Search

En els projectes de reforma i rehabilitació d'edificis històrics, sovint sorgeixen conflictes que posen a prova les habilitats de l'arquitecte. Aquest ha de trobar l'equilibri entre preservar la bellesa de l'edifici, complir amb la normativa i garantir-ne la funcionalitat. Aquest procés de disseny es complica encara més quan entra en joc la seguretat de les persones, especialment en casos de protecció contra incendis. Arquitectes, tècnics i bombers han de treballar junts per proposar solucions que respectin l'aspecte original de l'edifici i alhora compleixin els requisits legals per al seu ús. Aquest treball final de grau sorgeix d'una proposta de Bombers per investigar com abordar la rehabilitació d'edificis històrics, seguint un enfocament metodològic. L'estudi se centra en el Centre Moral d'Arenys de Munt, un edifici històric amb dos espais d'ús teatral que actualment estan parcialment tancats per manca de mesures de seguretat contra incendis. Per afrontar aquest repte, és essencial conèixer l'edifici i el comportament dels incendis en espais teatrals, però també és crucial disposar d'eines per adaptar solucions segures a les característiques del cas d'estudi. Aquest treball té com a objectiu desenvolupar i provar una metodologia basada en el disseny prestacional per abordar la rehabilitació d'edificis històrics des de la perspectiva de la seguretat contra incendis., En los proyectos de reforma y rehabilitación de edificios históricos, a menudo surgen conflictos que ponen a prueba las habilidades del arquitecto. Este debe encontrar el equilibrio entre preservar la belleza del edificio, cumplir con la normativa y garantizar su funcionalidad. Este proceso de diseño se complica aún más cuando entra en juego la seguridad de las personas, especialmente en casos de protección contra incendios. Arquitectos, técnicos y bomberos deben trabajar juntos para proponer soluciones que respeten el aspecto original del edificio y, al mismo tiempo, cumplan con los requisitos legales para su uso. Este trabajo final de grado surge de una propuesta de Bomberos para investigar cómo abordar la rehabilitación de edificios históricos, siguiendo un enfoque metodológico. El estudio se centra en el Centro Moral de Arenys de Munt, un edificio histórico con dos espacios de uso teatral que actualmente están parcialmente cerrados por falta de medidas de seguridad contra incendios. Para afrontar este reto, es esencial conocer el edificio y el comportamiento de los incendios en espacios teatrales, pero también es crucial disponer de herramientas para adaptar soluciones seguras a las características del caso de estudio. Este trabajo tiene como objetivo desarrollar y probar una metodología basada en el diseño prestacional para abordar la rehabilitación de edificios históricos desde la perspectiva de la seguridad contra incendios., In renovation and restoration projects of historic buildings, conflicts often arise that test the architect's skills. The architect must find a balance between preserving the beauty of the building, complying with regulations, and ensuring functionality. This design process becomes even more complex when the safety of people comes into play, particularly in cases of fire protection. Architects, technicians, and firefighters must work together to propose solutions that respect the building's original appearance while also meeting legal requirements for its use. This final degree project stems from a proposal by the Fire Department to investigate how to approach the rehabilitation of historic buildings using a methodological approach. The study focuses on the Centro Moral in Arenys de Munt, a historic building with two theater spaces that are currently partially closed due to a lack of fire safety measures. To tackle this challenge, it is essential to understand the building and the behavior of fires in theatrical spaces, but it is also crucial to have tools to adapt safe solutions to the characteristics of the case study. This work aims to develop and test a methodology based on performance-based design to address the rehabilitation of historic buildings from the perspective of fire safety.

En l'actualitat ens trobem submergits en una forta emergència habitacional en gran part del territori, sobretot, en les ciutats més poblades com Barcelona o les grans capitals arreu del continent. Es en aquesta problemàtica i en la necessitat de buscar-hi solucions on apareix amb tot el sentit del món aquesta estratègia de crear i aconseguir nous habitatges allà on mai s'hagués pensat que hi podrien ser-hi, barrejats amb esquelets industrials ja desolats que brinden al camp de l'arquitectura una segona oportunitat per reaprofitar-los i sumar el millor dels dos programes. Així doncs aquesta tendència de rehabilitar aquests edificis que han quedat obsolets o en fases de deteriorament avançades, es una solució per donar resposta a aquesta problemàtica. A més de reforçar el patrimoni cultural i històric gràcies a la conservació i el respecte cap a parts d'aquests edificis com poden ser façanes protegides que es recuperen i es potencien. Es en aquesta dicotomia on es centra el treball, analitzant quins pioners han existit en aquesta matèria, desgranant diferents casos d'estudi actuals on s'ha dut a terme una actuació com aquesta per veure de quina manera concreta s'ha realitzat i quins paràmetres resultants destaquen d'aquest procés i finalment extraient conclusions dels habitatges resultants., We are currently immersed in a strong housing emergency in much of the territory, especially in the most populated cities such as Barcelona or the big capitals throughout the continent. It is in this problem and in the need to find solutions that appears with all the sense of the world this strategy of creating and getting new homes where it had never been thought they could be, mixed with already desolated industrial skeletons that provide in the field of architecture a second opportunity to reuse them and add the best of the two programs. Thus, this tendency to rehabilitate these buildings that have become obsolete or in phases of advanced deterioration, is a solution to respond to this problem. In addition to strengthening the cultural and historical heritage thanks to the conservation and respect for parts of these buildings such as protected facades that are recovered and strengthened. Is in this dichotomy where the work is focused, analysing which pioneers have existed in this matter, describing different current case studies where an action like this has been carried out to see in what concrete way it has been carried out and what parameters resulting highlight from this process and finally extracting conclusions from the new dwellings.

Vivim en un món en constant transformació, on els canvis es produeixen a una velocitat vertiginosa. Aquesta realitat exigeix una arquitectura capaç d'adaptar-se a aquest ritme, ja que la convencional és incapaç de seguir el pas i es queda enrere. Estem vivint en el present, desenvolupant noves maneres de construir en el futur. Aquesta experimentació ens obre portes a noves maneres de viure i projectar els nostres entorns. Aquest treball pretén submergir-se dins d'aquesta experimentació, a través de l'estudi d'un tipus d'arquitectura que es modela amb l'element més abundant del nostre planeta: l'aire. L'arquitectura de l'aire se centra en aquesta branca del nostre art que treballa amb la immaterialitat. S'experimenta amb les nocions de l'aparició i la desaparició. L'aire com a motiu i la incorporeïtat com a meta. És una arquitectura de sensacions, l'entrada a una bombolla que conté experiències que no són possibles a l'arquitectura convencional. I és que presenta característiques que contrasten radicalment amb l'arquitectura tal com la coneixem, sent aquesta estable, sòlida i perenne, mentre que la primera defensa els valors de l'espontaneïtat i l'efímer. És per això que l'arquitectura inflable ofereix un àmbit d'estudi extens i especialitzat en l'àrea de la flexibilitat arquitectònica. És un tipus de construcció molt versàtil i amb extenses possibilitats per a poder donar adaptabilitat a un espai, sent la seva característica més atractiva la seva capacitat de transportació, sense deixar empremta de la seva presència en desaparèixer., We live in a world in constant transformation, where changes occur at a dizzying pace. This reality demands an architecture capable of adapting to this rhythm, since conventional architecture is unable to keep up and falls behind. We are living in the present, developing new ways of building in the future. This experimentation opens doors to new ways of living and designing our environments. This work aims to immerse itself in this experimentation, through the study of a type of architecture that is shaped by the most abundant element of our planet: air. The architecture of air focuses on this branch of our art that works with immateriality. It experiments with notions of appearance and disappearance, with air as the driving force and incorporeality as the goal. It is an architecture of sensations, an entry into a bubble of experiences that are impossible within conventional architecture. It presents characteristics that contrast with the architecture we are used to, that is stable, solid, and permanent, while the former embraces spontaneity and ephemerality. This is why inflatable architecture offers an extensive and specialized field of study in the area of architectural flexibility. It is a highly versatile type of construction with vast possibilities for adapting spaces, with its most attractive feature being its transportability, leaving no trace of its presence when it disappears., Award-winning

El vigent Decret 141/2012 d'habitabilitat de Catalunya ja ha complert més d’una dècada, ha passat una pandèmia mundial i està sotmès a tensions cada vegada més fortes pels canvis que s'acceleren vertiginosament en la nostra societat actual: mobilitat, Internet, teletreball, intel·ligència artificial, globalització i crisis sistèmiques estructurals contínues i inacabables. Tot plegat presagiaria un canvi d’era si fóssim capaços de pensar en el present amb perspectiva històrica. En tot cas, si la ciutat canvia de pressa adaptant-se als canvis, l’habitatge també ho hauria de fer. Fent una relectura global al Decret vigent, hi trobo a faltar dos espais que pràcticament passen desapercebuts o no reben la consideració que mereixen: els espais exteriors i els espais comuns de l'edifici. Els emparello en aquest treball perquè poden sorgir sinergies interessants, inclús i sobretot, dins del nostre parc d'habitatges actual amb algunes petites i senzilles reformes no estructurals. Aquest treball és una anàlisi i una reflexió del perquè són prou importants aquests dos tipus d’espais (els exteriors i els comuns) per passar a formar part dels habitatges amb la rellevància i dignitat que els pertoca. Vehicular aquest canvi a través de l’eina que ens atorga el Decret d'habitabilitat seria el camí adient.

