15 results on '"estudios de área"'
Search Results
2. Agamben, G., ŽiŽek, S., Nancy, J.L., Berardi, F., López Petit, S., Butler, J., Badiou, A., Harvey, D., Han, B.C., Zibechi, R., Galindo, M., Gabriel, M., Yañez González, G., Manrique, P., Preciado, P.B. (2020). Sopa de Wuhan. Pensamiento contemporáneo en tiempos de pandemias. ASPO, 188 p.
- Author
-
María Juarez Camacho
- Subjects
covid-19 ,estudios de área ,virus ,pensamiento crítico ,pandemia ,Political science ,International relations ,JZ2-6530 - Abstract
Reseña de: Agamben, G., ŽiŽek, S., Nancy, J.L., Berardi, F., López Petit, S., Butler, J., Badiou, A., Harvey, D., Han, B.C., Zibechi, R., Galindo, M., Gabriel, M., Yañez González, G., Manrique, P., Preciado, P.B. (2020). Sopa de Wuhan. Pensamiento contemporáneo en tiempos de pandemias. ASPO, 188 p.
- Published
- 2023
3. LUCES Y SOMBRAS EN LOS ESTUDIOS IBÉRICOS: UN ESTADO DE LA CUESTIÓN DIEZ AÑOS DESPUÉS.
- Author
-
Pérez Isasi, Santiago
- Abstract
Copyright of Revista de Estudos Literários is the property of Imprensa da Universidade de Coimbra and its content may not be copied or emailed to multiple sites or posted to a listserv without the copyright holder's express written permission. However, users may print, download, or email articles for individual use. This abstract may be abridged. No warranty is given about the accuracy of the copy. Users should refer to the original published version of the material for the full abstract. (Copyright applies to all Abstracts.)
- Published
- 2021
- Full Text
- View/download PDF
4. From the South to the North: The circulation of Latin American dependency theories in the Federal Republic of Germany.
- Author
-
Ruvituso, Clara I.
- Subjects
- *
LATIN Americans , *GLOBAL North-South divide ,DEVELOPING countries - Abstract
Sociological research into the transregional North-South circulation of knowledge in the social sciences and humanities has tended to have a unidirectional bias to date. The standard assumption is that as a result of globalization, theories and methods are spread from the global North to the global South. Based on this premise, many of the studies of circulation focus on the transfer of knowledge in terms of ideas, traditions, authors and concepts from the North to the South. Thus far, little attention has been paid to the transregional circulation of theoretical approaches from the South to the North and their impact on the transformation of the European social sciences and humanities. Analysing the circulation of the Latin American dependency theories in the Federal Republic of Germany, this article addresses precisely this gap. The focus is on processes of institutional consolidation of area studies, North-South mobility, the translation-process into German, application in empirical research, modification and rejection. Focusing on this little-explored orientation regarding the circulation of knowledge, this article is in keeping with the current attempt to analyse transregional entanglements within European social sciences. [ABSTRACT FROM AUTHOR]
- Published
- 2020
- Full Text
- View/download PDF
5. Superando las brechas disciplinarias: cinco décadas de investigación japonesa en el Sudeste Asiático
- Author
-
López, Mario, Kono, Yasuyuki, Badenoch, Nathan, López, Mario, Kono, Yasuyuki, and Badenoch, Nathan
- Abstract
Este artículo traza el desarrollo del enfoque del Centro de Estudios del Sudeste Asiático (en japonés Tonan Ajia Chiiki Kenkyu Kenkyusho, en inglés Center for Southeast Asian Studies (CSEAS)) sobre los estudios de área. Examina cómo evolucionaron los proyectos, enfoques y métodos de investigación, la consecuente institucionalización de las actividades relacionadas con la investigación, y los proyectos representativos que se llevaron a cabo a lo largo de las últimas cinco décadas. Antes de la fundación del CSEAS en 1963, los investigadores en la Universidad de Kioto habían participado en investigaciones multidisciplinarias y de campo sobre las sociedades y la naturaleza del Sudeste Asiático. Los orígenes de la filosofía y el compromiso del CSEAS con la región se encuentran arraigados en los investigadores de la Universidad de Kioto, sus estudios empíricos y sus intereses compartidos en una base de conocimiento multifacético de las sociedades locales. Este artículo ofrece un repaso general de los proyectos a gran escala que enmarcaron y guiaron los enfoques y marcos fundamentales de los estudios del Sudeste Asiático y esboza los procesos de su transformación. Éstos se basaron