Search

This article attends to age stereotypes and ageism in contemporary tech. In academia, little attention has been devoted to this topic. Therefore, we intend to initiate a discussion around ageism in tech by studying perceptions of age in the tech industry. Our study is based on interviews with 18 tech workers around the world of varying age. According to our interviewees, tech workers over 35 are considered old in the tech industry. Older tech workers are expected to become managers, thought to become less interested in new technology, and expected to have more challenges when learning new software. We also look at how tech workers of different age groups experience entrepreneurial values of the company as a playground, staying hungry, and changing the future with technology, and how these values influence their professional careers. We conclude that ageism is reinforced in contemporary tech through several stereotypes related to age.

© 2020. This manuscript version is made available under the CC-BY-NC-ND 4.0 license http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ Should humans work? A simple question at a time when the advent of AI, automation and robotics claims a privileged position in the future of work. The question is perplexing and confusing however once we enquire into the meaning of technology and work as such: some claim that human jobs and well-being might be threatened by technological advances while others predict an increase in high skilled demand. In short, we claim that standard debates obfuscate the question. That is, while animating the debate, standard arguments are instrumental to avoiding confrontation with the fundamental relation between humans, technology and work, namely, our position regarding what to do with technology and work, i.e. humans are “absent” in an “advancing” environment. We propose that focusing debates on the advantages and disadvantages of the development of advanced technology with the potential to do any human task does not necessarily clarify the situation, but rather unveils the obscurity of our relationship with technology by illuminating the lack of clarification.

En aquest treball de final de màster he posat les bases per a la creació d'un traductor automàtic basat en regles a través del programari a codi lliure Apertium en Windows, desenvolupat per la Universitat d'Alacant. La parella d'idiomes en qüestió és italià-fanés. En el marc teòric he parlat del fanés, un idioma minoritari i varietat lingüística del romanyès, que es parla en la part del nord de la regió italiana de les Marques. Després, he definit la traducció automàtica i més en específic la basada en regles i les seves característiques. Finalment, he desenvolupat la preparació de l'entorn Ubuntu per a instal·lar Apertium i he il·lustrat el meu flux de treball en la creació d'entrades en els diccionaris que compondran el traductor automàtic basat en regles. Havent de crear un diccionari lingüístic digital fanés des de zero, m'he enfrontat a moltes dificultats ja que no tenia coneixements previs d'Apertium i a més perquè el fanés no té una gramàtica oficial ni una acadèmia lingüística reguladora. No obstant això, he pogut comprovar que gairebé totes les entrades que he inserit funcionen i que potser en un futur pròxim es podran incrementar el número d'entrades per finalment completar-lo. En este trabajo de final de máster he puesto las bases para la creación de un traductor automático basado en reglas a través del software de código libre Apertium, desarrollado por la Universidad de Alicante. La pareja de idiomas en cuestión es italiano-fanés. En el marco teórico he hablado del fanés, un idioma minoritario y variedad lingüística del romañol, que se habla en la parte norteña de la región italiana de las Marcas. Luego, he definido la traducción automática y más en específico la basada en reglas y sus características. Finalmente, he desarrollado la preparación del entorno Ubuntu en Windows para instalar Apertium y he ilustrado mi flujo de trabajo en la creación de las entradas en los diccionarios que compondrán el traductor automático basado en reglas. Teniendo que crear un diccionario lingüístico digital fanés desde cero, me he enfrentado a muchas dificultades ya que no tenía conocimientos previos de Apertium y además porque el fanés no tiene una gramática oficial y una academia lingüística reguladora. No obstante, he podido comprobar que casi todas las entradas que he insertado funcionan y que quizás en un futuro no muy lejano, podrán incrementar el número de entradas para finalmente ser completado. In this master's final project I have laid the foundations for the creation of a rule-based machine translation through the open source software Apertium, developed by the University of Alicante. The language pair I worked on is Italian-Fanés. First, I talked about Fanés, a minority language and linguistic variety of Romagnol, spoken in the northern part of the Italian region of the Marche. Then, I have defined what is machine translation and more specifically, the one based on rules and its characteristics. As a last part, I described the preparation of the Ubuntu environment on Windows to install Apertium and I illustrated my workflow in the creation of the entries in the dictionaries that will build up the machine translator. Having to create the first digital dictionary of Fanés from scratch, I have faced many difficulties since I had no prior knowledge of Apertium and also because Fanés does not have an official grammar and a regulatory linguistic academy. However, I have been able to verify that almost all the entries that I have been able to insert they do work, and that perhaps in the future the number of entries may be increased and finally completed.

