Search

[spa] En este trabajo se procede a una revisión completa de las estampillas ibéricas sobre dolia halladas en el oppidum de Ensérune (Hérault, Francia), el yacimiento más rico en este tipo de inscripciones dentro de la epigrafía ibérica. No solo hemos realizado autopsias de las inscripciones, revisando y modificando algunas lecturas de los editores anteriores, sino que también editamos nuevos ejemplares. Acompañamos comentarios sobre aspectos paleográficos, onomásticos y lingüísticos, con el objetivo de contextualizar las inscripciones. La mayoría documentan exclusivamente el nombre aislado del artesano y solo en tres casos se usa alguna fórmula adicional. Por lo que respecta al origen de los nombres, hay un cierto equilibrio entre nombres ibéricos y galos, aunque la lengua usada siempre es la ibérica., [eng] This article is a complete revision of the Iberian stamps on dolia found at the oppidum of Ensérune (Hérault, France), the richest site for this type of inscription in Iberian epigraphy. Not only have we carried out autopsies of the inscriptions, revising and modifying some of the previous editors' readings, but we also present some new inscriptions. We provide comments on palaeographic, onomastic and linguistic aspects, with the aim of putting the inscriptions in context. Most of the texts bear only the name of the craftsman and only in three cases is an additional formula used. As for the origin of the names, there is a certain balance between Iberian and Gaulish names, although the language used is always Iberian.

La variedad de textos epigráficos en los que se documentan los nombres personales ibéricos, con su notable alcance territorial y cronológico, hace esperable que pueda observarse en este sistema antroponímico una cierta variación interna motivada por causas de distinta índole: fonéticas, morfológicas, diacrónicas o diatópicas, así como también sociales y culturales. En este trabajo se reflexiona mediante ejemplos significativos sobre los fenómenos de cambio y de continuidad de la onomástica ibérica en lo que se refiere tanto a la estructura y los sistemas de composición de los nombres, a las tendencias y modas en la elección de los formantes, como a la evolución de la fórmula onomástica a lo largo de la historia.

[spa] En este trabajo se analiza una inscripción ibérica realizada en la pared exterior de un vaso caliciforme de cerámica ibérica. Aunque carece de contexto estratigráfico, todo apunta a que debe de ser anterior a la destrucción del poblado a finales del s. III a. C. El elemento más destacable del texto es baika, que aparece casi siempre en forma baikar, exclusivamente en vasos para líquidos que normalmente se asocian a actos cultuales. Un posible paralelo epigráfico para baikar podría ser el elemento latino pocolom, 'copa', que aparece exclusivamente en inscripciones votivas asociado al nombre de la divinidad, que en este caso podría ser kuni, si el paralelo fuese correcto. Otro elemento interesante de esta inscripción es kutan, que podría estar relacionado con el par kutun/kutur, de también plausible contexto cultual., [eng] We analyse an Iberian inscription made on the outer surface of a goblet of Iberian pottery. Despite the lack of stratigraphical context, the inscription was probably made before the destruction of the town at the end of the third century BC. The most notable element of the text is baika, which almost always appears in the baikar form, and exclusively in small recipients for liquids associated with worship activities. A possible epigraphic parallel for baikar could be the Latin element pocolom, 'cup', which appears exclusively in votive inscriptions associated with the name of the deity, which in this case could be kuni, if the parallel is correct. Another interesting element of this inscription is kutan, which could be related to the kutun / kutur pair, of also plausible religious context.

