Search

Durant les últimes tres dècades, l’auge de noves conceptualitzacions entorn del cos humà en relació amb la tecnologia i les màquines ha portat al desenvolupament de noves pràctiques artístiques en paral·lel amb els avanços tecnològics en els camps de la biologia, la medicina i la informàtica. Aquest article examina el cos humà en contextos artístics en els quals la biotecnologia exerceix un paper rellevant en la generació de noves conceptualitzacions entorn del tema del cos humà. Per tant, recontextualizado en les esferes social i cultural, i en termes tècnics, el cos es redissenyarà, renovarà o augmentarà mitjançant l’ús d’avanços tecnològics que van des de la cirurgia plàstica fins a la pròtesi robòtica. El cos humà és el nostre vehicle d’interacció directa amb el medi ambient. La seva modificació, alteració o expansió implica una redefinició dels límits existents entre la nostra corporalitat i el propi entorn. No només en el sentit físic, sinó també en el metafísic i social. Així doncs, els artistes i estratègies que es presenten difuminen aquests límits i estableixen noves relacions a través del cos com a entitat física i social. En la cerca de nous límits molt més enllà de les limitacions socioculturals i naturals, aconseguiran nous estatus socials, perceptius i conceptuals, sobrepassant les pràctiques estètiques, centrant-se en la generació de debats polítics i socials., Over the last three decades, the rise of new conceptualizations around the human body in connection with technology and machines has led to the development of new art practices in parallel with technological advances in the fields of biology, medicine and computing.This paper examines the human body in art contexts where biotechnology plays a relevant role in the generation of new conceptualizations around the human body topic. Thus, re-contextualized in social and cultural spheres and technical terms, the body will become redesigned, revamped, or aug-mented through the use of technological advances ranging from plastic surgery to robotic prosthetics. The human body is our vehicle of direct interaction with the environment. Its modification, al-teration or expansion implies a redefinition of the existing limits between our corporality and the environment itself. Not only in the physical sense, but metaphysical and social. Hence, the introduced artists and strategies blur these limits and establish new relations through the body as a physical and social entity. In the search of new boundaries far beyond socio-cultural and natural limitations, they will reach new social, perceptual and conceptual statuses, far beyond aesthetic practices, focusing on the generation of political and social debates., Durante las últimas tres décadas, el auge de nuevas conceptualizaciones en torno al cuerpo humano en relación con la tecnología y las máquinas ha llevado al desarrollo de nuevas prácticas artísticas en paralelo con los avances tecnológi-cos en los campos de la biología, la medicina y la informática.Este artículo examina el cuerpo humano en contextos artísticos en los que la biotecnología desempeña un papel relevante en la generación de nuevas conceptualizaciones en torno al tema del cuerpo humano. Por lo tanto, recontextu-alizado en las esferas social y cultural, y en términos técnicos, el cuerpo se rediseñará, renovará o aumentará mediante el uso de avances tecnológicos que van desde la cirugía plástica hasta la prótesis robótica. El cuerpo humano es nuestro vehículo de interacción directa con el medio ambiente. Su modificación, alteración o expansión implica una redefinición de los límites existentes entre nuestra corporalidad y el propio entorno. No solo en el sentido físico, sino también en el metafísico y social. Por eso, los artistas y estrategias que se presentan difuminan estos límites y establecen nuevas relaciones a través del cuerpo como entidad física y social. En la búsqueda de nuevos límites mucho más allá de las limitaciones socioculturales y naturales, alcanzarán nuevos estatus sociales, perceptivos y conceptuales, sobrepasando las prácticas estéticas, centrándose en la generación de debates políticos y sociales.

