Search

PurposeThis research explores the consequences of a health crisis provoked by a pandemic scenario on music festival impacts considered by the stakeholders involved. The purpose of this paper is to identify the perceptions from the stakeholders' point of view (host community, public and private sector) and to identify the impacts generated before and after a health crisis regarding the celebration of a festival.Design/methodology/approachThe study offers a holistic insight into impact research by music festivals. The methodology implemented is based on qualitative techniques. By conducting 20 in-depth interviews with essential stakeholders, it is possible to determine their perceptions of the impact of the event and the effects of a health crisis.FindingsThe results allow detecting a gap between internal and external stakeholders due to poor communication and planning of the event. The results show that a health crisis provokes negative impacts on the economic benefits of events' organisation. However, the cultural city's identity suffers an important damage that it is difficult to overcome. The community and visitors are the stakeholders that suffer a detrimental impact on their experience when attending the festival, considering the security measures. Moreover, results allow us to identify practical implications for event management and planning in a health crisis scenario.Originality/valueThe most important contribution of this research is the theoretical model proposed to analyse stakeholders' perception of the event celebration in a context of a health crisis. The model also considers different moments of the social exchange. The theoretical approaches considered theory of social exchange (SET) and Visitor, Industry, Community and Environment (VICE) models allow analysing the stakeholder's perception of a case study of a music festival (Viña Rock Festival, Spain). The emerging and central role of the cooperation between stakeholders constitutes another notable contribution to the literature.

To find out whether the role of internal communication was transformed or transubstantiated as a result of the situation caused by the COVID-19 health crisis, a series of structured interviews with communication managers were held from the most severe period of lockdown (April 2020) until the end of the fifth wave (June 2021), with the aim of examining whether the function of internal communication in organizations had been affected by this health crisis and if so, to what extent. Internal communication as a managerial function underwent adaptation and adjustments, for which organizations had no ad hoc existing manuals or guidelines to follow in stricto sensu, because the nearest precedent comparable to the current situation occurred over a century ago and within a completely different economic context. The pandemic has led to a marked digitization of internal communication channels, the dissemination of contents focused on health, well-being and safety of employees, alignment with the team, transparency, sustainability and diversity, with the express aim of providing emotional support and forging an image of security. It has also become an accelerating factor from a strategic perspective. Furthermore, new gaps have emerged, such as the need for employee self-management, along with managerial challenges posed by ambiguity, privacy, data accuracy and security and worklife balance in the teleworking context. All these concerns imply and require the direct involvement of internal communication to tackle them and find solutions. Yet what has changed is the various ways the internal communication function displays itself, but not the substance of the discipline. Thus, continuity in the strategic management of this function is crucial for its further development as an essential contribution for facing current and upcoming challenges. Per esbrinar si el paper de la comunicació interna ha patit una transformació o una transsubstanciació com a conseqüència de la situació provocada per la crisi sanitària de la COVID-19, s'han realitzat una sèrie d'entrevistes estructurades amb els responsables de comunicació des del període més sever del confinament (abril de 2020) fins al final de la cinquena onada (juny de 2021), amb l'objectiu d'examinar si la funció de comunicació interna a les organitzacions es va veure afectada per aquesta crisi sanitària i, si és així, fins a quin punt. La comunicació interna com a funció directiva ha experimentat adaptacions i ajustos davant unes situacions per a les quals les organitzacions no tenien manuals o directrius ad hoc existents a seguir stricto sensu, perquè el precedent més proper comparable a la situació actual es va produir fa més d'un segle i en un context econòmic completament diferent. La pandèmia ha comportat una marcada digitalització dels canals de comunicació interna, la difusió de continguts centrats en la salut, el benestar i la seguretat dels empleats, l'alineació amb l'equip, la transparència, la sostenibilitat i la diversitat, amb l'objectiu exprés de donar suport emocional i forjar una imatge de seguretat. També s'ha convertit en un factor accelerador des d'una perspectiva estratègica. A més, han sorgit noves llacunes, com la necessitat d'autogestió dels empleats, juntament amb els reptes de gestió plantejats per l'ambigüitat, la privadesa, la precisió i seguretat de les dades i l'equilibri entre la vida laboral i la vida personal en el context del teletreball. Totes aquestes inquietuds requereixen la implicació directa de la comunicació interna per abordar-les i trobar-hi solucions. Tanmateix, el que ha canviat són les diferents maneres en què es mostra la funció de comunicació interna, però no la substància de la disciplina. Així doncs, la continuïtat en la gestió estratègica d'aquesta funció és fonamental per al seu desenvolupament posterior com a contribució essencial per afrontar els reptes actuals i futurs. Para saber si el papel de la comunicación interna ha sufrido una transformación o una transubstanciación a raíz de la situación provocada por la crisis sanitaria del COVID-19, se han realizado una serie de entrevistas estructuradas a responsables de comunicación desde el periodo más severo del confinamiento (abril de 2020) hasta el final de la quinta ola (junio de 2021), con el objetivo de examinar si la función de comunicación interna en las organizaciones se vio afectada por esta crisis sanitaria y, de ser así, en qué medida. La comunicación interna como función gerencial ha experimentado adaptaciones y ajustes ante unas situaciones para las cuales las organizaciones no contaban con manuales o directrices ad hoc existentes a seguir en sentido estricto, pues el antecedente más cercano equiparable a la situación actual ocurrió hace más de un siglo y en un contexto económico completamente distinto. La pandemia ha supuesto una marcada digitalización de los canales de comunicación interna, la difusión de contenidos centrados en la salud, el bienestar y la seguridad de los empleados, la alineación con el equipo, la transparencia, la sostenibilidad y la diversidad, con el objetivo expreso de brindar apoyo emocional y forjar una imagen de seguridad. También se ha convertido en un factor acelerador desde una perspectiva estratégica. Además, han surgido nuevas brechas, como la necesidad de autogestión de los empleados, junto con los desafíos gerenciales que plantean la ambigüedad, la privacidad, la precisión y seguridad de los datos y el equilibrio entre la vida laboral y la vida personal en el contexto del teletrabajo. Todas estas inquietudes requieren la implicación directa de la comunicación interna para abordarlas y encontrar soluciones. Sin embargo, lo que ha cambiado son las diversas formas en que se muestra la función de comunicación interna, pero no la sustancia de la disciplina. Por ello, la continuidad en la gestión estratégica de esta función es crucial para su posterior desarrollo como contribución fundamental para afrontar los retos actuales y futuros.