Aquest treball sintetitza les evidències favorables a la identificació del sistema de numerals ibèric, les quals s’estructuren en quatre apartats: la similitud formal amb els numerals bascos, la combinatòria interna, les proves de valor de les marques de valor de les monedes, amb ban (1), erder (1/2) i śeŕkir (1/6), i els contextos propicis. Es posa especial èmfasi en les evidències que es poden derivar dels objectes en què apareixen i del seu context arqueològic, com el pes de pedra del Puig Castellar, amb abaŕ (10), i el dolium de Ruscino, amb ogei (20). També es revisa l’impacte de la teoria en el món acadèmic, quasi sempre favorable en el camp ibèric i desfavorable en el de la lingüística històrica basca. Les evidències aportades i el nombre d’elements identificats, onze, descarten completament l’atzar, cosa que, combinada amb el fet que les probabilitats d’un manlleu de tot el sistema són pràcticament nul·les, implica que l’única opció possible és que ambdues llengües estiguin genèticament relacionades. This paper presents a summary of the evidence supporting the identification of the Iberian numeral system, structured in four sections: formal similarity with Basque numerals, internal combinatorics, proof of the value marks on coins featuring ban (1), erder (1/2) and śeŕkir (1/6), and favourable contexts. A special emphasis is placed on evidence derived from archaeological contexts, such as the stone weight from Puig Castellar, bearing abaŕ (10), and the dolium of Ruscino, with ogei (20). This paper also reviews the impact of the theory in the academic world, where it has nearly always been viewed favourably in Iberian studies and unfavourably in Basque historical linguistics. The evidence and the number of items identified (11) completely rule out a random relationship. This, combined with the virtually nil chance of a system-wide borrowing, bolsters the notion of a genetic relationship between the two languages.

Este artículo analiza una serie de inscripciones ibéricas en las que aparece el elemento -ḿi / -nai, para el que defendemos una interpretación o bien como pronombre personal de primera persona o bien como primera persona del verbo copulativo. De ello se desprende que un conjunto de inscripciones ibéricas, especialmente sobre cerámica, y en menor medida sobre plomo y piedra, podrían interpretarse como tituli loquentes y, en consecuencia, responderían a una tipología epigráfica bien conocida entre las culturas escritas del Mediterráneo occidental. El artículo indaga asimismo en los posibles modelos exógenos concretos que habrían podido motivar la adopción de este hábito, decantándose por la influencia de la epigrafía griega como motor principal., The present paper analyses a series of Iberian inscriptions in which the element -ḿi / -nai can be identified. We propose to interpret it either as the first-person personal pronoun or as the firstperson copulative verb. It follows that a large number of Iberian inscriptions, especially on pottery, and to a lesser extent on lead and stone, can be interpreted as tituli loquentes and, consequently, would respond to a well-known epigraphic typology among the written cultures of the western Mediterranean. The article also investigates the possible exogenous models that could have motivated the adoption of this habit, opting for the influence of Greek epigraphy as the main driving factor.

[spa] En este trabajo presentamos una nueva inscripción romana hallada en Riotinto (Huelva). se trata de una placa votiva dedicada a 'Salagin', un nuevo teónimo indígena, probablemente ibérico o turdetano., [eng] In this work we present a new Roman inscription found in Riotinto (Huelva). It is a votive plaque dedicated to Salagin, a new indigenous theonym, Iberian, Turdetania.

Jornadas de Jóvenes en Investigación Arqueológica, JIA (3as : 5-7 de mayo 2010 : Universitat Autònoma de Barcelona). Sesión 6. La arquitectura en Arqueología : nuevas perspectivas para una vieja disciplina. Amb el present treball volem posar el nostre granet de sorra per al coneixement de les diferents solucions que la humanitat ha enginyat per gestionar l'aigua, amb l'examen i estudi de les principals obres hidràuliques dutes a terme al llarg de la protohistòria a l'actual Plana de Lleida. La exhaustiva recollida d'informació i la confrontació i complementació d'aquesta amb l'estudi directe sobre el terreny, han permès ampliar les informacions sobre les diverses estructures d'abastiment i evacuació d'aigua en àmbit urbà desenvolupades durant la protohistòria, moltes de les quals encara no havien rebut el degut estudi. Els resultats aportats en el treball han permès conèixer amb més profunditat quines són les principals característiques de les estructures hidràuliques, saber una mica més sobre el seu funcionament, així com avaluar el seu procés de desenvolupament. With this paper, based on an examination and study of the main hydraulic structures built during protohistory on the present-day Lleida Plain, we aim to make our small contribution to the body of knowledge on the different solutions devised by humanity for managing water. An exhaustive compilation of information and its comparison and complementation with a field study has allowed us to increase the information we have about the various protohistoric urban water supply and evacuation structures, many of which have still not been adequately studied. The results of the study have given us a more profound knowledge of the main features of the hydraulic structures and have taught us a little more about how they worked and how they were developed.

