Search

Klimatförändringarna är ett faktum och IPCC slår nu fast att det sker en ökning av jordens globala medeltemperatur kan förväntas öka ytterligare om inte utsläppen av växthusgaser till atmosfären kraftigt reduceras. Ekosystem hotas av klimatförändringarna däribland de sköra system som hittas i bergsregioner, där glaciärer påverkas mycket negativt. Men även mänskligt välbefinnande så som ekonomi, infrastruktur och rekreation. Schweiz tredje största inkomstkälla kommer från turistindustrin där skidturismen är en stor del. Variabler som är kritiska för skidåkning kan förväntas att påverkas negativt och därmed den turism som bedrivs. Studien är avgränsad till en ort, Engelberg i schweiziska alperna för att undersöka hur skidturismen kopplat till byn kommer att påverkas av klimatförändringarna. Den här studien har undersökt förändring i variabler som är kritiska för skidåkning så som temperatur, snödjup ochglacialmassa, en intervju har även gjorts med den största aktören i byn somär Titlis Bergbahnen. Resultatet visar bland annat en tydlig trend i att medeltemperaturen har ökat med nästan +1°C både under sommar och vintertid på högsta och lägsta mätpunkten i skidsystemet under 10 år-perioden. De resultat som tagits fram indikerar på samma trender som IPCC prognostiserar i sin sjätte bedömningsrapport. Resultaten visar även att det har skett en kraftig reducering i glacialmassa och den kan förväntas att reduceras ytterligare, och om ungefär 60 år försvinna helt. I och med att variablerna som är kritiska för skidåkning kommer att påverkas kommer skidturismen att förväntas påverkas negativt i Engelberg och för Titlis Bergbahnen., Climate change is affecting the global climate and IPCC states that global warming is expected to increase if the world does not heavily reduce the emission of greenhouse gases. Mountain regions with glaciers are expectedto be affected very negatively due to climate change. But also, human wellbeing such as economy, infrastructure and recreation. The third largest income for Switzerland is coming from the tourism industry where the skiing industry is a huge part and is also threatened by climate change. This study is limited to one village, Engelberg, within the Swiss alps to investigate how the skiing industry connected to the village will be affected by climate change. This study has investigated change in those variables that are critical for skiing, such as temperature, snow depth and glaciermass, an interview has been conducted with the largest stakeholder in the village which is Titlis Bergbahnen. The results show a clear trend that theaverage temperature have increased with almost +1°C both during summerand winter, for both two different measuring points on the mountain, during a 10-year period. The results indicate the same trends as IPCCprognoses in their sixth assessment report. The results show a massivereduce in glacier mass and it is expected to reduce even further, and inabout 60 years to be gone. Since the variables that are critical for skiing will be affected the ski tourism in Engelberg, and for Titlis Bergbahnen, will be negatively affected., 2023-06-02

As the climate is changing, there are clear impacts on the mass balance of glaciers. A glacier can be defined as the result of sufficient accumulation, in the form of snow and rain, compared to its ablation, the different types of glacial loss, a balance that then determines the size of the glacier. A phenomenon in glacial environments where processes and effects on the environment are still relatively unknown arethe so-called firn aquifers. Firn aquifers are a type of “glacial groundwater” where water seeps through the firn, a form of more compact snow, and then accumulates and forms masses of water on top of the more compact ice. These water reservoirs can then affect glacial hydrology, mass balance, and the ice dynamics in the area by acting as a buffer for the meltwater on the way to the sea, causing and intensifying hydrofracturing, lowering the glacier’s albedo as well as acting as a heat source which in turn can deform the underlying ice. In 2018 and 2019, Ground Penetrating Radar measurements were made on Lomonosovfonna, a glacier on Svalbard, to measure the position and water level of one of the glaciers’ firn aquifers. The purpose of this study is to compare the radar data with measured data of the snow and firn density (stake measured during 2012, 2014, and 2016 at three different locations) to see what effects the density profile has on the radar-derived depth measurements. For this, ArcGIS was used to plot the intersection points of 2018 and 2019, to compare the two year’s different depth to the underlying water table. Then, MATLAB was used with the stake measured density profile and interpolated with the calculated depth values with the same two-way travel time as the GPR data to correlate the depths to the same intersection points. The general result showed that the firn densityprofile did have an impact on the data, but not significantly enough to alter the overall values as the change between the two years are of the similar magnitude. There are man, När klimatet förändras finns det tydliga effekter på glaciärernas massbalans. En glaciär kan definieras som resultatet av tillräcklig ackumulering, i form av snö och regn, jämfört med dess ablation, de olika typerna av glaciärförlust, en balans som sedan avgör glaciärens storlek. Ett fenomen i glaciala miljöer där processer och effekter på miljön fortfarande är relativt okända är de så kallade firn akvifärerna. Firn akvifärer är en typ av "glacialt grundvatten" där vatten sipprar genom firnen, en form av mer kompakt snö, och sedan ackumuleras och bildar vattenmassor ovanpå den underliggande isen. Dessa lagringar av vatten kan sedan påverka glacialhydrologin, massbalansen och isdynamiken i området genom att bland annat fungera som en buffert för smältvattnet på väg mot havet, orsaka och intensifiera hydrofrakturering, sänka glaciärens albedo samt fungerar som en värmekälla som i sin tur kan deformera den underliggande isen. År 2018 och 2019 gjordes Georadar-mätningar på Lomonosovfonna, en glaciär på Svalbard, för att mäta positionen och vattennivån för en av glaciärernas akvifärer. Syftet med denna studie är att jämföra radardata med uppmätt data från snö- och firndensitet (uppmätt under 2012, 2014 och 2016 på tre olika platser) för att se vilka effekter densitetsprofilen har på radarhärledda djupmätningar. För detta användes ArcGIS för att plotta skärningspunkterna för 2018 och 2019 och att sedan jämföra de två årens olika djup med den underliggande vattenytan. Sedan användes MATLAB med den uppmätta densitetsprofilen, och interpolerades med de beräknade djupvärdena med samma tvåvägs-restid som GPR-data uppmätt för att korrelera djupen till samma skärningspunkter. Det allmänna resultatet visade att firn densiteten hade en inverkan på data, men inte tillräckligt signifikant för att ändra de övergripande värdena eftersom förändringen mellan de två åren är av samma storlek. Det finns många olika variabler som kunde ha spelat en roll i de uppnådda resultaten och ytterlig