One of the objectives of marketing research is studying the customer’s behavior in order to perceive their degree of satisfaction. When delivering a service it is important to know customers’ attitudes, interests and preferences in order to improve it and guarantee a future satisfaction for new audiences. This study is focused on factors influencing the behavior of museums visitors, more specifically their attitude towards technology. As nowadays technology has occupied an important part in people’s life, it is understandable that cultural institutions such as museums want to know customers’ preferences and opinions about technology. The services marketing perspective was studied and informed the preparation of the interviews in two relevant museums in Lisbon as well as the elaboration of two questionnaires, one for museums and one intended for visitors (customers). The empirical results do not show a clear relation between the youthful sample current behavior and other factors such as their attitude towards Apps, Social Networks or Interactive Technologies. However, the study shows that the visitors’ opinions and preferences related to technology are very similar to the ones from museums, which may increase the future attractiveness of museums from this market segment, important for those cultural institutions. Outgoing

Las multitudes inteligentes son grupos de individuos que se movilizan gracias a las nuevas potencialidades que ofrecen las tecnologías de la información y el conocimiento. La acción de estas multitudes ha sido objeto de estudio por su capacidad de incidencia en el ámbito político-social, con sonadas movilizaciones como la que derrocó al presidente filipino Joseph Estrada en 2001 o la organizada el 13 de Marzo de 2004 delante de la sede del Partido Popular en plena jornada de reflexión y dos días después del ataque Islamista del 11M. A pesar del interés académico, la acción de las multitudes inteligentes no se ha abordado desde su capacidad de construcción del espacio urbano en el que desarrolla sus movilizaciones. Desde esta vocación explicativa espacial, la presente investigación pretende desentrañar las lógicas, prácticas y significados que la acción colectiva de las multitudes inteligentes realiza y otorga en y al espacio urbano. Nuestro objetivo es establecer si estas movilizaciones tienen peso específico en los procesos dialécticos implicados en la construcción social del espacio urbano que, paradigmáticamente, hemos identificado en las dinámicas de confrontación entre espacios de resistencia y espacios abstractos. Para ello hemos realizado el estudio sobre una de las movilizaciones de multitudes inteligentes más importantes de últimos años en España: el Movimiento 15M y el asentamiento Acampada Sol. Les multituds intel·ligents són grups d'individus que es mobilitzen gràcies a les noves potencialitats que ofereixen les tecnologies de la informació i el coneixement. L'acció d'aquestes multituds ha estat objecte d'estudi per la seva capacitat d'incidència en l'àmbit político-social, amb sonades mobilitzacions com la que va enderrocar el president filipí Joseph Estrada el 2001 o l'organitzada el 13 març 2004 davant de la seu del Partit Popular en plena jornada de reflexió i dos dies després de l'atac Islamista l'11-M. Malgrat l'interès acadèmic, l'acció de les multituds intel·ligents no s'ha abordat des de la seva capacitat de construcció de l'espai urbà en el qual desenvolupa les seves mobilitzacions. Des d'aquesta vocació explicativa espacial, aquesta investigació pretén desentranyar les lògiques, pràctiques i significats que l'acció col·lectiva de les multituds intel·ligents realitza i atorga a l'espai urbà. El nostre objectiu és establir si aquestes mobilitzacions tenen pes específic en els processos dialèctics implicats en la construcció social de l'espai urbà que, paradigmàticament, hem identificat en les dinàmiques de confrontació entre espais de resistència i espais abstractes. Per això hem realitzat l'estudi sobre una de les mobilitzacions de multituds intel·ligents més importants d'últims anys a Espanya: el Moviment 15M i l'assentament Acampada Sol. Smart mobs are groups of individuals that are mobilized by the new potential offered by information and knowledge technologies. The action of these masses has been studied for their capacity to influence the political and social mobilization with high-profile as that ousted Philippine President Joseph Estrada in 2001 or held on March 13, 2004 in front of the Partido Popular headquarters the day of reflection and two days after the Islamist attacks of the M11. Despite the academic interest, the action of Smart Mobs has not been addressed since its capacity building of urban space in which to develop their mobilizations. From this vocation explanatory space, this research aims to unravel the logic, practices and meanings that the collective action of Smart Mobs and grants in place and the urban space. Our goal is to establish whether these demonstrations have weight in the dialectical processes involved in the social construction of urban space, paradigmatically, we have identified the dynamics of confrontation between spaces of resistance and abstract spaces. We therefore performed a study on the mobilization of Smart Mobs most important years in Spain: the 15M movement and the Acampada Sol settlement.

