Search

info:eu-repo/semantics/publishedVersion

En aquest treball de final de màster he posat les bases per a la creació d'un traductor automàtic basat en regles a través del programari a codi lliure Apertium en Windows, desenvolupat per la Universitat d'Alacant. La parella d'idiomes en qüestió és italià-fanés. En el marc teòric he parlat del fanés, un idioma minoritari i varietat lingüística del romanyès, que es parla en la part del nord de la regió italiana de les Marques. Després, he definit la traducció automàtica i més en específic la basada en regles i les seves característiques. Finalment, he desenvolupat la preparació de l'entorn Ubuntu per a instal·lar Apertium i he il·lustrat el meu flux de treball en la creació d'entrades en els diccionaris que compondran el traductor automàtic basat en regles. Havent de crear un diccionari lingüístic digital fanés des de zero, m'he enfrontat a moltes dificultats ja que no tenia coneixements previs d'Apertium i a més perquè el fanés no té una gramàtica oficial ni una acadèmia lingüística reguladora. No obstant això, he pogut comprovar que gairebé totes les entrades que he inserit funcionen i que potser en un futur pròxim es podran incrementar el número d'entrades per finalment completar-lo. En este trabajo de final de máster he puesto las bases para la creación de un traductor automático basado en reglas a través del software de código libre Apertium, desarrollado por la Universidad de Alicante. La pareja de idiomas en cuestión es italiano-fanés. En el marco teórico he hablado del fanés, un idioma minoritario y variedad lingüística del romañol, que se habla en la parte norteña de la región italiana de las Marcas. Luego, he definido la traducción automática y más en específico la basada en reglas y sus características. Finalmente, he desarrollado la preparación del entorno Ubuntu en Windows para instalar Apertium y he ilustrado mi flujo de trabajo en la creación de las entradas en los diccionarios que compondrán el traductor automático basado en reglas. Teniendo que crear un diccionario lingüístico digital fanés desde cero, me he enfrentado a muchas dificultades ya que no tenía conocimientos previos de Apertium y además porque el fanés no tiene una gramática oficial y una academia lingüística reguladora. No obstante, he podido comprobar que casi todas las entradas que he insertado funcionan y que quizás en un futuro no muy lejano, podrán incrementar el número de entradas para finalmente ser completado. In this master's final project I have laid the foundations for the creation of a rule-based machine translation through the open source software Apertium, developed by the University of Alicante. The language pair I worked on is Italian-Fanés. First, I talked about Fanés, a minority language and linguistic variety of Romagnol, spoken in the northern part of the Italian region of the Marche. Then, I have defined what is machine translation and more specifically, the one based on rules and its characteristics. As a last part, I described the preparation of the Ubuntu environment on Windows to install Apertium and I illustrated my workflow in the creation of the entries in the dictionaries that will build up the machine translator. Having to create the first digital dictionary of Fanés from scratch, I have faced many difficulties since I had no prior knowledge of Apertium and also because Fanés does not have an official grammar and a regulatory linguistic academy. However, I have been able to verify that almost all the entries that I have been able to insert they do work, and that perhaps in the future the number of entries may be increased and finally completed.

La crònica recull les novetats en matèria lingüística a la Comunitat Foral de Navarra publicades entre el juliol i el desembre de 2018. En aquest període no s'han aprovat normes ressenyables ni pel Parlament ni pel Govern foral. En aquests mesos, principalment es pot destacar les convocatòries d'ajuts i subvencions per a l'ús de l'euskera emeses per l'Administració local i el Govern foral., The text includes new regulations that affect the uses, the linguistic rights and the legal system of the language in Navarre passed during the second half of the year (between July and December 2018)., La crónica recoge las novedades en materia lingüística en la Comunidad Foral de Navarra publicadas entre julio y diciembre de 2018. En este periodo no se han aprobado normas reseñables ni por el Parlamento ni por el Gobierno foral. En estos meses, principalmente cabe destacar las convocatorias de ayudas y subvenciones para el uso del euskera emitidas por la Administración local y el Gobierno foral.

