Search

Este proyecto se centra en la implementación de herramientas de inteligencia artificial (IA) en la producción musical, específicamente en la creación de una canción de música urbana española. El problema abordado es la complejidad y las barreras técnicas que enfrentan los productores principiantes en el proceso de producción musical. El objetivo principal es explorar cómo las herramientas de IA pueden facilitar, optimizar y hacer más accesible este proceso. El alcance del proyecto abarca desde la investigación y selección de herramientas de IA hasta la producción completa de una canción, incluyendo la generación de instrumentos virtuales, creación de samples, procesamiento de audio, mezcla y masterización. El público objetivo son productores, desde principiantes a expertos, interesados en la música urbana española. La metodología empleada se divide en cinco fases principales: investigación y planificación, preproducción, producción, postproducción y finalización, y validación y retroalimentación. Cada fase incluye subfases específicas que guían el proceso de manera estructurada, desde la selección de herramientas hasta la documentación final del proyecto. El proyecto utiliza diversas herramientas de IA, como SynthGPT para la generación de instrumentos virtuales, DDSP para la simulación de instrumentos, pure:bundle para procesamiento de audio, Fadr Stems para la separación de stems, y Mixea para la masterización automática. Estas herramientas se integran en el flujo de trabajo de producción musical para explorar su potencial en la creación de música. El resultado esperado es una canción completa producida principalmente con herramientas de IA, demostrando cómo estas tecnologías pueden ayudar a superar las barreras técnicas y creativas en la producción musical. Además, el proyecto busca proporcionar insights sobre las ventajas y limitaciones de la IA en este contexto. Las conclusiones anticipadas incluyen una evaluación de la eficacia de las herramientas de IA en la p

Transcripciones de las 25 entrevistas realizadas para la tesis doctoral titulada “Between rigor and imagination: Creativity in structures education”., Este estudio presenta los resultados de 25 entrevistas realizadas para analizar las perspectivas de profesionales sobre la creatividad en el ámbito de las estructuras. La investigación empleó una metodología cualitativa iterativa basada en un enfoque fenomenológico hermenéutico. Se recopilaron datos a través de entrevistas semiestructuradas con expertos en creatividad y estructuras, con el objetivo de comprender sus experiencias y encontrar puntos en común para promover la creatividad en la educación de la ingeniería estructural. Las entrevistas, que duraron entre 30 y 60 minutos, se llevaron a cabo entre febrero y octubre de 2022, con 13 realizadas en línea y 12 de manera presencial. Se grabaron y transcribieron manualmente en Microsoft Word, con 10 entrevistas en inglés y 15 en español. Los participantes, codificados según su orden y especialización (arquitectos, ingenieros y profesionales creativos), firmaron formularios de consentimiento para la publicación de sus datos. La investigación concluye con recomendaciones para fomentar la creatividad en el campo de la ingeniería estructural., Preprint

Aquest treball de fi de grau consisteix en la realització d’un llibre pop-up que inclou codis QR per permetre als lectors accedir a contingut addicional de la narrativa i del projecte. La història narrada es basa en un curtmetratge d’unes estudiants de la Universitat Pompeu Fabra sobre el poder de la imaginació. El projecte neix arran de la motivació per fusionar l’aspecte tangible dels llibres pop-up amb les infinites possibilitats del contingut digital, oferint una experiència que els llibres digitals no poden reemplaçar plenament, ja que no ofereixen la mateixa manipulació tangible que és l’essència dels llibres pop-up. Es tracta d’una proposta multidisciplinària que introdueix la possibilitat de compartir la manipulació tangible i la sorpresa dels llibres pop-up, afegint-hi contingut auditiu i audiovisual. La metodologia inclou una investigació detallada sobre els mecanismes pop-up per crear un prototip funcional. Durant el desenvolupament del projecte, s’han aplicat els conceptes analitzats, permetent avaluar els resultats i identificar millores. En resum, aquest projecte proposa un llibre pop-up infantil amb interaccions multimèdia que ofereix una experiència innovadora, dinàmica i interactiva per als infants. 5

