En aquest article l'autor reflexiona, des d'un punt de vista antropològic, per què els humans fem música, aspecte que es converteix en clau de volta per tal de dilucidar com i per què l'ensenyem. Des d'aquesta perspectiva, l'educació musical implica tot l'ésser humà atès que incideix en la seva manera de viure, alhora que facilita la comprensió i autocomprensió humanes. Si educar vol dir trobar sentit a la vida, la música té molt a dir en aquesta direcció. Es tracta, en definitiva, d'una reflexió –a mig camí entre l'antropologia i la musicologia, entre la filosofia i l'art– i que afecta molt directament a l'educació, des de la doble vessant teorètica i pràctica. A més, l'autor té ben present en el seu plantejament les recents aportacions de la neurociència que complementen les consideracions clàssiques, que parteixen de la fórmula pedagògica platònica que descansa sobre la gimnàstica pel cos i la música per l'ànima. _____________________________________________ Dans cet article, l'auteur réfléchit, d'un point de vue anthropologique, sur les raisons pour lesquelles les humains font de la musique, et cet aspect se convertit en clef de voûte pour élucider la manière dont on enseigne la musique ainsi que les raisons pour lesquelles on le fait. Dans cette perspective, l'éducation musicale implique tout l'être humain puisqu'elle a une incidence sur sa manière de vivre, en même temps qu'elle facilite la compréhension et l'auto-compréhension humaines. Si éduquer veut dire trouver un sens à la vie, la musique a beaucoup à dire de ce point de vue. Il s'agit, en définitive, d'une réflexion –à mi-chemin entre l'anthropologie et la musicologie, entre la philosophie et l'art– qui affecte très directement l'éducation, dans son double versant théorétique et pratique. En outre, l'auteur conserve bien présentes dans sa perspective les récentes contributions de la neuroscience complétant les considérations classiques, qui partent de la formule pédagogique platonique reposant sur la gymnastique pour le corps et la musique pour l'âme., En este artículo el autor reflexiona, desde un punto de vista antropológico, por qué los humanos hacemos música, aspecto que se convierte en clave para dilucidar cómo y por qué enseñamos música. Desde esta perspectiva, la educación musical implica todo el ser humano ya que incide en su manera de vivir, a la vez que facilita la comprensión y auto-comprensión humana. Si educar significa encontrar sentido a la vida, la música tiene mucho que decir en esta dirección. Se trata, en definitiva, de una reflexión -a medio camino entre la antropología y la musicología, entre la filosofía y el arte- y que afecta muy directamente a la educación, desde la doble vertiente teorética y práctica. Además, el autor tiene bien presente en su planteamiento las recientes aportaciones de la neurociencia que complementan las consideraciones clásicas, que parten de la fórmula pedagógica platónica que descansa sobre la gimnasia para el cuerpo y la música para el alma., In this paper, the author reflects from an anthropological perspective on why humans make music. In turn, this aspect becomes the key to clarifying how and why we teach music. In this approach, music education involves the human being as a whole, as it influences people's way of life and facilitates human understanding and self-understanding. If education is about giving life meaning, music has much to contribute. In short, this paper is a reflection –halfway between anthropology and musicology, philosophy and art– that directly affects both the theory and practice of education. In his approach, the author does not overlook recent contributions of neuroscience, which complement classical considerations based on Plato's education system of gymnastics for the body and music for the soul.