Search

Postprint (published version)

This thesis engages with the work of Ivan Illich in his book, Tools for Conviviality (1973). The aim is to translate his concept of conviviality into an operational term for urban planning. Illich criticises the industrially rooted institutions of power and mass production and promotes conviviality as an antipode ideology rooted in sociality and a fitting alternative for the future autonomous and sufficiency-driven civilisation. This study will seek to operationalise conviviality within the field of urban planning based on the relationship between public space, spatial self-initiative and the urban planning process. Three methodological approaches were used; literature review on Tools for Conviviality to synthesise the variables and themes of the study, a historical review using orthophotos, maps and photographs of La Pau to highlight the journey and impacts of the two watersheds in the industrial period and a case study review of the public space and spatial self-initiatives within La Pau to provide an analysis of the current impacts of the industrial model on urban planning. This research breaks down conviviality into independent variables; survival, justice and self-defined work and dependent variables; sufficiency, efficiency and productivity as indicators of citizen-centric urban planned public space. This research bridges the literature gap created by studies that conceptualise conviviality without analysing Illich’s thesis on conviviality. Illich’s thesis being over half a century old publication is a time scope research limitation. However, his diagnosis of the concept remains relevant till today and the study will justify the impact operationalising conviviality can have on livelihoods today. At the end of the study, operationalisation of conviviality in urban planning will be synthesised by demonstrating the adoption of the independent variables to address spaces left out of planning, ingredients for organic growth, vibrant lifestyles and 24/7 space.

"ETSAB, DUOT, LUB" -- Portada, "Barcelona School of Architecture ETSAB, UPC Barcelona TECH, with AHO Arkitektur- og designhøgskolen i Oslo, Faculteit Architectuur KULeuven, Escola de Arquitetura, Arte e Design da Universidade do Minho" -- Coberta, "ETSAB summer workshop" -- Coberta, Descripció del recurs: 20 setembre 2023, One territory, four questions, one atlas arises from the need to rethink the collaboration between the four academic institutions (KULeuven; UMinho; AHO; ETSAB-UPC) after four years of Summer Workshops (3 editions in Belgium; 1 in Portugal). The intention is to generate new synergies and a common theoretical-practical body that becomes the seed for future joint collaborations (Summerschools, BIP, other shared intensive programs). How do we map space and experiences? How do we map global (climate change, monetary flows) vs. local processes? How do we map concepts? (boundaries, regularity, porosity) How do we map tangibles and intangibles? How do we map sensations (noises, flavours, smells)? How do we map paths and movement? How do we represent dynamics in a static drawing? What is the (ir)relevance of geographical precision? The disciplines of architecture and urban design have representation as their main communication tool. However, in recent years, the possibilities of access to information (digital archives, open cartographic sources) and the emergence of geographic information systems have shaken the way of representing and explaining issues that were until recently linked to the physical condition of places. This booklet presents an academic experience, “One territory, four questions, one atlas”, an intensive summer research program between four institutions (KULeuven; UMinho; AHO; ETSAB-UPC), aimed to generate new synergies and a common theoretical-practical body to trigger a joint discussion on how to represent and visualise cities and life, spatial design and spatial reframing, ruptures and permanence, people and time by the act of mapping. Twelve participants (eight professors and five PhD students) worked together grouped in three teams during one week in which four questions were progressively launched to which the participants responded by drawing. The questions triggered assorted 8-hours speed maps, which in turn served as an entry for a common discussi