Aquest article tracta sobre la relació entre la intel·ligència artística i la intel·ligència artificial (IA) en termes del seu potencial creatiu per a produir obres d’art. Emfatitzant la importància de l’aleatorietat en processos creatius, argumentarà que, a un nivell superior, la intel·ligència artificial només és capaç d’imitar la creativitat, però no de ser realment creativa, pel fet que la IA no té la capacitat de reflexionar críticament sobre les seves experiències i percepcions. Per a l’ús de la intel·ligència artificial com a eina per als artistes, l’article advoca per una gestió crítica que vagi més enllà de les opcions que ofereixen els programes de IA., This paper studies the relationship between artistic intelligence and artificial intelligence (IA) in terms of their creative potential to produce works of art. Emphasizing the importance of randomness for creative processes, it will argue that, on a higher level, artificial intelligence is only capable of imitating creativity but not of really being creative, also because AI lacks the ability to critically reflect on its own experiences and insights. For the use of artificial intelligence as a tool for artists, the paper pleads for a critical handling that goes beyond the options that AI programs offer., Este artículo trata sobre la relación entre la inteligencia artística y la inteligencia artificial (IA) en términos de su potencial creativo para producir obras de arte. Enfatizando la importancia de la aleatoriedad en los procesos creativos, argumentará que, a un nivel superior, la inteligencia artificial solo es capaz de imitar la creatividad, pero no de ser realmente creativa, por el hecho de que la IA carece de la capacidad de reflexionar críticamente sobre sus propias experiencias y percepciones. Para el uso de la inteligencia artificial como herramienta para los artistas, el artículo aboga por una gestión crítica que vaya más allá de las opciones que ofrecen los programas de IA.

La intel·ligència artificial (IA) proporciona enormes oportunitats als processos d'aprenentatge, ensenyament i avaluació. Entre ells, és essencial explorar la seva capacitat per canalitzar la creativitat dels estudiants, que es descriu com una competència clau en la formació de persones, que segons l'OCDE i la recent llei LOMLOE espanyola es necessari fomentar en tots els àmbits educatius. En aquest context, l'objectiu d'aquesta investigació és explorar el potencial creatiu dels futurs mestres d’Educació Infantil, relacionats amb la narració de contes, a través d'un projecte que inclou l'ús racional d'eines generatives d'IA. Es va utilitzar una combinació d'instruments qualitatius i quantitatius per obtenir informació sobre les implicacions d'aquestes eines d'IA en el procés creatiu i per comprendre les preocupacions dels futurs mestres sobre aquestes, tant en la seva formació com en la seva futura pràctica docent. Els resultats mostren el potencial de la IA des del punt de vista educatiu, especialment en els processos d'autoavaluació i coavaluació, ja que permet confrontar no només el resultat de la tasca creativa, sinó reflexionar sobre el seu desenvolupament. Es discuteix sobre la importància de continuar la recerca sobre la capacitat de formular qüestions (una habilitat creativa en si mateixa) en el nou context de la IA., Artificial Intelligence (AI) brings enormous opportunities into learning, teaching, and assessment processes. Among them, it is convenient to explore its ability to channel students’ creativity, which is described as a basic competence in the training of people with both the OECD and the recent Spanish LOMLOE law pointing to the need to foster it in educational settings. In this context, the objective of this research is to explore the creative potential of prospective elementary school teachers related to storytelling, via a project including the rational use of AI generative tools. A combination of qualitative and quantitative instruments was used to get insight on the implications of those AI tools in the creative process and to gain understanding on the concerns of prospective teachers about AI at both their training and future teaching practice. The results show the potential of AI from an educational point of view, specially in self-assessment and co-evaluation processes, since it allows confronting notonly the result of the creative task, but also the process itself by reflecting on the asked questions. Finally, the importance of continuing research on the ability to ask questions (a creative skill in itself) in thenew context of AI is discussed, La inteligencia artificial (IA) proporciona enormes oportunidades en los procesos de enseñanza-aprendizaje y evaluación. Entre ellos, es esencial la canalización de la creatividad de los estudiantes, que se describe con una competencia clave en la formación de personas, que según la OCDE y la reciente LOMLOE española es necesario fomentar en todos los ámbitos educativos. En este contexto, el objeto de esta investigación es explorar el potencial de creación de los futuros maestros de Educación Infantil, relacionados con la narración de cuentos, a través de un proyecto que incluye herramientas generativas de IA. Se utilizó una combinación de instrumentos cualitativos-cuantitativos para obtener información sobre las implicaciones de la IA en el proceso de creación y para comprender las preocupaciones de los futuros maestros sobre ella, tanto en su formación como en su futura práctica docente. Los resultados muestran el potencial educativo de la IA, especialmente en los procesos de autoevaluación y coevaluación, puesto que permite confrontar no solo el resultado de la tarea creativa, sino también la reflexión sobre su desarrollo. Finalmente, se discute acerca de la importancia de la capacidad de plantear cuestiones (una habilidad creativa en si misma) en el nuevo contexto de la IA.