En compliment del que estableix el vigent Estatut d'autonomia, la Llei 10/2009, de 22 de desembre, volia donar visibilitat i provocar l'emersió de les llengües minoritàries que es parlen a Aragó. La derogació per la Llei 3/2013, de 9 de maig, va frustrar-ne l’emersió. Es pot dir que aquesta darrera «llei de llengües» és en el fons una «no llei de no llengües», ja que en provoca la desregulació, les relega a l'àmbit privat, i fins i tot prescindeix de la denominació. Tot això suposa una violació de la normativa internacional sobre llengües minoritàries, ja integrada a la nostra ordenació, i una vulneració de l'Estatut d'autonomia aragonès i, a més a més, de la Constitució espanyola., In compliance with the provisions of the Statute of Autonomy currently in effect, Act 10, dated December 22, 2009, aimed to give the minority languages spoken in Aragon visibility and stimulate their emergence. Its repeal by Act 3, dated May 9, 2013, frustrated this emergence. One can well affirm that this most recent "language law" is in reality "a non-language non-law," since it brings about a state of language deregulation, relegating the languages to the private domain, and even dispensing with their denominations. All of this constitutes a violation of international standards on minority languages, which have already been incorporated into our legal system, a violation of the Aragonese Statute of Autonomy, and on top of that, of the Spanish Constitution., En cumplimiento de lo dispuesto en el vigente Estatuto de Autonomía, la Ley 10/2009, de 22 de diciembre, pretendió dar visibilidad y provocar la emersión de las lenguas minoritarias que se hablan en Aragón. Su derogación por la Ley 3/2013, de 9 de mayo, frustró dicha emersión. Bien puede afirmarse que esta última «ley de lenguas» es en el fondo una «no ley de no lenguas», ya que produce la desregulación de las mismas, su arrinconamiento al ámbito privado e incluso prescinde de su denominación. Todo ello supone una violación de la normativa internacional sobre lenguas minoritarias, ya integrada en nuestro ordenamiento, y una vulneración del Estatuto de Autonomía aragonés y, por añadidura, de la Constitución española.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries és un dels principals instruments existents en l’àmbit europeu que pretén protegir el patrimoni lingüístic del continent a través de mesures de garantia de l’ús d’aquestes llengües en els seus respectius entorns. 25 anys després de la seva aprovació i 20 anys després de la seva entrada en vigor, la Carta ofereix llums i ombres en la consecució dels seus objectius. Particularment difícil resulta la protecció de llengües febles o disperses, o d’algunes llengües immigrades, per les quals ni la Carta ni altres instruments jurídics ofereixen garanties efectives de conservació i desenvolupament. SI bé un balanç global de l’existència de la Carta en aquests 25 anys ha de ser positiu, existeix un bon nombre d’aspectes en els quals es precisa una actualització tant en continguts, a través de la seva reinterpretació, com en els procediments de ratificació de nous països o de monitorització del seu compliment., The European Charter for Regional or Minority Languages is one of Europe’s main instruments for protecting the continent’s linguistic heritage, by means of measures guaranteeing the use of said languages in their respective environments. Twenty-five years after its approval and twenty following its entry into force, the charter has seen both successes and failures in achieving its goals. Particularly difficult has been the protection of weak or dispersed languages, or some immigrant languages, for which neither the charter nor other legal instruments provide effective guarantees of conservation and development. Although the overall conclusion with regard to the charter’s existence over these past twenty-five years must be a positive one, there are a good number of aspects calling for an update of both contents, through their reinterpretation, and of procedures for ratifying new countries and for monitoring its compliance., La Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias es uno de los principales instrumentos existentes en el ámbito europeo que pretende proteger el patrimonio lingüístico del continente a través de medidas de garantía del uso de tales lenguas en sus respectivos entornos. 25 años después de su aprobación y 20 años después de su entrada en vigor, la Carta ofrece luces y sombras en la consecución de sus objetivos. Particularmente difícil resulta la protección de lenguas débiles o dispersas, o de algunas lenguas inmigradas, para las que ni la Carta ni otros instrumentos jurídicos ofrecen garantías efectivas de conservación y desarrollo. Si bien un balance global de la existencia de la Carta en estos 25 años debe ser positivo, existen un buen número de aspectos en los que se hace precisa una actualización tanto en contenidos, a través de su reinterpretación, como en los procedimientos de ratificación de nuevos países o de monitorización de su cumplimiento.

La crònica recull les novetats normatives en matèria lingüística a la Comunitat Foral de Navarra publicades entre gener i juny de 2018. En aquest període cal destacar l'aprovació del nou decret que regula els criteris d'ús i d'expressió gràfica de les denominacions oficials dels nuclis de població de Navarra, les modificacions puntuals en la plantilla orgànica de l'Administració de la Comunitat Foral de Navarra i dels seus organismes autònoms, incloent-hi places que requereixen el coneixement de l'euskera, i l'aprovació del reglament de provisió de llocs de treball del Personal d'Administració i Serveis de la Universidad Pública de Navarra. Així mateix, s'ha publicat la nova Llei foral de contractes públics, que inclou la incentivació del coneixement de l'euskera en els serveis d'atenció al públic subcontractats. Finalment, pel que fa a la jurisprudència, en el període recollit el TS no admet a tràmit el recurs de cassació contra una sentència del TSJ de Navarra de 2016 que sentenciava que una oferta pública de feina va ser contrària al dret perquè va preveure places que requerien el coneixement de l'euskera sense que aquest requisit s'establís en la plantilla orgànica., The text includes new regulations that affect the uses, the linguistic rights and the legal system of the language in Navarre passed during the first half of the year (between January and June 2018)., La presente crónica recoge las novedades normativas en materia lingüística en la Comunidad Foral de Navarra publicadas entre enero y junio de 2018. En este periodo cabe destacar la aprobación del nuevo decreto que regula los criterios de uso y de expresión gráfica de las denominaciones oficiales de los núcleos de población de Navarra, las modificaciones puntuales realizadas en la plantilla orgánica de la Administración de la Comunidad Foral de Navarra y de sus organismos autónomos, incluyendo plazas que requieren el conocimiento del euskera, y la aprobación del reglamento de provisión de puestos de trabajo del personal de Administración y Servicios de la Universidad Pública de Navarra. Asimismo, se ha publicado la nueva Ley Foral de Contratos Públicos, que incluye la incentivación del conocimiento del euskera en los servicios de atención al público subcontratados. Finalmente, en lo que se refiere a la jurisprudencia, en el periodo recogido el TS inadmite a trámite el recurso de casación contra una sentencia del TSJ de Navarra de 2016 que fallaba que una oferta pública de empleo fue contraria a Derecho por prever plazas que requerían el conocimiento del euskera sin que dicho requisito se estableciese en la plantilla orgánica.

