Search

S’hi explica la naturalesa del dret civil i la seua vinculació a les característiqueshistòriques de cada poble o col·lectivitat humana, tot fent un repàs al fracassat procésde nacionalització o estatalització del Codi civil a Espanya entre els segles xix i xx. Acontinuació s’analitzen les causes, de tipus polític, per les quals no es permet als valenciansdesenvolupar la seua competència legislativa en matèria civil, que els correspondria perla mateixa història hispànica., This paper explains the essence of civil law and how it is related to the historical traits of a nation or human community. For this purpose, the author examines the unsuccessful project of nationalising the Civil Code in Spain between the 19th and 20th century. This is followed by a discussion of the political reasons for the fact that the people of Valencia are not allowed to develop their legislative power in matters of civil law, a right they should not be denied in view of the region’s historical status within Spain., Se explica la naturaleza del derecho civil y su vinculación con las características históricas de cada pueblo o colectividad humana, llevando a cabo un repaso al fracasado proceso de nacionalización o estatalización del Código civil en España entre los siglos xix y xx . A continuación, se analizan las causas, de tipo político, por las que no se permite a los valencianos desarrollar su competencia legislativa en materia civil, cosa que les correspondería por la misma historia hispánica

Els motius per emprendre aquest treball són que cal una avaluació de l’estandardització del català com a actuació de política lingüística pública i que l’anomenat canvi de preposició davant d’infinitiu complement o adjunt és un dels preceptes menys seguits de la normativa anterior a la GIEC (2016). Partint de la definició que Costa (2016b) fa del «marc de condicions sociolingüístiques favorables» i atès que la nova etapa d’estandardització que enceta la GIEC està tot just en la fase de codificació, és el moment de començar a avaluar aquesta fase. S’assumeix que la definició tan precisa com sigui possible del grup destinatari de la codificació faria molt menys desajustada la tasca d’avaluar el seu grau d’implantació. La hipòtesi del treball és que el protocol dissenyat per Costa (2016a) permetrà avaluar l’adequació de la codificació d’aquesta construcció i l’objectiu del treball, doncs, és avaluar quines condicions del protocol compleix aquesta codificació. Quant al marc teòric, l’anàlisi es farà en l’àmbit de la planificació de corpus. Metodològicament, ens cenyirem a l’anàlisi de les hipòtesis de Costa (2016a: § 3.1)., The grounds for this paper are that the standardisation of Catalan as a public language policy needs to be evaluated and that what is called the ‘change in preposition before an infinitive complement or adjunct’ is one of the less-implemented precepts of prescriptive grammar prior to the Gramàtica de la Llengua Catalana by the Institut d’Estudis Catalans (GIEC 2016). Based on the definition that Costa (2016b) provides of the ‘framework of favourable sociolinguistic conditions’ and given that the new stage of standardisation initiated by the GIEC is precisely in the codification phase, it is time to begin evaluating this phase. It is assumed that a definition of the codification target group which is as accurate as possible would make the task of evaluating its degree of implementation much more suitable. The paper’s hypothesis is that the protocol designed by Costa (2016a) will allow assessing the appropriateness of the codification of this construction and so its objective is to evaluate which of the protocol’s conditions this codification meets. Regarding the theoretical framework, the analysis will be carried out in the field of language-corpus planning. Methodologically, we will keep to analysis of Costa’s hypotheses (2016a: § 3.1)., Los motivos para emprender este trabajo son que hace falta una evaluación de la estandarización del catalán como actuación de política lingüística pública y que el llamado cambio de preposición ante infinitivo complemento o adjunto es uno de los preceptos menos seguidos de la normativa anterior a la GIEC (2016). Partiendo de la definición que Cuesta (2016b) hace del «marco de condiciones sociolingüísticas favorables» y dado que la nueva etapa de estandarización que empieza la GIEC está en la fase de codificación, es el momento de empezar a evaluar esta fase. Se asume que la definición tan precisa como sea posible del grupo destinatario de la codificación haría mucho menos desajustado la tarea de evaluar su grado de implantación. La hipótesis del trabajo es que el protocolo diseñado por Costa (2016ª) permitirá evaluar la adecuación de la codificación de esta construcción y el objetivo del trabajo, pues, es evaluar qué condiciones del protocolo cumple esta codificación. En cuanto al marco teórico, el análisis se hará en el ámbito de la planificación de corpus. Metodológicamente, nos ceñiremos al análisis de las hipótesis de Costa (2016ª: § 3.1).