en las investigaciones a largo plazo en las lenguas locales y por investigaciones multidisciplinarias que incluía las ciencias naturales, las ciencias sociales, y las humanidades. Este artículo muestra cómo estos enfoques cambiaron en respuesta a las transformaciones de los sistemas sociales y medioambientales del Sudeste Asiático. En fin, este artículo intenta presentar el desarrollo conceptual y teórico de los estudios de la región que persiguen los conocimientos empíricos que han surgido de estas sociedades., This paper traces the development of the Center for Southeast Asian Studies (CSEAS) to Area Studies. It examines how research evolved through the search for research methodologies, the subsequent institutionalization of research-related activities, and introduces representative research projects that were carried out over the past 50 years. Since before the founding of CSEAS in 1963, Kyoto University researchers had been involved in multidisciplinary, field-based investigations of Southeast Asian society and nature. The origins of CSEAS's philosophy and commitment to the region lie in the individual researchers at Kyoto University, their empirically based studies and shared interests in ever more integrated and multifaceted understandings of local societies. This paper offers an overview of the large-scale collaborative research projects that framed fundamental approaches, frameworks, and guidelines for Southeast Asian Studies, and outlines the processes of their transformation. These were based on long-term fieldwork in local languages and multidisciplinary research that included the natural and social sciences and humanities. Approaches to Southeast Asian Studies changed in response to transformations in the social and environmental systems of Southeast Asian. This paper attempts to present the conceptual and theoretical development of Southeast Asian Studies which pursued a comprehensive understanding based on empirical evidence responding to communities.
- Published
- 2022
6. Geografias do saber, Geografias da ignorância
- Author
-
Schendel, Willem van
- Subjects
Sudeste Asiático ,Asie du Sud-Est ,production de la connaissance ,Sudeste de Asia ,produção de conhecimento ,estudos de área ,Southeast Asia ,scale ,Zomia ,échelle ,area studies ,production of knowledge ,estudios de área ,escala ,producción de conocimiento - Abstract
Os ‘estudos de área’ (area studies) usam uma metáfora geográfica para visualizar e naturalizar espaços sociais particulares, bem como uma escala particular de análise. Eles produzem geografias específicas de conhecimento, mas também criam geografias de ignorância. Tomando o Sudeste Asiático como exemplo, neste artigo eu exploro como as áreas são imaginadas e como o conhecimento de área é estruturado para construir ‘zonas centrais’ (heartlands) e ‘zonas de fronteira’ (borderlands). Isto é ilustrado considerando-se uma grande região da Ásia (aqui denominada Zomia) que não se tornou uma área mundial na repartição das áreas após a Segunda Guerra Mundial, porque carecia de fortes centros de formação estatal, era politicamente ambígua e não impôs suficiente influência acadêmica. Como Zomia foi esquartejada e tornada periférica pelo surgimento de sólidas comunidades de especialistas de áreas do Leste, Sudeste, Sul e Centro Asiático, a produção de conhecimento sobre ela diminuiu. Sugiro que precisamos examinar mais de perto as políticas acadêmicas de escala que criam e sustentam os estudos de área, em um momento em que a espacialização da teoria social entra em um novo e inexplorado terreno. O impulso heurístico por trás das áreas imaginadas e o conhecimento contextualizado, de alta qualidade, que os estudos da área produzem podem ser aproveitados para imaginar outras configurações espaciais, como áreas de ‘cortes transversais’, o favo de mel mundial das zonas de fronteiras, ou as geografias do processo de fluxos transnacionais. Estudiosos de todas as áreas convencionais podem estar envolvidos neste projeto para ‘saltar escala’ e desenvolver novos conceitos de espaço regional. ‘Area studies’ use a geographical metaphor to visualise and naturalise particular social spaces as well as a particular scale of analysis. They produce specific geographies of knowing but also create geographies of ignorance. Taking Southeast Asia as an example, in this paper I explore how areas are imagined and how area knowledge is structured to construct area ‘heartlands’ as well as area ‘borderlands’. This is illustrated by considering a large