O artigo 7 da Carta Europea para as Linguas Rexionais ou Minoritarias (Consello de Europa) constitúe un marco lexislativo de extraordinario potencial para a protección e a promoción de todas as linguas minoritarias (mesmo as non europeas), nomeadamente daquelas máis vulnerábeis, que, a miúdo, carecen dunha lexislación doméstica básica orientada a contribuír ao seu fortalecemento. Neste achega ofrecemos unha descrición valorativa dos aspectos máis salientábeis deste artigo, cunha breve reflexión sobre a súa repercusión nas linguas minoritarias do Estado español só cubertas polo citado artigo, L'article 7 de la Carta europea per a les llengües regionals o minoritàries (Consell d'Europa) constitueix un marc legislatiu d'extraordinari potencial per a la protecció i la promoció de totes les llengües minoritàries (incloses les no europees), especialment d'aquelles més vulnerables que, sovint, manquen d'una legislació nacional bàsica orientada a contribuir al seu enfortiment. En aquesta contribució oferim una valuosa descripció dels aspectes més importants d'aquest article, amb una breu reflexió sobre el seu impacte en les llengües minoritàries de l'Estat espanyol només cobert per l'article citat., Article 7 of the European Charter for Regional or Minority Languages (Council of Europe) provides an extraordinary, powerful, legislative framework for the protection and promotion of all minority languages (including non-European), particularly the most vulnerable, which often lack basic national legislation aimed at strengthening them. In this work, we offer a value-based description of the most salient aspects of this article, with a brief reflection on its impact on the minority languages of Spain covered only by the same., El artículo 7 de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o Minoritarias (Consejo de Europa) constituye un marco legislativo de extraordinario potencial para la protección y la promoción de todas las lenguas minoritarias (incluidas las no europeas), especialmente de aquellas más vulnerables que, a menudo, carecen de una legislación nacional básica orientada a contribuir a su fortalecimiento. En esta contribución ofrecemos una valiosa descripción de los aspectos más importantes de este artículo, con una breve reflexión sobre su impacto en las lenguas minoritarias del Estado español solo cubierto por el artículo citado.

La crónica recoge las novedades normativas en materia lingüística en la Comunidad Foral de Navarra publicadas entre julio y diciembre de 2017. En este periodo se ha aprobado el nuevo decreto que regula el uso del euskera en la Administración pública navarra y en su Administración institucional, se ha modificado brevemente el Estatuto del organismo autónomo «Euskarabidea-Instituto Navarro del Euskera» y se han convocado sendas ayudas para la enseñanza del euskera a personas adultas para el periodo de octubre de 2017 a septiembre de 2018 y para el aprendizaje y/o perfeccionamiento del euskera para el profesorado. Asimismo, se ha publicado la designación de suplencias de las personas titulares de las Direcciones de Servicio y de las Jefaturas de Sección de «Euskarabidea-Instituto Navarro del Euskera». Finalmente, el Gobierno de Navarra ha aprobado la denominación oficial en euskera del municipio de Ujué (Uxue)., The text includes new regulations that affect the uses, the linguistic rights and the legal system of the language in Navarre passed during the second half of the year (between July and December 2017)., La crònica recull les novetats normatives en matèria lingüística de la Comunitat Foral de Navarra publicades entre juliol i desembre de 2017. En aquest període s'ha aprovat el nou decret que regula l'ús de l'eusquera en l'Administració pública navarresa i en la seva Administració institucional, s'ha modificat breument l'Estatut de l'organisme autònom «Euskarabidea-Instituto Navarro del Euskera» i s'han convocat sengles ajuts per a l'ensenyament de l'eusquera a persones adultes per al període d'octubre de 2017 a setembre de 2018 i per a l'aprenentatge i/o perfeccionament de l'eusquera per al professorat. Així mateix, s'ha publicat la designació de suplències de les persones titulars de les Direccions de Servei i de les Direccions de Secció d'«Euskarabidea-Instituto Navarro del Euskera». Finalment, el Govern de Navarra ha aprovat la denominació oficial en eusquera del municipi d'Ujué (Uxue).