En la societat actual la importància dels mitjans de comunicació a incrementat, tant pel fet de produir continguts com per reproduir practiques generalitzades i reforçar valors socialment apressos. Els anuncis són una manera ràpida i eficaç per a aconseguir-ho, ja que a través de la televisió, l'influencia es major. En la societat actual la importància dels mitjans de comunicació a incrementat, tant pel fet de produir continguts com per reproduir practiques generalitzades i reforçar valors socialment apressos. Els anuncis són una manera ràpida i eficaç per a aconseguir-ho, ja que a través de la televisió, l'influencia es major. En la sociedad actual la importancia de los medios de comunicación ha incrementado, tanto para producir contenido como para reproducir prácticas generalizadas y reforzar valores socialmente aprendidos. Los anuncios, son una manera rápida y eficaz para ello, ya que a través de la televisión, la influencia es mayor. En la sociedad actual la importancia de los medios de comunicación ha incrementado, tanto para producir contenido como para reproducir prácticas generalizadas y reforzar valores socialmente aprendidos. Los anuncios, son una manera rápida y eficaz para ello, ya que a través de la televisión, la influencia es mayor. Nowadays, the importance of the media has increased, both to produce content and to reproduce generalized practices, and to reinforce socially learned values. Advertisement is a quick and effective way to do so, since through television, the influence is greater. Nowadays, the importance of the media has increased, both to produce content and to reproduce generalized practices, and to reinforce socially learned values. Advertisement is a quick and effective way to do so, since through television, the influence is greater.

Corongiu, Giuseppe. 2013. Il sardo: una lingua «normale». Manuale per chi non ne sa nulla, non conosce la linguistica e vuole saperne di più o cambiare idea. Cagliari: Condaghes. 271 pàg. ISBN: 978-88-7356-214-6

L'any 2016 l'Institut d'Estudis Catalans va publicar la Gramàtica de la llengua catalana (GIEC), una obra que forma part de la tríada de publicacions normatives de la llengua comuna a tota la catalanofonia. Com a novetat destacada, ofereix informació ampliada sobre el tractament de la variació geogràfica ifuncional, fet que convida a revisar la vehiculació d'alguns fenòmens lingüístics. En l'àmbit de l'educació formal, un dels més efectius per assolir la normalització lingüística i la implantació de la normativa, el professorat es converteix en el principal agent vehiculador de la codificació vigent i, en darrer terme, de la varietat estàndard de la llengua. En aquest procés apareixen dificultats d'aplicació relacionades amb la distància entre la normativa i les varietats geogràfiques, sobretot en les comunicacions orals i en els registres menys formals. L'objectiu d'aquest treball és comprovar en quina mesura alguns trets del subdialecte lleidatà de la varietat nord-occidental recollits en la Gramàtica de la llengua catalana són utilitzats per una part del sector docent lleidatà en les comunicacions orals a l'aula en dos centres educatius diferents de la demarcació de Lleida. Les dades s'han obtingut mitjançant una enquesta distribuïda a trenta professors. Les seves respostes aporten informació sobre el grau de coneixement que aquests docents tenen de la normativa i de la seva implantació, i també sobre el grau de manteniment o d'abandonament d'algunes formes pròpies d'aquesta subvarietat geogràfica. In 2016, the Institut d¿Estudis Catalans (Institute of Catalan Studies) published the Gràmatica de la llengua catalana (GIEC), a work that forms part of a triad of publications detailing the grammatical norm of Catalan language to the Catalan-speaking world. As a notable addition, it offers extensive information about the usage of functional and geographical varieties of the language, inviting a review of the way by which certain linguistic phenomenons are conveyed. In the field of formal education, one of the most effective ways to reach linguistic normalisation and the implementation of the norm, teachers become the main conveyors of the current codification, and, in the end, of the standard variety of language. In this process, difficulties in applying the norm arise related to the distance between the norm and the different geographical varieties of the language, above all in oral communication and in less formal registers. The objective of this research is to test to what extent some characteristics of the lleidatà sub dialect of the north western variety of Catalan recorded in the Gramàtica de la llengua catalana are used by a part of the Lleidan teaching sector in oral communication in the classroom across two different educational centres in the demarcation of Lleida. The data has been obtained through a survey distributed to thirty teachers. Their answers provide information about the degree of knowledge that these teachers have of the norm and of its implementation, as well as the degree to which they keep or abandon some specific elements of this geographical sub variety of the language. El año 2016 el Instituto de Estudios Catalanes publicó la Gramática de la lengua catalana (GIEC), una obra que forma parte de la triada de publicaciones normativas de la lengua común a toda la catalanofonia. Como novedad destacada, ofrece información ampliada sobre el tratamiento de la variación geográfica ifuncional, hecho que invita a revisar la vehiculación de algunos fenómenos lingüísticos. En el ámbito de la educación formal, uno de los más efectivos para lograr la normalización lingüística y la implantación de la normativa, el profesorado se convierte en el principal agente vehiculador de la codificación vigente y, en último término, de la variedad estándar de la lengua. En este proceso aparecen dificultades de aplicación relacionadas con la distancia entre la normativa y las variedades geográficas, sobre todo en las comunicaciones orales y en los registros menos formales. El objetivo de este trabajo es comprobar en qué medida algunos rasgos del subdialecto leridano de la variedad noroccidental recogidos en la Gramática de la lengua catalana son utilizados por una parte del sector docente leridano en las comunicaciones orales al aula en dos centros educativos diferentes de la demarcación de Lleida. Los datos se han obtenido mediante una encuesta distribuida a treinta profesores. Sus respuestas aportan información sobre el grado de conocimiento que estos docentes tienen de la normativa y de su implantación, y también sobre el grado de mantenimiento o de abandono de algunas formas propias de esta subvarietat geográfica.

