Search

L’aigua és un recurs essencial per a les activitats agrà-ries i és l’element base de la nostra piràmide alimentà-ria. En l’àmbit mundial s’estima que emprem el 85% de l’aigua per a la producció agrària, essent l’agricultura el principal consumidor d’aquest recurs escàs. La crisi ambiental actual provocarà una menor disponibilitat d’aigua, sobretot en zones com la nostra, assenyalada en l’últim informe de l’Agència Europea del Medi Ambient com una de les més vulnerables als riscos derivats del canvi climàtic. En aquest context, els cultius hortícoles, que en la majoria de casos són de regadiu, semblen els més vulnerables als efectes del canvi climàtic i sobretot a les restriccions hídriques que se’n derivaran., Postprint (published version)

El tomàquet és originari de la regió dels Andes a l’Amèrica del Sud. La seva domesticació va ocórrer en dues fases, una primera a la regió andina i una segona a l’Amèrica Central, principalment Mèxic. Flors de tomàquet: a causa de la dehiscència longitudinal interna i inserció estigmàtica, la reproducció és fonamentalment autògama. Autora: Maria José Diez Niclós (COMAV, UPV).01 Origen i domesticació del tomàquet. El tomàquet pertany a la família de les sola-nàcies, gènere Solanum L., secció Lycopersi-con. Aquesta secció inclou 13 espècies, una de les quals és el tomàquet conreat, Solanum lycopersicum L, Postprint (published version)

EL TOMÀQUET DE PENJARDOSSIERN94 03Figura 1. Flors de tomàquet: a causa de la dehiscència longitudinal interna i inserció estigmàtica, la reproducció és fonamentalment autògama. Autora: Maria José Diez Niclós (COMAV, UPV).01 Origen i domesticació del to-màquetEl tomàquet pertany a la família de les sola-nàcies, gènere Solanum L., secció Lycopersi-con. Aquesta secció inclou 13 espècies, una de les quals és el tomàquet conreat, Solanum lycopersicum L.. Les espècies silvestres em-parentades amb el tomàquet són nadives de l’oest de l’Amèrica del Sud, des del nord de l’Equador fins al nord de Xile, travessant tot el Perú i també les Illes Galápagos. Es distri-bueixen per diversos hàbitats, que inclouen el desert de la costa del Pacífic a nivell del mar, les valls verdes interandines i les regions muntanyoses dels Andes, fins a una alçada de més de 3.000 metres. Aquesta peculiar diversitat d’ambients ha contribuït a l’enorme variabilitat existent en els parents silvestres del tomàquet.El tomàquet, Solanum lycopersicum, es di-videix en dues varietats àmpliament distri-buïdes, la varietat conreada S. lycopersicumvar. lycopersicum i S. lycopersicum var. cera-siforme., Postprint (published version)

The alcobaca mutation in the Penjar tomato (Solanum lycopersicum L.) variety alters the ripening process and confers a long shelf life (more than four months). Storage of Penjar tomatoes leads to a distinctive sensory profile valued by local consumers, who prefer aged tomatoes to fresh ones. To study chemical changes occurring during storage, we characterized the complete sugar-and-acid profile of 25 accessions at harvest and at 2 and 4 months after harvest. We found considerable variability in the sugar-and-acid profile within the Penjar variety, especially for fructose and glucose. Some accessions presented exceptionally high values for sugars, making them especially interesting for breeding programs. During postharvest, the concentration of glucose, fructose, and citric acid decreased, whereas the concentration of malic and glutamic acids increased. Data from this study offer novel insights into postharvest changes in tomato quality parameters and help elucidate the reasons for the appreciation of this variety by consumers., Postprint (published version)