Català: Proposta de planificació didàctica per a treballar la “Seguretat a Internet” a Secundària. La planificació curricular proposada parteix d’un anàlisi previ del tractament del contingut sobre la seguretat a la xarxa en el currículum de l’ESO (Decret 143/2007) en la matèria de tecnologia, d’un anàlisi en profunditat dels llibres de text utilitzats per a tecnologia en el centre educatiu on he realitzat les pràctiques del màster i de l’estudi de les dades, obtingudes mitjançant una enquesta, sobre els usos informàtics de l’alumnat del centre de pràctiques. L’anàlisi previ de la situació manifesta un cert desfasament entre el que s’indica al currículum i als llibres de text amb les necessitats i el context real de l’alumnat. També es comprova que els continguts sobre “Seguretat a Internet” es concentren a quart d’ESO, quan la matèria passa a ser una optativa (Informàtica). En conseqüència, poden haver alumnes que acabin la Secundària i obtinguin el títol de l’ESO sense tenir uns coneixements suficientment adequats per a navegar amb seguretat per la xarxa. La solució al problema detectat que es proposa en aquest treball, és una planificació curricular sobre els continguts de “Seguretat a Internet” per a cada curs de la Secundària. La planificació proposada està dividida en tres Blocs de coneixement i es presenta com un contingut a treballar des del primer curs de la Secundària. Es detallen tant els objectius d’aprenentatge, com els continguts generals i els criteris d’avaluació per a cada nivell. També s’indiquen alguns recursos desenvolupats per l’administració estatal i autonòmica o per entitats no governamentals, com a font inicial d’informació per al professorat interessat en el desenvolupament de la temàtica de Seguretat a Internet, en la seva aula. Els blocs en la planificació són: la “Protecció de l’ordinador” que es treballaria a 1r d’ESO, la “Protecció de l’usuari” que es treballaria a 2n d’ESO i el “Compliment de la legalitat” que es treballaria a 3r d’ESO. Aquesta planificació es planteja de manera progressiva i, per tant, quan es treballa un bloc, es tracten temes ja treballats en el bloc anterior. La solució proposada contempla que a 4t d’ESO s’aprofundeixi en tots els blocs. D’aquesta manera, es preveu que tots els/les alumnes que cursarien l’ESO tindrien un coneixement, si més no bàsic, sobre la “Seguretat a Internet”.