Aquest estudi prova de donar una visió personal estructurada sobre Pompeu Fabra, un personatge universal que va fer que la llengua catalana fora una llengua de cultura apta per a tots els usos, una llengua moderna i codificada que permetia vertebrar la identitat nacional. S’hi parteix d’una idea doble: d’una banda, de la suposició que si Fabra va poder fer l’obra que va fer en un període de temps relativament breu, és perquè posseïa unes qualitats naturals singulars que li ho van permetre; i, d’una altra, defensem que l’obra que Fabra va construir durant el primer terç del segle passat es va fonamentar en uns principis que encara avui són plenament actuals i, a més a més, s’han utilitzat com a base per a la recent actualització de la normativa. This study tries to give a structured personal vision on Pompeu Fabra, a universal character who made it possible that Catalan language became a language of culture suitable for all usages, a modern and codified language that allowed national identity to be structured. A twofold idea is assumed: on the one hand, the assumption that if Fabra was able to do the work he did in a relatively short period of time, it is because he possessed unique natural abilities that allowed him to do so; and, on the other hand, we defend the idea that the work that Fabra performed during the first third of the last century was based on principles that are still valid today and that have also been used as a basis for the recent update of language regulations.

El llenguatge jurídic català (LJC) viu una etapa d’estancament a causa del poc ús que se’n fa, el retrocés en el marc jurídic i la perduració dels obstacles que n’impedeixen el desenvolupament. La finalitat que persegueix aquest treball és millorar la situació actual del LJC, i per això duem a terme una recerca aplicada que aborda el LJC des de perspectives diferents. En primer lloc, formulem una nomenclatura per designar el LJC i fem una descripció de la història d’aquest tecnolecte des del segle XI fins a l’actualitat. En segon lloc, examinem l’statu quo dels recursos del LJC, la codificació del seu model lingüístic i la implantació del LJC en l’àmbit privat. I en tercer lloc, a partir dels resultats científics obtinguts, elaborem una bateria de propostes que busquen millorar la situació del LJC. Així doncs, aquesta tesi té un triple interès: un interès lingüístic, per totes les aportacions que fa als estudis del LJC i a la jurilingüística en general, però també a la lexicografia, la terminologia i la sociolingüística; un interès polític, perquè permet avaluar les polítiques lingüístiques fetes en relació amb el LJC, i un interès social, perquè aporta una sèrie d’actuacions que es poden implementar en la societat i que busquen incidir favorablement en la normalització del LJC. Catalan legal language (also known by its acronym in Catalan, LJC) is undergoing a period of stagnation due to its infrequent use, setbacks in the legal framework and the persistence of obstacles that impede its development. This dissertation aims to improve the current situation of LJC and conducts applied research approaching it from different perspectives. Firstly, we propose a nomenclature to designate LJC and we describe its history from the 11th century to the present. Secondly, we examine the status quo of LJC in relation to its resources, the codification of its linguistic model and its implementation in the private sector. Thirdly, we draw up a set of proposals to improve the situation of LJC based on our academic findings. As a result, this thesis has a threefold interest: linguistic, because of its contributions not only to the study of LJC and to jurilinguistics in general, but also to the lexicography, terminology and sociolinguistics; political, because it assesses existing linguistic policies in connection with LJC; and social, because it offers a set of approaches that seek to encourage the normalisation of LJC and that can be implemented in society.

