Search

[ES] El objetivo de este trabajo fue el de hallar una metodología que permitiera determinar la presencia de mamitis subclínica en el ganado caprino a partir de los análisis realizados con la Espectroscopía de Infrarrojo Medio con Transformada de Fourier (FT-MIR) en las muestras del Control Lechero Oficial. Para ello, se tomaron 540 muestras de leche de 180 cabras de raza Murciano-Granadina (360 muestras de glándula mamaria y 180 de leche ordeñada) procedentes de 7 granjas de la Comunidad Valenciana. Los animales fueron seleccionados para asegurar una elevada variabilidad en el RCS, número y mes de lactación. En las muestras de leche ordeñada se analizaron los marcadores inflamatorios lactoferrina, ¿Milk Amiloyd A¿ (MAA) y el Recuento de Células Somáticas (RCS) como estimadores de la presencia de mamitis. En las muestras de glándula mamaria se llevó a cabo un análisis bacteriológico, para determinar la presencia o ausencia de infección intramamaria. Los tres marcadores inflamatorios fueron analizados estadísticamente con objeto de identificar sus factores de variación. La lactoferrina varió significativamente con el factor granja, pero no por la presencia de infección intramamaria ni por el mes de lactación. El MAA también presentó diferencias significativas entre granjas. Además, tanto el MAA como el RCS aumentaron en los animales afectados de mamitis subclínica y en aquellos que se encontraban en un estado de lactación más avanzado. El número de lactación de las cabras no afectó significativamente a ninguno de los tres marcadores estudiados. Las calibraciones realizadas para estimar con FT-MIR el contenido de estos tres marcadores inflamatorios en las muestras del control lechero presentaron una baja precisión (coeficiente de determinación de 0,42 a 0,78; varianza explicada del 0,31 a 0,65). Por lo tanto, se concluye que, por el momento, no es posible identificar a los animales afectados de mamitis subclínica a partir de los análisis FT-MIR en las muestras del control lechero., [EN] The aim of this work was to find a methodology that would allow determining the presence of subclinical mastitis in goats from the analyzes carried out with Fourier Transform Mid-Infrared Spectroscopy (FT-MIR) in the Official Milk Control samples. 540 milk samples were taken from 180 goats of the Murciano-Granadina breed (360 samples from the mammary gland and 180 from milked milk) from 7 farms in the Valencian Community. The animals were selected to ensure high variability in SCR, number and month of lactation. In the milked samples, the inflammatory markers lactoferrin, "Milk Amiloyd A" (MAA) and the Somatic Cell Count (SCC) were analyzed as estimators of the presence of mastitis. Bacteriological analysis was carried out on the mammary gland samples to determine the presence or absence of intramammary infection. The three inflammatory markers were statistically analyzed in order to identify their variation factors. Lactoferrin varied significantly with the farm factor, but not due to the presence of intramammary infection or the month of lactation. The MAA also showed significant differences between farms. Furthermore, both MAA and RCS increased in animals affected by subclinical mastitis and in those that were in a more advanced lactation stage. The lactation number of the goats did not significantly affect any of the three markers studied. The calibrations performed to estimate with FT-MIR the content of these three inflammatory markers in the milk control samples showed low precision (coefficient of determination from 0.42 to 0.78; explained variance from 0.31 to 0.65). Therefore, it is concluded that, at the moment, it is not possible to identify the animals affected by subclinical mastitis from the FT-MIR analyzes in the samples of the dairy control.