Aquest projecte recull el procés de disseny i desenvolupament d’una joguina creada per a potenciar la creativitat i el disseny a través del joc. Es basa en la necessitat d’acabar amb la sobreestimulació digital dels més petits.S’ha dut a terme una investigació exhaustiva sobre l’usuari i el context, a través de tècniques com entrevistes, benchmarking o la confecció d’users persona. A partir d’aquesta s’han definit uns requisits i usant mètodes creatius s’ha arribat a una solució final. S’ha creat i testat un prototip físic i un model 3D amb SolidWorks.El resultat consisteix en una joguina de construcció composta principalment per suro, Este proyecto recoge el proceso de diseño y desarrollo de un juguete creado para potenciar la creatividad y el diseño a través del juego. Se basa en la necesidad de acabar con la sobreestimulación digital de los más pequeños. Se ha llevado a cabo una investigación exhaustiva sobre el usuario y el contexto, a través de técnicas como entrevistas, benchmarking o la confección de users persona. A partir de esta se han definido unos requisitos y usando métodos creativos se ha llegado a una solución final. Se ha creado y testado un prototipo físico y un modelo 3D con SolidWorks. El resultado consiste en un juguete de construcción compuesta principalmente por corcho, This project includes the design and development process of a toy created to enhance creativity and design through play. It is based on the need to end the digital overstimulation of the little ones. Exhaustive research has been carried out on the user and the context, through techniques such as interviews, benchmarking or the making of person users. From this, some requirements have been defined and using creative methods a final solution has been reached. A physical prototype and SolidWorks 3D model have been created and subsequently tested . The result is a construction toy composed mainly of cork

De la més sensible capacitat d’entendre les malalties mentals, d’una compromesa voluntat de trencar estigmes i d’una obsessiva necessitat de profunditzar en el poder de la ment. D’aquí neix l’assaig i exposició “Projectant amb paranoia”, que té la predisposició clara que els arquitectes es deixin endur pels seus somnis des de la seva faceta més onírica, que projectin sense límits ni convencions i que ho plasmin als dissenys a través de la infinitat de recursos que els brinda l’arquitectura., De la más sensible capacidad de entender las enfermedades mentales, de una comprometida voluntad de romper estigmas y de una obsesiva necesidad de profundizar en el poder de la mente. De ahí nace el ensayo y exposición “Proyectando con paranoia”, que tiene la predisposición clara de que los arquitectos se dejen llevar por sus sueños desde su faceta más onírica, que proyecten sin límites ni convenciones y que lo plasmen en los diseños en a través de la infinidad de recursos que les brinda la arquitectura., From the most sensitive ability to understand mental illnesses, from a committed will to break stigmas and from an obsessive need to delve into the power of the mind. Hence the essay and exhibition "Projecting with paranoia" was born, which has the clear predisposition for architects to allow themselves to be taken away by their dreams from their most dreamlike facet, that they project without limits or conventions and that they embody it in the designs through the infinity of resources provided by architecture.