[ES] En este trabajo se presenta el reto que muchas veces supone conseguir un buen modelo de edad independiente en una secuencia paleoambiental. Esta aproximación pasa por la necesidad de combinar diferentes metodologías de datación, con la complejidad que esto implica. Se han seleccionado dos ejemplos de dos archivos paleoambientales muy distintos, y con cronologías muy diferentes. El registro de El Cañizar de Villarquemado, un paleolago en la provincia de Teruel, que alberga en sus sedimentos los últimos 135.000 años de historia y constituye la secuencia continental más larga y continua estudiada en la mitad septentrional de Iberia. Para poder establecer un modelo de edad robusto e independiente fue necesario combinar dataciones de radiocarbono AMS, U-Th, OSL, IRSL, paleomagnetismo y criptotefro-cronología, aunque no todas las técnicas resultaron exitosas. El segundo ejemplo se centra en el reto de datar el hielo presente en el icónico glaciar de Monte Perdido, situado en el Pirineo Central, Huesca. Este registro se consiguió datar mediante radiocarbono en diferentes tipos de muestras y aplicando las técnicas de 210Pb y 137Cs para el periodo más reciente. En ambos ejemplos, las combinaciones de métodos y tipo de muestras datadas permitieron obtener cronologías robustas gracias a una importante inversión de tiempo y financiación, siendo el resultado de la colaboración de varios equipos de investigación. En este trabajo se esbozan las dificultades encontradas en la elaboración de ambas cronologías y se presenta el resultado final, fruto de una modelización que combina las diferentes aproximaciones para obtener los modelos de edad definitivos., [EN] This work presents the challenge that often involves obtaining a good independent age model in a paleoenvironmental sequence by combining different methodologies and dating systems, with the complexity that this implies. Specifically, two examples have been selected from two very different paleoenvironmental archives, and very different chronologies, both obtained in the northeast of the Iberian Peninsula. The record of El Cañizar de Villarquemado, a paleolake in Teruel province which covers the last 135,000 years of history, that is, the longest continuous continental sequence studied to date in the northern half of Iberia. In order to establish a robust and independent age model it was necessary to combine radiocarbon, U-Th, OSL, IRSL, paleomagnetism and cryptotephro-chronology methods, although not all techniques were successful. The second example focuses on the challenge of dating the ice present in the iconic Monte Perdido glacier, located in the Central Pyrenees, Huesca. Its chronology was achieved by radiocarbon dating in different types of samples and applying the 210Pb and 137Cs techniques for the most recent period. In both examples, the combination of methods and type of dated samples allowed obtaining robust chronologies after a significant effort of time and funding, as well as the collaboration of various research teams and laboratories. In this work, the difficulties existing for using different dating methods in the elaboration of a chronology are outlined and the final results, using different types of chronological modeling combining the different approaches to obtain the definitive age models are also presented.