[eng] Iberian is the best documented of all Palaeohispanic languages — it has the richest and most varied corpus, the longest chronology of attestation and largest territorial extension —, and yet it also remains one of the most enigmatic. As for its typological classification, it is considered to be an agglutinative language which may present ergative features; however, its hypothetical relationship with other languages, ancient or modern, is still uncertain. This paper presents the main ongoing lines of research and the most widely accepted hypotheses on the Iberian language and its written culture, placing special emphasis on current problems of interpretation and the main challenges ahead., El ibérico es la mejor documentada de las lenguas paleohipánicas —posee el corpus epigráfico más rico y variado, la cronología de atestación más extensa y la extensión territorial más amplia— y aún así sigue siendo una de las más enigmáticas. Según su clasificación tipológica, se considera que es una lengua aglutinante pero que puede presentar rasgos ergativos; sin embargo, su hipotética relación con otras lenguas, antiguas o modernas, sigue siendo incierta. Este trabajo presenta las principales líneas de investigación actuales y las hipótesis más ampliamente aceptadas sobre la lengua ibérica y su cultura escrita, con especial énfasis en los problemas vigentes y los retos para el futuro.

Treballs Finals de Grau de Lingüística. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona, Curs: 2018-2019, Tutora: Mariona Taulé Delor, [cat] El present treball és una proposta d’anàlisi de l’aparició de consonants oclusives de l’ibèric en posició de coda sil·làbica o, plosivitat, als textos en alfabet grec. La seva especificitat rau en el fet que aquesta possibilitat dins la fonotàctica de la llengua ibèrica només es pot copsar en aquesta escriptura, la grecoibèrica, mentre els signaris ibèrics, per la seva condició de semi-sil·labaris no ho permeten. S’ha estudiat el fenomen dins el seu context i s’ha mirat d’explicar conjugant l’anàlisi fonològica general i l’estadística, provant d’hipotetitzar sobre la seva inferència al corpus global de la llengua ibèrica. Si bé només es tracta d’una temptativa d’aproximació d’aquests dos camps, s’ha pogut veure com ofereixen eines que poden ser molt útils per a millorar el coneixement d’aquesta llengua, encara per desxifrar. Tot i ser molt minsos, els resultats de l’anàlisi estadística permeten seguir explorant la possibilitat de traduir a relacions numèriques alguns fenòmens lingüístics. El treball, no arriba prou lluny com per a generar un model que faci predictible l’aparició de codes als textos en semisil·labari, però permet defensar que el camí iniciat hi podria portar., [eng] This work is a proposal to an analysis of the occurrence of oral stops as syllable codas in Graeco-Iberian alphabet. Its particularity lies on the fact that this possibility only is observable in this writing system, called graeco-iberian, while is not in the other Iberian systems due to their semi-syllabic condition. This issue has been studied in its context and I have tried to explain by combining both phonological theory and statistics, in an attempt to hypothesize about its inference to the hole Iberian corpus. As far as it is just an attempt to get these two fields closer, it has been seen that is a useful tool that can help us to improve this undeciphered language knowledge. Despite its short scope, the results of the statistical analysis allows us to keep on explore the possibility of turning into numerical relations some linguistic phenomena. However, this work does not reach to create a model that would make the coda occurrences predictable in Iberian corpora, but allows us to argue that the started way could bring there.

[eng] The Iberian language is principally documented by more than 2000 inscriptions dated between the fifth century BCE and first century CE, drawn from a region of the Mediterranean belt that stretches from the Hérault river in French Languedoc to Almeria. It is currently an undeciphered language. We are able to read its texts fairly reliably and even analyse the briefest and most formulaic of them with some competence, but nonetheless are unable to understand its meaning. From a typological perspective, it is almost certainly an agglutinative language which may present ergative features. Its hypothetical relationships with other languages, ancient or modern, are, however, still unproven: although a relationship with Aquitanian or ancient Basque is not impossible, it is unclear whether this would be genetic or through contact., [spa] La lengua ibérica está documentada fundamentalmente por más de 2.000 inscripciones datables entre los siglos V a.E. y I d.E. en un territorio de la franja mediterránea que va desde el río Hérault en el Rosellón francés hasta Almería. Se trata, hoy por hoy, de una lengua indescifrada. Nos es posible leer con relativa seguridad sus textos y podemos incluso analizar con alguna competencia los más breves y formulares de ellos, pero sin embargo no somos capaces de comprender su significado. Desde un punto de vista tipológico, es prácticamente seguro que se trata de una lengua aglutinante y quizás presente rasgos de ergatividad. Sin embargo, sus hipotéticos parentescos con otras lenguas antiguas o modernas están todavía sin probar: aunque no es imposible una relación con la lengua aquitana o con el vasco antiguo, no se puede determinar si esta sería genética o de contacto.

