Search

Copyright of Revista de Catalunya is the property of Fundacio Revista de Catalunya and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Revista de Catalunya is the property of Fundacio Revista de Catalunya and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

L’objectiu de l’article és analitzar les primeres eleccions al Parla­ment de Catalunya el 1980 per copsar la seva rellevància i el canvi històric que van representar tant per al sistema polític com per a les lògiques domi­nants a l’interior de les forces polítiques catalanes. Des d’una perspectiva que comprèn la disputa política com una disputa per l’hegemonia en el sentit gramscià, concebent també les dinàmiques de classe com un element rellevant per entendre allò polític, s’estudien els termes en què es desenvo­lupa la disputa política durant aquelles eleccions i se n’estudien els agents principals, l’evolució i el perquè dels seus plantejaments, les variacions i els decantaments que van produir-se en l’equilibri i la correlació de forces existents entre ells, i els condicionaments provinents del context en el qual es dona tot aquest procés. El plantejament també pretén escriure una his­tòria política de la consolidació del sistema democràtic a Espanya i de la crisi i la refundació del capitalisme global durant els anys setanta i vuitanta des de Catalunya.

Copyright of Comprendre: Revista Catalana de Filosofía is the property of Herder Editorial S.L. and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

This article examines the politics and erotics of Catalan nationalism in the 2004 novel Lluny de l'horitzó perfumat (Far from the Perfumed Horizon), written in Catalan by the Palestinian-Catalan writer Salah Jamal and set in Barcelona during the Transition to Democracy. The article argues that the narrator's ability to "pass"—across ethnoracial, religious, linguistic, socioeconomic, and political lines—is not only an individual's tactic for securing social mobility, but also a gauge of shifting national narratives in the Transition. The article shows how socioeconomic class played into racial constructs that, in turn, supported the nationalist reimagining of Catalonia as a space apart during the Transition. By way of conclusion, the article proposes one of the novel's many satirical monikers, "Moroland," as a keyword for conceptualizing Catalonia as a transnational space of passing. "Moroland" offers a theory for rethinking Transition-era Catalonia in terms of the instability and performativity of identity. [ABSTRACT FROM AUTHOR]

Notes de balanç de la vessant cristiana i sociolingüística de la personalitat d’Antoni Maria Badia i Margarit (1920-2014) amb motiu de la commemoració del centenari del seu naixement.

Copyright of Haidé: Estudis Maragallians is the property of Biblioteca de Catalunya and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

A través de l’anàlisi de la recepció de les seves idees en quatre cultures polítiques (maurisme, catalanisme noucentista, catolicisme social i catalanisme progressista), l’article que presentem pretén examinar l’impacte del pensament de Georges Valois a Catalunya. L’opció sindicocorporativa que desenvolupà després de l’experiència a la trinxera va ser rebuda amb entusiasme per uns sectors conservadors i contrarevolucionaris que cercaven una solució al pistolerisme i a l’anquilosament polític de la Restauració. Per contra, els nacionalistes d’esquerra es mostraren contraris a qualsevol idea que provingués de l’extrema dreta francesa, ja fos com a membre de l’Action Française o com a dirigent del feixisme francès.

Amb l’arribada de Prat de la Riba a la Presidència de la Diputació de Barcelona l’any 1907 i la creació per part del Govern del Regne d’Espanya de la Junta de Ampliación de Estudios l’any 1908, començà l’enviament de desenes d’estudiants catalans fora de les fronteres espanyoles becats per les diferents administracions. El filòleg Manuel de Montoliu fou beneficiari d’una beca de la Diputació de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans per anar a estudiar filologia romànica a la Universitat de Halle an der Saale, a l’Imperi alemany. En aquest article es detalla com el filòleg obtingué la pensió per anar estudiar al Deutsches Kaiserreich i les seves experiències a Halle entre els anys 1908 i 1911. A més a més, cal tenir en compte que Montoliu escrigué articles a diferents mitjans de comunicació catalans, com el diari catalanista republicà El Poble Català, on descrivia, entre moltes altres coses, el funcionament universitari alemany, convertint-se en un dels cronistes catalans més destacats al Segon Reich entre els anys 1909 i 1910. Això és destacat perquè donava a conèixer altres realitats acadèmiques fora del Regne d’Espanya a l’opinió pública catalana, la qual estava experimentant uns enormes canvis polítics, socials i culturals durant els últims anys del segle xix i principis del segle xx. També cal tenir en compte que Montoliu, com molts dels pensionats que viatjaren a l’estranger, acabà tenint càrrecs d’importància dintre de la Diputació de Barcelona i després la futura Mancomunitat de Catalunya a partir del 1914.

El treball exposa el pensament nacionalista català i l’activitat política de Lluís Domènech i Montaner. L’interès per la llengua i la cultura catalanes va motivar la seva activitat política i cultural. Va ser membre fundador del partit de la Lliga Regionalista, diputat a les Corts de Madrid i president de l’Ateneu Barcelonès en diverses ocasions, on va fomentar les propostes lligades al catalanisme.