El propósito principal del trabajo de fin de grado es el desarrollo de un prototipo de prótesis de perro para la pata trasera imprimible en 3D, aplicando técnicas de diseño y análisis asistidos por ordenador, dando una solución a la pérdida de una extremidad. Este prototipo mejorará notablemente la calidad de vida del animal. Para ello, se ha realizado una investigación sobre el desarrollo de las prótesis y más profundamente en prótesis caninas. También, se ha estudiado la biomecánica canina y la cinemática del perro de manera experimental. A partir de la información adquirida, en un principio, se ha desarrollado un modelo bidimensional del mecanismo con el software GIM y después, se ha diseñado un modelo CAD con el software Autodesk Inventor. Para lograr la mejor ergonomía, se han aplicado técnicas de diseño mezclando diferentes materiales y formas, consiguiendo el mejor ajuste entre la prótesis y la extremidad. También, el uso de articulaciones ha ayudado a que el funcionamiento de la prótesis se asemeje lo máximo posible a la realidad, teniendo como pilar principal una rodilla policéntrica. Finalmente, se han realizado diversos análisis estáticos y dinámicos que han corroborado la seguridad del mecanismo, verificando la resistencia de los diferentes topes que impiden la extensión y flexión excesivas. Para eso, se ha utilizado el programa de cálculo por el método de los elementos finitos Ansys Workbench., Gradu amaierako proiektuaren helburu nagusia txakur baten atzeko hankarentzako protesi prototipo bat garatzea da, 3Dn inprimagarria, ordenagailuz lagundutako diseinu eta analisi teknikak aplikatuz, gorputz-adar bat galtzeari irtenbidea emanez. Prototipo horrek nabarmen hobetuko du animaliaren bizi kalitatea. Horretarako, protesien garapenari eta sakonago txakurren protesien garapenari buruzko ikerketa egin da. Era berean, txakurren biomekanika eta zinematika ere modu esperimentalean aztertu dira. Eskuratutako informaziotik abiatuta, hasiera batean, mekanismoaren bi dimentsioko eredu bat garatu da GIM softwarearekin eta, ondoren, CAD eredu bat diseinatu da Autodesk Inventor softwarearekin. Ergonomiarik onena lortzeko, hainbat diseinu-teknika aplikatu dira, materialak eta formak nahastuz, protesiaren eta gorputz-adarraren arteko lotura onena lortuz. Halaber, artikulazioen erabilerak protesiaren funtzionamendua errealitatearekin ahalik eta antzekoena izaten lagundu du, oinarri nagusia bezala belaun polizentriko izanik. Azkenik, mekanismoaren segurtasuna berretsi duten hainbat analisi estatiko eta dinamiko egin dira, gehiegizko hedapena eta flexioa eragozten duten topeen erresistentzia egiaztatuz. Horretarako, Ansys Workbench elementu finituen metodoaren bidezko kalkulu-programa erabili da., The main purpose of the project is the development of a 3D printable prototype of a dog prosthesis for the rear leg, applying computer-aided design and analysis techniques, giving a solution to the loss of a limb. This prototype will notably improve the quality of life of the animal. To do this, research has been carried out on the development of prostheses and more deeply on canine prostheses. Also, canine biomechanics and dog kinematics have been studied experimentally. From the information acquired, initially a two-dimensional model of the mechanism has been developed with the GIM software and then a CAD model has been designed with the Autodesk Inventor software. To achieve the best ergonomics, design techniques have been applied mixing different materials and shapes, achieving the best fit between the prosthesis and the limb. Also, the use of joints has helped the operation of the prosthesis to resemble reality as closely as possible, with a polycentric knee as the main pillar. Finally, various static and dynamic analyzes have been carried out that have corroborated the safety of the mechanism, verifying the resistance of the different stops that prevent excessive extension and flexion. For this, the finite element calculation program Ansys Workbench has been used.

[ES] El documento recogerá el Trabajo de Fin de Máster realizado en Silicom Dental S.L., una empresa del sector dental que diseña, fabrica y distribuye prótesis dentales a nivel nacional, aunque su mayor producción se distribuye dentro de la Comunidad Valenciana. Actualmente el volumen de producción es muy alto para la capacidad productiva que se tiene con 15 operarios y 4 recepcionistas, por lo que algunos trabajos se han empezado a subcontratar para aliviar los picos de producción algunas semanas, pero aún nos vemos envueltos en retrasos con la entrega de los trabajos. Por este motivo, el objetivo del proyecto es el estudio y análisis de los principales problemas de la empresa Silicom Dental S.L. visto desde un enfoque basado en la filosofía Lean Manufacturing, que permita abordarlos creando un plan de acción que reduzca la sobrecarga productiva, mejore la calidad del servicio y del producto y, por ende, la relación con el cliente, aumentando a la vez, la satisfacción de los trabajadores que verán unos resultados más claros de su esfuerzo. En primer lugar, se realizará una introducción al trabajo, la descripción de la empresa y el marco teórico. Para seguir, se realizará un análisis de la situación actual, detallando los problemas detectados, que servirán como punto de partida para el estudio de la causa raíz de ellos, la propuesta e implantación de mejoras. En segundo lugar, se estudiará la viabilidad de la implantación de las mejoras, seleccionando aquellas que se llevarán a cabo desarrollando un plan de acción donde se detallan los recursos necesarios, los responsables de su implementación y los plazos de ejecución. Finalmente, se redactará un análisis económico y las conclusiones obtenidas como resultado de la implantación que se llevará a cabo., [CA] El document recollirà el Treball de Fi de Màster realitzat en Silicom Dental S.L., una empresa del sector dental que dissenya, fabrica i distribueix pròtesis dentals a nivell nacional, encara que la seua major producció es distribueix dins de la Comunitat Valenciana. Actualment el volum de producció és molt alt per a la capacitat productiva que es té amb 15 operaris i 4 recepcionistes, per la qual cosa alguns treballs s'han començat a subcontractar per a alleujar els pics de producció algunes setmanes, però encara ens veiem embolicats en retards amb el lliurament dels treballs. Per aquest motiu, l'objectiu del projecte és l'estudi i anàlisi dels principals problemes de l'empresa *Silicom Dental S.L. vist des d'un enfocament basat en la filosofia Lligen *Manufacturing, que permeta abordar-los creant un pla d'acció que reduïsca la sobrecàrrega productiva, millore la qualitat del servei i del producte, i per tant, la relació amb el