[ES] La mamitis es una enfermedad infecciosa que afecta al ganado caprino lechero y que puede ocasionar cambios físicos, químicos y generalmente bacteriológicos en la leche, así como una disminución en su producción. Uno de los principales agentes etiológicos de las mamitis caprinas es Staphylococcus aureus, el cual es importante, no solo por la gravedad de los cuadros clínicos que ocasiona en los animales, sino también por su capacidad de producir enterotoxinas termoestables que pueden estar presentes en la leche y productos derivados y causar intoxicaciones en los consumidores. Por ello, se ha planteado el presente trabajo con el objetivo de estudiar la presencia de este patógeno en la leche comercializada de las granjas caprinas de la Comunidad Valenciana, así como evaluar su efecto sobre la calidad de la leche cruda de cabra utilizada como materia prima en la industria quesera. Se analizaron un total de 120 muestras de leche de tanque procedentes de 40 explotaciones caprinas (12 en la provincia de Valencia, 18 en la de Castellón y 10 en la de Alicante; tres muestreos por explotación) para determinar su calidad comercial (composición química, recuento de gérmenes totales, recuento de células somáticas, punto de congelación y presencia de residuos de antibióticos) y la presencia de S. aureus. Los resultados obtenidos indican que la presencia de S. aureus en la leche de tanque es bastante frecuente. Este microorganismo se detectó, en al menos uno de los tres controles realizados, en el 60 % de las granjas estudiadas siendo mayor este porcentaje en la provincia de Castellón (77,8 %) que en las de Alicante (50 %) y Valencia (41,7 %). El análisis estadístico de los datos mostró diferencias significativas entre provincias para los parámetros de calidad higiénica considerados, pero no se pudo demostrar que la presencia de S. aureus tuviera un efecto negativo sobre la calidad comercial de la leche de cabra. En vista de estos resultados, sería recomendable la realización de nuevos estudios sobre la presencia de este microorganismo y sus toxinas termoestables en la leche y derivados, ya que podrían representar un factor de riesgo para la seguridad alimentaria., [EN] Mastitis is an infectious disease affecting dairy goats, able to cause physical, chemical and generally bacteriological changes in milk, as well as a decrease in production. One of the main etiological agents of caprine mastitis is Staphylococcus aureus, which is important not only because of the severity of the clinical cases that it causes but also because of its ability to produce thermostable enterotoxins that could be present in milk and related products leading to food poisoning in consumers. Therefore, the aim of the present work was the study of the presence of this pathogen in marketed milk from goat farms of the Valencian Community, as well as the evaluation of its effect on the quality of the raw goat milk used in the cheese industry. A total of 120 samples of tank milk from 40 dairy goat farms (12 in the province of Valencia, 18 in Castellon and 10 in Alicante; three samplings per farm) were analyzed to determine their commercial quality (chemical composition, total germ count, somatic cell count, freezing point and presence of antibiotic residues) and the presence of S. aureus. The results obtained indicate that the presence of S. aureus in the bulk milk is quite frequent. This microorganism was detected, in at least one of the three controls carried out, in 60 % of the farms studied, being higher this percentage in the province of Castellon (77.8 %) than in Alicante (50 %) and Valencia (41.7 %). Statistical analysis of the data showed significant differences between provinces for the hygienic quality parameters considered, but could not prove that the presence of S. aureus had a negative effect on the commercial quality of the goat’s milk. In view of these results, further studies on the presence of this microorganism and its thermostable toxins in milk and derivatives would be advisable, as they could pose a risk factor for food safety., [CA] La mamitis és una malaltia infecciosa que afecta al ramat caprí lleter i que pot ocasionar canvis físics, químics i generalment bacteriològics en la llet, així com una disminució en la seua producció. Un dels principals agents etiológics de les mamitis caprines és Staphylococcus aureus, el qual és important, no sols per la gravetat dels quadros clínics que ocasiona en els animals, sinó també per la seua capacitat de produir enterotoxines termoestables que poden estar presents en la llet i productes derivats i causar intoxicacions en els consumidors. Per això, s'ha plantejat el present treball amb l'objectiu d'estudiar la presència d'este patogen en la llet comercialitzada de les granges caprines de la Comunitat Valenciana, així com avaluar el seu efecte sobre la qualitat de la llet crua de cabra utilitzada com a matèria primera en la indústria formatgera. Es van analitzar un total de 120 mostres de llet de tanc procedents de 40 granges caprines (12 a la província de València, 18 a la de Castelló i 10 a la d’Alacant; tres mostrejos per granja) per a determinar la seua qualitat comercial (composició química, recompte de gèrmens totals, recompte de cèl·lules somàtiques, punt de congelació i presència de residus d'antibiòtics) i la presència de S. aureus. Els resultats obtinguts indiquen que la presència de S. aureus en la llet de tanc és bastant freqüent. Aquest microorganisme s'ha detectat, en almenys un dels tres controls realitzats, en el 60 % de les explotacions estudiades sent major aquest percentatge a la província de Castelló (77,8 %) que a les d' Alacant (50 %) i València (41,7 %). L'anàlisi estadístic de les dades va mostrar diferències significatives entre províncies per als paràmetres de qualitat higiènica considerats, però no es va poder demostrar que la presència de S. aureus tinga un efecte negatiu sobre la qualitat comercial de la llet de cabra. Tenint en compte aquests resultats seria recomanable la realització de nous estudis sobre la presència d'aquest microorganisme i les seues toxines termoestables en la llet i derivats, ja que podria suposar un factor de risc per a la seguretat alimentària.