Este trabajo de investigación examina la evolución del ladrillo cerámico y su impacto en la construcción de viviendas en Barcelona entre 1850 y 1970. Se analizan los avances tecnológicos en la fabricación del ladrillo, desde los métodos tradicionales hasta la introducción de la galletera (máquina extrusora), la cámara de vacío, y los hornos de cocción modernos, y cómo estos cambios facilitaron la transición desde el uso de ladrillos macizos hacia ladrillos huecos y perforados. A través de un análisis de casos de estudio específicos, se observa que, aunque la tipología funcional de las viviendas no experimentó transformaciones radicales, la mejora en los procesos de producción del ladrillo permitió la construcción de edificios más altos y la masificación de viviendas en respuesta al crecimiento demográfico de la ciudad. El estudio concluye que el ladrillo fue un elemento central en la transformación del paisaje urbano de Barcelona, acompañando el desarrollo arquitectónico y urbano en un período de intensa demanda habitacional., Award-winning

Les pràctiques de construcció sostenible són crucials per mitigar l’impacte ambiental del sector de la construcció. Aquest treball presenta una nova llosa de formigó que funciona estructuralment només a compressió, dissenyada mitjançant el principi de força a través de la geometria, promovent un canvi de paradigma cap a la minimització de l’ús de materials des de l’etapa de disseny. Aquest sistema compta amb una estructura de closca nervada de 5x5 metres, suportada per les cantonades, que ofereix una transferència de càrrega eficient i una reducció substancial de material en comparació amb les lloses planes convencionals. Per millorar encara més la sostenibilitat, el sistema proposat es planteja realitzar-lo a través de tecnologia d’impressió 3D de formigó. Aquest mètode ofereix avantatges significatius en minimització dels residus de construcció i permet una optimització precisa de l’ús de materials. Al centrar-se en la reducció de materials en la fase de disseny i en utilitzar tècniques de fabricació avançades, aquesta investigació proposa un enfocament més sostenible per a la construcció de lloses de formigó, el que potencialment pot comportar reduccions significatives en les emissions de carboni i en el consum de recursos en la indústria de la construcció., Las prácticas de construcción sostenible son cruciales para mitigar el impacto ambiental del sector de la construcción. Este trabajo presenta una nueva losa de hormigón que funciona estructuralmente solo a compresión, diseñada mediante el principio de fuerza a través de la geometría, promoviendo un cambio de paradigma hacia la minimización del uso de materiales desde la etapa de diseño. Este sistema cuenta con una estructura de cáscara nervada de 5x5 metros, soportada por las esquinas, que ofrece una transferencia de carga eficiente y una reducción sustancial de material en comparación con las losas planas convencionales. Para mejorar aún más la sostenibilidad, el sistema propuesto se plantea realizarlo a través de tecnología de impresión 3D de hormigón. Este método ofrece ventajas significativas en minimización de los residuos de construcción y permite una optimización precisa del uso de materiales. Al centrarse en la reducción de materiales en la fase de diseño y en utilizar técnicas de fabricación avanzadas, esta investigación propone un enfoque más sostenible para la construcción de losas de hormigón, lo que potencialmente puede conllevar reducciones significativas en las emisiones de carbono y en el consumo de recursos en la industria de la construcción., Sustainable construction practices are crucial for mitigating the environmental impact of the building sector. This paper introduces a compression-only concrete slab designed using the force-through-geometry principle, promoting a paradigm shift towards minimizing material use from the design stage itself. This system features a 5x5 meter ribbed shell structure, supported at the corners, offering efficient load transfer and substantial material reduction compared to conventional flat slabs. To further enhance sustainability, the proposed system leverages 3D concrete printing technology. This method offers significant advantages by minimizing construction waste and enabling precise optimization of material usage based on structural requirements. By focusing on material reduction at the design stage and utilizing advanced fabrication techniques, this research proposes a more sustainable approach to concrete slab construction, potentially leading to significant reductions in embodied carbon emissions and resource consumption in the construction industry.

In recent years, climate change has caused significant challenges in the built environment. The concerns about high carbon emissions in the architectural industry are well-justified. In Europe, existing non-residential building stocks built before building energy codes with low effective building performance consume more energy and resources than new buildings, in which the percentage of educational stock is 17%. Retrofitting existing educational buildings should be considered a conducive learning environment that improves students’ cognitive abilities mainly by taking the measures of combining both facade retrofitting and replacement of the heating system. Due to the high cost of changing the heating system and implementing a new one, façade renovation has become the first choice for elevating the building performance of the education stock. As a result, it is necessary to improve the façade to ensure indoor visual comfort. This study is based on the analysis and improvement of the proposal "Roof to Façade" from the project “Waste-based Intelligent Solar- control-devices for Envelope Refurbishment” (WiSeR) and simulations with the software DesignBuilder to design tile system façades aiming to avoid glare under consideration a users' visual comfort. The methodology mainly includes two parts. The first stage optimizes the model following a simplified strategy while the second stage optimizes the model following a more realistic approach. As the real daytime illuminance on the working plane is sophisticated and changeable every moment according to seasonal variation and weather conditions, this study introduces multiple-dimensional metrics to evaluate the illuminance level on the working plane without artificial lighting. The results illustrated that implementing the two Design Façades could efficiently improve indoor visual comfort considering multiple daylight metrics such as UDI.

One of Barcelona's current challenges is the severe lack of green space, which averages approximately 6.6 m2 per person, while the WHO recommends between 10 and 15 m2. This issue is particularly concerning in the district of Ciutat Vella and the neighbourhood of El Raval, which has historically dealt with failed regeneration projects and conflicts revolving around illegal activities. Therefore, the study aims to design and implement a network of green spaces in El Raval as a form of urban acupuncture to act as a catalyst for positive change, enhancing neighbourhood security and resident well-being. A site walk was conducted to identify eleven spots for the green network: five existing and six that have the potential to be transformed. Out of these, two sites were selected for detailed analysis and design. A survey and interviews with residents of El Raval were conducted to gather information about their preferences on design elements, usage, materials and safety. Taking into account the survey and interview results, three design alternatives were drafted for each site using Unity. Using these preliminary design alternatives, an extensive public participation process, consisting of three public meetings with feedback integration cycles, was outlined to show how the community would get involved and prepare the sites for implementation. The design proposal enhances the south of El Raval by transforming public spaces and including the residents to create areas for relaxation, recreation and social interactions. The design alternatives envision the space’s potential, providing an interactive method for participants to visualise and switch between the alternatives in real-time. The participation process provides a transformational approach to urban planning in El Raval by using immersive displays and fostering accountability and transparency, creating a reproducible model for future interventions at the local level.

Els canvis en la forma de viure de les noves generacions requereixen una arquitectura que recolzi les noves formes d'utilitzar l'habitatge. Les persones busquen espais flexibles que puguin adaptar-se a les seves necessitats i preferències canviants, permetent un major grau de personalització a la llar. Transformacions globals com l'evolució del treball cap al treball remot o des de casa accelerat per la pandèmia de Covid-19, els canvis en l'estructura familiar i els rols en aquesta, els canvis demogràfics i l'envelliment de la població, són factors que influeixen en la demanda d'habitatges adaptables. Tanmateix, altres factors com l'augment de la consciència sobre l'eficiència energètica i la comoditat, la creixent adopció de dispositius mòbils i la popularitat dels assistents virtuals, ens fan intuir una creixent demanda de llars intel·ligents. A la recerca de llars que s'adaptin a les necessitats i preferències dels ocupants de manera fàcil i eficient, la domòtica en combinació amb l'arquitectura flexible podria ser una solució per adaptar-se a les necessitats actuals i futures d'habitatge? En el transcurs del treball estudiarem les condicions que envolten la creació dels sistemes de mobiliari domòtic, el paper que poden tenir en l'arquitectura i quines prediccions sobre la seva implementació en podem fer., Los cambios en la forma de vivir de las nuevas generaciones requieren una arquitectura que apoye las nuevas formas de utilizar la vivienda. Las personas buscan espacios flexibles que puedan adaptarse en sus necesidades y preferencias cambiantes, permitiendo un mayor grado de personalización al hogar. Transformaciones globales como la evolución del trabajo hacia el trabajo remoto o desde casa acelerado por la pandemia de Covid-19, los cambios en la estructura familiar y los roles en esta, los cambios demográficos y el envejecimiento de la población, son factores que influyen en la demanda de viviendas adaptables. Aun así, otros factores como el aumento de la conciencia sobre la eficiencia energética y la comodidad, la creciente adopción de dispositivos móviles y la popularidad de los asistente virtuales, nos hacen intuir una creciente demanda de hogares inteligentes. En busca de hogares que se adapten a las necesidades y preferencias de los ocupantes de manera fácil y eficiente, la domótica en combinación con la arquitectura flexible podría ser una solución para adaptarse a las necesidades actuales y futuras de vivienda? En el transcurso del trabajo estudiaremos las condiciones que rodean la creación de los sistemas de mobiliario domótico, el papel que pueden tener en la arquitectura y qué predicciones sobre su implementación podemos hacer., New generations changing lifestyles require an architecture that supports different ways of using homes. People seek flexible spaces that can adapt to their changing needs and preferences, allowing a greater sense of personalization. The evolution of work towards remote accelerated by the Covid-19 pandemic, as well as modifications in family structure and roles, demographic movements and the aging of the population, are all contributing to the demand for adaptable housing. Other factors, such as rising awareness of energy efficiency and comfort, the adoption of mobile devices and the popularity of virtual assistants, suggest a growth in desire for smart homes. When looking for homes that adapt to the needs and preferences of the occupants easily and efficiently, could home automation in combination with flexible architecture be a solution to adapt to current and future housing needs? In the course of the work, we will study the conditions surrounding the creation of domotic furniture systems, the role they can play in architecture, and which predictions we can make.

