Search

Els nostres mitjans audiovisuals renuncien progressivament al llenguatge oral en la recerca del control dels missatges i l’exactitud en l’expressió de la informació. Ho fan per mitjà d’estris tecnològics de gran eficàcia com ara el teleprompter, però el preu que han pagat per aconseguir-ho ha estat la deshumanització de la comunicació i un cert engany al receptor. Fem creure que som màquines perfectament informades, perquè som capaços de dir sense equivocar-nos textos que llegim, però l’ús de la tecnologia que ens permet llegir allò que diem per mitjà de la pantalla o d’uns papers ha desdibuixat la nostra capacitat de comunicar-nos de manera espontània i ens ha fet renunciar a una part de l’empatia que podem establir quan, senzillament, expliquem el que passa a la gent, tal com ho faríem als qui ens envolten. Aquest article és una reflexió sobre el preu de recuperar l’oralitat en el llenguatge audiovisual., Our broadcasting media progressively relinquish oral language in their search to control messages and to express information accurately. They do so via highly effective technological tools such as the teleprompter, but the price that must be paid in order to achieve this has been the dehumanisation of communication and a certain deception of the public. We pretend that we are perfectly informed machines because we are capable of saying the texts we read without making mistakes, but the use of technology that allows us to read what we are saying by means of a screen or paper has blurred our capacity to communicate spontaneously and has made us give up a part of the empathy we are able to establish when we simply explain what is happening to people, as we would to those around us. This article considers the price of reclaiming orality in audiovisual language., Nuestros medios audiovisuales renuncian progresivamente al lenguaje oral en la búsqueda del control de los mensajes y la exactitud en la expresión de la información. Lo hacen a través de utensilios tecnológicos de gran eficacia como el teleprompter, pero el precio que han pagado para conseguirlo ha sido la deshumanización de la comunicación y cierto engaño al receptor. Hacemos creer que somos máquinas perfectamente informadas, porque somos capaces de decir sin equivocarnos textos que leemos, pero el uso de la tecnología que nos permite leer lo que decimos a través de la pantalla o de unos papeles ha desdibujado nuestra capacidad de comunicarnos de forma espontánea y nos ha hecho renunciar a una parte de la empatía que podemos establecer cuando, sencillamente, explicamos lo que sucede a la gente, tal y como lo haríamos a los que nos rodean. El presente artículo es una reflexión sobre el precio de recuperar la oralidad en el lenguaje audiovisual.