En un escenari de transformació de l'economia global en el context de la bioeconomia o el capitalisme cognitiu i una forta crisi econòmica, emergeixen nous moviments que utilitzen la potència de les xarxes a través dels mitjans d'autocomunicació de masses per construir processos de mobilització social. A través de l'experiència Democràcia Real Ya i en concret a Barcelona amb l'obertura de nous moviments múltiples a partir del 15M, s'aborda el cas des d'un posicionament metodològic com a Investigador Militant, s'identifica la genealogia i el context en el que es desenvolupa per veure els seus antecedents rellevants, s'analitza l'experiència a través dels processos produïts de agregació molecular, comunicació i organització, i s'aprofundeix amb la nova subjectivitat produïda a partir d'aquestes línies de treball, que fugen de les formes dominants de producció de subjectivitat capitalística, i que obre les portes a la constitució de nous processos amb formes de revolució molecular. Finalment, s'analitza l'experiència a través de la seva relació amb la ciutat i es caracteritza el concepte de ciutat-xarxa que integra totes les dimensions en que es desenvolupa i es caracteritza la presència dels commons tant al pla discursiu com al immanent de l'experiència, estudiant com aquest concepte i pràctiques associades poden contribuir a la obertura de nous camps de possibilitats. En un escenario de transformación de la economía global en el contexto de la bioeconomía o el capitalismo cognitivo y una fuerte crisis económica, emergen nuevos movimientos que utilizan la potencia de las redes a través de los medios de autocomunicación de masas para construir procesos de movilización social. A través de la experiencia Democracia Real Ya y en concreto en Barcelona con la apertura de nuevos movimientos múltiples a partir del 15M, se aborda el caso desde un posicionamiento metodológico como Investigador Militante, se identifica la genealogía y el contexto en el que se desarrolla para ver sus antecedentes relevantes, se analiza la experiencia a través de los procesos producidos de agregación molecular, comunicación y organización, y se profundiza con la nueva subjetividad producida a partir de estas líneas de trabajo, que huyen de las formas dominantes de producción de subjetividad capitalística, y que abre las puertas a la constitución de nuevos procesos con formas de revolución molecular. Finalmente, se analiza la experiencia a través de su relación con la ciudad y se caracteriza el concepto de ciudad-red que integra todas las dimensiones en que se desarrolla y se caracteriza la presencia de los commons tanto en el plano discursivo como en el inmanente de la experiencia, estudiando cómo este concepto y prácticas asociadas pueden contribuir a la apertura de nuevos campos de posibilidades. In a transformation scenery of global economy in the context of bioeconomy or cognitive capitalism and a strong economic crisis, new movements emerge which use the power of networking through mass media to build social self-mobilization processes.

A principis del segle XX, l’electromagnetisme és la tecnociència del moment. Es viu un ambient de consolidació i extensió progressiva de l’energia elèctrica i d’efervescència en quant a les seves aplicacions: els electrodomèstics comencen a fer la seva aparició i l’enllumenat elèctric, del que ja gaudeixen algunes ciutats (Girona, Londres, Nova York), els grans magatzems i els teatres, comença a arribar a les llars. Al principi, només a les cases dels estaments benestants de la societat, d’aquí que es conegui com la llum dels rics. El cinematògraf ho plasma decantant-se, habitualment, per la ficció que mostra els efectes més grotescos (més impactants o cinematogràfics, podríem dir). Predomina una visió satírica i humorística (Moreno, 2002, 2007). No va ser aquesta la única aproximació del cinema dels orígens a l’àmbit tecnocientífic. El prolífic inventor Thomas Alva Edison (1847–1931) s’interessà també per les possibilitats del nou invent (Israel, 1998; Stross, 2007). Edison Studios, la seva productora cinematogràfica, incorpora films on l’electromagnetisme és l’eix argumental. En dues vessants: la posada en imatges de la notícia (l’antecedent immediat dels noticiaris televisius) i la reconstrucció de l’esdeveniment (series de ficció pioneres basades en fets reals, els docudrames i tots els subgèneres, tant televisius com cinematogràfics, que tanta acceptació actual tenen). En aquesta comunicació fem una anàlisi de la presència de la tecnociència del moment, l’electromagnetisme, en els inicis del cinema. Ens centrem en l’abundant obra de la productora Edison (1820 films catalogats) en el període: 1893-1911.

