Search

Projecte troncal del curs 2022/23 del Màster oficial en Estudis Territorials i Planejament, METiP El document s'estructura en quatre capítols més un apèndix. El primer capítol comprèn la Memòria on s'hi pot trobar el Reconeixement Territorial i socioeconòmic i la Diagnosi de les dimensions de la política ciclista. El segon capítol comprèn les Debilitats, Fortaleses, Amenaces i Oportunitats de cada dimensió de la política integral de la bicicleta en l'àmbit d'estudi. El tercer capítol es dedica a l'establiment dels Criteris que hauran de guiar les polítiques de bicicleta. En el quart i darrer capítol es presenten les Propostes i Projectes de cada dimensió; en total es presenten 16 Propostes i 32 Projectes per al territori de la Ròtula de Montcada i Reixac. Finalment a l'apèndix hi trobareu el quadernet de treball de camp amb la planificació detallada de l'exercici troncal i els pòsters amb el recull dels principals resultats de l'exercici.

Land use is central to addressing sustainability issues, including biodiversity conservation, climate change, food security, poverty alleviation, and sustainable energy. In this paper, we synthesize knowledge accumulated in land system science, the integrated study of terrestrial social-ecological systems, into 10 hard truths that have strong, general, empirical support. These facts help to explain the challenges of achieving sustainability in land use and thus also point toward solutions. The 10 facts are as follows: 1) Meanings and values of land are socially constructed and contested; 2) land systems exhibit complex behaviors with abrupt, hard-to-predict changes; 3) irreversible changes and path dependence are common features of land systems; 4) some land uses have a small footprint but very large impacts; 5) drivers and impacts of land-use change are globally interconnected and spill over to distant locations; 6) humanity lives on a used planet where all land provides benefits to societies; 7) land-use change usually entails trade-offs between different benefits-"win-wins" are thus rare; 8) land tenure and land-use claims are often unclear, overlapping, and contested; 9) the benefits and burdens from land are unequally distributed; and 10) land users have multiple, sometimes conflicting, ideas of what social and environmental justice entails. The facts have implications for governance, but do not provide fixed answers. Instead they constitute a set of core principles which can guide scientists, policy makers, and practitioners toward meeting sustainability challenges in land use., Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 119 (7), ISSN:0027-8424, ISSN:1091-6490

Unidad de excelencia María de Maeztu CEX2019-000940-M Introducción: Desde la geografía humana, este artículo pone el foco sobre las percepciones de la sostenibilidad rural que tienen inmigrantes internacionales vinculados a municipios con menos de 500 habitantes. Si las experiencias y opiniones de la población inmigrante fuesen desatendidas, una parte importante de la realidad pasaría desapercibida pues hoy día la inmigración internacional es cualitativamente relevante en muchas áreas rurales de España. Concretamente, este artículo tiene como objetivo responder, entre otras, las siguientes preguntas: ¿Qué dimensiones de la sostenibilidad son destacadas por las personas inmigrantes? ¿cuáles son los principales retos para la sostenibilidad de los micropueblos? ¿cuáles son las propuestas y oportunidades para conseguir pueblos sostenibles? Método: Este artículo aporta resultados basados en un trabajo de campo realizado en el Alt Empordà, incluyendo entrevistas semi-estructuradas a inmigrantes internacionales, así como en trabajo estadístico, documental y cartográfico. Resultados: Entre la inmigración internacional que reside en los micropueblos del Alt Empordà y que procede mayoritariamente de otros países de Europa y de las Américas (incluyendo emprendedores y empresarios, así como trabajadores experimentados), se pueden escuchar voces cualificadas que plantean diversos retos para la sostenibilidad local, así como oportunidades para el presente y futuro desarrollo rural sostenible.Conclusión: La población inmigrante entrevistada no son un colectivo pasivo sin interés en las actividades económicas, el bienestar social o el entorno ambiental de estos municipios, sino que son personas que cuentan con una opinión argumentada sobre el lugar en el que viven. Sugieren, sin duda, ideas de cambio (y de mejora), sobre el medio rural. Mientras estas personas inmigrantes se pueden encarrilar hacia proyectos económicos creativos que permiten interrelación de diferente orden con agentes locales nativos, las dimensiones sociales y especialmente ambientales son de más difícil trato, dado que la población inmigrante, en general, cuenta con relativamente menos mecanismos formales e informales de participación política.

While levels of internal mobility have been trending down in many advanced economies, the interregional migration rates of Spanish young adults have increased. This paper analyses the internal movements of the Spanish-born population aged 25–39 between NUTS-2 regions from 1992 to 2018, including sub-periods linked to the Spanish economic context. The analysis incorporates the urban–rural dimension within each region and the educational level of migrants, a variable that has not been included in Spanish internal migration studies. We used flow register data of migration and sociodemographic information from the Labor Force Survey. The results show that migrations between regions have become more unbalanced over time, especially since the 2008 crisis. In addition, a new trend of out-migration from cities in peripheral regions has been detected, which contrasts with the former high level of rural out-migration. A great educational selectivity of out-migrants and a growing internal brain drain have also been found. Moreover, qualified human capital accumulation has been increasing in Madrid. This work was supported by the Government of Catalonia [grant number 2021 FI_B2 00178 and 2017 SGR 1454]; the Talent Program of the Autonomous University of Barcelona; Spanish Ministry of Science and Innovation [grant number RTI2018-096730-B-I00].

La present memòria descriu el projecte final: Atlas, servidor de dades geoespaciales, descàrrega d'informació cartogràfica, en l'es desenvolupa la metodologia necessària i s'expliquen els passos per a la creació d'un geoportal, un objectiu especifico del projecte és inserir i assolir el funcionament de l'eina que permet realitzar les descàrregues de la informació cartogràfica, que un usuari final desitgi obtenir des d'un ordinador personal, entre les solucions tecnologies emprades per a assolir la descàrrega de cartografia digital es pot esmentar les solucions del Grup Esri: ArcIMS i Data Delivery Extension (DDE) i per a visualitzar la informació cartogràfica es va utilitzar Openlayers. La presente memoria describe el proyecto final: Atlas, servidor de datos geoespaciales, descarga de información cartográfica, en el se desarrolla la metodología necesaria y se explican los pasos para la creación de un geoportal, un objetivo especifico del proyecto es insertar y lograr el funcionamiento de la herramienta que permite realizar las descargas de la información cartográfica, que un usuario final desee obtener desde un ordenador personal, entre las soluciones tecnologías empleadas para lograr la descarga de cartografía digital se puede mencionar las soluciones del Grupo Esri: ArcIMS y Data Delivery Extension (DDE) y para visualizar la información cartográfica se utilizó Openlayers.

El Sistema d'Informació que es planteja en aquest estudi és una aproximació a com es pot dur a terme el desenvolupament d'una eina tecnològica avançada, obrint el ventall de possibilitats d'anàlisi del camp de la atenció socioeducativa. En el procés de desenvolupament s'ha tingut en compte tant les necessitats dels professionals com a eina de suport a l'hora d'enregistrar els processos dels usuaris en la intervenció socioeducativa, com la utilitat del client (administració pública) com a eina d'avaluació i informació. Incorporant eines de representació cartogràfica que permeten contextualitzar la població atesa en el seu propi marc de relació.

A les darreres dècades a Catalunya s'ha anat intensificant la presència de diferents tipus d'instal·lacions energètiques basades en fonts renovables. En especial han proliferat els Camps Eòlics, emparats per la ferma aposta del govern català cap a aquest tipus de font energètica neta i sostenible. El procés de legalització de les mencionades instal·lacions, dins el marc de la llei 3/1998, d'Intervenció Integral de les Administracions Públiques (IIAA), passa per l'estudi de viabilitat del projecte portat a terme pels tècnics de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Mediambient i Habitatge. Aquest estudi de viabilitat es basa en el solapament de diverses capes d'informació cartogràfica per tal de determinar l'impacte del projecte al seu entorn. Mitjançant l'aplicació AVICEC, generada al present projecte de recerca, es modelitza i automatitza tot el procés d'anàlisi de viabilitat incloent aspectes no considerats abans, com ara la quantificació de c visual, generant un informe tipus que faciliti la pressa de decisions

Aquest és un projecte final de Màster realitzat a partir d'un conveni entre la Generalitat i el Departament de Geografia de la Universtitat Autònoma de Barcelona, l'objectiu del qual és l'elaboració d'un visor de mapes que permeti la visualtització i consulta a Internet de planejaments i projectes cedits per l'Oficina Territorial d'Avaluació Ambiental de Barcelona. El visor ha estat dissenyat per ser generat amb programari lliure. S'ha utilitzat com a software el servidor APACHE HTTP versió 2.2; pel servidor de mapes, l'entorn de treball de MapServer 5.2; i com a suport final, les llibreries de JavaScript TreeView i OpenLayers 2.5, que ens reporten una millor funcionalitat i visualització de la interfície del visor resultant

L'aplicació web del SIG d'accessibilitat territorial per persones amb mobilitat reduïda pretén ser un instrument que, a partir de la localització cartogràfica dels elements analitzats, ens dona a conèixer les barreres arquitectòniques existents i, d'aquesta manera, estudiar les possibilitats d'actuació i millora que s'haurien de proposar en cada cas

Consiste en la estructuración en bases SIG del planeamiento urbanístico municipal de Ullastrell para la publicación en Internet a través del servidor de mapas del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Como resultados principales, cabe destacar: Una geobase de datos con los datos del municipio de Ullastrell con capacidad para integrar la información del resto de municipios de la comarca. Un geoservicio (WMS) que permitirá la visualización y consulta del planeamiento urbanístico y su normativa con la progresiva integración del resto de municipios que forman parte de la comarca. Definición de un protocolo que servirá como guía a los ayuntamientos con tal de estructurar la información espacial del planeamiento urbanístico y facilitar su transformación a formato de datos espaciales SIG. Consisteix en l'estucturació en bases SIG del planejament urbanístic municipal d'Ullastrell per a la publicació en Internet a través del visor de mapes del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Com resultats principals, cal destacar: Una geobase de dades amb les dades del municipi d'Ullastrell amb capacitat per integrar la informació de la resta de municipis de la comarca. Un geoservei (WMS) que permetrà la visualització i consulta del planejament urbanístic i la seva normativa amb la progessiva integració de la resta de municipis que en formen part de la comarca. Definició d'un protocol que servirà com guia als ajuntaments per tal d'estructurar la informació espacial del planejament urbanístic i facilititar la seva transformació a formats de dades espacials SIG.

Durant el transcurs del treball es detalla una optimització del procés productiu que porta a terme l'empresa Aurensis, que tracta de construir una base de dades i suport cartogràfic d'actuacions a petición de client. Es produiran beneficis en el resultat final i en el transcurs del mateix amb millores d'automatització, seqüenciació i la conseqüent reducción de temps. Per a això s'ha creat un aplicatiu dintre de l'entorn de treball ArcMap amb components ArcToolbox i ús de llibreries ArcObjects utilitzant el llenguatge Visual Basic for Applications (VBA). A lo largo del trabajo se detalla una optimización del proceso productivo que lleva a cabo la empresa Aurensis, que trata de construir una base de datos y soporte cartográfico de actuaciones a petición de cliente. Se producirán beneficios en el resultado final y en el transcurso del mismo con mejoras de automatización, secuenciación y la consecuente reducción de tiempo. Para ello se ha creado un aplicativo dentro del entorno de trabajo ArcMap con componentes ArcToolbox y uso de librerías ArcObjects utilizando el lenguaje Visual Basic for Applications (VBA).