This article provides a succinct analysis of twenty years since the entry into force of the European Charter for Regional or Minority Languages and highlights the achievements made as well as its future challenges. The text goes through the positive aspects of the Charter, namely the visibility given to minority language communities in Europe, the positioning of minority languages on the political agenda of an international organisation such as the Council of Europe as well as on the agenda of the national debates about the promotion and protection of minority languages. It also identifies the current challenges of the Charter and classifies them into six main blocks, namely the stagnation of the ratification process by Member States, the geopolitical tensions affecting the work of the Council of Europe as well as the Charter Secretariat, the new information and communication technologies, the lack of punitive actions in cases of non-compliance by Member States, immigration and the neoliberal dominant discourses on linguistic diversity and multilingualism., Este artículo hace un análisis sucinto de los veinte años de la entrada en vigor de la Carta Europea de las Lenguas Regionales o mMnoritarias y expone los hitos alcanzados durante estas dos décadas y los retos de futuro. El texto repasa los aspectos positivos, como la visualización de las minorías lingüísticas de Europa, el tratamiento de las lenguas regionales en la agenda política de un organismo internacional como el Consejo de Europa o la aparición de debates nacionales sobre la promoción y la protección de las lenguas. Igualmente, identifica y agrupa en seis grandes bloques los retos en los cuales tiene que hacer frente la Carta, como el estancamiento de las ratificaciones por parte de los estados miembros, las tensiones geopolíticas que afectan al trabajo del Consejo de Europa y el Secretariado de la Carta, las nuevas tecnologías y formas de comunicación, la falta de mecanismos sancionadores de la Carta, la inmigración o los discursos neoliberales dominantes sobre la diversidad lingüística y el multilingüismo., Aquest article fa una anàlisi succinta dels vint anys de l’entrada en vigor de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries i exposa les fites assolides durant aquestes dues dècades i els reptes de futur. El text repassa els aspectes positius, com ara la visibilització de les minories lingüístiques d’Europa, el tractament de les llengües regionals a l’agenda política d’un organisme internacional com el Consell d’Europa o l’aparició de debats nacionals sobre la promoció i la protecció de les llengües. Igualment, identifica i agrupa en sis grans blocs els reptes als quals ha de fer front la Carta, com ara l’estancament de les ratificacions per part dels estats membres, les tensions geopolítiques que afecten el treball del Consell d’Europa i el Secretariat de la Carta, les noves tecnologies i formes de comunicació, la manca de mecanismes sancionadors de la Carta, la immigració o els discursos neoliberals dominants sobre la diversitat lingüística i el multilingüisme.