region of Asia (here named Zomia) that did not make it as a world area in the area dispensation after World War 2 because it lacked strong centres of state formation, was politically ambiguous, and did not command sufficient scholarly clout. As Zomia was quartered and rendered peripheral by the emergence of strong communities of area specialists of East, Southeast, South, and Central Asia, the production of knowledge about it slowed down. I suggest that we need to examine more closely the academic politics of scale that create and sustain area studies, at a time when the spatialisation of social theory enters a new, uncharted terrain. The heuristic impulse behind imagining areas, and the high-quality, contextualised knowledge that area studies produce, may be harnessed to imagine other spatial configurations, such as `crosscutting’ areas, the worldwide honeycomb of borderlands, or the process geographies of transnational flows. Scholars of all conventional areas can be involved in this project to `jump scale’ and to develop new concepts of regional space. Les area studies utilisent une métaphore géographique pour visualiser et naturaliser des espaces sociaux particuliers, ainsi qu'une échelle d'analyse particulière. Ils produisent des géographies spécifiques du savoir mais créent aussi des géographies de l'ignorance. En prenant l'Asie du Sud-Est comme exemple, dans cet article, j'explore comment les zones (areas) sont imaginées et comment la connaissance de la zone est structurée pour construire des « centres » ainsi que des « zones frontalières ». Ceci est illustré en considérant une grande région d'Asie (ici nommée Zomia) qui n'en est pas devenue une zone mondiale après la Seconde Guerre mondiale car elle manquait de centres forts de formation d'État, était politiquement ambiguë et ne disposait pas d'un poids scientifique. Alors que Zomia était écartelée et rendu périphérique par l'émergence de fortes communautés de spécialistes de zone d'Asie de l'Est, du Sud-Est, du Sud et Centrale, la production de connaissances à son sujet s'est ralentie. Je suggère que nous devons examiner de plus près les politiques académiques qui créent et soutiennent les études régionales, à un moment où la spatialisation de la théorie sociale pénètre un nouveau terrain inexploré. L'impulsion heuristique derrière l'imagination des zones, et la connaissance contextualisée que produisent les area studies, peuvent être exploitées pour imaginer d'autres configurations spatiales, telles que les zones « transversales », le nid d'abeilles mondial des régions frontalières ou les processus géographiques des flux transnationaux. Les chercheurs de tous les domaines conventionnels peuvent être impliqués dans ce projet pour « sauter l'échelle » et développer de nouveaux concepts d'espace régional. Los “estudios de área” utilizan una metáfora geográfica para visualizar y naturalizar espacios sociales particulares, así como una escala de análisis particular. Producen geografías específicas de conocimiento, pero también crean geografías de ignorancia. Tomando el sudeste asiático como ejemplo, en este artículo exploro cómo se imaginan las áreas y cómo se estructura el conocimiento de áreas para construir áreas centrais (heartland) así como áreas de fronteras (borderland). Esto se ilustra al considerar una gran región de Asia (aquí llamada Zomia) que no la convirtió en un área mundial en la dispensación del área después de la Segunda Guerra Mundial porque carecía de centros fuertes de formación estatal, era políticamente ambigua y no tenía suficiente influencia académica. A medida que Zomia fue descuartizada y convertida en periférica por el surgimiento de fuertes comunidades de especialistas de área del este, sureste, sur y centro de Asia, la producción de conocimiento al respecto se ralentizó. Sugiero que debemos examinar más de cerca las políticas académicas de escala que crean y sustentan los estudios de área, en un momento en que la espacialización de la teoría social entra en un terreno nuevo e inexplorado. El impulso heurístico detrás de la imaginación de áreas, y el conocimiento contextualizado de alta calidad que producen los estudios de áreas, pueden aprovecharse para imaginar otras configuraciones espaciales, como “áreas transversales”, el panal mundial de fronteras o las geografías de proceso de los flujos transnacionales. Estudiosos de todas las áreas convencionales pueden participar en este proyecto para “saltar de escala” y desarrollar nuevos conceptos de espacio regional.