El treball es centra en l'estudi de l'evolució demogràfica de dues subcomarques del Pirineu català, l'Urgellet i el Baridà, entre mitjans del segle XIX i la darrera explotació estadística del padró d'habitants (2006). En la primera part del treball s'aporten bases teòriques sobre el procés de despoblament que han experimentat les àrees de muntanya catalanes i sobre el lent procés de recuperació que part d'aquests territoris experimenten en l'actualitat. A continuació es realitza un anàlisi estadístic en profunditat de les diferents etapes del despoblament, del canvi de tendència que es produeix a partir de la dècada de 1980 i de la recent revitalització demogràfica. Per últim, es presenten alguns dels factors explicatius d'aquest procés de recuperació demogràfica que afecta a determinats indrets del Pirineu català.

L'objectiu d'aquest treball és l'anàlisi de la producció científica sobre els comportaments demogràfics diferencials de la població estrangera a Espanya durant el període 1986-2006. Per aquest motiu, s'ha realitzat una exploració bibliogràfica sobre migracions internacionals en general amb més de 1.800 referències; analitzant de forma exhaustiva la producció dedicada a l'estudi de les dinàmiques demogràfiques dels estrangers (natalitat i fecunditat, nupcialitat, mortalitat i migracions internes). Així mateix s'ha realitzat un recorregut per l'evolució recent dels tres factors que es consideren que incideixen en la producció científica: l'activitat legislativa, les mesures institucionals i la producció estadística. El presente trabajo tiene por objetivo el análisis de la producción científica sobre los comportamientos demográficos diferenciales de la población extranjera en España durante el periodo 1986-2006. Para ello, se ha realizado una exploración bibliográfica sobre migraciones internacionales en general con más de 1.800 referencias; analizando de forma exhaustiva aquella producción dedicada al estudio de las dinámicas demográficas de los extranjeros (natalidad y fecundidad, nupcialidad, mortalidad y migraciones internas). Asimismo se realiza un recorrido por la evolución reciente de tres factores considerados mediatizadores en la producción científica al respecto: la actividad legislativa, las medidas institucionales y la producción estadística

L'objectiu del projecte és elaborar un mòdul de consulta de camins i publicar-lo al servidor de mapes del Consell Comarcal del Vallès Occidental. Des del visor del servidor web, aquest mòdul permet realitzar consultes clares i intuïtives sobre les característiques i situació dels camins. El projecte es diferencia en dues parts bàsiques: la construcció de la base de dades, gestionada a través PostgreSQL/PostGIS i, l'altra, el desenvolupament de l'aplicació de consulta, programada en els llenguatges HTML, Javascript i PHP, i que construeix i visualitza els mapes a través de la xarxa web amb la llibreria MapScript PHP de MapServer.

El projecte ha consistit en la construcció d'un visor de mapes temàtic com a part d'un servei Internet per a la consulta i publicació d'indicadors estadístics de l'Institut d'Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). El servei s'ha muntat amb programes de codi lliure i obert en un entorn HTML, utilitzant MapServer CGI com a servidor d'informació geogràfica i les llibreries JavaScript OpenLayers per a la implementació de les funcionalitats del servei de mapes. El visor s'ha dissenyat seguint l'estètica del Web de l'IERMB perquè l'usuari interactui amb una interfície familiar i coneguda que li faciliti l'adaptabilitat al servei donat

El projecte ha estat elaborat amb la col·laboració del LIGIT i del ETC LUSI. Serveix per a gestionar les Metadades i visualitzar-les a través del Web. El programari utilitzat és Geonetwork opensource, gestiona Metadades conformes als estàndards OGC i ISO. S'han implementat, a través de local o a través de connexions a servidors Web com Dav, CSW o OAI-PMH, en MckoiDB. Es visualitzen en el seu visor, a través de connexions a servidors de mapes WMS i ArcIMS i en visors externs com GoogleEarth. S'ha millorat l'aspecte gràfic i implementat amb noves funcionalitats editant el codi dels fitxers interns com Javascript, XML, XSL, Java El proyecto se ha elaborado con la colaboración del LIGIT y del ETC LUSI. Sirve para gestionar Metadatos y visualizarlos a través del Web. El software utilizado es Geonetwork opensource, gestiona Metadatos conformes a los estándares OGC y ISO. Se han implementados, sea desde local sea a través conexiones a servidores Web como Dav, CSW o OAI-PMH, en MckoiDB. Se visualizan en su visor, a través conexiones a servidores de mapas WMS y ArcIMS y en visores externo como GoogleEarth. Se ha mejorado el aspecto gráfico e implementado con nuevas funcionalidades editando el código de los ficheros internos como JavaScript, XML, XSL, Java.

El projecte d'incidències faunística està emmarcat a la 10 edició del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica. Aquest projecte està realitzat pel consorci del Parc de Collserola i té dos objectius: el primer és muntar una base de dades en PostgreSQL amb arxius que es trobaven en format shapefile i van ser exportats a Postgis pel maneig de la cartografia i les seves taules que són les que constituïxen la base de dades. El segon objectiu va ser crear una eina on l'usuari del parc pogués reportar incidències faunístiques mitjançant la web i aquesta així mateix poder ser representada al mapa. Dins del projecte s'han fet servir eines de programació per a generar la interfície amb els mapes, emprant els llenguatges Javascript, php, html. El proyecto de incidencias faunística esta enmarcado en la 10 edición del Master en Tecnologías de la Información Geográfica, este proyecto esta realizado para consorcio del Parque de Collserola, el proyecto tiene dos objetivos: el primero es montar una base de datos en postgreSQLcon archivos que se encontraban en formato shapefile y fueron exportados a postgis para el manejo de la cartografia asi como para sus tablas que son las que constituyen la base de datos. El segundo objetivo fue crear una herramienta en donde el usuario del parque pudiera reportar incidencias faunisticas a través de la web y esta a su vez poder ser representada en el mapa, tiene una metodologia programatica para generar las herramientas de mapas y el lenguaje utilizado es JavaScript, php, html.

Des de començaments de la dècada dels noranta del segle XX, les migracions internes han adquirit un protagonisme creixent com a factor clau de la dinàmica territorial, en part afavorides pel dinamisme del mercat de l'habitatge, la descentralització dels llocs de treball i l'impacte de la població estrangera. En aquesta memòria de recerca s'estudien amb profunditat els moviments migratoris interns a Catalunya durant el període 1996-2005 des d'una perspectiva comarcal, encara que també es fa un repàs als models migratoris esdevinguts a Catalunya al llarg del segle XX.

El Visor Web de Cartografia de les Normes Subsidiàries i el Cadastre de Campos és un sistema, basat en la tecnologia WMS, que està desenvolupat emprant programari lliure i s'ha fet seguint els estàndards de l'OGC. El servidor és MapServer instal·lat sobre una plataforma Linux distribució openSUSE 10.1. La base de dades és PostgreSQL-PostGIS. S'ha emprat l'entorn Ka-Map que consisteix en una tecnologia que combina l'ús de la capacitat del servidor amb la de l'ordinador del client, cosa que fa que la visualització sigui més ràpida i ens permet que el mapa pugui emprar tota la pantalla de l'ordinador.

Projecte troncal curs 2020-2021 del Màster en Estudis Territorials i Planejament de la UAB, de l'especialitat d'Ordenació del Territori, Desenvolupament Local i Planificació Territorial.

La present memòria descriu el projecte final: Aplicativo Web Intranet per a la gestió cadastral amb programació lliure, la finalitat d'aquest projecte és la creació d'un aplicativo web intranet per a la consulta de la geoinformación del sistema de Gestió Cadastral de l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès utilitzant programació lliure. Es va utilitzar MapServer menjo servidor de mapes i OpenLayers para la realització del Visor La presente memoria describe el proyecto final: Aplicativo Web Intranet para la gestión catastral con programación libre, la finalidad de este proyecto es la creación de un aplicativo web intranet para la consulta de la geoinformación del sistema de Gestión Catastral del Ayuntamiento de Cerdanyola del Vallès utilizando programación libre. Se utilizó MapServer como servidor de mapas y OpenLayers para la realización del Visor.

This Phd research report aims to obtain a better understanding of the recent changes in mortality of the elderly population in developed countries. It's essence will be a critical thinking, without performing empirical work, which means that the analysis and concepts of the actual demographic literature will form the main body of this work. There are two central questions: Which age and cause specific mortality trends caused these recent changes in the life expectancy?Did the increase in life expectancy of the elderly population accelerate, continue or decline in recent years?" Aquesta memòria de recerca de doctorat té com a objectiu obtenir una millor comprensió dels recents canvis de mortalitat de la població més vella en els països desenvolupats. L'essència d'aquest treball és més bé teòric que empíric, per tant l'anàlisis i conceptes de la recent literatura demogràfica formaran el cos principal d'aquest treball. Hi ha dues qüestions principals: Quines edats i causes de mort provoquen aquests canvis recents de l'esperança de vida ? L 'augment de l' esperança de vida de la població més vella s' accelera, accelerar, es manté o disminueixr en aquests darrers anys?

L'objectiu principal d'aquest projecte és la migració i desenvolupament d'utilitats d'anàlisi d'una sèrie de codis escrits, que es feien servir en Avenue (ArcView 3.2) a VBScript (ArcMap 9.3). El segon objectiu és donar a aquestes aplicacions una interfície gràfica, intuïtiva per a l'usuari final. És a dir, per una banda, crear un formulari d'entrada de dades, i per l'altra banda, que cada formulari estigui en una mateixa Barra d'Eines. Això facilita al treballador del Clavegueram de Barcelona (CLABSA) amb un valor afegit a la seva feina, ja que aquest disposarà de més temps per a fer altres tasques d'explotació.

Aquest treball tracta del govern del territori a Catalunya a partir de l'anàlisi d'una experiència europea (Regió metropolitana del Rin-Ruhr a Alemanya) i de l'estudi de dos casos a dos àmbits territorials ben diferents: el Prepirineu de la serra del Cadí per una banda i la Regió Metropolitana de Barcelona per l'altra. L'objectiu principal és analitzar quines formes innovadores de planificació i govern del territori s'estan aplicant i quins efectes estan tenint aquestes. Aquest treball analitza èr una banda dinàmiques territorials crítiques per a Catalunya com els processos de metropolitanització, la crisi industrial o el despoblament rural i per l'altra instruments d'ordenació del territori innovadors com Plans Territorials Parcials, Estratègies Territorials o Plans Estratègics.

A lo largo de este trabajo se detalla el proceso realizado para diseñar una base de datos alfanumérica del Plan de Ordenación Urbanística Municipal de Mollet del Vallès (POUM). También se realizó un visualizador Web para consultar la información de la base de datos partiendo de la cartografía. El diseño de la base de datos tiene en cuenta los datos históricos y está implementada en MS Access. El visualizador Web se implementa sobre UMN MapServer. En la ampliación de este proyecto se utiliza el Framework pmapper. Al llarg d'aquest treball es detalla el procés realitzat per a dissenyar una base de dades alfanumèrica del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Mollet del Vàlles (POUM). També es va realitzar un visualitzador Web per a consultar la informació de la base de dades partint de la cartografia. El disseny de la base de dades té en compte les dades històriques i està implementada en MS Access. El visualitzador Web s'implementa sobre UMN MapServer. En l'ampliació d'aquest projecte s'utilitza el Framework pmapper.