client, augmentant alhora, la satisfacció dels treballadors que veuran uns resultats més clars del seu esforç. En primer lloc, es realitzarà una introducció al treball, la descripció de l'empresa i el marc teòric. Per a seguir, es realitzarà una anàlisi de la situació actual, detallant els problemes detectats, que serviran com a punt de partida per a l'estudi de la causa arrel d'ells, la proposta i implantació de millores. En segon lloc s'estudiarà la viabilitat de la implantació de les millores, seleccionant aquelles que es duran a terme desenvolupant un pla d'acció on es detallen els recursos necessaris, els responsables de la seua implementació i els terminis d'execució. Finalment, es redactarà un anàlisi econòmica i les conclusions obtingudes com a resultat de la implantació que es durà a terme, [EN] The document will include the Master's Thesis carried out at Silicom Dental S.L., a company in the dental sector that designs, manufactures and distributes dental prostheses nationwide, although its main production is distributed within the Comunidad Valenciana. Currently the volume of production is very high for the production capacity we have with 15 operators and 4 receptionists, so some jobs have begun to be outsourced to alleviate the production peaks some weeks, but we are still involved in delays with the delivery of work. For this reason, the objective of the project is the study and analysis of the main problems of the company Silicom Dental S.L. seen from an approach based on the Lean Manufacturing philosophy, which allows to address them by creating an action plan that reduces the production overload, improves the quality of service and product, and therefore, the relationship with the customer, while increasing the satisfaction of workers who will see clearer results of their efforts. First of all, an introduction to the work, the description of the company and the theoretical framework will be made. Then, an analysis of the current situation will be made, detailing the problems detected, which will serve as a starting point for the study of the root cause of them, the proposal and implementation of improvements. Secondly, the feasibility of the implementation of the improvements will be studied, selecting those that will be carried out by developing an action plan detailing the necessary resources, those responsible for their implementation and the execution deadlines. Finally, a economic analysis and the conclusions obtained as a result of the implementation to be carried out will be drawn up.

[ES] Obtener el marcado CE es un requisito indispensable para poder comercializar un producto en el mercado europeo. En el caso de los productos sanitarios, para obtener el marcado CE es necesario seguir el reglamento 2017/745 y, en algunos casos, la validación de un organismo notificado, como la AEMPS (Agencia española del medicamento y de productos sanitarios). A la hora de la validación, los productos sanitarios fabricados mediante impresión 3D tienen diversos problemas, como poder demostrar la isotropía de las piezas. En este trabajo, se generará una metodología sistemática para obtener el marcado CE de un producto sanitario clase III (Implantable, prótesis). Después, se adaptará la metodología a un producto sanitario fabricado mayoritariamente por fabricación aditiva, con el fin de observar los principales problemas. Y, finalmente, se realizará una metodología final para poder obtener el marcado CE centrándonos en aquellos productos fabricados mediante tecnologías de producción aditiva. El objetivo de este estudio es desarrollar una metodología en la cual se puedan apoyar y utilizar aquellos fabricantes de productos sanitarios fabricados mediante fabricación aditiva; a la hora de realizar la documentación técnica ¿Technical file¿ necesaria para que el organismo notificado correspondiente les pueda validar y, por ende, obtener el marcado CE y poder comercializar el producto por los países de la unión europea., [CA] Obtindre el marcatge CE és un requisit indispensable per a poder comercialitzar un producte en el mercat europeu. En el cas dels productes sanitaris, per a obtindre el marcatge CE és necessari seguir el reglament 2017/745 i, en alguns casos, la validació d'un organisme notificat, com la AEMPS (Agència Espanyola del Medicament i de Productes Sanitaris). A l'hora de la validació, els productes sanitaris fabricats mitjançant impressió 3D tenen diversos problemes, com poder demostrar la isotropia de les peces. En aquest treball, es generarà una metodologia sistemàtica per a obtindre el marcatge CE d'un producte sanitari classe III (Implantable, pròtesi). Després, s'adaptarà la metodologia a un producte sanitari fabricat majoritàriament per fabricació additiva, amb la finalitat d'observar els principals problemes. I, finalment, es realitzarà una metodologia final per a poder obtindre el marcatge CE centrant-nos en aquells productes fabricats mitjançant tecnologies de producció additiva. L'objectiu d'aquest estudi és desenvolupar una metodologia en la qual es puguen secundar i utilitzar aquells fabricants de productes sanitaris fabricats mitjançant fabricació additiva; a l'hora de realitzar la documentació tècnica “Technical file” necessària perquè l'organisme notificat corresponent els puga validar i, per tant, obtindre el marcatge CE i poder comercialitzar el producte pels països de la Unió Europea., [EN] Obtaining the CE mark is an essential requirement to be able to commercialize a product in the European market. In the case of medical Devices, to obtain the CE mark it is necessary to follow the 2017/745 regulation and, in some cases, the validation of a notified body, like the AEMPS (Spanish agency for medicines and medical devices). When it comes to validation, medical Devices manufactured using 3D printing have several problems, such as being able to demonstrate the isotropy of the devices. In this work, a systematic methodology will be generated to obtain the CE mark of a class III medical device (Implantable, prosthesis). Then, the methodology will be adapted to a medical device manufactured mainly by additive manufacturing, in order to observe the main problems. And, finally, a final methodology will be carried out in order to obtain the CE mark, focusing on those products manufactured using additive production technologies. The objective of this study is to develop a methodology in which those manufacturers of medical devices manufactured through additive manufacturing can be supported and used; when preparing the technical documentation ¿Technical file¿ necessary for the corresponding notified body to validate them and, therefore, obtain the CE marking and be able to market the product in the countries of the European Union.