El Valle de Cardaño forma parte del Macizo de Fuentes Carrionas, el segundo conjunto montañoso más alto de la Cordillera Cantábrica, y administrativamente se encuadra dentro del Parque Natural Montaña Palentina. Los factores que han determinado la configuración actual del paisaje del Valle de Cardaño son la gran diversidad litológica y la representación de las glaciaciones cuaternarias. A diferencia del resto del municipio donde la intervención humana es alta (minas de carbón, embalses…) el Valle de Cardaño presenta un buen estado de conservación, que ha permitido el mantenimiento de muchos factores del medio físico. El objetivo del presente trabajo es la identificación de Lugares de Interés Geomorfológico (LIGm) en el contexto de un espacio natural protegido. En total se han seleccionado once LIGm, siendo la mayoría (nueve) de atribución glaciar, lo que refleja la gran importancia que tuvieron los glaciares en el modelado del paisaje actual del valle. Los otros dos LIGm atienden a procesos periglaciares (dinámica nival) que han determinado la configuración urbanística de Cardaño de Arriba y a formas estructurales (intrusiones magmáticas) únicas en el contexto de la Cordillera Cantábrica. Para el aprovechamiento con fines turísticos de los LIGm que se han seleccionado se ha propuesto la creación de GeoRutas a modo de itinerarios interpretativos que articulen los LIGm de manera accesible para todo tipo de turistas. Además, se ha complementado con la propuesta de creación de una marca de promoción turística (Paraje Geo-Glaciar) y la edición de materiales interpretativos de apoyo que sirvan para que los visitantes con niveles básicos de conocimiento en geografía puedan comprender el significado de los LIGm., Grado en Geografía y Ordenación del Territorio

Den 23 till den 26 augusti 2019 utfördes en arkeologisk inventering av två glaciärer samt ett antal snöfläckar i Norrbotten. Närvarande vid inventeringen var professor Per Holmlund och student Karin Angerbjörn från Institutionen för naturgeografi vid Stockholms universitet, samt professor Kerstin Lidén och doktorand Markus Fjellström från Arkeologiska forskningslaboratoriet. På grund av ogynnsamma väderförhållanden kunde inte alla dagar användas till fältinventering. Inga arkeologiska fynd eller fornlämningar registrerades, däremot togs ett stort antal djurben, skräp och ekofakter tillvara. Ett mindre antal djurben daterades till historisk tid. Utöver det utfördes även analyser av stabila isotoper på djurbenen för att studera den lokala faunans diet. Kombinationen av glaciologiska studier och årligen återkommande arkeologiska inventeringar av smältande glaciärer och snöfläckar har en stor potential i att öka kunskapen om landskapsutnyttjandet i högfjällsområden, men också i att studera klimat- och landskapsförändringar i stort. Det tredje årets inventeringar av smältande glaciärer och snöfläckar, med efterföljande analyser av både osteologisk material och föremål ger för handen vikten av att etablera regelbundna inventeringar., Finansiärer för projektet:- Stiftelsen Göran Gustafssons för natur och kultur i Lappland- Stiftelsen Lars Hiertas minne, Glaciärarkeologi

Finansirärer för det här projektet:Göran Gustafssons stiftelse för natur och miljö i Lappland

Melting glaciers are the major contributor to sea level rise. Glaciers are sensitive indicators of climate change and current experience strong developments in a rapidly warming Arctic environment. Time-series of the mass balance of the glacier Nordenskiöldbreen are constructed by using height observations from the stake measurements on the glacier. The connection between the glacier mass balance and monthly averaged weather parameters observed at nearby meteorological stations will be analyzed. The total net balance on glacier Nordenskiöldbreen is found to be negative (-0.09 m w.e. per year) between 2005 and 2017. The mass balance during the summer season correlates strongest with maximum air temperature, while the winter balance is found to be mostly influenced by cloud cover and temperature, rather than precipitation. The results show that precipitation observed at nearby weather stations are not representative for precipitation amounts observed on the glacier., Glaciärer som smälter är en av de största bidragen till den förhöjda havsnivån. Det är därför viktigt att studera Svalbards glaciärer för att kunna svara på hur den arktiska uppvärmningen påverkar issystemen. En tidsserie över massbalansen för glaciären Nordenskiöldbreen skapades genom höjdobservationer från stavmätningar befintliga på glaciären. I nästa steg analyserades kopplingen mellan glaciärmassbalansen och väderparametrarna som observerats vid närliggande meteorologiska stationer. Den totala netbalansen på glaciären Nordenskiöldbreen visade sig vara negativ (-0.09 m w.e. per år) mellan år 2005 och 2017. Massbalansen under sommarsäsongen korrelerade starkast med maximal lufttemperatur medan vinterbalansen var mest påverkad av molntäcke och temperatur, snarare än nederbörd. Resultaten visar att nederbörd observerad vid närliggande väderstationer inte är representativ för nederbördsmängder observerade på glaciären.