Aquest projecte es contextualitza dins el marc de l'avaluació ambiental dels plans d'ordenació urbanística municipal (POUM) que es realitza a les oficies territorials d'avaluació ambiental (OTAA) de la Generalitat de Catalunya. Concretament, l'objectiu principal d'aquest és el de desenvolupar un model d'anàlisi mitjançant sistemes de la informació geogràfica (SIG) per l'avaluació ambiental dels POUM, i la seva posterior integració d'aquest en una aplicació. Aquesta aplicació, a més, permetrà obtenir un informe de resultats finals amb les afectacions que puguin tenir les diferents figures de protecció ambiental pel planejament urbanístic. Tanmateix, el tècnic de la OTAA podrà també extreure imatges d'aquestes afectacions i incorporar-les a l'informe final. Així doncs, gràcies a aquesta aplicació, el tècnic podrà obtenir un informe de forma ràpida de les afectacions del POUM que li serviran per elaborar l'Informe de Sostenibilitat Ambiental, que és un document integrat en els plans objecte d'avaluació ambiental en què es formalitza l'avaluació ambiental duta a terme.

El projecte està enmarcat a la 10a edició del master en tecnologies de l'informació geogràfica. Al mateix temps va consistir en la creació i organització d'instruccions d'edició i analisi dintre de l'entorn de ArcMap 9.2, agrupant una conjunt de funcionalitats creades o ja existents, a una nova barra d'eines. El desenvolupament d'aquesta aplicació es va realitzar integrament amb VBA(Visual basic for Aplications) mitjançant l'editor integrat dintre d'ArcMap i fent ús de les lliberies ArcObjects. Es tracta d'una personalització de la interficie a nivell intern, doncs el codi ha estat generat dintre del propi entorn de ArcMap i emmagatzemat dintre d'un proojecte d'extensió .mxd. El proyecto está enmarcado en la 10 edición del Master en Tecnologías de la Información Geográfica. El mismo consistió en la creación y organización de comandos de edición y análisis dentro del entorno de ArcMap 9.2; agrupando una serie de funcionalidades creadas o preexistentes, en una nueva barra de herramientas. El desarrollo de esta aplicación se realizó íntegramente con VBA (Visual Basic for Aplications) a través del editor integrando en ArcMap, haciendo uso de librerías ArcObjects. Se trata de una personalización de la interface a nivel interno, pues el código ha sido generado dentro del propio entorno de ArcMap y almacenado en un proyecto de extensión .mxd.

El projecte presenta la creació d'un servei intranet per a la consulta d'indicadors estadístics en un entorn HTML viewer d'ArcIMS 9.2 (ESRI). La implementació s'ha portat a terme en l'ajuntament de Sant Boi de Llobregat. Les premisses principals són: obtenir una interfície amb dos mapes sincronitzats i el desenvolupament d'eines que permetin realitzar la cartografia temàtica dels indicadors. El servei intranet dissenyat representa una eina intuïtiva i fàcil d'utilitzar que permet tenir una visió ràpida de la distribució espacial dels indicadors estadístics. L' estructura del visor, amb dos mapes sincronitzats, permet optimitzar processos de comparació d'indicadors diferents o variacions temporals

El document recull la memòria del projecte final del projecte de la desena edició del Màster en Tecnologies de la Informació Geogràfica impartit en Laboratori d'Informació Geogràfica i Teledetecció (LIGIT) del departament de geografia de la UAB i realitzat amb col·laboració de l'empresa SEYS. El projecte es contextualitza en el desenvolupament del Sistema d'Informació Geogràfica (SIG) d'urbanisme integrat en una plataforma corporativa del SIG municipal per a l'Ajuntament de Tarragona com a resposta a la revisió del planejament urbanístic (POUM) El projecte es desenvolupa en tres blocs: Urbanisme, Cartografia bàsica i interoperativitat. Les tasques realitzades en aquestes pràctiques versen sobre dos d'aquest mòduls: Urbanisme, on s'estructura les dades del POUM per tal d'establir una base de dades. Aquesta servirà de base pel desenvolupament de l'aplicatiu que facilitarà les tasques del departament d'urbanisme. Interoperativitat, on es desenvoluparà un servidor de la informació geoespacial , per tal de poder-hi accedir des del diferents departaments de l'Ajuntament, i un geoportal per visualitzar-les.

L'objectiu d'aquesta recerca és l'estudi de l'evolució del límit superior del bosc en la vessant sud dels Pirineus, concretament a l'àrea dels Plaus de Boldís-Montarenyo (Lladorre, Pallars Sobirà). S'han usat diferents fonts i metodologies amb cobertures temporals diverses. Per una banda s'ha emprat la pedoantracologia, per tal d'analitzar el carbons incorporats en el sòl. Per altra banda, s'ha treballat amb Sistemes d'Informació Geogràfica; també s'han consultat fonts escrites i orals. S'ha dut a terme una anàlisi complexa d'aquesta evolució entesa com el resultat de la interacció entre natura i societat, amb un ús essencialment ramader, durant els últims 6.000 anys.

La present memòria és el resultat del Projecte final del Màster en Tecnologia de la Informació Geogràfica, realitzat en la Universitat Autònoma de Barcelona, curs 2007-2009. Aquest document és per a il·lustrar el treball realitzat en a l'empresa Auding en conjunt en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona. L'objectiu del projecte va ser és la creació de noves funcionalitats per a un GIS corporatiu d'una empresa de distribució d'aigua en alta. Aquest GIS és estratègic, doncs ja que permet millorar el tractament de la informació, la difusió de les dades, la planificació i la presa de decisions corporatiu. La presente memoria es el resultado del Proyecto final del Master en Tecnología de la Información Geográfica, realizado en la Universidad Autónoma de Barcelona, curso 2007-2009. Este documento es para ilustrar el trabajo realizado en la empresa Auding en conjunto con la Universidad Autónoma de Barcelona. El objetivo del proyecto fue la creación de nuevas funcionalidades para un GIS corporativo de una empresa de distribución de agua en alta. Este GIS es estratégico, pues permite mejorar el tratamiento de la información, la difusión de los datos, la planificación y la toma de decisiones corporativa.

Els formats de compressió amb pèrdua permeten elevades raons de compressió amb una qualitat de la imatge notable per a raons de compressió moderades. Aquesta memòria de recerca pretén valorar la influència de la compressió amb pèrdua sobre la classificació digital sobre dos tipus d'usos del sòl (forestal i agrícola) i en dues àrees de diferents nivells de fragmentació per a cada us del sòl. L'àrea classificada augmenta a nivells de compressió elevats, especialment usant el format JPEG. L'encert de la classificació disminueix a nivells de compressió elevades. En general el format JPEG2000 dóna millors resultats que JPEG.

Planktonic foraminiferal biomineralization intensity, reflected by the weight of their shell calcite mass, affects global carbonate deposition and is known to follow climatic cycles by being increased during glacial stages and decreased during interglacial stages. Here, we measure the dissolution state and the mass of the shells of the planktonic foraminifera species Globigerina bulloides from a Tropical Eastern North Atlantic site over the last two glacial&ndash, interglacial climatic transitions, and we report no major changes in plankton calcite production with the atmospheric pCO2 variations. We attribute this consistency in foraminifera calcification to the climatic and hydrological stability of the tropical regions. However, we recorded increased shell masses midway through the penultimate deglaciation (Termination II). In order to elucidate the cause of the increased shell weights, we performed &delta, 18O, Mg/Ca, and &mu, CT measurements on the same shells from a number of samples surrounding this event. Compared with the lighter ones, we find that the foraminifera of increased weight are internally contaminated by sediment infilling and that their shell masses respond to local surface seawater density changes.