Tot fixant el temps informatiu anterior a la situació de confinament per la COVID-19 a Espanya, a través de dos diaris d’àmplia divulgació a Catalunya, s’ha realitzat una cronologia per analitzar si els mitjans han creat en més gran o menor mesura un estat d’alarma de qualsevol mena (sanitària, econòmica...), així com per veure si han anticipat mesures que s’implementarien més tard o que servissin per qüestionar o matisar el que s’està fent a Espanya. Amb els resultats obtinguts, s’ha fet un balanç global de la informació que els mitjans controlats han subministrat, i s’ha relacionat amb controvèrsies actuals, com ara: si es va dur a terme un seguiment adient de l’evolució de la pandèmia; quines crítiques es poden fer d’entrada a la planificació i la gestió de la crisi; el dilema entre crisi sanitària i crisi econòmica; entre drets humans contra contenció del virus, i els canvis futurs que es poden percebre., Focusing on the time before the ordering of the Covid-19 lockdown in Spain, and through the study of two newspapers widely circulated in Catalonia, this paper establishes a chronology of news in order to analyse whether the media created a certain degree of a state of alarm of any kind (economic, public health, etc.), as well as whether they anticipated measures to be later implemented or which were instrumental in order to question or modify the actions being carried out at present. The results achieved in the study have been used to assess the information provided by the media and link this to present controversies such as those concerning whether the evolution of the pandemic has been rightly monitored; whether it is possible to criticise a priori the planning and managing of the Covid-19 crisis; the dilemma between public health crisis and economic crisis, or between human rights and the fight against the virus; what future changes can already be perceived., Fijando el tiempo informativo anterior a la situación de confinamiento por la COVID-19 en España, a través de dos periódicos de amplia divulgación en Cataluña, se ha realizado una cronología para analizar si los medios han creado en mayor o menor medida un estado de alarma de cualquier tipo (sanitaria, económica...), también para ver si han anticipado medidas que vayan a hacerse, o sirvan para cuestionar o matizar lo que se está haciendo en España. Con los resultados obtenidos se ha llevado a cabo un balance global de la información que los medios controlados han suministrado, y se ha relacionado con controversias actuales, como: si se realizó un seguimiento adecuado de la evolución de la pandemia, qué críticas se pueden hacer de inicio a la planificación y gestión de la crisis, el dilema de la crisis sanitaria - crisis económica, derechos humanos versus contención del virus y los cambios futuros que se apuntan.