L’abast d’aquest estudi comprèn des de la publicació del primer setmanari escrit en català a Tortosa al tombant del segle xx, La Veu de Tortosa, fins a l’esclat de la Guerra Civil amb el setmanari Lluita, i centra l’interès en el tractament de la dona com a tema i la intervenció d’aquesta en la premsa tortosina del primer terç del segle xx. Es tracta majoritàriament de premsa comarcal que reflectia el catalanisme conservador –La Veu de Tortosa (1899-1902), La Veu de la Comarca (1903-1909), Bolletí de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta (1919-1921), La Veu de Tortosa (1930-31), La Veu Comarcal (1934-1935) i el diari Ara (1935-1936)– i la moral catòlica –Germanor i La Santa Cinta– enfront de la revista nacionalista Vida Tortosina i el quinzenari Acció, òrgans d’expressió d’Acció Catalana Republicana, i del setmanari socialista Lluita, el qual representava els interessos del proletariat al marge del catalanisme. ABSTRACT: The reach of this study include from the publication of La Veu de Tortosa, the first weekly in Catalan published in Tortosa, around the beginning of the 20th century, La Veu de Tortosa, to the Spanish Civil War outbreak with the weekly Lluita, and focuses on two thematic axis: the women treatment as a subject and women writers in the press of Tortosa in the first third of the 20th century. It covers, mainly, the comarcal press reflecting the conservative Catalanism –La Veu de Tortosa (1899-1902), La Veu de la Comarca (1903-1909), Bolletí de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de la Cinta (1919-1921), La Veu de Tortosa (1930-31), La Veu Comarcal (1934-1935) and the Ara daily (1935-1936) and the Catolic moral –Germanor and La Santa Cinta– front of the nacionalist review Vida Tortosina and the bi-weekly Acció, as the expression body of Acció Catalana Republicana, and the socialist weekly Lluita, which represents the interests of the proletariat leaving the Catalanism aside.

Copyright of Journal of Language & Law / Revista de Llengua i Dret is the property of Revista de Llengua i Dret and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

L’article estudia alguns aspectes de la vida i de l’obra del catalanòfil italià Cesare Giardini (Bolonya, 1893 – Milà, 1970) fins a la dècada dels anys trenta del segle xx. La seva activitat inicial d’actor li va permetre viatjar a Barcelona el 1912 amb la companyia de la gran actriu italiana Lyda Borelli. Es va quedar a Barcelona durant un mes i, arran d’aquesta visita, va poder contactar amb alguns representants de la cultura catalana, tot i que encara era molt jove. A partir dels anys vint començà a treballar a l’editorial Alpes de Milà, que va publicar traduccions d’obres catalanes a l’italià, com ara La nazionalità catalana, d’Enric Prat de la Riba (1924). La seva tasca de difusió de la literatura catalana es va desenvolupar també mitjançant moltíssims articles a diferents diaris i revistes durant tota la seva trajectòria vital. Va publicar l’any 1926, amb l’editorial de Piero Gobetti (Edizioni del Baretti), una antologia de poetes catalans, que va reeditar amb pocs canvis l’any 1950.

Copyright of Lengas is the property of Presses Universitaires de la Mediterranee and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Estudis Romànics is the property of Institut d'Estudis Catalans and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Copyright of Scripta is the property of Scripta and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)

Víctor Balaguer, autoproclamat trobador de Montserrat, va esdeve·nir l’ideòleg que va fer possible el desencadenament de la construcció delMontserrat modern i la seva definició com a símbol de referència dins del seuambiciós projecte de creació d’un estat modern per a la Catalunya i l’Espa·nya contemporànies. Aquest article revisa l’obra política, històrica i intel·lectual balagueriana i analitza la seva relació amb la construcció montser·ratina, així com la complexitat de la interpretació que Balaguer basteixsobre Montserrat.

En aquest text s’analitzen el marc històric i les circumstàncies en lesquals es van elaborar la Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón, escritaper Víctor Balaguer i editada per Salvador Manero. S’analitzen aspectesrelacionats amb l’edició, el context cultural, les intencions de l’autor, lescrítiques que va rebre i les interpretacions que s’han fet sobre ell i la sevaobra.

Aquest article analitza l’evolució dels grups, entitats i partits nacionalistes o regionalistes a Mallorca des dels seus orígens fins al començament de la Guerra Civil de 1936. L’autor també estudia l’arrelament social, el pensament polític i els vincles amb els altres territoris catalanoparlants.

Fruit d’un treball molt més ampli, el present article s’insereix en el corrent historiogràfic que els darrers anys s’ha interessat per la figura de Lluís Nicolau d’Olwer com a polític i com a intel·lectual. Aquest article es planteja entendre per què la seva trajectòria ha estat menystinguda fins gairebé l’actualitat i, per fer-ho, presenta una panoràmica de les crítiques que els contemporanis van formular envers l’acció política de qui va ser ministre d’Economia durant el Govern provisional de la República el 1931 i director del Banc d’Espanya els primers temps de la Guerra Civil. Amb tot, l’article planteja analitzar el pes que aquesta avaluació negativa va tenir en relegar Lluís Nicolau a un segon pla i, al contrari, pretén subratllar-ne el paper rellevant com a intel·lectual i com a home públic al servei del seu país.