Glaciers are important components of the Earth's environment and are mainly found in polar and high elevation areas. They are crucial for understanding the past, ongoing and upcoming environmental changes, relevant for fresh water supply, logistical and recreational purposes. Subsurface temperature of glaciers is an important parameter heavily influencing the fluxes of mass and energy. The project focuses on how the temperature changes inside glaciers and which factors contribute to the change. Thermal conduction is one of the key processes controlling the thermodynamics of glaciers. This defines how well heat is transferred inside glaciers and how well the temperature propagates. The process of heat conduction at Lomonosovfonna ice field, Svalbard, is described using numerical simulations constrained by measured initial and boundary conditions. Simulated subsurface temperature is in line with measurements before the onset of melt in summer. After that deviations increase as the used model does not consider the process of melt water refreezing. This makes the simulation only partially successful., Glaciärer är viktiga komponenter i jordens omgivning och återfinns främst i polarområden och områden på hög höjd. De är viktiga för att förstå tidigare, pågående och kommande miljöförändringar, relevanta för färskvattenförsörjning, logistiska och återskapande ändamål. Temperaturen inom glaciärer är en viktig parameter som påverkar flödena av massa och energi. Projektet fokuserar på hur temperaturen förändras inom glaciärer och vilka faktorer som bidrar till förändringen. Värmeledning är en av nyckelprocesserna som kontrollerar termodynamiken hos glaciärer. Detta definierar hur väl värme förflyttas inom glaciärer och hur väl temperaturen sprider sig. Värmeledningsprocessen på isfältet Lomonosovfonna, Svalbard, beskrivs med hjälp av numeriska simuleringar begränsade av uppmätta initial- och gränsförhållanden. Simulering av temperaturen under ytan stämmer överens med mätningarna före smältningen på sommaren. Därefter ökar avvikelsen, eftersom modellen som använts inte tar hänsyn till processen av återfrysning av smältvatten. Detta gör att simuleringen endast är delvist lyckad.

In this project, we analyse the ability of two regional climate models to simulate meteorological conditions on Nordenskiöldbreen, a glacier in Svalbard. To do so, regional climate model output is compared with in situ measurements from an automatic weather station. Detailed information about the weather conditions on Nordenskiöldbreen is important for simulating the glacial mass balance in a changing climate. The parameters analysed were the following: temperature, air pressure, relative humidity, precipitation, cloud cover, wind speed and wind direction. The weather station did not measure all parameters, cloud cover was instead estimated through the incoming longwave radiation and temperature, while precipitation was calculated from snow depth. The results show that the models represent certain parameters better than others. Temperature, air pressure and wind speed and direction are found to be simulated with high precision. Poorest agreement is found for precipitation, which appears to be both difficult to simulate and observe. Relative humidity and cloud cover show average agreement with the station. The conclusion of the project is that the estimation of some of the parameters is satisfactory, while others are lacking. None of the models can be determined to have performed significantly better than the other., I det här projektet analyserades två regionala klimatmodellers förmåga att simulera meteorologiska förhållanden på Nordenskiöldbreen, en glaciär på Svalbard. Detta gjordes genom jämförelser av data från regionala klimatmodeller mot lokala mätningar från en automatisk väderstation. Detaljerad information om väderförhållandena på Nordenskiöldbreen är viktigt för att kunna simulera glaciärens massbalans i ett föränderligt klimat. Parametrarna som jämfördes var temperatur, lufttryck, relativ luftfuktighet, nederbörd, molntäcke samt vindhastighet och vindriktning. Stationen mätte inte alla parametrar, molntäcket uppskattades istället genom inkommande långvågig strålning och temperatur, medan nederbörd beräknades via snödjup. Resultatet visar att modellerna representerar vissa parametrar bättre än andra. Temperatur, lufttryck, vindhastighet och vindriktning simuleras med hög precision. Parametern med lägst samband är nederbörd, somverkar vara svår både att simulera och observera. Relativ luftfuktighet och molntäcke har ett medelmåttigt samband till stationen. Slutsatsen av projektet är att modellernas uppskattning av några parametrar är tillräckligt bra, medan andra är bristfälliga. Ingen av modellerna kan bedömas ha presterat signifikant bättre än den andra.

El presente trabajo determina la variación de la cobertura glaciar del nevado Cayambe (Ecuador), para el período 1978-2009 mediante dos fuentes de información complementarias. La primera consiste en fotografías aéreas (período 1978-1999); la segunda en imágenes satelitales Landsat (1979-2009). Los resultados revelan una ocupación de 23,85 km2 para el inicio del periodo y de 15,36km2 para el final del mismo. El porcentaje de reducción es del 25,53% para los años analizados mediante fotografías aéreas y del 25,58% para los años estudiados a partir de imágenes de satélite. Estos valores confirman una tendencia a la reducción observada en otros glaciales equinocciales en el Ecuador, como el Iliniza Sur, Antisana, Cotopaxi y Chimborazo.