L’articolo ha ad oggetto le ricadute della crisi sanitaria da Covid-19 sull’economia italiana, avendo quale focus privilegiato di indagine il sistema bancario. La crisi economica in atto rappresenta un ulteriore stress test per la tenuta economico-sociale degli ordinamenti giuridici costituzionali, tornando ad imporre una riflessione su criticità e prospettive della costruzione europea. Il contributo intende segnalare gli elementi di discontinuità tra l’attuale, tragica, crisi economica e la crisi economico-finanziaria del 2007-2008, tra i quali figura, evidentemente, il ruolo rivestito dal settore bancario. Il contesto emergenziale parrebbe avere aperto un nuovo capitolo per l’intervento pubblico nell’economia, assegnando un ruolo chiave al sistema bancario, il quale, tuttavia, sebbene “irrobustito” dalla regolamentazione introdotta nell’ambito dell’Unione bancaria europea, non si presenta immune da rischi di contagio secondo canali di trasmissione inversi a quelli precedentemente innescati dalla crisi globale del 2007-2008. The essay deals with the effects of the pandemic emergency related to Covid-19 on the Italian economic system, with particular reference to the banking system. The current economic crisis represents a further stress test for the socio-economic soundness of the constitutional legal systems and requires a depth reflection on critical aspects and prospects of the European integration. The paper aims to highlight the differences between the current economic crisis and the economic and financial crisis of 2007-2008, including the role played by the banking sector. The emergency seems to have opened a new chapter in the role of the public sphere in the economic fields, with a key role played by the banking system. Nevertheless, it is worth noting that the banking sector, although strengthened in the European Banking Union’s framework, is exposed to risk of contagion from the real economy, according to channels of transmission inverse to those previously triggered by the 2007-2008 global crisis.

Aquest treball intenta, descobrir quina és la unitat mínima per poder tenir vida urbana a través de dos models diferents d’urbanisme, per una part, les colònies: un model “ex-novo” que es crea des de zero. Per l’altre costat, un altre aplicat a una trama existent com és el cas de les Superilles o la ciutat dels quinze minuts. És per això que per un costat se centra en l’estudi de les colònies tèxtils que varen sorgir al riu Llobregat al llarg dels segles XIX i XX. Es veu quins factors polítics, energètics, econòmics i socials van fer que sorgissin per tal d’entendre la seva creació. També s’estudia els elements que la conformen i si a totes s’hi troben els mateixos i si segueixen un patró i per tant veure si hi ha diferents tipus de colònies i com es classifiquen. Mentrestant, per l’altre costat, s’analitza una part de la ciutat posant-la en context històric, com va sorgir la trama actual de l’Eixample i quines modificacions hi ha hagut fins a la Barcelona actual del segle XXI amb les virtuts i els defectes que s’hi troben i com li han donat resposta a les problemàtiques de la crisi climàtica i sanitària a través de les Superilles, el projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona. Així doncs aquest treball té com a objectiu veure si un cop estudiat i analitzat tant el model de les colònies tèxtils del riu Llobregat del segle XIX i XX, com la trama de l’Eixample amb el model de les Superilles, poden trobar-hi punts en comú, quins contorns urbans es podrien establir i com es podria gestionar d’una forma més complexa per tal de donar una resposta més matisada a la crisi sanitària que ens trobem actualment i d’aquesta manera obtenir millors eines per gestionar la vida urbana.

Resumen Este artículo evalúa el papel de los científicos en el análisis y la gestión de los asuntos mundiales, en particular durante las crisis sanitarias como la actual pandemia de COVID-19. Las autoridades y la población requieren su asesoramiento basado en el conocimiento adquirido a través del proceso científico para comprender los problemas locales y globales, y facilitar la búsqueda de soluciones. La intervención de los expertos debe estar inscrita en principios éticos y deontológicos del conocimiento científico, y tener en cuenta una serie de aspectos sociales y económicos, para proporcionar respuestas que favorezcan el avance del conocimiento, el bienestar social y la mejora de la salud de las poblaciones. Abstract This article evaluates the role of scientists in the analysis and management of global affairs, in particular during health crises such as the current COVID-19 pandemic. Their advice based in the knowledge acquired through the scientific process is required by the authorities and the population to understand local and global issues and to facilitate the search for solutions. Experts' intervention must be inscribed on ethical and deontological principles of scientific knowledge, and take into account a series of social and economic aspects, to provide answers in favor of the advancement of knowledge, social well-being and the improvement of the health of populations. Resum Aquest article avalua el paper dels científics en l'anàlisi i la gestió dels assumptes mundials, en particular durant les crisis sanitàries com l'actual pandèmia de COVID-19. Les autoritats i la població requereixen el seu assessorament basat en el coneixement adquirit a través del procés científic per comprendre els problemes locals i globals, i facilitar la recerca de solucions. La intervenció dels experts ha d'estar inscrita en principis ètics i deontològics del coneixement científic, i tenir en compte un seguit d'aspectes socials i econòmics per proporcionar respostes que afavoreixin l'avanç del coneixement, el benestar social i la millora de la salut de les poblacions.

Over the last decade social networks have become important channels for the media to publish information and communicate with their younger audi­ences, with Instagram recently becom­ing the most popular platform for this purpose. This article is an investigation into news production on this social net­work in the context of the international crisis generated by the COVID-19 pan­demic, by means of a content analysis of 552 posts published by the two most widely read Spanish newspapers. The results suggest that despite there being a large quantity of soft content and hu­man-interest stories, as found in previ­ous research, Instagram is also used as a platform to distribute information of public interest about the management of the crisis (such as political decisions and health content). Keywords: social networks, Instagram, journalism, COVID-19, agenda.