A mesura que els entorns urbans esdevenen el context on creixen la majoria dels nens i l'entorn urbà és un factor determinant en el seu desenvolupament, és essencial donar forma a la urbanització dels nens (Jens Aerts, 2018). En l'esforç per crear ciutats habitables i sostenibles, és crucial que canviem el nostre enfocament cap a dissenyar espais urbans pensant en els nens. Els nens no són només receptors passius del seu entorn, sinó participants actius que configuren les seves pròpies experiències i contribueixen a la cohesió de les seves comunitats. En prioritzar les seves necessitats i aspiracions en la planificació urbana, és possible crear ciutats inclusives, vibrants i pròsperes que promoguin el desenvolupament holístic dels nens i beneficiïn la societat en el seu conjunt. Els nens poden inspirar els que els envolten fent-los participar en noves pràctiques, ja que són "imants" socials en les activitats quotidianes de la vida pública. Per tant, cal començar a centrar-se en reinventar noves estratègies de disseny que combinen sensació i aprenentatge perquè els nens es desenvolupin en entorns més adequats i enriquidors., A medida que los entornos urbanos se convierten en el contexto donde crecen la mayoría de los niños y el entorno urbano es un factor determinante en su desarrollo, es esencial dar forma a la urbanización de los niños (Jens Aerts, 2018). En el esfuerzo por crear ciudades habitables y sostenibles, es crucial que cambiemos nuestro enfoque hacia diseñar espacios urbanos pensando en los niños. Los niños no son sólo receptores pasivos de su entorno, sino participantes activos que configuran sus propias experiencias y contribuyen a la cohesión de sus comunidades. Al priorizar sus necesidades y aspiraciones en la planificación urbana, es posible crear ciudades inclusivas, vibrantes y prósperas que promuevan el desarrollo holístico de los niños y beneficien a la sociedad en su conjunto. Los niños pueden inspirar a quienes les rodean haciéndoles participar en nuevas prácticas, ya que son "imanes" sociales en las actividades cotidianas de la vida pública. Por tanto, hay que empezar a centrarse en reinventar nuevas estrategias de diseño que combinan sensación y aprendizaje para que los niños se desarrollen en entornos más adecuados y enriquecedores., As urban settings become the context where most children grow up, and the urban environment is a determining factor in their development, shaping urbanization for children is essential (Jens Aerts, 2018). In the effort to create livable and sustainable cities, it is crucial that we shift our focus to designing urban spaces with children in mind. Children are not just passive recipients of their environment, but active participants that shape their own experiences and contribute to the cohesion of their communities. By prioritizing their needs and aspirations in urban planning, it is possible to create inclusive, vibrant, and thriving cities that promote children’s holistic development and benefit society as a whole. Children can inspire those around them by engaging them in new practices, as they are social “magnets” in everyday public life activities. Therefore, it is necessary to start focusing on reinventing new design strategies that combine sensing and learning for children to develop in more suitable and enriching environments.

Community gardens play a vital role in urban landscapes, fostering social bonds and promoting sustainability. This study looks into the many effects of community gardens on individuals and neighborhoods, with a focus on increasing resilience. The data was collected and evaluated from various community gardens in the urban setting of Barcelona using a mixed-methods methodology. The findings reveal that community gardens not only provide a space for cultivation but also serve as hubs for social interaction, knowledge exchange, and improved well-being. The research investigates how community gardens contribute to neighborhood resilience by improving food security, increasing social capital, and strengthening community bonds. Furthermore, this study investigates the impact of community gardens on social bonds and attachment through surveys and a conceptual framework. This study not only emphasizes the importance of community gardens in building resilient communities, but it also gives practical insights for urban planners, policymakers, and community organizers interested in designing and supporting these green spaces. We can better plan and nurture resilient urban landscapes that thrive in the face of adversity if we grasp the complicated web of social relationships and advantages woven by community gardens.

El zócalo, como punto de contacto entre el edificio y el espacio urbano, adquiere una relevancia única. Es en ese punto donde debe establecerse un inevitable acuerdo, y donde la construcción se nos revela en su cercanía más evidente. El zócalo es el umbral en el que se produce un cuerpo a cuerpo entre la ciudad y los edificios, un espacio cargado de decisiones fundamentales que determinan su integración en el entorno. Las condiciones exteriores a las que se enfrenta el edificio, como el clima y las características del espacio urbano, así como las necesidades del programa interior que aloja, son los factores que moldean la solución constructiva del zócalo. Este espacio se convierte en el epicentro de un diálogo entre la ciudad y la arquitectura, donde convergen las exigencias del entorno y las demandas internas del edificio. Para comprender a fondo los elementos que hacen del zócalo un punto especial, exploraremos una selección de edificios de Rafael Moneo, un arquitecto que se distingue por su amplia y diversa obra siempre en sintonía con el medio circundante. Dentro de este contexto, el análisis de estos casos de estudio nos permitirá apreciar cómo los aspectos de la construcción se vuelven más cercanos y detallados en el zócalo, ya que en ese punto se debe dar respuesta a múltiples requerimientos que no atiende el resto de la fachada. A través de esta investigación, descubriremos una variedad de soluciones en las que Rafael Moneo y otros arquitectos se esfuerzan por satisfacer las demandas del entorno y del programa establecido, generando una integración meditada entre la arquitectura y su contexto.

L’Espai de Joc 0-99 de la Clariana de Glòries consolida l’oferta de joc intergeneracional a l’aire lliure.

Finalitza la transformació del carrer de Pi i Margall en un eix cívic i de foment de la mobilitat sostenible i el comerç de proximitat.