Historical documents have shown their potential to infer the origin and evolution of the glacier existing in the Veleta cirque, in the massif of Sierra Nevada (Spain). This information encompasses written sources spanning from the 17th to the mid-20th centuries, and provides valuable knowledge about the Little Ice Age. These new data complement the already existing geomorphological knowledge about the natural system and landscape evolution in Sierra Nevada, particularly with regards to glacial geomorphic events in the summit areas. From a transdisciplinary methodological approach, the results show that the Veleta glacier was a singular geomorphic event that owed its existence to the particular environmental conditions of the high lands of Sierra Nevada, besides the favourable morpho-topographical setting, altitude, aspect as well as microclimate conditions prevailing in this area., La documentación histórica analizada ha ratificado su utilidad en el estudio del origen y evolución del foco glaciar del Corral del Veleta, instalado en el macizo de Sierra Nevada (España). La información obtenida, que abarca escritos desde el siglo XVII hasta mediados del siglo XX, ha ampliado conocimientos auxiliares valiosos de la Pequeña Edad del Hielo. Los nuevos datos aportados han permitido explicar mejor saberes parciales que desde la Geomorfología ya poseíamos de los sistemas naturales y paisajes de la Sierra, en particular de los acontecimientos geomórficos glaciares de sus cumbres. Los resultados obtenidos, desde un enfoque metodológico transdisciplinar, han demostrado que el foco glaciar del Corral del Veleta resultó ser un acontecimiento geomorfológico singular debido a las particulares condiciones ambientales del nivel de cumbres de Sierra Nevada, así como a la favorable configuración morfotopográfica del relieve, altitud, orientación y condiciones climáticas locales del reducto geográfico que cobijó al foco glaciar. De no ser así, difícilmente éste podría haberse desarrollado.

Historical documents have shown their potential to infer the origin and evolution of the glacier existing in the Veleta cirque, in the massif of Sierra Nevada (Spain). This information encompasses written sources spanning from the 17th to the mid-20th centuries, and provides valuable knowledge about the Little Ice Age. These new data complement the already existing geomorphological knowledge about the natural system and landscape evolution in Sierra Nevada, particularly with regards to glacial geomorphic events in the summit areas. From a transdisciplinary methodological approach, the results show that the Veleta glacier was a singular geomorphic event that owed its existence to the particular environmental conditions of the high lands of Sierra Nevada, besides the favourable morpho-topographical setting, altitude, aspect as well as microclimate conditions prevailing in this area., La documentación histórica analizada ha ratificado su utilidad en el estudio del origen y evolución del foco glaciar del Corral del Veleta, instalado en el macizo de Sierra Nevada (España). La información obtenida, que abarca escritos desde el siglo XVII hasta mediados del siglo XX, ha ampliado conocimientos auxiliares valiosos de la Pequeña Edad del Hielo. Los nuevos datos aportados han permitido explicar mejor saberes parciales que desde la Geomorfología ya poseíamos de los sistemas naturales y paisajes de la Sierra, en particular de los acontecimientos geomórficos glaciares de sus cumbres. Los resultados obtenidos, desde un enfoque metodológico transdisciplinar, han demostrado que el foco glaciar del Corral del Veleta resultó ser un acontecimiento geomorfológico singular debido a las particulares condiciones ambientales del nivel de cumbres de Sierra Nevada, así como a la favorable configuración morfotopográfica del relieve, altitud, orientación y condiciones climáticas locales del reducto geográfico que cobijó al foco glaciar. De no ser así, difícilmente éste podría haberse desarrollado.