La mamitis és la malaltia que més pèrdues produeix en una explotació lletera. Actualment, hi ha un interès creixent per part dels consumidors, que s'interessen per com es generen els productes lactis i com és la cadena alimentària d'aquests productes. Tot el maneig de les explotacions té un efecte significatiu sobre la qualitat i seguretat alimentària, de manera que aquests aspectes han de ser fruit d'una concepció global de la producció. L'objectiu d'aquest estudi és conèixer més sobre les causes que fan disminuir la qualitat sanitària de la mamella en oví de llet i especialment les relacionades durant la munyida i el maneig. Per a això, es va realitzar un estudi preliminar dels factors que afecten indicadors de mamitis i posteriorment s'analitzaran dades de 25 explotacions d'oví de llet de Castella i Lleó, que tenen com a raça predominant la Raça Assaf i posseeixen de mitjana 565 caps. La mamitis es la enfermedad que más pérdidas produce en una explotación lechera. Actualmente, hay un interés cada vez mayor por parte de los consumidores, que se interesan por cómo se generan los productos lácteos y cómo es la cadena alimentaria de dichos productos. Todo el manejo de las explotaciones tiene un efecto significativo sobre la calidad y seguridad alimentaria, por lo que estos aspectos deben ser fruto de una concepción global de la producción. El objetivo de este estudio es conocer más sobre las causas que hacen disminuir la calidad sanitaria de la ubre en ovino de leche y especialmente las relacionadas durante el ordeño y el manejo. Para ello, se realizó un estudio preliminar de los factores que afectan a indicadores de mamitis y posteriormente se analizarán datos de 25 explotaciones de ovino de leche de Castilla y León, que tienen como raza predominante la Raza Assaf y poseen de media 565 cabezas. The mastitis is the disease that produces more economic losses in a dairy farm. Currently, there is a growing interest on the part of consumers, who are interested in how dairy products are generated and how is the food chain of these products. Overall management of farms has a significant effect on food quality and safety, so these aspects should be the result of a global conception of production. The objective of this study is to know more about the causes that reduce the sanitary quality of the udder in dairy sheep and especially those related during milking and handling. For this, a preliminary study of the factors affecting mastitis indicators was carried out, and data from 25 dairy sheep farms in Castilla y León, which have the Assaf breed as a predominant breed and have an average of 565 heads, will be analyzed.