Aquesta tesi doctoral té com a objecte l’anàlisi comparat del tractament legal que reben les diferents llengües d’Espanya i de Suïssa en les constitucions i en la legislació respectives, tot considerant que Espanya i Suïssa són dos estats plurilingües i amb una organització territorial complexa. El treball és fet dins del Dret Constitucional; però té en compte també altres ciències socials, com ara la Ciència Política, la Teoria Política, anàlisi de les polítiques públiques o la sociolingüística. La comparació vol comprendre el sistema de drets lingüístics que ha bastit cada país. I conéixer, en conseqüència, la seguretat lingüística que hi tenen els parlants de les diferents llengües. L’estudi aporta una perspectiva nova i més complexa per a veure les limitacions del sistema de drets lingüístics espanyol, tenint en compte que aquest sistema es fonamenta en el principi de jerarquia lingüística. La investigació mostra la realitat plurilingüe de cada país, la regulació legal-constitucional suïssa i espanyola, els eixos centrals de les polítiques públiques i la jurisprudència principal en matèria lingüística. Segueix una metodologia comparativa que contribueix a entendre de manera més adequada el sistema de seguretat lingüística i jerarquia lingüística dels dos països. El treball constata que Suïssa, durant el segle XIX, esdevé un estat-nació contemporani que trenca amb la seua tradició medieval i moderna d’usar l’alemany en la documentació oficial i s’afirma com un estat amb diverses llengües nacionals i oficials. Suïssa desenvoluparà un nou projecte nacional-estatal, plurilingüe i federal, sense tensions lingüístiques i territorial significatives, que trenca amb l’axioma dominant a Europa occidental d’un estat, una nació, una llengua. Actualment, Suïssa és format un estat que té quatre llengües oficials en les institucions federals, però que, en la majoria de les localitats, districtes i cantons és oficialment i col·lectivament monolingüe en alemany, francés, italià o romanx; mentre els poders públics impulsen una política activa per aconseguir que els ciutadans suïsos siguen individualment plurilingües i coneguen, com a mínim, dues llengües nacionals suïsses i una llengua estrangera. Quan Espanya esdevé un estat-nació contemporani, trenca amb la seua tradició de les èpoques medieval i moderna d’usar diverses llengües en les institucions i només declara una llengua oficial i nacional, el castellà. El nou projecte nacional serà uniformista i centralista, però des de finals del segle XIX té fortes resistències en l’Espanya perifèrica i sobretot allà on es parlen llengües diferents de la castellana. En part d’aquestes zones, hi ha projectes nacionals perifèrics que qüestionen el nacionalisme espanyol dominant i fins i tot la integritat territorial de l’estat espanyol. De fet, Espanya és un estat-nació amb importants conflictes entre diferents nacionalismes dins del seu territori i amb problemes territorials i lingüístics significatius. Des de la Constitució de 1978, Espanya ha canviat el seu model lingüístic amb una única llengua reconeguda i una centralització del poder polític per una distribució autonòmica semifederal del poder territorial i per un reconeixement jeràrquic i desigual de les llegües espanyoles. En aquests moments, per tant, el nou model lingüístic situa el castellà, llengua oficial de l’Estat, en una posició de predomini i després hi ha diversos graus de reconeixement de les altres llengües espanyoles, que van des de la cooficialitat fins a l’absoluta ignorància. La tesi reflexiona, finalment, sobre les propostes i els debats que pretenen modificar l’actual sistema espanyol de reconeixement de les llengües espanyoles; distingint, a grans trets, dues posicions. Un bloc de propostes que vol reforçar la jerarquia lingüística i la posició del castellà. Un altre bloc que pretén aconseguir una major igualtat en el reconeixement de les diferents llengües espanyoles i en els drets lingüístics dels seus parlants. La qüestió, arribats a aquest punt, és si és possible amb l’actual article tercer de la Constitució un plurilingüisme oficial, amb plena igualtat de les llengües, orientat a la seguretat lingüística dels parlants de totes les llengües espanyoles. L’estudi opta, finalment, per defensar una reforma de l’article 3rd de la Constitució per a eliminar la jerarquia lingüística, reconéixer quatre llengües oficials de l’estat (espanyol o castellà, català o valencià, gallec i basc), reconéixer també l’oficialitat de les altres llengües espanyoles (occità, àrab, tamazight, astrulleonés, aragonés, portugués, haquetia i caló) al territori on són parlades, i afavorir la supervivència de totes les llengües d’Espanya This thesis wants to make a comparative analysis of the legal treatment of the different languages of Spain and Switzerland in the constitutions and legislation of the two countries; considering than Spain and Switzerland are multilingual states with a complex territorial organization. Is a Constitutional Law’s work; but also have in mind other social sciences like Political Science, Political Theory, Public Policy Analysis and Sociolinguistics. The comparison wants to understand the system of language rights in each country. And wants to know, therefore, the linguistic security that there are speakers of different languages. The study provides a new and more complex perspective to understand the limitations of the system of Spanish language rights because this system is based in the principle of linguistic hierarchy. The research shows the multilingual reality of each country, the Swiss and Spanish constitutional-legal regulation, the cornerstones of public policy and its main linguistic jurisprudence. It follows a comparative methodology that helps to understand more adequately the level of linguistic security or linguistic hierarchy of the two countries. The work shows that Switzerland, in the nineteenth century, became a contemporary nation-state and breaks with its tradition of medieval and modern ages of using German in official documentation and became a state with several national and official languages. Switzerland will developed a new project of nation-estate, multilingual and federal, without significant territorial and linguistic problems, breaking with the dominant axiom in Western Europe of a state, a nation, a language. Currently, Switzerland is a state who has four official languages at the federal institutions, but most towns, districts and estates are collectively and officially monolingual in German, French, Italian or Romansh; while publics authorities encourage an active policy in order to ensure that Swiss citizens can be individually multilingual and can learn at least two Swiss national languages and a foreign language. When Spain became a contemporary nation-state breaks with its tradition of medieval and modern ages of using several languages in its institutions and only declares one official national language, Spanish or Castilian language. The new Spanish national project will be centralized and uniform, but since the late nineteenth century has a strong resistance in the peripheral areas, especially where people speak other languages, not Spanish. In part of these areas they are peripheral national projects that challenge the dominant Spanish nationalism and even the territorial integrity of Spain. In fact, Spain is a contemporary nation-state with important conflicts between different nationalisms in its territory and with significant territorial and linguistic problems. Since the adoption of the 1978 Constitution of 1978, Spain has changed its uniform linguistic model and the centralization of politic power for a regional semifederal distribution of territorial power and for an unequal and hierarchical recognition of Spanish languages. At present, therefore, the new model puts the Spanish language, the official language of the State, in a position of dominance and then there are various degrees of recognition of other Spanish languages, ranging from the coofficialty status to the absolute ignorance. The thesis reflects on the proposals and discussions that aim to change the current system of recognition of Spanish languages; distinguishing, in general terms, two positions. A block of proposals aims to strengthen the linguistic hierarchy and the position of Spanish Language. Another block aims to achieve greater equality in the recognition of the different Spanish languages and the linguistic rights of their speakers. The question at this point is whether it is possible with the current third article of the Spanish Constitution an official multilingualism, with full equality of languages and oriented to linguistic security of the speakers of all Spanish languages. The work chooses finally to defend a reform the 3rd Article of the Constitution to remove the linguistic hierarchy, recognize four official languages of the state (Spanish or Castilian, Catalan or Valencian, Galician and Basque), recognize also the official status of the other Spanish languages in its territory (Occitan, Arabic, Tamazight, Asturleonese, Aragonese, Portuguese, Haketia and Roma), and encourage the survival of all languages of Spain.