Aquest document correspon a la memòria del projecte de codificació i programació d’una cèl·lula de fabricació industrial en un centre docent. La cèl·lula de fabricació es tracta d’un conjunt d’elements mecànics, elèctrics i pneumàtics que, controlats per un PLC fan la funció d’assemblatge de diferents peces. En primer lloc es descriuran el processos a codificar i programar, explicant els elements que el formen i la seva funcionalitat. Seguidament, es detallen les especificacions funcionals que ha de complir la cèl·lula de fabricació. Per a poder dur a terme l’automatització s’ha hagut de programar un PLC que conté la lògica de control de la cèl·lula. En aquest document es descriuen com s’han elaborat els diferents programes, la estructura que presenten i els elements dels que disposa cada un. Finalment, una vegada desenvolupats els programes s’han realitzats les proves de funcionament de la instal·lació. Mitjançant aquestes proves, s’ha pogut arribar a la conclusió que s’han complert tos els objectius previs a la realització del projecte.

En el present article fem un repàs de les causes que han provocat que els textos catalans dels segles XVII i XVIII i del primer terç del XIX hagin estat tradicionalment objecte de poca estima, raó per la qual l’estudi lingüístic del català modern ha rebut menys atenció que el d’altres períodes. Malgrat aquesta situació, assenyalem algunes innovacions de la llengua d’aquest període que converteixen el seu estudi en molt atractiu i, alhora, molt necessari per a tenir un coneixement complet de les fases evolutives del català des dels orígens fins als nostres dies i, especialment, per a comprendre les innovacions que van convertir la llengua medieval en una llengua moderna força propera a la que emprem avui. Finalment, ens referim als avantatges que la lingüística de corpus, combinada amb el mètode filològic, reporta a l’investigador a l’hora de dedicar-se a l’estudi diacrònic de la llengua, aprofitant l’avinentesa de la propera culminació del projecte d’elaboració del Corpus Informatitzat del Català Modern, que permetrà introduir la lingu?ística de corpus en l’estudi de la llengua catalana de l’època moderna.

Aquest treball està motivat per la experiència docent a dos centres de Cicles Formatius de Grau Superior d'informàtica on vaig impartir el mòdul de programació (M03). Durant la classe de programació, mentre els alumnes resolien els seus problemes, vaig experimentar les seves dificultats per a solucionar-los. Vaig tenir la sensació que alguns d'ells estaven molt perduts i que els faltaven les eines. Vaig pensar que calia preguntar-se si les competències i estratègies associades a la programació dels Cicles Formatius estan prou desenvolupades al currículum i reben l'atenció necessària a les aules. El Pensament Computacional és un concepte aplicat a l'ensenyament obligatori de moltes escoles arreu del món amb l'objectiu d'ensenyar els conceptes computacionals, afins a la programació, per a alumnes que no necessàriament han d'acabar sent programadors. Aquest concepte posa l'accent en el tot el procés del pensament previ a la codificació, justament la part on vaig veure que els alumnes tenen més dificultats. Aquest treball vol comprovar si el Pensament Computacional pot ser una estratègia que ajudi a resoldre les problemàtiques esmentades, dissenyant una nova Unitat Formativa que incorpori els conceptes i pràctiques computacionals per tal d'ajudar als alumnes a ser millors programadors.

Aquest article es proposa d’inventariar i analitzar els hispanismes registrats en el diccionari Labèrnia que posteriorment foren exclosos del català normatiu codificat per Pompeu Fabra. Considerant que el diccionari de Labèrnia és el més important dels que es feren abans de l’esmentada codificació i que fou el diccionari de referència de la societat culta catalana del segle XIX, l’anàlisi d’aquests hispanismes ens permet d’entendre les concepcions del lèxic català que tenia aquella societat i el canvi revolucionari que representa l’acció codificadora i depuradora de Fabra.