El emprendimiento ha ganado gran interés en la educación y la sociedad debido a su capacidad para fomentar la creatividad, la innovación y el pensamiento crítico en los estudiantes. Además, puede contribuir al desarrollo económico y social al generar empleo y mejorar la calidad de vida. Sin embargo, muchos profesores enfrentan dificultades para enseñarlo debido a la falta de conocimientos y recursos específicos. Por lo tanto, se necesita una guía de enseñanza del emprendimiento para proporcionar a los profesores las herramientas necesarias. Esta guía tiene como objetivo integrar el emprendimiento en los planes de estudio y ayudar a los estudiantes a desarrollar habilidades emprendedoras. No solo beneficiará a los profesores en su enseñanza, sino que también impactará positivamente a los estudiantes, brindándoles conocimientos y habilidades relevantes para su futuro profesional y personal. Además, promoverá la cultura emprendedora y motivará a los estudiantes a convertirse en empresarios exitosos, lo cual tendrá un impacto en el desarrollo económico y social del país. En resumen, la guía de enseñanza del emprendimiento para profesores es una valiosa herramienta que mejora la educación y tiene un impacto positivo en la sociedad en general.

Aquest treball de final de màster té com a objectiu principal la creació d'un spot publicitari per a englobar el contingut de la unitat didàctica "Organització, disseny i producció d'informació digital", inclosa a l'assignatura TIC (Informàtica) de 4t d'ESO. L'objectiu d'aquesta unitat és ensenyar als alumnes les diferents fases del procés de producció d'una campanya publicitària, des de la idea fins a la postproducció, i així capacitar-los per a crear les seves pròpies campanyes publicitàries. En aquesta memòria s'exposa la metodologia utilitzada per a la creació del spot publicitari, a través de la qual s'ajuda a millorar el treball i l'aprenentatge autònom dels alumnes, i sobretot, afavorir el desenvolupament de la seva creativitat. Un aspecte que en molts casos és deixat de banda en els centres educatius.

The innovation practice presented here aims to investigate the creative synergies extracted from the various intersections generated between architecture and literature through its incardination in the teaching field. It is based on the concept of "defamiliarization", in which the introduction of another discipline (literature) interferes in an architectural or design program, trying to trigger creative processes. Through a graphic approach, a relationship is established between the stories of Invisible cities (Calvino, 1972) and their architectural decline, interpreted under the leitmotif of “the landscapes of abandonment”. The development of the exercises, raised with a high degree of indeterminacy, seeks not only to provide the student with design tools but also to consolidate critical judgment and adjust, through the analytical-educational process, the convergences of thought and the graphic method., La práctica de innovación aquí presentada tiene por objeto indagar en las sinergias creativas extraídas de las diversas intersecciones generadas entre arquitectura y la literatura a través de su incardinación en el ámbito docente. Se basa en el concepto de “desfamiliarización”, en el que la introducción de otra disciplina (la literatura) interfiere en un programa arquitectónico o de diseño, pretendiendo desencadenar procesos creativos. A través de una aproximación gráfica, se establece una relación entre los relatos de Las ciudades invisibles (Calvino, 1972) y su declinación arquitectónica, interpretados bajo el leitmotiv de “los paisajes del abandono”. El desarrollo de los ejercicios, planteados con un alto grado de indeterminación, procura no solo dotar al alumno de herramientas de diseño sino de consolidar el juicio crítico y ajustar, mediante el proceso analítico-educativo, las convergencias del pensamiento y el método gráfico., Peer Reviewed

