Search

While unconditional cash transfers have been studied extensively in developing countries, little is known about their effects in a wealthier context. Through a randomized controlled trial, we study the employment effects of a generous and unconditional transfer targeting low-income families in Spain. Two years into the program, subjects assigned to treatment are 20 percent less likely to work than subjects assigned to a control group. Assignment to an activation plan does not attenuate adverse effects; a more lenient transfer withdrawal rate does. It appears that effects are driven by subjects with children, suggesting substitution of labour for care tasks.

Fil: Todeschini, Federico. Universidad de San Andrés. Departamento de Economía; Argentina. This paper analyzes the effectiveness of a job search program using instrumental variables. The instruments used are travel time in public transport to the place where activities are done, and difference between enrollment and start of activities. In line with the literature, the intervention improves labor participation. We also see the lack of a general pattern regarding the greater or lesser immediate impacts of SORF activities. If anything, there would seem to be a certain tendency for the effects of participation to improve in the medium term. This finding goes against a significant part of the existing literature that concludes that the impact of job-search and orientation interventions tends to fade away within a few months of completing participation. In the case of SORF, the effect of participation increases six months and nine months later.

Resumen tomado de la publicación Monográfico con el título: La Escuela se va de vacaciones, la Educación no Más allá del calendario escolar existe un terreno en el que trabajar contra la repetición y el abandono: los denominados programas de verano. El éxito de experiencias como Èxit Estiu (Éxito en Verano), que ofrecen apoyo escolar a alumnos de educación secundaria obligatoria en riesgo de repetición escolar corroboran los beneficios que estas intervenciones de refuerzo pueden tener para los alumnos que necesitan este apoyo. Biblioteca de Educación del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte; Calle San Agustín, 5 - 3 planta; 28014 Madrid; Tel. +34917748000; biblioteca@mecd.es ESP

Polítiques de Renda garantida: situació a Catalunya i estratègies d’avaluació Federico Todeschini, Ramon Sabes-Figuera, Anna Segura i Laura Kirchner Institut Català d’Avaluació de Polítiques Publiques (Ivàlua) federico.todeschini@ivalua.cat / ramon.sabes@ivalua.cat Els processos associats amb la globalització i amb l’automatització de certes tasques productives ha fet ressorgir el debat sobre la necessitat per part del sistemes de protecció social de garantir uns mínims de renda i així doncs evitar els efectes negatius via destrucció d’ocupació i salaris baixos d’aquests processos. A Catalunya aquest debat ha rebut recentment un impuls amb l’aprovació de la Renda Garantida de Ciutadania per part de la Generalitat de Catalunya i amb la posada en marxa del projecte B-Mincome per part de l’Ajuntament de Barcelona. En tant que la primera és una llei del Parlament de Catalunya aprovada durant l’Agost d’enguany, la segona és una prova pilot amb disseny experimental d’una transferència que garantirà durant dos anys un determinat nivell de renda a 1000 famílies en risc d’exclusió. Tot i que les dues polítiques comparteixen l’objectiu de reduir l’exclusió social, tenen diferències importants en el seu disseny. En aquesta ponència primerament es descriuran aquestes dues polítiques de garantia de rendes, posant èmfasi en la població objectiu de les mateixes així com en les seves diferencies. A continuació, es presentaren els resultats de la revisió de la evidencia existent de l’impacte i de la eficiència polítiques similars implementades anteriorment. També es descriuran els projectes d’avaluació de polítiques de rendes bàsiques que s’estan desenvolupant actualment en altres contextos i que en el futur complementaran la evidencia en l’àmbit de l’avaluació d’aquest tipus de polítiques. Finalment, es descriurà el disseny de l’avaluació d’impacte i d’eficiència de la política de garantia de rendes del projecte B-Mincome i es suggeriran diferent possibilitats per avaluar l’impacte de Renda Garantida de Ciutadania.&nbsp