Londres, ciudad extendida es un trabajo que se introduce en el campo de la ciencia de las ciudades y las nuevas herramientas computacionales para estudiar la ciudad de proximidad en los barrios de los márgenes del río Támesis. El trabajo explora esta nueva aproximación a la disciplina del urbanismo, que ha revolucionado la forma de estudiar y analizar las ciudades en las últimas décadas. Para ello, se utilizan las propuestas y criterios del modelo de ciudad de los 15 minutos, uno de los modelos de proximidad más populares de los últimos años. Utilizando una combinación de análisis espacial, sistemas de información geográfica y metodologías basadas en datos, esta investigación analiza el estado actual de accesibilidad y proximidad de varios barrios de Londres. El estudio pretende identificar las áreas que cumplen con los principios de la ciudad de los 15 minutos y aquellas que deben transformarse para conseguirlo, teniendo en cuenta factores como la proximidad a los servicios públicos, la disponibilidad de varias opciones de transporte y la ubicación de los servicios esenciales. El trabajo arroja luz sobre el estado actual de los niveles de proximidad en los barrios de los márgenes del río Támesis del centro de Londres. Identifica aquellas zonas más afectadas por la discontinuidad urbana generada por el paso del río y permite identificar los barrios y ámbitos con más recorrido de mejorar de los servicios analizados según el modelo de la ciudad de los 15 minutos., London, extended city is a work that introduces the field of the science of cities and the new computational tools to study the city of proximity in the neighborhoods of the banks of the river Thames. The work explores this new approach to the discipline of urbanism, which has revolutionized the way of studying and analyzing cities in recent decades. It uses the proposals and criteria of the 15-minute city model, one of the most popular proximity models since the last couple years. Using a combination of spatial analysis, geographic information systems and data-driven methodologies, this research analyzes the current state of accessibility and proximity of several London neighborhoods. The study aims to identify areas that meet the principles of the 15-minute city and those that need to be transformed to achieve it. The analysis takes into account factors such as proximity to public services, the availability of various transport options and the distribution of essential services. The findings provide valuable insights on the current state of proximity levels in the neighborhoods along the banks of the Thames River in central London. It identifies the areas most affected by urban discontinuity cause by the river’s course and allows for the identification of neighborhoods and areas with the most potential for improvement of the urban services analyzed according to the 15-minute city model criteria., Award-winning

The Superblock concept is a one of the solutions suggested by urban planners to address multiple challenges of the modern metropolises such as lack of greenery, overcrowding and environmental pollution. Planners aim to enhance the neighborhood's well-being by implementation of the green areas and new public spaces within the existing urban fabric This paper explores the Superblock´s guiding principles and their connection with the ambitious urban plan of Barcelona designed by Ildefons Cerdá in the 19th century, with a particular focus on their evolution in Barcelona's Poblenou district. The inquiry starts with an analysis of the historical background of the Superilla Poblenou area, which has had a significant impact on the city's development. Through the analysis of historical city plans and orthographic photography it is possible to trace its evolution and identify significant historical changes that have impacted the area´s development. In the end, the study explores how modern ideas in urban planning, including ecosystemic urbanism, relate to the SuperIlla concept and their consistency with Cerdá's initial proposal for Barcelona. The examination of the relationship between Cerdá's urban vision and the modern concept reveals that the SuperIlla-Superblock notion reflects Cerdá's forward-thinking approach to the city's sustainable growth. Moreover, it shows that by incorporating innovative projects and staying true to Cerdá's principles of connectivity, accessibility, and environmental care, sustainable urban development in Barcelona can be accomplished.

El estudio del diseño biofílico en los espacios educativos des de jardines de infancia a espacios universitarios. Como afecta el diseño biofílico a estos espacios y que beneficios aporta.

La forma en que se ha desarrollado la documentación gráfica para las estructuras de los edificios ha experimentado cambios significativos desde la adopción del CAD (Diseño Asistido por Computadora) hace más de veinte años. Sin embargo, con la implementación del BIM (Modelado de Información de la Construcción), la evolución ha sido aún más radical, ya que no ha afectado solo la documentación, sino también el diseño, la construcción y el uso de los edificios. BIM no es simplemente una herramienta, sino una nueva forma de trabajo que requiere adaptar métodos y una enseñanza profesional. Aunque la adaptación puede requerir esfuerzo, esto no implica que estas nuevas herramientas y metodologías sean inexactas., Postprint (published version)

L’illa d’Eivissa, situada al mar Mediterrani, ha estat influenciada per una gran diversitat de cultures al llarg de la seva història. No obstant això, la seva arqui- tectura, que neix de la tradició i les necessitats mediterrànies, ha romàs inalte- rada amb el pas del temps. Ens referim a una arquitectura vernacular, senzilla i purament funcional, basada en els materials que proporciona la natura. És una arquitectura sense arquitecte. Tot i que molts artistes s’han sentit atrets per l’estil de vida de l’illa i han respectat la seva tradició, l’auge del turisme i la indústria han posat en perill la cultura eivissenca a causa de la gran afluència de diferents cultures que conviuen en ella. En aquest treball, es busca mantenir els valors de la tradició arquitectònica eivissenca, reconeixent que per aconseguir-ho, aquesta ha d’adaptar-se a la crisi climàtica actual. Per això, s’analitzen les primeres reinterpretacions de la casa tradicional eivissenca realitzades per arquitectes externs a l’illa durant els anys 60. L’objectiu és extreure els valors essencials de la casa pagesa i desenvolupar estratègies per fer aquestes vivendes més sostenibles, així com explorar formes de continuar construint de manera sostenible a Eivissa., La isla de Ibiza, situada en el Mar Mediterráneo, ha sido influenciada por una gran diversidad de culturas a lo largo de su historia. Sin embargo, su arquitectura, que surge de la tradición y las necesidades mediterráneas, ha permanecido inalterada con el paso del tiempo. Nos referimos a una arqui- tectura vernácula, simple y puramente funcional, basada en los materiales que proporciona la naturaleza. Es una arquitectura sin arquitecto. Aunque muchos artistas se han sentido atraídos por el estilo de vida de la isla y han respetado su tradición, el auge del turismo y la industria han puesto en peli- gro la cultura ibicenca debido a la gran afluencia de diferentes culturas que conviven en ella. En este trabajo, se busca mantener los valores de la tradición arquitectóni- ca ibicenca, reconociendo que para lograrlo, esta debe adaptarse a la crisis climática actual. Para ello, se analizan las primeras reinterpretaciones de la casa tradicional ibicenca realizadas por arquitectos externos a la isla durante los años 60. El objetivo es extraer los valores esenciales de la casa payesa y desarrollar estrategias para hacer estas viviendas más sostenibles, así como explorar formas de seguir construyendo de manera sostenible en Ibiza., The island of Ibiza, located in the Mediterranean Sea, has been influenced by a great diversity of cultures throughout its history. However, its architecture, which arises from tradition and Mediterranean needs, has remained unchan- ged over time. We refer to a vernacular architecture, simple and purely functio- nal, based on the materials provided by nature. It is architecture without an ar- chitect. Although many artists have been attracted to the island’s lifestyle and have respected its traditions, the rise of tourism and industry has endangered Ibiza’s culture due to the influx of different cultures coexisting on the island. In this work, the aim is to maintain the values of Ibiza’s architectural tradition, recognizing that in order to achieve this, it must adapt to the current clima- te crisis. To do this, the first reinterpretations of the traditional Ibiza house by architects outside the island during the 1960s are analyzed. The objective is to extract the essential values of the traditional ibizan house and develop strategies to make these houses more sustainable, as well as explore ways to continue building sustainably in Ibiza.

Este trabajo de fin de máster investiga el concepto de diseñar marquesinas para paradas de autobús culturalmente significativas como medio para mejorar la identidad y la habitabilidad de los espacios urbanos. Centrándose en el contexto de Barcelona, el estudio explora el impacto del poder corporativo en el diseño y la infraestructura del transporte público. Además, la investigación examina el papel de la publicidad en la sostenibilidad económica de las ciudades, enfatizando los significativos ingresos generados por los anuncios colocados en las paradas de autobús y otros espacios urbanos. Si bien la publicidad contribuye a la financiación y mantenimiento de la infraestructura de transporte, plantea preocupaciones sobre la saturación visual, el comportamiento del consumidor y la priorización de los intereses comerciales sobre los aspectos culturales y estéticos de las ciudades. El desarrollo del proyecto aboga por la integración de elementos culturalmente significativos en el diseño de las paradas de autobús, tomando inspiración de la rica herencia cultural de Barcelona. Mediante la incorporación de características culturales locales, las paradas de autobús pueden convertirse en representaciones simbólicas de la identidad de una ciudad, fomentando un sentido de pertenencia y orgullo entre residentes y visitantes. La investigación explora diversas estrategias para lograr esto, incluyendo el uso de elementos arquitectónicos y artísticos que reflejen las características y la historia única de la comunidad local., This master’s thesis investigates the concept of designing culturally significant bus stops as a means to enhance the identity and livability of urban spaces. Focusing on the context of Barcelona, the study explores the impact of corporate control over public transit design and infrastructure. Furthermore, the research examines the role of advertising in the economic sustainability of cities, emphasizing the significant revenue generated by advertisements placed at bus stops and other urban spaces. While advertising contributes to the funding and maintenance of transportation infrastructure, it raises concerns about visual saturation, consumer behavior, and the prioritization of commercial interests over the cultural and aesthetic aspects of cities. The project’s development advocates for the integration of culturally significant elements in bus stop design, drawing inspiration from Barcelona’s rich cultural heritage. By incorporating local cultural features, bus stops can become symbolic representations of a city’s identity, fostering a sense of belonging and pride among residents and visitors. The research explores various strategies to achieve this, including the use of architectural and artistic elements that reflect the unique characteristics and history of the local community.

