Search

Objetivos: La sostenibilidad aplicada al planeamiento y desarrollo de las ciudades es un asunto fundamental en la gestión y la práctica del urbanismo desde el mundo académico y profesional. Aunque su importancia por separado es reconocida, actualmente es necesaria una discusión integrada de planeamiento, desarrollo urbano y sostenibilidad. Con ello se pretende aclarar sus significados y explorar tanto sus espacios de compatibilidad como sus límites, lo que aumenta el conocimiento en este campo. Metodología: A través de la búsqueda sistemática de bibliografía específica, se realiza un estudio crítico de casos recientes en los que estos términos interactúan entre sí, centrándose en la diversidad de sus enfoques y materiales. La complejidad en alcanzar un planeamiento y desarrollo urbano sostenibles es enfatizada y discutida. Conclusiones: Los resultados muestran un creciente interés en la temática de estudio. Las ciudades pueden ser uno de los ámbitos más propicios para la solución al problema ecológico mediante un planeamiento: estratégico, multiescalar, innovador, visionario, educativo, derivado de procesos de participación, evaluado por indicadores y consensuado por sus diversos actores multinivel. Originalidad: Con objeto de clarificar estos mecanismos también se proporcionan recomendaciones sobre investigaciones futuras. Objectius: La sostenibilitat aplicada al planejament i desenvolupament de les ciutats és un assumpte fonamental en la gestió i la pràctica de l'urbanisme des del món acadèmic i professional. Encara que la seva importància per separat és reconeguda, actualment és necessària una discussió integrada de planejament, desenvolupament urbà i sostenibilitat. Amb això es pretén aclarir els seus significats i explorar tant els seus espais de compatibilitat com els seus límits, el que augmenta el coneixement en aquest camp. Metodologia: A través de la recerca sistemàtica de bibliografia específica, es realitza un estudi crític de casos recents en què aquests termes interactuen entre si, centrant-se en la diversitat dels seus enfocaments i materials. La complexitat en arribar a un planejament i desenvolupament urbà sostenibles és emfatitzada i discutida. Conclusions: Els resultats mostren un creixent interès en la temàtica d'estudi. Les ciutats poden ser un dels àmbits més propicis per a la solució al problema ecològic mitjançant un planejament: estratègic, multiescalar, innovador, visionari, educatiu, derivat de processos de participació, avaluat per indicadors i consensuat pels seus diversos actors multinivell. Originalitat: Amb la finalitat d'aclarir aquests mecanismes també es proporcionen recomanacions sobre investigacions futures. Objectives: The application of sustainability on cities planning and development is a key issue in the management and urban practice of urbanism by both academic and professional world. Although its importance is recognized separately, nowadays an integrated discussion on planning, urban development and sustainability is required. The aim is to clarify their meanings and explore both their compatibility spaces and limits, which increases knowledge in this field. Methodology: Through a systematic search of specific literature, a critical study of recent cases is made in which these terms interact with each other, focusing on the diversity of both their approaches and materials. The complexity of achieving sustainable urban planning and development is emphasized and discussed. Results: The results demonstrate an increasing interest on this field of study. Cities can be one of the most propitious fields for the solution of ecological problem by means of a strategic, multiscale, innovative, visionary and educational planning, derived from participatory processes, assessed by indicators and agreed by its various multilevel stakeholders. Originality: In order to clarify these mechanisms suggestions for future research are also provided.

