Search

Mentre es projectava la València mediàtica del segle XXI, la dels grans esdeveniments i costosos projectes urbanístics, en altres barris de la ciutat també es repetien els patrons de l’urbanisme neoliberal però implementats mitjançant una política urbana silenciosa aparentment desideologitzada. Són els casos de Russafa i Benimaclet, dos barris de la ciutat de València on es van projectar plans urbanístics que responien als interessos del capital. A Russafa es va dur a terme un ambiciós Pla de Reforma Interior que ha generat un procés de gentrificació, mentre que a Benimaclet es va aprovar un PAI de grans dimensions i densitat edificadora, que a hores d’ara està paralitzat en part gràcies a l’oposició dels veïns. A partir de l’anàlisi del conflicte territorial sorgit es pretén explorar com ha evolucionat, quin impacte han tingut les protestes del moviment veïnal i fins a quin punt es qüestiona el model neoliberal d’urbanisme.Paraules claus: gentrificació; moviments socials urbans; urbanisme neoliberal; dret a la ciutat; València.AbstractWhile the 21st century Valencia of grand events and expensive urban projects was being projected through mass media, other neighborhoods of Valencia saw similar patterns of neoliberal urbanism. In these less visible places, neoliberal urbanism was implemented through an unnoticed urban policy and seemingly without ideology. We describe Russafa and Benimaclet, two neighbourhoods in which urban planning responded to the interests of capital. Russafa was the site of an ambitious Internal Reform Plan that has generated a process of gentrification. Benimaclet is the site of a large-scale plan that would bring about high building density; this plan is now on standby, in part because of opposition from residents. We analyze the ensuing conflict to show how it developed, what influence local protests have had, and the extent to which citizens question the neoliberal model of urbanism.Keywords: gentrification; urban social movements; neoliberal urbanism; right to the city; Valencia.