Fa més de trenta anys que es van aprovar les Nòrmes ortogràfiques [sic] der aranés, que van suposar que l’occità de la Vall d’Aran passés a escriure’s en la grafia general de la llengua d’oc i que deixés de ser un conjunt de varietats gascones eminentment orals. En aquests tres decen- nis que ens separen de les Nòrmes, però, l’aranès ha patit l’absència d’una normativització que anés més enllà de les qüestions gràfiques. En la producció recent en occità de la Vall d’Aran, per tant, han començat a circular formes o solucions lingüístiques que s’allunyen clarament d’allò que seria recomanable des del punt de vista d’una bona fixació i elaboració de l’aranès. En aquest treball mirem de resseguir aquests problemes i intentem de raonar la perfectibilitat d’aquelles tries, corrents en els darrers temps en diversos materials dedicats a l’aprenentatge de l’occità aranès o a guiar-ne mínimament els usos lingüístics. The Nòrmes ortogràfiques [sic] der aranés were approved more than thirty years ago. Since that time, the Occitan of the Aran Valley is written in the general spelling of Occitan, and it stops being a group of eminently oral varieties of Gascon. However, in these three decades that separate us from the Nòrmes, Aranese has endured the absence of a codification that went beyond graphic questions. Therefore, in the recent production in Occitan in the Aran Valley, linguistic forms or solutions have begun to circulate that separate it clearly from what would be preferable from the point of view of a good fixation and elaboration of Aranese. In this work we will take these problems and we will try to reason the perfectibility of those choices that are common in recent times in some publications devoted to teaching Aranese Occitan or to orient minimally its linguistic uses.

L’article consta de dues parts ben diferenciades: en la primera s’analitza l’abast conceptual de la normativa fonètica, es descriuen els centres codificadors, els referents normatius i els criteris de codificació que s’han utilitzat per construir la normativa fonètica del català, així com les iniciatives que s’han desenvolupat per complementar i adaptar la norma fonètica a necessitats concretes dels usuaris de la llengua; també s’analitzen diversos estudis de sociofonètica amb la finalitat de descriure tendències generals en l’ús fonètic, social i dialectal del català, que han de ser a la base de qualsevol proposta normativa. En la segona part de l’article es presenten els resultats d’un estudi pilot sobre l’impacte de la normativa fonètica en cinquanta-quatre catalanoparlants provinents de Lleida, Barcelona i Girona, que s’han sotmès a una prova de producció i a una altra de valoració subjectiva de diversos fenòmens fonètics. Els resultats obtinguts han permès observar quatre comportaments diferenciats: 1) consciència i/o assimilació de les propostes normatives, 2) manca de consciència del que diu la norma o rebuig implícit de la normativa, 3) dubtes al voltant de la normativa i 4) autovaloracions de la normativa. L’estudi pilot permet corroborar la idea que la normativa de la llengua catalana ha d’apostar per integrar la variació fonètica i dialectal de la llengua. This article is comprised of two distinct parts. The first one analyzes the conceptual scope of the phonetic rules. It describes the codifying centres, the normative referents, and the codification criteria that have been used to construct the phonetic rules of Catalan. It also describes the initiatives that have been carried out to complement and adapt the phonetic rules to the concrete needs of the language users, and it analyzes different sociophonetic studies with the aim of describing general trends in the phonetic, social, and dialectal use of Catalan, which have to be at the basis of any normative proposal. The second part of the article presents the results of a pilot study on the impact of the phonetic rules on 54 Catalan speakers from Lleida, Barcelona and Girona, who have undergone a production test and a test on subjective evaluation of different phonetic phenomena. The results obtained have allowed for the observation of four differentiated behaviours: 1) awareness and/or assimilation of the normative proposals, 2) lack of awareness of what the rules say or implicit rejection of the rules, 3) questions concerning the rules, and 4) self-assessments of the rules. The pilot study corroborates the idea that the Catalan language rules have to aim at integrating phonetic and dialectal variation in the language into them.