The latest IPCC reports rank Peru as one of the nations most vulnerable to the impacts of climate change, among others due to variation in the availability of water resources. To date, the impacts on water resources in Peru are known nationally, but locally information is still limited hampering the development and implementation of policies and actions that facilitate adaptation. In the glacier Andes region of Peru the impacts of climate change on water resources could be even higher due to glacial retreat. Although the glacier input on watersheds is known, its quantification is limited increasing uncertainty about water availability in the following years. In this context, the Master Final Work aims to assess the impacts of climate change on water resources of Quilcayhuanca sub-basin, located in the glacier area of the Central Andes of Peru. This sub-basin which is part of glaciers of the Cordillera Blanca is the one that caters to the capital city of the Ancash region with a population of 130 thousand inhabitants. The importance of evaluation is its similarity to other glaciers sub-basins in the same area which together supply water to hydroelectric and mega agricultural projects of great importance in Peru. The Master Final Work is based on the development of a semi-distributed hydrological model through the RS Minerve tool. The work is divided in two stages, first developing the baseline using historical data with which the model is calibrated, and the second from future series of precipitation and temperature derived from global circulation models and climate change scenarios. In both stages the analysis of the glacier contribution is essential, so there will be glacier and no glaciers models to represent the dynamics of the sub-basin. In addition existing demands will be taken into consideration. Consequently there will be historical hydrological series comparable with series from climate change scenarios on a glacier area. It is considered that the results w, Los últimos informes del IPCC clasifican a Perú como una de las naciones con mayor vulnerabilidad a los impactos del cambio climático, entre otros debido a la variación en la disponibilidad del recurso hídrico. A la fecha los impactos en los recursos hídricos en el Perú son conocidos a escala nacional, sin embargo a escala local la información es aún limitada dificultando la elaboración e implementación de políticas y acciones que faciliten la adaptación. En la región de los andes glaciares del Perú los impactos del cambio climático en los recursos hídricos podrían ser aún mayores debido al retroceso glaciar. Aunque es conocida la relación del aporte glaciar sobre las cuencas, su cuantificación es limitada incrementando la incertidumbre sobre la disponibilidad hídrica en los siguientes años. En este contexto, se propone el Trabajo de Fin de Máster que tiene por objetivo evaluar los impactos del cambio climático en los recursos hídricos de la subcuenca Quilcayhuanca, ubicada en la zona glaciar de los Andes Centrales de Perú. Esta subcuenca que forma parte del sistema de glaciares de la Cordillera Blanca es la que abastece a la ciudad capital de la región Ancash con una población de 130 mil habitantes. La importancia de su evaluación es su similitud con otras subcuencas glaciares en la misma zona que en conjunto abastecen de agua a hidroeléctricas y mega proyectos agrícolas de gran importancia en el Perú. El Trabajo de Fin de Máster se basa en la elaboración de un modelo hidrológico semidistribuido a través de la herramienta RS Minerve. Se plantea el trabajo en dos etapas, la primera la elaboración de la línea base a partir de datos históricos con los que se calibrará el modelo, y la segunda a partir de series futuras de precipitación y temperatura obtenidos de modelos de circulación global y escenarios de cambio climático. En ambas etapas será imprescindible el análisis del aporte glaciar, de manera que existirán modelos glaciares y no glaciares para representar la d, [CA] Els últims informes del *IPCC classifiquen a Perú com una de les nacions de major vulnerabilitat enfront del canvi climàtic, entre uns altres a causa de la variació en la disponibilitat dels recursos hídrics. D'aquesta forma quantificar i avaluar els canvis en el recurs hídric és una tasca fonamental en el disseny i implementació de la gestió de conques. En el present estudi s'avaluen els impactes de dos escenaris de canvi climàtic en la *subcuenca *Quillcayhuanca, un sistema hidrològic amb alta influència glacial. Aquesta es troba situada en els Andes glacials del nord de Perú i és un dels afluents de la conca del riu Santa que flueix cap a l'oceà Pacífic. Aquesta conca i els seus afluents són de gran importància socioeconòmica ja que proveeixen d'aigua a demandes urbanes, *agroindustriales i energètiques d'importància nacional. Estudis previs en la regió han trobat que en els següents 50 anys l'oferta d'aigua serà cada vegada menor. Desafortunadament aquests estudis a escala de conca no són prou detallats i es requereix de nous estudis a escales menors. Per a açò, en *Quillcayhuanca es va implementar un model hidrològic *semidistribuido a pas de temps mensual amb l'ajuda del programari *RS *Minerve. La informació *hidrometeorológica va provenir d'estacions de terreny situades al voltant de la zona d'estudi. A causa de la limitada disponibilitat de dades, comuna a Perú, es van avaluar tècniques per a estendre la temperatura, interpolar la precipitació i estimar l'altura glacial. Els resultats mostren que el factor de correcció, el *kriging ordinari i una combinació de l'eina *GlabTop i la formulació de *Bahr són les tècniques més adequades a usar en condicions tropicals d'alta muntanya. Amb la informació disponible, *Quillcayhuanca va ser subdividida en 72 *subcuencas que podien utilitzar models glacials, no glacials o mixts. Aquests últims es van implementar per a *logar que el model simule la pèrdua de volum glacial, factor determinant en l'avaluació d'aques

Varmare klimat är något som kontinuerligt påverkar glaciärer planeten över och har under det senaste århundrandet vidtagit en global ökning av negativa massbalanser. Denna trend kan bidra till variationer i havsnivån och orsaka problem med översvämningar över hela världen. Övervakning och observation av världens glaciärer är därför väldigt viktigt och genom att skapa modeller som tillåter insyn i glaciärernas respons till atmosfärisk fluktuation går det att åstadkomma en djupare förståelse för hur den globala uppvärmningen kommer att utvecklas. I detta projektet återskapas massbalansen för Brewster Glacier, Nya Zeeland, för perioden 2005 – 2015 genom tillämpning av graddagar. Modellen har försetts med data från ett nyligen genomfört nedskalningsprojekt som har producerat atmosfäriska data för perioden 1979 – 2015 vilket tillåter modellen att köras. Resultaten som presenteras kommer att bidra till större inblick i graddags-modellen om huruvida tillvägagångssättet att använda enkel temperatur- och nederbördsdata är tillförlitligt för att porträttera massbalansen för glaciärer., Warmer climate is something that is continuously affecting glaciers across the planet and has during the last century gained a global increase in negative mass balances. This trend has contributed to sea-level rise and had other impacts on water resources. Monitoring and observing the worlds glaciers is therefore very important and by creating models that allows insight in the glacier response to atmospheric fluctuation, it is possible to obtain deeper knowledge on how the global warming will develop. In this project, the mass balance of Brewster Glacier, New Zealand, is reconstructed for the period 2005 – 2015 using a degree-day approach. The input for the model has been obtained from a recent downscaling project that has produced atmospheric data over the period 1979 – 2015 that allows the model to run at a daily temporal resolution. The results presented are going to contribute to a greater insight in the degree-day model as to whether the approach of using simple air temperature and precipitation data are reliable to portray the mass balance of glaciers.