Aquest treball de final de grau vol ser un treball acadèmic de recerca i de documentació sobre l'ús del català a les institucions internacionals, en concret a les Nacions Unides i a la Unió Europea. Per fer-ho, s'estudiarà la funció i el funcionament de les institucions internacionals (la seva formació, el seu format, els seus serveis, etc.), l'ús de les llengües oficials (quines són, quina cabuda hi té el català, etc.). Posteriorment s'analitzarà la situació de les llengües minoritàries al món per poder tenir una visió més global i internacional i conèixer més l'actualitat. Finalment s'entrevistarà intèrprets de les Nacions Unides i de la Unió Europea per tal d'adquirir un punt de vista molt més proper i humà. Amb aquests tres grans apartats es pretén extreure una conclusió crítica i objectiva sobre la situació del català a l'actualitat i sobre com poden les institucions ajudar-lo a mantenir-se viu i sa com a llengua Este Trabajo de fin de grado quiere ser un Trabajo académico de investigación y de documentación sobre el uso del catalán en las instituciones internacionales, en concreto en las Naciones Unidas y en la Unión Europea. Para hacerlo, se estudiará la función y el funcionamiento de las instituciones internacionales (su formación, su formato, sus servicios, etc.), el uso de las lenguas oficiales (cuáles son, qué cabida tiene el catalán, etc.). Posteriormente se analizará la situación de las lenguas minoritarias en el mundo para poder tener una visión más global e internacional y conocer más la actualidad. Finalmente se entrevistará intérpretes de las Naciones Unidas y de la Unión Europea para adquirir un punto de vista más próximo y humano. Con estos tres grandes apartados se pretende extraer una conclusión crítica y objetiva sobre la situación del catalán en el presente y sobre cómo pueden las instituciones ayudar a mantenerlo vivo y sano como lengua This final Project wants to be an academic Project of investigation about the use of Catalan in the international institutions, specifically in the United Nations and in the European Union. To do so, we will study the function of these international institutions and how they work (their formation, their structure, their services, etc.), the use of the official languages (which are they, if Catalan could be one or not, etc.). Afterwards, we will analyse the situation of minority languages in the world to be able to have a more global and international vision and to get to know better the present situation. Finally, we will interview interpreters in the United Nations and in the European Union to acquire a more close and human point of view. With these big three blocks, we pretend to extract a critic and objective conclusion about the actual situation of the Catalan in the present and how can institutions help to keep its health and its future as a language

International audience; El volum “Unité et diversité de la linguistique” aplegava intervencions realitzades por investigadores del Centre d’Etudes Linguistiques (notablement en el seminari “Les mercredis du CEL”, 2008-2009), o por diferents especialistes invitats por el equipo doctoral EA 1663 (CEL). Los temes son los de la antropologia lingüística, la pragmàtica, la dialectologia y la sociolingüística, aplicats a materials contemporanis (francès, anglès) y a las llengües regionals en regressió de França i del Mediterrani. Sobre un fondo de unitat de la lingüística se evoca ací un període de la investigació universitària francesa, quan la universitat de Lyon començava noves mutacions col·lectives de la seua lingüística.; Der Band «Unité et diversité de la linguistique» enthält Beiträge von verschiedenen Forschern oder Gästen des Centre d’Etudes Linguistiques (Lyon, Frankreich), insbesondere anlässlich des Seminars «Les mercredis du CEL» (2008-2009).Die in diesem Buch behandelten Hauptthemen sind Sprachanthropologie, Sprachpragmatik, Dialektologie und Soziolinguistik. Sie ermöglichen die Auswertung moderner Daten (Französisch, Englisch), aber auch verschiedener Regionalsprachen (Frankreich, Mittelmeer).; The volume Unity and diversity of linguistics includes interventions of researchers from the Centre d'Etudes Linguistiques (Lyon, France), notably during the seminar «Les mercredis du CEL» (2008-2009), and by different guests during meetings organized by the EA 1663 team (CEL), in a period when the place of Lyon began new collective mutations in linguistics.The main themes of the book are social themes, notably those of linguistic anthropology, pragmatics, dialectology and sociolinguistics, mainly applied to contemporary corpora (French, English) and regional languages in regression in France and Mediterranean.; El volumen “Unidad y diversidad de la lingüística” incluye intervenciones realizadas por investigadores del Centre d’Etudes Linguistiques (durante el seminario “Les mercredis du CEL”, 2008-2009), o bien por diferentes especialistas invitados durante los encuentros científicos organizados por el equipo de acogida doctoral EA 1663 (CEL). Los temas abordados son los de la antropología lingüística, la pragmática, la dialectología y la sociolingüística, aplicados principalmente a materiales contemporáneos (francés, inglés) y a las lenguas regionales en regresión de Francia y del Mediterráneo. La resonancia social de este conjunto de textos es, pues, particularmente clara.Sin embargo, es sobre un fondo de unidad de la lingüística que se evoca un tiempo de la investigación universitaria francesa, cuando la lingüística de la universidad de Lyon empezaba nuevas mutaciones colectivas.; Le volume Unité et diversité de la linguistique comporte des interventions effectuées soit par des chercheurs du Centre d’Etudes Linguistiques, lors du séminaire « Les mercredis du CEL » programmé en 2008-2009, soit par différents invités au cours de rencontres organisées par les chercheurs romanistes ou anglicistes de l’équipe d’accueil EA 1663. Les thématiques abordées sont celles de l’anthropologie linguistique, de la pragmatique, de la dialectologie et de la sociolinguistique, principalement appliquées aux corpus contemporains (français, anglais) et aux langues régionales en régression, en France et dans la zone méditerranéenne. La résonance sociale de cet ensemble de textes est donc particulièrement nette.Pour autant c’est bien sur fond d’unité de la linguistique qu’un temps de la recherche universitaire est ici évoqué, au moment où la linguistique lyonnaise amorçait de nouvelles mutations collectives.; Il volume "Unité et diversité de la linguistique" comprende interventi realizzati sia da ricercatori del Centre d'Etudes Linguistiques (durante il seminario "Les mercredis du CEL", 2008-2009), sia da diversi specialisti invitati durante gli incontri scientifici organizzati dal gruppo di ricerca dottorale EA 1663 (CEL). I temi trattati sono quelli del l'antropologia linguistica, della pragmatica, della dialettologia e della sociolinguistica, applicati principalmente a materiali contemporanei (francese, inglese) e alle lingue regionali in regressione della Francia e del Mediterraneo. Quindi, la risonanza sociale di questo insieme di testi è chiara.Tuttavia, è su un fondo di unità della linguistica che si evoca un tempo della ricerca universitaria francese, quando la linguistica dell'università di Lyon iniziava nuove mutazioni collettive.