L’objectiu d’aquest treball ha estat caracteritzar i avaluar l’efecte que ha tingut el pas de cubícul a llit fred a una explotació lletera de l’illa de Menorca. S’ha fet una recopilació de bibliografia relacionada amb el tema i amb els resultats obtinguts, s’ha fet una comparació amb aquesta veient si coincideix o no, i en quina mesura. Hi ha hagut una recopilació de les dades de diferents indicadors de la granja entre el 2013 i el 2017, ambdós inclosos, i amb aquestes, s’ha fet un tractament estadístic i s’han elaborat gràfiques d’evolució temporal. En termes productius la granja ha millorat amb el canvi, destacant l’augment de litres per vaca, la disminució del RCS al tanc o la previsió a 305 dies. En reproducció, tot i que es veu una certa tendència a la millora d’indicadors com la fertilitat mensual, la fertilitat a primera IA o la detecció de zels, els indicadors més significatius com són l’interval part – inseminació fecundant, els dies en llet o els serveis per concepció, han empitjorat. L’estat sanitari del ramat ha millorat notablement, i això es veu en un menor nombre de malalties entre les que destaquen les mamitis i les coixeres, a més d’un menor nombre d’eliminacions tant per aquests, com per altres motius. S’ha formulat un qüestionari de satisfacció amb el llit fred al gerent de la granja, i d’aquest s’ha pogut extreure que, tot i que faria alguna millora, en general està bastant content de la implantació d’aquest sistema. The objective of this study has been to characterize and evaluate the effect that the change from freestall barn to a compost barn has had on a dairy farm on the island of Minorca. A compilation of bibliography related to the subject has been compiled and with the obtained results, a comparison has been made with this one, whether it matches or not, and what extent. There has been a compilation of data from different indicators of the farm between 2013 and 2017, both included, and a statistical treatment has been done and graphs of temporary evolution have been produced. In productive terms, the farm has improved with the change, highlighting the increase in milk yield, the decrease of bulk-tank SCC or the 305-day forecast. In reproduction, although there is a certain tendency to improve indicators such as monthly fertility, fertility at the first AI or detection of heats, the most significant indicators such as the days from part to fertilizing insemination, days in milk or services by conception, have worsened. The health status of the herd has improved markedly, and this is seen in a small number of diseases, among which the mastitis and lameness stand out, as well as smaller number of eliminations for both these and for other reasons. A satisfaction questionnaire with the compost ban has been formulated at the manager of the farm, and from this it has been possible to extract that, although it would do some improvement, in general he is quite satisfied with the implantation of this system.

Les vaques lleteres necessiten un període no productiu d’eixugat entre lactacions per tal d’assolir alts nivells de producció en la següent lactació. Durant aquest període, especialment en animals altament productius, la glàndula mamària és més sensible a contraure infeccions que provocaran malestar a l’animal i pèrdues al productor. Per tal d’evitar-ho, actualment s’administren antibiòtics d’ampli espectre de forma preventiva, contribuint al problema de salut pública de les resistències bacterianes. Per tant, és interessant buscar estratègies per optimitzar l’eixugat i buscar alternatives a l’ús d’antibiòtic en la prevenció de les infeccions intramamàries. En aquesta tesi hem treballat tres estratègies per millorar la immunitat i accelerar la involució de la glàndula mamària en l’eixugat. La primera estratègia es basa en la infusió de la proteïna de fase aguda M-SAA3, la qual s’ha descrit com a peça clau en la estimulació de la immunitat innata i com a proteïna activa en l’acceleració de la involució tissular mamària. En aquest cas, hem optimitzat la producció recombinant d’aquesta proteïna en un sistema lliure d’endotoxines per tal que es pugui administrar in vivo. La segona estratègia involucra l’administració de MMP9 recombinant en un format nanoparticulat per tal que sigui més estable que la seva versió soluble i tingui un patró d’alliberament lent, per tal d’allargar la durada de l’efecte. La MMP9 és la principal responsable de disgregar el teixit en l’eixugat, i per tant té un paper molt rellevant en la involució de la glàndula mamàra. Els resultats obtinguts demostren la seva funcionalitat in vivo. La tercera estratègia implica l’administració sistèmica de cabergolina, un bloquejador de prolactina, per tal d’accelerar l’aturada en la producció de la llet. S’ha estudiat el seu efecte en la involució i regeneració de la glàndula mamària per tal de comprovar que no es malmet la funcionalitat del teixit de cara a la següent lactació. Finalment, en l’últim estudi hem treballat en l’estudi dels fenòmens d’apoptosi, proliferació i senescència al voltant de l’eixugat, comparant MPC i PMC d’alta o baixa producció amb l’objectiu de trobar diferències que ens permetin trobar tractaments més efectius per cada grup., Dairy cows need a dry period between lactations in order to achieve high production levels on the next lactation. During the dry period, specially in high-productive animals, the mammary gland is more susceptible to contract infections that produce discomfort to the animal and economical losses to the farmer. In order to avoid intramammary infections, the common practice is to infuse antibiotics at dry off as a preventive treatment, contributing to the emergence of bacterial resistances. Thus, it is interesting to find new strategies in order to optimize dry period and avoid preventive antibiotic use. In this thesis, we worked on three strategies to enhance immunity and accelerate involution of the mammary gland at dry-off. The first strategy is based on the infusion of the acute phase protein M-SAA3, which has been proven useful as an activator of the immune system and a stimulator of mammary involution. For this, we optimized the recombinant production of endotoxin-free M-SAA3 in order to allow its administration in vivo. The second strategy involves the administration of recombinant MMP9 nanoparticles that are more stable than its soluble counterpart, and also show a slow-release pattern and thus a longer effect. MMP9 is the main responsible protein for disaggregation of ECM and thus involution of the mammary gland. Our results proved its functionality in vivo. The third strategy involves the systemic administration of cabergoline, a prolactin blocker, in order to accelerate the cessation of milk production at dry off; and also the analysis of tissular factors involved in involution and regeneration after cabergoline administration to assure that mammary involution and regeneration are not compromised. Finally, on the last study we evaluated the tissular differences between PMC and MPC producing high or low levels of milk on apoptosis and senescence factors amongst others, to find differences that would suggest new research lines in order to find more specific therapies for each group.