In this paper we present four figures of the shelter of La Vacada, the stylistic characteristics and graphic conventions of which allow us to classify them as non- Levantine Rock Art. We suggest the possibility that these figures could belong to a proto-historic date with clear hellenistic-roman influence, emphasising the indigenous cultural and geographic context, which was as much celtiberian as Iberian.. We also analyse several decorated pottery fragments from Numancia and some iberian sites as parallels for the figures studied.En este artículo presentamos cuatro figuras dentro del conjunto del abrigo de La Vacada cuyas características estilísticas y convenciones gráficas permite descartar su pertenencia al arte levantino. Sugerimos la posibilidad de que estas representaciones pudieran adscribirse a época protohistórica ya avanzada con evidentes influencias helenístico- romanas, enfatizando el contexto geográfico y cultural indígena, tanto celtibérico como ibérico, al que se asocian. Se analizan algunos fragmentos cerámicos decorados numantinos e ibéricos como paralelos de las figuras estudiadas.

These pages introduce Isogloss, a journal devoted to the study of the variation of Romance and Iberian languages

Un seguit de recents campanyes d’excavació, en un dels principals jaciments ibèrics de Saus, ens van permetre localitzar les restes no esperades d’una ocupació molt més antiga, del neolític. Aquestes restes complementen les informacions que havien proporcionat altres troballes dels anys setanta del segle passat, i permeten dibuixar el mapa de l’ocupació humana a l’entorn de l’antic estany de Camallera en aquell període tan mal conegut a la zona., Several recent archaeological interventions in one of themain Iberian sites of Saus enabled us to find some unexpected remains of a Neolithic occupation. These remains complement the information provided by previous findings of the 70’s of the last century and enable to draw a map of human occupation around the lagoon of Camallera in that period so scarcely known in the area.

Després de quasi tres dècades d'haver finalitzat les excavacions a l'Olivet d'en Pujol fou possible reiniciar-les i explorar completament el jaciment. Aquestes noves dades aporten elements significatius sobre l'ocupació del lloc que modifiquen, amplien i precisen les notícies anteriorment publicades

Un seguit de campanyes d’excavació, entre 2007 i 2010, va permetre posar al descobert un sitjar situat a ponent de Saus, que forma part d’un antic mas ibèric actiu durant el segle V aC. Entre el molt material recuperat a l’interior de les sitges, la ceràmica grisa monocroma constitueix una categoria especial, en ser, moltes vegades, el principal fòssil director per establir les cronologies de molts estrats. Analitzem en detall les seves característiques., A series of excavation campaigns, between 2007 and 2010, allowed to discover a field of silos to the west of Saus, which pertained to an ancient Iberian farm from the fifth century BC. Among the plenty material found inside the silos, the grey monochrome ceramics form a special category since, as a frequent principal guide fossil, it allows to establish the chronology of the strata. This article analyses its features in detail.

En el present article volem il·lustrar el ventall de primerenques solucions que l’home va enginyar per a la recollida, l’emmagatzematge i l’evacuació de les aigües en l’àmbit urbà a Catalunya, amb l’examen i l’estudi de les principals obres hidràuliques dutes a terme al llarg de la protohistòria. Mitjançant l’anàlisi d’algunes de les estructures hidràuliques més representatives dels horitzons culturals de la primera edat del ferro i l’ibèric del Principat català, pretenem il·lustrar les principals característiques, formes i modes d’aparició, així com el desenvolupament dels primers sistemes de gestió de l’aigua de consum, aspectes indispensables per poder comprendre una mica millor els orígens i els primers passos de l’art del domini de l’aigua a les nostres terres., Our aim with this article is to illustrate the range of early solutions devised by humankind to collect, store and drain water in the urban settlements of Catalonia. We examine and study the main hydraulic projects built during protohistory and, through an analysis of some of the most representative hydraulic structures of the cultural horizons of the First Iron Age and Iberian Period in Catalonia, we attempt to illustrate the most important features, forms and methods used, as well as the development of the first systems for the management of water for consumption. These are essential aspects for improving our understanding of the origins of the art of controlling water in our area and the first steps taken in it.