Les rapports entre didactique des langues et presse apparaissent immédiatement comme évidents : bas d'informations sur une civilisation, base de textes à commenter, prétexte à la discussion, les manuels de langue reproduisent très largement des articles de presse pour illustrer tel ou tel sujet. Une utilisation pensée de la presse en classe de langues s'avère plus compliquée : comment faire en sorte de développer une réponse authentique de la part des élèves, les faire réagir comme des lecteurs réels ? Et derrière cette idée, comment former le lectorat de demain pour cette presse ?

National audience; Les rapports entre didactique des langues et presse apparaissent immédiatement comme évidents : bas d'informations sur une civilisation, base de textes à commenter, prétexte à la discussion, les manuels de langue reproduisent très largement des articles de presse pour illustrer tel ou tel sujet. Une utilisation pensée de la presse en classe de langues s'avère plus compliquée : comment faire en sorte de développer une réponse authentique de la part des élèves, les faire réagir comme des lecteurs réels ? Et derrière cette idée, comment former le lectorat de demain pour cette presse ?

National audience; Les rapports entre didactique des langues et presse apparaissent immédiatement comme évidents : bas d'informations sur une civilisation, base de textes à commenter, prétexte à la discussion, les manuels de langue reproduisent très largement des articles de presse pour illustrer tel ou tel sujet. Une utilisation pensée de la presse en classe de langues s'avère plus compliquée : comment faire en sorte de développer une réponse authentique de la part des élèves, les faire réagir comme des lecteurs réels ? Et derrière cette idée, comment former le lectorat de demain pour cette presse ?

L'article tracta dels diferents aspectes d'una política lingüística de les institucions europees encara fragmentària i poc desenvolupada en molts aspectes. S'hi descriu l'ús de les llengües a les institucions, dels sistemes interns de gestió multilingüe de documents i reunions, del foment de l'estudi de les llengües europees per part dels ciutadans, i del suport, insegur, a les llengües dites "regionals i minoritàries". S'analitza l'ús en els textos de mots com "diversitat lingüística" per concloure que el seu sentit varia substancialment segons el moment i el context; i que el nacionalisme lingüístic més potent no l'exerceixen els parlants de les llengües com la catalana, sinó els defensors de les llengües d'Estat., This article deals with the different aspects of the linguistic policy of the European institutions, which is still fragmentary and little developed in many aspects. It describes the use of languages in the institutions, the internal systems of multilingual management of documents and meetings, the fostering of the study of European languages on the part of citizens, and the uncertain support for the so-called “regional and minority” languages. It analyses the use of such expressions as “linguistic diversity” in texts, to conclude that their meanings vary substantially depending on the moment and the context and that the strongest linguistic nationalism is not exercised by the speakers of languages such as Catalan, but rather by the defenders of State languages., El articulo trata de los diferentes aspectos de una política lingüística de las instituciones europeas aún fragmentaria y poco desarrollada en muchos aspectos. Se describe el uso de las lenguas en las instituciones, de los sistemas internos de gestión multilingüe de documentos y reuniones, del fomento del estudio de las lenguas europeas por parte de los ciudadanos, y del soporte, inseguro, a las lenguas dichas "regionales y minoritarias". Se analiza el uso en los textos de vocablos como "diversidad lingüística" para concluir que su sentido varia sustancialmente según el momento y el contexto; y que el nacionalismo lingüístico más potente no lo ejercen los hablantes de las lenguas como la catalana, sino los defensores de las lenguas de Estado.