- Published
- 2021
7. Estudos de Área, Zomia e Sudeste Asiático
- Author
-
Lucca, Daniel De
- Subjects
Sudeste Asiático ,Asie du Sud-Est ,América del Sur ,Sudeste de Asia ,South America ,estudos de área ,Southeast Asia ,geografia ,geography ,Amérique du Sud ,géographie ,Zomia ,geografía ,Area Studies ,estudios de área ,América do Sul - Abstract
O texto apresenta e contextualiza o artigo traduzido para o português, Geografias do Saber, Geografias da Ignorância: saltando escalas no Sudeste Asiático, que incorpora uma abordagem macroscópica e original, desafiando a formação e os pressupostos dos "estudos de área” e também dos "estudos asiáticos": o primeiro, uma tradição universitária anglo-americana com pouca penetração na academia brasileira; e o segundo, um campo de especialização regional que apenas mais recentemente passou a ganhar maior espaço nos cursos de ciências sociais e humanas e nos programas de pesquisa latino-americanos, mas que ainda recebe pouquíssima atenção nas revistas e nos departamentos brasileiros de geografia. Particular atenção é dada ao Sudeste Asiático como uma área de estudo, considerando sua construção, seus limites e suas escalas. Mas qual poderia ser o interesse do público brasileiro numa região geograficamente tão distante e distinta? Quais debates acadêmicos foram suscitados a partir do artigo traduzido? E, afinal, o que são os area studies e qual sua relação com a geografia? Nesta introdução busco responder estas três questões. The text presents and contextualizes the article translated to portuguese, Geographies of Knowing, Geographies of Ignorance: jumping scales in Southeast Asia, which incorporates a macroscopic and original approach, challenging the formation and assumptions of Area Studies and also of Asian Studies: the first, an Anglo-American university tradition with little penetration in the Brazilian academy; and the second, a regional specialization field that only recently has gained more space in social sciences and humanities courses and in Latin American research programs, but which still receives very little attention in geography Brazilian journal and departments. Particular attention is given to Southeast Asia as a study area, considering its construction, limits and scales. But what could be the interest of the Brazilian public in a geographically so distant and distinct region? Which academic debates were raised from the translated article? And, after all, what are the area studies and what is their relationship with geography? In this introduction I try to answer these three questions. Le texte présente et contextualise l'article traduit en portugais, Géographies du savoir, Géographies de l'ignorance: sauter des échelles en Asie du Sud-Est, qui intègre une approche macroscopique et originale, remettant en cause la formation et les hypothèses des «area studies» et aussi des «études asiatiques»: le premier, une tradition universitaire anglo-américaine avec peu de pénétration dans l'académie brésilienne; et le second, un domaine de spécialisation régionale qui a récemment gagné plus d'espace dans les cours de sciences sociales et humaines et dans les programmes de recherche du Pays d'Amérique latine, mais qui reçoit encore très peu d'attention dans les magazines et les départements de géographie brésiliens. Une attention particulière est accordée à l'Asie du Sud-Est en tant que région d'étude, compte tenu de sa construction, de ses limites et de ses échelles. Mais quel pourrait être l'intérêt du public brésilien pour une région géographiquement si éloignée et si distincte? Quels débats académiques ont été soulevés à partir de l'article traduit? Et, après tout, que sont les area studies et quelle est leur relation avec la géographie? Dans cette introduction, j'essaye de répondre à ces trois questions. El texto presenta y contextualiza el artículo traducido al portugués, Geografías del saber, Geografías de la ignorancia: saltando escalas en el sudeste asiático, que incorpora un enfoque macroscópico y original, desafiando la formación y supuestos de "estudios de área" y también de "estudios asiático": el primero, una tradición universitaria angloamericana con poca penetración en la academia brasileña, y el segundo, un campo de especialización regional que sólo recientemente ha ganado más espacio en los cursos y programas de investigación en ciencias sociales y humanidades de América Latina, pero que todavía recibe muy poca atención en las revistas y departamentos de geografía brasileños. Se presta especial atención al Sudeste Asiático como área de estudio, considerando su construcción, sus límites y sus escalas. Pero, ¿cuál podría ser el interés del público brasileño en una región geográficamente tan distante y distinta? ¿Qué debates académicos surgieron del artículo traducido? Y, después de todo, ¿qué son los estudios de área y cuál es su relación con la geografía? En esta introducción trato de responder estas tres preguntas.