Estudio que describe las maneras en que 30 entrevistados realizan actividades de ocio digital. Se analizaron aspectos relacionados con las dinámicas de uso y alcances de la experiencia de ocio y se aportan evidencias de que las actividades de ocio digitales se fusionan y desarrollan en simultaneidad y con los significados de los contextos los informantes separan o diferencian las actividades. Se comenta sobre las implicaciones del ocio digital en la dimensión social de los informantes en dos aspectos: los aportes del ocio digital para el desarrollo de habilidades y conocimientos y como una vía de socialización e interacción. Estudi que descriu les maneres com 30 entrevistats realitzen activitats d'oci digital. Es van analitzar aspectes relacionats amb les dinàmiques d'ús i abastos de l'experiència d'oci i s'aporten evidències en que les activitats d'oci digitals es fusionen i desenvolupen en simultaneïtat i es amb els significats dels contextos que els informants separen o diferencien les activitats. Es comenta sobre les implicacions de l'oci digital en la dimensió social dels informants, els aportis de l'oci digital en dos aspectes: el desenvolupament d'habilitats i coneixements i vist com una via de socialització i interacció

Cuestiones exclusivas hasta ahora del debate pedagógico, como los modelos de enseñanza-aprendizaje o el tipo de destrezas y competencias a adquirir por nuestros menores, han ampliado su escenario de discusión al ser ahora la sociedad la que demanda perfiles profesionales y humanos más adaptados a los tiempos que corren. Para ello, no debemos partir de la idea de que nuestros menores disponen de una destreza natural para moverse en los nuevos entornos tecnológicos, pues probablemente sean sus necesidades comunicativas las que estén promoviendo ese uso. Se necesitan pequeñas ideas prácticas y buenos referentes metodológicos que nos permitan abrir el limitado mundo que se desarrolla de forma digital en torno a nuestros jóvenes; su zona de desarrollo próximo no ha hecho más que comenzar la migración hacia lo global y su responsabilidad como ciudadanos digitales adquiere ahora una importancia que está por descubrir, pero que no podemos ignorar por más tiempo. Matters that until now were exclusive to pedagogic debate, such as teaching-learning models or the kinds of skills and abilities needed by the youth of today, have now entered a wider discussion arena, as it is society as a whole that expects professional and human profiles to be more adapted to current times. To achieve this, we should not assume that our youths possess some natural ability to act in the new technological environments, as it is probably their communicative needs that give rise to using these environments. Modest practical ideas and solid methodological referents are needed which will allow us to open up the limited world that is digitally evolving around our young people. The area of development they are about to enter has just started to shift towards globality and their responsibility as digitally-aware citizens is acquiring an importance still to be discovered but which we can no longer remain oblivious to. Qüestions exclusives fins ara del debat pedagògic, com ara els models d'ensenyament-aprenentatge o el tipus de destreses i competències que han d'adquirir els nostres menors, han ampliat el seu escenari de discussió en ser ara la societat la que demana perfils professionals i humans més adaptats als nostres dies. Per a això, no hem de partir de la idea que els nostres menors disposen d'una destresa natural per a moure's en els nous entorns tecnològics, ja que probablement són les seves necessitats comunicatives les que estiguin promovent aquest ús. Es necessiten petites idees pràctiques i bons referents metodològics que ens permetin obrir el limitat món que es desenvolupa de forma digital entorn dels nostres joves; la seva zona de desenvolupament proper no ha fet més que començar la migració cap al global i la seva responsabilitat com a ciutadans digitals adquireix ara una importància que està per descobrir, però que no podem ignorar per més temps.

L'autora analitza l'impacte de les noves tecnologies en la nostra societat i se centra sobretot en l'influència que reben infants i joves