Aquest article pretén donar compte de l'actual política lingüística que està duent a terme la Unió Europea mitjançant les seves institucions, principalment a través de la Comissió Europea. L'article descriu totes les iniciatives que afavoreixen en major o menor grau les llengües regionals o minoritàries. L'última part de l'article se centra en les perspectives de futur dels programes de la UE des del 2007 fins al 2013. Així, es presenten les principals accions i línies de finançament que, tot i estar pendents de ser aprovades definitivament pel Consell i pel Parlament europeus, és probable que aviat formin part de la nova generació de programes d'aprenentatge al llarg de la vida., This paper aims to give an account of the linguistic policy currently being carried out by the European Union through its institutions, mainly the European Commission. It describes all of the initiatives that favour regional or minority languages to a greater or lesser extent. The final part of the paper focuses on the future prospects of the EU programmes from 2007 until 2013. Thus, it presents the main programmes and lines of financing, which, despite pending final approval by the European Council and Parliament, are likely to form part of the 7th Framework Programme., Este artículo pretende dar cuenta de la actual política lingüística que está llevando a cabo la Unión Europea (UE) a través de sus instituciones, principalmente a través de la Comisión Europea. El artículo describe todas las iniciativas que en mayor o menor grado favorecen las lenguas regionales o minoritarias. La última parte del artículo se centra en las perspectivas de futuro de los programas de la UE desde 2007 hasta 2013. De acuerdo con esto, se presentan los principales programas y líneas de financiación que, aunque estén pendientes de ser aprobados definitivamente por el Consejo y por el Parlamento europeos, es probable que pronto formen parte del VII Programa Marco.

Francis Manzano, directeur de la publicationISBN 2-86847-412-8; International audience; Francis Manzano va considerar moltes vegades la importància i les funcions de la llengua bereber al Magrib. En aquest treball, modelitza la reculada d'aquesta llengua a l'illa de Djerba, una de les últimes posicions a Tunísia. La reflexió, de principi sistèmic i sociolingüístic permet comprendre com i per què aquesta llengua del nord d'Àfrica està ara directament amenaçada de desaparició.; Francis Manzano sprach mehrmals über die Bedeutung und Funktionen der berberischen Sprache im Maghreb. Bei dieser Arbeit modelliert er den Rückgang dieser Sprache auf der Insel Djerba, einer der letzten Positionen in Tunesien. Diese systemischen und soziolinguistischen Überlegungen ermöglichen ein besseres Verständnis dafür, wie und warum diese erste nordafrikanische Sprache heute vom Aussterben bedroht ist.; Francis Manzano dealt several times with the importance and functions of the Berber language of North Africa. From a field survey in the early 1990s, he models the decline of this language in the island of Djerba, one of the last positions in Tunisia. The reflection, of a systemic and sociolinguistic nature, seeks to understand how and why this original language of the region is now directly threatened with extinction.; Francis Manzano volvió varias veces sobre la importancia y las funciones del bereber en el Magreb. En este trabajo, modeliza el retroceso de esta lengua en la isla de Djerba, una de las últimas posiciones del bereber en Túnez. La reflexión, de orden sistémico y sociolingüístico permite comprender cómo y por qué esta lengua primera de África del Norte está ahora directamente amenazada de desaparición.; Francis Manzano est revenu plusieurs fois sur l’importance et les fonctions du berbère au Maghreb. A partir d’une enquête de terrain au début des années 1990, il modélise le recul de cette langue dans l’île de Djerba, l’une des dernières positions en Tunisie. La réflexion, d’ordre systémique et géolinguistique, s’attache à comprendre comment et pourquoi cette langue originelle de la région est à présent directement menacée de disparition.; Francis Manzano è tornato più volte sull'importanza e le funzioni del berbero nel Maghreb. In questo lavoro, modella il declino di questa lingua nell'isola di Djerba, una delle ultime posizioni del berbero in Tunisia. La riflessione, di ordine sistemico e sociolinguistico, permette di capire come e perché questa prima lingua del Nord Africa è ora direttamente minacciata di scomparsa.; Francis Manzano spiss ikkunsidra l-importanza u l-funzjonijiet tal-lingwa Berbera fil-Magreb. F'dan l-artikolu, huwa jimmudella t-tnaqqis ta 'din il-lingwa fil-gżira ta' Djerba. Ir-riflessjoni, sistemika u soċjolingwistika, tagħmilha possibbli li wieħed jifhem għaliex din il-lingwa oriġinali tal-Magreb hija hawnhekk mhedda direttament.