Una de les branques de la informàtica que ha augmentat més la seva presència en la societat mundial durant els últims anys és l'àmbit multimèdia i més concretament l'intercanvi massiu d'imatges. Quan es parla d'intercanvi de dades es parla, evidentment, de captar, gestionar i fer possible l'enviament d'aquestes dades. En aquest treball es treballa especialment amb imatges de gran àrees geogràfiques preses des de satèl·lits o avions a gran alçaria, interessants per fer anàlisis meteorològics o estudis de la geografia de la terra; i amb l'estàndard CCSDS-123 que recomana implementacions per crear aplicacions de codificació i tractament d'aquest tipus d'imatges. D'aquesta manera, es veurà el funcionament intern de les recomanacions d'aquest estàndard, sobretot en la fase de codificació i descodificació, on s'afegirà un nou mòdul de codificació aritmètica amb diverses configuracions diferents, per tal de veure de quina manera influeix en el rendiment d'aquest estàndard. Una de les branques de la informàtica que ha augmentat més la seva presència en la societat mundial durant els últims anys és l'àmbit multimèdia i més concretament l'intercanvi massiu d'imatges. Quan es parla d'intercanvi de dades es parla, evidentment, de captar, gestionar i fer possible l'enviament d'aquestes dades. En aquest treball es treballa especialment amb imatges de gran àrees geogràfiques preses des de satèl·lits o avions a gran alçaria, interessants per fer anàlisis meteorològics o estudis de la geografia de la terra; i amb l'estàndard CCSDS-123 que recomana implementacions per crear aplicacions de codificació i tractament d'aquest tipus d'imatges. D'aquesta manera, es veurà el funcionament intern de les recomanacions d'aquest estàndard, sobretot en la fase de codificació i descodificació, on s'afegirà un nou mòdul de codificació aritmètica amb diverses configuracions diferents, per tal de veure de quina manera influeix en el rendiment d'aquest estàndard. Over the last few years, one of the branches of information technology that has increased its popularity the most around society, is the field of multimedia data and more specifically massive data exchanging. Talking about data exchanging means, obtaining, managing and preparing it to be sent. In this report, the work is done especially over images of wide geographical areas, taken from satellites and aircraft at high altitudes, which are interesting to perform meteorological analysis or studies over earth's geography; and with CCSDS-123 standard, which recommends implementations to create coding and management apps for these kinds of images. Therefore, inner workings of this standard will be seen, especially in coding and decoding phases, where a new arithmetic coding module will be added with different configurations, just to see the way it improves this standard's performance. The results obtained show an improvement in the performance, depending on the type of images in which this method is applied. In any case, new approaches that can help improving this method have been found. Una de las ramas en la informática que más ha aumentado su presencia en la sociedad mundial, durante los últimos años és el ámbito multimedia y el intercambio masivo de imágenes. Cuando se menciona el intercambio de datos se habla, evidentemente, de captar, gestionar y hacer possible el envío de estos datos. En este proyecto, se trabaja especialmente con imágenes de grandes áreas geográficas tomadas desde satélites o aviones a grandes alturas, las cuales són interesantes para realizar análisis meteorológicos o estudios de la geografía terrestre; y con el estándar CCSDS-123 que recomienda implementaciones de aplicaciones de codificación y tratamiento de este tipos de imágenes. De este modo, se verá el funcionamiento interno de las recomendaciones de este estándar, sobretodo en la parte de codificación y descodificación, donde se añadirá un nuevo módulo de codificación aritmética con distintas configuraciones diferentes, para observar la influencia de éstas en el rendimiento del estándar. Los resultados obtenidos muestran una mejora de rendimiento dependiendo del tipo de imágenes sobre las cuales se aplica el método correspondiente, encontrando de esta forma, nuevos métodos que abren puertas a futuras mejoras.

Desarrollo de una aplicación y un aplicativo web para poder leer la codificación de datos numéricos e identificativos de una pieza de un motor de coche ya grabada y mostrarla y tratarla de una manera usable, intuitiva y accesible por todos para facilitara a los operarios de la línea de trabajo del árbol de levas descifrar y conocer rápidamente los datos de las mediciones. Desenvolupament d'una aplicació i un aplicatiu web per poder llegir la codificació de dades numèriques i identificatives d'una peça d'un motor de cotxe ja gravada i mostrar-la i tractar-la d'una manera usable, intuïtiva i accessible per tots per facilités als operaris de la línia de treball de l'arbre de lleves desxifrar i conèixer ràpidament les dades dels mesuraments. Bachelor thesis for the Computer Science program on Multimedia.