Amb el present treball volem posar el nostre granet de sorra per al coneixement de les diferents solucions que la humanitat ha enginyat per gestionar l'aigua, amb l'examen i estudi de les principals obres hidràuliques dutes a terme al llarg de la protohistòria a l’actual Plana de Lleida. La exhaustiva recollida d’informació i la confrontació i complementació d’aquesta amb l'estudi directe sobre el terreny, han permès ampliar les informacions sobre les diverses estructures d'abastiment i evacuació d'aigua en àmbit urbà desenvolupades durant la protohistòria, moltes de les quals encara no havien rebut el degut estudi. Els resultats aportats en el treball han permès conèixer amb més profunditat quines són les principals característiques de les estructures hidràuliques, saber una mica més sobre el seu funcionament, així com avaluar el seu procés de desenvolupament., With this paper, based on an examination and study of the main hydraulic structures built during protohistory on the present-day Lleida Plain, we aim to make our small contribution to the body of knowledge on the different solutions devised by humanity for managing water. An exhaustive compilation of information and its comparison and complementation with a field study has allowed us to increase the information we have about the various protohistoric urban water supply and evacuation structures, many of which have still not been adequately studied. The results of the study have given us a more profound knowledge of the main features of the hydraulic structures and have taught us a little more about how they worked and how they were developed.

"Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006)" té l'objectiu fonamental de realitzar una tasca d'estudi i lexicalització de l'ibèric a partir dels textos epigràfics en aquesta llengua coneguts des de l'any 1991 fins al moment de finalització d'aquest estudi. El 1991 és, d'una banda, l'any de publicació del volum IV dels Monumenta Linguarum Hispanicarum de J. Untermann, on apareixen recollides la gran majoria d'inscripcions en llengua ibèrica, i, de l'altra, és també l'any d'edició del Lèxic d'inscripcions ibèriques de Velaza, que, tant per qüestions metodològiques com pel seu abast temporal, és el precedent immediat d'aquest. El material que ha servit de base per a la redacció d'aquesta tesi, per tant, és un material en certa manera de difícil accés, ja que es troba editat sols de manera esparsa en publicacions i revistes de caire divers. Així, doncs, una de les finalitats de la tesi és l'aglutinació i sistematització en una mateixa obra de tot aquest material epigràfic i, en aquest sentit, Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006) té la pretensió de funcionar de complement a les obres de referència citades més amunt. D'altra banda, quan ens enfrontem a l'estudi d'una llengua fragmentària i de família lingüística desconeguda, com és el cas que ens ocupa, l'augment del material escrit en aquesta llengua no suposa sols un increment quantitatiu, sinó també, i això és el que justifica en realitat aquesta tesi, significa també un progrés qualitatiu en el domini d'aquesta llengua. El material bàsic que apareix compilat en aquest lèxic el configuren unes 270 inscripcions en llengua ibèrica. Encara que aquest conjunt de textos epigràfics suposa un percentatge relativament baix respecte del total de 2000 epígrafs existents, és un conjunt molt significatiu del que representa aquesta epigrafia. En efecte, en aquestes 270 peces queda ja representada la gran majoria de suports i de sistemes de notació gràfica emprats per escriure l'ibèric. Aquests textos cobreixen també tot el territori i la cronologia en què creiem que es va desenvolupar la pràctica epigràfica en llengua ibèrica.El lèxic ha estat organitzat a la manera d'un diccionari, en el qual les formes ibèriques es troben ja transcrites i ordenades alfabèticament segons l'ordre llatí habitual. La majoria d'entrades, unes 850, recullen formes segmentades extretes directament dels epígrafs ibèrics, però, entre aquestes, se n'hi troben d'altres en les quals s'estudia, d'una manera més teòrica i general, el funcionament d'una expressió, una seqüència o un sufix recurrents. La tesi també consta d'una introducció general on es proporciona, d'una banda, la informació referent a la metodologia de treball i a l'estructuració de la tesi i on es descriu, de l'altra, la tradició lexicogràfica sobre l'ibèric i l'estat general de coneixement d'aquesta llengua. Al final de l'estudi, s'hi adjunten dos índexs de paraules, la presentació detallada del material i la transcripció dels textos analitzats., The aim of "Lèxic d'inscripcions ibèriques (1991-2006)" is to update the study and lexicalization of the Iberian language, taking into account the epigraphical texts known from 1991 till 2006. The lexicon has been structured as a dictionary in which the Iberian tokens are already transcripted and arranged in alphabetical order. Most of the forms, approximately 850, are directly attested in Iberian epigraphs; other entries report the analysis of a recurring segment, word or expression in this language. The introduction focuses on the methodology and structure of the survey. It also incorporates a description of the lexicographical tradition in the Iberian studies as well as a general review of the present knowledge of this language. Two word indexes, a detailed presentation of the material and the transcription of the texts can be found at the end of the lexicon.