L'estudi de la mortalitat és fonamental per conèixer l'estat de salut d'una població, raó per la qual cal reconèixer les principals causes, distribució espacial, edat en què tenen lloc les defuncions, així com altres variables relacionades amb la seva intensitat, per facilitar la presa de decisions d'acord amb les necessitats de cada regió ja sigui en aspectes sanitaris o d'una altra índole. L'aportació concret d'aquesta tesi se centra en la mortalitat per causes externes que part de l'anàlisi de la mortalitat per grans causes entre 1998-2014, com a punt de partida d'aquesta investigació. Aquest primer acostament va permetre evidenciar que els principals canvis en els nivells i tendències de la mortalitat es trobaven entre les causes externes, de manera que, inicialment es presenta l'anàlisi per grans causes per al període 1998-2014 i posteriorment, la mortalitat per sinistres vials , homicidis i suïcidis per una sèrie de 20 anys (1998-2017), des d'una perspectiva demogràfica i geogràfica, de manera que es tindrà a la disposició un panorama sobre l'evolució recent d'aquestes causes específiques de mort, com input per a la seva prevenció. Aquesta tesi pretén evidenciar els canvis recents en la mortalitat a Colòmbia i identificar l'existència d'autocorrelació espacial, per després aprofundir sobre les causes externes. Comprèn l'anàlisi comparativa de les taxes estandarditzades de mortalitat per edat i sexe durant el període 1998-2017 per: sinistres vials, homicidis i suïcidi a escala nacional, departamental i municipal. Es van ajustar les defuncions aplicant les taxes de mortalitat de les taules de vida publicades pel DANE. Un cop ajustat el subregistre, es van calcular les taxes de mortalitat per a cadascuna de les grans causes de mortalitat, segons la llista 667 de l'Organització Panamericana de la Salut, des de l'any 1998 fins a l'any 2014. Pel que fa a l'anàlisi específica de la mortalitat per causes externes (sinistres vials, homicidi i suïcidi), no es va realitzar l'ajust per subregistre perquè es considera que els registres són de bona qualitat. Es va realitzar estandardització de les taxes de mortalitat específiques a través de mètode directe utilitzant com a població tipus la població de Colòmbia d'acord amb la informació de l'Cens de 2005. Per analitzar les taxes estandarditzades de mortalitat de set grans grups en els dos sexes, es van utilitzar el global Moran i Local Moran (LISA). El Global Morán va disminuir amb el temps per a totes les categories de causes de mort, excepte les malalties de sistema circulatori masculí i la mortalitat perinatal, va ser més gran en les causes externes, especialment entre els homes, amb punts crítics que es mouen des de l'àrea andina central fins Orinoquia i la regió amazònica. Entre la majoria de les causes, l'ètnia, la pobresa, la despesa en educació, el nivell d'envelliment demogràfic i la mida dels municipis van ser les variables contextuals més freqüents que poden explicar les diferències territorials. La mortalitat per causes externes penalitza fortament als homes i amb més intensitat en la mortalitat per homicidis. Els patrons per edat permeten identificar que la població de major risc es troba entre els 15-39 anys i que cadascuna d'aquestes causes de mort guarda patrons geogràfics particulars: urbana en els sinistres vials, rural a homicidis i la convergència del que rural / urbà en els suïcidis. A escala departamental i municipal s'aprecia l'heterogeneïtat en l'avanç en la transició epidemiològica a través dels canvis observats en l'anàlisi de grans causes, el qual develó que la major dependència espacial es trobava en la mortalitat per causa externa. El estudio de la mortalidad es fundamental para conocer el estado de salud de una población, razón por la cual es necesario reconocer las principales causas, distribución espacial, edad en la que ocurren las defunciones, así como otras variables relacionadas con su intensidad, para facilitar la toma de decisiones acordes con las necesidades de cada región ya sea en aspectos sanitarios o de otra índole. El aporte concreto de esta tesis se centra en la mortalidad por causas externas que parte del análisis de la mortalidad por grandes causas entre 1998-2014, como punto de partida de esta investigación. Este primer acercamiento permitió evidenciar que los principales cambios en los niveles y tendencias de la mortalidad se encontraban entre las causas externas, de modo que, inicialmente se presenta el análisis por grandes causas para el periodo 1998-2014 y posteriormente, la mortalidad por siniestros viales, homicidios y suicidios para una serie de 20 años (1998-2017), desde una perspectiva demográfica y geográfica, de modo que se tendrá a disposición un panorama sobre la evolución reciente de estas causas específicas de muerte, como insumo para su prevención. Esta tesis pretende evidenciar los cambios recientes en la mortalidad en Colombia e identificar la existencia de autocorrelación espacial, para luego profundizar sobre las causas externas. Comprende el análisis comparativo de las tasas estandarizadas de mortalidad por edad y sexo durante el periodo 1998-2017 para: siniestros viales, homicidios y suicidio a escala nacional, departamental y municipal. se ajustaron las defunciones aplicando las tasas de mortalidad de las tablas de vida publicadas por el DANE. Una vez ajustado el subregistro, se calcularon las tasas de mortalidad para cada una de las grandes causas de mortalidad, según la lista 667 de la Organización Panamericana de la Salud, desde el año 1998 hasta el año 2014. En cuanto al análisis específico de la mortalidad por causas externas (siniestros viales, homicidio y suicidio), no se realizó el ajuste por subregistro porque se considera que los registros son de buena calidad. Se realizó estandarización de las tasas de mortalidad específicas a través del método directo utilizando como población tipo la población de Colombia de acuerdo con la información del Censo de 2005. Para analizar las tasas estandarizadas de mortalidad de siete grandes grupos en ambos sexos, se utilizaron el Global Moran y Local Moran (LISA). El Global Morán disminuyó con el tiempo para todas las categorías de causas de muerte, excepto las enfermedades del sistema circulatorio masculino y la mortalidad perinatal, fue mayor en las causas externas, especialmente entre los hombres, con puntos críticos que se mueven desde el área andina central hasta Orinoquia y la región amazónica. Entre la mayoría de las causas, la etnia, la pobreza, el gasto en educación, el nivel de envejecimiento demográfico y el tamaño de los municipios fueron las variables contextuales más frecuentes que pueden explicar las diferencias territoriales. La mortalidad por causas externas penaliza fuertemente a los hombres y con mayor intensidad en la mortalidad por homicidios. Los patrones por edad permiten identificar que la población de mayor riesgo se encuentra entre los 15-39 años y que cada una de estas causas de muerte guarda patrones geográficos particulares: urbana en los siniestros viales, rural en homicidios y la convergencia de lo rural /urbano en los suicidios. A escala departamental y municipal se aprecia la heterogeneidad en el avance en la transición epidemiológica a través de los cambios observados en el análisis de grandes causas, el cual develó que la mayor dependencia espacial se hallaba en la mortalidad por causa externa. The study of mortality is essential to know the health status of a population, which is necessary to recognize the main causes, spatial distribution, age at which deaths occur, as well as other variables related to their intensity, to facilitate decision making in accordance with the needs of each region, whether in health or other aspects. The concrete contribution of this thesis focuses on mortality from external causes that starts from the analysis of mortality from large causes between 1998-2014, as a starting point for this research. This first approach allowed us to show that the main changes in the levels and trends of mortality were among the external causes, so that, initially, the analysis by large causes for the period 1998-2014 is presented and subsequently, the mortality due to road accidents , homicides and suicides for a series of 20 years (1998-2017), from a demographic and geographical perspective, so that an overview of the recent evolution of these specific causes of death will be available, as an input for prevention. This thesis aims to highlight recent changes in mortality in Colombia and identify the existence of spatial autocorrelation, and then deepen the external causes. It includes the comparative analysis of standardized mortality rates by age and sex during the period 1998-2017 for: road accidents, homicides and suicide at national, departmental and municipal levels. Deaths were adjusted by applying the mortality rates of the life tables published by the DANE. Once the under-registration was adjusted, the mortality rates for each of the major causes of mortality were calculated, according to the 667 list of the Pan American Health Organization, from 1998 to 2014. Regarding the specific analysis of mortality due to external causes (road accidents, homicide and suicide), the sub-registration adjustment was not performed because the records are considered to be of good quality. Standardization of the specific mortality rates was carried out through the direct method using the population of Colombia as type population according to the information of the 2005 Census. To analyze the standardized mortality rates of seven large groups in both sexes, the Global Moran and Local Moran (LISA). Global Morán decreased over time for all categories of causes of death, except for diseases of the male circulatory system and perinatal mortality, was higher in external causes, especially among men, with critical points moving from the Andean area Central to Orinoquia and the Amazon region. Among most of the causes, ethnicity, poverty, spending on education, the level of demographic aging and the size of the municipalities were the most frequent contextual variables that can explain territorial differences. Mortality from external causes strongly penalizes men and with greater intensity in homicide mortality. Age patterns allow identifying that the population at greatest risk is between 15-39 years old and that each of these causes of death has particular geographical patterns: urban road accidents, rural homicides and the convergence of rural / Urban in suicides. At the departmental and municipal level, heterogeneity in the progress in the epidemiological transition can be seen through the changes observed in the analysis of large causes, which revealed that the greatest spatial dependence was found in mortality due to external causes.

Los pequeños cambios económicos que se aprecian en un barrio cualquiera de una ciudad cualquiera son consecuencia de complejos factores que atienden no sólo a una escala urbana sino también a una escala regional, nacional o internacional. La creciente globalización económica comporta que las ciudades configuren una serie mecanismos económicos para poder competir con otras ciudades a escala global. Este proceso tiene una impronta directa en la estructura económica de espacios económicos intra-urbanos. La presente tesis tiene como objetivo contribuir a responder sobre los factores que afectan a la evolución de espacios económicos maduros en ciudades europeas. El caso de estudio es el Distrito Textil de Trafalgar (DTT), en Barcelona. A principios del siglo XX, el DTT se configuró como un clúster textil. A lo largo del siglo, el distrito fue perdiendo su condición de clúster para especializarse en el comercio mayorista de ropa. Actualmente, la estructura económica del DTT está enfocada a actividades basadas en el conocimiento, la creatividad y el turismo y a micro espacios económicos como los coworkings. Por lo tanto, el actual TGD es un new industrial cluster (NIC). La hipótesis principal es que la configuración y evolución del DTT primero como clúster textil y después como NIC responde a procesos económicos multi-escalares e interrelacionados. Sin embargo la escala local tiene un fuerte rol explicativo debido a contingencias históricas específicas de Barcelona y a especificidades urbanas del TGD. La validación de esta hipótesis se ha realizado a través de una metodología basada en métodos estadísticos y cualitativos y en la utilización de una serie de fuentes de datos que abarca fuentes primarias y secundarias. Por otra parte, la investigación se enmarca dentro un marco teórico que comprende varios conceptos tales como las economías de aglomeración, clúster, lock-in y los NIC. La interrelación de estos conceptos ayuda a analizar de manera poliédrica la configuración y evolución del DTT. La tesis concluye en que, a pesar de que la configuración y evolución del TGD es resultado de procesos multi-escalares, éstos no se pueden entender sin los procesos económicos de Barcelona y en las características históricas, urbanas y económicas propias del TGD. The small economic changes that can be observed in any neighborhood of any city are a consequence of complex factors not only at an urban scale, but also at a regional, national and international scale. The growing economic globalization means that cities configure a set of economic mechanisms to compete with other cities at a global scale. This process has a direct imprint in the economic structure of intra-urban economic spaces. The thesis aims to contribute to answering the factors that affect the evolution of mature economic spaces in European cities. The case study is the Trafalgar Garment District (TGD), in Barcelona. At the beginning of the 20th century, the TGD was configured as a garment cluster. Throughout the century, the district was losing its nature as a cluster to specialize in the clothing wholesaling. Currently, the economic structure of the TGD is based on activities related to knowledge, creativity and tourism and new micro-economic spaces such as co-workings. Therefore, the present TGD is a new industrial cluster (NIC) The main hypothesis is that the configuration and evolution of the TGD as both an earlier garment cluster and an NIC responds to multi-scalar and interrelated economic processes. However, the urban scale has a strong explanatory role because of the historical contingencies of Barcelona and the urban specificities of the TGD. The validation of this hypothesis has been carried out through a methodology based on statistical and qualitative methods on the one hand and on the use of a set of primary and secondary source, on the other hand. The research is framed within a theoretical framework that includes several concepts such as agglomeration economies, cluster, lock-in and new industrial clusters (NICs). The interrelation of these concepts aids to analyze in a polyhedral way the configuration and evolution of the TGD. The thesis concludes that the configuration and evolution of the TGD is the result of multi-scalar economic processes. However, these cannot be understood without taking in account the Barcelona's economic processes and the own economic, historical and economic characteristics of the TGD.

La igualdad en salud y duración de la vida es la base de todas las demás formas de la igualdad de oportunidades. Cuando el inicio de una discapacidad crónica o la edad de la muerte resultan de las desigualdades estructurales entre diferentes grupos sociales, naturalmente esas desigualdades se retroalimentan. La compleja asociación indirecta entre la posición social, la salud en etapas posteriores de la vida y la edad al morir, se relacionan en esta tesis con las diferencias de mortalidad específica por edad, tomando como como población de estudio el conjunto de las personas mayores en España. Los efectos de los diferentes indicadores de desigualdad en salud y mortalidad se presentan en tres artículos de investigación. Se utilizan diversos modelos de análisis de supervivencia. El análisis estadístico de la información individual enlazada expresamente para este trabajo, está dirigido a medir la relación a largo plazo entre variables socioeconómicas y riesgos de mortalidad a diferentes edades. A pesar de una elevada igualdad en términos de supervivencia, los hallazgos de los tres trabajos sugieren desventajas importantes en personas con menos recursos económicos y con menor nivel educativo. Además de estas repetidas asociaciones indirectas entre posición social y consecuencias para la salud, esta tesis tiene como objetivo ampliar el análisis clásico y contribuir al estudio de diferentes cuestiones de equidad social. El primer artículo, por ejemplo, analiza los posibles efectos de los cambios recientes en la fórmula para calcular la edad de entrada en jubilación y los beneficios de la pensión. El segundo proporciona una forma alternativa de clasificar diferentes trayectorias de discapacidad y además revela que las diferencias socioeconómicas tienen un efecto escaso sobre la mortalidad tras el inicio de la discapacidad. El tercer trabajo se suma a la discusión de los efectos de las desigualdades estructurales al abordar la importancia de los factores de riesgo ambiental, proponiendo una herramienta para evaluar la "urbanicidad" (o calidad urbana) de un área, basada en imágenes de satélite, y concluye que el entorno social es más importante que el propio carácter urbano de un área o barrio para el fenómeno analizado. La investigación presentada en esta tesis contribuye de forma general a una mejor comprensión de cómo la salud, la mortalidad y las desigualdades sociales están conectadas. La relación compleja e indirecta entre estas tres dimensiones se examina teóricamente desde diferentes ángulos, mientras que los artículos concretos abordan aspectos específicos de esta asociación. Este trabajo destaca repetidamente cómo funcionan las desigualdades a lo largo del curso de vida y cómo se puede identificar y estudiar más a fondo las subpoblaciones desfavorecidas. En general, se aboga por mediciones más afinadas de la discapacidad y el entorno urbano que incorporen herramientas avanzadas de análisis estadístico. Reivindica la exploración de fuentes con datos individuales vinculados o enlazados y su aplicación para la investigación en ciencias sociales y salud pública. Equality with regard to health and life spans is the basis for all other forms of equal opportunities. When structural inequalities determine the onset of chronic disability or the ages at death for different social group, they will naturally enhance themselves. In this thesis, these complex indirect association between one's social position, later-life health, and age at death are examined in the context of the elderly individuals in Spain and related to differences in age-specific mortality. The three research articles, presented in this work, touch on different dimensions of inequality related to health and mortality. To quantify such effects, newly linked individual-level data is applied and the assessment of the long-term relationship between socioeconomic measures and mortality risks at different ages is conducted with different survival models. Findings confirm persistent inequalities that especially affect the health and survival of the poorest and least educated. In addition to these repeatedly shown indirect associations between social position and health outcomes and the use of novel data sources, this thesis aims to expand classic analyses. The first article, aims to discuss the possible effects of recent changes in the formula to calculate retirement entry ages and pension benefits on inequalities in survival. The second article provides an alternative way to classify disability trajectories and reveals that socioeconomic differences have only a minimal effect on mortality after onset of disability. The third work contributes to the discussion of the effects of structural inequalities by addressing the importance of environmental risk factors. It proposes a tool to assess neighborhood "urbanicity" based on satellite images and finds that the social environment is more important for explaining differences in mortality than the degree of "urbanicity." The complex and indirect relationship between health, mortality, and social inequalities is examined from different angles, the individual articles highlight how inequalities operate across the life course and how disadvantaged subpopulations can be identified and further be studied. As a whole, this thesis argues for continued exploration of linkable individual data sources and its application in social science and public health research, the use of more refined measures of disability and urban environment, and the incorporation of modern methodologies.