La planificació del territori com a ciència i com a pràctica legal i jurídica es troba encara a Espanya en procés de consolidació. Hi ha diversos treballs que parlen de la teoria i la pràctica de la planificació territorial des d'un punt de vista general, a un determinat país o Comunitat Autònoma però no hi ha tants de síntesi que comparen diversos casos. Aquest és en primer lloc un treball de síntesi que analitza no només els diferents sistemes i pràctiques d'ordenació del territori a les Comunitats Autònomes del Mediterrani sinó que també estudia de quina manera s'està governant el territori, però no descrivint i comparant sistemes legislatius sinó arribant a un grau de concreció màxima analitzant instruments i experiències de govern concretes i reals des de l'escala local fins la supranacional. Per a aquesta tasca es seleccionen al llarg de la tesi 4 casos d'estudi que s'analitzen en profunditat, tant les seues dinàmiques territorials com la seua pràctica planificadora i de govern del territori.El present treball per tant tracta sobre el govern del territori a l'Arc Mediterrani Espanyol. Es tracta sobretot d'un treball entre l'anàlisi regional i l'avaluació de polítiques públiques, entre la reflexió teòrica i l'estudi comparatiu on tractem d'abordar la següent qüestió:Amb el nou escenari de la globalització i l'era de la informació, què hi ha de nou en la planificació i el govern del territori a l'Arc Mediterrani Espanyol?Cal concretar i aclarir més el tema en el qual ens centrarem. La finalitat principal és analitzar quines noves respostes s'estan donant des de les distintes administracions del territori per afrontar velles dinàmiques territorials crítiques com el despoblament rural, la dispersió i especialització urbana, la crisi industrial i del sector primari, l'esgotament del recurs aigua i la pèrdua de paisatges, entre d'altres a diferents àrees d'estudi que es podrien considerar com a representatives del que passa a les Comunitats Autònomes del Mediterrani Espanyol (Parc natural del Cadí - Moixeró, regió metropolitana de Barcelona, regió metropolitana de València y litoral d'Almeria - Águilas) i al mateix temps pegant una ullada a un altre context que pot aportar molt al debat: Alemanya. Cal remarcar la consideració de nou no com a quelcom inèdit, sinó més bé com a un conjunt de modes de parlar i actuar sobre el territori que en el context en el qual ens movem ha estat poc explorat fins al moment.Aquest propòsit general es pot desdoblar en dos grans objectius:- Fer una anàlisi d'algunes de les grans dinàmiques territorials que són crítiques per al futur de l'arc mediterrani, les quals incideixen sobre els tres grans objectius de la sostenibilitat: la cohesió social, la competitivitat econòmica i la protecció del patrimoni i el medi ambient.- Avaluar comparativament si noves i velles estructures de govern, instruments de planificació i eines conceptuals per explicar i gestionar el territori són hui en dia efectives per gestionar satisfactòriament les dinàmiques territorials analitzades.Al llarg del treball pretenem traslladar la idea que Europa està experimentant una transició cap a la societat de la informació, dins de la lògica capitalista, la qual cosa comporta el reforçament i l'evolució d'antigues dinàmiques territorials que semblaven superades, una transició que afecta profundament la manera de gestionar el territori, el seu govern, i que davant això, es donen noves respostes, els efectes de les quals, en línies generals i en comparació amb altres àmbits territorials, han estat fins al moment limitades. Volem saber què hi ha de nou en l'ordenació i govern del territori a l'Arc Mediterrani, i quin paper hi està jugant aquesta ordenació., This is first of all a research that analyses not only different Spatial Planning frameworks in different Spanish regions, but also it tries to answer the question about how the territory is being planned and governed. In order to answer this question the research handle with different spatial planning instruments from a local to an European scale. The whole area studied has been called the "Mediterranean Spanish core regions". The main topics of the research are; regional analysis, spatial planning policies and instruments assessment, theoretical review on the Castell's theory on the transition to a new informational's era and the comparison between different Spatial Planning frameworks. All these topics try to answer this question:In a new context of globalisation and a transition to a new era of information, which new paradigms within spatial planning and spatial policies can be found within the Spanish Mediterranean core regions?The main purpose of the research is, therefore, to analyse those new paradigms and policies implemented or developed from the different Spanish /European administrations in order to tackle or face different old spatial dynamics such as rural depopulation, the new urban model of edge-cities, industrial and agricultural crisis, water shortage problems, destruction of natural landscapes etc. in different areas of the Spanish Mediterranean coast. The four different study cases are: the Cadí - Moixeró natural park in the catalan Pyrenees, the metropolitan region of Barcelona, the urban region of Valencia and the Almería - Águilas coast in SE Spain. In order to establish a suitable comparison on an European scale, a fifth case of study is added: the Rin- Ruhr metropolitan region in Germany.Throughout this research it is described how Europe is walking towards a new era of information and globalisation, but always within the logics and rules of a capitalist society. This kind of transition is not only reinforcing new and old spatial dynamics of different territories, but also the way how these territories are planned and governed. These new paradigms in spatial planning are having till this moment very limited effects on the territory.

International audience; Este libro examina procesos de conflictividad territorial y ambiental en Europa y América Latina de manera comparada, a partir de entender que existen tramas comunes a "ambos lados del Atlántico". El libro se organiza en dos partes. La primera desarrolla las premisas teóricas y metodológicas centrales (entre ellas, los debates sobre globalización neoliberal, extractivismos y productividad de los conflictos). La segunda parte es la más extensa y comprende un total de diecisiete conflictos territoriales y ambientales con una estructura de análisis de dos conflictos por capítulo. Se abordan allí conflictos en torno al agronegocio, la extensión de la frontera agrícola en zonas tropicales, la minería de gran escala, las grandes obras hidráulicas, el turismo masivo, la patrimonialización de paisajes y territorios, los territorios indígenas, los recursos y ambientes transfronterizos, los usos de espacios periurbanos. Este libro trata de alejarse del mero "estudio de casos" para convertirse en una obra coral, realizada por autores y autoras de diversas trayectorias vitales y profesionales, así como orígenes y pertenencias geográficas.