Objetivos: La sostenibilidad aplicada al planeamiento y desarrollo de las ciudades es un asunto fundamental en la gestión y la práctica del urbanismo desde el mundo académico y profesional. Aunque su importancia por separado es reconocida, actualmente es necesaria una discusión integrada de planeamiento, desarrollo urbano y sostenibilidad. Con ello se pretende aclarar sus significados y explorar tanto sus espacios de compatibilidad como sus límites, lo que aumenta el conocimiento en este campo. Metodología: A través de la búsqueda sistemática de bibliografía específica, se realiza un estudio crítico de casos recientes en los que estos términos interactúan entre sí, centrándose en la diversidad de sus enfoques y materiales. La complejidad en alcanzar un planeamiento y desarrollo urbano sostenibles es enfatizada y discutida. Conclusiones: Los resultados muestran un creciente interés en la temática de estudio. Las ciudades pueden ser uno de los ámbitos más propicios para la solución al problema ecológico mediante un planeamiento: estratégico, multiescalar, innovador, visionario, educativo, derivado de procesos de participación, evaluado por indicadores y consensuado por sus diversos actores multinivel. Originalidad: Con objeto de clarificar estos mecanismos también se proporcionan recomendaciones sobre investigaciones futuras. Objectius: La sostenibilitat aplicada al planejament i desenvolupament de les ciutats és un assumpte fonamental en la gestió i la pràctica de l'urbanisme des del món acadèmic i professional. Encara que la seva importància per separat és reconeguda, actualment és necessària una discussió integrada de planejament, desenvolupament urbà i sostenibilitat. Amb això es pretén aclarir els seus significats i explorar tant els seus espais de compatibilitat com els seus límits, el que augmenta el coneixement en aquest camp. Metodologia: A través de la recerca sistemàtica de bibliografia específica, es realitza un estudi crític de casos recents en què aquests termes interactuen entre si, centrant-se en la diversitat dels seus enfocaments i materials. La complexitat en arribar a un planejament i desenvolupament urbà sostenibles és emfatitzada i discutida. Conclusions: Els resultats mostren un creixent interès en la temàtica d'estudi. Les ciutats poden ser un dels àmbits més propicis per a la solució al problema ecològic mitjançant un planejament: estratègic, multiescalar, innovador, visionari, educatiu, derivat de processos de participació, avaluat per indicadors i consensuat pels seus diversos actors multinivell. Originalitat: Amb la finalitat d'aclarir aquests mecanismes també es proporcionen recomanacions sobre investigacions futures. Objectives: The application of sustainability on cities planning and development is a key issue in the management and urban practice of urbanism by both academic and professional world. Although its importance is recognized separately, nowadays an integrated discussion on planning, urban development and sustainability is required. The aim is to clarify their meanings and explore both their compatibility spaces and limits, which increases knowledge in this field. Methodology: Through a systematic search of specific literature, a critical study of recent cases is made in which these terms interact with each other, focusing on the diversity of both their approaches and materials. The complexity of achieving sustainable urban planning and development is emphasized and discussed. Results: The results demonstrate an increasing interest on this field of study. Cities can be one of the most propitious fields for the solution of ecological problem by means of a strategic, multiscale, innovative, visionary and educational planning, derived from participatory processes, assessed by indicators and agreed by its various multilevel stakeholders. Originality: In order to clarify these mechanisms suggestions for future research are also provided.

Las ciudades medias africanas de menos de 500.000 habitantes representan el principal desafío urbano del momento a nivel mundial. Su desarrollo implicará, en las próximas décadas, un notable incremento de suelo urbano en los países en vías de desarrollo. La falta de recursos, de un marco normativo adecuado, de profesionales en planificación urbana y los déficits de habitabilidad ya existentes en estos entornos, son realidades que evidencian, entre otras, la urgencia de articular un importante esfuerzo colectivo. El planeamiento urbano y territorial convencional no es capaz de responder a estos retos en tiempo y escala. Por una parte, por la velocidad vertiginosa de la progresiva toma de tierra y el incesante crecimiento de la población y, por otra, debido a la dificultad que supone para la población asumir propuestas de planificación con visos de futuro en contextos en los que no existe cultura en planeamiento. Así, entre Madrid (España) y Makeni (Sierra Leona) surge una experiencia en la que la Universidad y la Cooperación al Desarrollo emergen como elementos críticos de fortalecimiento institucional y formativo. La colaboración