Hace poco más de cien años, una pandemia de gripe se extendió por todo el mundo. Apodada la "gripe española", esta pandemia contribuyó a la muerte de millones de personas en menos de un año. Durante mucho tiempo el foco del análisis se ha centrado, no sólo en su virología, si no en aspectos como su impacto en la morbilidad y la mortalidad, y cómo afecto de forma diferente social y espacialmente, pero aún no se ha dado una respuesta exhaustiva a muchas de estas cuestiones. Esta tesis doctoral pretende abordar algunas cuestiones que todavía hoy se encuentran pendientes de resolver, usando para ello fuentes de datos recientemente digitalizadas, principalmente los registros de defunción del Registro Civil de Madrid de 1917-1922. En los siguientes capítulos se contextualiza la gripe española dentro de una gran urbe como Madrid, así como en el conjunto de España, comparándola con otras partes del mundo. Una mejor comprensión de la evolución histórica de la enfermedad puede ayudar a los epidemiólogos y responsables políticos contemporáneos a prepararse mejor para futuros brotes. A continuación, se mencionan los temas principales, transversales en la totalidad del trabajo: Tiempo y fuerza de las olas individuales y sucesivas: Durante la Gripe de 1918, la fuerte ola de otoño en España, tiene un patrón geográfico de transmisión visible y claro. En línea con las anteriores evaluaciones de la propagación de la gripe en España en 1918, se encontró estadísticamente un patrón claro de movimiento desde el noreste hacia el oeste y el sur mediante el método de análisis de secuencias. Las zonas rurales de las provincias parecen tener una ola más fuerte (más alta en R) y más duradera que la de las capitales de provincia. Sin embargo, dentro de Madrid, si bien existían variaciones en tiempo y fuerza, cualquier patrón geográfico es difícil de identificar. [capítulo 2 y capítulo D] ¿Cuál es el impacto de las olas sucesivas en una población? En el caso de España, las ciudades y provincias que tenían una ola precursora en primavera o verano (de 1918) parecen experimentar una ola en otoño más atenuada que aquellas áreas en las que no se sabe que hayan sufrido esa ola precursora. Madrid fue golpeada por una primera ola precursora particularmente fuerte, y, sin embargo, el exceso de mortalidad es menor en comparación con otras grandes áreas urbanas, especialmente en la ola de otoño. Con respecto a las causas de muerte, parece que las olas anteriores fueron particularmente mortales para aquellos con enfermedades preexistentes, como la tuberculosis. Estos primeros brotes cosecharon efectivamente estas muertes, que no ocurrieron en oleadas posteriores. [capítulos 2, 4, y 6] Patrones de mortalidad específicos por edad: ¿Cuántas muertes añadidas trajo la Gripe en cada ola, y hasta qué punto el exceso de mortalidad alcanzó su punto máximo en la edad adulta joven? Calculado como la cantidad de mortalidad observada por encima del nivel esperado, se sabe que los patrones de exceso de mortalidad por edad durante el brote han variado en todo el mundo, pero a menudo se observa un patrón particular de aumento del exceso de mortalidad en jóvenes y adultos. En la ciudad de Madrid, este patrón es menos prominente que en otros lugares del mundo, como Escocia, pero hay un exceso absoluto más elevado de mortalidad durante el otoño-invierno de 1918-19 en Madrid. El exceso relativo de la mortalidad es más alto entre los adultos jóvenes en todas las oleadas. Dada la presencia de una fuerte ola precursora en Madrid, se desconoce hasta qué punto un efecto protector de la exposición temprana pudo haber moderado la mortalidad y la prevalencia de un pico de mortalidad en adultos jóvenes en sucesivas oleadas. En una onda posterior, tanto en Madrid (1919-20) como en Escocia (1920-21), los más jóvenes y los mayores son los más afectados, lo que demuestra un retorno a los patrones de mortalidad por gripe estacional y la falta de inmunidad entre los ni' nos más peque' nos, concebidos y nacidos después de los brotes. [capítulos 3, 4, y 6] Riesgo de mortalidad desde la perspectiva del barrio. ¿Cómo contribuyó la variación demográfica, social y espacial al aumento de la mortalidad? En el momento de la pandemia, Madrid era una ciudad muy heterogénea. Algunos barrios los formaban grupos similares de personas, mientras que en otros los grupos de personas eran increíblemente diversos. Esto dificulta el análisis de los rasgos de un área respecto al exceso de mortalidad. No obstante, la tesis encuentra claramente que, independientemente de otras características sociales, como la clase social, el nivel de alfabetización y la densidad de población, la mortalidad inherente de cada zona es el mejor indicador del exceso de mortalidad durante cada uno de los brotes. Es decir, las zonas con las tasas más altas de mortalidad pre-pandémica también se enfrentan a pérdidas de vidas devastadoras durante cada ola pandémica. Esto se suma a otras conclusiones de la tesis que sugieren que los más vulnerables antes de la epidemia de gripe continuaron experimentando niveles más altos de mortalidad durante los brotes. [capítulos 5, y 6] Just over one hundred years ago, a series of epidemic influenza outbreaks swept through the world. Dubbed the "Spanish flu," the entirety of these outbreaks contributed to millions of excess deaths in less than one year. While research has long been focused on several aspects of the pandemic, not limited to its virology, aspects of its morbidity and mortality impact, and social and spatial variation in its manifestation, questions remain unanswered. This dissertation attempts to address several unresolved questions persist today using newly digitized data sources, primarily the Madrid Civil Register death records from 1917-1922. As a body of work, the following chapters contextualize Madrid's experience of Spanish flu to both the rest of Spain and other parts of the world. Better understanding of these historical issues can help contemporary epidemiologists and policy makers to better prepare for future outbreaks. A discussion of the broad themes noted below are woven through the totality of the work. Timing and strength of individual and successive waves: During the strong fall wave in Spain, is a geographic pattern of transmission visible? In line with previous assessments of the spread of influenza in Spain in 1918, a clear pattern of movement from the northeast to the west and south was statistically found using sequence analysis. Rural areas appear to have a stronger (higher R) and longer lasting fall wave than the provincial capital cities. However, within the urban center of Madrid, while variation in timing and strength existed, any geographic pattern is difficult to ascertain. [Chapter 2 and Appendix D] What is the impact of successive waves in a population? In the case of Spain, cities and provinces known to have a herald wave in spring or summer 1918 appear to experience fall waves of lower Reproduction numbers than those areas in which a herald wave is not known to have occurred. Madrid was hit with a particularly strong herald wave, and the excess mortality in the city is lower relative to other large urban areas, especially in the fall wave. With regards to cause of death, it appears that earlier waves were particularly deadly to those with pre-existing diseases, such as tuberculosis. These first outbreaks effectively harvested these deaths, which did not occur in later waves. [Chapters 2, 4, and 6] Age-specific mortality patterns: How much excess mortality occurred in each wave, and to what extent did excess mortality peak in young adult ages? Calculated as the amount of observed mortality above the expected level, age-specific excess mortality patterns during the outbreak are known to have varied across the world, but often a particular pattern is visible of increased mortality excess in young-adult ages. In the city of Madrid, this pattern is less prominent than in other locations in the world, such as Scotland, but there is a small localized peak in absolute excess mortality during the fall-winter 1918-19 wave. Relative excess mortality is found to be the highest in young adults in all waves. Given the presence of a strong herald wave in Madrid, the extent to which a protective effect of earlier exposure may have tempered the amount of mortality and prevalence of a young adult mortality spike is unknown. In an echo wave in both Madrid (1919-20) and Scotland (1920-21), the youngest and oldest are most affected, implying both a return to seasonal influenza mortality patterns and a lack of immunity among the youngest children, conceived and born after the outbreaks. [Chapters 3, 4, and 6] Mortality risk from a neighborhood perspective: How did demographic, social, and spatial variation contribute to increased mortality? At the time of the outbreaks, Madrid was a very heterogeneous city, consisting of the richest rich and poorest poor. Some neighborhoods consisted of similar groups of people, while others were incredibly diverse. This makes the analysis of an area's traits with respect to excess mortality difficult. Nonetheless, the thesis clearly finds that irrespective of other social and constructed characteristics, such as social class, literacy level, and population density, the amount of baseline mortality in an area is the best predictor of excess mortality during the outbreaks. That is to say, those areas with the highest rates of pre-pandemic mortality also faced devastating losses of life during each pandemic wave. This adds to other evidence in the thesis that suggests those most vulnerable before the influenza epidemic continued to experience higher levels of mortality during the outbreaks. [Chapters 5, and 6]