[ES] En el presente trabajo se ha realizado el diseño de una prótesis mecánica que cierra los dedos aprovechando los movimientos de flexión y extensión de la muñeca, la cual será económicamente accesible para todo tipo de públicos. Primeramente, se procede a la creación física de un prototipo para poner en práctica algunos movimientos inicialmente meditados. De esta forma, no se desperdician materiales más costosos. Tras tener una idea genérica de lo que se pretende diseñar, se efectúa una búsqueda de información necesaria sobre cómo es la mano y los movimientos que tiene, se realiza un estudio de mercado de prótesis de manos y se averigua qué es lo que exigen los usuarios dispuestos a comprarlas. Después, se continúa con los bocetos y diseños posibles para la prótesis y los sistemas de movimiento de cada componente (dedo, palma, antebrazo…). De entre las alternativas disponibles, se escoge la que mejor funcione y más se adapte estéticamente a la idea original. Una vez conseguido el diseño definitivo, se desarrolla el modelo en 3D con el programa Autodesk Inventor, con el cual se dibuja y se generan los ficheros compatibles que se trasladarán a una impresora 3D para imprimir las piezas necesarias. Finalmente, se realiza el montaje de todos los componentes para obtener la prótesis final. Se ejecutan las pruebas necesarias para ver que cumple con las funciones básicas y funciona correctamente, como se podía esperar. Es un modelo básico de prótesis pendiente de mejoras, pero muy útil y funcional, traduciéndose en un resultado satisfactorio a pesar del tiempo limitado., [CA] En el present treball s’ha realitzat el disseny d'una pròtesi mecànica que tanca els dits aprofitant els moviments de flexió i extensió del canell, la qual serà econòmicament accessible per a tot tipus de públics. Primerament, es procedeix a la creació física d'un prototip per posar en pràctica alguns moviments inicialment meditats. D'aquesta manera, no es malgasten materials més costosos. Quan ja es té una idea genèrica del que es pretén dissenyar, s'efectua una recerca d'informació necessària en relació a com és la mà i els moviments que té, es realitza un estudi de mercat de pròtesis de mans i es descobreix què és el que exigeixen els usuaris disposats a comprar-les. Després, es continua amb els esbossos i dissenys possibles per a la pròtesi i els sistemes de moviment de cada component (dit, palma, avantbraç...). De totes les alternatives disponibles, s'escull la que millor funcione i més s'adapte estèticament a la idea original. Una vegada s’ha aconseguit el disseny definitiu, es desenvolupa el model en 3D amb el programa Autodesk Inventor, amb el qual es dibuixa i es generen els fitxers compatibles que es traslladaran a una impressora 3D per imprimir les peces necessàries. Finalment, es realitza el muntatge de tots els components per obtenir la pròtesi final. Es fan les proves necessàries per veure que compleix amb les funcions bàsiques i que funciona correctament, com es podia esperar. És un model bàsic de pròtesi pendent de millores, però molt útil i funcional, amb un resultat satisfactori tot i que el temps ha sigut limitat., [EN] In this project, it has been made a design of a mechanical prosthesis that closes the fingers taking advantage of the flexion and extension movements of the wrist, which will be economically affordable to every people. First, it is proceed to a physical creation of a prototype to put into practice some initially meditated movements. Thus, no more expensive materials are wasted. After having a generic idea of what is going to be designed, it is carried out a research of needed information about how a hand looks like and the movements it has, it is made a market study of hand prostheses and it is found out which are the demands of the users who are willing to buy them. The next step is to do the sketches and some possible designs for the prosthesis and the movement systems of each component (finger, palm, forearm…). Among the available alternatives, it must be chosen the one that works and fits aesthetically the best to the original idea. Once the final design is achieved, the 3D model is developed with the Autodesk Inventor program, in which the compatible files are drawn and generated, then they will be transferred to a 3D printer to print the necessary parts. Finally, all the components are assembled to obtain the final prosthesis. The necessary tests are run to see that it complies with the basic functions and works correctly, as it is expected. It is a basic model of prosthesis pending improvements, but very useful and functional, making a satisfactory result despite the limited time.