Los monumentos turriformes son uno de los mejores soportes arquitectónicos para reflejar aspectos religiosos, rango social e ideología del poder tanto en el ámbito ibérico como en el púnico. A lo largo de este trabajo se va a tratar de aplicar un análisis metodológico e interpretativo centrado en el estudio arquitectónico, iconográfico y espacial de los monumentos turriformes norteafricanos para posteriormente aplicar dicha metodología a algunos ejemplos del sureste de la Península Ibérica. Creemos que este ensayo puede ser de utilidad a la hora de interrelacionar la proyección que esta manifestación arquitectónica y cultural tuvo a ambas orillas del Mediterráneo durante una misma época (siglos III y II a.C.). The tower-monuments are one of the best architectonic supports to reflect religious aspects, social rank and ideology as much in the Iberian culture as in the Punic one. Throughout this work one is going away to try to apply a methodological analysis trim in the architectonic, iconographic and space study of North African tower-monuments later to apply this methodology to some examples of the Southeastern of the Iberian Peninsula. Let us think that this test can be of utility to interrelating the projection that this architectonic and cultural manifestation had to both borders of the Mediterranean Sea during a same time (3th and 2h centuries B.C.).

[spa] En este articulo se muestra la evolución del urbanismo protohistórico en la costa central catalana desde el final de la Edad del bronce hasta la conquista romana. Los primeros asentamientos protourbanos aparecen durante el siglo ViI aC al sur de Cataluña; en general, son yacimientos pequeños, situados en lo alto de colinas con fuertes pendientes; su estructura interna se basa en una calle longitudinal, con casas alineadas en uno o ambos lados. Como una excepción, el yacimiento del Barranc de Gàfols tiene diversas calles, lo que forma casi una parrilla ortogonal. Durante el periodo ibérico la existencia de asentamien- tos protourbanos se extiende a todo el territorio catalán. Diversas areas muestran una jerarquia clara de asentamien- tos que abarca desde grandes yacimientos fortificados de un carácter urbano propio (cerca de 10 ha. de superficie) hasta nucleos agrícolas muy pequeños dispersos en las llanuras, pasando por otras ciudades de medidas medianas (de 0,l a 2 ha). La organización interna de los asentamientos depende en gran manera de sus medidas y de la topografia; así pues hay varios modelos: los yacimientos más grandes están generalmente situados en las laderas de las colinas y organizados en terrazas, mientras que los asentamientos medianos tienden a ocupar la parte alta de las colinas cónicas, las cuales estan protegidas por una muralla circular., [eng] This paper describes the evolution of proto-historic urbanism in the central Catalan coastal region from the Late Bronze Age to the time of Roman conquest. The first proto-urban settlements appear during the VIIth. century BC in southern Catalonia; in general, they are small sites, located on the top of hills with steep slopes; their interna1 structure is based on one longitudinal street, with houses aligned on one or both sides. As an exception, the settlement of Barranc de Ghfols has several streets, which form a nearly orthogonal grid. During the Iberian period proto-urban settlements were established throghout Catalonia. Several areas show a clear hierarchy of settlements, which ranges from large fortified sites of a properly urban character (of up to 10 ha in surface) to very small agricultura1 nuclei scattered on the lowlands, with other medium size towns (from 0,l to 2 ha) in between. The internal organization of settlements is strongly dependant on size and topography. As a result there are different models: the largest sites are generally on hillsides and organized on terraces, whereas the medium settlements tend to occupy the top of conical hills, protected by a surrounding wall.