Bilbao és una ciutat que ha patit una reconversió urbanística radical al llarg dels anys i aquesta transformació sempre ha anat marcada per la Ria del Nervión, o Ria de Bilbao, transcorrent al llarg de tot el municipi i per la geografia escarpada que la envolta. De vegades, deixant de banda l'oportunitat de relació entre aquest agent natural i la ciutat i imposant les seves grans infraestructures enginyers marcades pel passat industrial, miner i mercantil, però d'altres, amb una intenció i un afany de generar riquesa urbanística per tal d'assolir espais públics de qualitat que posen en relació la ciutat amb la ria. Aquesta transformació es va fer amb l'ajuda de peces icòniques que van donar a la ciutat una nova identitat globalitzada i universal. Però, principalment, es va centrar al municipi de Bilbao, deixant al marge moltes de les zones perifèriques de la Ria a la resta de l'àrea metropolitana, on encara queden restes d'una indústria ja obsoleta i un paisatge que no té interès urbanístic. Aquest treball pretén analitzar les relacions entre la ria, els intersticis, les trames urbanes que l'envolten i els usos històrics dels mateixos, i així identificar els espais residuals o d'oportunitat en zones que encara no ha patit aquesta transformació i així oferir-ne un estudi de possibles intervencions o estratègies a partir dels vectors fonamentals que l'han feta possible, identificant el paper que han jugat en la nova relació entre Ria i Ciutat., Bilbao es una ciudad que ha sufrido una reconversión urbanística radical a lo largo de los años y esta transformación siempre ha ido marcada por la Ría del Nervión, o Ría de Bilbao, transcurriendo a lo largo de todo el municipio y por la geografía escarpada que la rodea. A veces, dejando de lado la oportunidad de relación entre este agente natural y la ciudad e imponiendo sus grandes infraestructuras ingenieriles marcadas por su pasado industrial, minero y mercantil, pero otras, con una intención y un afán de generar riqueza urbanística a fin de alcanzar espacios públicos de calidad que ponen en relación la ciudad con la ría. Esta transformación se llevó a cabo con la ayuda de piezas icónicas que dieron a la ciudad una nueva identidad globalizada y universal. Pero, principalmente se centró en el municipio de Bilbao, dejando al margen muchas de las zonas periféricas de la Ría en el resto del área metropolitana, en las que todavía quedan restos de una industria ya obsoleta y un paisaje que carece de interés urbanístico. El presente trabajo pretende analizar las relaciones entre la ría, los intersticios, las tramas urbanas que la rodean y los usos históricos de los mismos, y así identificar los espacios residuales o de oportunidad en zonas que todavía no ha sufrido esta transformación y así ofrecer un estudio de posibles intervenciones o estrategias a partir de los vectores fundamentales que la han hecho posible, identificando el papel que han jugado en la nueva relación entre Ría y Ciudad., Bilbao is a city that has undergone a radical urban reconversion over the years and this transformation has always been marked by the Nervión estuary, or the Bilbao estuary, running through the entire municipality and by the steep geography that surrounds. Sometimes, leaving aside the opportunity for a relationship between this natural agent and the city and imposing its large engineering infrastructures marked by its industrial, mining, and commercial past, but other times, with an intention and desire to generate urban wealth to achieve quality public spaces that connect the city with the estuary. This transformation was carried out with the help of iconic pieces that gave the city a new globalized and universal identity. But it was mainly focused on the municipality of Bilbao, leaving out many of the peripheral areas of the Ría in the rest of the metropolitan area, where there are remains of an already obsolete industry and a landscape that lacks urban interest. The present work intends to analyse the relationships between the estuary, the interstices, the urban fabrics that surround it and their historical uses, and thus identify residual or opportunity spaces in areas that have not yet undergone this transformation and thus offer a study of possible interventions or strategies based on the fundamental vectors that have made it possible, identifying the role they have played in the new relationship between the estuary and the city., Award-winning

La ventana tradicional de un edificio típico del ensanche decimonónico de Barcelona, ese sistema compuesto de persiana exterior de librillo, ventana de vidrio sencillo, contraventana interior de madera, visillo y cortina, resulta una solución constructiva tan bien integrada compositivamente como inteligente desde un punto de vista de control climático del espacio interior, tanto más notable si tenemos en cuenta que se construía con técnicas y materia-les artesanales. El buen funcionamiento del sistema en un clima como el mediterráneo se basa en las prestaciones variables (no discretas) que permiten la practicabilidad de las cinco capas. En el caso de la transmitancia térmica, el sistema aísla no sólo por la resistencia conductiva de los elementos que lo conforman, sino también por las resistencias térmicas de las cámaras de aire que cada una de estas capas encierra, resistencias que aumentan considerablemente con el uso de materiales de baja emisividad. Dos de esas cinco capas (el cortinaje) se extienden a menudo más allá de la ventana, afectan-do las prestaciones térmicas del conjunto ventana-paño. Este trabajo busca comprender, evaluar y cuantificar el comportamiento térmico de dicho sistema, en sus versiones tradicional y mejorada con superficies de baja emisividad: una propuesta de bajo coste, coherente con el comportamiento higrotérmico tradicional del conjunto ventana-paño, y con el potencial de mejorar considerablemente su transmitancia térmica en invierno sin comprometer su comportamiento como masa térmica disipadora de calor en verano. El trabajo intenta responder también a la dificultad que presenta la normativa actual a la hora de calcular estas cuestiones, buscando tanto explicar dicha circunstancia como proponer un sencillo modelo de cálculo que permita modelizar el sistema.

Este trabajo está formado por tres partes diferenciadas. La primera corresponde a comprender la problemática de la producción de plástico a nivel mundial, la necesidad de reciclaje y su papel en el sector de la construcción. La segunda corresponde a entender el funcionamiento de un material tan complejo, como el plástico reciclado o reutilizado, la posibilidad de la arquitectura de incorporar el material y el potencial eso puede tener. Por último, la tercera parte, un análisis comparativo de fachadas que utilizan plástico reciclado o reutilizado como parte principal del proyecto.

Within the framework of urban pedestrian networks, this paper presents a method of modeling the street network from the perspective of foot traffic, beyond the vehicle-focused street centerline representation approach in transportation research. A scalable method to extract the centerlines of the complete walkable urban area from its polygon representation at a one-meter resolution is discussed, using open-source tools. To evaluate the betweenness centrality in a spatially directed graph, the process is applied to the study of the ‘walkable Barcelona’, focusing on three key parameters: 1) the street width, 2) the longitudinal slope, and 3) the crosswalks connecting the sidewalk platforms. The results identify the uneven distribution of these parameters within a complex urban fabric, and the high-resolution cartography allows the identification of critical areas within the network, introducing future lines of research and applications of the workflow. This is especially relevant considering the increasing awareness of citizens and the urban agendas worldwide, aimed at improving and widening the sidewalk infrastructure that supports local activity in cities., Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles::11.2 - Per a 2030, proporcionar accés a sistemes de transport segurs, assequibles, accessi­bles i sostenibles per a totes les persones, i millorar la seguretat viària, en particular mitjan­çant l’ampliació del transport públic, amb especial atenció a les necessitats de les persones en situació vulnerable, dones, nenes, nens, persones amb discapacitat i persones grans, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura::9.1 - Desenvolupar infraestructures fiables, sostenibles, resilients i de qualitat, incloent infraestructures regionals i transfrontereres, per tal de donar suport al desenvolupament econòmic i al benestar humà, amb especial atenció a l’accés assequible i equitatiu per a totes les persones, Postprint (published version)

"ETSAB, DUOT, LUB" -- Portada, "Course instructor: Andres Sevtsuk (associate professor of urban science and planning at MIT, Director of the City Form Lab)" -- Coberta, "ETSAB summer masterclass" -- Coberta, Descripció del recurs: 20 setembre 2023, Conté: Foreword: Walking the streets: an approach to urban proximity through the analysis of pedestrian networks / Eulàlia Gómez-Escoda -- Presentation: Urban Network Analysis tools for modeling land use and transportation interactions for pedestrians and cyclists / Andres Sevtsuk -- Barcelona’s Superblocks under the spotlight: evaluating expected impact of green axes in pedestrian route choice and retail footfall / Mikel Berra-Sandín and Enric Villavieja Martínez -- The walking routes of the children of La Vila de Gràcia / André Salazar and Ricardo Sotomayor -- Walking the hills. Analysis of the walkable network around existing and planned L9 metro stations in upper Gràcia, Barcelona / Álvaro Clua, Francesc Valls and Joan Martí Elias

En aquest Treball de Final de Grau s'aborda l'estudi d'estratègies bioclimàtiques i eficiència energètica en habitatges Passivhaus, amb l'objectiu d'analitzar el seu acompliment i avaluar el seu impacte en diferents climes i amb diferents materials de construcció. Es realitza un estudi de casos i una anàlisi comparativa per a comprendre com aquestes estratègies poden contribuir a un cicle de vida sostenible en la construcció, minimitzant l'impacte ambiental en totes les etapes del procés constructiu. S'investiga també l'optimització de les estratègies bioclimàtiques i la seva integració amb la neuroarquitectura per a millorar l'eficiència energètica i el benestar dels ocupants. Els resultats d'aquest estudi proporcionaran una base sòlida per al disseny i la construcció d'habitatges més sostenibles i saludables, alineades amb els desafiaments actuals de l'arquitectura enfront de l'emergència climàtica., En este Trabajo de Final de Grado se aborda el estudio de estrategias bioclimáticas y eficiencia energética en viviendas Passivhaus, con el objetivo de analizar su desempeño y evaluar su impacto en diferentes climas y con diferentes materiales de construcción. Se realiza un estudio de casos y un análisis comparativo para comprender cómo estas estrategias pueden contribuir a un ciclo de vida sostenible en la construcción, minimizando el impacto ambiental en todas las etapas del proceso constructivo. Se investiga también la optimización de las estrategias bioclimáticas y su integración con la neuroarquitectura para mejorar la eficiencia energética y el bienestar de los ocupantes. Los resultados de este estudio proporcionarán una base sólida para el diseño y la construcción de viviendas más sostenibles y saludables, alineadas con los desafíos actuales de la arquitectura frente a la emergencia climática., This Final Degree Project addresses the study of bioclimatic strategies and energy efficiency in Passivhaus homes, with the aim of analyzing their performance and evaluating their impact in different climates and with different construction materials. A case study and a comparative analysis are carried out to understand how these strategies can contribute to a sustainable construction life cycle, minimizing the environmental impact at all stages of the construction process. The optimization of bioclimatic strategies and their integration with neuroarchitecture to improve energy efficiency and the well-being of the occupants is also investigated. The results of this study will provide a solid foundation for the design and construction of more sustainable and healthy homes, aligned with the current challenges of architecture in the face of the climate emergency.

Presentació de Francesc Valls, Departament de Representació Arquitectònica ETSAB | UPC per la II Jornada de Difusió de la Recerca. Meet. Organitza: Biblioteca Oriol Bohigas de l'ETSAB.