Actualment, no hi ha cap metodologia de guiatge quirúrgic per a la inserció de pròtesis de maluc que proporcioni resultats precisos. L’objectiu d’aquest projecte és crear un sistema de guiat que possibiliti la correcta angulació dels implants. Per a poder desenvolupar aquest sistema s’ha utilitzat un programari de disseny i modelatge 3D d’ús freqüent en l’entorn mèdic anomenat 3-Matic. Per realitzar el disseny del sistema s’han considerat suggeriments d’especialistes en aquesta matèria i s’ha realitzat una validació en models anatòmics polimèrics. Com a resultat del projecte s’ha aconseguit crear un sistema de guiat quirúrgic que permet una planificació de la orientació del component acetabular i del tall femoral. Per a la seva fabricació s’ha utilitzat tecnologia de fabricació additiva donat que és la més idònia per a objectes a mida. A més, s’ha programat una aplicació per accelerar el procés de disseny i donar abast a més malalts. El sistema de guiat hauria de produir un estalvi en la despesa hospitalària com a conseqüència de la reducció del temps quirúrgic i del nombre de reintervencions. Amb una correcta alineació dels components protètics s’aconseguiria una millora en la qualitat de vida dels pacients.

A Espanya actualment la manca d’algun membre d’extremitat superior afecta a 1.125.952 persones adultes majors de 16 anys. Per a aquest col.lectiu és indispensable una pràctica esportiva regular per tal de mantenir un correcte estat i moviment de les estructures òssies i musculars a nivell físic, així com aprofitar els beneficis psicològics i socials derivats de la mateixa. En un present on l’esport s’ha convertit en un mercat tan desenvolupat i tecnològic, existeix un buit al mercat pel que respecta a dispositius ortoprotètics, especialment de membre superiors; sigui de mà o braç. Tot i existir una demanda notable, la manca d’oferta, i l’alt grau d’especialització d’aquesta converteix les poques unitats disponibles en inaccessibles per a la major part d’usuaris. Així doncs el present projecte, que correspon al Treball de Final de doble grau en Enginyeria Mecànica i Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del producte, consisteix en el disseny conceptual i formal d’una pròtesi modular d’extremitat superior de baix cost per a aplicacions esportives. D’aquesta manera, s’examinen les tendències actuals de pràctica esportiva en persones amb mancança d’aquesta extremitat, així com elements presents al mercat i necessitats del col.lectiu per tal d’oferir una proposta amb futura acceptació. Des del punt de vista corporal, s’estudia l’anatomia, antropometria i biomecànica implicada per tal de traduir aquestes dades en un conjunt de mecanismes realitzables a baix cost. Tenint en compte tota aquesta informació, i sense deixar de banda la normativa i legislació, es desenvolupa un disseny versàtil, multifuncional i innovador que resolgui les deficiències en termes d’optimització econòmica; és a dir, es busca fugir de les últimes tendències tecnològiques i components que simulen a la perfecció el moviment humà per a centrar els esforços en un producte simple, econòmic i de fàcil ús que maximitzi les possibilitats de l’usuari pel que fa a pràctica esportiva.

Avui en dia la competència al sector industrial, com a tots els sectors, és molt gran. És per això que constantment s’investiga per descobrir noves tecnologies de fabricació que fan més ràpida, fàcil i econòmica l’obtenció de les peces o objectes a fabricar. Una d’aquestes últimes tecnologies és la impressió 3D, que està guanyant força en sectors com el de l’automatització o la medicina. La impressió 3D està utilitzant-se molt tant a escala industrial com domèstica, ja que hi ha molts tipus d’impressores capaces d’imprimir diferents materials, per exemple, metalls amb punts de fusió molt elevats, material semblant al teixit connectiu humà o polímers termoplàstics. Aquest projecte consisteix a dissenyar i fabricar, utilitzant la impressió 3D, una pròtesi transtibial (de sota genoll) per una nena, de tal manera que sigui servible i funcional pel seu dia a dia i que substitueixi i pugui millorar la que actualment està utilitzant. En aquest document es detalla tot el procediment des de l’obtenció de les primeres dades fins a l’obtenció final de la pròtesi. Per tal que la pròtesi s’adapti el millor possible a la usuària s’han fet escanejos de la pròtesi que porta actualment. Es vol dissenyar i fabricar una pròtesi que s’ajusti a la cama i permeti un moviment més natural a la nena. Els resultats obtinguts no han pogut ser òptims a causa del confinament que tots els ciutadans hem hagut de complir, la qual cosa ha impedit part de l’experimentació i recollida de dades del cas a estudiar, però s’ha acabat fent una pròtesi funcional que podria adaptar-se fàcilment perquè sigui al 100% per ella.