Crea la Comissió amb la finalitat d'articular les estratègies per a la millor prestació dels diferents serveis urbans a l'espai públic i alhora analitzar, valorar i fixar els criteris dels esdeveniments i/o iniciatives que tinguin lloc a la via pública i que, per la seva naturalesa, impacte o complexitat organitzativa requereixin d'un anàlisis i autorització excepcional o singular

Recull els principals plans i projectes de l'Ajuntament entre 2015-2023

Recull els principals plans i projectes de l'Ajuntament entre 2015-2023

Knowledge of the link between church and public space remains limited. However, there seems to exist a relationship between the church and the city, dating back to the first foundational temples. This relationship is still present in the churches of the most recently created neighborhoods, including those that are now gone and gave way to new squares, as well as those that were repurposed to house new activities. In this study, the relationship between public space and 132 parish churches within the municipal limits of Barcelona (Catalonia, Spain) was analyzed, with the aim to highlighting the most representative examples to understand the role of religious buildings in the urban landscape of the contemporary city. Morphological analyses and comparative views were the methodological research tools used for drawing new maps highlighting how they configure urban axes and homogeneous patterns. Finally, we included a relevant case study of urban regeneration, Mare de Déu dels Àngels church, as an example to demonstrate that a church without a square can have one. In conclusion, churches influenced both the public space adjacent to the parish temples and the urban growth and expansion of the city of Barcelona. Moreover, urban regeneration and new uses of some underutilized churches are a non-negligible future perspective. Churches are relevant for understanding the past of the city of Barcelona, but they are also important for the present and future of the city’s public space., Peer Reviewed, Objectius de Desenvolupament Sostenible::2 - Fam zero, Objectius de Desenvolupament Sostenible::16 - Pau, Justícia i Institucions Sòlides, Objectius de Desenvolupament Sostenible::1 - Fi de la Pobresa, Postprint (published version)

Descripció del recurs: 23 maig 2023, FURNISH is the acronym of Fast Urban Responses for New Inclusive Spaces and Habitat, a project centred on transforming streets by repurposing them. The project was born during the COVID-19 pandemic, when the emergency triggered the need to creatively reframe the general understanding, not only of our behaviour, but also of our environment. Public spaces should evolve and become more inclusive places for everyone, especially for the most vulnerable. Under these challenging circumstances, FURNISH, a project led by CARNET, emerged to rethink the public space, while taking action in an inclusive and necessary manner. This book summarises the project since its inception in 2020, the new methodologies applied to intervene the public space, and the fantastic experimental results. Enjoy the book!, 1

La renaturalització de la ciutat és una necessitat de primer ordre. Ciutats arreu del món han començat a aplicar en l’última dècada diverses estratègies per a la integració de la vegetació i la biodiversitat al teixit urbà, buscant la millora de la qualitat de vida d’aquells qui l’habiten. La disminució del vehicle privat sorgeix com a resposta directa a la millora de la qualitat ambiental. Aquesta acció obre la porta a repensar la mobilitat a la ciutat amb majors superfícies per als vianants, un canvi de paradigma en la comprensió del carrer, fins ara fortament ocupat pel cotxe. Tot i això, la regeneració de l’espai públic ha provocat nous fenòmens dins les ciutats. L’augment de l’interès per les zones reurbanitzades, sobretot per part dels habitants amb un major poder adquisitiu, ha suposat l’encariment del cost de la vida d’aquestes. Això ha generat el desplaçament de la població més vulnerable a àrees de menor interès dins la metròpolis i, en conseqüència, ha mantingut una distribució no equitativa de l’accés a la infraestructura verda de tots els habitants. A Barcelona, aquests desenvolupaments urbans s’estructuren entorn del Pla Superilla. Els seus objectius són reduir la contaminació actuant sobre l’espai públic, augmentant la superfície disponible pels vianants i la infraestructura verda. Tot i que el projecte va partir de l’anàlisi de l’Eixample i de la malla Cerdà, posteriorment ha acollit diverses transformacions de tota la ciutat. Considerant les conseqüències negatives que poden provocar els processos de millora de l’espai públic, aquest treball pretén identificar quines zones de la ciutat són susceptibles de patir-los, així com veure quines polítiques es podrien aplicar per pal·liar-los., La renaturalización de la ciudad es una necesidad de primer orden. Ciudades de todo el mundo han empezado a aplicar en la última década distintas estrategias para la integración de la vegetación i la biodiversidad al tejido urbano, buscando la mejora de la calidad de vida de aquellos que la habitan. La disminución del vehículo privado surge como respuesta directa a la mejora de la calidad ambiental. Esta acción abre la puerta a repensar la movilidad en la ciudad con mayor superficie para los viandantes, un canvio de paradigma en la comprensión de la calle, hasta el momento fuertemente ocupada por el coche. Sin embargo, la regeneración del espacio público ha provocado nuevos fenómenos dentro de las ciudades. El augmento del interés por las zonas reurbanizadas, sobre todo por parte de los habitantes con mayor poder adquisitivo, ha supuesto el encarecimiento del coste de la vida de estas. Esto ha generado el desplazamiento de la población más vulnerable a áreas de menor interés dentro de la metrópolis y, en consecuencia, ha mantenido una distribución no equitativa del acceso a la infraestructura verde de todos los habitantes. En Barcelona, estos desarrollos urbanos se estructuran entrono del “Pla Superilla”. Sus objetivos son reducir la contaminación actuando sobre el espacio público, augmentando la superficie disponible para los viandantes i la infraestructura verde. Aunque el proyecto partió del análisis del Eixample i de la malla Cerdà, posteriormente ha acogido diversas transformaciones de toda la ciudad. Considerando las consecuencias negativas que pueden provocar los procesos de mejora del espacio público, este trabajo tiene el objetivo de identificar qué zonas de la ciudad son susceptibles a sufrirlos, así como ver qué políticas se podrían aplicar para paliarlas., Nowadays the renaturalization of the city has become an urgent necessity. In the last decade, cities around the world have begun to apply some strategies for the integration of vegetation and biodiversity into the urban space, seeking to improve the quality of life of those who live there. The decrease in private transport arises as a direct response to the improvement of environmental quality. This action opens the door to rethinking mobility in the city with greater surfaces for pedestrians, a shift in the understanding of the street heavily occupied by cars until now. However, the regeneration of public space has caused new circumstances in cities. The increase in interest in redeveloped areas, especially from citizens with a higher purchasing power, has led to an increase in the cost of living in these areas. This has generated the displacement of the most vulnerable population to areas of less interest within the metropolis and, consequently, has maintained an unequal distribution of access to green infrastructure for all inhabitants. In Barcelona, these urban developments are structured around the "Pla Superilla". Its objectives are to reduce pollution by acting on public space, increasing the area available for pedestrians and green infrastructure. Although the project started from the analysis of the Eixample and the "malla Cerdà", it has subsequently taken on various transformations throughout the city. Considering the negative consequences that can be caused by the processes of improving public space, this work aims to identify the areas of the city that might be susceptible to them, as well as to distinguish which policies could be applied to mitigate them.