P. 143-150 La importancia de la mamitis en el mundo data de muy antiguo y se debe no sólo a la frecuencia de su presentación y, por tanto a las grandes pérdidas económicas que ocasiona en el ganado productor de leche, sino también a su interés higiénico-sanitario NO

Se trata de un trabajo de campo realizado sobre 12 explotaciones profesionales de ovino latxo de Guipúzcoa, donde describimos y analizamos los resultados obtenidos para 271 muestras de leche y su relación con las presencia o ausencia de lesiones en glándula mamaria así como con los microorganismos aislados.

El objetivo de este trabajo ha sido evaluar si los registros de conductividad eléctrica (CE) en la leche de ubre, recogidos automáticamente mediante un sensor incorporado al medidor electrónico MM25SG (De Laval, S.A.), podrían ser utilizados para detectar a los animales afectados de mamitis subclínica o clínica en una explotación de ganado ovino.

La utilización de bacteriófagos, virus específicos de bacterias, podría ser la solución frente a las bacterias causantes de mamitis multirresistentes a los antibióticos, Proyecto de investigación financiado por el Plan Regional de Investigación de Asturias y cofinanciado por la Caja Rural de Asturias

1 página.-- Resumen de comunicación de las XXII Jornadas Científicas de la Sociedad Española de Ovinotecnia y Caprinotecnia (Tenerife, España, 1997)., En el ámbito del Proyecto de Cooperación Hispano-Argentino "Desarrollo de la cuenca lechera ovina y elaboración de productos lácteos", realizado en Benito Juárez (provincia de Buenos Aires), uno de los objetivos planteados fue el diagnóstico de la situación de mamitis, así como de las enfermedades con mayor impacto económico y sanitario...

La mamitis es la enfermedad más costosa que afecta al ganado bovino. Varios estudios han demostrado las pérdidas generadas en la producción lechera debidas a la mamitis. Las infecciones intramamarias que desembocan en una mamitis son parte de un complejo etiológico de enfermedad multifactorial.

The alterations present in the capillary net of the mammary gland with inflamatory processes produced by E. coli have been examined. As more important lesions we have observed: endothelial tumefaction, increase of the endothelial surface on account of abundant microvilli and caverns, and increase of the plates of the basal membrans. Hemos estudiado las alteraciones que se presentan en la red capilar de las glandulas mamarias afectas por procesos de tipo inflamatorio pro¬ducido por E. coli. Como lesiones mas importantes hemos observado la presencia de tumefaccion endotelial, aumento de la superficie endotelial, debido a abundantes microvellosidades y cavernas, y aumento de las laminas de la membrana basal.