Els paisatges costaners són sistemes socioecològics altament dinàmics i complexos que resulten de la interfície terrestre i marítima. Aquesta interfície crea ecosistemes rics i dinàmics, els quals proporcionen valuosos beneficis a les persones. Per aquest motiu, part del desenvolupament social, cultural i econòmic del món es concentra a les zones costaneres on hi conviuen i es solapen múltiples actors, interessos i activitats. A més, els sistemes socioecològics costaners estan en constant transformació, els quals funcionen a diferents escales temporals i espacials de manera no lineal, per tant, sorgeixen propietats i processos emergents i impredictibles. En aquest context, la recerca sobre els sistemes costaners requereix tenir en compte la complexitat socioecològica. Aquesta recerca emmarca els Serveis dels Ecosistemes (SE) dins d'aquesta complexitat. Els SE són els beneficis que els humans obtenen dels ecosistemes. Mitjançant una revisió sistemàtica, aquesta tesi examina de forma crítica com la literatura científica referent als SE costaners inclou els factors de la complexitat socioecològica. Els resultats mostren buits importants, especialment pel que fa a la inclusió d'aspectes socials dels SE: una comprensió parcial de la coproducció que no inclou aspectes com governança, representacions socials i tecnologia; manca de comprensió de com el poder articula la coproducció, els costos, els beneficis i l'accés als SE; falta d'avaluacions que combinin diferents escales (multi-escalars i trans-escalars); un buit pel que fa a les dimensions intrínseques i relacionals del benestar humà, com també pel que fa a la distribució de benestar entre els grups socials; i la manca d'avaluacions sobre la incertesa. Aquesta tesi doctoral proposa un marc conceptual holístic integrant els buits identificats, el qual té com a objectiu comprendre les interaccions complexes i no lineals, així com els processos de retroalimentació de la producció, oferta, demanda i ús dels SE costaners. D'aquesta manera, el marc articula la relació entre coproducció, accés i relacions de poder. Aquest marc s'aplica per estudiar els creuers a Barcelona, mitjançant una metodologia mixta que combina entrevistes semiestructurades, documents i informes oficials, que s'analitzen qualitativament mitjançant la teoria fonamentada i una enquesta a passatgers de creuers. Aquest treball identifica els SE sol·licitats pels creuers i els seus passatgers, així com el flux d'aquests serveis, des dels sistemes de subministrament fins als de recepció. També s'analitzen els processos de coproducció dels SE, els quals es componen de les interaccions multi-escalars de diferents components socials i ecològics. Els resultats mostren com els fluxos poden ser globals, regionals i locals. Per tant, els creuers estan interconnectats mundialment. Els processos de coproducció d'aquests serveis es basen en dinàmiques de coevolució, ja que els components socials i ecològics es codeterminen els uns als altres. Els acords institucionals i les representacions socials són components fonamentals de coproducció i coevolució, ambdós reforcen altres transformacions de components socioecològics. Aquesta recerca també estudia empíricament els mecanismes d'accés en les diferents etapes dels serveis, les relacions de poder que condicionen els mecanismes d'accés i els impactes derivats del subministrament i demanda dels SE. Els acords formals, la negociació a través de les relacions socials, el coneixement i el capital financer són mecanismes fonamentals d'accés, articulats per relacions de poder estructurades a través de relacions escalars. L'anàlisi dels mecanismes d'accés permet entendre qui té accés als SE, qui en queda exclòs i qui rep els impactes. L'aparell conceptual d'aquesta tesi (model en cascada, model de coevolució, anàlisi de relacions escalars, teoria d'accés i ecologia política) serveix per estudiar la complexitat sociocultural ecològica, és a dir, serveix per obtenir una comprensió profunda de les complexes relacions entre els components socials i ecològics, ja que integra els elements simbòlics i materials dels SE. Los paisajes costeros son sistemas socio-ecológicos dinámicos y complejos que resultan de la interfaz terrestre y marítima. Esta interfaz crea ecosistemas ricos y dinámicos, los cuales proporcionan valiosos beneficios a las personas. De este modo, parte del desarrollo social, cultural y económico del mundo se concentra en las zonas costeras, en el que conviven y se solapan múltiples actores, intereses y actividades. Además, los sistemas socio-ecológicos costeros están en constante transformación, los cuales funcionan a diferentes escalas temporales y espaciales de manera no-lineal, por lo tanto, surgen propiedades y procesos emergentes e impredecibles. En este contexto, la investigación sobre los sistemas costeros requiere tener en cuenta la complejidad socio-ecológica. Esta investigación enmarca los Servicios de los Ecosistemas (SE) dentro de la complejidad socio-ecológica. Los SE son los beneficios que los humanos obtienen de los ecosistemas. Mediante una revisión sistemática, esta tesis examina de forma crítica como la literatura científica de los SE costeros incluye los factores de la complejidad socio-ecológica. Los resultados muestran los siguientes vacíos, especialmente en cuanto a la inclusión de aspectos sociales de los SE: la falta de los componentes de flujo y demanda del modelo en cascada; una comprensión parcial de la coproducción que no incluye aspectos como gobernanza, representaciones sociales y tecnología; falta de comprensión de cómo el poder sustenta la coproducción, los costes, los beneficios y el acceso a los SE; falta de evaluaciones que combinen diferentes escalas (multiescalares y trans-escalares); un vacío con respecto a las dimensiones intrínsecas y relacionales del bienestar humano, así como de la distribución de bienestar entre los grupos sociales; y la falta de evaluaciones sobre la incertidumbre. Esta tesis doctoral propone un marco conceptual holístico integrando los vacíos identificados, el cual tiene como objetivo comprender las interacciones complejas y no lineales, así como los procesos de retroalimentación de la producción, oferta, demanda y uso de los SE costeros. El marco articula la relación entre coproducción, acceso y relaciones de poder. Mediante una metodología mixta que combina entrevistas semiestructuradas, documentos e informes oficiales, que se analizan cualitativamente mediante teoría fundamentada y una encuesta para pasajeros de cruceros, el marco conceptual se aplica en el estudio los cruceros en Barcelona. Así, se identifican los SE solicitados por los cruceros y el flujo de estos servicios, es decir desde los sistemas de suministro hasta los de recepción, y cómo se han coproducido mediante interacciones multiescalares de diferentes componentes sociales y ecológicos. Los resultados muestran que los flujos de los SE pueden ser globales, regionales y locales y cómo los procesos de coproducción se basan en dinámicas de coevolución, ya que los componentes sociales y ecológicos se codeterminan unos a otros. Los acuerdos institucionales y las representaciones sociales son componentes primordiales de coproducción y coevolución, ambos refuerzan otras transformaciones de componentes socio-ecológicos. Esta tesis doctoral también estudia los mecanismos de acceso, las relaciones de poder que condicionan los mecanismos de acceso y los impactos derivados del suministro y demanda de los SE. Los acuerdos formales, la negociación a través de relaciones sociales, el conocimiento y el capital financiero son mecanismos fundamentales de acceso, mediados por relaciones de poder estructuradas a través de relaciones escalares. El análisis de los mecanismos de acceso permite entender quién tiene acceso a los SE, quien queda excluido y quien recibe los impactos. El aparato conceptual de esta tesis (modelo en cascada, modelo de coevolución, análisis de relaciones escalares, teoría de acceso y ecología política) sirve para estudiar la complejidad socio-ecológica. Es decir, para obtener una comprensión profunda de las complejas relaciones entre los componentes sociales y ecológicos porque integra los elementos simbólicos y materiales de los SE. Coastal landscapes are highly dynamic and complex socio-ecological systems resulting from the interface of land and sea. This interface creates rich and dynamic ecosystems that provide valuable benefits to humans. Much of the world's social, cultural, and economic development is concentrated within coastal zones, and they comprise manifold and overlapping actors, activities, and interests. Moreover, coastal socio-ecological systems are under constant transformation. These transformations operate on different temporal and spatial scales in a non-linear manner; hence, unexpected properties and processes emerge. In this context, coastal research to inform and enable coastal management presents the particular need to consider socio-ecological complexity. This research frames the concept of ecosystem services (ES) within socio-ecological systems and political ecology through socio-ecological complexity. Ecosystem services, which are benefits obtained by humans from ecosystems, are the result of coproduction processes between ecological and social components and their multifaceted relations in complex socio-ecological system interactions. Through a systematic literature review, this dissertation critically examines how socio-ecological complexity factors are included in coastal ES literature. The results show the following significant gaps, especially in terms of comprising social aspects of ES: missing cascade-model components of flow and demand; a partial understanding of coproduction with missing core aspects (such as governance, social representations, and technology); a lack of understanding of how power underpins coproduction, trade-offs and access to ES; a lack of assessments that combine different scales (e.g., multi-scale and cross-scale assessments); a gap concerning the intrinsic and relational dimensions of human wellbeing (HWB), as well as the understanding of HWB distribution among social groups; and a lack of uncertainty assessments. To fill the abovementioned gaps, a holistic socio-ecological framework is created. This framework aims to understand the complex and non-linear interactions and feedback processes of coastal ES production, supply, demand, and use. The framework articulates the relationship between coproduction and access and power relations. The created framework serves to study ES demanded by cruise ships in Barcelona through a mixed-method approach by combining semi-structured interviews, official documents, reports (analysed qualitatively using grounded theory analysis), and a survey of cruise ship passengers. This study identifies the ES demanded by cruise ships and their flows from ES provisioning to receiving systems and how these flows have been co-produced through the multi-scalar interactions of different socio-ecological components. The results show that the ES flows of cruise ships embody global, regional, and local scales as well as multi-scale relations and interdependencies. Cruise ships are interconnected worldwide through ES flows. The coproduction of these flows comprises coevolutionary processes, as socio-ecological components co-determine each other. Institutional agreements and social representations are fundamental components of coproduction and coevolution, and both reinforce other component transformations. Adding to that, this research also empirically studies the mechanisms by which stakeholders can access ES at different cascade-model steps and how these mechanisms are underpinned by power relations, and the derived trade-offs of ES from provisioning to receiving systems. Right-based agreements, negotiation via social relations, knowledge, and financial capital are fundamental access mechanisms mediated by power structured through scalar relations. The analysis of access and power reveals who is excluded from ES and how and who receives associated trade-offs and how (i.e. who the winners and losers are). The conceptual apparatus of this thesis (i.e. the cascade-model, coevolution model, scalar relations analysis, access theory, and political ecology approach) serves to study the socio-ecological complexity. Because the study integrated the symbolic and material elements of ES, the study obtains a profound understanding of the complex relations between the social and ecological components.

Unidad de excelencia María de Maeztu MdM-2015-0552 The microstructure and geochemical composition of foraminiferal tests are valuable archives for the reconstruction of paleoclimatic and paleoecological changes. In this context, the late Miocene Globigerinoides obliquus shells from Faneromeni section (Crete Island) were investigated through Scanning Electron Microscopy (SEM) imaging, Energy Dispersive System (EDS) analysis and X-Ray Diffraction (XRD) spectroscopy in order to evaluate their potential as paleoenvironmental archives in the eastern Mediterranean. Investigation of diagenetic features, in late Miocene sediments from the Faneromeni section, shows that carbonate precipitation and cementation occur in various lithologies, particularly in carbonate-rich portions, such as bioclastic or clayey limestones. We identified 3 different diagenetic stages (early, intermediate, advanced), as a function of taphonomy in the study area. The comparison of microstructural and geochemical characteristics reveals a sequence of preservation states with "glassy" to "frosty" to "chalky" shells, indicative of the progressive diagenetic alteration of late Miocene planktic foraminiferal calcite. The early diagenetic stage occurs during the Tortonian, and consists of intermediates between "glassy" and "frosty" individuals. Around the Tortonian/Messinian (T/M) boundary at the second diagenetic stage, planktonic foraminifera have a clear "frosty" appearance, showing a gradual high-Mg calcite (to dolomite) crystal overgrowth development and dissolution of biogenic calcite. During the late Messinian and progressively through the Messinian Salinity Crisis (MSC), planktonic foraminifera present a "chalky" taphonomy. The additional precipitation of authigenic high-Mg inorganic calcite and dolomite crystals in the exterior of the tests characterizes the advanced diagenetic stage. The measured amount of diagenetic Mg-rich (10-14% molar Mg on average) calcite and/or dolomite coatings is compatible with results obtained on modern eastern Mediterranean core-top sediments. The assessment of such a diagenetic alteration contributes to a more precise reconstruction of sea surface temperatures (SSTs) during the Neogene, such that only when the changing proportions of the texture are accounted for, would geochemical measurements and subsequent paleoenvironmental interpretations be more meaningful. However, further investigations should extend this approach to test the robustness of our findings across a range of taphonomies, ages and burial settings.