“Aprenem jugant?” neix de la inquietud derivada del baix grau d’interès que actualment destinem als espais de joc per a infants. És la ciutat un entorn on educar? Com i què han d’ensenyar les àrees infantils? L’infant ha de formar part del procés creatiu? La metodologia del treball consisteix en la cerca, l’anàlisi i la proposta d’un cas d’estudi, analitzat des d’una mirada arquitectònica centrada en el lleure, o educació no formal, i localitzat en l’espai públic., “Aprenem jugant?” nace de la inquietud derivada del bajo grado de interés que actualmente destinamos a los espacios de juego para niñas y niños. ¿Es la ciudad un entorno donde educar? ¿Cómo y qué deben enseñar las áreas infantiles? ¿La niña o el niño deben formar parte del proceso creativo? La metodología del trabajo consiste en la búsqueda, el análisis y la propuesta de un caso de estudio, analizado desde una mirada arquitectónica centrada en el tiempo libre, o educación no formal, y localizado en el espacio público.

Cemetery as a part of development in civilization, is a rare place with serenity in urban fabric. The concept of death which associates the space of the cemetery with life and spiritual memories, also becomes a reminder for us of the nature of life. Commonly being located on the outskirts of the city, cemeteries in remote land have been the common planning outcomes in the consideration of land use, cultural taboos, sanitation concern, or even political decisions, they are not the places where people visit every day but are the places where memories and cultures restored. Nowadays, modern cemeteries still appear in the same enclosed layout that separates themselves from the urban context. Leaving the urban context outside the walls of cemeteries, also deprives the connection between people and the concept of death, making cemeteries obviated places. This work is about finding existing cemeteries on the boundary between the city and the natural landscape and establishing a new connection between urban and natural fabric by generating a new landscape approaching the passageway from city to cemetery, and the link between life, death, and nature.

Els canvis socials, culturals, i econòmics estan afectant la forma en què les persones experimenten els entorns urbans i domèstics. Els avenços tecnològics, el trencament dels rols de gènere i l’evolució dels hàbits quotidians han propiciat l’aparició de noves formes de vida urbana. Des de principis del segle XXI, la societat moderna ha estat testimoni de la creixent mobilitat a les seves vides, convertint-se en el vector principal de l’estil de vida contemporani. Tot plegat, els conceptes de llar i ciutat s’han anat desdibuixant, paral·lelament amb les típiques dualitats del que és públic o privat, temps de treball i oci, espais interiors i exteriors... Aquest treball tracta de definir la relació de l’urbanita contemporani i la ciutat sota el constant moviment. L’espai públic adopta, cada vegada més, activitats associades a la domesticitat com descansar, menjar o buscar un moment d’intimitat. Entenem així, que la casa deixa de ser un lloc fix, si no que la pròpia ciutat acaba esdevenint la pròpia llar de cada individu. Podríem dir, aleshores, que l’urbanita busca oportunitats en la pròpia ciutat, convertint-se en un nòmada contemporani des de l’individualisme.