Els temes que s'aborden a l'article són l'interessat ús del terme creativitat per part del neoliberalisme, com ha tingut un efecte a les polítiques educatives dels últims anys, i com aquest efecte pot ser contrariat suggerint una opció en un model crític educatiu. Caracteritzem el concepte de creativitat aplicant un enfocament multidisciplinari amb un fonament analític que divergeix amb les percepcions acumulades pel discurs empresarial en les últimes dècades. Per aquesta disparitat, qüestionem la forma en què la pedagogia ha d'utilitzar la creativitat per al millor desenvolupament de la capacitat crítica dels estudiants, que permet criticar les estratègies i els objectius del seu procés d'aprenentatge, així com animar voluntàriament la seva subjectivitat i fomentar el seu pensament crític. En relació a la metodologia, per a totes les fases d'aquest projecte d'investigació documental, s'ha treballat amb una revisió bibliogràfica de les fonts que, per la seva temàtica concreta i impacte acadèmic, són més rellevants per a la idea i els propòsits., The subjects discussed in the article are the curious use of the term creativity by neoliberalism, how this has had an effect on educational policies in recent years, and how this effect can be counteracted by suggesting an option in a critical educational model. We characterize the concept of creativity applying a multidisciplinary approach with an analytical foundation that diverges with the perceptions coined by the business speech in the latest decades. Because of this disparity, we question the manner in which pedagogy ought to use creativity for the best development of students’ critical capacity, which allows them to criticize the strategies and the objectives of their learning process, as well as willingly animate their subjectivity and foment their critical thought. In relation to the methodology, for all the phases of this documentary research project, we have worked with a bibliographical review of sources which, due to their concrete theme and academic impact, are more relevant for the idea and purposes., Los temas que se abordan en el artículo son el interesado uso del término creatividad por parte del neoliberalismo, cómo esto ha tenido un efecto en las políticas educativas de los últimos años, y cómo este efecto puede ser contrarrestado sugiriendo una opción en un modelo educativo crítico. Caracterizamos el concepto de creatividad aplicando un enfoque multidisciplinario con un fundamento analítico que diverge con las percepciones acuñadas por el discurso empresarial en las últimas décadas. Por esta disparidad, cuestionamos la forma en que la pedagogía debe utilizar la creatividad para el mejor desarrollo de la capacidad crítica de los estudiantes, que les permita criticar las estrategias y los objetivos de su proceso de aprendizaje, así como animar voluntariamente su subjetividad y fomentar su pensamiento crítico. En relación con la metodología, para todas las fases de este proyecto de investigación documental, se ha trabajado con una revisión bibliográfica de las fuentes que, por su temática concreta e impacto académico, son más relevantes para la idea y propósitos.

Purpose: The main objective of this research is to determine if the number of days teleworked gradually influences the causal relationship between Ethical Leadership and Creativity among university-educated employees together with the aspect of their interaction. Design/methodology/approach: To decipher this question, a simple moderation scheme is chosen. The sample is 448 workers who are evaluated online. Findings: Ethical Leadership and Creativity are related in a convex way; that is, the ethical extremes, low or high, negatively, or positively influence creative performance, in that order. In addition, the intensity of Teleworking favors the integration between Ethical Leadership and original ideas; On the other hand, when remote work is reduced to one day a week, the relationship between Ethical Leadership and Creativity is neutralized. Finally, the self-perception of Creativity is lower in the female gender. Research limitations/implications: It is a cross-sectional study, but the results can be transferred to the entire Colombian energy industry since the sample was taken at different stages and obtained from various sources. Future research can delve into the e-ethics role of ethical leadership Practical Implications: The transition from conventional to electronic leadership needs to be influenced by strong ethical values to avoid leadership styles such as intrusive or abusive leadership that do not consider employee welfare as a priority. In addition, hybrid work alternatives that combine remote days with on-site days make it essential to consider that very low-intensity Teleworking substantially reduces individual Creativity. Social Implications: The public energy industries in underdeveloped countries whose main mission is to serve the neediest social spheres cannot take their eyes off the common interest. When this happens, corruption proliferates, and inequalities widen. Originality/Value: This research presents a theoretical model that extends the exist, Peer Reviewed

Presentació i descripció de la dinàmica de joc del Mystery Briefing, un joc de cartes “handmade” per promoure el pensament creatiu., Presentación y descripción de la dinámica de juego del Mystery Briefing, un juego de cartas "handmade" para promover el pensamiento creativo.