En els darrers anys, l’accés a un habitatge assequible i de qualitat a la ciutat de Barcelona s’ha vist limitat. L’augment de la taxa d’atur, acompanyada d’una reducció dels ingressos familiars, d’una tendència a l’alça dels preus de l’habitatge des de l’any 2014 i de la reducció dels pressupostos públics destinats en habitatge, han fet més difícil accedir a un habitatge com així també mantenir-lo, en especial per els col·lectius més vulnerables. Com a conseqüència de tot això, s’ha incrementat la exclusió residencial i social a la ciutat de Barcelona , i la inseguretat habitacional. En aquest context, les polítiques d’habitatge juguen un paper important per l’Estat de Benestar per contrarestar els efectes d’aquests fenòmens. En aquest estudi encarregat per l’Ajuntament de Barcelona, primerament explorem quins tipus d’ajuts i polítiques d’habitatge existeixen a Barcelona i quines problemàtiques intenten adreçar. Seguidament, duem a terme una revisió sistemàtica de la literatura sobre l’efectivitat d’aquestes polítiques d’habitatge. En concret ens centrem en ajuts econòmics a les persones, mesures fiscals, habitatge social, polítiques de rehabilitació i eficiència energètica i intervencions complementàries (assessorament, mediació, etc.). L’objectiu és trobar evidència sobre l’efectivitat d’aquestes polítiques per mitigar la reducció de l’exclusió residencial i l’exclusió social amb la finalitat d’aportar informació basada en l’evidència que permeti millorar la presa de decisions sobre polítiques d’habitatge.

Podeu consultar Avaluació del Fons d'ajuts d'emergència social per infants menors de 16 anys Ajuntament de Barcelona 2016 : resum executiu [http://hdl.handle.net/11703/114968]

Even though unhealthy habits, drinking, smoking and overeating, are among the most expensive burdens for the health system, much research is still needed to understand how individuals form them, how do they correlate between them and what impacts do they have in labor productivity. The first paper in this thesis fills in the gap of un- derstanding whether individuals substitute among habits by exploring the effect that quitting smoking has on obesity. The second paper analyze the impact that the business cycle, that is, unemployment rate and income per capita have on drinking participation and alcohol consumption. To overcome the lack of a true longitudinal panel which would prevent us from obtaining unbiased estimates in these two first papers, we use cohort analysis methodology to control for unobservables, while instrumenting the habit deci- sion and introducing dynamics into the estimation equation. The third paper focuses on the effects of smoking over labor productivity. Here we exploit many outcomes that are potentially correlated with individual labor productivity using a longitudinal panel and instrumenting the smoking decision. The three papers make use of a dataset on US regulations regarding tobacco use, which was self developed from the compilation of the different laws enacted by the states., Tot i que els hàbits no saludables, com poden ser beure, fumar o menjar en excés, són algunes de les càrregues més cares per al sistema de salut, encara és necessari molt més recerca per entendre com els individus formen els hàbits, com aquestes es correlacionen entre si, i quins efectes tenen per a la productivitat. El primer document busca comprendre si els individus substitueixen uns hàbits per altres, en particular, analitza l'impacte que deixar de fumar té sobre l'obesitat. El segon article analitza l'impacte que té el cicle econòmic, és a dir, la taxa d'atur i l'ingrés per càpita, sobre la decisió de beure i sobre el volum d'alcohol consumit. Per superar la manca d'un veritable panell longitudinal que impedeix obtenir estimacions no esbiaixades, en aquests dos primers articles s'ha utilitzat la metodologia de l'anàlisi de cohortes per a poder controlar d'aquesta manera per a les característiques no observables, en particular les preferencies, al mateix temps que s'ha instrumentat la decisió de l'hàbit i s'ha introduït dinàmica en l'equació d'estimació. El tercer document se centra en els efectes del tabaquisme sobre la productivitat laboral. Aquí s'exploren moltes variables que potencialment estan correlacionades amb la productivitat del treball, utilitzant un panell longitudinal i instrumentant la decisió de fumar. Els tres documents fan servir un conjunt de dades sobre reglaments pel que fa a l'ús del tabac als Estats Units.