTION --- p.1, Background to the Study --- p.1, Aims of the Study --- p.3, The Significance of the Study --- p.4, The Research Questions --- p.6, Definition of Terms --- p.7, Chapter CHAPTER TWO --- THE CURRICULUM INNOVATION --- p.9, Background to the Change --- p.9, Nature of the Change --- p.10, Characteristics of the Change --- p.11, Image and Aims --- p.12, Principles of Curriculum Organization --- p.16, Teaching Strategies --- p.18, Content --- p.19, Time --- p.21, Assessment --- p.22, Scale of the Change --- p.23, Characteristics of the Change in Context --- p.24, How AS Design and Technology was Promoted in Schools --- p.25, Nature of AS Design and Technology --- p.28, Public Perception of Sixth Form Education & the Subject --- p.28, Characteristics of Schools Offering AS Design and Technology --- p.31, Characteristics of Prevocational Education --- p.31, Teacher Development Prior to Innovation --- p.34, Problems in Implementing Design and Technology in the Sixth Form --- p.36, Availability and Use of Resources --- p.38, Priority Given to Design and Technology by Schools --- p.39, Teachers' Experience and Training --- p.40, Status of Design and Technology --- p.42, Student Achievement in Public Examinations --- p.43, Chapter CHAPTER THREE --- LITERATURE REVIEW --- p.45, Implementation Studies --- p.45, Three Approaches to Curriculum Implementation --- p.45, Fidelity Perspective --- p.46, Mutual Adaptation --- p.51, Curriculum Enactment --- p.52, Three Perspectives on Curriculum Change --- p.53, Technological Perspective --- p.53, Political Perspective --- p.55, Cultural Perspective --- p.57, Implementation as a Process of Change --- p.60, The Decision-making Process of Adoption --- p.61, Who Makes Adoption Decisions --- p.61, How Adoption Decisions Are Made --- p.61, Factors Associated with Adoption --- p.66, Factors Affecting Implementation --- p.69, Characteristics of Change --- p.70, Local Characteristics --- p.71, External Factors --- p.72, Problems in Implementing Integrated and Non-academic Subjects --- p.74, Implementation Studies in Hong Kong --- p.77, Chapter CHAPTER FOUR --- RESEARCH METHODOLOGY --- p.80, Collection of Background Information --- p.83, Survey --- p.84, Population and Sample --- p.85, Data Gathering Instrument --- p.86, Data Gathering Procedures --- p.87, Case Study --- p.88, Case Selection --- p.89, Data Gathering Methods and Instrument --- p.89, Data Gathering Procedures --- p.92, Document Analysis --- p.95, Data Analysis --- p.95, Limitations of This Study --- p.96, Chapter CHAPTER FIVE --- FINDINGS --- p.99, Adoption Decision in Schools --- p.100, Characteristics of Schools Involved in this Study --- p.100, Characteristics of the Principals --- p.102, Characteristics of the Assistant Principals --- p.102, Characteristics of the Teachers --- p.103, Sixth Form Subjects Offered by the Schools --- p.105, Adoption Decision-making in Schools --- p.106, Why Schools Did Not Offer AS Design and Technology --- p.111, Why Some Schools Offered AS Design and Technology --- p.115, Implementation of the New Subject in Case Schools --- p.121, Image and Aims --- p.122, Curriculum Organization --- p.124, Teaching Strategy --- p.125, Content --- p.129, Time --- p.132, Assessment --- p.135, Why the Implementation Occurred as It Did --- p.139, Difficulties Met by The Teachers --- p.142, Conclusion --- p.153, Chapter CHAPTER SIX --- DISCUSSION --- p.157, Adoption Decision in Schools --- p.157, Factors Associated with the Adoption Decision --- p.158, Emergence of New Policy on Sixth Form Education --- p.158, Appropriateness of Subject to Schools --- p.159, Nature of Subject --- p.159, Function of the Subject --- p.160, Characteristics of Schools Adopting the Innovation --- p.161, Availability of Appropriate Teacher --- p.162, Availability of Appropriate Teaching Resources --- p.163, Supports from the Central Agencies --- p.164, Adoption Mechanism in Schools --- p.165, Implementation of the New Subjects in Case Schools --- p.166, Factors Relating to Implementation in Case Schools --- p.167, Clarity and Complexity of the Change --- p.168, Availability of Teaching Resources --- p.169, Supports from Central Agencies --- p.170, Supports from School --- p.171, Credibility of Teacher --- p.172, Student Adaptability --- p.175, Chapter CHAPTER SEVEN --- CONCLUSIONS AND RECOMMENDATIONS --- p.180, Conclusions to Research Questions --- p.180, Recommendations for Improving Present Situation --- p.184, Suggestions for Further Research --- p.190, BIBLIOGRAPHY --- p.193, APPENDICES --- p.206, http://library.cuhk.edu.hk/record=b5888813, Use of this resource is governed by the terms and conditions of the Creative Commons “Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International” License (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/)