- Published
- 2021
8. Conformación de Estados en el sudeste asiático: una deconstrucción de los estudios de área
- Author
-
Johan Antolinez, Alejandro Delgado, Carolina Hernández, Camilo García, Andrés Felipe Sierra, and Pamela Támara
- Subjects
Sudeste asiático ,estudios de área ,Estado ,Estado-nación ,descolonización. ,Political science ,International relations ,JZ2-6530 - Abstract
Este artículo muestra que no es adecuado analizar los procesos de descolonización y de construcción de Estados en el sudeste asiático a partir de estudios de área, con el argumento de que dichos estudios no permiten captar la diversidad de procesos históricos y políticos de cada país durante la segunda mitad del siglo XX porque utilizan categorías homogéneas y con pretensión de universalidad. Algunas de estas categorías provienen del paradigma teórico del Estado-nación moderno que es inadecuado para estudiar los resultados políticos de estos procesos. El artículo toma los ejemplos de Tailandia, Timor Oriental, Birmania y Filipinas para estudiar los problemas de unidad nacional, construcción de burocracias y culturas políticas, y los nexos entre tradición y modernidad.
- Published
- 2011
9. Geography, Globalization, and the Problematic of Area Studies.
- Author
-
Sidaway, JamesD.
- Subjects
- *
GEOGRAPHY , *SCHOLARLY method , *GLOBALIZATION , *THEORY of knowledge , *ORIENTALISM , *POSTCOLONIALISM , *GEOGRAPHERS , *LANGUAGE & languages , *AREA studies , *COMPARATIVE method - Abstract
There has been considerable debate about the challenges and opportunities posed for geographical scholarship by globalization. In similar contexts, however, the discipline's relationship to area studies merits careful review and reworking. Three prospective pathways through this are presented here: the status of geographical knowledge in the aftermath of the critique of orientalism and associated postcolonial departures, debates about language and translation, and attention to the situatedness and operation of perspective in geographical imaginations. Charting these tracks, the article notes obstacles and highlights opportunities. [ABSTRACT FROM AUTHOR]
- Published
- 2013
- Full Text
- View/download PDF
10. Conformación de Estados en el sudeste asiático: una deconstrucción de los estudios de área.
- Author
-
Antolínez, Johan, Delgado, Alejandro, Hernández, Carolina, García, Camilo, Felipe Sierra, Andrés, and Támara, Pamela
- Subjects
- *
AREA studies , *POSTCOLONIALISM - Abstract
This article shows the inconvenience of using area studies to analyze the processes of decolonization and State building in - Southeast Asia, arguing that such studies do not consider the diversity of the historical and political processes in every country during the second half of the twentieth century because of its use of homogeneous and universal categories. Some of these categories originated from the theoretical paradigm of the modern Nation State, which is inadequate to study the political results of those processes. The article uses the examples of Thailand, East Timor, Burma and Philippines to examine the problems of national unity, bureaucracies and political cultures, and the links between tradition and modernity. [ABSTRACT FROM AUTHOR]
- Published
- 2011
11. International Studies in the context of the North American University
- Author
-
May, Rachel A. and May, Rachel A.
- Abstract
This essay traces the 20th Century precursors to the development of “transatlantic studies” in the early 21st century. The essay argues that “transatlantic studies” was a natural response to the crisis around “area studies” that emerged after the end the Cold War. The end of the Cold War as well as intellectual, ideological, structural and fiscal changes in higher education in the United States prompted area studies scholars to reconsider and to reconfigure the interdisciplinary disciplines of area studies. “Transatlantic studies” provided a more fluid and dynamic framework for transnational interdisciplinary scholarship than had traditional area studies. In turn, the birth and development of «area studies» owed much to the earlier fields of “international studies” and “American studies”., Este texto repasa los precursores en el siglo XX del desarrollo de los “Estudios Transatlánticos”, a comienzos del siglo XXI. El ensayo sostiene que los “Estudios Transatlánticos” son una respuesta natural a la crisis de los “estudios de área” que surgió al acabar la Guerra Fría. El final de esta unido a los cambios intelectuales, ideológicos, estructurales y fiscales en la educación superior de los Estados Unidos impulsaron a los académicos de los estudios de área a reconsiderar y reconfigurar la interdisciplinariedad de los estudios de área. Los “Estudios Transatlánticos” han proporcionado un marco de estudio más fluido y dinámico para las investigaciones interdisciplinarias transnacionales que las áreas de estudios tradicionales. A su vez, el nacimiento y desarrollo de los “estudios de área” se debe a sus predecesores “Estudios Internacionales” y “Estudios Americanos”.