Aquesta tesi doctoral analitza els factors que afecten el transport i la mobilitat de la regió metropolitana de Florianópolis, Brasil, la ciutat central de la qual, situada en una illa, es comunica amb el continent mitjançant dos ponts. La limitació del sistema viari, sumada a la segregació de funcions entre Florianópolis, centre de les activitats econòmiques, i les àrees periurbanes i rurals del continent, bàsicament residencials, mostren la poca prioritat que l'administració atorga al tema de la mobilitat i el transport en la regió. Esta tesis doctoral analiza los factores que afectan al transporte y la movilidad de la región metropolitana de Florianópolis, Brasil, cuya ciudad central, situada en una isla, se comunica con el continente mediante dos puentes. La limitación del sistema viario, sumada a la segregación de funciones entre Florianópolis, centro de las actividades económicas, y las áreas periurbanas y rurales del continente, básicamente residenciales, muestran la poca prioridad que la administración otorga al tema de la movilidad y el transporte en la región. This thesis analyses the factors affecting transport and mobility in the metropolitan area of Florianópolis, Brazil, whose central city, located on an island, is connected to the mainland by two bridges. The limitation of the road system, coupled with the segregation of roles between Florianópolis, centre of economic activities, and the peri-urban and rural areas of the continent, mainly residential, shows the low priority the administration gives to the issue of mobility and transportation in the region.

Resulta habitual trobar en el paisatge de les valls pirinenques, com ara la Vall Fosca (Pallars Jussà), la coexistència de dos fenòmens diametralment oposats: d’una banda, l’abandonament del territori i, de l’altra, la intensificació de l’ús que se’n fa. El primer s’explica per la dramàtica regressió de les activitats primàries, base d’un sistema que començà a difuminar-se quan les regles del joc capitalista entraren en vigor. El segon correspon a la proliferació de complexos d’oci i esport i d’urbanització, com a conseqüència de les noves demandes d’una població eminentment urbana. La ramaderia extensiva de muntanya, en un estat alarmant de recessió, reivindica avui el seu paper en la diversificació de les economies pirinenques, en tant que s’adequa a les possibilitats del territori i és responsable de la qualitat paisatgística que la demanda turística exigeix., Two opposite processes usually coexist in Pyrenean valleys, as exemplified by the case of Vall Fosca (Pallars Jussà): land abandonment and land use intensification. The first is due to a dramatic decrease in primary activities which made up the basis of a system which would start to disappear as soon as capitalist principles spread out. The second arises from the proliferation of leisure and sports complexes together with urbanisation and fulfills the demands of population coming from urban areas. Extensive mountain stockbreeding, in critical recession today, claims for its role in economic diversification of Pyrenean regions: it would suit perfectly to the territory’s possibilities and would be responsible of landscape quality, which is what tourists demand., Resulta habitual encontrar en el paisaje de valles pirenaicos, como la Vall Fosca (Pallars Jussà), la coexistencia de dos fenómenos diametralmente opuestos: por un lado, el del abandono y, por el otro, el de la intensificación en el uso del territorio. El primero se explica por una dramática regresión de las actividades primarias, base de un sistema que empezó a difuminarse cuando las reglas del juego capitalista entraron en vigor. El segundo corresponde a la proliferación de complejos de ocio y deporte y de urbanización, como consecuencia de las nuevas demandas de una población eminentemente urbana. La ganadería extensiva de montaña, en un estado alarmante de recesión, reivindica hoy su papel en la diversificación de las economías pirenaicas, dado que se adecua a las posibilidades del territorio y que es responsable de la calidad paisajística que la demanda turística exige.

L'estudi de la relació entre les situacions i els esdeveniments familiars i l'estat de salut integral de les persones revesteix un interès especial donada la ingent recerca realitzada entorn dels determinants socioeconòmics de les desigualtats en salut enfront de la molt menys prolífica literatura sobre factors intermedis o contextos mediadors de la salut. Aquests factors, coneguts de manera general com a determinants socials de la salut, darrerament han demostrat ser especialment rellevants en l'anàlisi de les desigualtats en salut de les societats avançades en les quals la mortalitat ha aconseguit uns nivells molt baixos. Aquesta tesi se centra en el paper de la família com a determinant social de les desigualtats en salut subjectiva a Espanya. El estudio de la relación entre las situaciones y los acontecimientos familiares y el estado de salud integral de las personas reviste un interés especial dada la ingente investigación realizada en torno a los determinantes socioeconómicos de las desigualdades en salud frente a la mucho menos prolífica literatura sobre factores intermedios o contextos mediadores de la salud. Estos factores, conocidos de forma general como determinantes sociales de la salud, últimamente han demostrado ser especialmente relevantes en el análisis de las desigualdades en salud de las sociedades avanzadas en las que la mortalidad ha alcanzado unos niveles muy bajos. Esta tesis se centra en el papel de la familia como determinante social de las desigualdades en salud subjetiva en España. The study of the relationship between family situations and events and an individuals' health status is of particular interest given the enormous research conducted around the socioeconomic determinants of health inequalities against the much less prolific literature on intermediate factors or mediator contexts in health. These factors, known generally as the social determinants of health, have recently proved to be particularly relevant in the analysis of health inequalities in advanced societies with very low levels of mortality. This thesis focuses on the role of family as a social determinant of inequalities in subjective health in Spain.

La necessitat d'incorporar la intensitat en la formació de llar en la comparació internacional de les opcions residencials de la població ha estat proposada de manera convincent per la literatura recent. Per això proposem transformar les taxes de tinença en una taxa de principalitat de llar específica per tinença residencial. Aquest indicador mesura la propensió a formar una llar independent i, a la vegada, ser propietari o inquilí. Es proposa la divisió dels països europeus en 4 grups, segons l'experiència residencial dels joves. La necesidad de incorporar la intensidad en la formación de hogar en la comparación internacional de las opciones residenciales de la población ha sido propuesta de manera convincente por la literatura reciente. Por eso proponemos transformar las tasas de tenencia en una tasa de principalidad de hogar específica por tenencia residencial. Este indicador mide la propensión a formar un hogar independiente y, al mismo tiempo, ser propietario o inquilino. Se propone la división de los países europeos en 4 grupos, según la experiencia residencial de los jóvenes.

Aquesta tesi doctoral té com a objectiu principal, d'una banda, analitzar el paper que han tingut els espais naturals en l'arribada i l'establiment de població de nacionalitat estrangera en dues àrees d'estudi; i de l'altra, conèixer el tipus de relació que tenen els residents estrangers amb aquests espais naturals. Més enllà dels residents de nacionalitat estrangera, la investigació també posa l'atenció en la relació que té la població local en general amb els espais naturals protegits propers a les seves localitats. Esta tesis doctoral tiene como objetivo principal, por una parte, analizar el papel que han tenido los espacios naturales en la llegada y el establecimiento de población de nacionalidad extranjera en dos áreas de estudio; y por otro, conocer el tipo de relación que tienen los residentes extranjeros con estos espacios naturales. Más allá de los residentes de nacionalidad extranjera, la investigación también pone la atención en la relación que tiene la población local en general con los espacios naturales protegidos cercanos a sus localidades.

Les activitats productives que sostenen als territoris comunitaris indígenes de la Amazonià equatoriana depenen principalment de la producció agrícola dels seus predis, cosa que resulta insostenible si considerem que compten amb terrenys comunitaris ben delimitats, tenen o limiten amb boscos primaris, alguns inaccessibles per la seva topografia, i compta amb una població dispersa i creixent que redueix cada vegada més l'àrea de cultiu familiar. L'objectiu d'aquest estudi és identificar el potencial productiu que presenta el territori del Poble Kichwa de Rukullakta per generar un desenvolupament sostenible. La metodologia utilitzada inclou una revisió bibliogràfica, una anàlisi qualitativa i quantitativa de les activitats productives que realitzen les famílies de forma individual i com a associació. Per això, és va realitzar una observació participant durant un període de dos anys, és varen fer entrevistes semiestructurades a 17 comunitats i dues enquestes realitzades per institucions interessades en la mateixa àrea d'estudi. Entre els principals temes investigats hi ha els relatives als estudis de gènere, desenvolupament sostenible, segona millor opció (SMO), experiències comparatives, i mètodes d'investigació. Es demostra que és necessària una selecció d'activitats agràries per poder utilitzar el sòl disponible de la millor forma i sostenibilitat. Perquè això sigui possible calen associacions de la comunitat Kichwa, i molt especialment de les dones. S'ha pogut comprovar les diferents aportacions a la producció i distribució dels productes segons gènere. Les conclusions acaben amb unes bones pràctiques que busquen facilitar la intervenció de les institucions en aquests territoris, de manera que els seus resultats siguin operatius. Las actividades productivas que sostienen a los territorios comunitarios indígenas de la Amazonía ecuatoriana dependen principalmente de la producción agrícola de sus predios, lo cual resulta insostenible si consideramos que cuentan con terrenos comunitarios bien delimitados, tienen o limitan con bosques primarios algunos inaccesibles por su topografía, y cuenta con una población dispersa y creciente que reduce cada vez más el área de cultivo familiar. El objetivo de este estudio busca identificar el potencial productivo que presenta el territorio del Pueblo Kichwa de Rukullakta para generar un desarrollo sostenible. La metodología utilizada incluye una revisión bibliográfica, un análisis cualitativo y cuantitativo de las actividades productivas que realizan las familias de forma individual y como asociación. Para esto, se realizó una observación participante durante un período de dos años, se dio uso de entrevistas semiestructuradas a 17 comunidades y dos encuestas realizadas por instituciones interesadas en la misma área de estudio. Entre los principales temas investigados están las concernientes a los estudios de género, desarrollo sostenible, segunda mejor opción (SMO), experiencias comparativas, y métodos de investigación. Se demuestra que es necesaria una selección de actividades agrarias para poder utilizar el suelo disponible de la mejor forma y sostenibilidad. Para que ello sea posible son necesarias asociaciones de la comunidad Kichwa, y muy especialmente de las mujeres. Se ha podido comprobar las distintas aportaciones a la producción y distribución de los productos según género. Las conclusiones terminan en un instructivo que busca facilitar la intervención de las instituciones en estos territorios, de manera que sus resultados sean operativos. The productive activities of the indigenous communities of the Ecuadorian Amazon depend mainly on the agricultural production of their “predios”, which is unsustainable if we consider that they have well-defined community lands, have or limit themselves with primary forests, some inaccessible to their topography, and has a dispersed and growing population that increasingly reduces the area of family farming. The objective of this study is to identify the productive potential that presents the territory of the Kichwa People of Rukullakta to generate a sustainable development. The methodology used includes a bibliographic review, a qualitative and quantitative analysis of the productive activities carried out by the families individually and as an association. For this, a participant observation was carried out during a period of two years, semi-structured interviews were conducted in 17 communities and two surveys carried out by institutions interested in the same area of study. Among the main topics investigated are those related to gender studies, sustainable development, second best option (SBO), comparative experiences, and research methods. It is shown that a selection of agricultural activities is necessary in order to use the available soil in the best way and sustainability. So that this is possible there are associations of the Kichwa community, and especially women. It has been possible to check the different contributions to the production and distribution of products according to gender. The conclusions end with good practices that seek to facilitate the intervention of the institutions in these territories, so that their results are operational.