En aquest treball s'estudiarà les diferents afectacions de les intervencions en els centres històrics de Barcelona i Porto. Es descriurà algunes de les capes històriques que aboquen a la regeneració de les ciutats i les dinàmiques que se'n desenvolupen. Durant el canvi de mil·lenni, tant les polítiques urbanístiques com en la mateixa gestió del centre històric es va apostar per regenerar gran part dels texits i ajudar als residents. Per una banda, Porto es va posicionar com un centre històric patrimoni mundial de la UNESCO, i paral·lelament Barcelona es van celebrar les Olimpíades del any 1992, a partir d'aquell moment les dues ciutats van seguir una aposta evident pel turisme a les ciutats. Aquesta aposta ha augmentat en els darrers anys la seva importància en els processos de transformació d'aquests centres de les ciutats, així com en la simbologia de la ciutat i en la imatge col·lectiva que en tenim. Finalment, la gestió dels centres històrics, que té un paper d'instrument per millorar la vida dels habitants, és un tema que conté innombrables capes per a les quals cal un estudi i un debat continu. En aquestes diferents disciplines, les quals la identitat és entesa com una realitat complexa, cada aspecte de la ciutat només té significat amb relació amb les altres escales que integra, aquest resultat serà una suma inseparable i divers. Cada vegada són més els desafiaments que afronta el centre històric i els afectes de les seves conseqüències són més ràpids, per la qual cosa són necessàries polítiques concretes que apuntin directament a solucionar problemes i potenciar oportunitats., En este trabajo se estudiará las distintas afectaciones de las intervenciones en los centros históricos de Barcelona y Oporto. Se describirá algunas de las capas históricas que conducen a la regeneración de las ciudades y las dinámicas que se desarrollan. Durante el cambio de milenio, tanto las políticas urbanísticas como en la propia gestión del centro histórico se apostó por regenerar gran parte de los tejidos y ayudar a los residentes. Por un lado, Porto se posicionó como un centro histórico patrimonio mundial de la UNESCO, y paralelamente Barcelona se celebraron las Olimpiadas del año 1992, a partir de ese momento las dos ciudades siguieron una apuesta evidente por el turismo en las ciudades. Esta apuesta ha aumentado en los últimos años su importancia en los procesos de transformación de estos centros de las ciudades, así como en la simbología de la ciudad y en la imagen colectiva que tenemos. Finalmente, la gestión de los centros históricos, que tiene un papel de instrumento para mejorar la vida de los habitantes, es un tema que contiene innumerables capas para las que es necesario un estudio y un debate continuo. En estas diferentes disciplinas, cuya identidad es entendida como una realidad compleja, cada aspecto de la ciudad sólo tiene significado en relación con las demás escalas que integra, este resultado será una suma inseparable y diversa. Son cada vez más los desafíos que afronta el centro histórico y los afectos de sus consecuencias son más rápidos, por lo que son necesarias políticas concretas que apunten directamente a solucionar problemas y potenciar oportunidades., In this work, the different effects of the interventions in the historic centers of Barcelona and Porto will be studied. Some of the historical layers that lead to the regeneration of cities and the dynamics that develop will be described. During the turn of the millennium, both urban policies and the management of the historic center itself opted to regenerate a large part of the fabric of the city and help residents. On the one hand, Porto was positioned as a UNESCO world heritage historical center and, in parallel, the city of Barcelona hosted the 1992 Olympics Games. From that moment on, the two cities followed an obvious commitment to tourism in the cities. This commitment has increased in importance in recent years for the transformation processes of these city centers, as well as for the symbology of the city and for the collective image we have. Finally, the management of historic centers, which has a role as an instrument to improve the lives of the inhabitants, is a subject that contains innumerable layers for which continuous study and debate is necessary. These different disciplines, in which identity is understood as a complex reality where each aspect of the city only has meaning in relation to the other scales it integrates, will result in an inseparable and diverse sum. There are more and more challenges facing historic centers and the effects of their consequences are faster and faster, which is why specific policies that aim directly at solving problems and promoting opportunities are necessary.

Aquest treball de recerca consisteix en l'anàlisi de les rehabilitacions realitzades en el barri del Raval, entre els anys 2018 i 2020, dins del programa de Finques d'Alta Complexitat. A l'any 2017, l'Ajuntament de Barcelona posa en marxa aquest programa d'ajudes extraordinàries, emmarcat en el Pla de Barris, per a promoure la rehabilitació d'edificis residencials en els barris més vulnerables, on les ajudes ordinàries no arriben a causa del complex context socioeconòmic. Així, aquest estudi analitza l'evolució dels plans de reforma que han actuat fins a dia d'avui al barri d’El Raval. Això permet desenvolupar el plantejament del programa de FACs, justificar la inclusió del Raval al programa i analitzar els primers resultats d'aquesta iniciativa., Este trabajo de investigación consiste en el análisis de las rehabilitaciones realizadas en el barrio del Raval, entre los años 2018 y 2020, dentro del programa de Fincas de Alta Complejidad. En el año 2017, el Ayuntamiento de Barcelona pone en marcha este programa de ayudas proactivas, enmarcado en el Pla de Barris, para promover la rehabilitación de edificios residenciales en los barrios más vulnerables, donde las ayudas ordinarias no llegan debido al complejo contexto socio-económico. Así, este estudio analiza los diferentes planes de reforma que han actuado hasta día de hoy sobre el barrio del Raval. Esto da pie a desarrollar el planteamiento del programa de FACs, justificar la inclusión del Raval en este y a analizar los primeros resultados de la iniciativa., This research work consists of the analysis of the rehabilitation works carried out in El Raval neighborhood, between 2018 and 2020, within the “High Complexity Communities” program. In 2017, the Barcelona City Council launched this proactive aid program, framed in the “Pla de Barris”, to boost the rehabilitation of residential buildings in the most vulnerable areas, where ordinary subsidy does not arrive due to the complex socio-economic context. This way, the study analyzes the evolution of urban plans that have worked on El Raval until nowadays. This leads to the explanation of the High Complexity Communities program, the incorporation of the neighborhood in the program and the analysis of the first results of this initiative., Award-winning

A large-scale correlational analysis was conducted on the grades of the students who completed their studies in the 1994 curriculum in the Barcelona School of Architecture. The study included the passing grades of a total of 3910 students corresponding to all 47 compulsory subjects, as elective courses were excluded. The objective of the research was to explore whether courses with related content were associated with the corresponding grades at an aggregate level, and identify similarities and dissimilarities in their clustering. The correlation between the grades in all courses was computed pairwise, and used as a distance measure to quantify the grade of affinity between them. Using this distance metric, the results were processed using hierarchical cluster analysis producing a tree structure according to this similarity/dissimilarity measure. The clustering results were visualized in a phylogenic tree, identifying the optimal number of clusters and coloring the results accordingly. The visualization of this tree matched very closely the grouping of courses according to departmental divisions, indicating a strong association between the grades obtained and specific areas of knowledge. The lowest marks were also found to be concentrated in the first years and among the graphic and design subjects. These results reinforce previous studies that have investigated the relationship between academic performance during the degree course and the entry grade. The great discontinuity between them and the fact that PBL is characteristic of the degree course and less common in secondary school could be the reasons for these results.

"Francesc Valls, Halimatou M’Ballo, Antonio Pineda, Giovanny Becerra, Thomas Stempka, Matin Darabi, Gonzalo Cordón, Merehan Elamrosy, Verónica Noguera, Sara Fort Rabassa, Berta Fort Rabassa, Jeroni Mach Raubert" -- Portada, Textos en català, castellà i anglès, Descripció del recurs: 2 novembre 2022, Inclou: 2.3. Dades urbanes i xarxes socials: reptes i oportunitats / Francesc Valls -- 4.1. Patums i Eixample: monuments per a la diversitat / Thomas Stempka -- 4.2. Capsa inversa: escenari inclusiu / Antonio Pineda -- 4.3. Neo-envelats: Instrument Pel Comerç / Verónica Noguera -- 4.4. Col·laborem: Collaborative network platform / Giovanny Becerra, El treball és part del projecte Dissenyem Comerç, promogut per Disseny Hub Barcelona i Barcelona Activa en el context del COVID19 (curs 2020-21). La creativitat és entesa com a element transformador de la societat, amb incidència en sectors com el comerç, punt inicial del projecte. Les propostes volen proporcionar eines per afrontar un nou escenari socioeconòmic i cultural, en evolució permanent. El projecte és un exemple de col·laboració entre els àmbits acadèmic –el Màster MBDesign (UPC/UB)– i el territorial –la Xarxa de Comerç Divers de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona–. La col·laboració va ser determinat pels promotors del projecte. La publicació constitueix un recull dels principals elements del procés, les decisions preses, la informació emprada i els resultats obtinguts. No té voluntat d’exemplaritat, però sí de servir de punt de partida per a casos anàlegs o similars on el disseny pugui actuar com a detonant per a la innovació social, en un senti ampli i transversal., 1

En aquest treball d’investigació l’objectiu és poder arribar a caracteritzar, a partir d’uns paràmetres, les masses de teixit viari prioritari per a vianants de la ciutat de Barcelona. D’aquesta manera, es pretén focalitzar en aspectes de teixit per a vianants, i la condició de cada àmbit. L’anàlisi parteix d’una primera part d’identificació de l’extensió que ocupen, per tal d’arribar a destacar uns casos d’estudi principals sota un criteri de selecció. A partir d’aquí, i amb una sèrie de paràmetres de teixit urbà, activitats, vegetació i densitat poblacional, és possible poder analitzar individualment i comparant alhora entre els diferents casos. Aquests valors configurats a l’apartat de característiques són extrets de les principals premisses de qualificació del teixit urbà al context històric actual on es fa el treball. Per consegüent, per tal de poder assolir un resultats que puguin determinar la situació actual on es troben cadascun d’ells, es sostreu una imatge contemporània de les zones per a vianants de la ciutat. Aquesta imatge, posteriorment també servirà per veure si es pot tractar d’una anàlisi que es pugui extrapolar a qualsevol altra ciutat, modestament, sense arribar a ser ambiciós. Sobretot, emfatitzant que l’estudi es realitza sota la consigna de donar una visió tan objectiva com sigui possible des de diferents punts de vista., In this research the goal is to be able to characterize, from multiple parameters, the road network to pedestrians’ priority of the city of Barcelona. In this way, it is intended to focus on aspects of pedestrians and the condition of each area of study. The first part of the analysis starts identifying the extension that network occupies and goes on to highlight major cases of study under a selection criteria. From this point, with a number of parameters of urban fabric, activities, vegetation and population density, it is possible to analyze individually and between different cases at the same time. These values configured in the feature section are extracted from the major qualification premises of urban fabric in the current historical context where the work is done. Consequently, in order to achieve results that can determine the current situation where each of them is located, a contemporary image is extracted from the city’s pedestrian zones. This image will check if this analysis can be extrapolated to any other city, but not sounding too ambitious. Above all, emphasising that the study is carried out under the heading of providing a vision as objective as possible from different points of view., Award-winning