Projecte final de carrera fet en col.laboració amb CTTC Català: Considerem el problema de codificació conjunta de font i canal d'enviar una font Gaussiana sobre un canal fading multi-antena (MIMO) quan el decodificador té informació adicional correlada amb la font, amb una qualitat també variant amb el temps. Assumim un model block fading per ambdues qualitats del canal i la informació adicional, i assumim coneixement perfecte de canal a recepció, mentre que el transmissor només disposa de coneixement estadístic. Estem interessats en la distorsió quadràtica mitja d'aquest sistema. Estudiem separació en la codificació canal font, transmissió no codificada i dues tècniques de codificació conjunta de font i canal basades en decodificació conjunta a recepció: NBJD, que no utilitza binning no explicit i decodificació conjunta a recepció i HDA, que comprimeix la font i transmet l?error. Al decodificador, la paraula comprimida es recupera per decodificació conjunta amb l?error transmès i la informació adicional. Extenem aquestes tècniques a esquemes híbrids analògics-digitals i esquemes multi-capa. Estudiem numèricament el problema i donem resultats per el règim de SNR finita. Proporcionem expresions tancades per el Distortion exponent a regim de alta SNR. ////// Castellà: Consideramos el problema de codificación conjunta de fuente y canal de enviar una fuente Gaussiana sobre un canal fading multi-antena (MIMO) cuando el decodificador tiene información adicional correlada con la fuente, con una cualidad también variante en el tiempo. Asumimos un modelo block fading para ambas calidades del canal y la información adicional. Asumimos conocimiento perfecto de canal en recepción, mientras que el transmisor solo dispone de conocimiento estadístico. Estamos interesados en la distorsión cuadrática media de este sistema. Estudiamos separación en la codificación canal fuente, transmisión no codificada y dos técnicas de codificación conjunta de fuente y canal basadas en decodificación conjunta en recepción: NBJD, que no utiliza binning no explicito y decodificación conjunta, y HDA, que comprime la fuente y transmite el error. Al decodificar, la palabra comprimida es recuperada por decodificación conjunta entre el error transmitido y la información adicional. Extendemos estas técnicas a esquemas híbridos analógico-digitales y esquemas multi-capa. Estudiamos numéricamente el problema y damos resultados para el régimen de SNR finita. Proporcionamos expresiones cerradas para el Distortion exponent en régimen de alta SNR ////// English: We consider the joint source-channel coding problem of sending a Gaussian source over a multiple input-multiple output (MIMO) fading channel when the decoder has additional correlated side information whose quality is also time-varying. We assume a block fading model for both the channel and side information qualities, and assume perfect state information at the receiver, while the transmitter has only a statistical knowledge. We are interested in the expected squared-error distortion for this system. We study separate source-channel coding, uncoded transmission and two joint source-channel transmission schemes based on joint decoding at the receiver: NBJD, that uses no explicit binning and joint decoding of the side information and the channel output at the decoder and HDA, that compresses the source and transmits the error. At the decoder, the quantized codeword is recovered by means of joint decoding of the error and the side information. We extend such techniques to hybrid digital-analog and multi-layer schemes. We study numerically the problem and give results in the finite SNR regime. We provide closed form expressions for the distortion exponent in the high SNR regime.