En el present treball es pretén dissenyar i implementar un prototip electrònic de pròtesi de braç mioelèctrica, de baix cost i de fàcil funcionalitat. L’objectiu principal és oferir una alternativa a les pròtesis mioelèctriques del mercat per aquelles persones que no se les poden permetre. A més, es vol oferir una pròtesi de funcionalitat simple perquè qualsevol usuari se la pugui personalitzar segons les seves necessitats. En el present projecte s’explica detalladament el procediment seguit per desenvolupar la pròtesi com a guia per a qualsevol usuari que vulgui construir-se una. Primer de tot, s’ha fet un estudi dels aspectes teòrics necessaris a tenir en compte en la realització d’una pròtesi, des de l’anatomia del membre superior fins a la captació de biopotencials mitjançant sensors d’electromiografia. Un cop tractats els aspectes teòrics, s’ha descrit el disseny mecànic al qual s’implementa el prototip electrònic. A continuació, s’han explicat els components electrònics utilitzats, s’ha fet el disseny del circuit final, s’ha descrit el codi de programació en Arduino que el fa funcionar, i seguidament, s’ha realitzat una explicació detallada de com s’ha implementat físicament. Amb el prototip físic implementat, s’ha realitzat un estudi experimental del seu funcionament. Per acabar, s’ha fet un estudi dels costos i de l’impacte socioeconòmic i ambiental del projecte, tenint com a resultat una pròtesi funcional, econòmica i amb un impacte socioeconòmic i ambiental positiu., En el presente trabajo se pretende diseñar e implementar un prototipo electrónico de prótesis mioeléctrica de brazo, de bajo coste y de fácil funcionalidad. El objetivo principal es ofrecer una alternativa a las prótesis mioeléctricas del mercado para aquellas personas que no se las pueden permitir. Además, se quiere ofrecer una prótesis de funcionalidad simple para que cualquier usuario se la pueda personalizar según sus necesidades. En el presente proyecto se explica detalladamente el procedimiento seguido para desarrollar la prótesis como guía para cualquier usuario que quiera construirse una. En primer lugar, se ha hecho un estudio de los aspectos teóricos necesarios a tener en cuenta en la realización de una prótesis, desde la anatomía del miembro superior hasta la captación de biopotenciales mediante sensores de electromiografía. Una vez tratados los aspectos teóricos, se ha descrito el diseño mecánico al que se implementa el prototipo electrónico. A continuación, se han explicado los componentes electrónicos utilizados, se ha hecho el diseño del circuito final, se ha descrito el código de programación en Arduino que lo hace funcionar, y seguidamente, se ha realizado una explicación detallada de cómo se ha implementado físicamente. Con el prototipo físico implementado, se ha realizado un estudio experimental de su funcionamiento. Por último, se ha hecho un estudio de los costes y del impacto socioeconómico y ambiental del proyecto, teniendo como resultado una prótesis funcional, económica y con un impacto socioeconómico y ambiental positivo., The present work aims to design and implement an electronic prototype of a myoelectric arm prosthesis, low cost and easy to use. The main objective is to offer an alternative to the myoelectric prostheses of the market for those who cannot afford them. Also, it aspires to offer a prosthesis of simple functionality so that any user can customize it according to their needs. This project explains in detail the procedure followed to develop the prosthesis as a guide for any user who wants to build one. Firstly, it has been made a study of the theoretical aspects that need to be to taken into account when making a prosthesis, from the anatomy of the upper limb to the measurement of biopotentials using electromyography sensors. Once the theoretical aspects have been discussed, the mechanical design to which the electronic prototype is implemented is described. It follows an explanation of the electronic components used, the design of the final circuit, a description of the Arduino code that makes the prosthesis move, and then, a detailed explanation of its physical implementation. With the physical prototype, an experimental study of its performance has been done. Finally, a study of the costs and the socio-economic and environmental impact of the project has been made, leading to a functional and economic prosthesis with a positive socio-economic and environmental impact.