- Published
- 2016
12. Medio Oriente en el pasado y futuro de la ciencia social.
- Author
-
Mitchell, Timothy and Mitchell, Timothy
- Abstract
Suele atribuirse el nacimiento de los estudios de área a un proyecto político-militar estadounidense en el marco de la Guerra Fría. Sin embargo, su surgimiento data del período de entreguerras y fue promovido no solo por razones políticas sino también por la aspiración occidental de crear una ciencia universal. Así, las ciencias sociales construyeron los objetos que les dieron forma a partir determinado modo de diferenciación de lo local y de lo global. Los estudios de área, por su parte, contribuyeron a delimitar los territorios locales cuyos rasgos expresarían formas más o menos imperfectas de lo universal. Este capítulo reconstruye este proceso poniendo el foco en los estudios de área de Medio Oriente.
- Published
- 2016
13. El latinoamericanismo en Suiza: situación actual y perspectivas
- Author
-
Kradolfer, Sabine, Rodríguez Yunta, Luis, Société suisse des Américanistes (SSA-SAG), and Société suisse des Américanistes
- Subjects
University ,Universidad ,[SHS.ANTHRO-SE] Humanities and Social Sciences/Social Anthropology and ethnology ,[SHS.SOCIO]Humanities and Social Sciences/Sociology ,[SHS.LITT]Humanities and Social Sciences/Literature ,[SHS.SOCIO] Humanities and Social Sciences/Sociology ,[SHS.EDU]Humanities and Social Sciences/Education ,[SHS.GEO] Humanities and Social Sciences/Geography ,Latin Americanism,Area studies,University,Latinoamericanismo,Estudios de área,Universidad ,[SHS.EDU] Humanities and Social Sciences/Education ,Latinoamericanismo ,[SHS.GEO]Humanities and Social Sciences/Geography ,[SHS.ANTHRO-SE]Humanities and Social Sciences/Social Anthropology and ethnology ,[SHS.ECO]Humanities and Social Sciences/Economics and Finance ,Area studies ,[SHS.LANGUE] Humanities and Social Sciences/Linguistics ,[SHS.SCIPO]Humanities and Social Sciences/Political science ,[SHS.LITT] Humanities and Social Sciences/Literature ,Latin Americanism ,[SHS.HIST] Humanities and Social Sciences/History ,Estudios de área ,[SHS.LANGUE]Humanities and Social Sciences/Linguistics ,[SHS.HIST]Humanities and Social Sciences/History ,[SHS.ECO] Humanities and Social Sciences/Economics and Finance ,[SHS.SCIPO] Humanities and Social Sciences/Political science - Abstract
In Switzerland, Latin American Studies are in a paradoxical situation in which most professors/researchers of the country in particular in the French speaking part are very pessimistic about their status, while the situation in the German speaking part seems to improve. It is important to keep in mind the weak institutionalization of these studies and that most initiatives emerge by personal initiatives of professors/researchers., [ES] En Suiza, el latinoamericanismo presenta una situación paradójica en la cual la mayoría de los docentes/investigadores del país y en particular la zona sur de habla francesa tiene una visión muy pesimista, mientras que la situación en la parte germánica recién parece mejorar. Cabe remarcar la débil institucionalización de dichos estudios, visto que muchas iniciativas emergen por voluntad personal de los docentes/investigadores.