Aquest document investiga el moviment "maker" i la seva influència transformadora en la indústria musical, posant un èmfasi especial en el disseny i la creació d'instruments musicals. El moviment "maker", amb la seva essència de "fes-ho tu mateix" (DIY), ha impulsat una onada de creativitat i innovació, permetent als individus explorar noves formes de producció musical que són més personalitzades, significatives i sostenibles. L'objectiu principal d'aquesta investigació és analitzar com el moviment "maker" ha influenciat el disseny d'instruments musicals, explorant el seu impacte, potencial i reptes en la fabricació d'instruments. Aquesta exploració inclou una anàlisi detallada de com la fusió de la tecnologia i la creativitat ha obert noves possibilitats en el disseny d'instruments, oferint alternatives més personalitzades i sostenibles a la producció massiva. El document conclou amb el disseny conceptual d'un espai o centre de fabricació i col·laboració per a la creació d'instruments musicals, així com el desenvolupament de "Design Buzz", una plataforma online com a punt de trobada per a la comunitat global interessada en aquest àmbit. "Design Buzz" busca ser un reflex de la llibertat creativa i la diversitat que el moviment "maker" promou, proporcionant un espai on la innovació i la col·laboració poden florir, i oferint recursos, tutorials, i un espai de comunitat i col·laboració., This document investigates the "maker" movement and its transformative influence on the music industry, with a special emphasis on the design and creation of musical instruments. The "maker" movement, with its "do it yourself" (DIY) essence, has sparked a wave of creativity and innovation, allowing individuals to explore new forms of musical production that are more personalized, meaningful, and sustainable. The main objective of this research is to analyze how the "maker" movement has influenced the design of musical instruments, exploring its impact, potential, and challenges in instrument manufacturing. This exploration includes a detailed analysis of how the fusion of technology and creativity has opened up new possibilities in instrument design, offering more personalized and sustainable alternatives to mass production. The document concludes with the conceptual design of a space or manufacturing and collaboration center for the creation of musical instruments, as well as the development of "Design Buzz", an online platform as a meeting point for the global community interested in this field. "Design Buzz" seeks to be a reflection of the creative freedom and diversity that the "maker" movement promotes, providing a space where innovation and collaboration can flourish, and offering resources, tutorials, and a community and collaboration space.

L’article mostra l’experiència didàctica que es desenvolupa a l’Escola Montessori ubicada al municipi de Rubí, en un context en què el foment de les vocacions STEAM (de l’anglès science, technology, engineering, arts and mathematics) està molt present. Amb aquest article volem promoure que altres escoles catalanes coneguin l’ús del tinkering com a metodologia a l’aula, tot explicant la nostra experiència i el procés de canvi, i definint i emmarcant els conceptes metodològics per tal d’encoratjar altres centres educatius cap a la seva transformació., This article presents the teaching experience at the Montessori school in the town of Rubí, within a context in which STEAM pathways are actively fostered. The authors seek to encourage other Catalan schools to learn about the use of tinkering as a classroom method, discussing their experience and the process of change that is involved. Methodological concepts are defined and their framework is explained in order to facilitate their application and the transformation of interested schools.

L'eix de recerca i treball és la creació d'un festival d'art i tecnologia interactives i immersives per part dels estudiants, que es compleixi i dugui a terme en totes les seves fases d'ideació, creació, producció , realització i difusió. Aquesta ABP es planteja dins del mòdul de Projecte dins dels cinc cicles de grau superior de la família professional d'Imatge i So. [CFGS Animacions 3D, jocs i entorns interactius, CFGS Il·luminació, captació i tractament d'imatge, CFGS Producció d'audiovisuals i espectacles, CFGS Realització de projectes d'audiovisuals i espectacles i CFGS So per a audiovisuals i espectacles]. Amb el disseny d'aquesta ABP es pretén oferir una experiència formativa integral i significativa als estudiants, qu'els permeti aplicar els coneixements adquirits a l'aula a una situació real i concreta, al mateix temps que les brinda l'oportunitat de desenvolupar habilitats i competències que les seran útils en el seu futur professional. El desenvolupament de l'ABP en el módul de projecte en segon curs de grau superior, es centra en el treball d'equip i les habilitats transversals dels estudiants, com la creativitat, la resolució de problemes, la comunicació i la col·laboració, a través d'una experiència pràctica. Es pretén promoure la innovació i l'ús de tecnologies emergents en l'àmbit de la tècnica, l'art i la cultura, creant així un espai de trobada i difusió per a la comunitat educativa del centre.