entre universidades (uspceu-unimak) es el germen de un proceso de reflexión urbana que implica decididamente al Ayuntamiento y a los principales actores locales de la ciudad. Les ciutats mitjanes africanes de menys de 500.000 habitants representen el principal desafiament urbà del moment a nivell mundial. El seu desenvolupament implicarà, en les pròximes dècades, un notable increment de sòl urbà en els països en vies de desenvolupament. La manca de recursos, d’un marc normatiu adequat, de professionals en planificació urbana i els dèficits d’habitabilitat ja existents en aquests entorns, són realitats que evidencien, entre altres, la urgència d’articular un important esforç col·lectiu. El planejament urbà i territorial convencional no és capaç de respondre a aquests reptes en temps i escala. D’una banda, per la velocitat vertiginosa de la progressiva presa de terra i l’incessant creixement de la població i, de l’altra, a causa de la dificultat que suposa per a la població assumir propostes de planificació amb aspectes de futur en contextos en què no hi cultura en planejament. Així, entre Madrid (Espanya) i Makeni (Sierra Leone) sorgeix una experiència en la qual la Universitat i la Cooperació al Desenvolupament emergeixen com a elements crítics d’enfortiment institucional i formatiu. La col·laboració entre universitats (uspeceu-unimak) és el germen d’un procés de reflexió urbana que implica decididament l’Ajuntament i als principals actors locals de la ciutat. Medium-sized african cities, with fewer than 500,000 inhabitants are the main urban challenge of the moment. In the coming decades,urban development will involve a significant increase in urban land in developing countries. The lack of resources, an appropriate regulatory framework, professionals in urban planning and habitability in urban environments of these cities, are realities that show the urgency for to articulate a major collective effort. Conventional urban and regional planning is not able to respond to these challenges in time and scale. On the one hand because of the speed of the progressive increase of illegal settlements and the constant population growth. On the other hand on account of the difficulty for people to take proposals forward planning in contexts where there is no culture in planning. Between Madrid (Spain) and Makeni (Sierra Leone) starts an experience in which the University and Development Cooperation emerge as critical elements of institutional and educational strengthening and training. Collaboration between universities (uspceu-unimak) is the beginning of a process of urban reflection involving the City Council and local stakeholders.

A finals de l'any 2000, i amb l'arribada del nou alcalde Paolo Costa, Venècia va optar -també- per l'elaboració d'un pla estratègic per al municipi, a fi d'afavorir un posicionament més incisiu del sistema urbà venecià en els processos econòmics, socials i territorials del nord-est italià i d'Europa. Des d'un bon principi, l'alcalde va delegar totes les competències al regidor de planificació estratègica i a l'Oficina del Pla, l'encarregada de promoure els debats amb els principals agents socioeconòmics, i de perfilar els continguts del document. El Pla Estratègic de Venècia va ser aprovat el mes d'octubre del 2004. D'una banda, aquest article analitza el llarg procés de creació del pla i la metodologia implementada i, de l'altra, en qüestiona la necessitat. À la fin de l'année 2000 et avec l'arrivée du nouveau maire Paolo Costa, Venise a opté -aussi- pour l'élaboration d'un plan stratégique pour la municipalité afin de favoriser un positionnement plus incisif du system urbaine vénitien dans les procédures économiques, sociales et territoriales du nord-est italien et de l'Europe. D'abord, le maire a délégué toutes les compétences au conseiller municipal de planification stratégique et au Bureau du Plan, qui a été le responsable de la promotion des débats avec les principaux agents socioéconomiques et du dessin des contenus du document. Le Plan Stratégique de Venise a été approuvé le mois d'octobre de 2004. Dans cet article on analyse, d'un côté, le long procès de création et la méthodologie implémentée dans ce plan et, de l'autre, on pose en question le besoin de son existence. At the end of the year 2000 and with the arrival of the new Mayor Paolo Costa, Venice chose -also- to draw up a strategic plan for the municipality in order to favour a more incisive positioning of the Venetian urban system in the economic, social and territorial processes of the North-Eastern Italy and Europe. Since the beginning, the Mayor delegated all the competencies to the councillor for strategic planning and to the Office of the Plan, which was in charge of both the promotion of debates with the main socioeconomic agents and the drafting of the contents of the document. The Strategic Plan of Venice was approved in October 2004. This article analyzes, on one side, both the long creation process of the plan and the implemented methodology and, on the other, it questions the necessity of its existence.