- Published
- 2010
14. Orientalismo: a treinta años vista. Introducción
- Author
-
Carles Prado-Fonts and Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
- Subjects
Orientalisme ,Edward Said ,General Arts and Humanities ,media_common.quotation_subject ,East Asian studies ,Orientalism ,General Social Sciences ,estudis de l'Àsia oriental ,orientalismo ,Rigour ,estudis d'àrea ,Epistemology ,lcsh:Social Sciences ,lcsh:H ,Social diffusion ,Law ,Perception ,East Asian Studies ,area studies ,estudios de área ,East Asia ,estudios de Asia oriental ,Sociology ,media_common - Abstract
Aquest dossier aplega un seguit d'articles inspirats en el concepte d'orientalisme d'Edward Said. En conjunt, els articles del dossier demostren la importància de l'aportació de Said i defensen la necessitat de continuar treballant per a fer-la encara més rellevant i vigent, tant dins del context acadèmic com en la difusió social que hi hauria d'estar inevitablement connectada. Amb un fil temàtic comú -la percepció de l'altre (l'Orient) amb la nostra perspectiva (Occident)- aquests articles defugen la concepció de l'Àsia oriental com a "disciplina" independent i la tracten, en canvi, com a objecte d'estudi que cal abordar amb rigor metodològic des de disciplines concretes: història, pensament, antropologia, literatura. Això hauria de facilitar, d'una banda, la possibilitat de projectar arguments i observacions que enriqueixin debats ja existents a cada disciplina aportant-hi una nova llum i, de l'altra, la difusió social d'aquestes idees sobre l'Àsia oriental més enllà de cercles restringits. This dossier contains a series of articles inspired by Edward Said's concept of Orientalism. Together, the articles in the dossier show the importance of Said's contribution and defend the need to continue working to make it even more important and valid, both in the academic context and in terms of the social diffusion it deserves. With a common thematic thread -the perception of the other (Orient) from our perspective (Occident)- these articles shun the conception of East Asia as an independent "discipline" and treat it, on the contrary, as an object of study that must be tackled with methodological rigour from specific disciplines: history, thought, anthropology and literature. This should facilitate, on one hand, the possibility of putting forward arguments and observations that enrich already existing debates in each discipline by shedding new light on them and, on the other, social diffusion of these ideas on East Asia beyond limited circles. Este dossier reúne una serie de artículos inspirados en el concepto de orientalismo de Edward Said. En conjunto, los artículos del dossier demuestran la importancia de la aportación de Said y defienden la necesidad de seguir trabajando para hacerla todavía más relevante y vigente, tanto dentro del contexto académico como en la difusión social, con la cual tendría que estar inevitablemente conectada. Con un hilo temático común -la percepción del otro (Oriente) con nuestra perspectiva (Occidente)-, estos artículos evitan la concepción de Asia oriental como "disciplina" independiente y la tratan, en cambio, como objeto de estudio que debe abordarse con rigor metodológico desde disciplinas concretas: historia, pensamiento, antropología, literatura. Eso tendría que facilitar, por una parte, la posibilidad de proyectar argumentos y observaciones que enriquezcan debates ya existentes en cada disciplina aportando nueva luz y, por otra, la difusión social de estas ideas sobre Asia oriental más allá de círculos restringidos.
- Published
- 2008
15. Interdisciplinarity and Latin American Studies
- Author
-
Andrade A., Pablo
- Subjects
Estado ,interdisciplinarity ,society ,Estados Unidos ,interdisciplinariedad ,estudios de área ,area studies ,latin american studies ,United States ,State ,Estudios latinoamericanos ,sociedad - Abstract
Two central questions lead the development of this article. What does it mean to study Latin America today? How fruitful has interdisciplinarity been in latin american studies? For the author the first question seeks to find the current meaning of latin american studies in the light of past experiences and the second seeks to evaluate the acquired knowledge in its historical trajectory. Dos preguntas centrales orientan el desarrollo de este artículo: ¿qué significaestudiar América Latina en la actualidad? y ¿cuán fructífera ha sido la interdisciplinariedaden los estudios latinoamericanos? Para el autor, la primerapregunta apunta a encontrar el sentido del momento actual de los estudios latinoamericanosa la luz de la experiencia del pasado, y la segunda a evaluar losconocimientos adquiridos y acumulados en esa trayectoria histórica.
- Published
- 2007
Catalog
Discovery Service for Jio Institute Digital Library
For full access to our library's resources, please sign in.