El trabajo está montado como un intencionado diálogo con los criterios esgrimidos por el Tribunal Constitucional sobre esta materia (desbordamiento material de las leyes de presupuestos) en su ya dilatada jurisprudencia. Su autor defiende una concepción amplia del ámbito material de las leyes de presupuestos. Según esta posición, este tipo de ley debe incluir la materia presupuestaria, pero, como ley que es, puede cobijar otras materias, salvo prohibición constitucional clara al respecto. Esta posición es superadora de la concepción de la ley de presupuestos como ley meramente formal, de suerte que la concibe como una ley plena, emanada de la potestad legislativa del Parlamento, con la fuerza propia de la ley, esto es, no vinculada a la legislación previa y capaz (aunque no siempre idónea, desde la perspectiva de la técnica legislativa) de emprender innovaciones legales.Desde esa postura "amplia" el autor formula propuesta de solución o de mejora frente al desbordamiento material de las leyes de presupuestos. Asimismo tras analizar su problemática específica, plantea posibles soluciones en relación a la práctica de las leyes de acompañamiento., El treball està muntat com un intencionat diàleg amb els criteris esgrimits pel Tribunal Constitucional sobre aquesta matèria (desbordament material de les lleis de pressupostos) en la seva ja dilatada jurisprudència. El seu autor defensa una concepció àmplia de l'àmbit material de les lleis de pressupostos. Segons aquesta posició, aquest tipus de llei ha d'incloure la matèria pressupostària però, com a llei que és pot acolir altres matèries, excepte prohibició constitucional clara al respecte. Aquesta posició és superadora de la concepció de la llei de pressupostos com a llei merament formal, de manera que la concep com una llei plena, emanada de la potestat legislativa del Parlament, amb la força pròpia de la llei, és a dir, no vinculada a la legislació prèvia i capaç (encara que no sempre idònia, des de la perspectiva de la tècnica legislativa) d'emprendre innovacions legals.Des d'aquesta postura àmplia, l'autor formula proposta de solució o de millora davant del desbordament material de les lleis de pressupostos. Així mateix, després d'analitzar la seva problemàtica específica, planteja possibles solucions en realció a la pràctica de les lleis d'acompanyament., The analysis is set out as an intentional dialogue with the criteria laid down by the Constitutional Court on this subject (material overflow of state budgets laws) in the course of its extended jurisprudence, In short, the work defends a broad concept of the material scpope of budget laws.

La codificacidn de los nombres genéricos de las fibras químicas permite evitar denominaciones largas y de difícil entendimiento, Su utilidad se pone especialmente de manifiesto en el etiquetado de textiles. Coding the generic names of chemical fibres is useful to prevent long designations difficult to understand. Textile labelling in particular, is a field where the use of coding results is most useful. La codification des noms générques des fibres chimiques permet d'éviter des dénominations longues et de compréhension difficle. Sa utilité est particulièrement mise en évidence dans l'étiguetage des textiles.

Aquest treball presenta una bibliografia exhaustiva classificada i comentada sobre les activitats i la recerca relatives a la planificació del corpus. Es fa partint de la definició que fa Kloss (1969) d'aquesta planificació i seguint les fases de l'estandardització lingüística establerta per Haugen (1983). El treball acaba amb una exposició de la recerca que caldria fer a partir d'ara i la que caldria continuar fent., This paper is a state-of-the-art study of activities and research related to corpus planning based on Kloss’s (1969) definition of this planning and on the phases of Haugen’s (1983) language standardization model. The paper ends by describing the research to be done from this point on and the research that is to be continued.

El document planteja el fet que el batxillerat habitualment està focalitzat a la preparació de les proves d’accés a la universitat i no es treballa l’aprenentatge per competències i la interdisciplinarietat. Amb la finalitat de definir i contextualitzar aquesta situació s’ha elaborat en la primera part del treball un recull bibliogràfic on es presenta l’origen, el concepte, la necessitat i els objectius de treballar les competències i la interdisciplinarietat a les aules. La segona part del document consisteix en l’elaboració d’un material didàctic, creat amb un enfocament de competències i interdisciplinarietat que podria enquadrar-se dins d’una assignatura optativa de batxillerat o bé com una ampliació que es podria anomenar “Matemàtiques visibles i invisibles al nostre voltant”. Aquest material consta dels següents capítols: nombres d’identificació, criptografia i la importància de l’escala. Els continguts matemàtics que es treballen són l’aritmètica modular, l’aritmètica dels nombres primers i la semblança geomètrica. El primer capítol sobre nombres d’identificació mostra el pensament pràctic que caracteritza a l’enginyeria, l’ésser humà busca maneres d’organitzar a través dels nombres un món que cada vegada és més complicat. El segon capítol sobre criptografia posa de manifest la recerca de solucions davant d’un problema i com el problema juntament a la seva solució va evolucionant amb el pas del temps. Aquest capítol especialment té una relació molt estreta amb les matemàtiques, disciplina de la qual fa ús a un nivell alt. A més, es tracta d’un tema molt relacionat amb les noves tecnologies com internet o la telefonia mòbil i això pot ser molt encoratjador per als alumnes, que veuran com les matemàtiques tenen un pes fonamental en el desenvolupament del món en el que viuen. Per últim, el quart capítol sobre la importància de l’escala posa de manifest la curiositat científica d’entendre el món que l’ésser humà porta tant de temps observant. Així, aquest capítol és potser el més divulgatiu i el que pot donar un punt de vista més lúdic.