A glacier contains of many different layers of different properties. Each layer is formed during a calendar year similar to tree rings and their layers. A glacier has two different zones, the first one referred to as accumulation zone, where the addition of snow exceeds the loss of snow. The second, the ablation zone, is the zone where the loss of snow exceeds the addition of snow. These two zones are divided by the equilibrium line, where the addition of snow equals the loss of snow. Lenses of ice, caused by the summer melt, usually divide the horizontal layers within the glacier from one another. During the winter, snow will accumulate on top of the glacier and during the upcoming summer, the same snow will partly melt due to solar radiation. Some of this meltwater will penetrate the ice lenses and the layers of snow beneath, while some of it will refreeze as the winter once again returns. As the seasons change, freshly fallen snow will be compacted and somewhat water saturated. Compaction will lead to air passages being sealed off into separate air bubbles, which also leads to a change in density; a fixed volume gets heavier due to ongoing compaction. Snow that gets compacted turns into firn which has a larger mass per volume than snow does. Further compaction leads to glacier ice. The purpose of this study is to determine what effect the ice lenses has on the permeating meltwater and whether differences in snow density have similar effects. To achieve this purpose, a glacier was simulated inside a freezing room, with the help of a box that was packed with a few layers of snow. The amount of layers represented the same amount of years for a natural glacier. The experiment was performed twice, once without ice lenses but with varying densities and once with ice lenses but with similar densities. The very top layer was dyed red to track the descending meltwater accurately. To cause the melting, five infrared lamps were used to simulate solar radiation on the very t, En glaciär består av många olika lager med olika egenskaper. Var lager uppstår under ett kalenderår likt trädringar och de lager de består av. En glaciär har två olika zoner. Den första benämns som ackumulationszonen, där tillförseln av snö överskrider förlusten av snö. Den andra, ablationszonen, är den zon där förlusten av snö överstiger tillförseln av snö. Dessa två zoner skiljs åt av jämviktslinjen, där tillförseln av snö är lika med förlusten av snö. Islinser, som skapas av sommarens smältvatten, skiljer oftast de horisontella lagrena inom glaciären åt. Under vinterhalvåret ansamlas snö på glaciärytan och smälter delvis under sommaren av värme från solen. En del av detta smältvatten penetrerar islinserna och den underliggande snön, medan en del av det åter smälter under vintern. När säsongerna ändras kompakteras snön och blir delvis vattenmättad. Kompaktion leder till att passager inom isen separeras till enskilda luftbubblor, vilket också ökar densiteten; en specifik volym får högre massa på grund av ett ökat tryck. Snö som kompakteras övergår till firn, vilket har högre massa i förhållande till volymen än vad snö har. Fortsatt kompaktion leder till att firnen övergår till en glaciäris. Syftet med denna studie är att bestämma vilken effekt islinser har på perkolerande smältvatten och om skillnader i densitet hos snö har liknande påverkan. För att uppnå detta syfte simulerades en glaciär i ett frysrum, med hjälp av en låda som packades med några lager snö. Mängden lager representerade samma antal år i en naturlig glaciär. Experimentet utfördes två gånger, en gång utan islinser men med varierande densitet och en gång med islinser men med liknande densitet. Det översta lagret färgades rött för att kunna undersöka det sjunkande smältvattnet exakt. För att ge upphov till smältan användes fem infraröda lampor för att representera solens strålar längs ytan.

Glacial environments in the Arctic are a much-studied topic as well as a field of research with strong influences regarding the current and future global climate of our planet. This report is focused on the meteorological conditions on Nordenskiöldbreen glacier from 2009-2015 and how they correlate with each other, the glacier surface and the surrounding terrain. With data gathered from an automatic weather station located at the centre of the glacier, a range of meteorological parameters is examined; wind direction and velocity, snow depth, cloud cover, incoming and reflected shortwave radiation, temperature deficit, albedo and drifting snow. Seasonal differences were discovered, especially for wind direction and velocity where winds from the northeast occurred more frequently in the winter, indicating katabatic winds, whereas winds from the west and southwest were more pronounced in the summer. The calculated temperature deficit shows that katabatic winds blow down-glacier under stably stratified conditions and are shown to increase in strength with increasing temperature deficit (atmospheric temperature minus surface temperature). The mean albedo at Nordenskiöldbreen during this period is within the expected limits, 0.8 for snow and 0.3 for ice and the cloud cover was 0.58. Additionally, it could be observed that the occurrence of dry, drifting snow is present in the winter season as snow depth shows pronounced drops during high-wind events in winter. Overall, it is concluded that most of the examined parameters correlate and need each other to function and act as mechanisms within the cryosphere and as such it is crucial for scientists to understand their connected relationships when attempting to study global climate changes.