Aquest article es planteja tres objectius. D’una banda, fer una primera aproximació als grans marcs referencials recreats per les expressions majoritàries del catalanisme a cavall dels segles XIX i XX, i escatir-ne els factors bàsics de la sociogènesi, reproducció i evolució. Per tal d’aprofundir en aquest objectiu, examina d’antuvi els factors més bàsics que intervenen en la construcció i legitimació de la regió o la nació per part del catalanisme. Així, analitza, d’una banda, la concepció de comunitat en el catalanisme i com varia en les diverses expressions del catalanisme conforme a la mateixa evolució del moviment, i, d’altra banda, avalua el paper necessari dels models culturals/civilitzatoris i dels sentiments/consciències regionalistes i nacionalistes en la construcció i legitimació de la regió o nació per part del catalanisme. El segon objectiu és fer una breu aproximació a la naturalesa dels símbols del noucentisme. I el tercer, és presentar un univers local específic d’imaginari noucentista: el que basteix la burgesia catalanista de Tàrrega des dels últims anys del segle XIX fins a la Guerra Civil del segle XX.

El Cercle Literari de Vic va congregar durant bona part de la segona meitat del segle XIX el més granat de la societat vigatana. Espai de sociabilitat intel·lectual, va actuar també com a plataforma d’intervenció d’una elit d’ascendència local. L’article presenta el context i els estímuls en funció dels quals es constituí l’entitat, el perfil dels seus socis i les activitats dutes a terme.

La biografia esdevé un element imprescindible per entendre un temps, una societat i una manera de ser. La de Joan Mañé i Flaquer ens ajuda a cercar aquests elements en la relació i el lloc que va ocupar Catalunya dins de l’Espanya liberal. Però també és la relectura dels mitjans de comunicació com a element de difusió ideològica de primer ordre i de com es va començar a constituir en una empresa de caràcter capitalista, en un moment en què el debat polític comença a sortir dels reduïts cenacles d’una petita minoria de persones.

Aquest text se centra en l’ostracisme polític que va patir la Lliga Regionalista de Sabadell durant la Segona República, l’exili obligat d’alguns membres del partit a causa de la Guerra Civil, la col·laboració d’alguns d’ells a favor el bàndol nacional a París i Gènova i la seva posterior participació o no del règim franquista.

L’article ofereix una visió alternativa del món literari i periodístic català durant els anys de la Segona República. S’hi observa com molts escriptors i artistes treballaven en la funció pública municipal o de la Generalitat, perquè, lògicament, no podien sobreviure econòmicament del seu estricte treball artístic o intel·lectual. La feina de funcionari no era el seu ideal de vida, però la crua realitat quotidiana els obligà a cercar una feina que, tot i ser considerada moralment embrutidora, almenys els allunyava del dur espai del món del treball manual i de fàbrica. Tanmateix, aquests Intel·lectuals-funcionaris intentaren dignificar professionalment i discursivament la seva professió d’empleat públic tot compaginantla amb la d’escriptor, periodista o artista. Agrupats molt d’ells en l’Associació de Funcionaris de la Generalitat de Catalunya (AFGC), aquesta entitat va estar integrada fonamentalment per intel·lectuals i professionals adscrits al republicanisme i el socialisme catalanista, com també el comunisme heterodox partidari d’una revolució nacional i proletària catalana. Aquest aiguabarreig de sensibilitats polítiques conformà dins de l’AFGC un discurs intel·lectual i professional força eclèctic capaç de conjuminar l’elitisme del Noucentisme amb la passió popular pel futbol. En el fons, la visió intel·lectual de l’AFGC i dels seus empleats públics no fou altra cosa que un clar reflex de l’eclèctica política cultural que va portar a terme l’Esquerra Republicana de Catalunya des de la Generalitat, on cabien en forma reciclada el Noucentisme, les avantguardes i totes les formes d’expressió de la cultura de masses

El treball del professor Oriol Casassas ens proposa una documentada i suggerent repassada per la història de l’emblemàtica i renovadora Universitat Autònoma republicana. Casassas ressegueix els antecedents històrics que porten a la constitució d’aquesta institució docent i, al mateix temps, repassa l’activitat acadèmica d’alguns dels seus professors més representatius, noms il·lustres de l’alta cultura catalana.

Feminisme i pacifisme a la Primera Guerra Mundial. Barcelona, 1916: en una Catalunya dividida entre francòfils i germanòfils, que s’enfronten diàriament a la premsa, Carme Karr, directora de Feminal, signant del “Manifest dels Amics de la Unitat Moral d’Europa” i presidenta del Comitè Femení Pacifista, és atacada per un col·laborador de la seva revista, l’escriptor francòfil Miquel Poal i Aregall.

Copyright of Haidé: Estudis Maragallians is the property of Biblioteca de Catalunya and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)