La mobilitat és una part integral de la vida quotidiana. Per desplaçar-nos entre les activitats diàries recorrem distàncies que requereixen l’ús de diferents modes de transport. Cada mode proporciona velocitats diferents, ajudant-nos ajustar la relació espai – temps. No obstant això, el seu accés no és universal. Les característiques personals determinen no només les nostres necessitats de viatge – nombre de desplaçaments, distàncies i temps – sinó també què modes de transport podem utilitzar. No tots tenim les mateixes necessitats de viatge ni els mateixos recursos per satisfer-les. A més, el nostre accés a i l’ús de les diferents opcions modals depenen d’una sèrie de factors. Segons la literatura acadèmica, els factors més rellevants serien les característiques territorials, serveis disponibles, factors subjectius i variables sociodemogràfiques. Entre aquestes últimes, l’ús dels modes de transport està altament determinat per característiques personals dels usuaris, variables com l’edat o el gènere. Aquest projecte pretén contribuir a la comprensió dels patrons de mobilitat diferenciats per gènere responent a una hipòtesi general segons la qual les diferències de gènere en l’ús dels modes de transport i les motivacions de l’elecció modal varien segons les característiques sociodemogràfiques i les circumstàncies econòmiques. Per a això s’analitza de quina manera factors com l’edat, la presència de nens a la llar, la disponibilitat del cotxe o el context econòmic incideixen en els patrons d’elecció modal de dones i homes. La present tesi doctoral està estructurada al voltant d’un nucli compost per quatre articles científics, precedit per un marc teòric-metodològic general i seguit per una discussió conjunta de resultats i reflexions finals. Cada cas d’estudi indaga en factors que incideixen en la relació entre el gènere i les diferents maneres de transport, o en les motivacions que porten al seu ús. Els principals resultats apunten a la necessitat d’integrar la perspectiva de gènere en noves polítiques i estratègies de transport i planificació urbana. La movilidad es una parte integral de la vida cotidiana. Para desplazarnos entre las actividades diarias recorremos distancias que requieren el uso de distintos modos de transporte. Cada modo proporciona velocidades distintas, ayudándonos ajustar la relación espacio – tiempo. Sin embargo, su acceso no es universal. Las características personales determinan no solo nuestras necesidades de viaje – número de desplazamientos, distancias y tiempos – sino también qué modos de transporte podemos utilizar. No todos tenemos las mismas necesidades de viaje ni los mismos recursos para satisfacerlas. Además, nuestro acceso y el uso de las distintas opciones modales dependen de una serie de factores. Según la literatura académica, los factores más relevantes son las características territoriales, los servicios disponibles, los factores subjetivos y las variables sociodemográficas. Entre estas últimas, el uso de los modos de transporte está altamente determinado por las características personales de los usuarios como la edad o el género. Este proyecto pretende contribuir a la comprensión de los patrones de movilidad diferenciados por género respondiendo a una hipótesis general según la cual las diferencias de género en el uso de los modos de transporte y las motivaciones de la elección modal varían según las características sociodemográficas y las circunstancias económicas. Para ello se analiza de qué manera factores como la edad, la presencia de niños en el hogar, la disponibilidad del coche o el contexto económico inciden en los patrones de elección modal de mujeres y hombres. La presente tesis doctoral está estructurada alrededor de un núcleo compuesto por cuatro artículos científicos, precedido por un marco teórico-metodológico general y seguido por una discusión conjunta de resultados y reflexiones finales. Cada caso de estudio indaga en factores que inciden en la relación entre el género y los distintos modos de transporte, o en las motivaciones que llevan a su uso. Los principales hallazgos apuntan a la necesidad de integrar la perspectiva de género en nuevas políticas y estrategias de transporte y planificación urbana. Mobility is an integral part of everyday life. While moving between daily activities we travel distances that require the use of different modes of transport. Each mode provides different speeds, helping us adjust the space-time relationship. However, the access to them is not universal. Personal characteristics determine not only our travel needs – number of trips, distances and times - but also which modes of transport we can use. Not everyone has the same travel needs nor the same resources to meet them. In addition, our access to and use of different modal options depends on a set of factors. According to the academic literature, the most relevant factors are built environment characteristics, available services, subjective factors and sociodemographic variables. Among the latter, the use of transport modes is highly determined by personal characteristics of the users such as age or gender. This project aims to contribute to the understanding of mobility patterns differentiated by gender responding to a general hypothesis according to which gender differences in the use of modes of transport and the motivations of modal choice vary according to sociodemographic characteristics and economic circumstances. To do so, it analyzes how factors such as age, presence of children in the household, car availability or economic context affect modal choice patterns of women and men. The present PhD dissertation is structured around a core composed of four scientific articles, preceded by a general theoretical-methodological framework and followed by a joint discussion of results and final reflections. Each case study examines factors that affect the relationship between gender and different modes of transport, or the motivations that lead to its use. The main findings point to the need to integrate the gender perspective into new transport policies and urban planning and strategies.

El presente documento describe las diferentes partes que componen el proyecto final Envirocat, liderado académicamente por la Universidad Autónoma de Barcelona, en conjunto con el Instituto Cartográfico y Geológico de Catalunya y que tiene como principal cliente objetivo al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, en el programa de Master en Goeinformación, 2a Edición. El proyecto plantea como principal objetivo desarrollar y/o adaptar un complemento en lenguaje Python el cual le preste el servicio a la organización cliente de mantener en una herramienta-complemento, todas las capas en diferentes formatos que tiene propuestas en sus bases de datos para cualquier actividad que se requiera, puesto que, en la actualidad se tienen organizadas en forma de SIG independiente para cada proyecto. Además, para utilizarlas se deben repetir algunos pasos, como localización y cambios de proyección, que en momentos se tornan algo complejos. Como punto final, se plantea realizar un manual de usuario en el cual se le muestre, todos y cada uno de los pasos que deben seguirse para poder alimentar el repositorio y posterior a eso visualizar la información en el entorno de QGIS.

Esta tesis es una compilación de cuatro publicaciones en las que se abarca con una perspectiva a largo plazo los mecanismos familiares de reproducción social y las tendencias generales de desigualdad socioeconómica en el área de Barcelona entre los siglos XV y XX. Los mecanismos familiares de reproducción social se entienden como los elementos económicos, institucionales, legales, políticos y/o culturales que las familias utilizan para mantener, mejorar y/o transmitir el status social heredado y/o adquirido. Estos se canalizan a través de la influencia familiar de dos medios principales, la transmisión o movilidad social intergeneracional (de ascendientes a descendientes) y la movilidad social intrageneracional (de un individuo a lo largo de su ciclo vital). En este sentido, la reproducción social está interrelacionada con los niveles de desigualdad socioeconómica existentes en diferentes contextos históricos. Se han utilizado datos de la Barcelona Historical Marriage Database (1481-1880) así como la Sant Feliu de Llobregat Longituinal Demographic Database (1828-1940), todo ello en el seno de dos proyectos de investigación, el ‘Five Centuries of Marriages’ y ‘Tecnología e innovación ciudadana en la construcción de redes sociales históricas para la comprensión del legado demográfico’ (XARXES) respectivamente. Entre los hallazgos más importantes de esta tesis se puede concluir que la transmisión intergeneracional preindustrial era alta, sobre todo en el grupo de los campesinos y de los artesanos y principalmente para los primeros hijos como cabría esperar para una sociedad de Antiguo Régimen donde el sistema hereditario se basaba en el heredero único. Sin embargo, pese a que el sistema hereditario por definición se basaba en la desigualdad entre hermanos/as, no se ha observado desclasamiento de los hermanos y hermanas no herederos. De hecho, se aprecia como las hermanas serán las que se casarán más fuera de su grupo social de origen, un hecho refuerza la importancia de la unidad familiar de “casa” en las sociedades agrícolas catalanas como la historiografía apunta. No obstante, durante la industrialización. se encuentran evidencias empíricas del declive del sistema de heredero único, ya que la progresión social de hermanos no herederos enseñó mejor trayectoria laboral que hermanos herederos, debido a las nuevas oportunidades en una estructura ocupacional cambiante. En este sentido, se demuestra como la influencia familiar en el destino social de sus descendientes disminuyó, aunque no desapareció, contrariamente a lo que apuntan teorías como la de la modernización, ayudando a entender la evolución histórica del sistema familiarista de las sociedades actuales de países del sur de Europa. Por lo que atañe a la desigualdad económica, una estimación continua a largo plazo para cuatro siglos en un área extensa y de importancia económica y política como ha sido el área de Barcelona ha podido constatar que la disparidad económica fue más alta en épocas preindustriales debido a la sociedad estamental de antiguo régimen, al contrario de lo que se había defendido tradicionalmente. Sin embargo, a través de la reconstrucción de la estructura ocupacional se encuentran evidencias de que el importante crecimiento de la desigualdad económica en la industrialización se debe mayoritariamente por un importante efecto de proletarización. Finalmente, la ulterior conclusión referente a la interrelación entre el papel de la familia y la desigualdad económica en esta tesis ha enseñado que pese a la importante presencia de la familia, las barreras entre clases sociales no se han roto en casi cinco siglos, un elemento que se conecta con la actual preocupación en relación a las disminución de la movilidad en nuestras sociedades. This thesis includes a compilation of four publications with a long-term perspective on the mechanisms of social reproduction and the general trends of socioeconomic inequality in the Barcelona area between the fifteenth and the nineteenth centuries. The familial mechanisms of social reproduction encompass economic, institutional, legal, political, and/or cultural mechanisms for maintaining, improving, and / or transmitting the acquired or inherited social positions or tangible and intangible assets. Such mechanisms are channeled through family influence by two main means, the intergenerational transmission or social mobility (from ancestors to descendants) and the intragenerational social mobility (of an individual throughout his / her life cycle). In this sense, social reproduction is interrelated with the levels of socioeconomic inequality existing in different historical contexts. The data used in this thesis was provided by the Barcelona Historical Database of Marriage (1481-1880) and the Sant Feliu de Llobregat Longituinal Demographic Database (1828-1940), both developed within the projects el ‘Five Centuries of Marriages’ y ‘Tecnología e innovación ciudadana en la construcción de redes sociales históricas para la comprensión del legado demográfico’ (XARXES) respectively. Among the most important findings in this thesis it can be concluded that the peindustrial intergenerational transmission of social status was indeed high, especially among peasants and artisans and mainly for the first children as would be expected in an Old Regime society based on an inheritance with the principle of impartibility. However, despite the fact that the hereditary system by definition was based on the inequality between siblings, there was not downward social mobility of non-heir brothers and sisters. In fact, non-heir females used to marry out the social group as a strategy, a fact that reinforces the importance of the family unit of the “casa” (house) in the Catalan agricultural societies as historiography pointed out. Nevertheless, during the industrialisation era, there are evidences pointing out that the single-heir inheritance system declined, due to a major social progression of non-heir siblings than heirs within the new occupational opportunities emerged. Accordingly, the influence of family in the social fate of descendants decreased over time but did not vanish, in contrast to what was argued by classical theories as the Modernization one, which also can be interpreted by the importance of the family strong ties in Southern European countries. Regarding the economic inequality, the long term estimation conducted across four centuries in an extensive geographic zone as the Barcelona area showed that inequality was indeed higher on preindustrial societies than in the industrial period. The reason for this would seem to be the preindustrial ordered social structure contributing to a more unequal society than the industrial one based on skilled and unskilled occupations. However, industrialisation brought about a new situation, where likely processes of proletarianization induced a new kind of inequality. Finally, the last conclusion refers to the interrelation between the role played by families and the economic inequality, which has been seen in this thesis that although the family importance in social reproduction, the social barriers between social classes were never broken throughout five centuries, an element that may be linked to the present concern about the decrease in social mobility in our societies.