L’emergència climàtica està a l’ordre del dia des de fa més d’una dècada, i la forta repercussió que hi ha tingut el món de l’edificació és un clar exemple, de la necessitat de repensar el fer arquitectònic. Més concretament, el Codi Tècnic de l’Edificació introduí les primeres normes respecte l’estalvi energètic a partir del 2006. Si més no, és evident que el major percentatge dels habitatges plurifamiliars han quedat obsolets d’aquestes regulacions normatives, i la creixent incapacitat de realitzar obra nova, està donant ales a la branca de la rehabilitació energètica, aconseguint d’aquesta manera, garantir les necessitats de confort de les persones habitants i minimitzar la despesa energètica de dits edificis. Aquesta investigació es centrarà en una de les solucions constructives que més resultats positius està donant dintre del món de la rehabilitació energètica; el sistema d’aïllament tèrmic exterior (SATE). Entenent els diferents beneficis que dota la solució per a les persones usuàries dels habitatges, l’estudi pretén incorporar al sistema, noves capacitats. Gràcies al treball de les propietats dels diferents aïllaments tèrmics existents, s’estudia quin impacte tenen en la mitigació de l’efecte d’illa de calor. És així com, es cerca donar una nova concepció del SATE, el qual actualment està concebut per respondre a les necessitats de confort tèrmic interior dels habitatges, ignorant les possibilitats que pot dotar a les condicions ambientals exteriors. Per aconseguir-ho, es proposa en aquest treball de recerca, la incorporació de plantes integrada en la cara exterior del sistema, prioritzant el creixement vegetal per dotar a la façana de característiques tant positives com l’absorció de les emissions de CO2 i l’estabilitat tèrmica que aporten els éssers vius., The climate emergency has been on the agenda for more than a decade, and the strong impact it has had on the world of building is a clear example of the need to rethink architectural practice. More specifically, the Technical Building Code introduced the first rules on energy saving in 2006. However, it is clear that the largest percentage of multi-family dwellings have become obsolete from these normative regulations, and the growing inability to carry out new construction work is giving wings to the branch of energy rehabilitation, thus ensuring the comfort needs of the inhabitants and minimizing the energy expenditure of their buildings. This research will focus on one of the constructive solutions that is giving more positive results in the field of energy rehabilitation; the external insulation finishing System, (EIFS). But it will not remain only in the direct impact of the benefit of the users of the houses, but what is intended in this study, is to understand the capabilities that, joining the different materials that can compose a EIFS solution, the work of these and their properties, has in mitigating the heat block effect. Thus, the aim is to give a new conception of the EIFS, always focused on the interior comfort of the houses, ignoring the possibilities that it can provide to the exterior environmental conditions. To achieve this, it is proposed in this research work, the incorporation of integrated vegetation in the entire exterior of the system, prioritizing the growth of plants to provide the facade with such positive features as the absorption of CO2 emissions and thermal stabilization that provide living beings., Award-winning, Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant

El presente trabajo consiste principalmente en una aproximación a diferentes sistemas constructivos prefabricados, no desde la técnica si no desde el calendario, viendo la incidencia de la elección del sistema constructivo en la velocidad de ejecución en obra. Para poder realizar este estudio, se ha aprovechado la oportunidad que se nos ha dado con la construcción de cinco espacios hospitalarios polivalentes en Cataluña por la necesidad de un aumento de camas de hospitalización debida a la pandemia del Covid-19. Los cinco hospitales que se estudian en este trabajo son el espacio polivalente hospitalario de Moisès Broggi en Sant Joan Despí, Barcelona, el del Hospital de Bellvitge también en Barcelona, el Germans Trias i Pujol en Can Ruti, Badalona, el espacio de Arnau de Vilanova en Lleida y finalmente el espacio hospitalario polivalente de Pere Virgili en Vall d’Hebron, Barcelona. Estos cinco espacios se construyen en recintos hospitalarios ya existentes y son hospitales satélite que dependen del hospital principal preexistente. Podremos analizar edificios de la misma tipología, altura, volumen, superficie, entre otras cosas, entre los que la principal diferencia es el sistema constructivo prefabricado utilizado. Gracias a la planificación de obra de cada uno de los casos de estudio, podremos analizar sus cronogramas para poder ver la influencia de la elección de cada uno de los sistemas constructivos en el tiempo de construcción. Siempre se ha tenido la idea de que un mayor grado de prefabricación significa una mayor rapidez en la construcción de un edificio e intentaremos ver si es cierto y el porqué. Veremos una breve introducción a cada uno de los casos de estudio, viendo sus características principales y el sistema constructivo escogido, para posteriormente poder entrar en la cuestión principal de este trabajo, los cronogramas de cada uno de los cinco espacios hospitalarios, analizándolos y obteniendo de ello unas conclusiones.

Clarobscurs concerneixen des de l'inici aquesta reflexió a la pregunta, com afecten els espais d'habitatge als nostres ritmes circadiaris? La neuroarquitectura és explicada des de diferents perspectives. A través d'opinions culturals, dades hormonals, lumíniques i patològiques, la conscienciació després de la pandèmia Covid-19 i articles sobre la salut d'un edifici. El projecte de recerca realitzat analitza els punts de vista esmentats per valorar si l'habitatge actual, mitjançant els casos estudiats, compleix els requisits neurològics per a una millor salut mental. La iluminació natural exerceix des dels orígens un paper imprescindible en el nostre dia a dia i, per tant, en la nostra salut fisiològica i mental. Per això s'analitzen tres casos recents d'habitatge social amb programes informàtics de l'estudi de la llum natural, tenint en compte el coneixement de la neurociència. Mitjançant els resultats obtinguts als estudis de referència s'avaluarà el grau de satisfacció dels habitatges analitzats des d'un punt de vista lumínic. Les conclusions donaran resposta a la pregunta inicial plantejada (subtítol) i suggeriments sobre com fer una tipologia que tracti d'una manera més objectiva i realista la situació actual en què vivim, Claroscuros conciernen desde el inicio a esta reflexión a la pregunta, ¿cómo afectan los espacios de vivienda a nuestros ritmos circadianos? La neuroarquitectura es explicada desde diferentes perspectivas. A través de opiniones culturales, datos hormonales, lumínicos y patológicos, la concienciación después de la pandemia Covid-19 y artículos sobre la salud de un edificio. El proyecto de investigación realizado analiza dichos puntos de vista para valorar si la vivienda actual, mediante los casos estudiados, cumple los requisitos neurológicos para una mejor salud mental. La iluminación natural ejerce desde los orígenes un papel imprescindible en nuestro día a día y por ende en nuestra salud fisiológica y mental. Por ello se analizan tres casos de vivienda social recientes con programas informáticos del estudio de la luz natural, teniendo en cuenta el conocimiento de la neurociencia. Mediante los resultados obtenidos en los estudios de referencia se evaluará el grado de satisfacción de las viviendas analizadas desde un punto de vista lumínico. Las conclusiones darán respuesta a la pregunta inicial planteada (subtítulo) y sugerencias sobre cómo realizar una tipología que trate de una manera más objetiva y realista la situación actual en la que vivimos., How do living environments impact our circadian rhythms is a question that has been present throughout this reflection. There are several ways to explain neuroarchitecture.Through cultural perspectives, information on hormones, light, and pathology, awareness following the COVID-19 pandemic, and articles on a building's health. Through case studies and analysis of these points of view, the study project determines whether current housing fits the neurological needs for greater mental health. Natural illumination has always been crucial to our everyday lives and, by extension, to our physical and emotional well-being. As a result, three recent social housing instances are examined using computer programs that research natural light while taking into consideration the latest developments in neuroscience. The degree of satisfaction of the examined residences from a lighting point of view will be assessed using the findings from the reference studies. The conclusions will provide an answer to the opening query (subtitle) and recommendations on how to create a typology that more accurately and realistically depicts the world in wich we currently live. The conclusions will give an answer to the initial question posed (subtitle) and suggestions on how to make a typology that deals in a more objective and realistic way with the current situation in which we live.

Tal y como señalan las estadísticas publicadas por el Ayuntamiento de Barcelona, un total de 2.5 millones de desplazamientos diarios se realizan a pie, lo que supone un 30% de la movilidad urbana en la ciudad. Se trata de movimientos realizados a unos 0,9m/s, velocidad con la que se intentan regular fases semafóricas y tiempo de espera, velocidad que permite también la interacción social y la activación de comercios en plantas bajas. Los desplazamientos a pie han aumentado tras la crisis sociosanitaria derivada de la pandemia, que ha desencadenado una sensibilidad creciente por favorecer el acceso a servicios y comercios de proximidad, por generar entornos más saludables y propiciar una movilidad sostenible e inclusiva en contextos urbanos (ODS 2030). En consecuencia, son numerosas las ciudades que, como Barcelona, están viendo transformado velozmente su espacio público con el objetivo de reequilibrar el impacto de los distintos modos de transporte urbanos y poder así dotar de mayor espacio para el paseo confortable y seguro. Sin embargo, si atendemos al espacio peatonal en tanto que plataforma del transporte de personas, son todavía incipientes los estudios que abordan la ‘red peatonal’ como objeto de discusión en sí misma. Si bien existe un conocimiento urbanístico amplio sobre las infraestructuras y criterios que facilitan el tránsito de vehículos motorizados, transporte público o, incluso, ciclistas, en cambio la movilidad peatonal ha quedado a menudo en segundo término en las investigaciones urbanísticas, a pesar de ser la forma más democrática, sostenible y saludable de moverse por la ciudad. Este trabajo presenta una contribución al conocimiento empírico de la ciudad caminable a partir de la evaluación detallada del sistema de aceras y áreas pacificadas de la Barcelona continua, bajo la hipótesis de que, de su eficacia como red y su relación con las actividades y variables de confort ambiental, depende en gran medida el éxito de la ciudad caminable. Junto a l, Peer Reviewed, Postprint (published version)

Under the trend of intensive and refined land use and with the popularity of graffiti culture, this paper attempts to find strategies for using graffiti culture as a medium for renewing negative urban spaces. In my final work of master, I have produced the following main outputs. 1Collated and analyzed the development of graffiti culture 2Organized and analyzed the relevant points of negative public space in the city 3Conducted interviews with graffiti artists and curators 4Conducted a questionnaire survey on public participation in graffiti exhibitions 5Conducted an interactive graffiti exhibition design. In my design, I not only curated the exhibition, but also made micro-renewals to the urban space, such as adding a sunken plaza and a skate park. 6Graffiti exhibitions are representative and adaptable, and can be widely used in various regions and countries. The exhibition frame can be 3D printed and made of light concrete, a cheap material, to achieve good results and can be recycled repeatedly. The public participation perspective of various civic cultural activities is a good medium to activate I believe that in the near future, more and more regions will start graffiti exhibitions outdoors to drive urban vitality.