We review available chronologies that constrain the timing of glacier fluctuations during the last deglaciation in Alaska. We address three questions relating to the last glacial termination: (i) How did the timing of glacier recession relate to buildup of global CO2, such as during the onset of CO2 rise at ~18 ka? (ii) Did glaciers fluctuate in synchrony with Heinrich Stadial 1 (18-14.6 ka)? And, (iii) what is the spatio-temporal pattern of glacier change during the climatically turbulent late glacial interval (14.6-11.7 ka)? The existing record is incomplete, yet reveals that most Alaskan glaciers experienced significant retreat (~40% of their Last Glacial Maximum lengths) prior to the onset of CO2 rise ~18 ka. This points to stronger insolation forcing of Alaskan glaciers compared to mid-latitude glaciers. Despite some glacier re-advances and standstills during Heinrich Stadial 1, most glaciers continued to recede. This suggests that glaciers in Alaska were relatively immune to the far-field effects of Atlantic meridional overturning circulation. Finally, the majority of glaciers (9 out of 14 available records) were up-valley of their late Holocene glacier extents during the Younger Dryas. Most of the sites with evidence for relatively extensive glaciers during the Younger Dryas are in southern Alaska, which may relate to moisture changes associated with the flooding of Bering Strait as much as it does to changes in North Atlantic Ocean circulation., Revisamos las cronologías disponibles que identifican la temporalidad de las fluctuaciones glaciares durante la última deglaciación en Alaska. Nos centramos en tres cuestiones relacionadas con el final de la última glaciación: (i) ¿Cómo se relaciona el momento de la recesión glaciar con el aumento global de CO2 hacia ~18ka? (ii) ¿Fluctuaron los glaciares en sincronía con el Stadial 1 de Heinrich (18-14.6 ka)? Y (iii) ¿Cuál es el patrón espacio-temporal del cambio glaciar durante el último intervalo glaciar climáticamente turbulento (14.6-11.7 ka)? El registro existente es incompleto y revela que la mayoría de los glaciares de Alaska experimentaron un retroceso significativo (~40% de su longitud durante el Último Máximo Glaciar) anterior al inicio de aumento de CO2 hacia 18 ka. Esto apunta a una mayor insolación en los glaciares de Alaska en comparación con los glaciares de las latitudes medias. A pesar de algunos reavances glaciares durante el Stadial 1 de Heinrich, la mayoría de los glaciares continuaron retrocediendo. Esto sugiere que los glaciares de Alaska fueron relativamente inmunes a los efectos de la circulación meridional atlántica de retorno. Finalmente, durante el Younger Dryas la mayoría de los glaciares (9 de 14 registros) estaban por encima de su posición de finales del Holoceno. La mayoría de los lugares con evidencia de glaciares relativamente extensos durante el Younger Dryas están en el sur de Alaska, lo que puede relacionarse con cambios de humedad asociados a la inundación del estrecho de Bering tanto como a los cambios en la circulación del Atlántico Norte.

El carbón siempre ha sido esa insignia que ha caracterizado a la comarca de Laciana. Pero más allá de este mineral, las rocas de todo el municipio han ido constituyendo, desde hace cientos de millones de años, el carácter geológico de la zona dándole una forma muy particular con paisajes abruptos dominados por grandes cimas en cuyas faldas albergan lagunas, brañas y leyendas. Precisamente, para desentrañar las claves que esconden estas rocas desde el aula geológica de Robles de Laciana se han puesto en marcha sus primeras jornadas de geología donde expertos del IGME -Instituto Geológico y Minero de España- descifrarán la historia geológica de la comarca donde el carbón tiene mucho que decir

El carbón siempre ha sido esa insignia que ha caracterizado a la comarca de Laciana. Pero más allá de este mineral, las rocas de todo el municipio han ido constituyendo, desde hace cientos de millones de años, el carácter geológico de la zona dándole una forma muy particular con paisajes abruptos dominados por grandes cimas en cuyas faldas albergan lagunas, brañas y leyendas. Precisamente, para desentrañar las claves que esconden estas rocas desde el aula geológica de Robles de Laciana se han puesto en marcha sus primeras jornadas de geología donde expertos del IGME -Instituto Geológico y Minero de España- descifrarán la historia geológica de la comarca donde el carbón tiene mucho que decir

El día 22 de febrero de 2017 se presentó en el Instituto Geológico y Minero de España un vídeo divulgativo que muestra los resultados de varios proyectos de investigación financiados por el MINECO y el OAPN desarrollados en el Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido. Los investigadores del Instituto Pirenaico de Ecología (CSIC) y del Instituto Geológico y Minero han estado trabajando en tres emblemáticos lugares en el entorno del Macizo de Monte Perdido: el glaciar de Monte Perdido, la cueva helada de Casteret y el lago de Marboré. En estos proyectos se ha visto como la lejanía del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido de los grandes núcleos urbanos e industriales y las medidas de protección de que goza el Parque no impiden que las acciones del hombre afecten a su medio natural. Por el momento y debido al calentamiento global, el glaciar de Monte Perdido ha perdido más de una tercera parte de su superficie en el último cuarto de siglo y las masas de hielo perenne de la famosa cueva de Casteret están sufriendo una reducción drástica. Por otro lado se ha estudiado cual ha sido el registro sedimentario del lago de Marboré y su funcionamiento actual, pudiendo sufrir este cambios rápidos en un futuro próximo.