Las fugas paravalvulares (FPV) tras un recambio valvular protésico se producen cuando existe una falta de aposición entre el anillo protésico y el tejido circundante. Aunque generalmente no tienen repercusión clínica, en ocasiones producen regurgitaciones que causan insuficiencia cardíaca, anemia hemolítica o ambas; condicionando una elevada mortalidad. Ante FPV sintomáticas el tratamiento de elección es la reintervención quirúrgica, que ha demostrado ser una técnica eficaz, con mejoría de la supervivencia en comparación con el tratamiento médico. No obstante, el tratamiento quirúrgico de las FPV se asocia a una elevada mortalidad perioperatoria y a un riesgo considerable de reaparición de fugas. Recientemente, las técnicas transcatéter han emergido como una alternativa al tratamiento quirúrgico. Sin embargo, la experiencia global con estas técnicas se limita a estudios monocéntricos o pequeños registros sin seguimiento clínico a largo plazo, por lo que no existe suficiente evidencia científica que demuestre una consistente eficacia de la técnica. A través de un compendio de publicaciones la tesis doctoral presentada muestra la utilidad de las técnicas transcatéter en el tratamiento de pacientes con FPV significativas. En el primero de los dos estudios publicados, mediante una revisión sistemática y meta-análisis se demuestra que, cuando es exitoso, el tratamiento transcatéter de FPV se asocia a una reducción en la mortalidad cardíaca y a una mejoría de la clase funcional o de la anemia hemolítica. Además, en comparación con los procedimientos transcatéter fallidos, la reducción transcatéter exitosa de fugas paravalvulares se asocia a un menor requerimiento de reintervenciones quirúrgicas. En el segundo estudio, mediante la comparación de los resultados clínicos tras el tratamiento quirúrgico o transcatéter de FPV se muestra como la cirugía podría asociarse a una mejoría en el objetivo combinado de mortalidad por cualquier causa u hospitalización por insuficiencia c, Paravalvular leaks (PVL) occur after valve replacement when there is an incomplete apposition of the prosthesis's sewing ring to the native annulus. Although mild PVL are frequently asymptomatic, significant regurgitation can be associated with congestive heart failure, refractory haemolytic anaemia and a high long-term mortality. Surgical correction of PVL is indicated in these patients, as it has been associated with improved event-free survival when compared with conservative treatment. However, repeated surgeries are associated with high perioperative mortality and a significant rate of PVL recurrence. The interest for transcatheter techniques is exponentially growing as an alternative treatment for PVL but the global experience remains limited to single-centre studies or small registries without long-term clinical follow-up. Therefore, uncertainties persist on the benefits and risks associated with this technique. Herein, we present a thesis that shows the efficacy of transcatheter reduction of PVL in symptomatic patients. In the first published work, by means of a systematic review and a meta-analysis, we showed that a successful transcatheter reduction of PVL is associated with a lower cardiac mortality rate and a greater improvement in functional class or haemolytic anaemia, compared with a failed intervention. Fewer repeated surgeries were also observed after successful procedures. In our second study, after comparing clinical outcomes following surgical or transcatheter treatment of PVL we found that surgery is associated with a reduction in the combined endpoint of all-cause mortality and rehospitalization for heart failure. However, surgery is associated with a higher risk of perioperative mortality and appears to be only beneficial well beyond one year of survival. Therefore, we believe that both techniques might play a role in our therapeutic arsenal and we suggest a treatment algorithm for patients with significant PVL.

[EUS] CAD/CAM tecnologia inplanteen gaineko protesia fabrikatzeko tresna baliagarria bada ere, bere elaborazio prozesuan akatsak eman daitezke. Akats hauen ondorio klinikoa supraestruktura eta pilare/inplantearen arteko doiketa ezegokia da. Protesiaren doikuntza falta honek etorkizun batean konplikazio biologiko zein mekanikoak eragin ditzake.

[ES] El propósito del presente trabajo es realizar un estudio del comportamiento mecánico de diferentes tipos de prótesis de cadera. Su finalidad es analizar cómo afectan el peso y la composición de materiales a las tensiones máximas generadas. Para ello, se han creado tres modelos geométricos de prótesis de cadera: un diseño unimodular, formado por un único sólido compuesto por el vástago y la cabeza femoral; uno modular, cuyos componentes femoral y acetabular son sólidos independientes, formando un par articular; y un diseño biarticular que incorpora un segundo par articular, llamado biarticular. Tras su modelado se han importado a un programa de análisis y simulación numérica para evaluar su probabilidad de fallo. De estos tres modelos sólo se han podido analizar el unimodular y el modular, debido a que la cantidad de nodos y elementos generados para el mallado de la prótesis biarticular necesario para el análisis excedía el máximo establecido por la licencia del programa utilizado de la que se ha dispuesto. Las condiciones generales del ensayo han sido las más desfavorables, es decir, las correspondientes a la fase de apoyo del ciclo de la marcha, cuando todo el peso del individuo recae sobre la prótesis. Para hacer la simulación estática de las condiciones de carga que soportan las prótesis en esta situación se ha utilizado el método de los elementos finitos (MEF). Además, se han analizado los efectos que provocan la variación del peso y de los materiales en las tensiones generadas en los diseños, estudiando la probabilidad de fallo siguiendo el criterio de Von Mises en cada uno de los casos. Los resultados del estudio son comparables a los obtenidos en la literatura. En ninguno de los análisis la prótesis presenta probabilidad de fallo destacable. Los resultados también muestran que el aumento de peso provoca un incremento de la tensión máxima de Von Mises. Este es el fenómeno debido al cual, las prótesis articuladas no suelen indicarse para personas