El càlcul de la resistència a esforç tallant d’una biga amb secció en T de formigó armat, i de bigues en general, procedeix de les aportacions del formigó, de l’armadura longitudinal i de l’armadura transversal d’acer. La contribució de cadascuna de les parts individualment és difícil d’avaluar, ja que existeix una interacció entre elles. Per aquest motiu anteriorment l’EHE-08 calculava la contribució a l’esforç tallant com a la suma de la component del formigó més la component de l’acer mentre que actualment el nou Codi Estructural té en compte aquesta interacció i no calcula les components aïlladament. El cap comprimit de la biga de formigó té una importància primordial en els darrers estadis de càrrega d’una biga sotmesa a esforç tallant. En aquesta zona és on es troben les ales de les bigues en T. Actualment no existeix una formulació que ajusti correctament el tallant últim experimental amb el tallant últim prescrit de bigues en T segons les diferents normatives que, de manera conservadora, no contemplen la contribució de les ales a aquest esforç. El treball presenta una extensa base de dades amb assajos experimentals d’arreu del món de bigues de formigó armat de secció en T sotmeses a esforç tallant. Es calcula la resistència teòrica d’aquestes bigues a esforç tallant segons la Instrucció del formigó EHE-08, el Codi Estructural, l’Eurocodi i les formulacions de Zararis et. al. i es contrasta amb els valors experimentals. Zararis té en compte la contribució de les ales a la resistència de tallant, de manera que presenta un ajust més acurat de les seves prediccions als resultats experimentals. Finalment, s’estudia estadísticament la relació entre el valor de l’esforç tallant experimental en relació amb el valor analític predit per les diferents formulacions citades. D’aquesta manera es pot veure quin és l’ajust de les diferents formulacions als resultats experimentals i la importància que cobren les ales també en el cas de l’esforç tallant.

Aquest treball cerca recollir i comprendre les tipologies arquitectòniques amb les quals es va respondre en un context històric. ric en què va ser constant la recepció de fluxos migratoris. A principis del segle XIX fins a mitjans del XX la cons- tanta arribada de migrants europeus a Amèrica va ser un assumpte Estat. Durant les primeres etapes com a estats independents, els països americans dels casos estudiats, (Argentina, Brasil, Estats Units i Canadà ) van donar respostes a les migracions rebudes amb construccions que van perdre la seva funció, però les arquitectures del qual perduren fins avui dia. Es busquen respostes sobre quina és la història del succés migra- tori històric que va tenir lloc i el paper que aquest va comprendre a l'aparició d'arquitectures per a la migració. Mitjançant una mirada urbana, arquitectònica i espacial dels casos estudiats, es presenten les bases del patrimoni arquitec- tònic de la migració., El presente trabajo busca recoger y comprender las tipologías arquitectónicas con las que se respondió en un contexto histó- rico en el que fue constante la recepción de flujos migratorios. A principios del siglo XIX hasta mediados del XX la cons- tante llegada de migrantes europeos a América fue un asunto de Estado. Durante las primeras etapas como estados independientes, los paises americanos de los casos estudiados, (Argentina, Brasil, Estados Unidos y Canadá ) dieron respuestas a las migraciones recibidas con construcciones que perdieron su función, pero cuyas arquitecturas perduran hasta hoy en día. Se buscan respuestas sobre cuál es la historia del suceso migra- torio histórico que tuvo lugar y el papel que éste comprendió en la aparición de arquitecturas para la migración. Mediante una mirada urbana, arquitectónica y espacial de los casos estudiados, se presentan las bases del patrimonio arquitec- tónico de la migración., This research intends to collect and understand the ar chitectural typologies used to respond to a historical con text in which the reception of migratory flows was cons tant. From the early nineteenth century to the mid-twentie th century, the constant arrival of European migrants to America was a matter of state. During the first stages as independent states, the Ame rican countries of the cases studied (Argentina, Brazil, United States and Canada) responded to the migrations received with constructions that lost their function, but whose architectures survive to this day. Answers are sought as to what is the history of the historical migratory phenomenon that took place and the role it played in the need to create a space and place in the city in response to it. Through an urban, architectural and spatial look at the cases studied, the bases of the existing architectural heritage of migration.

Avui dia, la veritable amenaça mundial, com tots sabem, és el canvi climàtic per les conseqüències nefastes que comporta per la nostra pròpia supervivència. En aquest aspecte moltes indústries, per no dir totes, estan fent passes per poder mitigar aquestes conseqüències i la construcció és una d’elles. Trobem diferents àmbits on són perceptibles els canvis per una construcció més respectuosa amb el medi ambient i sostenible a llarg termini, àmbits que van des dels materials fins a l’estructura, passant per les instal·lacions o inclús el disseny del mateix projecte. Però tots aquests aspectes no queden exempts d’un increment econòmic i una pedagogia prèvia amb el client. Actualment, una bona part de les construccions que trobem amb els diferents certificats d’eficiència energètica són veritables utopies per la gran majoria de la població. Són edificacions que projectualment i teòricament són idíl·liques en els aspectes de sostenibilitat i de respecte pel medi ambient, però que a l’hora de ser realistes i fer números no ho són tant. L’alt cost d’aquestes i les condicions d’entorn en les que se’ns presenta no són representatives, ni de bon tros, de la majoria d’actuacions que s’efectuen als nuclis urbans. Per tot això, el treball vol analitzar i quantificar un projecte més comú, com pot ser una reforma, i extreure les diferències que hi ha entre una intervenció convencional que compleixi amb la normativa espanyola i la mateixa que opti a un certificat d’eficiència energètica. I alhora proposar diverses solucions que pugui incloure en el projecte amb un cost assequible per la gran majoria de població., Climate change is currently the most significant threat to human survival and different industries are taking steps to mitigate its impact. The construction sector is one of those industires. The change towards long-term sustainability and environmentally friendly construction can be seen in different fields of the industry such as materials, structures, installations and design. However, these aspects often carry a price increase and require client education. Many construction projects that hold energy performance certificates can be seen as ideal examples of sustainability by most of the population. But many of such projects’ numbers don’t really add up and their effect on the surroundings can be far leas than idealic. These structures are often detached from the standard of their surroundings and context and therefore are not truly representative. This work aims to analyze and quantify a rehabilitation project by extracting data and highlighting the main differences between a regular intervention, and between those projects aiming for an energy performance certificate within the spanish legal framework, and to propose different, affordable solutions for the majority of the population, Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant, Objectius de Desenvolupament Sostenible::11 - Ciutats i Comunitats Sostenibles, Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura

El temps és una variable relacionada amb el concepte de canvi i evolució, com pot un edifici, essent un element fix i rígid, adaptar-se al temps? Les persones canvien amb el temps, igual que la societat, la demografia, la cultura o l'economia, i aquests canvis es tradueixen en necessitats a les quals l'arquitectura s'ha de poder adaptar. L'arquitectura s'ha de deixar inacabada, deixant llibertat a l'usuari d'habitar-la segons convingui. Recórrer a espais flexibles, és permetre a lusuari modificar-lo segons les seves necessitats. Creant arquitectura inacabada i permetent a l'usuari acabar-la, s'aconsegueix arquitectura adaptable, arquitectura que no queda obsoleta amb el temps., El tiempo es una variable relacionada con el concepto de cambio y evolución, cómo puede un edificio, siendo un elemento fijo y rígido, adaptarse al tiempo? Las personas cambian con el tiempo, igual que la sociedad, la demografía, la cultura o la economía, y estos cambios se traducen en necesidades, a las cuales la arquitectura ha de ser capaz de adaptarse. La arquitectura se debe dejar inacabada, dejando libertad al usuario de habitarla según le convenga. Recurrir a espacios flexibles, es permitir al usuario modificarlo según sus necesidades. Creando arquitectura inacabada y permitiendo al usuario terminarla, se consigue arquitectura adaptable, arquitectura que no queda obsoleta con el tiempo., Time is a variable related to the concept of change and evolution. How can a building, being a fixed and rigid element, adapt to time? People change over time, such as society, demography, culture or the economy, and these changes translate into needs, to which architecture must be able to adapt. Architecture should be left unfinished, leaving the user free to inhabit it as they see appropriate. To resort to flexible spaces, is to allow the user to modify them according to their needs. By creating unfinished architecture and allowing the user to finish it, we achieve an adaptable architecture, which does not become obsolete over time.

Després de tant de temps tancats a casa per la pandèmia, la societat espanyola va ser conscient que els seus habitatges no s'adaptaven a les necessitats. I les dades , demolidores, van corroborar tota sospita: el parc immobiliari espanyol, a més d'envellit, estava quedant obsolet. Davant aquesta situació alarmant, arquitectes, constructores i promotores hem de respondre amb celeritat, per solucionar el problema d'origen i evitar que en unes dècades la societat hagi de tornar a enfrontar-se a aquest mateix problema. Una de les alternatives: l'ús de larquitectura flexible. Serà la millor solució? Aquesta i moltes més incògnites seran resoltes en aquest treball de recerca i estudi., Tras tanto tiempo encerrados en casa por la pandemia, la sociedad española fue consciente de que sus viviendas no se adaptaban a sus necesidades. Y los datos , demoledores, corroboraron toda sospecha: el parque inmobiliario español, además de envejecido, estaba quedando obsoleto. Ante esta situación alarmante, arquitectos, constructores y promotores hemos de responder con celeridad, para solucionar el problema de raíz y evitar que en unas décadas la sociedad deba volver a enfrentarse a este mismo problema. Una de las alternativas: el uso de la arquitectura flexible. ¿Será la mejor solución? Esta y muchas más incógnitas buscarán ser resueltas en este trabajo de investigación y estudio., After so much time locked up at home due to the pandemic, Spanish society was aware that their homes were not adapted to their needs. And the data, devastating, corroborated all suspicions: the Spanish real estate stock, in addition to being old, was becoming obsolete. Faced with this alarming situation, architects, builders and promoters have to respond quickly, to solvethe root problem and prevent society from having to face this same problem again in a few decades. One of the alternatives: the use of flexible architecture. Will it be the best solution? This and many more unknowns will seek to be resolved in this research and study work.