con sobre, [CA] El propòsit del present treball es realizar un estudi del comportament mecànic de diferents tipus de pròtesis de maluc. La seua finalitat es analitzar com afecten el pes i la composició de materials a les tensions màximes generades. Per això, s’han creat tres models geomètrics de pròtesis de maluc: un disseny unimodular, format per un únic sòlid compost pel plançó i el cap femoral; un altre modular, amb component femoral i component acetabular independents, format un parell articular; i un disseny biarticular que incorpora un segon parell, anomenat biarticular. Després del seu modelat s’han importat a un programa de anàlisi i simulació numèrica per evaluar la seua probabilidad de fracàs. D’aquestos tres models tan sols s’han pogut analitzar el unimodular i el modular, a causa de la quantita de nodes i elements generats per al mallat de la pròtesi biarticular necessari per a l’anàlisi excedia el màxim establert per la llicència del programa utilizat de la qual s’ha dispossat. Les condicions generals del assaig han estat les més desfavorables,es a dir, les corresponents a la fase de suport del cicle de la marxa, quan tot el pes de l’individu recau sobre la pròtesi. Per fer la somulació estàtica de les condicions de càrrega que suporten les pròtesis en aquesta situación s’ha utilitzat el mètode dels elements finits (MEF). A més a més, s’han analitzat els efectes que provoquen la variació del pes i dels materials a les tensions generades en els dissenys, estudiant la probabilitat de fracàs segons el criteri de Von Mises en cadascun dels casos. Els resultats de l’estudi son comparables als obtinguts a la literatura. En cap de les anàlsis la pròtesi presenta probabilitat de fracàs destacable. Els resultats també mostren que l’augment de pes provoca un increment de la tensió máxima de Von Mises. Este es el fenomen degut al qual, les pròtesis articulades no solen indicar-se per persones amb sobrepès. Malgrat això, la variació dels materials no suposa un canvi relevant, [EN] The purpose of this work is to conduct a study about the mechanical behavior of different types of hip prostheses. The aim is to analyze how the weight and composition of materials affect the maximum stresses generated. For that, three geometric models of hip prosthesis were created: a unimodular design, formed by a single solid composed of a stem and a femoral head; a modular design, whose femoral and acetabular components are independent solids, forming an articulate pair; and a biarticular design that incorporates a second articulating pair, called biarticular. Once they were modelled, they were imported into a numerical simulation and analysis program to evaluate the probability of failure. Of these three models, only the unimodular and the modular models were analyzed, since the number of nodes and elements generated for the meshing of the biarticular prosthesis necessary for the analysis exceeded the maximum number of nodes established by the license of the used program. The case study used for the assessment of the mechanical behaviour of the prothesis was the most unfavourable position of the leg this is, that corresponding to the stance-phase of the gait cycle, when the prothesis undergoes the entire weight of the individual. To make the static simulation of the loading conditions that support the prothesis in this situation the finite element method (FEM) was used. In addition, the effects caused by the variation of weight and the materials in the stresses generated on the designs were analysed, studying the probability of failure provided by the Von Mises criterion in each one of the cases. The results of the study are comparable to those reported in the literature. In none of the analyses, the prosthesis presents a remarkable failure probability. The results also show that the weight increase causes an increase of the maximum Von Mises stress. This is the reason why articulated prostheses are not usually indicated for overweight people. However, the

Prosthetic Artero-Venus fistula (PAV, also known as AVG) is a biocompatible synthetic device that connects arterial and venous segments creating an optimal vascular access for hemodialysis. New biocompatible materials withstanding barotrauma and repeated cannulations during dialysis sessions, fuel the discussion regarding the use of Prosthetic Artero-Venus fistula in patients on maintenance dialysis. The aim of this brief article is to provide health care professionals with a practical manual about how to manage this type of vascular access in daily care., non disponibile

Aquest projecte consisteix en portar a l'aula, a través d'un bloc curricular, la iniciativa solidària anomenada Enabling the future que a través d'una xarxa de voluntaris de tot el món treballa per coordinar i posar en contacte persones que han tingut la desgràcia de perdre part d'un braç, o han nascut ja amb aquest problema, amb persones que són capaces de fabricar pròtesis mitjançant tecnologia d’impressió 3D. El projecte es marca dos tipus d'objectius: uns primers objectius curriculars, vinculats a totes les competències i continguts que acompanyaran tot el procés de disseny, impressió 3D i muntatge i uns segons objectius transversals que vindran vinculats a tota la component d'implicació social, solidària i humanitària que comporta el producte que es fabrica i el contacte amb els seus destinataris. Per portar-ho a terme, s’ha estructurat un bloc curricular utilitzant principalment tres metodologies pedagògiques que busquen impactar en l'estudiant com una metodologia conjunta que serà objecte d'estudi d'aquest projecte. Així doncs, la introducció de nous continguts es farà mitjançant una metodologia d'Aprenentatge Cooperatiu (AC) i l’etapa d'aplicació d'allò après en la resolució d'una situació nova es farà mitjançant unes metodologies d'Aprenentatge Basat en Projectes (ABP) i d'Aprenentatge i Servei (A-S). L'estudi mostra els resultats obtinguts de la utilització conjunta d'aquestes metodologies en un projecte amb una component d'implicació social tan notòria i extreu unes conclusions de les quals es pot destacar la gran compatibilitat d’aquestes tres metodologies per aconseguir uns objectius curriculars i l’impacte en els estudiants en involucrar-se en una iniciativa solidària.