La vivienda siempre será un tema de debate, tanto por la manera de habitarla, como por su morfología o por su apariencia. En este trabajo se pretenderá afrontar el tema de su rigidez interior. Actualmente no podemos ignorar la indiscutible problemática que encontramos en la forma que están pensadas y creadas las viviendas en las que residimos. No encontramos ningún atisbo de términos como el futuro, el cambio o la adaptación. De este modo, querré investigar como se puede hacer frente a esta cuestión y aportar alguna solución. Pero en el proceso de esta investigación me encuentro una arquitectura que no ha tenido que buscar ningún tipo de solución, debido a que la “flexibilidad” siempre ha sido un elemento que ha estado presente en la vivienda. Esta será la arquitectura tradicional japonesa. Así me sumerjo en un mundo de tradiciones y aptitudes totalmente desconocidas para mi, las cuales me aportan una visión totalmente nueva del modo en el que se puede resolver el interior de una vivienda. Ante todo este nuevo mundo, me pregunto si la arquitectura japonesa puede ser un maestro del que podemos aprender y apoyarnos para poder liberarnos de la rigidez que presentan nuestras viviendas. A medida que voy aprendiendo de esta cultura me surgen nuevas dudas ¿Será posible trasladar una tradición a la actualidad?¿Se podrá transportar una cultura a otra sin copiarla?¿Funciona en la vivienda unifamiliar, pero en la plurifamiliar?

Aquest treball de recerca analitza la situació de la Covid-19 a Espanya al llarg del període de confinament, contrastada amb la recopilació d’articles de premsa (en línia) i notícies. Aquest recull té per objectiu analitzar com es troba la situació actual del sector immobiliari, juntament amb les conseqüències que ha tingut la pandèmia sobre el camp de l’arquitectura, entenent quines situacions esdevindran arran d’això. Seguit d’això es fa una extracció dels aspectes clau que estructuraran la segona part del treball. Seguidament, s’analitzen una sèrie de casos d’estudi des del punt de vista de l’espai exterior, confirmant així per una part, la necessitat d’un a l’habitatge. A més a més també des del punt de vista de l’interior, on veiem habitatges que no poden obrir-se a l’exterior per diverses raons, han d’adaptar-se des de l’interior a través de dur a terme projectes de reformes integrals en les seves llars, on la finalitat és cercar la flexibilitat i versatilitat dels espais., Este trabajo de investigación analiza la situación de la Covid-19 en España a lo largo del periodo de confinamiento, contrastada con la recopilación de artículos de prensa (en línea) y noticias. Esta compilación tiene por objetivo analizar como se encuentra la situación actual del sector inmobiliario, junto con las consecuencias que ha tenido la pandemia sobre el campo de la arquitectura, entendiendo qué situaciones acontecerán a raíz de esto. Seguido de esto se hace una extracción de los aspectos clave que estructurarán la segunda parte del trabajo.Seguidamente, se analizan una serie de casos de estudio desde el punto de vista del espacio exterior, confirmando así por una parte, la necesidad de uno a la vivienda. Además también desde el punto de vista del interior, donde vemos viviendas que no pueden abrirse al exterior por varias razones, tienen que adaptarse desde el interior a través de llevar a cabo proyectos de reformas integrales en sus hogares, donde la finalidad es buscar la flexibilidad y versatilidad de los espacios., This research work analyses the situation of Covid-19 in Spain throughout the period of lockdown, contrasted with the collection of press articles (online) and news. This collection aims to analyse how the current situation in the property sector is, along with the consequences of the pandemic on the field of architecture, understanding what situations will follow. As a result, be able to extract the key aspects that will structure the second part of the work are removed.A number of cases of study are then analysed from the point of view of outer space, thereby confirming the need for one in the home. In addition, and not least important, also from the point of view of the interior, where we see homes that cannot be opened up to outer spaces for various reasons, they must be adapted from the inside through comprehensive reform projects in their homes, where the aim is to seek flexibility and versatility of the spaces.

Urban areas can be considered high-potential energy producers alongside their notable portion of energy consumption. Solar energy is the most promising sustainable energy in which urban environments can produce electricity by using rooftop-mounted photovoltaic systems. While the precise knowledge of electricity production from solar energy resources as well as the needed parameters to define the optimal locations require an adequate study, effective guidelines for optimal installation of solar photovoltaics remain a challenge. This paper aims to make a complete systematic review and states the vital steps with their data resources to find the urban rooftop PV potential. Organizing the methodologies is another novelty of this paper to create a complete global basis for future studies and improve a more detailed degree in this particular field., Peer Reviewed, Postprint (published version)

One of the challenges of heritage cities is sustainably balancing mass tourism and the daily life of its residents. Urban policies can modulate the impact of tourism through regulations focusing on areas with outstanding visitor pressure, which must consequently be delimited accurately and objectively. Within a traditionally data-scarce discipline, urban practitioners can currently employ a wide range of tracking technologies, but because of their limitations can also greatly benefit from new sources of data from social media. Using Barcelona as a testbed, a methodology is presented to identify and visualize hot spots of visitor activity using more than a million public geotagged images collected from the Flickr photo-sharing community. Multiple complementary visualization approaches are discussed that are suitable for different scales of analysis, from global to sub-block resolution. The presented methodology is firmly grounded in a well-established spatial statistics framework, adapted to a “big data” environment, to extract knowledge from social media. It is designed to generalize to other urban settings, providing substantial advantages over other surveying methods in terms of cost-efficiency, scalability, and accuracy, while capturing the behavior of a larger number of participants and covering more extensive areas or temporal spans., Postprint (author's final draft)

Els estudis d'Arquitectura tenen com a espina dorsal la metodologia activa de l'aprenentatge basat en projectes (ABP). "Aprendre fent projectes" entronca amb la metodologia que s'està implementant als entorns d'aprenentatge dels cicles d'educació infantil i primària, i que s'aplica amb menys freqüència a l'educació secundària i universitària. Els estudis d'Arquitectura són un exemple paradigmàtic de com la formació es basa, precisament, en assignatures pràctiques de taller on es desenvolupen projectes que integren altres disciplines com ara la construcció, el càlcul d'estructures, la història o la representació, i que impliquen habilitats com el treball en grup, la creativitat o el compromís social. Aquestes assignatures projectuals de taller no tenen un símil a l'educació secundària, cosa que provoca hipotèticament una discontinuïtat entre les notes d'accés a la universitat i les notes durant els estudis universitaris. Per demostrar aquesta hipòtesi, es fa un estudi estadístic de dependència lineal a partir del coeficient de correlació de Pearson, a través del qual s'analitzen les dades de les qualificacions de 3.910 estudiants del Pla 94 de l'Escola de Barcelona ETSAB-UPC. Aquest estudi conclou efectivament ratificant la hipòtesi inicial, que partia de la base que els millors expedients preuniversitaris no són la població estudiantil amb millor rendiment acadèmic durant i al final de la carrera. Aquestes dades permeten reflexionar sobre el currículum docent dels estudis d'Arquitectura, la formulació de nous Plans d'Estudis i la implementació d'una orientació universitària., Architecture studies have as the backbone of their syllabus the active methodology of Project-Based Learning (PBL). "Learning by doing projects" is related to the methodology that is being implemented in the learning environments of the preschool and primary education levels and that is applied less frequently in secondary and university education. Architecture studies are a paradigmatic example of how training is based precisely on practical workshop subjects where design studio is developed that integrate other disciplines such as construction, calculation of structures, history or representation, and that involve skills such as teamwork, creativity or social commitment. These workshop subjects do not have a simile in secondary education, which hypothetically causes a discontinuity between the university admission scores and the grades obtained during university. To demonstrate this hypothesis, a statistical study of linear dependence is carried out based on the Pearson correlation coefficient, through which the data of the of 3910 students of the Plan 94 of Barcelona School of Architecture ETSAB-UPC are analysed. This study effectively concludes by confirming the initial hypothesis, which was based on the fact that not the best pre-university records are the student population with the best academic performance during the career. In turn, these data allow us to reflect on the teaching curriculum of Architecture studies, the formulation of new syllabus and the implementation of a university orientation., Los estudios de Arquitectura tienen como espina dorsal la metodología activa del Aprendizaje Basado en Proyectos (ABP). “Aprender haciendo proyectos” entronca con la metodología que se está implementando en los entornos de aprendizaje de los ciclos de educación infantil y primaria, y que se aplica con menos frecuencia en la educación secundaria y universitaria. Los estudios de Arquitectura son un ejemplo paradigmático de cómo la formación se basa, precisamente, en asignaturas prácticas de taller donde se desarrollan proyectos que integran otras disciplinas como la construcción, el cálculo de estructuras, la historia o la representación, y que implican habilidades como el trabajo en grupo, la creatividad o el compromiso social. Estas asignaturas proyectuales de taller no tienen un símil en la educación secundaria, lo que provoca hipotéticamente una discontinuidad entre las notas de acceso a la universidad y las notas durante los estudios universitarios. Para demostrar dicha hipótesis, se realiza un estudio estadístico de dependencia lineal a partir del coeficiente de correlación de Pearson, a través del cual se analizan los datos de las calificaciones de 3910 estudiantes del Plan 94 de la Escuela de Barcelona ETSAB-UPC. Este estudio concluye efectivamente ratificando la hipótesis inicial, que partía de la base de que no los mejores expedientes preuniversitarios son la población estudiantil con mejor rendimiento académico durante y al final de la carrera. Estos datos permiten reflexionar sobre el currículum docente de los estudios de Arquitectura, la formulación de nuevos Planes de Estudios y la implementación de una orientación universitaria., Se quiere hacer explícito el agradecimiento de los autores a la Dirección de la ETSAB por facilitar los datos para realizar este estudio, y especialmente a la Responsable de Gestión Académica, Elisa Capellades, y al informático Lluís Ferrer, por la ayuda en la gestión y organización de todos los datos. Asimismo, ha resultado crucial para este estudio el apoyo del Institut de Ciències de l’Educació de la UPC (ICE-UPC), que ha financiado la iniciativa como proyecto de innovación educativa. Finalmente, el estudio no hubiera sido posible sin el asesoramiento en técnicas estadísticas del profesor Antonio Ruiz Bueno de la Universitat de Barcelona., Peer Reviewed